Version classiqueVersion mobile
OpenEdition Books

Passió col·leccionista

 | 
Gabriel Alcade Gurt
, 
Francesc Miralpeix Vilamala

2. Pere Valls, perfil biogràfic

Texte intégral

1Per entendre les motivacions que varen portar mossèn Pere Valls a crear una col·lecció i per comprendre els seus interessos específics pel que fa a la conformació del contingut, és d’un extraordinari interès conèixer la biografia d’aquest personatge, així com també els entorns socials i econòmics en els quals es movia. Resulta, però, difícil obtenir dades de la vida de mossèn Pere Valls ja que no es disposa d’un arxiu amb documentació personal seva, la qual cosa hauria permès fer interessants aportacions en aquest sentit. Les úniques dades amb què es pot comptar són bàsicament les que provenen de documents de caràcter oficial (com per exemple la documentació notarial) i les que es poden obtenir en algunes informacions, molt escasses, publicades a la premsa de l’època.

2La biografia de Pere Valls i Vilà (1848-1925), seguint els objectius d’aquest estudi centrats a conèixer la seva activitat com a col·leccionista i creador d’un museu-biblioteca, l’hem separat en cinc períodes diferents. Un primer període (1848-1880) comprèn els primers anys de la seva vida, des del seu naixement fins que es trasllada a Barcelona ja ordenat prevere. Un segon període (1881-1888) correspon a la primera etapa de la seva residència a Barcelona. El tercer període (1889-1903) s’inicia en el moment en què és nomenat administrador de Magdalena de Grau i es tanca amb la instal· lació del seu museu a Olot. El període següent (1904-1910) va des de la creació del Museu-Biblioteca Pere Valls fins que fa el seu darrer testament. I el cinquè i últim període (1911-1925) inclou els darrers anys de la seva vida.

1. DE 1848 A 1880

  • 1 Libro 31 de Bautismos de 1844-1951. Arxiu Diocesà de Girona.
  • 2 Empadronamientos de 1848. Arxiu Històric Comarcal d’Olot.
  • 3 Libro 29 de Bautismos de 1827-1835, Libro 30 de Bautismos de 1835-1844, Libro 31 de Bautismos de 18 (...)

3Pere Valls i Vilà va néixer a Olot el dia 16 de setembre de 1848 i va ser batejat, el dia següent, a l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot El seu pare Joan era traginer i natural de Riudaura i la seva mare es deia Francisca i era filla d’Olot1. L’any 1848 la seva família vivia al primer pis del número 407 del carrer Joch Vell de la Pelota, o carrer Superior2, d’Olot. Va tenir vuit germans: Anna (nascuda el 1835), Pere (nascut i mort el 1836), Josep (nascut el 1838), Francisco (nascut el 1940 i mort el 1842), Magdalena (nascuda el 1842), Pere (nascut el 1843), Maria (nascuda el 1847 i morta el 1850) i Francisca (nascuda el 1850)3.

  • 4 Miquel Buixons, 11 de febrer de 1878, Seminari Conciliar de Girona. Certificat de Pere Valls, Arxiu (...)

4Entre els anys 1860 i 1865 va estudiar a les Escoles Pies d’Olot, on va cursar tres anys de llatinitat i dos d’humanitats. El 1865 va entrar al Seminari Conciliar de Girona, on va restar fins al 1877. En el període de 1865 a 1868 hi cursà lògica i matemàtiques, metafísica, història d’Espanya, física i química, ètica, literatura i història natural; de 1868 a 1869 va fer el primer any de sagrada teologia amb oratòria sagrada; després va fer el segon any i el primer curs d’història eclesiàstica del 1871 al 1872, del 1872 al 1873 el tercer curs de sagrada teologia i el segon curs d’història eclesiàstica i del 1873 al 1874, del 1875 al 1876 i del 1876 al 1877 quart, cinquè i sisè curs de la facultat4.

