• Contenu principal
  • Menu
OpenEdition Books
  • Accueil
  • Catalogue de 15363 livres
  • Éditeurs
  • Auteurs
  • Facebook
  • X
  • Partager
    • Facebook

    • X

    • Accueil
    • Catalogue de 15363 livres
    • Éditeurs
    • Auteurs
  • Ressources numériques en sciences humaines et sociales

    • OpenEdition
  • Nos plateformes

    • OpenEdition Books
    • OpenEdition Journals
    • Hypothèses
    • Calenda
  • Bibliothèques

    • OpenEdition Freemium
  • Suivez-nous

  • Newsletter
OpenEdition Search

Redirection vers OpenEdition Search.

À quel endroit ?
  • Presses universitaires de Perpignan
  • ›
  • Études
  • ›
  • Jordi Pere Cerdà
  • ›
  • La ratlla en l’obra de Jordi Pere Cerdà...
  • Presses universitaires de Perpignan
  • Presses universitaires de Perpignan
    Presses universitaires de Perpignan
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Liens vers le livre
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Formats de lecture

    Plan

    Plan détaillé Texte intégral IntroduccióEl fet humà i la ratlla. Guerres, resistència, lleis, sous, terra i religióDÉBAT Bibliographie Auteur

    Jordi Pere Cerdà

    Ce livre est recensé par

    Précédent Suivant
    Table des matières

    La ratlla en l’obra de Jordi Pere Cerdà

    Una presència lligada al fet humà

    La ratlla dans l’œuvre de Jordi Pere Cerdà : une présence liée au fait humain

    Albert Moncusí Ferré

    p. 373-384

    Résumés

    La Cerdanya des de fa segles es troba travessada per una "ratlla" que separa Espanya de França. Una ratlla que apareix reflectida en les vivències, les històries i els sentiments dels personatges de Jordi Pere Cerdà, i en les circumstàncies que delimiten la seva existència. Una frontera que ells passen i traspassen, més enllà de la qual es poden trobar beneficis o dificultats. « Una frontera és un niu d’espies » diu, per exemple, un dels personatges de Passos estrets per terres altes, avesat al tragí entre una i altra part de la ratlla. Es tracta d’una línia divisòria que, en l’evidència del paisatge, esdevé imaginària : « Somiant-te abolida, frontera il·lusòria, cortina de pollancs, que el sol tira i desfà », diu un vers de « Entre Sallagosa i Llívia ». Aquestes i altres visions de la frontera internacional, de les conseqüències de la seva presència i de la seva condició fins a cert punt imaginària i subjectiva, lligada al fet humà dels cerdans, són presents en l’obra de Jordi Pere Cerdà i seran objecte de reflexió en la comunicació que es presenta.

    Depuis des siècles, la Cerdagne est traversée par une ligne qui sépare l’Espagne de la France : la ratlla. Une frontière qui se reflète dans les manières d’être, les histroires et les sentiments des personnages de Jordi Pere Cerdà, et dans les circonstances ; une frontière qu’on passe et franchit, au-delà de laquelle on peut trouver soit des avantages soit des problèmes. « Une frontière est un nid d’espions » dit par exemple un des personnages de Passos estrets per terres altes, qui se consacre au transport des marchandises d’un côté à l’autre de la frontière. Il s’agit d’une ligne de partage qui, dans l’évidence du paysage, devient imaginaire : « Je te rêve abolie, frontière illusoire, rideau de peupliers que le soleil tire et défait » dit un vers de « Entre Sallagosa i Llívia ». Différents aspects de la frontière internationale et de l’incidence matérielle et psychologique sont présents dans l’œuvre de Cerdà.

    Dempuèi sègles, la Cerdanha es traversada per una "raia" que separa Espanha de França. Una "raia" que se manifèsta dins las experiéncias, las istòrias e los sentiments dels personatges de Jordi Pere Cerdà e dins las circonstàncias que delimitan son existéncia. Una frontièra que passan e traversan, al delà de la qual òm pòt trobar beneficis o dificultats. « Una frontièra es un nis d’espions » ditz per exemple un dels personatges de Passos estrets per terres altes, acostumat a anar e tornar d’una a l’autra part de la "raia". Se tracta d’una linha de partiment que, dins l’evidéncia del paisatge, deven imaginària : « Somiant-te abolida, frontièra illusòria, cortina de pibols, que lo solelh tira e desfa », ditz un vèrs de « Entre Sallagosa i Llívia ». Aquestas e autras visions de la frontièra internacionala, de las consequéncias de sa preséncia e de sa condicion duscas a certan punt imaginària e subjectiva, ligada al fach uman dels cerdans, son presentas dins l’òbra de Jordi Pere Cerdà e seràn l’objècte d’aquesta comunicacion.

