• Contenu principal
  • Menu
OpenEdition Books
  • Accueil
  • Catalogue de 15909 livres
  • Éditeurs
  • Auteurs
  • Facebook
  • X
  • Partager
    • Facebook

    • X

    • Accueil
    • Catalogue de 15909 livres
    • Éditeurs
    • Auteurs
  • Ressources numériques en sciences humaines et sociales

    • OpenEdition
  • Nos plateformes

    • OpenEdition Books
    • OpenEdition Journals
    • Hypothèses
    • Calenda
  • Bibliothèques

    • OpenEdition Freemium
  • Suivez-nous

  • Lettre d’information
OpenEdition Search

Redirection vers OpenEdition Search.

À quel endroit ?
  • Presses universitaires de Perpignan
  • ›
  • Études
  • ›
  • Jordi Pere Cerdà
  • ›
  • En Cerdà Conflentí
  • Presses universitaires de Perpignan
  • Presses universitaires de Perpignan
    Presses universitaires de Perpignan
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Liens vers le livre
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Formats de lecture

    Plan

    Plan détaillé Texte intégral Els mots i les paraulesEls avantpassats en els arxiusConflentí i CerdàDEBATGenealogia d’Antoni Cayrol Notes de bas de page Auteur

    Jordi Pere Cerdà

    Ce livre est recensé par

    Précédent Suivant
    Table des matières

    En Cerdà Conflentí

    Les arrels de l’Antoni Cayrol

    Cerdà conflentais. Les racines d’Antoine Cayrol

    Joan Peytaví Deixona

    p. 287-304

    Résumés

    Jordi Pere Cerdà parla més aviat poc dels seus orígens, correspon d’alguna manera al seu jardí secret, però també remet a la seua manca de dades sobre la pròpia família. Tradició d’incomunicació entre les generacions d’abans i cert pudor expliquen segurament aquesta manera d’abordar el tema. Ara bé, els arxius parlen i la seua genealogia transmet la història dels Cayrol, Clerc, Bigorra o Moner, etc., que fan d’en Cerdà un conflentí i sobretot un fontpedrosat de soca-rel. La seua ascendència tradueix també part de la història demogràfica del poble, cosa que el nodreix a l’hora d’escriure i descriure el seu "petit país".

    Jordi Pere Cerdà parle plutôt peu de ses origines. Cela correspond en quelque sorte à son jardin secret mais cela renvoie aussi à son manque d’informations sur sa propre famille. Tradition de la non-communication entre générations et une certaine pudeur expliquent certainement cette manière d’aborder le sujet. Cela étant, les archives, elles, parlent et la généalogie transmet l’histoire des Cayrol, Clerc, Bigorra ou Moner, etc. qui font de Cerdà, un conflentin et surtout un fontpedrosat de souche. Son ascendance traduit egalement une partie de l’histoire démographique du village, ce qui nourrit l’homme au moment d’écrire et de décrire son "petit pays".

    Jordi Pere Cerdà parla pauc de sas originas. Aquò correspon d’un biais al sieu òrt secrèt mas aquò remanda tanben a la siá manca d’informacions sus sa pròpia familha. Tradicion de la sofraita de comunicacion entre las generacions d’abans e qualque pudor, plan segur qu’explican aquel biais de tractar aquel tèma. Mas pr’aquò parlan eles, los archius, e la genealogia recapta l’istòria dels Cayrol, Clerc, Bigorra o Moner, etc. que fan de Cerdà un conflentin e mai que mai un fontpedrosat de soca. Son ascendéncia revèrta tanben una part de l’istòria demografica del vilatge, aquò que porgís l’òme a l’ora d’escriure e de descriure son canton.

    Texte intégral Els mots i les paraulesEls avantpassats en els arxiusConflentí i CerdàDEBATGenealogia d’Antoni Cayrol Notes de bas de page Auteur

    Texte intégral

    1És més aviat un lector d’en Jordi Pere Cerdà que un estudiós de la seua literatura que us farà avui aquesta comunicació. De bon principi, quan se’m va proposar participar al present col·loqui, vaig pensar que, com que es tractava d’unes diades dedicades a la globalitat de l’home i l’obra, podria treballar com un historiador més, sobre el tema fins ara públicament desconegut de les seues arrels. També em vaig adonar que ell mateix coneixia poc els seus antecessors i que, per tant, els seus escrits – malgrat ser a vegades autobiogràfics (Cant alt) –, proporcionaven pocs elements sobre la seua història familiar. Dit això, també em va interessar recollir allò que en deia i el que en sabia1. Sense desvelar cap gran secret familiar i trencar així l’encís inicial, bé me cal reconèixer que Cerdà és conflentí. Jordi Pere Cerdà, nascut oficialment Antoine Cayrol a Sallagosa l’any 1920, té tota la major part de la seua ascendència a l’antiga Vall Engarra, la part més alta de la conca de la Tet, els graus de Canavelles i el coll de la Perxa. La meua precisió va més lluny encara, en Cerdà és fontpedrosat. Un país un xic feréstec, aspre i dur, on la dita vol que « Déu hi hagi passat de nits »... El meu estudi s’articula per tant en dues parts : primer, la memòria oral de la família amb el seu subsegüent recull escrit sota la ploma de l’escriptor, és a dir allò que ell en recorda quan en parla directament i com ho utilitza en el seu ofici d’autor, o sigui la percepció dels propis avantpassats i segon, la petjada deixada per aquests en les fonts arxivístiques, és a dir la caça dels orígens mitjançant la genealogia. De fet, la meua investigació recorre entre producció literària, entrevista i recerca en arxius.

    Els mots i les paraules

    2La majoria dels pocs fets que Cayrol àlies Cerdà explica de la genealogia familiar els facilita a Cant alt2. De totes maneres, hi confessa d’entrada : « A cap moment dels meus anys he pogut o pensat recollir en un diari personal els fets i els pensaments que es van succeir, dies passant. [...] La meva natura és de donar poc relleu a una nomenclatura detallada »3. Més endavant, però, descriu, per contextualitzar l’ambient dels seus inicis literaris, el recorregut de les dues generacions que han portat els avis de Fontpedrosa fins a Sallagosa, o sigui fer aquells poc quilòmetres que els van fer passar de Conflent a Cerdanya, dos mons malgrat tot prou diferents. Antoine Cayrol és fill de François Cayrol i de Liberté Marguerite Clerc, ambdós naturals de Fontpedrosa. El pare és definit per Jordi Pere Cerdà com « un home secret »4, que explica poques coses com sol passar en aquell temps. Però en realitat Cerdà creu que és un home que sap tota una sèrie de detalls, « els esdeveniments enregistrats amb la precisió d’un cronòmetre interior »5 : devia saber històries de la família, però que no han estat transmeses. Més lluny, en cita dos records precisos, uns fets anodins però tan propis que de sempre han marcat les memòries de la mainada, on es veu la memòria del pare-heroi de guerra, « havia estat campió militar de córrer i caminar »6, uns detalls segurament assentats al llibret militar i d’altra banda el memora cantant un cant de guerra que ell mateix li havia demanat. Cerdà el descriu així

    El pare era home del campestre. Del campestre i del món ramader. Baixava de sa cambra en fer-se dia, hi tornava tard, quan havia acabat la partida de cafè. Passava la porta per esmorzar, dinar i sopar. Algun cop, a l’estiu, per a refrescar-se d’un got de vi. El seu reialme era el terme, la seva armada, els cans, el seu bé, el ramat, el seu lloc prefertit, mercats i fires. No es pot dir que fos fred per tot el que era la casa, gent i coses, però semblava tenir-ho com una necessitat i res més7.