  • 5 Diario de Gerona, 11 d’octubre de 1927, p. 1.

5Segons publicava Augusto al Diario de Gerona, “a los últimos de su carrera ocurrió la última guerra carlista y como tantos otros se alistó en las filas de Don Carlos”5. No hem pogut documentar aquest aspecte de la biografia de Valls. Si observem, però, el desenvolupament dels seus estudis veiem com en els anys 1873-1874 fa el quart curs de la facultat però el cinquè curs no el fa fins als anys 1875-1876, és a dir, no consta que cursés estudis el curs 1874-75; aquesta constatació podria avalar la possibilitat de la participació de Pere Valls en la tercera guerra carlina, que va tenir lloc entre els anys 1872 i 1876.

  • 6 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Girona.
  • 7 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, any LXIX, núm. 11.
  • 8 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, núm. 32,20 de maig de 1879.
  • 9 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, núm. 3, 30 de gener de 1880.

6Una vegada acabada la seva formació eclesiàstica, Pere Valls va rebre, el 1877, l’ordre del diaconat i, el març de 1878, l’ordre del presbiterat6 i aquest mateix any consta com a resident a la parròquia de Sant Feliu de Girona. A partir d’aquest any el trobem exercint les seves activitats sacerdotals en diverses parròquies de la diòcesi. Segons una nota necrològica publicada al Boletín Ofici· al Eclesiástico, entre el 19 de juny de 1878 i l’1 d’octubre de 1880, Pere Valls va ser coadjutor a les parròquies d’Amer, Espolla i Sant Privat de Bas7. En el Boletín hi trobem algunes informacions més sobre aquests anys de Pere Valls: el 28 d’abril de 1879 va ser nomenat coadjutor d’Espolla8 i el gener de 1880 va ser adscrit a la parròquia d’Olot9.

  • 10 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, any LXIX, núm. 11.
  • 11 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

7Durant aquest any 1880 es produeix un canvi que afectarà de forma molt important la resta de la vida de Pere Valls. L’1 d’octubre, al·legant el seu mal estat de salut, ésautoritzat a traslladar-se a Barcelona10, on residirà fins a la seva mort. A l’Arxiu Diocesà de Barcelona es conserven algunes de les peticions que fa Pere Valls adreçades als seus superiors per continuar residint a Barcelona: en concret, una del 1883 sol· licitant residir a Barcelona, una del 1888 declarant tenir una “salud quebrantada”, una del 1909 manifestant “conviniéndole continuar en esta ciudad por motivos de salud”, una de l’any 1912 declarant “que al objeto de atender a su habitual estado de salud le es conveniente residir en un país templado cual el de esta capital”, una de l’any 1913 dient “que atendiendo a su habitual estado de salud le conviene continuar la residencia en esta capital” i una altra de 1914 al·legant “que atendido su habitual estado de salud le conviene continuar la residencia en esta capital por la benignidad de su clima”11.

  • 12 Miquel Sitjar, Certificat Pedro Valls, Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

8No coneixem quina era la malaltia concreta que el va portar a sol· licitar el trasllat a Barcelona, ni tampoc si el motiu per residir-hi va ser sempre el mateix durant els anys transcorreguts entre 1880 i el moment de la seva mort. En podem tenir alguna idea arran d’una de les peticions realitzades per Pere Valls als seus superiors en la qual adjunta un certificat mèdic que descriu el problema de salut que l’afecta i que era la causa que adduïa que l’aconsellava residir a Barcelona. En aquest document, datat a Barcelona el 21 de gener de 1909, el metge Miguel Sitjar “certifica que hace años viene prestando servicios facultativos al Reverendo Don Pedro Valls y Vilá Pbro. Que padece un “catarro gastrointestinal acompañado de disentería” por lo que le conviene además del tratamiento adecuado, la permanencia en un clima cálido, como es el de esta ciudad”12. Aquestes afeccions eren les que exposava en un moment concret. No sabem si aquests mateixos problemes de salut eren el motiu pel qual es trobava a Barcelona des de 1880. De totes maneres, des d’un punt de vista mèdic, semblaria que el “clima cálido” de Barcelona hauria de ser més aviat contraproduent per a la malaltia que al· legava, ja que afavoriria la reproducció dels corresponents microorganismes.

