1 La recherche de la présente étude est soutenue par les projets de recherche du Ministère d’Économie et Compétitivité du Gouvernement d’Espagne Auctoritas. Iglesia, Cultura y Poder (siglos XII-XV) (HAR2012-31484) et Expresividad, sentimiento y emoción (siglos XII-XV) (HAR2016-75028-P).
2 Gabriel Roure, Girona carolíngia. Del 785 a l’any 1000 (Gérone : Diputació de Girona-Ajuntament de Girona, 1988), p. 47.
3 Ramon d’Abadal, Catalunya carolíngia. Els diplomes carolingis a Catalunya (Genève : Institució Patxot de Catalunya, 1926-1950), vol. 1.1, p. 79, 288, 102, 122-123, 128, 288, 71, 297.
4 Montserrat Pagès et Antoni Pladevall, « La ciutat de Vic », Catalunya Romànica, éd. par Jordi Vigué (Barcelone : Enciclopèdia Catalana, 1984), vol. 2, p. 100.
5 Albert Villaró, Hèrcules i la ciutat. Un passeig per la història de la Seu (Seu d’Urgell : Caixa de Catalunya, 1995), pp. 65-66.
6 Joan Vila, El món rural a Catalunya (Barcelone : Curial, 1973), pp. 42-45.
7 Albert Benet, « La repoblación del Bages a l’alta edat mitjana », XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 17-18 octubre 1981) (Manresa : Centre d’Estudis del Bages, 1984), p. 41.
8 Cebrià Baraut, « Els documents, dels anys 1010-1035, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell », Urgellia, 4 (1981), p. 163.
9 Antoni Llorens, Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya (Lleida : Editorial Virgili & Pagès, 1986), pp. 131-248.
10 Jordi Bolós, « Vila de Besalú », Catalunya Romànica, éd. par Jordi Vigué (Barcelone : Enciclopèdia Catalana, 1990), vol. 4, pp. 162-163.
11 Lucien Musset, « La renaissance urbaine des Xe et XIe siècles dans l’ouest de la France : problèmes et hypothèses de travail », Études de Civilisation Médiévales (IXe-XIIe siècles). Mélanges offertes à Edmond-René Labande (Poitiers : Université de Poitiers, sans date [1975]), pp. 563-572.
12 Geoffrey Martin, « The Medieval and Early Modern Borough », Ipswich from the first to the third Milennium (Ipswich : Ipswich Society, 2001), pp. 6-7.
13 Pierre Bonnaissie, La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle (Toulouse : Publications de l’Université de Toulouse-Le Mirail, 1976), vol. 2, pp. 849-859.
14 Flocel Sabaté, « Il mercato della terra in un paese nuovo : Lerida nella seconda metà del XII secolo », Rivista di Storia dell’Agricoltura, 43/1 (2003), pp. 67-90.
15 Flocel Sabaté, « Ejes vertebradores de la oligarquía urbana en Cataluña », Revista d’Història Medieval, 9 (1998), pp. 130-132.
16 Flocel Sabaté, « El naixement medieval d’una identitat urbana i burgesa », L’Edat Mitjana. Món real i espai imaginat, éd. par Flocel Sabaté (Catarroja-Barcelone : Editorial Afers, 2012), pp. 113-117.
17 Flocel Sabaté, « Història Medieval », Història de Piera (Lleida : Pagès editors-Ajuntament de Piera, 1999), pp. 152-154.
18 José Rius, Cartulario de ‘Sant Cugat’ del Vallés (Barcelone : Centro Superior de Investigaciones Científicas, 1947), vol. 3, p. 84.
19 Josep Maria Font Rius, « Formació del municipi », Història de Barcelona, ed. par Agustí Duran i Sanpere (Barcelona: Editorial Aedos, 1975), vol. 1, p 281.
20 Flocel Sabaté, Història de Lleida. Alta edat mitjana (Lleida : Pagès editors, 2003), pp. 355-366.
21 The richest and most established burgesses or citizens of a town, like the bishops and nobles of a kingdom, were those who were qualified to speak and judge on behalf of the community of which they were perceived as the most solid, respectable, and responsible members. Representation was not a matter of representing individuals (hence the frequent vagueness about who attended or had the right to attend meetings), but of representing communities (Susan Reynolds, « Medieval urban history and the history of political thought », Urban History Yearbook 1982 (Leicester : Leicester University Press, 1982), p. 15).