    Texte intégral IntroduccióEl fet humà i la ratlla. Guerres, resistència, lleis, sous, terra i religióDÉBAT Bibliographie BIBLIOGRAFIAPoemes i narracions citats Auteur

    Texte intégral

    Introducció

    1Parlar sobre l’obra poètica i narrativa d’un autor no és fàcil quan es fa des de la ignorància del lector avesat a textos elaborats des de la mirada distant de l’investigador social. Menys encara, quan el qui s’hi atreveix pretén aïllar d’un conjunt amb sentit en el global, un element concret. La proposta de la meva intervenció consisteix a compartir amb vostès el que m’ha suggerit la lectura d’algunes obres de Jordi Pere Cerdà, a l’entorn d’una qüestió que ha estat objecte de la meva reflexió teòrica : la ratlla a Cerdanya.

    2Anirem veient diversos aspectes relacionats amb el tema, a través de les paraules de Jordi Pere Cerdà. El meu interès des de l’antropologia social m’ha menat a fixarme especialment en la interacció entre persones, a on es poden condensar moltes coses, i entre elles, el pes de l’existència de fronteres. Aquest text és l’expressió de la meva interpretació com a lector, des d’aquesta experiència. M’he centrat especialment en alguns poemes editats en la Poesia completa (1988) i en algunes de les narracions de Col·locació de personatges en un jardí tancat. També faré referència a Passos estrets per terres altes, una obra monumental que ha estat per mi de lectura complexa, i de la qual comentaré algunes escenes que no pel fet d’aparèixer puntualment, deixaran d’aportar elements clau a la meva exposició.

    El fet humà i la ratlla. Guerres, resistència, lleis, sous, terra i religió

    3Quan hom fa recerca sobre un element concret, corre el risc de trobar-lo en el que observa pel simple anhel que hi sigui present. Per evitar-ho cal ser pacient i confiar veure’s sorprès amb elements inesperats. És això el que m’ha passat amb l’obra de Jordi Pere Cerdà. Fa quatre anys en vaig llegir una part. Buscava impacientment petjades d’una frontera que dividia Cerdanya. Vaig acabar la lectura amb la impressió de no haver reeixit en la recerca. En aquella ocasió l’anhel va impedir que m’adonés que l’autor tractava temes que d’una o altra manera tenen a veure amb la frontera, en tant que un signe manifest de l’existència de dos Estats. La frontera no són només dues duanes i unes quantes fites, sinó quelcom més profund, que pot mostrar la seva traça quotidiana en tot de petits detalls com els que descriu l’autor. Però al mateix temps, en un lloc com Cerdanya, pot semblar que la frontera internacional dibuixada en mapes i reflectida en el territori, sigui negada en situacions i realitats que van des del paisatge fins les continuïtats de comportaments, visions i actituds de les persones que viuen a prop d’ella.

    4La ratlla i les seves conseqüències apareixen en les vivències, històries i sentiments d’alguns dels personatges de l’obra narrativa de Jordi Pere Cerdà, i en les circumstàncies que delimiten la seva existència. És una frontera que passen i traspassen, més enllà de la qual es poden trobar beneficis o dificultats. « Una frontera és un niu d’espies » diu, per exemple, un dels personatges de Passos estrets per terres altes, avesat al tragí entre una i altra part de la ratlla. Es tracta d’una línia divisòria que, en l’evidència del paisatge, esdevé imaginària : « Somiant-te abolida, frontera il·lusòria, / cortina de pollancs, que el sol tira i desfà », diu un vers de « Entre Sallagosa i Llívia ».