2. DE 1881 A 1888

  • 13 Diario de Gerona, 11 d’octubre de 1927, p. 1.
  • 14 Los Sitios, 18 de febrer de 1949, p. 2.

9A Barcelona, Pere Valls es vincula amb algunes famílies benestants de la ciutat. Augusto, en el Diario de Gerona, escriu que Valls “fue primero capellán de la casa Galtero y después de la casa del conde de Samitier”13. Cerión també fa referència a aquestes famílies en una nota que publica a Los Sitios, en què diu “el reverendo Valls fue durante muchos años capellán y mayordomo de la condesa de Samitier y antes lo había sido del marqués de Galtero” i afegeix que “fue en aquellas casas donde cobró afición a coleccionar antigüedades”14.

  • 15 Sanch Nova, 2 de desembre de 1900, p. 185.
  • 16 Segons indica la seva esquela publicada a La Vanguardia, 17 de març de 1916, p. 14.
  • 17 Barnadas, 2009.

10No hem pogut concretar massa la vinculació de Pere Valls amb el marquès de Galtero. El marquesat de Galtero és un títol pontifici concedit a Eduard de Casanova el 1900.15 Per les dates de l’arribada de Valls a Barcelona la seva relació podia ser amb Eduard de Casanova de Galtero de Mir y Desprat de Savassona (1840-1916) o amb la seva esposa Maria de Vallès i de Mas (1842-1905), o qui sap si amb alguna altra persona vinculada a la casa marquesal de Galtero. Eduard de Casanova era un personatge molt influent a la Barcelona de l’època: va ser director del Banc de Barcelona i de la Caixa d’Estalvis, vocal de les juntes de l’Obra de Santa Mònica, del FFCC d’Olot a Girona i del Banco Vitalicio de España i Cavaller de l’Hàbit de Santiago16; també va ser el president, el 1879, de la Sociedad Anónima Ferro-carril de Torelló a Olot, un projecte que no tirà endavant17.

  • 18 Ciutat, 11 de juliol de 1909, p. 103; Ciutat, 2 de juliol de 1911, p. 2; Vitalitat, 9 de juny de 19 (...)

11La vinculació de Pere Valls amb la casa Galtero s’hauria de situar en algun moment en el període comprès entre l’any 1880, en què arriba a Barcelona, i el 1888, en què ja el trobem vinculat a la família del comte de Samitier. Podria haver estat afavorida pel fet que els marquesos estaven relacionats amb les poblacions de Sant Esteve de Bas i d’Olot, on podien haver conegut Pere Valls. A Sant Esteve de Bas, els Galtero hi tenien la casa Desprat, on passaven algunes temporades, de les quals la premsa local olotina es feia ressò, i al cementiri municipal d’aquesta població va ser-hi enterrada Maria de Vallès i de Mas, en una església-panteó sufragada per Eduard de Casanova, que es va acabar de construir en aquest cementiri el 1907 i on també està enterrat Eduard de Casanova [Fig. 6]. Aquesta família mantenia una certa relació amb els ambients socials d’Olot, com demostra el fet que el marquès de Galtero col•laborés en les edicions de 1909, 1911, 1912 i 1914 del Certamen Literari i Artístic d’Olot, oferint un premi que consistia en un objecte d’art18.

Fig. 6 - Església-panteó del cementiri de Sant Esteve de Bas on estan enterrats Eduard de Casanova i Maria de Vallès, marquesos de Galtero. Fotografia dels autors (2013).

