1 Entre autres : Joana Barreto, La Majesté en images : portraits du pouvoir dans la Naples des Aragon, Rome, École française de Rome, 2013 ; Joan Molina Figueras, « Un trono in fiamme per il re. La metamorfosi cavalleresca di Alfonso il Magnanimo », Rassegna Storica salernitana, 2011, XXVIII, n° 56/2, p. 11-43 ; Philine Helas, « Der Triumph von Alfonso d’Aragona 1443 in Neapel. Zu den Darstellungen herrscherlicher Einzüge zwischen Mittelalter und Renaissance », dans P. Johanek et A. Lampen (dir.), Adventus - Studien. Zum herrscherlichen Einzug in die Stadt, Cologne, Weimar, Vienne, Böhlau, 2009, p. 133-228 ; Antonio Pinelli, « Fatti, parole, immagini. resoconti scritti e rappresentazioni visive del trionfo napoletano di Alfonso d’Aragona », dans G. Alisio, S. Bertelli, A. Pinelli (éd.), Arte e Politica tra Napoli e Firenze. Un cassone per il trionfo di Alfonso d’Aragona, Modène, Panini, 2006, p. 33-75 ; Francesc Massip, « De ritu social a espectacle del poder : l’entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols (1443), entre la tradició catalana i la innovació humanística », dans G. d’Agostino et G. Buffardi (dir.), La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo : i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla società e sul costume, Naples, Paparo, 2000, p. 1859-1892.
2 Stefano Palmieri, Degli archivi napoletani : storia e tradizione, Bologne, Il Mulino, 2002, p. 231-256 ; Rapporto sulla distruzione degli Archivi di Napoli redatto dal conte Filangieri, sopraintendente degli Archivi di Napoli : http://www.icar.beniculturali.it/biblio/pdf/RFArchivi1946/023_PartePrima_App11.pdf.
3 Naples a accueilli un éminent trio d’humanistes demeurés plusieurs années au service d’Alphonse : Antonio Beccadelli, Bartolomeo Facio, et surtout Lorenzo Valla. Cf. Fulvio Delle Donne, « La letteratura encomiastica alla corte di Alfonso il Magnanimo », Bullettino dell’Istituto Italiano per la Storia del Medio Evo, 2012, n° 114, p. 221-239 ; Roberto Delle Donne, « La corte napoletana di Alfonso il Magnanimo : il mecenatismo regio », dans A. Sesma Munoz (dir.), La Corona de Aragón en el centro de su Historia 1208-1458. La Monarchia Aragonesa y los Reinos dela Corona, Saragosse, Gobierno de Aragón, 2010, p. 255-270.
4 J. Barreto, La Majesté en images, op. cit., p. 84.
5 Archivo del Reino de Valencia, Cancelleria, 622 ; Mestre racional, 8790, 9385, 9401, 9402, 9403, 9407, 9408.
6 Que l’on me permette de renvoyer à l’article où je fais la démonstration préalable au propos tenu ici : Roxane Chilà, « Espaces curiaux et espaces de la communication politique dans le Royaume de Naples sous le règne d’Alphonse le Magnanime (1442-1458) » dans D. Menjot et L. Courbon (éd.), La cour et la ville dans l’Europe du Moyen Âge et des Temps Modernes, Turnhout, Brepols, 2015, p. 105-116.
7 Roxane Chilà, « Castelnuovo, forteresse et résidence d’Alphonse le Magnanime à Naples (1442-1458) », Anales de Historia del Arte, 2013, t. 23/II, p. 431-444.
8 Cf. Lawrence Bryant dans l’introduction qu’il a donnée au recueil de ses articles paru sous le titre de Ritual, Ceremonies and the Changing Monarchy in France (1350-1789), Aldershot, Ashgate, 2010. Citons encore Ralf Giesey, The Royal Funerary Ceremony in Renaissance France, Genève, 1960, et dans le domaine ibérique, Jose Manuel Nieto Soria, Ceremonias de la realeza : propaganda y legitimación en la Castilla Trastámara, Madrid, Nerea, 1993.
9 Carmen Orcástegui Gros, « La coronación de los reyes de Aragón : evolución político-ideológica y ritual », dans Homenaje a Don Antonio Duran Gudiol, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1995, p. 633-648 ; Roser Salicrú i Lluch, La coronació de Ferran d’Antequera : l’organització i els preparatius de la festa, Anuario de estudios medievales, 1995, 25, p. 699-760.