    5El fet humà són contactes, moviments i comunicació potencialment sense límits, però a la vegada està lligat a fronteres polítiques traçades amb pretensió de dir fins a on poden arribar les relacions humanes. Recorrent l’obra de Jordi Pere Cerdà es poden trobar detalls de totes dues coses : la delimitació de la realitat, imaginària, artificial, inventada per l’Estat i la realitat de la naturalesa humana i del paisatge que permeten percebre la naturalesa arbitrària de la divisió territorial de la vall. No és tant que l’autor dediqui a la frontera poemes o narracions específics, com que la faci aparèixer lligada o bé a la pròpia experiència, record o sentiment de l’escriptor, o bé a les situacions viscudes per algun personatge amb una vida arrelada profundament al lloc. Com la vida del llaurador, que el poeta ens presenta de manera suggerent, com la terra mateixa, absent de fronteres reals :

    Tu, llaurador,
    llaurador de les hores
    que esclafes sota els peus
    amb els terrossos,
    vas obrint un camí dret
    que, travessant l’horitzó,
    et projecta amb el parell
    més enllà d’aquest conreu,
    on un altre pren ta plaça.
    Ell avança, rega oberta,
    fins en un altre turó,
    i la rega va seguint, l’un a l’altre passant mà.
    Oh llaurador, quan te giris,
    el parell que ve vers tu
    i que ve d’una altra terra,
    mira el rostre que tindrà
    aquell llaurador que el meni.
    Tindrà el rostre de la terra
    que pentineu amb l’arada.
    I si té la cara groga,
    i si té la cara negra,
    mira’t bé en el seu mirall,
    i estén-li ta mà d’argila,
    que és la mà d’un teu germà (1988, p. 21)

    6El llaurador participa d’una de les activitats més relacionades amb la realitat del territori cerdà fragmentat arbitràriament. L’activitat agropecuària (com el comerç) ha dut sovint al creuament reiterat de la divisòria imposada a la comarca. Els protagonistes dels moviments poden ser molts. Propietaris de terres, mossos, segadors, dallaires, arrendadors... A « Els Mossos del Mas Rondola », s’insinua l’anar i venir que comporta l’activitat dels camps, i s’esmenta la presència del carrabiner, en aquest cas, com a personatge en discòrdia :

    [...] Els mossos del mas de Ronda,
    quan baixen a Sallagosa,
    fan repicar les sabates
    com tambors de pabordesses,
    cantant per les cantonades
    per si lluu a la reixada
    la cara d’alguna nena
    de lluertera mirada [...]
    Mestressa, que volem beure
    una copa d’aniseta,
    que els carrabiners de Llívia
    ens han fet tastar escopeta.
    Ferida d’eixa gentada
    serà almoina per tornar ;
    la que vós ens heu donada, la tindrem de mal curar.
    A les muntanyes d’Espanya,
    hi tenim un camp sembrat,
    ara que les segues tornen,
    haurem d’anar-hi aviat. (1988, p. 39-40)

    7Però si les muntanyes i els camps cerdans no evoquen fronteres, sí que ho fan, ineludiblement, altres realitats més artificials, com per exemple les duanes. En el recull Col·locació de personatges en un jardí tancat, trobem la duana com a quelcom associat a una realitat estranya. La descripció de l’edifici posa de manifest aquesta associació de la frontera amb allò forà. L’artificialitat de l’immoble contrasta amb la naturalesa dels camps :

    La duana havia llogat per fer-ne el seu bureau un antic cortí de porcs, quasi a les últimes cases. L’havien pintat de nou, emblanquit, apedaçat, havien sembrat quatre flors al davant, i ara aquell cortí de pagès semblava la casa d’un estiuejant. No hi ha com el funcionari per tenir temps per perdre. El pagès no s’hi avindrà mai, a capficar-se en un metre quadrat de terra i una mata de flors, quan el camp s’obre tan ample al llaurador (1993, p. 18)

    8La presència del funcionari fa patent la de l’Estat, i el que sembla una imposició forana. Però és la força de les armes la que més pot subratllar la naturalesa fragmentada del territori. La mateixa narració ens parla de guerres passades, d’exèrcits « a cavall pel camí de la frontera », de la crema d’un poble per part dels espanyols, en temps passats. El protagonista (en Jordi) no coneix divisions en el seu país :

    Semblava que d’una abraçada pogués lligar tot aquell terme. Podia anomenar tots aquells senyals de pobles, tots els llosats de masades. Aquí hi vivia un tal, allà un fulano, aquí un cosí de la mare, allà uns oncles de la dona. Tot allò era la seva casa, la seva terra, el seu país (1993, p. 23)

    9El títol del text – La cita – té a veure amb la presència de la frontera. El pas de refugiats que creuaven la ratlla per allà on podien, sols o acompanyats ; el seu acolliment en cases, o la seva estada en camps, són records presents en la memòria dels cerdans. La història d’en Jordi podria ser la d’altres de la seva generació. Diu el text :