  • 19 Verdaguer, 1959, p. 156-158; 1977, p. 165; 1984, p. 136.

12No hem pogut determinar les activitats de Pere Valls en aquests anys. Descendents actuals de Concepció Valls, neboda de Pere Valls, recorden haver-li sentit explicar que el mossèn havia realitzat un parell de grans viatges en vaixell i ho relacionaven amb la seva amistat amb Jacint Verdaguer. Tot i que no ha estat possible documentar aquest fet, si la informació fos certa potser els viatges de Pere Valls es podrien vincular amb el fet que Jacint Verdaguer va ser capellà de vaixell a l’empresa A. López y Comp., després anomenada Compañía Transatlántica, i que en el període de 1884 a 1893 va desenvolupar la tasca d’inspector de les capelles dels vaixells de l’empresa19, amb la qual cosa existiria la possibilitat que mossèn Valls hagués pogut ser nomenat capellà de vaixell i per aquest motiu hagués realitzat algun viatge marítim.

Fig. 7 - Al número 2 del carrer Canuda, que fa cantonada amb la Rambla, hi va tenir el domicili mossèn Pere Valls durant els primers anys de la seva estada a Barcelona. Fotografia dels autors (2013).

13Sí que tenim la certesa, però, que Valls es va relacionar amb l’entorn familiar del comte de Samitier. Concretament hem documentat la vinculació de Pere Valls amb Magdalena de Grau i de Gras, des de poc abans de 1888. Magdalena de Grau i de Gras era germana de Maria de la Concepció de Grau i de Gras, que estava casada amb Rafael Ram de Viu y Navarro de Aragón (mort el 1883), comte de Samitier i fill del destacat militar carlista Rafael Ram de Viu y Pueyo, que va morir afusellat el 1834, a l’inici de la primera Guerra Carlina.

  • 20 Martín Bueno, 1982.

14Potser l’entorn familiar del comte de Samitier va tenir alguna influència en l’interès col•leccionista de Pere Valls. Un membre de la família Ram de Viu contemporani de Valls, Carlos Ram de Viu y Quinto (1862-1910), que era nebot de Rafael Ram de Viu i Navarro de Aragón i que va ser també comte de Samitier, era col•leccionista i va efectuar excavacions a diversos jaciments arqueològics de la comarca de Calatayud, on va crear un museu particular20.

15Magdalena de Grau i de Gras, filla de Manuel de Grau i de Viladomar i de Teresa de Gras i de Deona, fills de Benassal i de Tortosa, respectivament, era natural de València, on havia nascut el 1817. Pertanyia a una acomodada família carlina i residia a Barcelona.

  • 21 Llibre de defuncions, 50. Barcelona, Jutjat de districte de la Llotja, Barcelona.
  • 22 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

16A la ciutat comtal, Pere Valls va residir al domicili de Magdalena de Grau i de Gras, en el pis principal del número 2 del carrer Canuda de Barcelona [Fig. 7]. Aquesta és l’adreça que figura a la partida de defunció de Magdalena de Grau, el 190021, i consta com la de Pere Valls a Obispado de Barcelona. Biografias de sacerdotes extradiocesanos. Comienza con el pontificado del Excmo. e Ilmo. Sr. Dr. D. José Morgades y Gili, que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. La residència de Pere Valls durant aquests anys a l’edifici del carrer Canuda que fa cantonada amb la Rambla està documentada també a la demanda que Valls fa l’any 1888 al bisbat de Barcelona de ser adscrit a la parròquia de Santa Anna, allegant que aquesta parròquia es trobava en el districte on ell residia22.

3. DE 1888 A 1903

  • 23 Testament de Magdalena de Grau, 18 de novembre de 1888, notaria d’Adolfo Fochs, Arxiu Històric de P (...)

