Bibliographie
p. 315-334
Texte intégral
Abajo las murallas ! 150 anys de l’enderroc de les muralles de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2005.
Agulhon, Maurice, Marianne au pouvoir. L’imagerie et la symbolique républicaine de 1880 à nos jours, Paris, Flammarion, 1985.
Ainaud, Josep Maria ; Jardí, Enric, Prat de la Riba, home de govern, Barcelona, Ariel, 1973.
Aizpuru, Mikel, « Sobre la astenia del nacionalismo español a finales del siglo xix y comienzos del xx », Historia Contemporánea, 23, 2001 (II), p. 811-849.
Albareda, Joaquim (dir.), Del patriotisme al catalanisme, Barcelona, Eumo, 2001.
albareda, Joaquim, La guerra de Successió i l’Onze de setembre, Barcelona, Empùries, 2000.
Album-record de Rafael Casanova, Barcelona, Kelmi, 1936.
Alcolea Gil, Santiago, La Renaixença i els seus reflexos en l’art català, Conferències organitzades per la Institució Cultural del CIC de Terrassa, 1982-1983, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986.
Alcolea Gil, Santiago (dir.), Escultura Catalana del segle xix, del Neoclassicisme al Realisme, Barcelona, Fundació La Caixa, 1989, (Exposition réalisée du 2 au 23 nov. 1989 à la Casa Llotja de Mar).
Álvarez Calvo, Joaquim, « Diario de Barcelona ». Su fondación e historia. 1792-1938, Barcelona, Impremta La Neotipía, 1940.
Albertí, Santiago, El republicanisme català i la restauració monàrquica (1875-1923), Barcelona, Albertí Editor, 1972.
Almerich Lluís, Història dels carrers de la Barcelona vella, Barcelona, Millà Ed., 1949, 2 vol.
Álvarez Junco, José, El Emperador del Paralelo. Lerroux y la demagogia populista, Madrid, Alianza Editorial, 1990.
Álvarez Junco, José, La ideología política del anarquismo español (18681910), Madrid, Siglo xxi, 1991.
Álvarez Junco, José ; Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo xix, Madrid, Taurus, 2001.
Anderson, Benedict, Imagined Communities, Londres, verso, 1983.
Angelón, Manuel, Guía Satírica de Barcelona, Bromazo topográficourbano-típico-burlesco, Impta Ramírez, Barcelona, 1854.
Anguera, Pere, « La percepció de la catalanitat en els liberals i en els carlins durant la guerra dels set anys » a Le discours sur la nation en Catalogne aux xixe et xxe siècles, París, Éditions Hispaniques, 1995, p. 189-209.
Anguera, Pere, « Catalanitat i anticentralisme a mitjan del segle XIX » a el Catalanisme d’esquerres, Girona, Quadern del Cercle, 1997, p. 7-29.
Anguera, Pere, El català al segle xix. De llengua del poble a llengua nacional, Barcelona, Empúries, 1997.
Anguera, Pere, Literatura, pàtria i societat. Els intel·lectuals i la nació, vic, Eumo, 1997.
Anguera, Pere, « Les quatre barres : de bandera a senyera », Símbols i mites a l’Espanya contemporània, Reus, Centre de Lectura, p. 11-30.
Anguera, Pere, Els precedents del catalanisme. Catalanitat i anticentralisme : 1808-1868, Barcelona, Empúries, 2000.
Anguera, Pere, « Españolismo y catalanidad en la historiografía catalana decimonónica », Hispania. Revista española de historia, 209, 2001, p. 907-932.
Anguera, Pere, « L’onze de setembre. Orígens i difusió de la Diada », Ayer, 51, 2003, p. 17-38.
Anguera, Pere, « Els Segadors. La primera etapa en la divulgació d’un himne », FONTANA, Josep, Historia i projecte social, II, Barcelona, Crítica, p. 1469-1481.
Archilés, Ferran, « Qui necessita la nació dèbil ? La dèbil nacionalització espanyola i els historiadors », El Contemporani, 29, 2004, p. 49-57.
Archilés, Ferran, Martí, Manel, « La construcción de la nación española durante el siglo xix : logros y límites de la asimilación en el caso valenciano », Ayer, 35, 1999, p. 171-190.
Archilés, Ferran, Martí, Manel, « Satisfaccions gens innocents. Una reconsideració de la Renaixença valenciana », Afers, 38, 2001, p. 157-178.
Archilés, Ferran, Martí, Manel, « Liberalismo, democracia y Estadonación : una perspectiva valenciana (1875-1914) », in Preston, Paul, i Saz, Ismael, (eds.), De la revolución liberal a la democracia parlamentaria (1808-1975), Madrid valència, Biblioteca Nueva i Universitat de valència, 2001, pp143-162.
Archilés, Ferran, Martí, Manel, « Un programa de investigación : la fabricación simbólica y la difusión social de la identidad regional », in Peiró, Ignacio, Rújula, Pedro Victor (coords.), En construcción. Historia local contemporánea, Zaragoza, Centro de Estudios Darocenses i Dep. De Historia Contemporánea de la Universidad de Zaragoza, 2003, p. 101-126.
Archilés, Ferran, Martí, Manel, « La construcció de la regió com a mecanisme nacionalitzador i la tesi de la dèbil nacionalització espanyola », Afers, 48, 2004, p. 265-308.
Aróstegui, Juliol, « El Estado español contemporáneo : centralismo, inarticulación y nacionalismo », Historia contemporánea, 17, 1998, p. 31-58.
Arranz i Herrero Manuel, El Parc de la Ciutadella, una visió històrica, Barcelona, L’Avenç, 1984.
Artola, Miguel, Partidos y programas políticos (1808-1936), 2 vol., Madrid, Alianza, 1991.
Auge, Marc, « Les lieux de mémoire du point de vue de l’ethnologue », Gradhiva, 6, 1989, p.3-12
Balaguer, Victor, Bellezas de la historia de Cataluña, Barcelona, 1853.
Balaguer, Victor, Cutchet, Lluís Cataluña vindicada. La ciutadela de Barcelona. Barcelona, 1858.
Balaguer, Victor, Jornadas de gloria o los Españoles en Africa, Barcelona, López, Bernagozi, 1860, 2 vol.
Balaguer, Victor, Las calles de Barcelona, Barcelona, Ed Salvador Manero, 1865, 2 vol.
Balaguer, Victor, Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón. escrita para dar a conocer al pueblo recordándole los grandes hechos de sus ascendentes en virtud, patriotismo y armas, para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas, Barcelona, Salvador Manero, 1867.
Balcells, Albert, Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993.
Balcells, Albert (coord.), Història de la historiografia catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004.
Balcells, Albert (coord.), El pensament polític català del segle xviii al segle xx, Barcelona, Ed. 62, 1988.
Balcells, Albert, Pujol, Enric, Sabater, Jordi, La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia, Barcelona, Proa, 1996.
« Barcelona y Pi i Margall », publié par la Commission exécutive du monument, 1917.
Bassegoda, Buenaventura, Las estatuas de Barcelona, Delegación regia de Primera Enseñanza de Barcelona, Barcelona, 1903,
Bassegoda Nonell, Joan, « Monumentos conmemorativos de la visita de Carlos Iv y de Maria Luisa a Barcelona en 1802 », Madrid, Reales Sitios, Revista del patrimonio nacional, 1986, 89, p. 37-49.
Baras, Montserrat, Acció catalana, 19221936, Barcelona, Curial, 1984.
Bayon del Puerto, E., La Veu de Catalunya setmanari (1891-1898) (Materials per al seu estudi), recherche inédite, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 1994.
Ben-Ami, Shlomo, La dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, Planeta, 1984.
Benet, Josep, Maragall i la Setmana tràgica, Barcelona, Edicions 62, 1992.
Benet, Josep, Martí, Casimir, Barcelona a mitjans segle xix (1854-1856), Barcelona, Curial, 1976, 2 vol.
Bengoechea, Soledad, Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya. tradició i corporativisme entre finals de segle i la Dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, Publicacions de l’Abadia del Montserrat, 1994.
Beramendi, Justo, « Republicanos y nacionalismos subestatales en España (1875-1923) », Ayer, 39, 2000, p. 135-161.
Bermejo Lorenzo, Carmen, Arte y arquitectura funeraria : los cementerios de Asturias, Cantabria y vizcaya, 1787-1936, Oviedo, Universidad de Oviedo, 1998.
Bernal, Josep Maria, « Els catalans a Orient : la configuració d’un mite nacional », L’Avenç, 221, 1998, p. 6-11.
Bertran Pijoan, Lluís, Premsa de Catalunya, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1931.
Bilbeny, Norbert, La ideologia nacionalista a Catalunya, Barcelona, Laia, 1988.
Bilbeny, Norbert, Política noucentista. De Maragall a d’Ors, Barcelona, Afers, 1999.
Bilbeny, Norbert, Eugeni d’Ors i la ideologia del Noucentisme, Barcelona, La Magrana, 1988.
Biografía del valiente General Don Prim, Barcelona, 1868.