    [...] havien començat d’allotjar gent que no coneixien d’Adam ni d’Eva, que fugien, percaçats de tot arreu ; de nit anaven a acompanyar-los, travessant el riu per la palanca del molí que no vigilava l’armada, cap al cim del bosc dels lladres [...]. Molts d’ells ni sabien parlar francès, i fins us feia quelcom d’entregar la casa a homes que aneu a saber qui deixen d’ésser, pel sol fet de l’estranyesa del moment [...].
    [...] Tot s’havia anat fent tan naturalment, l’obligació de les primeres vegades havia crescut [...] però el desenrotllament es presentava tan normal, encara que molt pesat, segur, perquè mai no s’acabava, i perquè fins i tot arribava que no els quedava més roba, ni flassades. I no podíeu deixar marxar una persona amb el gec i la camisa per passar la collada quan sabíeu...Hauria calgut ésser cec o sord [...], hauria calgut que no coneguessin aquell Josep Tornejador [refugiat que tenien a casa], que era com un follet per allà on passava...I quin follet ara el portava, a ell, en Jordi, passos a passos [...] a la cita d’aqueixa gent que l’avisaven tres dies estant, de la seva vinguda. (1993, p. 29).

    10La realitat de la retirada és present, també, en obres molt anteriors com el poema « Davant el cel », que posa de manifest el caire humanista i la sensibilitat del poeta quan diu tenir un « país estrany enfront del meu » :

    (...) País estrany enfront del meu.
    Armades desiguals hi portaven la sang
    a l’abast dels seus braços.
    Reflex dins l’aigua d’una esperança,
    lluita d’un dia i d’una nit
    perdurada tres anys
    fins a tu,
    cel buit
    que emplenaven de crits
    i de mort (...) (1988, p. 73-74)

    11Jordi Pere Cerdà ha conegut de prop aquells anys en què les guerres van marcar fortament la realitat de la comarca. Durant l’ocupació alemanya, creuar la frontera era difícil, però pel poeta l’esforç valia la pena, perquè significava cercar la llibertat fugint de la tirania, buscar la vida escapant de la mort. Un esforç en què va participar activament, com recorda aquest poema :

    Ara que l’hivern s’emporta
    colorins i colorats,
    fent adéus des de la porta ;
    [...]
    jo recordaré aquell dia
    que passàvem la collada
    amb deu homes de l’Algèria.
    Jo recordaré aquell dia
    que la Gestapo ens seguia
    llurcant sus la neu sang tèbia.
    Jo recordaré les cases
    que ens oferien l’entrada
    escletxa en la nit gelada.
    Jo em recordaré d’En Mas
    passant gent fugint de França
    un dia de tempestat.
    Jo recordaré En Joan,
    Josep, Boris i Maurici
    que morí allà a Nuemmgam. (1988, p. 46-47)

    12Quaranta anys més tard, en l’epíleg de Passos estrets, per terres altes, retrobem en Josep Mas, refugiat de Ripoll, junt amb qui, diu l’escriptor :

    [...] vaig fer tracte i em vaig lligar per iniciar l’acte de fer passar gent que fugia de França, gent perseguida. Seguidament van ésser gent lluitant contra l’enemic, lligats als serveis de l’Estat, acció que va fer de la nostra comarca una porta de llibertat, d’entrades, sortides i correu. Va durar sense flaqueses [...] fins a l’últim dia de l’alliberament, el 17 d’agost del 1944. (1998, p. 283)

    13Aquells anys l’autor havia esdevingut protagonista del que més tard ha estat un element recurrent en la seva literatura. Segurament les tristes circumstàncies d’aquells temps van motivar poemes com « Els dies llargs », a on parla sobre la tristor de la vall en situació de guerra i es refereix a ella amb l’expressió « Aquesta vall mig partida pren un aire de desaire ».

    14La primera i, fins ara, darrera novel·la de Jordi Pere Cerdà ens ofereix un interessant canvi de perspectiva. La narració ens condueix a un passat més llunyà, per trobar una situació ben diferent. La lectura de Passos estrets per terres altes m’ha proporcionat nombrosos detalls de gran interès. Les fronteres polítiques tal com avui les entenem són, per sobre de tot, el resultat de la construcció d’Estats-nació, precisament a partir de l’època que l’autor ha triat per desplegar la trama de la novel·la.

