jean-claude delestré batlle d’Osseja

1Notre village est heureux de vous souhaiter à tous la bienvenue. C’est une fierté pour nous tous Cerdans d’origine ou d’adoption d’avoir parmi nous Jordi Pere Cerdà, un homme dont l’oeuvre contribue à notre patrimoine intellectuel, un homme qui porte la catalanité de notre région, un homme qui a toujours su, sans aucune ambiguïté, s’engager pour ses choix politiques et sociaux. En mon nom propre et au nom de tout le village, je remercie l’ICRESS et l’Université de Perpignan d’avoir choisi Osseja pour cette manifestation scientifique, et je dis tous nos vœux de réussite à ce colloque. J’espère que les congressistes, après avoir approfondi toutes les facettes de l’œuvre de Jordi Pere Cerdà, auront aussi à cœur d’approfondir leur connaissance de la Cerdagne, ce beau pays où Jordi Pere Cerdà a si souvent trouvé son inspiration. Bon et fructueux colloque.

denise llau batlle adjunt

2Benvinguts tots. No tinc moltes paraules a dir després de les de l’alcalde. Voldria dir tanmateix que sóc molt emocionada, alegre i contenta de ser aquí amb vosaltres. Efectivament sóc molt lligada a l’Antoine i l’Elena – que no puc dir “Jordi Pere Cerdà” més “Antoine” perquè és una persona que estimi molt, que em toca molt, perquè la seva companya l’Elena ha sigut la meua professora d’espanyol, i la seva mare la meua mestra. Passin un bon dia i un bon col·loqui.

vicenç llorca director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya

Il·lustríssim batlle,
Senyor director de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials Amigues, amics

3Permeteu que comenci les meves paraules tot felicitant en nom del govern de Catalunya l’Institut Català de Recerques en Ciències Socials, els membres del comitè patrocinador, els coordinadors, els membres del secretariat i les institucions que han fet possible la realitat d’aquest col·loqui dedicat a l’obra i la figura de Jordi Pere Cerdà. No es tracta d’un col·loqui qualsevol. Goso afirmar que es tracta d’un col·loqui històric, tant pel que representa com a reconeixement de la trajectòria de l’autor, com pel que conté d’homenatge implícit. Tot i el gran nombre de distincions públiques (Creu de Sant Jordi, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi de la Crítica Serra d’Or, etc.), calia una iniciativa com aquesta. Calia que els escriptors i els estudiosos de la literatura catalana del país es posessin en marxa per tal d’aprofundir el coneixement de la rica obra de Cerdà. La vostra presència i els treballs que porteu amb vosaltres són la garantia d’un exercici intel·lectual absolutament just i justificat.

4El segle XX que acabem de passar ha estat, sens dubte, un segle d’or de la literatura catalana, a desgrat de les dures experiències de l’exili i la repressió. Carner, Riba, Foix, Espriu, Rodoreda, Pla, Villalonga, Sagarra, Fuster signifiquen, entre altres, una primera línia d’autors amb resultats literaris tan sols comparables als assolits pels nostres escriptors al segle XV. Això ha comportat un continu creatiu que s’ha estès tant als relleus generacionals com al conjunt de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana. Antoni Cayrol (1920) pertany al que podríem anomenar la franja noble dels autors vius de la literatura catalana actual ensems amb Jordi Sarsanedas, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Ramon Xirau o Marià Villangòmez. I, alhora, des de la perspectiva del territori, és l’escriptor més important de les lletres catalanes al Rosselló després de Josep Sebastià Pons. Aprofito per remarcar el fet que Pons, Cerdà i Jep Gouzy constitueixen un vertader triangle d’escriptura excepcional no de, sinó des de la Catalunya Nord en el si de la literatura catalana, raó per la qual cal tenir en consideració una major atenció crítica i d’estudi.

5Avui encetem un col·loqui sobre un escriptor total, que ha conreat la poesia, el teatre, la narrativa, el pensament, i que ho ha fet amb una gran personalitat i estil propi. Us encoratjo, doncs, a l’anàlisi, al diàleg, a l’escriptura entorn de la seva obra per desvetllar-ne les claus i, sobretot, admirar-ne la bellesa.

6Endavant, doncs, amb el col·loqui. I que serveixi també per transmetre l’afecte i el respecte que sentim per Jordi Pere Cerdà. Un autor per al qual la literatura, com la vida, és un pas estret entre muntanyes altes.