Biografía del Excmo. Sr. Don Prim, conde de Reus, dedidaca a los catalanes, Barcelona.
Bohigas, Oriol, Barcelona entre el pla Cerdà i el barraquisme, Barcelona, Ed. 62, 1960.
Bohigas, Oriol, Reconstrucció de Barcelona, Barcelona, Ed. 62, Llibre a l’Abast, 1985.
Bohigas, Oriol, « El Pueblo Español », in Arquitectura, 1961, año III.
Boladeres, Jordi (dir,), L’exposició Universal del 1888, La modernització de Barcelona, Barcelona, Grados, 1990,.
Bonet Correa, Antonio, Morfología y Ciudad, Barcelona, Gustavo Gili, 1978.
Bonet Correa, Antonio, « Las plazas regulares porticadas del siglo xix en Cataluña », Urbanismo e historia en el mundo hispánico, Madrid, Universidad Complutense, 1985, p.1065-1106
Bonet Correa, Antonio, « La arquitectura efímera en el primer franquismo », in Imaginaires et symbolique dans l’Espagne du franquisme, Maison des Pays Ibériques, CNRS, Bulletin de l’histoire contemporaine de l’Espagne, 24, déc. 1996, p. 151-158
Botti, Alfonso, Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en España (1881-1975), Madrid, Alianza, 1992.
Bourdieu, Pierre, « L’identité et la représentation. Eléments pour une réflexion critique sur l’idée de région », Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 35, nov.1980, p. 63-72.
Bourdieu, Pierre, Ce que parler veut dire, Paris, Fayard, 1982.
Bourdieu, Pierre, Raisons pratiques, Paris, Le Seuil, 1994.
Boyd, Carolyn, Historia patria : política, historia e identidad nacional en España, 1875-1975, Barcelona, 2000.
Boyd, Carolyn, « Un lugar de memoria olvidado : el Panteón de Hombres Ilustres en Madrid », Historia y Política, 12, 2004/2, p.15-40.
Bru, Francisco, La verdadera historia de Antonio López, Barcelona, 1885.
Bueno Fidel, Maria José, Arquitectura y nacionalismo, Las exposiciones universales del siglo xix, Universidad de Málaga, 1987.
Bravo Morata, Federico, Historia de los nombres de las calles de Barcelona, Barcelona, Ed. Fenicia, 1971, 5 vol.
Buigas, Carles, La font màgica de Montjuic, 1929-2004 : l’espectacle continua, Barcelona, Ajuntament, 2005.
Buigas Monrabo, Oriol, El monumento a Cristobal Colón, La Renaixença, 1892.
Busquets, Joan, Barcelona, evolució urbanística de una capital compacta, Barcelona, Ed. Mapfre, 1994.
Bussy Genevois, Danièle, « Les visages féminins de l’Espagne ou la représentation introuvable », in Hoock-Demarle Marie-Claire (dir.), Femmes, Nations, Europe, Paris, CERIC, Publications de l’Université de Paris vII — Denis Diderot, 1995,
p. 25-36.
Cacho Viu, vicente (ed.), Els modernistes i el nacionalisme cultural (1881-1906), Barcelona, La Magrana-Diputació de Barcelona, 1984.
Cacho Viu, vicente, Repensar el’98, Madrid, Biblioteca Nueva, 1997.
Cacho Viu, vicente, El nacionalismo catalán como factor de modernización, Barcelona-Madrid, Quaderns Crema-Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1998.
Cambo, Francesc, Les dictatures, Paris, Félix Alcan, 1929.
Cambo, Francesc, Per la concòrdia, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1930.
Campos Matos, Sérgio, História, mitologia, imaginário nacional, Lisboa, Livros Horizontes, 1998.
Camps, Teresa, « Del monument a l’ornament : materials i consideracions », in Noucentisme i Ciutat, Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, i Electam, Barcelona, 1991, 114, p. 89-102.
Camps i Arboix, Joaquim de, El tancament de caixes, Barcelona, Dalmau, 1995.
Camps i Arboix, Joaquim de, Història de la Solidaritat Catalana, Barcelona, Destino, 1970.
Camps i Arboix, Joaquim de, El Memorial de Greuges, Barcelona, Editorial Dalmau, 1968.
Canal, Jordi, Banderas blancas, boinas rojas, Madrid, Marcial Pons, 2006.
Canal, Jordi (éd.), El nacionalismo catalan : mitos y lugares de memoria, Historia y Politica, 14, 2005-2.
Candau Joël, Mémoire et identité, Paris, PUF, 1998.
Cañellas, Cèlia, Toran, Rosa, El personal polític de l’ajuntament de Barcelona (1877-1923), Barcelona, Publicacions de l’Abadia del Montserrat, 1996.
Carr, Raymond, España (1808-1975), Barcelona, Ariel, 1988.
Carrera i Pujal, Jaume, Historia política de Cataluña en el siglo xix, vII vol., Barcelona, Bosch, 1958.
Carreras Candi, Francesc, « La ciutat de Barcelona », in Geografia general de Catalunya, Barcelona, Ed. Albert Martín, 1913-1918.
Casassas, Jordi, La dictadura de Primo de Rivera. Textos, Barcelona, Anthropos, 1983.
Casassas, Jordi, L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies, Barcelona, La Magrana-Institut Municipal d’Història de Barcelona, 1986.
Casassas, Jordi, Intel. lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920). Estudi sobre les bases culturals i estratègiques del catalanisme, Barcelona, Els Llibres de la Frontera, 1989.
Casassas, Jordi, « La Exposición Universal de Barcelona de 1888. Notas para un estudio de historia cultural », Haciendo historia (Homenaje al profesor C. Seco), Barcelona, Universitat de Barcelona – Universidad de Madrid, 1989, p. 401-408.
Casassas, Jordi, Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conserva-dora de la segona meitat del segle xix, Barcelona, La Magrana, 1990.
Casassas, Jordi (coord.), Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975). Materials per a un assaig d’història cultural del món català contemporani, Barcelona, Pòrtic, 1999.
Casassas, Jordi, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, Barcelona, Proa, 2005.
Casassas, Jordi, « La memòria i la identitat. Unes reflexions sobre la història cultural », Cercles, 9, 2006, pp, 30-42.
Casassas, Jordi ; Ghanime, Albert, Homenatge a Francesc Pi i Margall. Intel·lectual i polític federal, 18241901, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Departament de la Presidència, 2001.
Casassas, Jordi, Termes, Josep.-El futur del catalanisme, Barcelona, Proa, 1997.
« Catalanisme i republicanisme a la Catalunya de la Restauració », Recerques, 29, Curial Ed., 1994, 126p.
Català Roca, Pere, 50 Escultures Barcelonines, Barcelona, Caixa d’Estalvis « Sagrada Família », 1975, 50p. 50 Monuments Barcelonins, 1973. 50 Evocacions Barcelonines, 1977. Altres 50 escultures barcelonines, 1976. Catalunya y la Restauració, Congrés internacional d’Història, 1, 2 i 3 de maig de 1992, Manresa, Centre d’Estudis del Bagés, 1992.
Cattini, Giovanni, « Els antecedents de la crisi de l’estat liberal a Espanya i a Italia. Una visió comparada », Cercles, 5, 2002, p. 187-194.
Catroga, Fernando, O céu da memoria, Coimbra, Minerva, 1999.
Cerici Pellicer, Alexandre, L’escultura Catalana, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1957.
Cerici Pellicer, Alexandre, L’art català contemporàni, Barcelona, Ed. 62, 1970.
Chartier, Roger, « Le monde comme représentation », Les Annales ESC, déc 1989, 6, p.1505-1521
Choay, Françoise, L’allégorie du patrimoine, Paris, Le Seuil, 1992.
Ciervo, Joaquín, Escultura moderna, vol. III, Barcelona, Biblioteca d’Art vell i Nou, 1921.
Cid Priego, Carlos, « Historia de algunos proyectos monumentales barceloneses de época neoclasica », Anales y Boletín de los Museos de arte de Barcelona, 1946.
Cirujano Marin, Paloma, Elorriaga Planes, Teresa, Perez Garzon, Juan Sisinio, Historiografia y nacionalismo español, Madrid, CSIC, 1985.
Codina, Francesc, Pinyol i Torrents, Ramon, Verdaguer i Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1995.
Colomines i Companys, Agustí, El catalanisme i l’Estat. La lluita parlamentària per l’autonomia (18981917), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
Collell Jaume, Lo Gran Rey en Jaume Ier el Conquistador, Barcelona, Biografia popular, 1908.
Comas, Antoni (coord.), Historia de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 1981.
Coll, Joaquim, Llorens, Jordi, Els quadres del primer catalanisme (18821900), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.
Comisión Ejecutiva del Monumento a Güell y Ferrer, Primera Exposición de mármoles en Barcelona, Barcelona, 1883.
Comisión Ejecutiva del Monumento a Pi i Margall, Album-Record a Pi i Margall, 1915.