    3Un home de la pagesia del segle XIX i res més. Tenia un germà, Miquel, que va morir a l’octubre del 1918 a les Vosges, entre els 8500 nord-catalans que van pagar el dur tribut de la sang a la Grande Guerre... A més, hi havia tres germanes, l’Anna, casada amb un Noell, de Prada, la Fanni, casada a Sant Pere dels Forçats, i la Gràcia, emmullerada a la localitat nadiua. Però el conjunt de la nissaga Cayrol era de vuit fills, « quatre nens per quatre mosses »8, i per un assumpte secret, pels anys 1900- 1905, « mon pare arribava als vint anys »9, va quedar orfe. Per raons “oficialment” desconegudes entre els membres de la família, però revelades d’amagat per unes ties, pare, mare i avi van morir en pocs mesos, « van ésser implicats en un afer greu de contraban »10. El marc familiar s’insinua en el marc socioeconòmic que goso qualificar de “normal” per a l’època i el lloc, de totes formes, Cerdà igualment ho viu i ho sent així.

    4Més amunt en les generacions, Antoni Cayrol recorda pocs detalls dels avis ; de fet, els records de la gent de la seua edat, que van viure èpoques durant les quals les famílies eren al centre de tot, el seu sistema regia tot i dirigia les vides de qualsevol dels membres, però de les quals no calia parlar o explicar coses. Els esdeveniments transmesos són espigolats a través del parentesc, de les branques aliades, mai de les branques directes. Es recorda del seu avi Joan Bonaventura Cayrol, de cal Mandrat, que havia estat « maître d’armes au fleuret » quan va fer el servei militar a Montpeller per l’any 1879. S’havia casat amb una Pagès de Cal Cabaler, de Talau, « una família de radicals », i creu recordar que la mare de la padrina provenia d’Aituà11. Les recerques precisaran aquestes engrunes del passat, que permeten resseguir la petjada de la memòria, que sempre copsa l’element original (guerres, herois, fets polítics o, és clar, extraordinaris). Un Cayrol havia estat maire de Fontpedrosa cap al 1848, any en què es va proclamar la segona república a França ; en reacció, aquest havia fet cantar un tedèum. Sap que els Cayrols eren traginers en temps d’en Segarra, el famós i temut president del Consell Sobirà de Rosselló poc després de l’annexió dels Comtats catalans al regne lluiscatorzià, i que havien sortit cap a Vinçà (?)12. Ara bé, per a l’Antoni Cayrol, certs fets familiars existeixen com a record i ja comencen de caure en les boires esborradores de la memòria que va fallant : uns passats van fugir cap als anys 1860 de Fontpedrosa o Talau per a salvar-se d’una allau, són els Pagès, o els Cayrols, aqueixos per a venir a Fontpedrosa, aquests per anar a Cerdanya. No resulta ben clar ni precís.

    5La família materna també és fontpedrosada – i a Cerdà li plau precisar que « els fontpedrosats eren republicans »13. Els Clercs, àlies els bitxins, li semblen més coneguts que els Cayrols. N’explica més àmpliament la història a Cant alt.14. Sa mare, Liberté Marguerite, neix a Sallagosa, dels migrants de Fontpedrosa, Bonaventura Clerc, el Torre, traginer, i de Maria Gràcia Peix, la Torre, comerciant. El padrí, que no ha conegut, era « un home de bon cor »15 ; explica que va marxar de Fontpedrosa vers els anys 1875-1876 amb dona i fills quan va tornar de la Comuna de París on era soldat, durant set anys. Sembla que Ventura Clerc n’hagi pogut portar un llibre a casa, en francès és clar, el Marion Delorme de Victor Hugo. En tot, l’aventura parisenca, el llibre, el tragí, aquesta pseudoformació fa que « l’avi i sa família eren uns liberals en una Cerdanya conservadora, tot i que cinquanta anys més tard, acaben sent la bona dreta sallagosana »16. Segurament que va tenir la idea de la marxa cap a Cerdanya perquè ja hi tenia dos germans instal·lats, l’un a Er, l’altre a Sallagosa. La padrina Gracieta Peix, en canvi, va ser l’ascendent que més influència i vida comuna va tenir amb l’Antoine de petit, « ha d’haver pesat molt sobre el meu compost dels primers anys. L’any vint-i-set va plegar botiga, va partir els béns entre el sis fills, i saltant dues portes més amunt, va venir a passar els deu anys de vida que li quedaven de vida a casa nostra »17. Jordi Pere Cerdà, sentint-se fill del retorn de guerra, va conviure amb aquella àvia de la qual sap més coses : la descriu molt detalladament, físicament, n’explica més fets i més anècdotes que per cap altre avi. Gracieta Peix, sempre anomenada “Maria” Peix en record d’una germana morta poc abans – efectivament nada “Marie Grâce Peix” – no sabia llegir, però sí que sabia « les lletres que calia per marcar un nom al compte dèbit i crèdit, les xifres i les operacions que necessitava un comerç »18. Entre els fills Clerc Peix, l’Antoine servirà de padrí de bateig al seu nebot l’Antoine Cayrol i, és clar, aquest rebrà el nom d’aquell. És filla de l’oncle Antoine Clerc i cosina germana d’en Cerdà, Georgette Clerc, que va ser una important dirigent del moviment comunista francès, també com a secretària d’un altre càrrec comunista d’origen fontpedrosat, André Marty19.

    6Una família, per tant, més aviat reduïda en la memòria de Cerdà, malgrat unes nissagues prou guarnides, tal com es donava en aquella època. Unes pinzellades merament selectives, però la selecció fa l’interès, construeix el record i delata l’important. Antoine Cayrol sembla fruit de la nissaga, però les branques s’han anat acampant poc abans de la seua naixença. La seua poesia o la seua prosa mai no han descuidat les arrels i la terra que l’han produït, però les ha fetes seues i la família s’hi insinua en els paisatges i els personatges. Segurament que « les dones i el sol » i els poblets de Cerdanya o de Conflent de La guatlla i la garba n’aprenen molt sobre aquestes individualitats que tan bé ha sabut descriure i fer actuar.

    Els avantpassats en els arxius20

    7La majoria dels pocs fets que Cayrol àlies Cerdà explica de la genealogia familiar els coneix per tradició familiar, per la història oral. Allò que m’ha interessat és retrobar aquells fets aïllats i sotmetre’ls al sedàs de l’arxivística i prosseguir la recerca genealògica per a conèixer l’home-Cerdà mitjançant la família-Cayrol. De la lectura d’aquestes procedències, se’n desprèn tota una sèrie de consideracions generals i particulars, que a continuació exposaré. He resseguit la petjada de la sang d’Antoni Cayrol fins a la vuitena generació. Aquesta consta teòricament de 128 avantpassats i n’he pogut retrobar 112, o sigui el 92 %. Algunes mancances documentals abans de la segona meitat del segle XVIII o la falta de temps d’investigació expliquen el que queda momentàniament buit.

    8He dit en començar aquesta exposició que Cayrol és un conflentí ; afegiré que és un altconflentí i més precisament encara que és un fontpedrosat. És que l’ascendència del gran cerdà té una geografia dels passats en un espai reduït i centrat a Fontpedrosa. Per la banda Cayrol o per la banda Clerc, l’ascendència de Jordi Pere Cerdà rau bàsicament en aquell poble i un poc a les rodalies pròximes. Part de la parròquia de Prats de Balaguer, juntament amb Sant Tomàs, Fontpedrosa recull el màxim d’arrels : tenint en compte els 112 avantpassats de vuitena generació retrobats, 4421 són originaris del poble (més 6 a Prats de Balaguer i 2 a Sant Tomàs) o sigui prop de la meitat, cosa que prefigura una endogàmia impressionant i malgrat tot un xic original en el Pirineu català, on les relacions freqüents de vall a vall permeten una més gran fluïdesa de la gent i una més gran regeneració. Tot i que hi ha murs naturals (barreres o obstacles geogràfics com ara el Canigó) i mentals (rivalitats entre pobles, etc.), la major part de la població de l’Època moderna té com a màxim un quart de la seua ascendència almancos en l’espai d’una microcomarca (quatre o cinc pobles), però aquí no és el cas i és encara més original perquè aquesta concentració d’ascendents es fa en un poble petit. Gairebé totes les arrels Cayrol, Clerc i Peix es troben a Fontpedrosa ; per això cap família del lloc s’escapa de la genealogia : Cayrol, Margall, Blanquer, Rigola, Fabre, Viguer, Calvet, Peix, Bigorra, Moner, Martí, Llagona, Gobern, Boixó, Bosch, Pacull, Podada, Clerc, etc. Fenomen característic dels fontpedrosats en aquell sector altconflentí, sembla que certs pobles tinguin “factors aïllants” (geografia física, economia específica, rivalitats entre pobles, etc.) i funcionin en autarquia matrimonial – fora del Conflent, podria citar els exemples de Baixàs o Banyuls de la Marenda al Rosselló, de la Vall de Querol a la Cerdanya22.