22 Pierre Michaud Quantin, Universitas. Expressions du mouvement communautaire dans le Moyen-Âge latin (Paris : Librairie Philosophique J. Vrin, 1970), pp. 28-29.
23 Walter Ullmann, « The Medieval Theory of Legal and Illegal Organisations », Law Quaterly Review, 60 (1944), p. 288.
24 Janet Coleman, « The Individual and the Medieval State », The individual in Political Theory and Practice, éd. par Janet Coleman (Oxford : Clarendon Press-Oxford University Press, 1996), pp. 13-14.
25 Maurizio Viroli, From politics to reason of state. The acquisition and transformation of the language of politics 1250-1600 (Cambridge : Cambridge University Press, 1992), pp. 36-37.
26 José Coblin et Francisco Javier Calvo, Teología de la Ciudad (Estella : Editorial Verbo Divino, 1972), p 287.
27 Roberto Lambertini, « Governo ideale e riflessione politica dei frati mendicanti nella prima metà del Trecento », Etica e politica : le teorie dei frati mendicanti nel due e trecento. Atti del XXVI Convegno internazionale (Assisi, 15-17 ottobre 1998) (Spolète : Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo, 1999), pp. 261-263.
28 Julio Valdeón, « El legado de la Edad Media desde el punto de vista político : ideas e instituciones », Legados del mundo medieval para la sociedad actual (Saragosse : Institución Fernando el Católico, 1987), p. 15 ; Esteban Sarasa, « Fundamentos medievales del estado moderno », Ius fugit, 3/4 (1994-1995), p. 494.
29 Aquilino Iglesia, « La articulación del poder : Un ensayo de tipología hispánica », 23 Semana de Estudios Medievales (Estella, 1996). Poderes públicos en la Europa Medieval : Principados, Reinos y Coronas (Pampelune : Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Navarra, 1997), pp. 282-283.
30 Flocel Sabaté, « Municipio y monarquía en la Cataluña bajomedieval », Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 13 (2000-2002), pp. 276-279.
31 Flocel Sabaté, « La civiltà comunale del medioevo nella storiografia spagnola : affinità e divergente », La civiltà comunale italiana nella storiografia internazionale, éd. par Andrea Zorzi (Florence : Firenze University Press, 2008), pp. 118.125.
32 Max Turull, « ‘Universitas, commune, consilium’ : Sur le rôle de la fiscalité dans la naissance et le développement du Conseil (Catalogne, XIIe-XIVe siècles) », ‘Excerptiones iuris’: Studies in Honor of André Gouron, éd. par Bernard Durand et Laurent Mayali (Berkeley : The Robbins Collection, 2000), pp. 64-642.
33 Josep Maria Font i Rius, Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval (Barcelone : Ediciones de la Universidad de Barcelona, 1985), pp. 463-490.
34 Flocel Sabaté, El territori de la Catalunya medieval (Barcelone : Fundació Salvador Vives Casajuana, 1997, pp. 410-411.
35 On a pu aussi examiner dans le cas anglais que the connection between this legal status and economic advancement is well known (M. W. Beresford et H. P. R. Finberg, English Medieval Boroughs. A mid-list (Newbaton Abbot, Bembo : David & Charles, 1973), p. 26).
36 Bernard Alart, Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et de Cerdagne depuis le XIe siècle jusqu’à l’an 1660 (Perpignan : Charles Latrobe imprimeur-libraire, 1878), pp. 83-84.
37 Archives Départementales des Pyrénées-Orientales, B-357, fº 107r.
38 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 168-169.
39 Josep Maria Pons, Recull d’estudis d’història jurídica catalana (Barcelone : Fundació Noguera, 1989), vol. 3, pp. 341-351.
40 Manuel Riu, « El paper dels ‘castra’ en la redistribució de l’hàbitat al Comtat d’Osona », Ausa, 10/102-104 (1982), pp. 402-405.