Comisión Ejecutiva pro-monumento Pepita Teixidor, El monumento a Pepita texidor, Barcelona, La Renaixença, 1917. Conquesta per lo Serenissim Rey En Jaume de Aragó de la Ciutat e Regne de València, Barcelona, L’Avenç, 1908.
Condeminas, Maria, La gènesi de « L’Atlàntida », Barcelona, Curial, 1978.
Condeminas, Maria, « Entorn de Colom », Miscel. lània Pere Bohigas, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1982, vol.2, p. 227-251.
Conti, Fulvio, Giuliana Gattoni, El esplandor del poder, Barcelona, Salvat, 1987.
Conti, Fulvio, Cultura civica e patriottismo, venezia, Marsilio, 2001.
Cortada, Joan, Cataluña y los catalanes, Barcelona, Impta. Miguel Blaxart, 1860.
Corvisier, André, « La mort du soldat depuis la fin du Moyen-Âge », Revue Historique, 1975, 154, p. 3-30.
Crexells, Joan, El monument a Rafael casanova, Barcelona, El Llamp, 1985.
Costa, Oscar, L’imaginari imperial. El Noucentisme català i la política internacional, Barcelona, Institut Cambó, 2002.
Cruz, Rafael, Pérez Ledesma, Manuel (dir.), Cultura y mobilización en la España contemporánea, Madrid, Alianza Editorial, 1997.
Cuarto centenario del descubrimiento de América, Barcelona, 1889.
Cucurull, Fèlix, Panoràmica del nacionalisme català, 6 vols., París, Edicions Catalanes de París, 1975-1976.
Cucurull, Fèlix, Orígens i evolució del federalisme català, Barcelona, Gràfiques Salvà, 1970.
Cucurull, Fèlix, « Josep Narcís Roca i Farreras i la seva proposta de catalanisme popular i democràtic » dins Balcells, A (coord.), El pensament polític català del segle xviii a mitjan segle xx, Barcelona, Edicions 62, 1988, p. 129-142.
Culla, Joan, El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Barcelona, Curial, 1986.
Culla, Joan, Duarte, Àngel.-La premsa republicana, Barcelona, Diputació de Barcelona-Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1990.
Dardé, Carlos, La aceptación del adversario. Política y políticos de la Restauración, 1875-1900, Madrid, Biblioteca Nueva, 2003.
Dardé, Carlos (ed), La política en el reinado de Alfonso XII, Ayer, 5, 2003.
Davallon, Jean, Dujardin, Philippe, Sabatier, Gérard (dir.), Le geste commémoratif, Lyon, CERIEP, 1994.
Davallon, Jean, Dujardin, Philippe, Sabatier Gérard (dir.), Politique de la mémoire, Lyon, PUL, 1993.
De Blas Guerrero, Andrés, Sobre el nacionalismo español, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1989.
De la Granja, José Luis, Beramendi, Justo, Anguera, Pere, La España de los nacionalismos y las autonomías, Madrid, Editorial Síntesis, 2001.
Demange, Christian, El Dos de Mayo, Mito y fiesta nacional (1808-1958), Madrid, Marcial Pons, 2004.
Diccionari d’història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1992.
Diaz Rivero, Elena, La escultura al encuentro de la ciudad : memoria de la escultura urbana en Madrid, 1920-1940, Madrid, Universidad de la Complutense, 1992.
Duarte, Àngel. El republicanisme català a la fi del segle xix, vic, Eumo, 1987.
Duarte, Àngel. Història del republicanisme a Catalunya, Lleida-vic, Pagès-Eumo, 2000.
Duarte, Àngel, Gabriel, Pere (eds.) : « El republicanismo español », Ayer, 39, Madrid, Marcial Pons, 2000.
Duran, Nelson La Unión Liberal y la modernización de la España isabelina. Una convivencia frustrada. 18541868, Madrid, Akal, 1979.
Duran i Gran, Eulàlia, « Sobre la mitificació dels orígens històrics nacionals catalans », Sessió inaugural del curs 1991-1992, Institut d’Estudis Catalans, 1991.
Duran i Sampere, Agustí, La Casa de la Ciudad. Historia de su construcción y guía para su visita, Ayuntamiento de Barcelona, Instituto Municipal de Historia, 1951.
Duran i Sampere, Agustí, Barcelona i la seva història, Barcelona, Curial, 1972-1975, 3 vol.
Duran i Tort, Carola, Propostes del catalanisme intransigent. Debat sobre Espanya, Cuba i Catalunya (18901899), Barcelona, Rafael Dalmau, 1999.
Duran i Tort, Carola, « La Renaixensa », primera empresa editorial catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia del Montserrat, 2001.
Durkheim, Émile, Les formes élémentaires de la vie religieuse, Paris, PUF, 1968 (5e éd.).
El catalanisme conservador, Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, « Quaderns del Cercle », nº 12, 1996.
El catalanisme d’esquerres, Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, « Quaderns del Cercle », nº 13, 1997.
Elias, Feliu, L’escultura catalana, 2 vols, Barcelona, 1926.
Ehrlich, Charles, Lliga Regionalista : Lliga Catalana 1901-1936, Barcelona, Ed. Alpha, 2004.
Espinas, Josep Maria, Carrers de Barcelona, Barcelona, Selecta, 1961.
Espinas, Josep Maria, Vuit segles de carrers de Barcelona, de Montcada a tuset, Barcelona, Destino, 1974.
Fabre, Jaume, Huertas, Josep Maria, Barcelona, La reconstrucció d’une ciutat, 1888-1988, Barcelona, El Periódico de Catalunya, 1988.
Fabre, Jaume, Huertas, Josep Maria, Carrers de Barcelona, com han evolucionat els seus noms, Barcelona, Edhasa, 1982.
Fabré i Carreras, Xavier (dir.), Arquitectura i ciutat en l’exposició universal de Barcelona de 1888, Barcelona, Universitat politècnica de Catalunya, 1988.
Fabregàs, Xavier, Les arrels legendràries de Catalunya, Barcelona, La Magrana, 1987.
Favre, Pierre, La manifestation, Paris, Presses de la Fondation nationale des sciences politiques, 1990.
Favret-Saada, Jeanne, Les mots, les morts, les choses, Paris, Gallimard, 1977.
Felipo, Ramon, Mossèn Cinto i el pi de les tres branques, Tarragona, El Mèdol, 2003.
Fernández Sebastián, Javier, Fuentes, Juan Francisco, Diccionario político y social del siglo xix, Madrid, Alianza Editorial, 2002.
Figueres, Josep Maria, El Primer Congrés Catalanista i Valentí Almirall. Materials per a l’estudi dels orígens del catalanisme, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1985.
Figueres, Josep Maria, Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1990.
Figueres, Josep Maria ; El primer diari en llengua catalana. Diari Català (1879-1881), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1999.
Figueres, Josep Maria ; Premsa i nacionalisme : el periodisme en la reconstrucció de la identitat catalana, Barcelona, Pòrtic, 2002.
Figuerola i Garreta, Jordi, « Símbols religiosos i símbols polítics : la restauració del monestir de Ripoll i l’estratègia de l’Església catalana durant la Restauració », Símbols i mites a l’Espanya contemporània, Reus, Centre de Lectura, 2001, p. 191-210.
Finley, Moses I., Mythe, mémoire, histoire : les usages du passé, Paris Flammarion, 1971.
Fernandez Albaladejo, Pablo, Materia de Espana. Cultura política e identidad en la España moderna, Madrid, Marcial Pons, 2007.
Font i Carreras, Agusto, Proyecto de monumento para perpetuar las glorias del Ejército español en la campaña de Africa, Barcelona, Imp. La Renaixensa, 1875.
Fontana, Josep, La fi de l’antic règim i la industrialització (1787-1868), Barcelona, Ed. 62, 1988.
Fontana, Josep, « Un viatge i cinc centenaris », Recerques, 27, Barcelona, Curial, 1993, p. 7-18.
Fontana, Josep, La revolució liberal a Catalunya, Lleida – vic, Pagès Editors – Eumo Editorials, 2003.
Fontana, Josep, La construccio de la identitat : reflexions sobre el passat i sobre el present, Barcelona, Base, 2005.
Fontbona, Francesc, « Un Fortuny jove, nacionalista i romàntic », Revista de Catalunya, 29, 1989, p. 101-116.
Fontbona, Frances, JORBA, M, (ed), El romanticisme a Catalunya. 1820-1874, Barcelona, Pòrtic, 1999.
Forcadell, Carlos, « Ciudadanía y liberalismo en Aragón. El Justicia : de mito a monumento » in A. García Sanz Marcotegui (ed.), Memoria histórica e identidad. En torno a Cataluña, Aragón y Navarra, Pamplona, Universidad Pública de Navarra, 2004, p. 47-63.
Fox, Inman La invención de España. Nacionalismo liberal e identidad nacional, Madrid, Cátedra, 1997.
Fradera, Josep Maria, Cultura nacional en una societat dividida, Barcelona, Curial, 1992.
Fradera, Josep Maria, Passat i identitat : la Guerra de Successió en la política i la literatura del segle xix català, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1993.