    9Fora de la dita localitat bressol, la resta es distribueix per un cercle bastant restringit, la majoria dels antecessors geogràficament excentrats de Fontpedrosa es deu a la branca de l’àvia paterna oriünda de Talau. Aquesta ascendència ha teixit una xarxa de relacions familiars més àmplia que les tres altres branques eixides dels avis. És evident que no tot el conjunt té pas arrels fora de Fontpedrosa, però cal anar bastant enrere en el temps per a comprovar-ho, molt sovint abans del XIX. Per tant, l’àrea s’eixampla, amb pocs representants no obstant, cap a Toès, Llar i Canavelles, les Garrotxes de Conflent (Ralleu, Cabrils, Aiguatèbia, Caudiers, Tuèvol, etc.) i l’altiplà de Montlluís (Planès, Sautó, Fetges) amb unes ramificacions més cap a l’est, al Conflent mitjà (Pi, Fillols, Rià, Aituà, En, Escaró, Conat, etc.). Un Jordi Pere Cerdà, per tant, home de l’antiga Vall Engarra, aquella conca de la Tet més amunt dels graus de Canavelles, malgrat unes petites connexions també existents amb qualques cerdans, fetes pel coll de la Perxa i a través de la gent de Planès i Sant Pere (6 avantpassats dels 112).

    10L’endogàmia dels avantpassats de l’Antoni Cayrol és forta i només la lectura repetida d’uns mateixos cognoms en uns mateixos poblets ho posa de manifest. Es troben 8 branques Margall, 7 branques Cayrol, 6 branques Peix, 5 branques Bigorra, 4 branques Blanquer, Fabre, Rigola, 3 de Pacull, Martí, etc., cosa que demostra una amplificació del fenomen –natural del tot si es té en compte la història demogràfica– de l’implexe, que diu que com més anem enrere, menys tenim avantpassats, malgrat que teòricament el nombre es dupliqui a cada generació23. Aquí l’accentuació és marcada per la concentració geogràfica a Fontpedrosa.

    11A tall d’exemple, el besavi partern de l’Antoni, Francesc Cayrol Fabre, i una de les besàvies maternes, Caterina Llagona Cayrol, són cosins germans. Els pares de la Liberté, mare del nostre Cayrol, Bonaventura Clerc Llagona i Maria Gràcia Peix Cayrol, tenen els avis que són cosins segons per famílies Cayrol. De fet, a partir del cinquè o del sisè grau de parentiu, es multipliquen els cosinatges entre Cayrol, Margall, Fabre, Clerc, Blanquer, etc. Cal recordar, però, que això descriu una pràctica normal i recurrent24 ; en canvi, en aquesta ascendència merament fontpedrosada, la pràctica s’empeny potser fins a exemples destacables que utilitzen les estratègies matrimonials a profusió (casaments dobles entre germà i germana d’una família amb germà i germana d’una altra, unions dels descendents d’aqueixes, etc.). De fet, els pares de l’escriptor, eixits de totes les famílies de la localitat altconflentina, van reproduir a l’altiplà cerdà, l’estratègia familiar del casament endogàmic que solien fer servir els passats al poble d’origen.

    12Fent servir aquestes formes antigues de funcionament familiar, allò té com a finalitat el manteniment d’una integritat patrimonial en els marcs econòmics de cada una de les nissagues : així s’ha d’entendre el segon casament de Bonaventura Vergés, que vídua de Joan Pere Moné, mort als vint anys l’any 1804, es torna a emmullerar amb el seu cunyat, Martí Moné, germà del seu primer espòs. El rebesavi Francesc Cayrol Fabre, que amb dinou anys d’edat l’any 1851 es veu casat amb la vídua Joana Anna Calvet Maurat, que té gairebé el doble d’anys, respon a una necessitat patrimonial d’objectiu semblant. I els exemples de mena podrien multiplicar-se, tant a Fontpedrosa i a altres llocs de la geografia ascendent d’en Cerdà com de qualsevol català de l’antic règim familiar25.

    13No sé si l’autor de Quatre dones i el sol o de Col·locació de personatges en un jardí tancat no porta pas, com ho portem tots a dins, en el nostre inconscient familiar, els rastres d’aquelles pràctiques que tornen a surar en la seua producció literària. En tot cas, unes quantes segur que es podrien retrobar en les ments d’aquells protagonistes seus.

    14L’endogàmia genera l’homogàmia alhora que en resulta. És a dir, que el fet de casarse entre gent emparentada també significa sovint que un se casa amb gent de la mateixa condició socioeconòmica. I en el cas Cayrol, aquesta homogàmia explica potser més la gran endogàmia que no pas l’inrevés. De fet, és un mateix món laboral que viu en la sang de Jordi Pere Cerdà, el dels traginers : aquest negoci tan emblemàtic dels fontpedrosats, que viuen en una terra molt dura i poc generosa, en els pendents meridionals de la serra de Clavera, els ha abocat a constituir una mena de gremi del tragí. Potser amb menys facilitats de recursos merament agrícoles que els veïns de Prats o Toès, s’han dedicat més plenament en aquell negoci. Les oportunitats d’unió seran per tant més fortes entre ells que no pas en aliances amb terratinents de la rodalia – per pobres que siguin. Aquesta homogàmia explica també les direccions de la geografia matrimonial dels ascendents de l’Antoni Cayrol en els camins del tragí : els pocs que s’hagin fet a fora ho són en el camí, i fins i tot una branca llunyana al Lluçanès revela fins a on portava el comerç de muntanya, necessari a la supervivència de la zona però també revelador en el conjunt poblacional un poc a part. Al “conflent” d’un eix internacional d’un negoci que porta els seus habitants a recórrer el món de nord a sud, trobem igualment un avantpassat mort a Rocafòrt de Saut, al Llenguadoc veí.

    15Detall interessant i de fet entranyable de la implicació profunda de la gent de Fontpedrosa en aquest negoci, es troben dones qualificades de «tragineres », com ara Marianna Pagès Gaurena, natural d’En, que a finals del XVIII es casa amb l’avantpassat paternal directe Joan Pere Cayrol Peix. « Entrar en casament » a Fontpedrosa resultava ser ingressar el món dels traginers.

    16Fora d’aquest món d’una importància original en les arrels d’en Cayrol, és clar que l’ascendència recorre també les altres realitats del món conflentí, és a dir la terra, la ramaderia i el ferro. I l’Antoni Cayrol també conté en ell tot el món fontpedrosat ; si cap família no s’escapa de l’ascendència, tampoc no hi falta cap activitat, ni cap càrrec : Joan Peix Pudada hi va ser paraire entre final del XVIII i inici del XIX, son fill Gil Peix Margall, després de dedicar-se al tragí, s’instal·la d’hostaler cap als anys 1820-1830. Un ofici continuat, com a limonadier o cabaretier, pel fill d’aquest, Gil Peix Martí. A la mateixa època, Ramon Calvet Peix és maire de la població, una funció que no li impedeix pas – cosa molt escassa en aquella època per a ser subratllada aquí – de firmar en català totes les seues partides amb el nom i cognom de “Ramon Calvet”, mentre que la immensa majoria dels maires de la Catalunya del Nord noucentista firmen en francès. No hem pogut saber amb l’autor si es tractava d’aquell “Cayrol”, maire arran de la Segona República francesa.