    15Un dels elements a la vegada fascinants i espaordidors del domini potencial de l’Estat, com a estructura, sobre els humans, és la capacitat de constrènyer les seves pràctiques en la línia d’aconseguir que actuïn inconscientment d’una forma favorable a la continuïtat de l’existència del mateix Estat-nació. El dret, com a institució, és un dels mecanismes que serveix per aconseguir això. Ara bé, què passa abans que les lleis siguin implantades ? Sobre l’aspecte de les lleis, val la pena citar unes paraules literals d’un dels personatges de la novel·la :

    Com que la llei ha estat feta [...] en contra del país, en contra de la gent, queda per la gent d’aquest país l’obligació de passar a través de la llei, de passar per sobre la llei. Això [...] dura d’ençà que van arribar els francesos [...]. Abans dels francesos no hi havia cap llei, hi havia els costums, els seus costums. Tenien els seus costums i tothom s’hi avenia (1998, p. 136)

    16A la frontera, es reconeixia la necessitat de passar per sobre les lleis. I encara així no sempre era clar de quines es tractava. En zones de frontera, el dret i la força de les armes podien venir imposades d’un o altre cantó, o, si més no, algú avesat al tràfec entre banda i banda podia experimentar certa estupefacció en haver d’adaptar-se a canvis en els codis fins aleshores vigents. Una sensació que descriu un dels personatges com segueix :

    Gent de fora que no respecta el costum, que ni fa diferència entre una col i un manat de blat, i ni entén per què serveix el burro, ni per què serveix el capellà ; gent que parlen estrany. No entenen el que diem i tampoc no entenem el que diuen ells. Per acabar de desmanegar la cosa, no els enteníem abans, ni els entenem encara. És segons qui parla. Però passa que amb els catalans d’altra part de la ratlla, bo i parlant igual, també hi ha coses que no van. Fa poc que ho sabem però ja es va dient : tenen dues lleis ; a Espanya tenen dues lleis : una és la de Puigcerdà i l’altra és la de Berga. Això per tot Espanya, diu ! No sabeu sempre sobre quina terra esteu posant la sola de l’espardenya (1998, p. 136)

    17Exèrcit i lleis obliguen els personatges a adaptar-se a les circumstàncies. Potser això suggereix, per la Cerdanya, que la frontera ha estat relacionada amb el contacte amb dues realitats contraposades, la qual cosa pot haver tingut com a conseqüència la generació de perplexitat, però també d’interessos que han unit més que no han separat. Seria, doncs, la frontera, la que curiosament hauria acabat unint els qui semblaven lligats per quelcom no relacionat amb cap poder d’Estat. Més endavant tomarem a aquesta qüestió.

    18Ara voldria aturar-me un moment a reflexionar sobre la idea del costum com a element d’acord “per sobre” de la legalitat promoguda formalment per l’Estat. A la Cerdanya de principis de segle XX, i també del segle XIX, aquest tipus de pacte informal era molt característic de les activitats relacionades amb la ramaderia. De fet, alguns d’aquests tractes són encara vigents. Actualment, la pèrdua d’importància del sector primari no amaga el fet que els qui practiquen la transhumància i els qui consumeixen l’aigua de rius i torrents encara utilitzen i necessiten acords d’aquest tipus que, per tant, segueixen essent pràctiques del present, i no pas passades (Gorría 1993, p. 494 ; Roigé, Ros, Cots 1996, p. 142).

    19La cita, narració de la qual ja hem parlat abans, aporta una imatge relacionada amb la qüestió de les activitats agropecuàries, i la continuïtat existent en aquest sentit, per sobre la ratlla, els anys trenta. És molt interessant la caracterització que fa l’autor de Maria, companya del protagonista de la història :

    [...] de la Maria en deia : la Prullana ! Perquè els seus pares procedien de Prullans. I ells, vivint sempre per masos, desençà de cinquanta anys que eren a França, no havien fet cap guerra, ni aquí ni allà, i això els donava un aire com si les parets de la masada fossin l’únic lloc que els interessés. Parlant d’ells, el company deia que només fitaven la vida al cul de la vaca. (1993, p. 30)

    20L’activitat agropecuària, amb la continuïtat de propietats, formes de treball, relacions de producció i tecnologia, havia estat (i va seguir essent durant molts anys) un dels elements de continuïtat a la Cerdanya, unida al parentiu (també present en la citació anterior), el dret consuetudinari i elements relacionats amb la sociabilitat (agrupacions, festes, lleure...). I encara hi ha un element, que pel seu propi ús ens pot fer creure en alguna continuïtat : la llengua.