Fradera, Josep Maria, Jaume Balmes. Els fonaments racionals d’una política catòlica, vic, Eumo, 1996.
Fradera, Josep Maria, « La política liberal y el descubrimiento de una identidad distintiva en Cataluña » a Hispania. Revista española de historia, 205, 2000, p. 673-702.
Fradera, Josep Maria, « El huso y la gaita (un esquema sobre cultura y proyectos intelectuales en la Cataluña del siglo xix) », Ayer, 40, 2000, p. 25-50.
Fradera, Josep Maria (coord.), Societat, política i cultura a Catalunya, 1830-1880, Quaderns d’Història de l’Ajuntament, n° 6, 2002, p. 5-17.
Fradera, Josep Maria, « La dificultat de descriure la nació (« regió » i « nació » en la historiografia catalana i internacional) » in Fradera, Josep Maria, ucelay da-cal, Enric (ed.), Notícia nova de Catalunya, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània, 2005, p. 121-157.
Fradera, Josep Maria, « El passat com a present », Recerques, 19, p. 53-72.
François, Etienne, Schulze, Hagen, Mémoires allemandes, Paris, Gallimard, 2007.
Freixa, Mireia, El modernisme a Catalunya, Barcelona, Barcanova, 1991.
Fuentes, Juan Francisco, « Iconografía de la idea de España en la segunda mitad del siglo xix », Cercles, 5, 2002, p. 8-25.
Fuentes, Juan Francisco, « Les représentations iconographiques de l’Espagne dans la droite espagnole de la crise de 1898 à la guerre civile de 1936 », Fournier, Patrick (coord.) ; Institutions et représentations du pouvoir. Espagne, France, Italie, xviie-xxe siècles, Clermont-Ferrand, Presses Universitaires Blaise-Pascal, 2006, p. 209-230.
Fusi, Juan Pablo, « La irrupción del regionalismo », Sánchez Mantero, Rafael, En torno al « 98 ». España en el tránsito del siglo xix al xx, vol. I, Sevilla i Huelva, Universidad de Huelva, 2000, p. 39-46.
Fusi, Juan Pablo, España. La evolución de la identidad nacional, Madrid, Temas de Hoy, 2000.
Fusi, Juan Pablo, Niño, Antonio, Antes del desastre : orígenes y antecedentes de la crisi del 98, Madrid, Universidad Complutense, 1996.
Fusi, Juan Pablo, Niño, Antonio, Vísperas del 98, Madrid, Biblioteca Nueva 1997.
Gabriel, Pere, « Catalanisme i republicanisme federal del vuit-cents », Catalanisme d’esquerres, Girona, Quadern del Cercle, 1997, p. 31-79.
Gabriel, Pere, « Espacio urbano y articulación política popular en Barcelona, 1890-1920 », in Tuñón de Lara, Manuel (dir.), Las ciudades en la modernización de España, VIII colloquio de historia contemporánea de España, Madrid, Siglo XXI, p. 61-94.
Gabriel, Pere, « Mites republicans. Els federals catalans i Pau Claris » in Símbols i mites a l’Espanya contemporània, Reus, Centre de Lectura, 2001, p. 87-101.
Gabriel, Pere, « Sobre la cultura política popular i obrera a Catalunya al segle xix. Algunes consideracions », Cercles, 8, 2005, p. 15-42.
Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, Barcelona, Fundació Alexandre Galí, 19781986.
Galofré i Illamola-Simal, Jordi, El Primer Congrés Catalanista (1880), Barcelona, Rafael Dalmau, 1979.
Galvany i Partadé, Josep, Excursió a les Illes Balears ab motiu del VII centenari de la naixença del Rey Jaume Ier, Barcelona, L’Avenç, 1908.
Ganau Casas, Joan, Els inicis del pensament conservacionista en l’urbanisme català (1844-1931), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
Garcia, Marie-Carmen, L’identité catalane, Analyse du processus de production de l’identité nationale en Catalogne, Paris, L’Harmattan, 1998.
Garcia Carcel, Ricardo (coord.), La construcción de las Historias de España, Madrid, Fundación Carolina, Marcial Pons, 2004.
Garcia Carcel, Ricardo, « De la memoria personal a la memoria colectiva : algunas reflexiones », in « Memoria/memorias en el siglo xx », Hispanistica XX, 20, Centre d’Etudes de Recherches hispaniques du xxe siècle, Université de Bourgogne, 1993, p. 3-13.
García Delgado, José Luis (ed.), Las ciudades en la modernización de España. Los decenios interseculares, Madrid, Siglo xxi, 1992.
Garcia Madarza, José Maria, Estructura de la administración central (1808-1931), Madrid, Instituto Nacional de la Administración Pública, 1982.
Garcia Martin, Manuel, Estatuaria pública de Barcelona, Barcelona, Catalana de gas, 1984, 3 vol.
Garcia Melero, José Enrique, Arte español de la Ilustración y del siglo xix, Madrid, Encuentro, 1998.
García Rovira, Anna Maria, La revolució liberal a Espanya i les classes populars, vic, Eumo Editorial, 1989.
García Rovira, Anna Maria, « Significat de la Revolució liberal », in Fradera, Josep Maria (coord.), Societat, política i cultura a Catalunya, 1830-1880, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2002, p. 19-34.
García Rovira, Anna Maria, « Los proyectos de España en la Revolución liberal. Federalistas y centralistas ante la inserción de Cataluña en España (1835-1837) », a Hispania. Revista española de historia, 205, 2000, p.1007-1030.
García Rovira, Anna Maria, « Radicalismo liberal, republicanismo y revolución (1835-1837) », Ayer, 29 (1998), p. 63-90.
García Venero, Maximiliano, Historia del nacionalismo catalán (1793-1936), Madrid, Editora Nacional, 1944.
Garriga i Roca, Miguel, Proyecto de monumento destinado a perpetuar las glorias de España en la guerra de Africa, Barcelona, 1876.
Gaudin, Jean-Pierre, « Política de memoria y proyectos sobre la ciudad en la primera mitad del siglo xx », in Historia urbana, 3, 1994, p. 61-70.
Geal, Pierre, « L’impossible naissance du panthéon national espagnol », Hommage à Carlos Serrano (2 vol.), Paris, Éditions Hispaniques, 2005, vol.1, p. 257-271.
Gellner, Ernest, Nation and nationalism, Oxford, Blackwell, 1983.
Ginebra, J., Antoni de Bofarrull i la Renaixença, Reus, Associacions d’Estudis Reusencs, 1988.
Gomez, Paquita, « Cercles i grups intel. lectuals a la Barcelona del segle xix (1854-1868) », Cercles, 5 (2002), p. 195-198.
Gomez Navarro, José Luis El regímen de Primo de Rivera, Reyes, dictaduras y dictadores, Madrid, Cátedra, 1991.
González Calleja, Eduardo, La España de Primo de Rivera, Madrid, Alianza, 2005.
González Casanova, José Antonio, Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938), Barcelona, Curial, 1974.
Grandas, Maria Carmen, L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Barcelona, Els llibres de la frontera, 1988.
Grau, Josep, La Lliga regionalista i la llengua catalana (1901-1923), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.
Grau Fernández, Ramon, López, Marina, Exposició Universal de Barcelona. Llibre del centenari 18881988, Barcelona, L’Avenç, 1988.
Grau Fernández, Ramon, Antoni de Capmany i la renovació de l’historicisme polític català, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1996.
Grau Fernández, Ramon, Nadal Margarida, La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897, Barcelona, Proa, Institut d’Història de Barcelona, 5, 1997.
Grau Fernández, Ramon, « Victor Balaguer i la cultura històrica dels saltataulells » en L’Avenç n° 262, 2001, p. 27-35.
Grau Fernández, Ramon, « Les coordenades historiogràfiques de Victor Balaguer », Victor Balaguer i el seu temps, Barcelona, Abadia del Montserrat, 2004, p. 41-68.
Guereña, Jean-Louis, Morales Muñoz, Manuel, Los nacionalismos en la España contemporánea, Málaga, Diputación, 2006.
Guereña, Jean-Louis, « Del anti-Dos de Mayo al Primer de Mayo : aspectos del internacionalismo en el movimiento obrero español », Estudios de Historia social, 38-39, 1986, p. 91-112.
Halbwachs, Maurice, La mémoire collective, Paris, PUF, 1950 (rééd. Albin Michel, 1997).
Halbwachs, Maurice, La topographie légendaire des évangiles, Paris, PUF, 1942 (rééd. PUF, 1971).
Halbwachs, Maurice, Les cadres sociaux de la mémoire, Paris, PUF, 1925 (rééd. Albin Michel, 1994).
Hina, Horst, Castilla y Catalunya en el debate cultural 1714-1939, Barcelona, Edicions 62, 1986.
Hobsbawm, Eric, La era del imperio (1875-1914), Barcelona, Crítica, 1998 (1er ed. 1987)
Hobsbawm Eric, Ranger, Terence, The invention of tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1983.