10 Francisco Gimeno Blay, Daniel Gozalbo Gimeno, Josep Trenchs Odena, Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Ceremoniós, Valence, Universitat de València, 2011, p. 241-274, pour l’édition de référence. Madrid, Fundación Lázaro Galdiano, manuscrit R14425, copie la plus soignée de l’Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don Pedro tercero Rey daragon de la manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran : http://www.bibliotecalazarogaldiano.es/mss/r14425l.html.
11 Thomas Bisson, « The Origins of the Corts of Catalonia », Parliaments, estates and representation, Aldershot, Ashgate, 1996, vol. 16, p. 31-45 ; Remedios Ferrero Micó, Lluis Guia Marín, Corts i parlaments de la corona d’Aragó : unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta, Valence, Universitat de Valencia, 2008.
12 Alan Ryder, Alfonso the Magnanimous: King of Aragon, Naples and Sicily, Oxford, Clarendon Press, 1990, p. 54-55.
13 Ibidem, p. 117.
14 Alan Ryder, The Kingdom of Naples under Alfonso the Magnanimous, Oxford, Clarendon Press, 1976, p. 37. Le dossier est repris par Fulvio Delle Donne, « Il trionfo, l´incoronazione mancata, la celebrazione letteraria : i paradigmi della propaganda di Alfonso Il Magnanimo », Archivio storico italiano, 2011, t. 169/3, p. 447-476, p. 453-455.
15 Archivo de la Corona de Aragón, désormais ACA, Reg. 2 901, f° 43v-44v.
16 Voir infra, le parlement de 1443 d’après Angelo di Tummullilo.
17 Theresa Earenfight, The King’s Other Body: María of Castile and the Crown of Aragon, Philadelphie, University of Pennsylvania Press, 2010 ; Eadem, « Absent Kings : Queens as Political Partners in the Medieval Crown of Aragon », dans Queenship: Political Power in Medieval and Early Modern Spain, T. Earenfight (éd.), Aldershot, Ashgate, 2005, p. 33-51 ; María Narbona Cárceles, « Que de vostres letres nos vesitets », Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série, 2014, n° 44-2, p. 183-201.
18 Pere Boquet aux conseillers de Barcelone, 5 mai 1456, dans J. M. Madurell Marimon (éd.), Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, Barcelone, CSIC, 1963, p. 521.
19 Antonio da Trezzo et Francesco Cusano à Francesco Sforza, 7-8 novembre 1457, dans Francesco Senatore éd., Dispacci sforzeschi da Napoli, Salerne, Carlone, 1997, p. 564-566 ; Niccolò Severino à la Balia de Sienne, 14 décembre 1457, ibidem, p. 585-588.
20 J’ai étudié les mécanismes de cette correspondance à double-fond dans Roxane Chilà, « Secreti secretorum. La correspondance codée d’Alphonse le Magnanime », dans Écritures grises, Les instruments de travail administratifs en Europe méridionale (XIIe-XVIIe siècle), A. Fossier, J. Petitjean et C. Revest (dir.), Rome, École française de Rome, à paraître en 2018.
21 Francesco Senatore, « Parlamento e luogotenenza generale. Il regno di Napoli nella Corona d’Aragona », dans J. A. Sesma Muñoz (dir.), La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458, Saragosse, Gobierno de Aragón, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2010, p. 435-478 ; Elisabetta Scarton et Francesco Senatore, « Parlamenti generali a Napoli nell’età di Alfonso e Ferrante d’Aragona », dans I. Falcón (dir.), El Compromiso de Caspe (1412), cambios dinásticos y constitucionalismo en la Corona de Aragón, Saragosse, Gobierno de Aragón, 2013, p. 779-786.
22 A. Ryder, Alphonso the Magnaninous, op. cit., p. 99 ; p. 259-261.
23 Angelo Di Costanzo, Historia del Regno di Napoli, L’Aquila, Giuseppe Caccio, 1582, p. 398.
24 ACA, Reg. 2 914, f° 52r-55v ; A. Ryder, The kingdom of Naples, op. cit., p. 124-135.
25 L’éditeur du texte, Costantino Corvisieri, respecte la graphie de l’unique manuscrit conservé.
26 Angelo de Tummullilis, Notabilia temporum, éd. C. Corvisieri, Rome, Istitutio Italiano per il Medio Evo, 1890, p. 51-52, à propos de 1443.
27 Pere Boquet aux conseillers de Barcelone, 3 octobre 1456, dans J. M. Madurell Marimon éd., Mensajeros barceloneses, op. cit., p. 533.