    17Els arxius no em duen prou enrere per a saber si els Cayrols i aliats són fontpedrosats des de sempre. Però l’estudi onomàstic revela també la forta presència dels occitans en els pobladors de la Fontpedrosa moderna. Per exemple, Cayrol o Peix són formes adaptades al català que remeten a l’occità cairòl i puèg, uns antropònims ben presents al Donasà i el país de Saut veïns, més enllà de les Garrotxes o del Capcir. Al segle XVI, ben pocs cognoms de l’ascendència citada són presents a la població : delmat per les pestes baixmedievals i regió exposada en els enfrontaments bèl·lics de les monarquia francesa i ibèrica, certes poblacions nord-catalanes tenen llur poblament regenerat per occitans d’àrees menys tocades per aquells mals del segle. Cayrol, Peix, Barta, Bigorra, Gaurena, Demonta, Martí, Sidó van venir a completar els buits poblacionals i a unir-se als medievals Llagona, Pagès, Blanquer, Margall, Moner o als catalans vinguts de les rodalies cerdanes (Calvet, Clerc, Martí, Vergés) o conflentines (Martí, Fabre, Torèn). La repetició de certs patrònims en les tres zones de procedència històrica no significa sinó la realitat de llur presència en els tres sectors.

    Conflentí i Cerdà

    18És sabut que els fontpedrosats eren republicans – « ma mare se deia Liberté, son pare va anar a la Comuna de París, hi era soldat »26. També un passat va ser deportat a les colònies franceses per activitat política republicana en temps del Segon Imperi27; es diu que els Pagès de Talau del poble de la Vall del Feu van fúger d’allí per culpa d’una allau i que es van instal·lar a Fontpedrosa, eren de Cal Cabaler ; als Clercs se’ls deia els Bitxins, als Peix, els Torre ; es coneix la fama dels fontpedrosats com a traginers i tot això ho sap també l’Antoni Cayrol. Entre records borrosos i certeses, l’home Antoni Cayrol Clerc se sap retrobar òbviament en l’escriptor Jordi Pere Cerdà i el militant Antoine Cayrol.

    19Cayrol em va confessar modestament però sense recança que coneixia poca cosa de la seua procedència. Però en sap els fonaments més forts : alguns personatges, els oficis i les trajectòries d’uns quants suren a la seua memòria i la recerca documental no desmenteix gaire els escassos records. En tot cas, aquests punts forts han passat de manera inconscient o més aviat subconscient sota la ploma d’uns dels seus personatges. Jordi Pere Cerdà, descendent de Cayrols, Clercs, Margalls o Peixs conflentins, no és a fi de comptes no tan allunyat de les seues arrels, a les quals dóna vida, forma i constància en la seua escriptura, sense potser intenció de fer-ho o de relacionar uns i altres, passats i protagonistes.

    DEBAT

    20Cristòfol Cayrol – He treballat sobre la patronímia jo també i m’he interessat pels Cayrols perquè jo també sóc un Cayrol. Jo, he trobat una altra explicació, perquè això del traginer o del protestant que hagi vingut del mig de França, no em convenç. El poble de Cayrol, escrit així, es troba a Cordes, al Tarn. El fet és que si el primer Cayrol d’aquí era un traginer o una família sola, no pot explicar que en el primer cens que es va fer a Fontpedrosa cap al 1830, el terç de la població fos formada per Cayrols, l’altre terç per Bigorres i el darrer terç per Pacouils, Peixos etc. D’altra part, a Roquefort de Saut, hi ha una branca Cayrol que ve de Fontpedrosa i no el contrari. Això acreditaria una altra hipòtesi, és que justament els primers censos hagin estat fets per occitans i que de “Carol” s’hagi passat a escriure “Cayrol”, perquè si no, com explicar que un terç dels habitants de Fontpedrosa sigui format de Cayrols ; no és pas un traginer tot sol que ha pogut “produir” 200 Cayrols.

    21Joan Peytaví Deixona – Cal raonar en termes demogràfics. Has de pensar que un únic Cayrol del segle XVII va poder ser l’origen de tot aquells dels segles XIX i XX. A més, de Cayrols, ja n’he trobat als registres parroquials a principis del segle XVII i ja escrit així “c-a-i” o “c-a-y”. A Pi, per exemple, hi ha “Carols” i no podem dir que els uns ho escriuen a la manera catalana i els altres a la manera occitana. En canvi, quan es produeix l’explosió demogràfica a principis del segle XIX, en el país d’aquí, els Cayrols se multipliquen com conills i és normal. Com més vas enrere, menys avantpassats tens. És la multiplicació demogràfica que s’explica per la transició demogràfica. Les taxes de mortalitat baixen perquè hi ha una alça del nivell de vida i poc després segueix la baixa de la natalitat produïda per l’adaptació de les classes pobres. Mentrestant se produeix l’explosió demogràfica que multiplica els portadors del cognom a la localitat. Això és un fenomen demogràfic molt conegut. En canvi, que el nom de Cayrol es trobi per tot el migdia francès, més ben dit, per tot Occitània, és claríssim. Te passeges per Roerga o per l’Avairon i trobes Cayrol : cal pensar que les migracions majoritàries, fins al segle XX, van de nord a sud, van de França cap a Espanya i no el contrari.

    Genealogia d’Antoni Cayrol

    Abreviatures :

    *

    naixement

    =

    casament

    1

    mort

    1880/

    després de 1880

    /1880

    abans de 1880

    1880//1885

    entre 1880 i 1885

    FtP

    Fontpedrosa

    parr.

    parròquia

    PBal

    Prats de Balaguer

    Nota : Els ascendents d’Antoni Cayrol / Jordi Pere Cerdà segueixen una numeració genealògica Sosa-Stradonitz : el pare porta el doble i la mare el doble més un [ex. El pare del 17 és el 34 i la mare el 35]. Fora de les especificades, totes les localitats són del Conflent. Abans del 1750 més o manco, els patrònims de les esposes-mares [posats entre parèntesis] no consten en les partides de matrimoni o de baptisme dels fills.)

    Generació 1

    1.

    Antoni CAYROL (à) Jordi Pere Cerdà, *1920, Sallagosa (Cerdanya)

    Generació 2

    2.

    Francisco, Pau, Bonaventura CAYROL, *21.7.1885, Fontpedrosa, =11.8.1919, Sallagosa (Cerdanya)

    3.

    Liberté, Margarida CLERC, *1890, Fontpedrosa

    Generació 3

    4.

    Joan CAYROL, *28.6.1854, Ftp, =29.3.1880, Talau,

    5.

    Maria PAGÈS, *10.12.1858, Talau

    6.

    Bonaventura, Pau CLERC, *2.8.1845, Ftp, =12.8.1878, Ftp

    7.

    Maria Gràcia, Bonaventura PEIX. *11.5.1850, Ftp, †1930, Sallagosa (Cerdanya)

    Generació 4

    8.

    Francisco, Bernat, Bonaventura CAYROL, *21.11.1831, Ftp, † 1880/, Ftp =2.2.1851, Ftp,

    9.

    Maria Anna, Joana CALVET, *14.8.1816, Ftp, vídua de Francisco MONÉ, dit Petota (+21.11.1845, Ftp), 11880/, Ftp

    10.

    Joan PAGÈS, *-1828, Talau, †1880/, Talau, =1851, Escaró

    11.

    Gràcia MONÉ, *-1831, Escaró, †1880/, Talau,

    12.

    Bernat CLERC, *6.4.1815, Ftp, =1. Maria BIGORRE PEIX (+1.3.1844, F), =2. 15.4.1844,
    Ftp n° 12.

    13.

    Caterina LLAGONE, *9.5.1821, Ftp, †20.2.1858, Ftp

    14.

    Gil, Bonaventura, Ramon PEIX, * 31.8.1826, Ftp, = 2.11.1847, Ftp,

    15.