41 Flocel Sabaté, « L’Anoia durant l’època romànica (segles X-XIII) », Miscellanea Aqualatensia, 7 (1995), pp. 414-418.
42 Flocel Sabaté, « Las tierras nuevas en los condados del nordeste peninsular (siglos X-XII) », Studia Historica. Historia Medieval, 23 (2005), pp. 146-152.
43 Josep Canal, Eduard Canal, Josep Maria Nolla et Jordi Sagrera, Girona comtal i feudal (1000-1190) (Gérone : Ajuntament de Girona-Diputació de Girona, 1996), pp. 28-29.
44 Gaspar Feliu et Josep Maria Salrach, Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I (Barcelone : Fundació Noguera, 1999), vol. 1, p. 483.
45 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 41-59.
46 Flocel Sabaté, « L’organització territorial i jurisdiccional », Catalunya Romànica, éd. par Antoni Pladevall (Barcelone : Enciclopèdia Catalana, 1997), vol. 24, pp. 306-323.
47 Flocel Sabaté, « La tenencia de castillos en la Cataluña medieval », Alcaidías y fortalezas en la España medieval, éd. par José Vicente Cabezuelo (Alcoy : Marfil, 2006), pp. 76-93.
48 Flocel Sabaté, « Les castlanies i la comissió reial de 1328 », Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, éd. par Manuel Sánchez (Madrid : CSIC, 1993), pp. 180-206.
49 Flocel Sabaté, « Els eixos articuladors del territorio medieval català », L’estructuració territorial de Catalunya. Els eixos cohesionadors de l’espai. V Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya, éd. par Flocel Sabaté (Barcelone : L’Avenç, 2000), pp. 53-55.
50 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 32-34.
51 Enrique Bayerri, Història de Tortosa y su comarca (Tortosa : Imprenta Algueró y Baiges, 1957), vol. 7, pp. 40-60.
52 José Maria Font i Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña (Madrid-Barcelone : CSIC, 1969), vol. 1. 1, p. 123.
53 Flocel Sabaté, « La castralització de l’espai en l’estructuració d’un territori conquerit (Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues i Segrià) », Urtx, 11 (1998), pp. 16-25.
54 Francisco Miquel, Liber Feudorum Maior (Barcelone : CSIC, 1945), vol. 1, p. 297 ; Cebrià Baraut, Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII) (La Seu d’Urgell : Societat Cultural Urgel·litana, 1986), p. 174.
55 Sabaté, « La castralització de l’espai en l’estructuració d’un territori conquerit (Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues i Segrià) », p. 21.
56 Albert Benet, El terme antic de Manresa (Manresa : Amics de la Història i de l’Arqueologia Institut de Batxillerat ‘Lluís de Peguera’, 1981), pp. 4-29.
57 Anton Vila, Noticia històrica de la vila de Sampedor (Manresa : Impremta de Antòn Esparbé, 1898), pp. 13-17.
58 Sabaté, Història de Lleida. Alta Edat Mitjana, pp. 220-222.
59 Carme Batlle, « Esquema de l’evolució del municipi medieval a Catalunya », Estudis Baleàrics, 5/31 (1988), pp. 64-66.
60 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, reg. 253, fº 2v-3r.
61 Arxiu Comarcal del Baix Ebre, fons municipal Tortosa, Clavari, 32, p. 165.
62 Fons municipal Tortosa, Clavari, 15, p. 129.
63 La discordance ne se borne pas à la période médiévale mais est modulée aux circonstances : l’usage et l’affectation des forêts, des terrains communaux et des pâturages entre Olot et les Preses fait éclater la dispute au XVIIe siècle (Ricard Jordà, « Sobre la fixació dels límits entre Olot i les Preses », IV Assemblea d’Estudis del Seu Comtat. Actes i comunicacions (Camprodon : Amics de Besalú i el seu Comtat, 1980), pp. 41-66).
64 Fons municipal Tortosa, Clavari, pp. 136-138.
65 Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, fons municipal de Valls, parchemin 49.
66 Archives Départementales des Pyrénées-Orientales 1B-219, fº 31v, 33r.
67 Flocel Sabaté, « Occuper la frontière du nord-est péninsulaire (Xe-XIIe siècles) », Entre Islam et Chrétienté. La territorialisation des frontières, XIe- XVIe siècle, éd. par Stéphane Boissellier et Cristina Ferreira Fernandes (Rennes : Presses Universitaires de Rennes, 2015), pp. 84-93.