28 Bartolomeo Facio, Rerum gestarum Alfonsi Regis libri, Daniela Pietragalla éd., Alexandrie, Edizioni dell’Orso, 2004.
29 Lorenzo Bonincontri, Chronicon sive annales ab a. 903 ad a. 1458, dans Rerum Italicarum scriptores, L. A. Muratori éd., t. XXI, Milan, 1732, p. 10-162 (édition partielle). Tradition manuscrite : http://www.ilritornodeiclassici.it/ensu/index.php?type=opera&op=fetch&id=323&lang=it.
30 Notar Giacomo, Cronica di Napoli, Paolo Garzilli éd., Naples, Stamperia reale, 1845.
31 Loise de Rosa, Ricordi, Vittorio Formentin éd., 2 t., Rome, Salerno editrice, 1998.
32 Melchiorre Ferraiolo, Una cronaca napoletana figurata del Quattrocento, R. Filangieri éd., Naples, L’Arte tipografica, 1956.
33 I diurnali del Duca di Monteleone, Ettore Pignatelli et Michele Manfredi dir., Bologne, Zanichelli, 1960.
34 Giuliano Passaro, Libro delle Cose di Napoli, Biblioteca nazionale di Napoli, mss Branc. IV-B-10, f° 23 à 90.
35 Carlo Vecce, « Les chroniques napolitaines de la Renaissance », dans L’actualité et sa mise en écriture. Espagne, Italie, France, P. Civil et D. Boillet éd., Paris, Presses Sorbonne nouvelle, 2006, p. 77-94 ; Francesco Campenni, « Origines de la ville et patrie commune : les chroniques napolitaines au XVe siècle », dans Ab urbe condita, fonder et refonder la ville : récits et représentations (second Moyen Âge – premier XVIe siècle), V. Lamazou-Duplan dir., Pau, UPPA, p. 327-344.
36 Camillo Minieri-Riccio, « Alcuni fatti di Alfonso I di Aragona dal 15 aprile 1437 al 31 di maggio 1458 », Archivio Storico per le Province Napoletane, 1881, vol. VI, p. 1-36, p. 231-258, p. 411-461, ici p. 234.
37 A. Di Costanzo, Historia del Regno di Napoli, op. cit., p. 400.
38 Les marques de chancellerie indiquent que le document a été enregistré selon la procédure habituelle car elles sont identiques à celles que l’on observe dans les autres actes figurant dans la série des registres Privilegiorum cancillerie Neapolis de l’Archivo de la Corona de Aragón.
39 ACA, Reg. 2 914, Privilegiorum cancillerie Neapolis, f° 52r-55v.
40 En référence à l’épisode de l’arrestation en 1487 de barons du Regno soupçonnés d’avoir été des acteurs de la révolte qui avait secoué le royaume à partir de 1485, cf. C. Porzio, La Congiura de’ baroni contra il Re Ferdinando I, E. Pontieri éd., Naples, Edizioni scientifiche italiane, 1974.
41 J. Barreto, La Majesté en images, op. cit., p. 91.
42 Ibidem, p. 252-256.
43 Joana Barreto, « Come savemente dormisse : les funérailles des Aragon de Naples entre légitimation politique et exemplarité chrétienne », dans E. Bousmar et al. (éd.), Le corps du prince, Florence, SISMEL, Edizioni del Galluzzo, 2014, p. 455-484.
44 Antonio da Trezzo à Francesco Sforza, 27 juin 1458, F. Senatore éd., Dispacci sforzeschi, op. cit., p. 656-657.
45 Vespasiano Da Bisticci, Vite, A. Greco éd., Florence, Istituto Nazionale di Studi sul Rinascimento, 1970, p. 79-113 ; Francesco Senatore, « Le ultime parole di Alfonso il Magnanimo », dans G. Rossetti et G. Vitolo (dir.), Medioevo Mezzogiorno Mediterraneo. Studi in onore di Mario Del Treppo, Naples, Liguori, GISEM, 2000, p. 247-270.
46 Gener Gonzalvo i Bou, Poblet, panteó reial, Barcelone, Dalmau, 2001, p. 31-34.
47 Antoni Udina i Abello, Els Testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó : de Guifré Borrell a Joan II, Barcelone, Fundació Noguera, 2001, p. 384-391, ici p. 385.
48 Dans les faits, le corps n’est rapatrié qu’en 1641, cf. Giovanni De Miranda, « L’ultimo viaggio di Alfonso il Magnanimo da Napoli a Poblet (1671) », dans A. M. Compagna Perrone Capano et al. (éd.), Momenti di cultura catalana in un millennio, volume II, Naples, Liguori, 2003, p. 263-278.
49 Biblioteca Nazionale di Napoli, Mss Branc. III-E-7, f° 2r-112r, ici f° 101v.
50 Pere Boquet aux conseillers de Barcelone, 30 mai 1458, J. M. Madurell Marimon éd., Mensajeros barceloneses, op. cit., p. 621-622.