    Maria Anna, Caterina, Bonaventura CAYROL, *5.10.1826, Ftp

    Generació 5

    16.

    Miquel, Bonaventura, Josep CAYROL, *23.10.1790, Ftp, =19.5.1821, Ftp, 11851/, Ftp

    17.

    Caterina FABRE, *16 fructidor any III, Ftp, †1851/, Ftp

    18.

    Ramon CALVET, *-1770, Ftp, †9.3.1833,Ftp, = 19.10.1813, Ftp,

    19.

    Gràcia MAURAT, *-1789, Planés, †18.3.1838, Ftp

    20.

    Andreu PAGÈS, *-1793, Talau, †1851, Talau, =1825, Aiguatèbia

    21.

    Marianna SIDÓ, *-1798, Aiguatèbia, †1851/, Talau,

    22.

    Pau MONÉ, *7 floréal any VIII, Escaró, †1.11.1865, Escaró, =6.11.1825, Pi de Conflent,

    23.

    Francisca SANTGERMÀ, *7.6.1807, Pi de Conflent, ߙ 1.1.1859, Escaró

    24.

    Pau CLERC, *xx.5.1792, Ftp, †1844/, Ftp, =12.6.1810, Toès

    25.

    Caterina PACULL, *xx.3.1791, Toès, †30.4.1834, Ftp

    26.

    Bonaventura LLAGONE, *-1783, Ftp, †1844/ Ftp, = 29.8.1809, Ftp

    27.

    Margarida CAYROL, *-1786, Ftp, †7.3.1823, Ftp

    28.

    Gil, Sebastià, Bonaventura PEIX, *30 frimaire any VIII, Ftp, †28.3.1833, Ftp, = 29.1.1826, Ftp,

    29.

    Maria MARTÍ, *14 pluviôse any VII, †1847/, Ftp

    30.

    Joan, Sebastià CAYROL, *11.1.1793, Ftp, †1847/, Ftp, = 12.7.1824, Ftp,

    31.

    Maria Gràcia BARTHE, 7 prairial any VI, Ftp, ߙ 1847/, Ftp

    Generació 6

    32.

    Josep CAYROL, *-1755, Ftp, =23.11.1784, PBal, † 2 vendémiaire any III, Ftp

    33.

    Bonaventura CALVET i BLANQUER, *-1760, PBal, †1809//1821, PBal

    34.

    Joan FABRE, *– 1760, Ftp, =28.8.1792, Ftp, †8.11.1820, Ròcafòrt de Saut (Llenguadoc)

    35.

    Rosa BLANQUER, *-1770, Ftp, †9.9.1819, Ftp

    36.

    Galderic CALVET, *~1750, Ftp, = 22.9.1767, Ftp, †26.12.1809,Ftp

    37.

    Joana PEIX, *-1755, Ftp, †-1805, Ftp

    38

    . Marc MAURAT, *-1740, Planès, = 24.2.1835, Planès

    39.

    Bonaventura MARGALL, *-1750, Vilalta (parr. Targasona, Cerdanya),

    40.

    Joan PAGÈS, *-1765, Caudiers de Conflent, = 5.6.1792, Caudiers de Conflent, †12.3.1848,
    Talau

    41

    . Maria Àngela RESPAUT, *-1775, Caudiers de Conflent, ߙ 3.6.1838, Talau

    42.

    Pere SIDÓ, *20.1.1775, Aiguatèbia, = 17 pluviöse any V, Aiguatèbia, †1825/, Aiguatèbia

    43

    . Margarida Bonaventura DEMONTA, *4.4.1777, Tuèvol (parr. Talau), †1825/, Aiguatèbia

    44.

    Joan Pere MONÉ, *-1775, Escaró, =/any VIII, Bonaventura VERGÈS, ߙ 1812, ?

    45.

    Bonaventura VERGÉS, * 1778, Escaró, = 1)/any VIII, n° 44, =2), 12.1.1812, Escaró, Francisco
    MONÉ (*1782, Escaró), †17.1.1852, Escaró

    46.

    Jaume SANTGERMÀ, *-1771, Pi de Conflent, = 4 messidor any V, Pi de Conflent, †1825/,
    Pi de Conflent

    47.

    Elisabet THORÈN, *-1777, Pi de Conflent, †1825/, Pi de Conflent

    48.

    Rafel CLERC, *– 1765, Ftp, =12.7.1791, Ftp, †5.6.1809, Ftp

    49.

    Marianna BIGORRA, *-1770, Ftp, = 12.7.1791, Ftp, †2 thermidor any XIII, Ftp

    50.

    Bernat PACULL, *-1745, Toès, = 31.1.1769, Toès, †1810/, Toès

    51.

    Elisabet FILLOLS, *-1752, Mentet, +16 germinal any XI, Toès

    52

    . Miquel LLAGONA, *-1755, Ftp, = 19.6.1781, Ftp, †1809/, Ftp

    53

    . Anna RIGOLA, *-1760, Ftp, †1809/, Ftp

    54.

    = n° 32

    55.

    = n° 33

    56.

    Joan PEIX, *-1775, Ftp, =11 fructidor an V, Ftp, †1826/, Ftp

    57.

    Marianna MARGALL, *6.2.1779, Ftp, †11.8.1813, Ftp

    58.

    Joan Pere MARTÍ, *-1769, Ftp, = 14 pluviôse any IV, Ftp, t1826/, Ftp

    59.

    Marianna BOIXÓ, *26.3.1773, Ftp, †1826/, Ftp

    60.

    Joan Pere CAYROL, *-1762, Ftp, = 1790, En (parr. Nyer), †1824/, Ftp

    61.

    Marianna PAGÈS, *-1764, †1824/, Ftp

    62.

    Josep BARTHE, *4.4.1756, Ftp, = 25 nivôse any II, Ftp, †1824/, Ftp

    63.

    Coloma BIGORRA, *11.10.1766, Ftp, †8.11.1812, Ftp

    Generació 7

    64.

    Francisco CAYROL, *-1730, Ftp, = 24.9.1755, Ftp, †22.8.1767, Ftp

    65.

    Margarida MATA, *-1735, Toès, †30.3.1809, Ftp

    66.

    Joan BLANQUER, *-1710, PBal, = 7.6.1735, Sautó

    67.

    Anna Maria RIGOLA, *-1715, Sautó,

    68.

    Bernat FABRE, *-1730, Ftp, = 13.9.1769, Ftp, †30 fructidor any VII, Ftp

    69.

    Caterina MARGALL, *-1735, Ftp, †15 messidor any XIII, Ftp

    70.

    Joan BLANQUER, *-1740, Ftp, = 9.5.1769, Toès, †18 prairial any VIII, Ftp

    71.

    Margarida VIGUER, *-1745, Ftp, †29.4.1793, Ftp

    72.

    Ramon CALVET, *-1705, Vilanova de les Escaldes (Cerdanya), = 1732, Ftp

    73.

    Joana Anna Maria BLANQUER, *-1725, Ftp,

    74.

    Joan Pere PEIX, *-1725, Ftp

    75.

    Maria BIGORRA, *-1725, Ftp

    76.

    Rafel MAURAT, *-1710, Planès, = 13.9.1740, Er (Cerdanya)

    77.

    Victòria COTXET, *-1715, Er,

    78.

    Josep MARGALL, *-1725, Vilalta

    79.

    Núria RIBES, *-1725, ?

    80.

    Andreu PAGÈS, *-725, Llar, = 6.6.1758, Caudiers de Conflent

    81.

    Eulària GOSA, *-1730, Caudiers de Conflent,

    82.

    Cosme RESPAUT, *4.3.1731, Caudiers de Conflent, = 12.8.1771, Aiguatèbia, †29.7.1793,
    Caudiers de Conflent

    83.

    Margarida TRONYÓ, *1.5.1748, Aiguatèbia,

    84.