68 Ángels Casanovas, « La utilització de pedres i elements gravats com a fites i indicadors de límits territorials. Aportacions documentals », Gala, 1 (1992), p. 144.
69 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, reg. 2002, fº 7r.
70 Cancelleria, reg. 2219, fº 139r-v.
71 Fons municipal Tortosa, Clavari 25, p. 117.
72 Fons municipal Tortosa, Clavari 32, p. 173.
73 Flocel Sabaté, « Corona de Aragón », Historia de España. La época medieval. Administración y gobierno (Tres Cantos : Istmo, 2003), pp. 337-339.
74 Cortes de Cataluña (Madrid : Real Academia de la Historia, 1896), vol. 1, p. 143.
75 José Luis Martín, Economía y sociedad en los reinos hispánicos de la baja Edad Media (Barcelone : Ediciones El Albir, 1983), vol. 1, p. 146.
76 Flocel Sabaté, « Els eixos articuladors del territori medieval català », pp. 68-70.
77 Manuel Sánchez, El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV) (Vic-Gérone : Eumo Editorial-Universitat de Girona, 1995), pp. 114-125.
78 Flocel Sabaté, « Discurs i estratègies del poder reial a Catalunya al segle XIV », Anuario de Estudios Medievales, 25 (1995), pp. 632-635.
79 Flocel Sabaté « El veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 6 (1995), pp. 153-157.
80 Cortes de Cataluña, vol. 1, pp. 405-407.
81 Cancelleria, ‘Papeles por incorporar’, sans date, Cervera.
82 Arxiu Municipal de Lleida, Secció Consells Generals, A-399, fº 32v.
83 Fons municipal de Tortosa, clavari, 33, p. 155.
84 Jordi Vallés, Jordi Vidal, Maria Carme Coll et Josep Maria Bosch, El Llibre Verd de Vilafranca (Barcelone : Fundació Noguera, 1992), p. 78,
85 Max Turull, Montserrat Garabou, Josep Hernando et Josep Maria Llobet, Llibre de privilegis de Cervera (1182-1456) (Barcelone : Fundació Noguera, 1991), p. 318.
86 Sabaté, « Municipio y monarquía en la Cataluña bajomedieval », pp. 263-266.
87 Cancelleria, reg. 523, fº 34v.
88 Flocel Sabaté, Vegueries i sotsvegueries de Catalunya (Barcelone : Institut d’Estudis Catalans), sous presse.
89 Flocel Sabaté, El sometent a la Catalunya medieval (Barcelone : Rafael Dalmau, 2007), pp. 27-36.
90 Arxiu del Castell de Vilassar, 2-5-21 (A-14).
91 Joan J. Busqueta et Coral Cuadrada, « Un grup social a la conquista de l’entorn rural. Els funcionaris regis i la seva implantación en el Pla de Barcelona i en el Maresme », L’Avenç, 94 (1986), p. 40.
92 Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Diversorum I, 1.
93 Diversorum I, 8.
94 Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Comú IV, 227.
95 Arxiu del Castell de Vilassar, 2-4-01 (B-10).
96 Fons municipal de Tortosa, clavari 23, pp. 102-103.
97 Fons municipal de Valls, parchemins, 225.
98 Jordi Sacasas, « La creu de terme de Sant Andreu de Palomar », Finestrelles, 1 (1989), pp. 127-129.
99 Cancelleria, reg. 1702, fº100r.
100 Certaines études locales ont déjà fait le rapprochement entre croix de bornage et gibets : Gabriel Secall, « Els camins rals medievals i les creus de terme de Valls », Monografies Vallenques, 3 (1985), p. 112.
101 Arxiu Comarcal de l’Urgell, Pergamins, caisse 12, 1395.
102 Flocel Sabaté, « La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval », Clio & Crimen, 4 (2007), pp. 128-135.
103 Arxiu Comarcal del Bax Ebre, Castellania i Templers II, 41.
104 Esteve Gilabert Bruniquer, Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona (Barcelone : Imprempta d’Henrich y Companyia, 1915), vol. 4, p. 72.