51 A. de Tummullilis, Notabilia temporum, op. cit., p. 74.
52 Fermano Antici de Recanati à son frère Bartolomeo, 22 juillet 1458, Francesco Senatore éd., Dispacci sforzeschi da Napoli (1458-1459), vol. 2, Salerne, Carlone, 2004, p. 42.
53 Roxane Chilà, Une cour à l’épreuve de la conquête : la société curiale et Naples, capitale d’Alphonse le Magnanime (1416-1458), dirigée par M. le Professeur Patrick Gilli (Montpellier 3 Paul Valéry) et M. le Professeur Francesco Senatore (Università degli Studi di Napoli Federico II), soutenue à Montpellier le 29 novembre 2014, à paraître dans la Bibliothèque de la Casa de Velázquez, p. 353-363. En ligne : http://www.biu-montpellier.fr/florabium/jsp/nnt.jsp?nnt=2014MON30074.
54 A. de Tummullilis, Notabilia temporum, op. cit., p. 23.
55 Ibidem, p. 32.
56 Cf. C. Vecce, « Les chroniques napolitaines de la Renaissance », op. cit. ; F. Campenni, « Origines de la ville et patrie commune : les chroniques napolitaines au XVe siècle », op. cit.
57 Chez Lorenzo Bonincontri : « [Regina] Alphonsum in filium adoptat […] et a Regina et a Neapolitanis magna cum pompa susceptus est. », dans Rerum Italicarum scriptores, L. A. Muratori éd., t. XXI, Milan, 1732, p. 123.
58 A. Ryder, Alphonso the Magnaninous, op. cit., p. 248-251.
59 G. Passaro, Libro delle Cose di Napoli, Biblioteca Nazionale di Napoli, mss Branc. IV-B-10, f° 23 à 90.
60 L. Raimo, Annales sive brevis Historie rerum in Regno Neapolitano gestarum, dans Rerum Italicarum Scriptores, L. A. Muratori éd., vol. XXIII, Milan, 1733, p. 222-239.
61 G. Passaro, op. cit., f° 28r.
62 Les péripéties des adoptions successives d’Alphonse le Magnanime et René d’Anjou par Jeanne II sont bien exposées par Alan Ryder dans sa biographie du Trastamare. A. Ryder, Alphonso the Magnaninous, op. cit., p. 108
63 G. Passaro, op. cit., f° 28r.
64 L. Raimo, « Annales », p. 231. « […] inclitus Don Ferdinandus de Aragoniae dux Calabriae equitavit per totam civitatem Neapolis cum omnibus dominis de Regno cum tribus vexillis, videlicet unum cum cruce nigra et campo albo, aliud cum armis Aragonum et Siciliae, et aliud cum clavibus Sanctae Romanae Ecclesiae. »
65 J. M. Madurell Marimon (éd.), op. cit., p. 304 sq.
66 A. Ryder, Alphonso the Magnaninous, King of Aragon, Naples and Sicily, 1396-1458, Oxford, Clarendon University Press, 1990, p. 249-251. J. M. Madurell Marimon (éd.), op. cit., p. 438-440. F. Senatore (éd.), op. cit., vol. 1, p. 93-94.
67 « Virginibus vero omnibus Christi Dei verissimi sacris initiari capientibus dotem, sine qua haud recipi mos est, regem elargitum constat. Cumque essent fere innumerabiles, quae dotis spe proposita mundo renunciarent sacrasque nuptias adirent, nunquam tamen a tam liberali et religioso proposito destitisse. Immo vero quo plures ac plures sese quotidie ad sacerdotium offerrent, eo libentius atque benignius omnes excipere atque dotare consuesse. » Antonio Beccadelli, Dels Fets e dits del gran rey Alfonso, Eulàlia Duran éd., Barcelone, Barcino, 1990, p. 94.
68 ACA, Reg. 2 698 f° 47v-48r : « Item supplicaran al dit sant pare que le placia per sa bulla dispensar ab lo dit senyor que no incorrega sanciones de excomunicacions ell ne los qui ab ell seran entrats en lo monastir de sancta Clara ne altres monastirs de monges tancats de la ciutat de Naples ne de altres ciutats e terres del regne de Sicilia deça far ne de altres regnes e terres del dit S. com se esdevinga lo dit S. anar personalment per hoyr los divinals officis en tos dits monastirs en les festes e solemnitats de les sants e recepcions processions o benediccions de monges a les quals sovin es invitat per les almoynes e beneficis que en tals casos fa als dits monastirs. »