7Moltes gràcies

miquela valls Institut de Recerques en Ciències Socials (Universitat de Perpinyà)

8Je ne dois ma place à cette table présidentielle qu’à la défection des deux co-directeurs de l’ICRESS, Joan Becat et Louis Assier-Andrieu. Par contre je revendique pleinement la coresponsabilité de ce colloque pour être, grâce à la sollicitation de Marie Grau, à l’origine de sa tenue. Car il nous est apparu, à nous simples membres de l’ICRESS, que rendre hommage, étudier, faire connaître Jordi Pere Cerdà, c’était certes un grand plaisir, mais peut-être d’abord un devoir de ce même Institut pluridisciplinaire dont l’axe unifïcateur est le fait transfrontalier. Alors quel auteur plus transfrontalier ou en tous cas plus proche de la frontière pouvions-nous trouver que Jordi Pere Cerdà ? Il nous a semblé evident aussi, mème si notre colloque devait y perdre en assistance, peut-être en notoriété, qu’il devait se faire en Cerdagne. Il était aussi de notre devoir de restituer à la Cerdagne la voix de cet Antoine qui n’est pas assez, pour la Cerdagne, Jordi Pere Cerdà.

9Haureu entès, en francès, que si em pertoca a mi d’obrir aquest col·loqui en nom de l’ICRECS, és com a reemplaçant de l’equip, en l’absència dels dos capitans.

10Un d’aqueixos m’ha demanat de llegir el seu escrit :

Sobre una idea original i una persona i una obra emblemàtiques per Catalunya Nord, Miquela Valls i Maria Grau han organitzat en el marc de l’ICRECS un col·loqui interdisciplinari alhora divers i coherent, per les visions diferents que convergeixen sobre un mateix objecte. S’hi van aplegar els amics d’Antoni Cayrol i tot el que el món científic nostre compta de bo i millor en relació amb l’obra de Jordi Pere Cerdà, amb la literatura catalana, les relacions entre els escriptors i la seva societat i les relacions – no sempre fluides o instantànies – entre els Països Catalans. Només veure els temes de les intervencions i els investigadors que els exposaran i ja es pot saber que el col·loqui Jordi Pere Cerdà serà un èxit, que marcarà sobre aquesta matèria un abans i un després i que, amb tota probabilitat, servirà de model per a altres estudis a altres llocs. Em sap greu de no ser amb vosaltres, però les impertinències del calendari universitari de Perpinyà fan que al mateix moment el Consell d’administració de la nostra universitat s’hagi de pronunciar, entre altres coses, sobre la creació d’un Institut Franco-Català Transfronterer derogatori, és a dir, per parlar com tothom, d’una estructura que no dependrà de ningú més que la gent que l’integren, en relació directa amb la direcció de la pròpia universitat, amb competències semblants a una facultat i una política d’ensenyament i de recerca que determinarà ella mateixa. Com es veu ens hi juguem molt car tindrem, si s’aprova, un instrument més eficaç, i sobretot més lliure de condicionaments, a favor del català, de la seva projecció i de les relacions amb els altres Països Catalans. Crec que pot ser significatiu per uns quants membres d’aquest consell que el vot es faci el dia que se celebra un esdeveniment científic del gruix d’aquest col·loqui.
Vull també, des de la distància, donar les gràcies a tots els que, per la seva ajuda, l’han fet possible i, sobretot als participants, comunicants i ponents que ens han fet el plaer d’acceptar la proposta i ens recolzen. Que tingueu un bon col·loqui, sòlid, ple i sense concessions a la facilitat i, d’això no en dubti, amb tota l’escalfor de l’amistat compartida.
Joan Becat, codirector de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

jordi pere cerdà

11L’objecte no té dret de paraula. Ha d’esperar, d’escoltar, d’obrir les orelles. El cor ja és obert només veure tant d’amistat entorn, tant de voluntat i també, en defora d’això, un cert ressò, una certa avança del treball que fem. Jo ara sóc dels vells. Cinquanta anys d’esforç per la llengua, totes les possibilitats que pot obrir una llengua – i en aquest punt, em sembla que el col·loqui és una cosa demostradora de com l’avança, si és lenta, és una avança fonda, que reposa a damunt de cossols. El cossol és el saber, i el saber el representeu vosaltres.

12Merci per aquest col·loqui.

13I jo sóc a punt d’esperar tot el que se dirà, amb coneixement i amb reconeixement.