105 Bruniquer, Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, vol. 4, p. 73.
106 Arxiu Comarcal de la Segarra, fons Cervera, Clavari 23, fº 55v.
107 Fons municipal de Tortosa, clavari, 15, p. 137.
108 Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1527, fº 280r.
109 Francesc Cortiella, Montserrat Sanmartí, Norbert Miracle, Actes municipals 1388-1389, 1393-1395 (Tarragone : Ajuntament de Tarragona, 1988), p. 34.
110 Fons municipal de Tortosa, clavari 1, fº 6v.
111 Arxiu Comarcal de l’Urgell, fons Tàrrega, llibre de Privilegis III, fº 9r.
112 Cancelleria, reg. 240, fº 267r.
113 Bruniquer, Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, vol. 5, p. 65.
114 Flocel Sabaté, « États et alliances dans la Catalogne du bas Moyen-Âge », Du contrat d’alliance au contrat politique. Cultures et sociétés politiques dans la péninsule Ibérique à la fin du Moyen Âge, éd. par François Foronda et Ana Isabel Carrasco (Toulouse : CNRS-Université de Toulouse-Le Mirail, 2007), pp. 308-333.
115 Flocel Sabaté, Cerimònies fúnebres i poder municipal a la Catalunya baixmedieval (Barcelone : Rafael Dalmau, 2003), pp. 15-76.
116 Rafel Ginebra, « Les muralles medievals de Vic. Notícies referents a les portes i als ponts sobre el fossat », Revista Vic, non numéroté (1990), non paginé.
117 Salvador Cardús, Ordinacions de bon govern de la batllia de Terrassa (1299-1625) (Barcelone : Fundació Salvador Vives Casajuana, 2000), p. 127.
118 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, lletres closes, 1451-1452, fº 132r.
119 Miguel Raufast, « La entrada real de Martín el Joven, rey de Sicilia, en Barcelona (1395) : solemnidad, economía y conflicto », Acta historica et archaeologica Mediaevalia, 27/28 (2006-2007), pp. 98-99.
120 Francina Solsona, « Entrada del futur Ferran el Catòlic a Cervera (1461) », Estudios Històricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 7 (1974), p.167.
121 Antoni Vila, Ceremonial de consellers de la ciutat de Vic, éd. par Eduard Junyent (Vic : Ajuntament de Vic, 1984), pp. 204-205.
122 Miguel Raufast, « ¿Negociar la entrada del rey? La entrada real de Juan II en Barcelona (1458) », Anuario de Estudios Medievales, 36 (2006), pp. 319-320.
123 Flocel Sabaté, « L’augment de l’exigència fiscal en els municipis catalans al segle XIV : elements de pressió i de resposta », Col·loqui Corona, Municipis i fiscalitat a la baixa Edat Mitjana, éd. par Manuel Sánchez et Antoni Furió (Lleida : Institut d’Estudis Ilerdencs, 1995), pp. 431-433.
124 Francesc Massip, A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó (Valls : Cossetània edicions, 2010), p. 123.
125 Sabaté, Història de Lleida. Alta edat mitjana, 2003, p. 392.
126 Federico Udina, El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos (Barcelone : CSIC, 1951), p. 406.
127 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 149-166.
128 Alberto Grohmann, La città medievale (Roma-Bari : Editori Laterza, 2003), pp. 35-43.
129 Tadeusz Roslanowski, « El desarrollo de la vida urbana », Historia Universal, ed. par Juan Salvat et Josep Maria Salrach (Barcelone : Salvat editores, 1980), vol 4, pp. 70-72.
130 Sabaté, « Occuper la frontière du nord-est péninsulaire (Xe-XIIe siècles) », pp. 93-95.
131 Christian Guilleré et Flocel Sabaté, « Morphologie urbaine et identité sociale dans la ville hispanique médiévale », Morphologie et identité sociale dans la ville médiévale hispanique, éd. par Flocel Sabaté et Christian Guilleré (Chambéry : Université de Savoie, 2012), p. 9.
132 Flocel Sabaté, « Les villes des pays de l’Europe méditerranéenne au bas Moyen Âge : Espace et pouvoir », Ciutats mediterrànies : civilització i desenvolupament / Villes méditerranéennes : civilisation et dévelopement, éd. par Antoni Riera, Josep Guitart et Salvador Giner (Barcelone : Institut d’Estudis Catalans, 2015), pp. 208-212.
