Presentació
p. 5
Plan détaillé
Texte intégral
1El 2001 feia cinquanta anys que el gegant de les lletres nord-catalanes, Jordi Pere Cerdà, entrava en literatura. Mig segle que La guatlla i la garba havia irromput en la somnolència tardoponsiana del país. Mig segle que, de l’enllaç amb els intel·lectuals occitans (re)naixia una reivindicació identitària moderna. Tanmateix, la trobada de forasters de rams diversos i orígens dispersos amb cerdans ben cerdans, els 27, 28 i 29 de setembre del 2001 a Osseja, Sallagosa, Hix, Puigcerdà i Llívia, sota el lema : Jordi Pere Cerdà : literatura, societat, frontera, més conegut sota el nom de Col·loqui Jordi Pere Cerdà, amb l’organització de l’Institut Català de Recerques en Ciències Socials (ICRECS) i la mà d’obra del Grup Català d’Estudis Rossellonesos (G.CER) no va néixer de l’efemèride sinó que el va suscitar.
2Al començament, hi havia l’home, d’acció i de somnis : Antoni Cayrol alias Jordi Pere Cerdà. La seua obra, vasta, profunda, font de qüestionaments, doll de respostes. I, mig espantats mig emparats a la seua ombra, uns lectors amb ganes d’agrair-lo i gosadia d’explicar-lo. Un deure i un repte.
3Calia un col·loqui universitari per celebrar-ho com cal, i que dimanés dels Estudis Catalans de Perpinyà, per vocació i "col·locació". Després hom s’adonà del mig segle de l’obra cerdaniana. El pretext circumstancial valia per vistiplau. Ara, s’encaixava amb la norma col·loquial. La tardor era dolça, les "terres altes" acollidores, el cerdans confiats.
4I en Cayrol, l’"Antoine", present a tot : somriure ample, ull ombriu. Això féu que el col·loqui no se desviés mai de la personalitat celebrada bo i servant un caire familiar poc comú en aquest ram d’aplecs intel·lectuals. Sota la mirada de Jordi Pere Cerdà – i de l’Elena, la musa i muller – en el seu mateix terrer poètic, a un pam de la ratlla, al mig de la seua gent, la unitat del col·loqui s’imposava d’ella mateixa, sense menester de cap dels sofismes acostumats del gènere. I com que els participants eren molt barrejats : universitaris, amics, escriptors, historiadors, institucionals, gent del Principat, del Rosselló, de l’Occitània, cadascú oferí en viu a l’home que tenia al davant un fruit escollit de la seua recerca, un cantó il·lès de la seua memòria.
5Mentrestant hom sentia néixer de debò els estudis cerdanians. El goig de ser-hi present confortava l’amenitat de l’ambient. En quatre panys : "La Cerdanya de Jordi Pere Cerdà", "Jordi Pere Cerdà i la societat nord-catalana", "El lloc de Jordi Pere Cerdà dins la literatura catalana" i "Fronteres", el col·loqui científic obria la investigació als quatre punts cardinals de l’obra cerdaniana. En beneïa el terme, en conjurava els paranys.
6Ja poden venir els cerdanians de mena : hi ha gra per moldre i antecessors per contradir. Vinguin d’altres col·loquis Cerdà, més savis, més aguts, més profunds, potser. Baldament sàpiguen guardar la popularitat festiva d’aquest primer.
Auteurs
Grup Català d’Estudis Rossellonesos
Institut Català de Recerca en Ciències Socials
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement
Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents
Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem
2001
La désorganisation
Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise
Muriel Texier
2006
Le Livre Vert de Pierre de la Jugie
Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie
Marie-Laure Jalabert
2009
Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement
Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents
Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem
2001
La désorganisation
Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise
Muriel Texier
2006
Le Livre Vert de Pierre de la Jugie
Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie
Marie-Laure Jalabert
2009