    Josep SIDÓ, *2.2.1742, Aiguatèbia, = 27.11.1770, Aiguatèbia

    85.

    Maria Anna SANTENACH, *-1750, Aiguatèbia,

    86.

    Josep DEMONTA, *1744, Cabrils (parr. Talau), = 8.5.1771, Sant Pere dels Forçats

    87.

    Maria MAURAT, * – 1750, Planès

    90.

    Guillem VERGÈS, *-1745, Fullà, = 28.1.1772, Escaró

    91.

    Clara Pl, *-1745, Aituà,

    92.

    Francisco SANTGERMÀ, *-1745, Pi de Conflent, = 30.1.1771, Pi de Conflent

    93.

    Margarida PACULL, *-1750, Pi de Conflent

    94.

    Pau THORÈN, *-1745, Pi de Conflent, = 13.2.1776, Conat

    95.

    Marianna LHOSTE, *-1750, Conat

    96.

    Antoni Pau CLERCH, *-1735, Ftp, = 30.5.1762, Ftp, †1810/, Ftp

    97.

    Maria Anna MARGALL, *-1740, Ftp,

    98.

    Joan Pere BIGORRA, *-1735, Ftp, = 15.9.1767, Ftp

    99.

    Coloma PUDADA, *-1745, Ftp

    100.

    Joan Antoni PACULL, *-1720, Toès, = 1) 19.3.1743, PBal, n° 101, = 2) 31.1.1769, PBal, n° 103

    101.

    Rosa FABRE, *– 1720, PBal,

    102.

    Pau FILLOLS, *-1720, Mentet, = 15.6.1739, Pi de Conflent,

    103.

    Maria MONER (*– 1720, PBal, = 1, n° 102, =2, n° 100)

    104.

    Martí LLAGONA, *-1715, Ftp, = 1735, Ftp

    105.

    Coloma BOSCH, *-1715, Ftp

    106.

    Pere RIGOLA, *-1730, = 12.9.1759, Ftp

    107.

    Margarida PEIX, *-1735, Ftp

    108.

    = n° 64.

    109.

    = n° 65.

    110.

    = n° 66.

    111.

    = n° 67.

    112.

    Gil PEIX, *-1745, Ftp

    113.

    Anna PUDADA, *-1740, Toès

    114.

    Francisco MARGALL, *-1750Ftp, = 20.5.1767, PBal

    115.

    Coloma GOBERN, *-1755, Sant Tomàs de Balaguer

    116.

    Gabriel MARTÍ, *-1745, Ftp, = 17.6.1767, Ftp

    117.

    Marianna MARGALL, *-1745, Ftp,

    118.

    Ramon BOIXÓ, *-1745, Ftp, = 5.11.1771, Ftp

    119.

    Teresa AUDIVÍS, *-1750, Sant Boi de Lluçanès (Osona)

    120.

    Joan Pere CAYROL, *-1735, Ftp, = 7.1771, Ftp

    121.

    Anna Maria PEIX, *-1740, Ftp

    122.

    Bartomeu PAGÈS, *-1735, Canavelles, = 26.9.1788, Nyer

    123.

    Maria GAURENA, *-1740, En (parr. Nyer),

    124.

    Joan BARTA, *-1730, Ftp. = 22.1.1755, Ftp

    125.

    Maria MARTÍ, *-1730, Ftp

    126.

    Pere BIGORRA, *-1740, Ftp, = 19.5.1762, Ftp

    127.

    Caterina PEIX, *-1740, Ftp

    Generació 8

    128.

    Josep CAYROL, *-1705-, Ftp

    129.

    Caterina MARGALL, *-1705, Ftp

    130.

    Francisco MATA, *-1710, Toès

    131.

    Caterina (Mata), *-1710, ?

    132.

    Mateu BLANQUER, *-1680, PBal

    133.

    Bartomeua (Blanquer), *-1690, ?

    134.

    Francisco RIGOLA, *-1670, Sautó

    135.

    Eulàlia (Rigola), *-1670, ?

    136.

    Joan FABRE, *-1705, Ftp, = 10.12.1739, PBal

    137.

    Caterina GRAN, *-1710, els Cortals de la Llaguna (la Llaguna)

    138.

    Rafel MARGALL, *-1705, Ftp, = 15.2.1729, Ftp

    139.

    Caterina CAYROL, *-1705, Ftp

    142.

    Pau VIGUER, *-1710, Toès, = 4.4.1742, Toès

    143.

    Maria PACULL, *-1715, Toès

    144.

    Antoni CALVET, *-1680, Vilanova de les Escaldes (Cerdanya)

    145.

    Francisca (Calvet), *-1680

    146.

    Francisco BLANQUER, *-1680, Ftp

    147.

    Marianna (Blanquer), *-1685

    152.

    Ramon MAURAT, *-1675, Planès, = 5.10.1701, Sant Pere dels Forçats

    153.

    Dorotea GALLARDA, *-1680, Sant Pere dels Forçats

    154.

    Jaume COTXET, *-1690, Er

    155.

    Maria BASSEDA, *-1690, Er (o Eina)

    160.

    Bartomeu PAGÈS, *-1700, Llar

    161.

    Anna (Pagès), *-1705, ?

    162.

    Bartomeu GOSA, *– 1700, Caudiers de Conflent

    163.

    Margarida Anna (Gosa), *-1700, ?

    164.

    Esteve RESPAUT, *– 1700, Caudiers de Conflent, = 7.2.1725,Aiguatèbia

    165.

    Maria Angèlica GALIAY, *-1705, Fetges (parr. Sautó)

    166.

    Antoni TRONYÓ (à) Presat, *-1710, Aiguatèbia, = 13.2.1732, Aiguatèbia

    167.

    Maria Teresa SANTENACH (à) Joatxim, *28.5.1713, Orellà

    168.

    Pere SIDÓ, *-1710, Aiguatèbia, = /1742, Talau

    169.

    Clara BOTET (à) del Micalet, *-1705, Tuèvol (parr. Talau)

    170.

    Jaume SANTENACH (à) del Felip, *-1720, Aiguatèbia, = 1742, Aiguatèbia

    171.

    Maria DELBOY (à) del Massies, *-1720, Ralleu

    172.

    Miquel DEMONTA, *-1715, Cabrils, = 30.1.1742, En (parr. Nyer)

    173.

    Clara GAURENA, *-1720, En

    174.

    Rafel MAURAT, *-1710, Planès, = 13.9.1740, Er

    175.

    Victòria COTXET, *-1715, Er

    180.

    Joan Miquel VERGÈS, *-1720, Fullà, = 17.4.1742, Fullà

    181.

    Bonaventura FABRE, *-1720, Fullà

    182.

    Jaume PI, *1718, Aituà, = 11.1.1741, Escaró

    183.

    Francisca MAS, *-1725, Llar

    184.

    Jaume SANTGERMÀ, *-1710, Pi de Conflent, = 28.9.1739, Fillols

    185.

    Elisabet SICART, *-1710, Fillols

    186.

    Jaume PACULL, *-1717, Pi de Conflent, = 15.5.1737, Pi de Conflent

    187.

    Francisca ALABERT, *-1717, Pi de Conflent

    188.

    Antoni Pau THORÈN, *-1715, Pi de Conflent

    189.

    Rosa SANTGERMÀ (à) Micalet, *– 1715, Pi de Conflent

    190.

    Pau LHOSTE, *-1720, Conat, = 28.2.1753, Conat

    191.

    Elisabet Anna FREIXINÓS, *-1725, Conat

    192.

    Bernat CLERCH, *-1705, Ftp

    193.

    Coloma (Clerch), *-1710, ?

    194.

    = n° 138

    195.

    = n° 139

    196.

    Josep BIGORRA, *-1705, Ftp

    197.

    Marianna FABRE,*-1710, Ftp

    198.

    Josep PUDADA, *-1720, Ftp, = 23.4.1739, PBal

    199.

    Maria MARTÍ, *1715, Sant Tomàs de Balaguer

    200.