133 Manuel Guàrdia et Albert Garcia, « Consolidació d’una estructura urbana : 1300-1516 », Història de Barcelona, éd. par Jaume Sobrequès (Barcelone : Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, 1992), vol. 3, p. 62.
134 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fons municipal B-1, livre 2, fº 3r ; fons municipal B-1, livre 9, fº 6v.
135 Arxiu Històric de la Ciutat de Girona, I.1.2.1, liasse 6, livre 1, fº 22r ; Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, reg. 1262, fº 102v.
136 Josep Maria Guix, ‘El llibre de la cadena de Reus’. Règim jurídic de la vila a l’Edat mitjana (Reus : Associación de Estudios Reusenses, 1963), p. 168
137 Pergamins, caisse 12, 1395.
138 Flocel Sabaté, « Igualada, carrer de Barcelona », Revista d’Igualada, 4 (2000), pp. 18-19.
139 Flocel Sabaté, Lo senyor rei és mort! (Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 1994), p. 127.
140 Albert Benet, « Manresa Medieval », Història de les Comarques de Catalunya. Bages, ed. par Llorenç Ferrer i Alòs (Manresa : Edicions Selectes Parcir, 1988), vol. 1, p. 354.
141 Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Host i Cavalcada I, 2, fº 1r.
142 Arxiu Comarcal del Baix Camp, Ordinacions, feuille volante non numérotée.
143 Arxiu Municipal de Lleida, consell municipal, 38, fº 51r.
144 Andreu Galera, « Sobre el dret de mesuratge a la vila i terme de Cardona (segles XIV-XV) », Acta historica et archaeologica Mediaevalia, 18 (1997), pp. 16-17.
145 Consell municipal 398, fº 47v.
146 Cancelleria, reg. 2217, fº 2v-3r.
147 Cancelleria, reg. 930, fº 160r-161v.
148 Flocel Sabaté, « ‘Homes de vila’ i homes de ‘fora vila’ in Piera in the 14th century », sous presse.
149 Albert Benet, « Manresa Medieval », vol. 1, p. 352.
150 Flocel Sabaté, « Companyes estranyes d’armes qui eren entrades en lo Principat ». Catalogne, seconde moitié du XIVe siècle, sous presse.
151 Arxiu Històric de la Ciutat de Girona, I.1.1, 6 bis, fº 7r.
152 Griselda Juliol, Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624) (Barcelone : Fundació Noguera, 2001), pp. 108-110.
153 Josep Fernández, Una família catalana medieval. Els Bell-lloc de Girona 1267-1533 (Barcelone : Ajuntament de Girona-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995), pp. 264-268.
154 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 169-171.
155 Every urban settlement, large or small, is in some degree a head-quarters of trades and institutions, for the very essence of urban character is the provision of goods and services for a tributary area : Robert E. Dickinson, City and region. À Geographical Interpretation (Oxon : Routledge, 2002), p. 49.
156 Robert E. Dickinson, The city region in Western Europe (Oxon : Routledge, 2002), pp. 30-31.
157 Flocel Sabaté, « Organització administrativa i territorial del comtat d’Urgell », El comtat d’Urgell (Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida-Institut d’Estudis Ilerdencs, 1995), pp. 36-70.
158 Arxiu Municipal de Camprodon, Privilèges de Camprodon, Privilège de tenir foire, non numéroté.
159 Sabaté, « Història Medieval », pp. 181-182.
160 Flocel Sabaté, « La divisió territorial de Catalunya : les vegueries », Història, Política, societat i Cultura dels Països Catalans, éd. par Borja de Riquer (Barcelone : Enciclopèdia Catalana, 1996), vol. 3, p. 304.
161 Arxiu Històric de la Ciutat de Girona, I.1.2.1, liasse 6, livre 1, fº 18r.
162 Cortes de Catalunya (Madrid : Real Academia de la Historia, 1900), vol. 3, p. 66.
163 Archives Départementales des Pyrénées-Orientales, 1B-346, fº 1r.
164 Cancelleria, reg. 2111, fº 98r.
165 Cancelleria, reg. 2029, fº 170r.
166 Pergamins, caisse 2, 1305.
167 Arxiu Històric de l’Arboç, parchemins 5 et 6.
168 Cancelleria, reg . 365, fº 36v.
169 Sabaté, Cerimònies fúnebres i poder municipal a la Catalunya baixmedieval, p.10.
170 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 170-171.