Homenaje a los Héroes de la Independencia, Primer centenario, Barcelona, Fiol i Cia, 1908.
Homenaje de Barcelona a sus Héroes de la Independencia en el 3 de junio de 1809, Barcelona, la Revista enciclopédica ilustrada Eliman, 1927.
Homenaje que la ciudad de Barcelona rinde al Excmo. Sr. Don Antonio López i López, Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona, 1883.
Homenatge a Guimerà, Barcelona, Thomas, 1909.
Homenatge al Príncep dels actors catalans, Iscle Soler, in El teatre Català, Barcelona, Artis, 1913, Any II, p. 497-560. Homenatge a l’egregi actor Iscle Soler, Barcelona, Artis, 1918.
Huertas, Josep Maria (dir), 200 anys de premsa diària a Catalunya, Barcelona, Fundació la Caixa de Catalunya, 1995.
Huertas, Josep Maria, Mort i resurrecció d’un bar, Barcelona, Fundació vives casajoana, 1994.
Hugues, Robert, Barcelone, la ville des merveilles, Paris, Albin Michel, 1992. Identitat local i gestió de la memòria, vIIe congrès d’Historia local de Barcelona, Barcelona, novembre 2003, L’Avenç, 2004.
Ihl, Olivier, « Les territoires du politique », Politix, 21, 1 trim. 1993, p. 15-32.
Ihl, Olivier, La fête républicaine, Paris Gallimard, 1996.
Infiesta, Juan Manuel, Un siglo de escultura catalana, Barcelona, Aura, 1974.
Isneghi, Mario (coord), I luoghi della memoria, Simboli e miti dell’Italia unita, Torí, Laterza, 1998 (1er ed. 1996).
Izquierdo, Santiago, El doctor Robert (1842-1902). Medicina i compromís polític, Barcelona, Proa, 2002.
Izquierdo, Santiago, La primera victòria del catalanisme polític. El triomf electoral de la candidatura dels « quatre presidents » (1901), Barcelona, Pòrtic, 2002.
Izquierdo, Santiago, Repùblica i autonomía : el difícil arrelament dels catalanistes d’esquerres (1904-1911), Barcelona, Cantarroja Afers, 2006.
Janué i Miret, Marició, La Junta Revolucionària de Barcelona de l’any 1868, vic, Eumo Editorial, 1992.
Janué i Miret, Marició, Els polítics en temps de revolució. La vida política durant el Sexenni revolucionari, vic, Eumo Editorial, 2002.
Janué i Miret, Marició, « El fracaso del Sexenio en Cataluña » in Serrano García, Ramon (dir), España 1868- 1874. Nuevos enfoques sobre el Sexenio democrático, valladolid, Junta de Castilla y León, 2002, p. 259-289.
Jardí, Enric, El Doctor Robert i el seu temps, Barcelona, Aedos, 1969.
Jardí, Enric, El pensament de Prat de la Riba, Barcelona, Alpha, 1983.
João, Maria Isabel, Memória e Império. Comemorações em Portugal (1880-1960), Lisboa, Fundação Calouste Gulbenkian, 2002.
Jorba, Manuel, Manuel Milà i Fontanals en la seva època. trajectòria ideològica i professional, Barcelona, Curial, 1994.
Jover Zamora, José Maria, « Carácteres del nacionalismo español, 18541874 », Zona Abierta, 31,1984, p. 1-22.
Jover Zamora, José Maria, Realidad y mito de la Primera República, Madrid, Espasa Calpe, Austral, 1991.
Julian, Immaculada, L’urbanisme a Barcelona entre dues exposicions, 18881929, Barcelona, Llibres de la frontera, 1988.
Junqueras, Oriol, « L’Onze de setembre de 1714 en la cultura política del segle xix », Manuscrits, 16, 1998, p. 305-318.
Jutglar, Antoni, Pi i Margall y el federalismo español, 2 vols., Madrid, Taurus, 1975.
Kaplan, Temma, Red City, Blue Period. Social movements in Picasso’s Barcelona, University of Californian Press, 1992.
La commémoration, Colloque « Centenaire de la section des sciences religieuses », EPHE, Paris-Louvain, 1988.
La Guerra de Independencia, el nostre centenari, Barcelona, La Bandera regional, 1908.
Labanyi, Jo (ed.), Constructing identity in contemporary Spain : theoretical debates and cultural practise, Oxford U. Press, 2002.
Lafuente, Modesto, Historia general de Espana, Barcelona, Montaner y Simon, 1883, 2 vol.
Lahuerta, Juan José, Antoni Gaudí, Arquitectura, ideologia y política, Barcelona, Electra, 1993.
Langton-Davies, John, Mites i felicitats dels catalans, Lleida, Pagès Editor, 1998.
Lario, Angeles, El Rey, piloto sin brújula. La Corona y el sistema político de la Restauración (1875-1902), Madrid, Biblioteca Nueva, 1999.
Lavabre, Marie-Claire, « Du poids et du choix du passé », in Histoire politique et sciences sociales, Paris, Edition Complexe, 1991, Question au xxe siècle, p. 265-277.
Lavabre, Marie-Claire, « Usages du passé, usages de la mémoire », Revue française de Science politique, 3, juin 1994, p. 482-493.
Lavabre, Marie-Claire, Le fil rouge, sociologie de la mémoire communiste, Paris, Presses de la Fondation nationale des sciences politiques, 1994.
Le discours sur la nation en Catalogne aux xixe et xxe siècle, Actes du colloque international des 19, 20 et 21 octobre 1995, Paris, Éditions Hispaniques, 1996.
Les eleccions legislatives i municipals a Barcelona, 1810-1986. Context polític i resultats electorals, Barcelona, Fundació Jaume Bofill-Ajuntament de Barcelona, 1989.
Levra, Umberto, Fare gli italiani. Memorie e celebrazioni del risorgimento, Torino, 1972.
León Solis, Fernando, Negotiating Spain and Catalonia : competing narratives of national identity, Bristol, UK Portland, Intellect, 2003.
Linz, Juan, El sistema de partidos en España, Madrid, Narcea, 1974.
Linz, Juan, « Early State-building and late Peripheral Nationalism against the State : The Case of Spain », in Eisenstadt, Shmuel, Rokkan, Stein (eds), Building States and Nations, Londres, Sage, 1973, vol. 2, p. 32-112.
Llorens Vila, Jordi, Catalanisme i moviments nacionalistes contemporanis (1885-1901). Missatges a Irlanda, Creta i Finlàndia, Barcelona, Dalmau, 1988.
Llorens Vila, Jordi. La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr Martí i Julià (1891-1903), Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat, 1992.
Llorens Vila, Jordi, « Els escriptors catalans de la Restauració. Entre la literatura i la política », Cercles, 5, 2002, p. 79-89.
Lluch, Ernest, « El liberalisme foralista en el segle xix : Corona d’Aragó i País Basc », L’Avenç, 230, p. 14-20.
Lobato i Franco, Isabel, « Expressió social i ús polític de la cultura popular : festes a Barcelona, 1550-1650 », Pedralbes, 6, 1986, p. 217-220. Los nacionalismos en la España de la IIa República, Madrid, Siglo xxi, 1991.
Maiz, Ramon, A Idea de Nación, vigo, Ed. Xerais, 1997.
Marfany, Joan-Lluís, Aspectes del Modernisme, Barcelona, Curial, 1990.
Marfany, Joan-Lluís, « El naixement del mite noucentista de Ciutat », in Noucentisme i Ciutat, Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, i Electam, Barcelona, 1991, p. 33-44.
Marfany, Joan-Lluís, « Mitologia de la Renaixença i mitologia nacionalista », L’Avenç, 164, 1992, p. 26-29.
Marfany, Joan-Lluís, « valentí Almirall i els orígens del catalanisme », L’Avenç, 204, 1996, p. 20-24.
Marfany, Joan-Lluís, La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus incis, Barcelona, Empúries, 1995.
Marfany, Joan-Lluís, La llengua maltractada : el català al segle xix, Barcelona, Empúries, 2002.
Marfany, Joan-Lluís, « Al damunt dels nostres cants ; nacionalisme, modernisme i cant coral a la Barcelona del final de segle », Recerques, 19, Curial, 199-87, p. 85-113.
Martí, Casimir, L’Església de Barcelona (1850-1857), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, 2 vol.
Martín González, Juan José, El monumento conmemorativo en España, 1875-1915, valladolid, Secretario de publicaciones e intercambio cientifico Univ de valladolid, 1996.
Martínez Fiol, David « La construcció mítica del onze de setembre en la política del catalanismo durante en siglo xix », Historia y Política, 14 (2005), p. 219-244.
Martínez Fiol, David « Creaciones de mitos. El onze de setiembre de 1714 en la cultura política del catalanismo (1833-1939) », Manuscrits, 17, 1997,
p. 341-361.
Martínez Gallego, Francesc, Conservar progresando : la Unión Liberal (1856-1868), valència 2001.
Martínez Gil, vicent, El naixement de l’iberisme catalanista, Barcelona, Curial, 1997.