    21En una de les narracions de Col·locació de personatges en un jardí tancat, un maire explica l’experiència del seu treball, en un poble de Cerdanya francesa, els anys trenta. La narració comença, pràcticament, amb la visita d’una persona que parla un francès prou depurat, i que no està clar que sigui del país :

    Sé que li vaig dir : « podeu parlar català », però de veritat no sabia qui era o deixava d’ésser. No tractava el francès, dolent, que acostuma a parlar la meitat de la població nostra que ha passat la ratlla a un moment o altre de sa vida ; tampoc el de la meva àvia, pobra dona, que el xampurrejava de gavatx. Sense saber ni llegir ni escriure, ella havia parat botiga i no s’enganyava de comptar, però el seu francès resultava, a fi de vida, tan desastrós com el que parlen els immigrants d’avui (1993, p. 71)

    22La visitant cerca informació sobre la seva mare, a qui no ha conegut, morta dos anys enrera al poble del maire. Ell, per mirar d’ajudar, planteja a la dona que vagi a veure el mossèn. Ella li diu que ja ho ha fet. El maire fa, aleshores, una reflexió amb clau “nacional” : « Era normal que una espanyola anés a trobar el capellà abans de confiar-se amb els oficials » (1993, p. 80). Poc a poc el maire va recordant informació i assabentant-se de nous detalls, a través de la conversa amb la dona. El senyor Colomer, el seu pare, resulta ser un exemple d’un dels elements característics de la Cerdanya. El moviment de capital i de persones difícilment pot ser tancat pel traçat de fronteres internacionals. Explica, l’autor :

    Vaig atrevir-me a demanar pel senyor Colomer. A despit del nom, es veu que era parisenc i llavors conduïa la fàbrica de teixits que els Ducarins posseïen a Barcelona. La fortuna la tenia, ella, a França i a Espanya. La masada d’aquí la visitaven un cop l’any, per les rendes. Alguns pensaven que havia desertat per la guerra gran, que havia fugit o que havia mort ; però cap d’ells no pogué precisar del cert ; eren coses velles (1993, p. 83)

    23A través dels pensaments del maire, Cerdà ens transmet unes quantes línies indicatives de com podia ser la Cerdanya dels anys 40-50 : 1/ El català, com a llengua utilitzada a la Cerdanya francesa ; 2/ L’existència de persones amb capital i propietats no necessàriament a una sola banda de la frontera, amb una referència concreta a les “masades” de rendistes residents, entre d’altres ciutats, a Barcelona i rodalies ; 3/ L’escassa secularització de la Cerdanya espanyola, com un tret força específic.

    24La següent citació il·lustra, amb algun toc humorístic, el tercer d’aquests aspectes. L’escena descriu l’arribada d’un mossèn a una casa de Cerdanya francesa, per donar suport espiritual a una dona espanyola :

    Fins que les mules van haver entrat en l’era dels Corretger, el capellà, passada la frontera, no posà els peus a terra, ni per beure, ni per pixar [....]. L’home de Déu, indiferent a l’aldarull que enrondava l’arribada d’aquell tren d’equipatge, tenia, en aquell moment, la preocupació imperiosa d’estudiar el lloc on posaria el peu per tocar la terra enemiga (1998, p. 54-55)

    25Finalment, hi ha un aspecte no enumerat anteriorment (al menys de forma directa), però que és ineludible anomenar quan es parla de fronteres internacionals. El resumiré amb una frase molt cerdana : « el sou, no té fronteres ». L’expressió, utilitzada per moltes persones a qui he entrevistat, m’ha vingut a la memòria amb la lectura de Passos estrets per terres altes, entre les trifulgues i reflexions dels personatges que es veuen involucrats en el negoci de la seda, basat en interessos de gent de dues bandes, i executat gràcies a l’existència de contactes de parents i amics, que constitueixen una xarxa que va de Ripoll a Lió, passant per Puigcerdà. La mateixa idea de l’interès m’ha vingut al cap en el següent diàleg entre Josep Corretger, i el seu germà Just. La conversa era sobre uns llibres en castellà que Josep havia trobat un cop en una cambra de l’Hostal dels Gosinet, a la Cerdanya francesa :

    – Què podien fer-ne ?
    – Tu mateix! Escrits en castellà, suposo que eren per passar-los a Espanya, no ? (1998, p. 108)

    26La suposició de Josep podria semblar de sentit comú. Una de les coses que té més sentit en una zona de frontera, és passar la divisòria. De fet, hi ha moltes relacions que no existirien sense la frontera.