    Bernat PACULL, *-1690, Toès, = 6.10.1716, Censà

    201

    . Anna Maria CASSÚ, *-1690, Censà

    202

    . Antoni FABRE, *-1690, PBal, =18.6.1715, Sautó

    203.

    Caterina Anna RIGOLA, *-1690, Sautó

    204.

    Pere FILLOLS, *-1690, Mentet, 24.9.1719, Pi de Conflent

    205.

    Anna BENESSACH, *-1695, Pi de Conflent

    206.

    Joan Antoni MONER, *-1680, PBal, = 20.10.1709, Nyer

    207

    . Maria (Moner), *-1680, Nyer, = 1) /1705, Genis GOTANEGRA, = 2) n° 192.

    208.

    Joan LLAGONA, *-1685, Ftp

    209.

    Anna (Llagona), *-1685, ?

    210.

    Baptiste BOSCH, *-1685, Ftp

    211

    . Margarida (Bosch), * -1690, ?

    212.

    Baldiri RIGOLA, *-1700, Sautó, = 13.2.1726, Sautó

    213.

    Caterina CANAL, *-1705, Censà

    214.

    Joan PEIX, *-1700, Ftp

    215.

    Maria (Peix), *-1705, ?

    216.

    = n° 128

    217.

    = n° 129

    218.

    = n° 130

    219.

    = n° 131

    220.

    = n° 132

    221.

    = n° 133

    222.

    = n° 134

    223.

    = n° 135

    224.

    = n° 74

    225.

    = n° 75

    226.

    Bernat PUDADA, *-1680, Ftp

    227.

    Marianna PRADELL, *-1700, (Eina o Er ? Cerdanya?)

    228.

    = n° 138 + 194

    229.

    = n° 139 + 195

    230.

    Isidro GOBERN, *-1715, Sant Tomàs de Balaguer, = 1735, Ftp

    231.

    Caterina BIGORRA, *-1715, Ftp

    232.

    Joan Pere MARTÍ, *-1710, Ftp, = 1735, Ftp

    233.

    Margarida CAYROL, *-1715, Ftp

    234.

    Joan Pere MARGALL, *-1720, PBal, = 11.2.1744, PBal

    235.

    Susanna PEIX, *-1720, Ftp

    236.

    Pere Antoni BOIXÓ, *-1720, Ftp, = 17.2.1744, Ftp

    237.

    Anna Maria LLAGONA, *-1720, Ftp

    238.

    Isidro AUDIVÍS, *-1720, Sant Boi de Lluçanès (Osona)

    239.

    Maria CASELLES, *-1725, ?

    240.

    = n° 128 + 216

    241.

    = n° 129 + 217

    244.

    Josep PAGÈS, *-1705, Canavelles

    245.

    Rafela (Pagès), * -1715, ?

    246.

    Joan Pere GAURENA, *-1710, En (parr. Nyer), = 1734, Mentet

    247.

    Margarida RESPAUT, *-1710, Mentet

    248.

    Josep BARTA, *-1700, Ftp

    249.

    Maria Anna (Barta), *-1705, ?

    250.

    Josep MARTI, *-1700, Ftp

    251.

    Maria (Martí), *-1705, ?

    252.

    Eudalt BIGORRA, *-1710, Ftp

    253.

    Margarida (Bigorra), *-1720

    254.

    Joan Antoni PEIX, *–, 1710, Ftp

    255.

    Coloma (Peix), *-1715, ?

    Notes de bas de page

    1 Entrevista feta a casa de l’autor el 30 de març 2001. Més endavant anotat "Entrev. 30.3.01".

    2 Cant alt, autobiografia literària, Barcelona, Ed. Curial, 1988, 305 p. (col. La mata de jonc, 18).

    3 Ibid., p. 5.

    4 Entrev. 30.3.01.

    5 Cant alt, p. 5.

    6 Id., p. 15.

    7 Id., p. 15.

    8 Ibid.

    9 Id., p. 16.

    10 Ibid.

    11 Entrev. 30.3.01.

    12 Totes les informacions a Entrevista, 30.03.2001. A Cant alt (Apèndix 1, p. 251-255), Jordi Pere Cerdà, molt interessat en el tema, reprodueix fins i tot l’article "Segarra" del Dictionnaire de biographies roussillonnaises de mossèn Capeille.

    13 Entrevista, 30.03.01.

    14 Cant alt, p. 10-12.

    15 Entrevista, 30.03.01.

    16 Cant Alt, p. 9.

    17 Id., p. 10.

    18 Id., p. 11.

    19 ld., p. 47.

    20 Totes les recerques familiars no seran pas citades aquí amb referències arxivístiques. Només assenyali que les fonts en són els registres parroquials i d’estat civil, integralment conservats a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, de Perpinyà. Per a la lectura de l’ascendència completa de Jordi Pere Cerdà-Antoni Cayrol Clerc, remeti el lector als quadres genealògics del final de la comunicació.

    21 De fet són 40 realment nascuts a Fontpedrosa, als quals he afegit 4 pares corresponents a pares de fontpedrosats de la setena generació.

    22 J. Peytaví Deixona, Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna, De la identitat patronímica als Comtats catalans (s. XVI-XVIII), tesi de doctorat, Universitat de Perpinyà, 2002, vol. 3, cap. 4, p. 628 i sg.

    23 És més, s’ha de tenir en compte que molts patrònims femenins no consten en els arxius – com sol passar abans de la segona meitat del segle XVIII – entre els avantpassats de vuitena generació, cosa que incrementa objectivament el nombre de portadors dels dits cognoms en l’ascendència.

    24 J. Peytavi Deixona, La família nord-catalana, matrimonis i patrimonis (segles XVI-XVIII), Canet de Rosselló, Ed. El Trabucaire, 1996, 187 p.

    25 íbid.

    26 Entrevista, 30.03.01.

    27 L’única referència documental que s’aproximi en aquest fet és el retorn i el subsegüent enterro a Fontpedrosa el 4 d’octubre 1889 del fèretre de Joan Pere Cayrol, que havia mort el 5 de maig abans a la presó de l’Ile Nouf, a Nova Caledònia. Ara bé no es tracta d’un avantpassat directe de l’Antoni Cayrol, sinó d’un cosí de l’avi patern. Segurament que la raó política explica aquella deportació cap a Nova Caledònia.

    Auteur

    • Joan Peytaví Deixona
    Précédent Suivant
    Table des matières

    Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.

    Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

    Voir plus de livres
    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents

    Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem

    2001

    Figures du passeur

    Figures du passeur

    Paul Carmignani (dir.)

    2002

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Sébastien Robinne

    2003

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Christian Lagarde

    1996

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Yves Billard

    2003

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Christian Lagarde (dir.)

    2009

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    Pascale Arizmendi

    2010

    L’écran bleu

    L’écran bleu

    La représentation des ouvriers dans le cinéma français

    Michel Cadé

    2004

    L’avenir des langues anciennes

    L’avenir des langues anciennes

    Repenser les humanités classiques

    Olivier Rimbault

    2011

    La désorganisation

    La désorganisation

    Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise

    Muriel Texier

    2006

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie

    Marie-Laure Jalabert

    2009

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    David Giband et Jean-Marc Holz (dir.)

    2007

    Voir plus de livres
    1 / 12
    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents

    Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem

    2001

    Figures du passeur

    Figures du passeur

    Paul Carmignani (dir.)

    2002

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Sébastien Robinne

    2003

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Christian Lagarde

    1996

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Yves Billard

    2003

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Christian Lagarde (dir.)

    2009

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    Pascale Arizmendi

    2010

    L’écran bleu

    L’écran bleu

    La représentation des ouvriers dans le cinéma français

    Michel Cadé

    2004

    L’avenir des langues anciennes

    L’avenir des langues anciennes

    Repenser les humanités classiques

    Olivier Rimbault

    2011

    La désorganisation

    La désorganisation

    Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise

    Muriel Texier

    2006

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie

    Marie-Laure Jalabert

    2009

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    David Giband et Jean-Marc Holz (dir.)