Mas i Solench, Josep Maria, El Palau de Justícia de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, Barcelona, 1990.
Masriera, Arturo, Barcelona, Isabela y revolucionaria, Episodios, anécdotas, documentos, Barcelona, Poliglota, 1930.
Masriera Manovens, Federico, « La escultura monumental de Barcelona », Memorias de la Real academia de Ciencias y artes de Barcelona, Barcelona, La Academia, 1892, 19, 1931.
Masgrau, Roser, Els orígens del catalanisme polític : 1870-1931, Barcelona, Barcanova, 1992.
Memoria e memorie, convegno internazionale di studi, Roma, 18-19 maggio 1995, a cura di Lina Bolzoni, vittorio Erlindo, Marcello Morelli.
Memoria y Precedentes del tercer homenaje póstumo a los Mártires de la Independencia española inmolados en Barcelona los días 3 y 27 de junio de 1809, Publicado por la comisión de su homenaje, Barcelona, 1930.
Massot i Muntaner, Josep (dir,), Els Segadors, himne nacional de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1983.
Mauss, Marcel, Sociologie et anthropologie, Paris, PUF, 1989 (1re éd. 1950).
Mestres, Apel. les, Clavé, su vida, su obra, Barcelona, Espasa germans i Salvat, 1878.
Michonneau, Stéphane, « Un lieu de mémoire barcelonais : le monument au Docteur Robert », Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 41-2, avril-juin 1994, p. 269-289.
Michonneau, Stéphane, « Políticas de memoria en Barcelona al final del siglo xix », Ayer, 35, 1999, p. 101-120.
Michonneau, Stéphane, « Le monument à Colomb : un projet national catalan pour l’Espagne » in Serrano, Carlos (dir.), Nations en quête de passé ; la péninsule ibérique (xixe-xxe siècles), Paris, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, Ibérica -Essais, 2000, p. 109-124.
Michonneau, Stéphane, « Société et commémoration à Barcelone à la mi xixe siècle », Genèses, 40, sept. 2000, p. 6-32.
Michonneau, Stéphane, « Nouvelle toponymie, nouvelle identité : le cas de la Barcelone des agrégations (1897-1910) » in Bouvier, Jean-Claude, Guillon, Jean-Marie (dir.),
La toponymie urbaine, significations et enjeux, Paris, L’Harmattan, 2001,
p. 151-170.
Michonneau, Stéphane, Barcelona, memòria i identitat, vic, Eumo, 2002.
Michonneau, Stéphane, « La naissance d’une commémoration de masse : le cas barcelonais au début du xxe siècle », in Sociétés et représentations, « Histoire et archives de soi », 13, avril 2002, p. 317-332.
Michonneau, Stéphane, « Barcelone 1900-1910 : la construction d’un espace symbolique », Rives nord-méditerranéennes, 2003, 16, Maison Méditerranéenne des Sciences de l´Homme, Aix-en-Provence, p. 79-97.
Michonneau, Stéphane, « Gerona, Baluarte de España. La conmemoración de los sitios de Gerona en los siglos xix y xx », Historia y política, 14, 2005-2, p. 191-218.
Miracle, Josep, La restauració dels Jocs Florals, Barcelona, Aymà, 1960.
Molas, Isidre (ed.).-Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle xx, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
Molas i Raibalta, Pere, El govern de les ciutats catalanes, Barcelona, La Magrana, 1985.
Molina Aparicio, Fernando, « Nación, pueblo y desastre. Nacionalismo y construcción nacional en España (1876-1898) », FUSI, Juan Pablo, NIñO, Antonio, Antes el « Desastre » : orígenes y antecedentes de la crisis del 98, Madrid, Marcial Pons, 1998, p. 435-451.
Morenño, Javier (éd.) Nacionalismo espanol : las políticas de la memoria, Historia y politica, 12, 2004-2.
Monreu Rey, Enric, « Toponòmia antigua i moderna del Pla de Barcelona », in Actes del I congrés d’Història del Pla de Barcelona, Institut Municipal d’Història, Barcelona, Magrana, 1982.
Monumento que Barcelona dedica al gran ilustre marino genovés Cristóbal Colón, Barcelona, 1889.
Monuments i escutlures de metges a Barcelona, Col. legi oficial de Metges de Barcelona, 2002.
« Mouvements ouvriers espagnols et questions nationales, 1868-1936 », in Le mouvement social, 128, juill-sep 1984, Les éditions ouvrières.
Muñoz Corbalan, Juan Miguel, « El Panteó de Catalans Ilustres, un proyecto municipal para Barcelona », D’Art, 17, març 1987, Departament d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona, p. 185-200.
« Nacionalismos y mobilización política », Zona Abierta, 79, 1997.
Nadal, Francesc, « Poder municipal y espacio urbano en la configuración territorial del Estado liberal español, 1812-1975 », Geocrítica, 37, 1982,
p. 25-42.
Nadal, Francesc, « Urbanisme i ideologia : la polèmica entorn d’un projecte de monument a Cerdà », Història Urbana del Plà de Barcelona, Actes del II Congrés (6-7/12/1985), Ajuntament de Barcelona, 1990, vol. 2, p. 465-491.
Nadal i Farreras, Joaquim (coord.) Núñez Seixas, Xosé M., « Los oasis en el desierto. Perspectivas historiográficas sobre el nacionalismo español », Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne, 26 (1997), p. 483-533.
Namer, Gérard, Batailles pour la mémoire, la commémoration en France, de 1945 à nos jours, Paris, Papyrus, 1983.
Namer, Gérard, Mémoire et société, Paris, Méridiens Klincksieck, 1987.
Nation et Nationalité en Espagne. xixe-xxe siècles, Actes du colloque international de la fondation Singer-Polignac, Paris, 1985.
Nations, nationalismes et questions nationales, textes de Pierre vilar, Ibérica, 4, Université de Paris-Sorbonne, 1995.
Nieto de san Genis, Mercedes, La I República española en Barcelona, Universidad de Barcelona, 1974.
Noiriel, Gérard, « La question nationale comme objet d’histoire sociale », Genèses, 4, mai 1991, p. 72-94.
Noiriel, Gérard, « Socio-histoire d’un concept : les usages du mot « nationalité » au xixe siècle », Genèses, 20, sept 1995, p. 4-23.
Nora, Pierre (dir.), Les lieux de mémoire, Paris, Gallimard, I, La République, 1984, II, La Nation, 3 vol., 1986, III, Les France, 3 vol., 1993.
Nora, Pierre, « Memoire », in Dictionnaire de la Glastnost, Paris, Payot, 1989.
Nora, Pierre, Jacques Le Goff, Constructing the past : essays in historical methodology, Paris, Edition de l’EHESS, 1985.
Nora, Pierre, « L’aventure des Lieux de mémoire », Bulletin d’Information de l’Association des historiens contemporanéistes, oct. 1994, p. 7-14.
Núñez Seixas, Xosé Manoel, Los nacionalismos en la España contemporánea (siglos xix y xx), Barcelona, Hipótesis, 1999.
Núñez Seixas, Xosé-Manoel, « The region as Essence of Fatherland : regionalist variants of Spanish nationalism (1840-1936) », European History Quartely, n 4, vol. 31, London, Sage, 2001, p. 483-518
Núñez Seixas, Xosé Manoel, « La construcción del Estado-nación español en el siglo xix : ¿Éxito incompleto o fracaso relativo ? », L’Estat-Nació i el conflicto regional : Joan Mañé i Flaquer, un cas paradigmàtic, 1823-1901, Barcelona, Publicacions de l’Abadia del Montserrat, 2004, p. 7-31.
Núñez Seixas, Xosé Manoel, « Sobre la memoria histórica reciente y el « discurso patriótico » español del siglo xxi », Historia del Presente, Segovia, Asociación Historiadores del presente, 2002.n° 3, 2004, p. 137-155.
Núñez Seixas, Xosé-Manoel (éd.), « La construcción de la identidad regional en Europa y España (siglo xix y xx) », Ayer, 64, 2006 (4).
Oechslin, Werner, Architecture de la fête : l’architecture comme metteur en scène, Liège, Pierre Mardaga, 1987,
Oliveras Samitier, Josep, « Poder municipal y urbanismo en el siglo xix », Ciudad y territorio, 94, 1970, p. 79-92. Diccionari biogràfic, Barcelona, Rafael Dalmau, 1995.
Oller, Narcís, La febre d’Or, Barcelona, Ariel, 2 vol., 1980.
Oriol Mestres, Josep, Monumento levantado en esta ciudad y dedicado al Excmo. Sr. D. Antonio López y López, Memoria leida por el arquitecto D. Tipolitografía de Celestino verdaguer, Barcelona, 1884.
Ortega Cantero, Nicolas (ed.), Paisajes, memoria histórica e identidad nacional, Soria, Fundación Duques de Soria, UAM, 2005.
Ozouf, Mona, « Le cortège et la ville », Les Annales ESC, 5, sept-oct 1971, p. 889-916.