171 Cancelleria, ‘Papeles por incorporar’, 1350-Besalú, non numérotés.
172 Cancelleria, ‘Papeles por incorporar’, Cervera, non numérotés.
173 Sabaté, « La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval », pp. 166-199.
174 Arxiu Comarcal de la Segarra, llibre del Consell 1401, fº 17r.
175 Marc Torras, El Llibre Verd de Manresa (1218-1902) (Barcelone : Fundació Noguera, 1996), pp. 89-91.
176 Arxiu Comarcal del Bages, fons del Veguer, livre 4, non numéroté.
177 Fons del Veguer, livre 1398, non numéroté.
178 Arxiu Històric Municipal de Vic, livre de Privilèges XIX, fº 241r-v.
179 Sabaté, Vegueries i sotsvegueries de Catalunya.
180 Pergamins, caisse 3, 1325
181 Antoni Bach, Bellpuig d’Urgell i la seva antiga baronia al Pla d’Urgell (Barcelone : Fundació Salvador Vives Casajuana, 1972), pp. 46-47.
182 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, C-V, caisse 1, pli de officiis vicariis, baiuli, subvicarii, subbaiuli, cappitum scubiarum et sagionum civitatum Barchinone, non numéroté.
183 Cortes de Cataluña, vol. 1, p. 433.
184 Josep Maria Pons, Les col·leccions de costums de Girona (Barcelone : Fundació Noguera, 1988).
185 Tomàs Mieres, Costums de Girona, éd. par Antoni Cobos Fajardo (Gérone : CCG Edicions, 2001), p. 45.
186 I.1.2.1, liasse 1, livre 1, fº 1r.
187 I.1.2.1, liasse 1, livre 2, fº 13r.
188 Ferran Valls, « Els antics Privilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilació consuetudinària gironina de Tomàs Mieres », Estudis Universitaris Catalans, 13 (1928), p. 128.
189 I.1.1, liasse 1, livre 1, fº 1v.
190 Flocel Sabaté, « Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Aragó », Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I , éd. par Maria Teresa Ferrer (Barcelone : Institut d’Estudis Catalans, 2011), vol. 1, p. 104.
191 Flocel Sabaté, « Perpinyà, capital baix medieval dels comtats de Rosselló i Cerdanya », La Ciutat i els Poders / Ville et les Pouvoirs. Actes du Colloque du Huitième Centenaire de la Charte de Perpignan (23-25 octobre 1997), éd. par Louis Assier Andrieu et Rymond Sala (Perpignan : Institut Català de Recerques en Ciències Socials, 2000), pp. 182-197.
192 Archives Communales de Perpignan AA-5, fº 25v-28r.
193 Archives Départementales des Pyrénées-Orientales 1B-163, fº 47r.
194 Joan Cruz, Els Privilegis de la vila d’Igualada (Barcelone : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990), pp. 55-56
195 Arxiu Comarcal del Berguedà, fons Berga, Privilèges, 18, non numérotés.
196 Christian Guilleré, Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533) (Barcelone : Fundació Noguera, 2000), pp. 292-294.
197 Arxiu Municipal de Camprodon, Privilèges de Camprodon, feuille volante non numérotée ; Livre de Privilèges de Camprodon, fº 37r.
198 Flocel Sabaté, « Discurs i estratègies del poder reial a Catalunya al segle XIV », pp. 635-638.
199 Flocel Sabaté, « Regnat del rei Martí I. El govern del territorio i les bàndols », Martí I l’humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona 1396-1410). L’interregne i el Compromís de Casp, éd. par Maria Teresa Ferrer (Barcelone : Institut d’Estudis Catalans), sous presse.
200 Arxiu de la Corona d’Aragó, Patrimoni Reial, Batllia General, classe 7, B-1, fº 104r-v.
201 Arxiu Històric de la Ciutat de Girona, VII.2.1, Ordinacions del Sagramental, non numérotées.
202 Flocel Sabaté, « Oligarchies and Social Fractures in the Cities of Late Medieval Catalonia », Oligarchy and Patronage in Late Medieval Spanish Urban Society, éd. par María Asenjo-González (Turnhout : Brepols, 2009), pp. 16-19.