    27Per acabar aquesta exposició, em vull fer una pregunta que només una altra persona pot respondre : què ens oferiria una obra escrita per Jordi Pere Cerdà, sobre l’actual “desaparició” de la frontera ? Què dirien els seus personatges ? Hi ha fronteres, ara, a la Cerdanya ?

    DÉBAT

    28Jep Gouzy – La communication d’Albert Moncusí recoupe quantité de choses qui ont été dites, ou évoquées, sur la présence dans l’œuvre cerdanienne de ces points clefs que sont : guerre, résistence, lois, langues, argent, terre, religion. Hi ha hagut un pregunta directe : « Què dirien ara els personatges : hi ha frontera avui a la Cerdanya ? » Vols contestar, Antoine ?

    29Jordi Pere Cerdà – L’ultima pregunta no té resposta : la resposta és el que fem ara, és aqueixa reunió, aqueix col·loqui aquí. Això i obrir també els ulls. L’Albert Moncusí llegint el meu text hi ha posat llum. Finalment el treball intel·lectual, és això : posar llum. Jo he fet el que podia.

    Bibliographie

    BIBLIOGRAFIA

    Cerdà, Jordi Pere 1966. Obra Poètica, Barcelona, Barcino

    Cerdà, Jordi Pere 1988. Poesia completa, Barcelona, Columna

    Cerdà, Jordi Pere 1993. Col·locació de personatges en un jardí tancat, Barcelona, Columna

    Cerdà, Jordi Pere 1998. Passos estrets per terres altes. Barcelona, Columna

    Gorría, Antonio Jesús 1993. « Le phénomène "frontière" et la désintégration spatiale dans les Pyrénées », a Brunet, Michel et alii. Pays Pyrénéens et Pouvoirs Centraux (XVIe-XXe s.), Toulouse, Association des Amis des Archives de l’Ariège / Conseil Général de l’Ariège, v. I, p. 491-505.

    Moncusí, Albert 2002. Meitat de França, meitat d’Espanya o Cerdanya catalana ? Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca de Pirineu, Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili.

    Roigé, Xavier, Ignasi Ros i Cots, Pere 1996. « De la comunidad rural a las relaciones internacionales. Los tratados de facería en el Pirineo catalán », a Contreras, Jesús (coord.) Reciprocidad, cooperación y organización comunal : Desde Costa hasta nuestros días. Actas del VII Congreso de Antropología Social, v.IV, Zaragoza, FAAEE i IAA, p. 135-152

    Verdaguer, Pere 1966. « Introducció », a Poesia Completa, Barcelona, Barcino, p. 5-62

    Poemes i narracions citats

    De La guatlla i la garba (1948-1951) :

    « Tu llaurador »
    « Els mossos del mas Rondola »
    « Ara que l’hivern »

    De Tota llengua fa foc (1950-52) :

    « A davant el cel "

    De Un bosc sense armes (1952-1964) :

    « Entre Sallagosa i Llívia "
    Narracions citades :

    De Col·locació de personatges en un jardí tancat (1993)

    « La cita » (pp. 9-31)
    « L’incendi » (pp. 59-69)
    « El paper de "mere” » (pp. 69-84)

    Auteur

    Albert Moncusí Ferré

    Précédent Suivant
    Table des matières

    Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.

    Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

    Voir plus de livres
    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents

    Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem

    2001

    Figures du passeur

    Figures du passeur

    Paul Carmignani (dir.)

    2002

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Sébastien Robinne

    2003

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Christian Lagarde

    1996

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Yves Billard

    2003

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Christian Lagarde (dir.)

    2009

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    Pascale Arizmendi

    2010

    L’écran bleu

    L’écran bleu

    La représentation des ouvriers dans le cinéma français

    Michel Cadé

    2004

    L’avenir des langues anciennes

    L’avenir des langues anciennes

    Repenser les humanités classiques

    Olivier Rimbault

    2011

    La désorganisation

    La désorganisation

    Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise

    Muriel Texier

    2006

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie

    Marie-Laure Jalabert

    2009

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    David Giband et Jean-Marc Holz (dir.)

    2007

    Voir plus de livres
    1 / 12
    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents

    Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem

    2001

    Figures du passeur

    Figures du passeur

    Paul Carmignani (dir.)

    2002

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Sébastien Robinne

    2003

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Christian Lagarde

    1996

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Yves Billard

    2003

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Christian Lagarde (dir.)