Palomas, Joan, Victor Balaguer. Renaixença, Revolució i Progrés, vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 2004. « Paraître en public », terrain, 15, oct 1990, 176p.
Pasamar Alzuria, Gonzalo, « La configuración de la imagen de la « decadencia española » en los siglos xixxx », Manuscrits, 11, gener 1993, p. 183-214.
Peran, Martí (dir.), « Noucentisme : la arquitectura y la ciudad », Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 13, mars 1976.
Pérez Bastardas, Alfred. Els republicans nacionalistes i el catalanisme polític : Albert Bastardas i Sampere (1871-1944). Una biografia política, Barcelona, Edicions 62, 1987, 2 vol.
Pérez Bastardas, Alfred, Barcelona davant del pressupost extraordinari de cultura de 1908, Barcelona, Mediterrànea, 2003.
Pérez Garzón, Juan Sisinio, « La nación, sujeto y objeto del estado liberal español », Historia Contemporánea, 17, 1998, p. 119-138.
Pich Mitjana, Josep, Almirall i el Diari Català (1879-1881). L’inici del projecte politicoideològic del catalanisme progressista, vic, Eumo Editorial i Institut Jaume vicens i vives, 2003.
Pino, Louis, « Une fiction politique : la nation », Actes de la Recherche en sciences sociales, 64, sept 1986, p. 45-50.
Poblet, Josep Maria, Josep Anselm Clavé i la seva època, 1824-1874, Barcelona, Dopesa, 1973.
Portavella, Jesús, Diccionari nomenclàtor de le vies públiques de Barcelona, 1996, Ajuntament de Barcelona, 1996.
Poulot, Dominique, Musée, Nation, patrimoine, 1789-1815, Paris, Gallimard, 1994.
Prats, Llorens, El mite de la tradició popular, Barcelona, Ed. 62, 1988.
Prats, Llorens, Llopart, Dolors, Prat, Joan, La cultura popular a Catalunya, Barcelona, Servei de Cultura popular, 1982.
Prats i Caros, Joan, « Mites i estereòtips de la identitat », in Encontre d’Antropología i diversitat hispànica, Barcelona, 26, 27 i 28 de març de 1987, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1988, p. 169-178.
Prats i Caros, Joan, « La construcció dels referents catalans », in Riquer, Borja de (dir.), Història, política, societat i cultura dels països catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, vol. VII.
Programa oficial del homenaje de Barcelona a sus Héroes de la Independencia, Barcelona, Esmandia, 1928.
Puigvert i Solà, Joaquim, « La restauració del monestir de Ripoll revisitada », Cercles, 5 (2002), p. 36-51.
Pujol i Casademont, Enric, « Fi de segle i avenç científic. La historiografia catalana del vuit-cents », Contemporani, 12 (1996), p. 32-37.
Quiros Linares, Francisco, Las ciudades españolas a mediados del siglo xix, Madrid, Ambito Ediciones, 1991.
Ranzato, Gabriele, « Barcelona, ville des barricades », La barricade, Colloque international des 17, 18 et 19 mai 1995, Paris, La Sorbonne, 1997, p. 409-421.
Reberioux, Madeleine, « Au tournant de l’Expo : 1989 », Le mouvement social, 149, oct-déc. 1989, p. 4-13
Revel, Jacques, « L’institution et le social », Bernard Lepetit (dir.), Les formes de l’expérience, Paris, Albin Michel, 1995, p. 63-84
Risques Corbella, Manel, El Govern civil de Barcelona al segle xix, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
Reyero, Carlos, La escultura conmemorativa en España : la edad de oro del monumento público, 1820-1914, Madrid, Cátedra, 1999.
Riera i Viader, Sebastià, La commemoració de l’Onze de Setembre a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1994.
Rio José Antonio del, El Excmo. Sr. Don López i López, Barcelona, 1883.
Riquer, Borja de, Lliga Regionalista : la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Barcelona, Edicions 62, 1977.
Riquer, Borja de (dir.), Història de la Diputació de Barcelona, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1987, 3 vol.
Riquer, Borja de, Epistolari polític de Manuel Duran i Bas (1866-1904), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.
Riquer, Borja de, « Reflexions entorn de la dèbil nacionalització espanyola del segle xix », L’Avenç, 70 (1993), p. 8-15.
Riquer, Borja de (dir.), Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996.
Riquer, Borja de, « El surgimiento de las nuevas identidades nacionales catalana y vasca en el siglo xix », in Sánchez Mantero, Rafael, Entorno al 98, Huelva, Ed. Universidad de Huelva, 2000, p. 91-112.
Riquer, Borja de, Identitats contemporànies : Catalunya i Espanya, vic, Eumo, 2000.
Riquer, Borja de, “Los Pímitas de la modernización política. El caso de Barcelona, 18902-1923 », Las Ciudades en la modernización de España, vII coloquio de historia contemporánea de España, Madrid, Siglo xxi, 2000, p. 22-59.
Riquer, Borja de (dir,), Història de la Catalunya contemporánea, Barcelona, Pòrtic, Biblioteca Universitària, 2006.
Riquer, Marti de, Llegendes històriques catalanes, Barcelona, Quaderns Crema, 2000.
Rivière, Claude, Les liturgies politiques, Paris, PUF, 1988.
Rivière, Claude (dir.), Nouvelles idoles, nouveaux cultes : les dérives de la sacra-lité, Paris, L’Harmattan, 1990.
Rivière, Claude, « Le rite enchantant la concorde », in Cahiers Internationaux de Sociologie, janv-ju 1992, vol 92, p. 5-29.
Rodriguez, Miguel, Le Premier Mai, Paris, Gallimard, Archives, 1990.
Rodriguez, Miguel, « De la moda de los centenarios a un aniversario : el 12 de octubre en España », Mélanges à FX Guerra, Paris, La Sorbonne, 2004, p. 250-288.
Rodriguez, Miguel, Celebración de « la Raza », Una historia comparativa del 12 de octubre, México, Universidad Iberoamericana, 2004.
Robert, vincent, « La protesta universal contra la ejecución de Ferrer : las manifestaciones de octubre de 1909 », Historia social, 14, oct 1992, p. 61-82.
Rodoreda, Josep, Clavé y su obra, Barcelona, Imp. Josep Cunill, 1897.
Roig Rosich, Josep Maria, La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural,
Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992.
Romero Maura, Joaquín, « La Rosa de Fuego ». El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909, Madrid, Alianza Editorial, 1989.
Rousso, Henry, Le Syndrome de Vichy de 1944 à nos jours, Paris, Le Seuil, 1992.
Rousso, Henry, « La mémoire n’est plus ce qu’elle était », IHTP, Ecrire l’histoire du temps présent, CNRS, Paris, 1993, p. 105-120.
Rovira, Ana Maria (éd.), España, ¿Nación de naciones ?, Madrid, Marial Pons, 2002.
Rovira i Rabassa, Antoni, Concurso promovido por el Excmo. Ayuntamiento de Barcelona para la erección de un monumento en la plaza de tetuan destinado a perpetuar las glorias de España en Africa, Barcelona, Imp. Jaime Jepús y Roviralta, 1875.
Rubi, Gema, Els catalans i la política en temps del caciquisme, Manresa (18751923), vic, Eumo, 2006.
Salat, Jordi, Les quatre columnes catalanes, Barcelona, Llibres de l’index, 2005.
Sahlins, Peter, Fronteres i identitats. La formació d’Espanya i França a la Cerdanya, vic, Eumo, 1993.
Salvador, Eugènia (dir.), Les eleccions legislatives i municipals a Barcelona, 1810-1986. Context polític i resultats electorals, Barcelona, Fundació Jaume Bofill-Ajuntament de Barcelona, 1989.
Salvador Prieto, Maria del Socorro, La escultura monumental en Madrid, calles, plazas y jardines públicos, 18751936, Madrid, U. de la Complutense, 1988.
Sampelayo, Juan, Estatuas de escritores ilustres, Instituto de estudios madrileños del CSIC, Ayuntamiento de Madrid, 1970.
Sampere i Miquel, Salvador, Barcelona, 1878.
Sanchez de Juan, Joan-Antón, « La imaginación histórica de la ciudad : conocimiento histórico cívica y reforma urbana en Barcelona, 1892-1929 », Historia Contemporánea, 24, 2002-I, p. 185-200.
Sanz, Jésus, « Traslado de monumentos por obras públicas : la piedra transplantada », Revista del Ministerio de Obras Públicas y transportes, 404, dic 1999, p. 68-74.
Seco, Carlos, Historia del conservadorismo español. Una línea política integradora en el siglo xix, Madrid, Temas de Hoy, 2000.
Serrano, Carlos, El nacimiento de Carmen, Madrid, Taurus, 1999.
Serrano, Carlos (Ed), El nacimiento de los intelectuales en España, Ayer, 40, 2000.
Serratosa i Palet, Albert (dir.), Cerdà, urbs i territori. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Fundació Catalana per a la Recerca, exposition sept 1994janvier 1995, 1994.
Simon Antoni, « Patriotisme i nacionalisme a la Catalunya moderna. Mites, tradicions i consciències col. lectives », L’Avenç, 1993, 167, p. 8-15.