203 Cruz, Els Privilegis de la vila d’Igualada, p. 68.
204 Flocel Sabaté, « La organización central de la Corona de Aragón cismarina », La Corona de Aragón en el centro de su historia 1208-1458. La Monarquía aragonesa y los reinos de la Corona, éd. par José Ángel Sesma (Saragosse : Universidad de Zaragoza, 2010), pp. 412-413.
205 Flocel Sabaté, « La mort du roi en Catalogne : de l’événement biologique au fait historique », Faire l’événement au Moyen Âge, éd. par Claude Carozzi et Huguette Taviani-Carozzi (Aix-en-Provence : Publications Universitaires de Provence, 2007), p. 158.
206 Flocel Sabaté, « El poder soberano en la Cataluña bajomedieval. Definición y ruptura », Coups d’État à la fin du Moyen Âge ?, éd. par François Foronda, Jean-Philippe Genet et José Manuel Nieto (Madrid : Casa de Velázquez, 2005), p. 508.
207 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, C-V, caisse 1, pli de officiis vicariis, baiuli, subvicarii, subbaiuli, cappitum scubiarum et sagionum civitatum Barchinone, non numéroté.
208 José Serra, « Cronología de los ‘veguers’ de Barcelona », Documentos y Estudios, 5 (1961), p. 11.
209 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, C-V, caisse 1, pli détaché, non numerote.
210 Flocel Sabaté, « Vegueria de Barcelona », Enciclopèdia de Barcelona, éd. par Ramon Alberch et Jesús Giralt (Barcelone : Enciclopèdia Catalana, 2005), vol. 4, pp. 222-223.
211 Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, pp. 23-30.
212 Ramon Martí, « Congregació territorial del comtat de Barcelona », III Congrés d’història de Barcelona. La ciutat i el seu territorio, dos mil anys d’història (Barcelona, 20, 21 i 22 d’octubre de 1993), éd. par Lina Ubero (Barcelone : Ajuntament de Barcelona, 1993), vol. 1, pp. 247-251.
213 Joan Bastardas, Usatges de Barcelona. El Codi a mitjan segle XII (Barcelone: Fundació Noguera, 1991), pp. 92-93.
214 Fons municipal, B-I, livre 9, fº 5r.
215 Bruniquer, Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona, p. 52.
216 Fons municipal. B-I, livre 9, fº 6v.
217 Fons municipal, B-I, livre 2, fº 3v-5r ; livre 9, fº 7v ; livre 14, fº 17r ; livre 21, fº 24r bis.
218 Fons municipal, B-I, livre 1, fº 21r, 49v.
219 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Processos, lligalls petits, I.3, fº 9r-v.
220 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, C-V, pli de questiis, donis et mutuis non solvendis nec bovagio, non numéroté.
221 Flocel Sabaté, « Territori de Barcelona », Enciclopèdia de Barcelona, éd. par Ramon Alberch et Jesús Giralt (Barcelone : Enciclopèdia Catalana, 2005), vol. 4, p. 167. Signalons que la carte mise sous le titre ‘territoire de Barcelone’ correspond à la viguerie, tandis que le mot ‘viguerie’ est accompagné de la carte qui, en réalité, représente le ‘territoire’, à cause d’une erreur éditoriale, parmi d’autres, aussi bien d’image que de texte, qui accompagnèrent cette œuvre, et que l’auteur ne put détecter parce qu’on ne lui fournit pas les corrections des épreuves.
222 Flocel Sabaté, « Barcelona: the building of a territorial and ideological capital » (sous presse).
223 Pere Ortí, « El municipi de Barcelona i les parròquies del seu entorn al segle XIV », Anuario de Estudios Medievales, 31/1 (2001), p. 38.
224 Flocel Sabaté, « L’idéel politique et la nation catalane : la terre, le roi et le mythe des origines », La légitimité implicite, ed. par Jean-Philippe Genet (Paris-Rome : Publications de la Sorbonne – École Française de Rome, 2015), vol. 2, pp. 120-136.