1El Col·loqui JORDI PERE CERDÀ. LITERATURA, SOCIETAT, FRONTERA s’havia posat sota els auspicis de :

René Andioc, professor emèrit de la Universitat de Perpinyà.
Pere Garcia-Fons, pintor.
Robert Lafont, escriptor occità, president de l’Eurocongrés 2000.
Bernard Lesfargues, escriptor occità, traductor, editor.
Albert Manent, escriptor català, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Lionel Richard, escriptor i crític, professor emèrit de l’Université de Picardie.
Max Roqueta, escriptor occità.
Àlex Susanna, escriptor català, editor.
Joan Triadú, escriptor català, membre de l’IEC, president de l’Eurocongrés 2000.
Pere Verdaguer, escriptor català, membre de l’IEC.

2La Cerdanya semblava d’antuvi el lloc idoni per a la celebració del col·loqui, no per voler centrar Jordi Pere Cerdà en el seu lloc d’origen, ans bé per descentrar la maquinària universitària i posar-la a prova d’aquella societat i d’aquella frontera que tenia el propòsit d’estudiar, en i amb l’obra de Jordi Pere Cerdà. I reciprocament, de permetre a la societat cerdana de (re)apropiar-se la dimensió patrimonial i identitària que conté l’obra.

3El col·loqui s’inaugurava a Sallagosa el 27 de setembre. El consistori municipal amb, al capdavant, Georges Armengol, batlle i conseller general, reunia així congressistes, amics i conciutadans d’Antoni Cayrol entorn de l’exposició Jordi Pere Cerdà, paisatges d’una obra, realitzada per Miquela i Joan Lluís Valls amb el suport de l’Ajuntament de Sallagosa ; per últim, signatura del darrer llibre de Jordi Pere Cerdà, La dona d’aigua de Lanós: Contalles de Cerdanya, editat per Llibres del Trabucaire (Perpinyà).

4Els 28 i 29 de setembre tenien lloc a Osseja les sessions de treball del col·loqui científic. Jean-Claude Delestré, batlle d’Osseja, i Denise Llau, batlle-adjunt, obrien els actes deixant a disposició discrecional dels organitzadors les sales del Cinema. Vicenç Llorca i Berrocal i Miquela Valls feien el parlament inaugural en nom, respectivament, de la Generalitat de Catalunya i de l’ICRECS. La presidència de les quatre sessions anava a càrrec de : Miquela Valls i Vicenç Llorca per La Cerdanya de Jordi Pere Cerdà : terra, memòria, llengua.; Bernard Lesfargues i Pierre Garcia-Fons per Lectures critiques de l’obra cerdaniana ; René Andioc i Pere Verdaguer per L’escriptor i la societat ; Lionel Richard i Jep Gouzy per Fronteres.

5El col·loqui s’havia concebut amb dues vessants : l’estudi científic de l’obra per una part, i diversos actes que permetessin apropar-la a un públic més ampli per l’altre :

• Un concert a càrrec del pianista Albert Atenelle, el 28 al vespre a l’església d’lx. Era organitzat en col·laboració amb el « Festival d’Hix en Cerdagne ». La vetllada, oberta al públic cerdà, dedicava el programa al plaer de Jordi Pere Cerdà amb obres de Monpou, Albéniz i la suite Cerdaña de Déodat de Séverac.
• La creació de l’obra de Jordi Pere Cerdà, El dia neix per a tothom. El 29 de setembre al vespre, el Grup Teatral Bellver, sota la direcció d’Anna Montané, estrenava aquesta peça al Casino Ceretà de Puigcerdà prestat per l’Ajuntament.
• El 30 de setembre a la tarda, una"passejada cerdaniana" entorn dels paisatges que han inspirat Jordi Pere Cerdà, permetia de restituir l’obra a través dels mots, els gestos i els objectes de la cultura pastoral que l’impregnen, segons un recorregut ideat i comentat per Andreu Balent i Cris Cayrol i amb el recolzament del PNR i del Museu de Cerdanya "Cal Mateu" (Santa Llocaia).

6La Taula rodona del 30 de setembre tancava el col·loqui a Llívia, evocant sobretot l’acció de l’home, Antoine Cayrol. Duia per títol : De l’obra a lhome, testimonis i vivències. Presidida per Jep Gouzy, comptava amb la presència de Gil Jouanard, director del Centre Régional des Lettres Languedoc-Roussillon. El Consell Comarcal de la Cerdanya posava el punt final al Col·loqui Jordi Pere Cerdà oferint l’aperitiu a l’Hotel Llívia. Seguia l’àpat de cloenda.

7El col·loqui, inscrit en el marc de l’Eurocongrés 2000 dels espais catalans i occitans, va poder comptar amb el suport financer, material i logístic del Projet de Parc Naturel des Pyrénées Catalanes (PNR) ; és particularment deutor de Brigitte Fort i Denis Grange. Ha rebut a més els subsidis de la Generalitat de Catalunya, el Conseil Général des Pyrénées-Orientales, l’Agence Méditerranéenne pour l’Environnement, el Centre Régional des Lettres Languedoc-Roussillon, la Institució de les Lletres Catalanes, el Planotel de Sallagosa.

8Han col·laborat : Irène Balent, Lætitia Bousquet i Sergi Montémont per a l’organització ; Catherine Broch, grafista, per a la creació del cartell i dels tríptics; Albert Noguer i Ràdio Arrels de Perpinyà per a l’enregistrament de la totalitat de les ponències i debats.

LES ACTES DEL COL·LOQUI

9El present volum recull les comunicacions presentades al Col·loqui, excepció feta d’una, rebuda massa tard. La comunicació de Pere Verdaguer « La novel·la La cita i un gènere fantàstic per desxifrar » no va ésser llegida ; tanmateix, l’equip editorial ha considerat que la publicació d’aquesta contribució complementària del millor coneixedor de l’obra cerdaniana, era indispensable. Hom publica també cada vegada que això és possible les discussions que generaven les comunicacions.

10L’apartat intitulat Homenatges consta de textos de caire més personal, tramesos per les persones que, tot i no haver pogut assistir al Col·loqui, han desitjat aportar-hi llur contribució. El conjunt es conclou amb el breu parlament pronunciat, durant l’acte d’inauguració, per Montserrat Rodríguez-Puig com a portaveu del grup de teatre amateur que Antoni Cayrol havia fundat a la Cerdanya durant els anys 40. Primers testimonis, primers crítics de l’obra, però no per això menys legítims.

11Han format el comitè editorial : Cristina Badosa, Cinto Carrera, Teresa Dalmau, Jep Gouzy, Marie Grau, Xavier Luna, Miquela Valls. L’equip agraeix la col·laboració dels amics occitans Jordi Cuadrench, Joan Ives Casanova, Christian Lagarde, Bernard Lesfargues. Aquest llibre no hauria pogut veure la llum sense la confiança i la paciència de Josep Massot i Muntaner.