Simon, Antoni, « Els mites històrics i el nacionalisme català. La historia moderna de Catalunya en el pensa-ment històric i polític català contemporani », Manuscrits, 12 (1994), p. 193-212.
Simon, Antoni, Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol, Barcelona, Publicacions de l’Abadia del Montserrat, 2005.
Sobreques i Callico, Jaume, El rei Jaume i la Renaixença als països catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1981.
Sobrequés i Callico, Jaume (dir.), Història de Barcelona, 8 tomes, Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 5 : « El desplegament de la ciutat manufacturera, 1714-1833 », vol.6 : « La ciutat industrial, 1833-1897 », vol. 7 : « De les anexions a la fi de la guerra civil ».
Sola-Morales, Ignaci de, Joan Rubió y Bellver y la fortuna del gaudinismo, Barcelona, La Gaya Ciència, 1975.
Solà-Morales, Ignaci de, « L’Exposició Internacional de Barcelona 19141929 », Arquitectura i ciutat, Fira de Barcelona, 1985.
Sola-Morales, Ignasi de, « La Plaza Real de Barcelona », Urbanismo e historia en el mundo hispánico, Madrid, Universidad Complutense, 1985, p. 1107-1126
Solé Tura, Jordi, Nacionalidades y nacionalismos en España, Madrid, Alianza Editorial, 1985, 233p.
Soldevilla, Carles, Barcelona vista pels seus artistes, Barcelona, Enciclopèdia Catalana Aedos, 1957.
Storm, Eric, « El tercer centenario del Don Quijote en 1905 y el nacionalismo español », Intelectuales y Nacionalismo, Instituto Universitario Ortega y Gasset, 1997, p. 107-144.
Suárez Cortina, Manuel (ed.), La Restauración, entre el liberalismo y la democracia, Madrid, Alianza Universal, 1999.
Suárez Cortina, Manuel, La cultura española en la Restauración, Santander, Universidad de Santander i Sociedad Menéndez Pelayo, 1999.
Suárez Cortina, Manuel, El gorro frígio : liberalismo, democracia y republicanismo en la Restauración, Madrid, Biblioteca Nueva, 2000.
Suárez Cortina, Manuel (ed.), Las máscaras de la libertad. El liberalismo español, 1808-1950, Madrid, Marcial Pons-Fundación Práxedes Mateo Sagasta, 2003.
Subirà, José, El músico-poeta Clavé, Madrid, Imp. Alrededor del mundo, 1884.
Subirachs, Judit, « El monument a Galceran Marquet ; una obra progressista a la Barcelona del segle xix », Espais, 28, mars-abril 91, p. 45-49.
Subirachs, Judit, L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936, Barcelona, La Frontera, 1986.
Subirachs, Judit, L’escultura del segle xix a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994.
Sunyer i Molné, Magi, Els mites nacionals catalans, Eumo, 2006.
Tartakowsky, Danielle, « Manifestation, fête et rassemblement à Paris », xxe siècle, 27, juill-sept 1990, p. 43-76.
Tartakowsky, Danielle, « Stratégies de la rue, 1934-1936 », in Le mouvement social, 135, av-ju 1986, p. 31-62.
Tasis, Rafael, Torrent, Joan, Història de la premsa catalana, Barcelona, Bruguera, 1966. 2 vol.
Tasis, Rafael, Els Jocs florals de Barcelona en l’evolució del pensament de Catalunya (1859-1958), Barcelona, Diputació de Barcelona, 1997.
Termes, Josep (éd.), Catalanisme. Història, política i cultura, Barcelona, L’Avenç, 1986.
Termes, Josep, De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil, 1868-1939, Barcelona, Edicions 62, 1989.
Termes, Josep, Federalismo, anarcosindicalismo y catalanismo, Barcelona, Anagrama, 1976.
Termes, Josep, Història del catalanisme fins al 1923, Barcelona, Pòrtic, 2000.
Thiesse, Anne Marie, Ils apprenaint la France. L’exaltation des régions dans le discours patriotique, Paris, Éditions de la Maison des sciences de l’homme, 1997.
Thiesse, Anne Marie, La création des identités nationales. Europe xviii-xx siècle, Paris, Seuil, 1999.
Tinto i Sala, Margarita, « Notas para un catalogo de los monumentos conmemorativos, Fuentes históricoartísticas, Esculturas decorativas de la ciudad de Barcelona », Barcelona, Museo historia de la ciudad, in Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad, 14,1970, p. 113-187.
Toledano, Lluis Ferran : Gena Rubí, “Las jornadas del Bruc y la construcción de memorias políticas nacionales”, Stephane Michonneau (dir.), Las Sombras de Mayo, Mito y memorias de la guerra de la Independencia (1808-1908), Madrid, Casa de velázquez, 2007, p. 87-110.
Tomàs, Margalida, « Notes sobre la Renaixença i els seus orígens », in Recerques, 9, Curial, 1979, p. 133-153.
Towson, Nigel (ed.). El republicanismo en España (1830-1977), Madrid, Alianza Editorial, 1994.
Ucelay Da-Cal, Enric, « La guerre civile espagnole et la propagande franco-belge de la première guerre mondiale », in La guerre civile entre histoire et mémoire, Colloque La Roche s/yon, nov 1994, p. 77-91.
Ucelay Da-Cal, Enric, « violencia simbólica y temática militarista en el nacionalismo radical catalán », Ayer, 13, 1994, p. 237-264.
Ucelay Da-Cal, Enric, El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, d’Ors y la conquista moral de España, Barcelona, Edhasa, 2003.
Ucelay Da-Cal, Enric, « El modernismo catalán : modas, mercados urbanos e imaginación histórica », in Los orígenes culturales de la II República, IX coloquio de Historia contemporánea de España, Madrid, Siglo xxi, 1993, p. 293-336.
Urgate, Javier (dir.) El nacionalismo vasco : mitos, conmemoraciones y lugares de la memoria, Historia y Politica, 15, 2006-1.
Varela, Javier, « La muerte del héroe », Historia Social, n° 1, prtps-été 1988, p. 19-28.
Varela, Javier, La novela de España, Los intelectuales y el problema español. Madrid, Taurus, 1999. Victor Balaguer i els seus temps, Barcelona, Publicacions de l’Abadia del Montserrat, 2004.
Vidal Casellas, Dolors, L’imaginari monumental i artistic del turisme cultural. El cas de la revista Barcelona Atracció, Universitat de Girona, 2005.
Vilaclara, Maria Josepa, « Renaixença i particularisme català durant el Sexeni, 1868-1873 », Recerques, 13, Curial 1983, p. 133-142.
Vilar, Pierre, « Estado y nación en las conciencias españolas : actualidad e historia », in VIIe Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, venecia, 1980, p. 29-49.
Vilar, Pierre, Estat, Nació i Socialisme, Barcelona, Curial, 1982,
Vernet, Juan, « El debate parlamentario sobre el Doce de Octubre, fiesta nacional de España », Ayer, 51, 2003, pp, 153-152.
Viciano, Pau, Des de temps immemorial, valència, Tàndem, 2003.
Viciano, Pau, La temptació de la memòria, valència, Tres i Quatre, 1995.
Villares, Ramon, Figuras da nación, vigo, Edicións Xerais de Galicia, 1997.
Vinyes, Ricard, « La metàfora de bronze. El procés de monumentalització a
J. verdaguer (1902-1924) », Spagna Contemporanea, 1997, 11, p. 65-86
Wray McDonogh, Gary, Las buenas familias de Barcelona, Barcelona, Omega, 1989.
Wulff, Fernando, Las esencias patrias. Historiografía e historia antigua en la construcción de la identidad española española (siglos xvi-xx), Barcelona, Crítica, 2003.
Zimmermann, Michel, « Como nació Cataluña. La identidad catalana », Historia 16, 1984, 9 (101), p. 59
66.
1898 : entre la crisi d’identitat i la modernització. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d’abril de 1998, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2 vol., 2000.
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Un constructeur de la France du xxe siècle
La Société Auxiliaire d'Entreprises (SAE) et la naissance de la grande entreprise française de bâtiment (1924-1974)
Pierre Jambard
2008
Ouvriers bretons
Conflits d'usines, conflits identitaires en Bretagne dans les années 1968
Vincent Porhel
2008
L'intrusion balnéaire
Les populations littorales bretonnes et vendéennes face au tourisme (1800-1945)
Johan Vincent
2008
L'individu dans la famille à Rome au ive siècle
D'après l'œuvre d'Ambroise de Milan
Dominique Lhuillier-Martinetti
2008
L'éveil politique de la Savoie
Conflits ordinaires et rivalités nouvelles (1848-1853)
Sylvain Milbach
2008
L'évangélisation des Indiens du Mexique
Impact et réalité de la conquête spirituelle (xvie siècle)
Éric Roulet
2008
Les miroirs du silence
L'éducation des jeunes sourds dans l'Ouest, 1800-1934
Patrick Bourgalais
2008