    2009

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    Pascale Arizmendi

    2010

    L’écran bleu

    L’écran bleu

    La représentation des ouvriers dans le cinéma français

    Michel Cadé

    2004

    L’avenir des langues anciennes

    L’avenir des langues anciennes

    Repenser les humanités classiques

    Olivier Rimbault

    2011

    La désorganisation

    La désorganisation

    Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise

    Muriel Texier

    2006

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie

    Marie-Laure Jalabert

    2009

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    David Giband et Jean-Marc Holz (dir.)

    2007

    Accès ouvert

    Accès ouvert freemium

    ePub

    PDF

    PDF du chapitre

    Suggérer l’acquisition à votre bibliothèque

    Acheter

    Édition imprimée

    Presses universitaires de Perpignan
    • amazon.fr
    • decitre.fr
    • mollat.com
    • leslibraires.fr
    • placedeslibraires.fr
    • lcdpu.fr
    ePub / PDF

    Jordi Pere Cerdà

    X Facebook Email

    Jordi Pere Cerdà

    Ce livre est diffusé en accès ouvert freemium. L’accès à la lecture en ligne est disponible. L’accès aux versions PDF et ePub est réservé aux bibliothèques l’ayant acquis. Vous pouvez vous connecter à votre bibliothèque à l’adresse suivante : https://freemium.openedition.org/oebooks

    Acheter ce livre aux formats PDF et ePub

    Si vous avez des questions, vous pouvez nous écrire à access[at]openedition.org

    Jordi Pere Cerdà

    Vérifiez si votre bibliothèque a déjà acquis ce livre : authentifiez-vous à OpenEdition Freemium for Books.

    Vous pouvez suggérer à votre bibliothèque d’acquérir un ou plusieurs livres publiés sur OpenEdition Books. N’hésitez pas à lui indiquer nos coordonnées : access[at]openedition.org

    Vous pouvez également nous indiquer, à l’aide du formulaire suivant, les coordonnées de votre bibliothèque afin que nous la contactions pour lui suggérer l’achat de ce livre. Les champs suivis de (*) sont obligatoires.

    Veuillez, s’il vous plaît, remplir tous les champs.

    La syntaxe de l’email est incorrecte.

    Référence numérique du chapitre

    Format

    Moncusí Ferré, A. (2004). La ratlla en l’obra de Jordi Pere Cerdà. In C. Carrera, T. Dalmau, M. Grau, & M. Valls (éds.), Jordi Pere Cerdà (1‑). Presses universitaires de Perpignan. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9678
    Moncusí Ferré, Albert. « La ratlla en l’obra de Jordi Pere Cerdà ». In Jordi Pere Cerdà, édité par Cinto Carrera, Teresa Dalmau, Marie Grau, et Miquela Valls. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, 2004. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9678.
    Moncusí Ferré, Albert. « La ratlla en l’obra de Jordi Pere Cerdà ». Jordi Pere Cerdà, édité par Cinto Carrera et al., Presses universitaires de Perpignan, 2004, https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9678.

    Référence numérique du livre

    Format

    Carrera, C., Dalmau, T., Grau, M., & Valls, M. (éds.). (2004). Jordi Pere Cerdà (1‑). Presses universitaires de Perpignan, Abadia de Montserrat. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9398
    Carrera, Cinto, Teresa Dalmau, Marie Grau, et Miquela Valls, éd. Jordi Pere Cerdà. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Abadia de Montserrat, 2004. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9398.
    Carrera, Cinto, et al., éditeurs. Jordi Pere Cerdà. Presses universitaires de Perpignan, Abadia de Montserrat, 2004, https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9398.
    Compatible avec Zotero Zotero

    1 / 3

    Presses universitaires de Perpignan

    Presses universitaires de Perpignan

    • Mentions légales
    • Plan du site
    • Se connecter

    Suivez-nous

    • Flux RSS

    URL : http://pup.univ-perp.fr

    Email : pup@univ-perp.fr

    Adresse :

    Service général de l’université de Perpignan Via Domitia

    BU Sciences

    52 avenue Paul Alduy

    66860

    Perpignan

    France

    OpenEdition
    • Candidater à OpenEdition Books
    • Connaître le programme OpenEdition Freemium
    • Commander des livres
    • S’abonner à la lettre d’OpenEdition
    • CGU d’OpenEdition Books
    • Accessibilité : partiellement conforme
    • Données personnelles
    • Gestion des cookies
    • Système de signalement