    2007

    Voir plus de chapitres

    « Migrants, au boulot ! » Ou comment colmater les brèches démographiques des espaces économiques dans la Catalogne moderne

    Joan Peytaví Deixona

    Les populations du littoral roussillonnais et de ses confins : une démographie moderne à typologie variée

    Joan Peytaví Deixona

    Quelle langue (ré)apprendre ?

    Catalan standard, dialecte roussillonnais et enseignement en Catalogne du Nord

    Joan Peytaví Deixona

    Introduction

    Joan Peytaví Deixona

    Voir plus de chapitres
    1 / 4

    « Migrants, au boulot ! » Ou comment colmater les brèches démographiques des espaces économiques dans la Catalogne moderne

    Joan Peytaví Deixona

    Les populations du littoral roussillonnais et de ses confins : une démographie moderne à typologie variée

    Joan Peytaví Deixona

    Quelle langue (ré)apprendre ?

    Catalan standard, dialecte roussillonnais et enseignement en Catalogne du Nord

    Joan Peytaví Deixona

    Introduction

    Joan Peytaví Deixona

    Accès ouvert

    Accès ouvert freemium

    ePub

    PDF

    PDF du chapitre

    Suggérer l’acquisition à votre bibliothèque

    Acheter

    Édition imprimée

    Presses universitaires de Perpignan
    • amazon.fr
    • decitre.fr
    • mollat.com
    • leslibraires.fr
    • placedeslibraires.fr
    • lcdpu.fr
    ePub / PDF

    1 Entrevista feta a casa de l’autor el 30 de març 2001. Més endavant anotat "Entrev. 30.3.01".

    2 Cant alt, autobiografia literària, Barcelona, Ed. Curial, 1988, 305 p. (col. La mata de jonc, 18).

    3 Ibid., p. 5.

    4 Entrev. 30.3.01.

    5 Cant alt, p. 5.

    6 Id., p. 15.

    7 Id., p. 15.

    8 Ibid.

    9 Id., p. 16.

    10 Ibid.

    11 Entrev. 30.3.01.

    12 Totes les informacions a Entrevista, 30.03.2001. A Cant alt (Apèndix 1, p. 251-255), Jordi Pere Cerdà, molt interessat en el tema, reprodueix fins i tot l’article "Segarra" del Dictionnaire de biographies roussillonnaises de mossèn Capeille.

    13 Entrevista, 30.03.01.

    14 Cant alt, p. 10-12.

    15 Entrevista, 30.03.01.

    16 Cant Alt, p. 9.

    17 Id., p. 10.

    18 Id., p. 11.

    19 ld., p. 47.

    20 Totes les recerques familiars no seran pas citades aquí amb referències arxivístiques. Només assenyali que les fonts en són els registres parroquials i d’estat civil, integralment conservats a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, de Perpinyà. Per a la lectura de l’ascendència completa de Jordi Pere Cerdà-Antoni Cayrol Clerc, remeti el lector als quadres genealògics del final de la comunicació.

    21 De fet són 40 realment nascuts a Fontpedrosa, als quals he afegit 4 pares corresponents a pares de fontpedrosats de la setena generació.

    22 J. Peytaví Deixona, Antroponímia, poblament i immigració a la Catalunya moderna, De la identitat patronímica als Comtats catalans (s. XVI-XVIII), tesi de doctorat, Universitat de Perpinyà, 2002, vol. 3, cap. 4, p. 628 i sg.

    23 És més, s’ha de tenir en compte que molts patrònims femenins no consten en els arxius – com sol passar abans de la segona meitat del segle XVIII – entre els avantpassats de vuitena generació, cosa que incrementa objectivament el nombre de portadors dels dits cognoms en l’ascendència.

    24 J. Peytavi Deixona, La família nord-catalana, matrimonis i patrimonis (segles XVI-XVIII), Canet de Rosselló, Ed. El Trabucaire, 1996, 187 p.

    25 íbid.

    26 Entrevista, 30.03.01.

    27 L’única referència documental que s’aproximi en aquest fet és el retorn i el subsegüent enterro a Fontpedrosa el 4 d’octubre 1889 del fèretre de Joan Pere Cayrol, que havia mort el 5 de maig abans a la presó de l’Ile Nouf, a Nova Caledònia. Ara bé no es tracta d’un avantpassat directe de l’Antoni Cayrol, sinó d’un cosí de l’avi patern. Segurament que la raó política explica aquella deportació cap a Nova Caledònia.

    Jordi Pere Cerdà

    X Facebook Email

    Jordi Pere Cerdà

    Ce livre est diffusé en accès ouvert freemium. L’accès à la lecture en ligne est disponible. L’accès aux versions PDF et ePub est réservé aux bibliothèques l’ayant acquis. Vous pouvez vous connecter à votre bibliothèque à l’adresse suivante : https://freemium.openedition.org/oebooks

    Suggérer l’acquisition à votre bibliothèque Acheter ce livre aux formats PDF et ePub

    Si vous avez des questions, vous pouvez nous écrire à access[at]openedition.org

    Jordi Pere Cerdà

    Vérifiez si votre bibliothèque a déjà acquis ce livre : authentifiez-vous à OpenEdition Freemium for Books.

    Vous pouvez suggérer à votre bibliothèque d’acquérir un ou plusieurs livres publiés sur OpenEdition Books. N’hésitez pas à lui indiquer nos coordonnées : access[at]openedition.org

    Vous pouvez également nous indiquer, à l’aide du formulaire suivant, les coordonnées de votre bibliothèque afin que nous la contactions pour lui suggérer l’achat de ce livre. Les champs suivis de (*) sont obligatoires.

    Veuillez, s’il vous plaît, remplir tous les champs.

    La syntaxe de l’email est incorrecte.

    Référence numérique du chapitre

    Format

    Peytaví Deixona, J. (2004). En Cerdà Conflentí. In C. Carrera, T. Dalmau, M. Grau, & M. Valls (éds.), Jordi Pere Cerdà. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9638
    Peytaví Deixona, Joan. « En Cerdà Conflentí ». In Jordi Pere Cerdà, édité par Cinto Carrera, Teresa Dalmau, Marie Grau, et Miquela Valls. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, 2004. doi:10.4000/books.pupvd.9638.
    Peytaví Deixona, Joan. « En Cerdà Conflentí ». Jordi Pere Cerdà, édité par Cinto Carrera et al., Presses universitaires de Perpignan, 2004, https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9638.

    Référence numérique du livre

    Format

    Carrera, C., Dalmau, T., Grau, M., & Valls, M. (éds.). (2004). Jordi Pere Cerdà. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Abadia de Montserrat. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9398
    Carrera, Cinto, Teresa Dalmau, Marie Grau, et Miquela Valls, éd. Jordi Pere Cerdà. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Abadia de Montserrat, 2004. doi:10.4000/books.pupvd.9398.
    Carrera, Cinto, et al., éditeurs. Jordi Pere Cerdà. Presses universitaires de Perpignan, Abadia de Montserrat, 2004, https://doi.org/10.4000/books.pupvd.9398.
    Compatible avec Zotero Zotero

    1 / 3

    Presses universitaires de Perpignan

    Presses universitaires de Perpignan

    • Mentions légales
    • Plan du site
    • Se connecter

    Suivez-nous

    • Flux RSS

    URL : http://pup.univ-perp.fr

    Email : pup@univ-perp.fr

    Adresse :

    Service général de l’université de Perpignan Via Domitia

    BU Sciences

    52 avenue Paul Alduy

    66860

    Perpignan

    France

    OpenEdition
    • Candidater à OpenEdition Books
    • Connaître le programme OpenEdition Freemium
    • Commander des livres
    • S’abonner à la lettre d’OpenEdition
    • CGU d’OpenEdition Books
    • Accessibilité : partiellement conforme
    • Données personnelles
    • Gestion des cookies
    • Système de signalement