Version classiqueVersion mobile

Passió col·leccionista

 | 
Gabriel Alcade Gurt
, 
Francesc Miralpeix Vilamala

3. La formació de la col∙lecció Valls

Texte intégral

1No es disposa de documents específics que permetin conèixer de forma precisa com Pere Valls va conformar la seva col·lecció, ni tampoc d’inventaris que puguin mostrar exactament de què constava, de quina manera es va anar creant i d’on procedien les peces.

2Els diferents testaments realitzats per Pere Valls no permeten determinar el contingut de la col•lecció, ja que en tots els documents utilitza la fórmula dels hereus de confiança i, per tant, el destí que ell volia per a les seves col•leccions l’havia d’indicar a aquestes persones. Però, tot i això, aquests documents permeten disposar d’una aproximació a l’evolució i les principals característiques de la col•lecció de Pere Valls.

  • 1 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 18 de juliol de 1892, Arxiu Històric de Pr (...)

3El primer testament, fet el 1892, no fa referència concreta a la seva col•lecció i només esmenta la possessió de llibres de caràcter religiós, per la qual cosa podríem suposar que encara no s’hauria iniciat la collecció o que almenys no tindria la importància suficient com per fer-hi referència de manera específica1.

  • 2 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 30 de juliol de 1897, Arxiu Històric de Pr (...)

4En el segon testament, de 1897, ja hi trobem algunes concrecions relacionades amb la seva col•lecció. Es pot remarcar la quantitat notable d’objectes que esmenta, diversos centenars de diferents tipus, a més d’alguns objectes que particularitza. Aquesta diferència en relació amb el primer testament ens pot fer pensar que la collecció s’hauria iniciat entre 1892 i 1897 i que les adquisicions haurien estat prou nombroses i ràpides com per arribar a les xifres que esmenta en el segon testament i ens dóna una idea del valor que li conferia. En aquest document fa referència a la seva biblioteca: “lego todos mis libros de ciencia, literatura, historia y artes a la Iglesia de San Esteban de Olot para que sirvan de base para la formación de una biblioteca parroquial que esté a disposición de todas las personas que deseen utilizarla”. També esmenta la seva voluntat en relació amb altres parts de la seva col•lecció: “Lego a la Escuela de Bellas Artes todos mis pequeños relieves que ascienden a unos ochocientos, los grabados y fotografías de mi propiedad que ascienden a igual número y además mis álbumes artísticos, ilustraciones, una biblia de Klauber que tengo duplicada, la de Amat con láminas de Gustavo Doré, la obras Panorama Universal, España y sus Monumentos y Bellas Artes, de Manjarrés, así como también los camafeos, medallas y demás objetos artísticos”. Detalla alguns objectes d’ús litúrgic de la seva propietat: “Lego mi cáliz de metal dorado a la Iglesia de Nuestra Señora del Carmen de la villa de Olot y mi cáliz de plata con los atributos de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo y además la Cruz grande de nácar por mi restaurada y aumentada a la Iglesia de Nuestra Señora de los Dolores de la propia villa”. I, finalment, també fa referència a algun component de la seva col•lecció: “Lego mi colección de minerales y petrificaciones al Colegio de Segunda Enseñanza de dicha villa de Olot, dirigido por los Reverendos Padres Escolapios, para el Museo de Historia Natural del mismo”2.

5El tercer testament, de l’any 1901, i el quart, de 1902, no fan referència explícita a la seva col•lecció i donen als seus hereus de confiança la funció d’acomplir la seva voluntat.

6El cinquè testament, que és de 1910, sí que fa referència a les seves darreres voluntats en relació amb el destí de la seva col· lecció:

  • 3 Testament de Pere Valls, notaria de Juan Manuel Fors, 6 d’abril de 1910, Arxiu Històric de Protocol (...)

[...] quiero que mis colecciones artísticas sean regaladas al museo que señalaré o población que eligiera para la formación de un museo. Quiero que con mis libros que no sean artísticos o traten de arte se forme una biblioteca parroquial en la ciudad de Olot a fin de que el clero y demás pueda aprovecharse de ella y procuraré a parte la forma en que deba ser regida. Todas las ropas de mi pertenencia así como los muebles, tanto Ramona Pasamonte y Cortiella como Magdalena Meseguer escogerán los que quieran, pues que debo hacer constar que ya tienen parte en ellos por tenerlos pro-indivisio.3

7Aquesta situació de pro-indivisio podria indicar que els mobles als quals es refereix Valls els haurien pogut rebre Pasamonte, Meseguer i ell mateix d’una herència anterior que podríem apuntar que podria ser la de Magdalena de Grau.

8En relació amb aquests testaments, es remarca una diferència considerable entre el segon i el tercer, és a dir, entre 1897 i 1901 pel que fa als seus hereus de confiança, ja que hi incorpora, com hem vist, persones de l’entorn de Magdalena de Grau.

  • 4 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 30 de juliol de 1897, Arxiu Històric de Pr (...)

9Aquesta mateixa diferència entre ambdós testaments s’observa en les propietats i les quantitats de diners que deixa als seus familiars, que són més elevades a partir d’aquest segon testament. En el moment de fer aquest testament ja devia disposar d’una certa bona disposició econòmica, ja que en relació amb el llegat dels seus llibres parla de “si la cuantía de mi fortuna permite la fundación de un Beneficio de patronato activo y pasivo bajo la advocación de la Virgen del Carmen en la citada villa de Olot y en la iglesia parroquial, cual beneficio además de las cargas de costumbre o que permitan las rentas, llevará consigo la obligación de cuidar de la biblioteca”4. Això podria indicar que la seva col· lecció havia experimentat un augment molt considerable des de 1897.

  • 5 Las Noticias, 17 de desembre de 1904 (Edición de las 12 de la noche), p. [5].

10A partir de 1904, moment en què instal· la el museu a la casa d’Olot, la col•lecció deu estar molt configurada i deu ser ja quantitativament important, tot i que molt probablement la va continuar incrementant durant la resta de la seva vida, almenys fins que la salut li va permetre. L’any 1904, una nota apareguda a Las Noticias, es refereix a la seva activitat com a col•leccionista: “El reverendo Valls, aprovechando las horas que le quedan, después de cumplir con las obligaciones de su ministerio, ha estado treinta años consecutivos buscando por todos los rincones, recogiendo todo lo que tiene sabor a arte, con la tenacidad y perseverancia de un gran carácter, gastando mucho dinero, buscando relaciones con muchos artistas”5.

Notes

1 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 18 de juliol de 1892, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

2 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 30 de juliol de 1897, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

3 Testament de Pere Valls, notaria de Juan Manuel Fors, 6 d’abril de 1910, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

4 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 30 de juliol de 1897, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

5 Las Noticias, 17 de desembre de 1904 (Edición de las 12 de la noche), p. [5].

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search