17El testament tancat de Magdalena de Grau, de 18 de novembre de 188823, aporta indicacions sobre les seves relacions personals i també sobre l’àmbit social en el qual es movia Pere Valls, la part més rellevant per al nostre treball. En aquest document Magdalena de Grau institueix com a hereus de confiança Leandro de Mella y Ascanio, Antonio Miralles Monterde, prevere de la diòcesi de Tortosa resident a Benassal, Luis de Travy y de Còdol, advocat i notari del col•legi de notaris de Barcelona, i Pere Valls i Vilà, segons el document prevere de la diòcesi de Girona i resident a Barcelona. En el mateix document, entre altres disposicions, Magdalena de Grau deixa a la seva “antigua sirvienta” Ramona Pasamonte Cortiella, 20.000 pessetes i dues cases a Sant Gervasi de Cassoles i al barri del Putxet; a Pasamonte hi tornarem a fer referència més endavant.

  • 24 Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1900, Barcelona, Imprenta Barcelonesa, 1899.
  • 25 La Vanguardia, 10 de juliol de 1892, p. 2.
  • 26 La Publicidad, 14 de maig de 1899, p. 3.
  • 27 Fons documental de la Junta de Ciències Naturals, ubicat al Museu de Zoologia de l’Ajuntament de Ba (...)
  • 28 La Vanguardia, 26 d’abril de 1899, p. 3.

18L’hereu de confiança de Magdalena de Grau, Leandro de Mella y Ascanio, “perteneció a la marina de guerra y se dedicó a la propagación de obras de caridad”24. Va ser vocal, juntament amb Jacint Verdaguer i Eusebi Güell, de la comissió, presidida pel bisbe de Barcelona i pel marquès de Comillas, dels actes que se celebraren a Barcelona amb motiu del quart centenari del descobriment d’Amèrica25. Era col•leccionista i els seus hereus varen fer donació, el 1899, de diverses col•leccions d’objectes als museus de Barcelona: “con destino a los museos municipales ha legado el capitán de fragata D. Leandro de Mella y Ascanio, natural del Ferrol y vecino de Barcelona, una colección de armas antiguas, chinas y japonesas; otra de armaduras de Oceanía; otra de vidrios y platos españoles y otra de conchología”26 i concretament al Museu de Ciències Naturals de Barcelona d’una collecció de “mamífers, aus, peixos, crustacis, etc.”27. La relació que podia tenir Pere Valls amb Leandro de Mella, a través de Magdalena de Grau, també pogué influir en l’activitat col•leccionista del sacerdot. Leandro de Mella va morir el 189928.

  • 29 L’Olotí, 23 de desembre de 1894, p. 613.

19Luis de Travy i de Còdol, l’altre hereu de confiança de Magdalena de Grau, era advocat i va ser notari en diverses poblacions de Catalunya (Amposta, 1888-1889; Centelles, 1889; Ripoll, 1889-1897; Vilafranca del Penedès, 1897-1901; Manresa, 1901-1916; Sabadell, 1916-1920; Girona 1920-22). El trobem oferint un dels premis del Certamen Literari del Ripollès, convocat el 1894, destinat al millor escrit sobre “Morgades restaurador del monestir” i consistent en un llibre en dos volums d’El Quixot29. També va aportar un donatiu a la restauració de la capella de Sant Narcís, a Girona, el 1913. Va morir el 1922 a Palau Sacosta (Girona).

20La relació de Magdalena de Grau amb Pere Valls devia ser molt bona i aquest fet va comportar que, a més de ser un dels seus hereus de confiança per complir les seves voluntats una vegada difunta, a través d’un document notarial datat del 25 de gener de 1889 el nomenés administrador de les seves propietats:

  • 30 Escriptura de poders de Magdalena de Grau i de Gras, 25 de gener de 1889, notaria d’Antonio Graciós (...)

Necesitando designar persona a quien confiar sus gestiones y quehaceres por razón de sus asuntos y negocios administrativos, y personalidades, otorga por virtud del presente documento, que da y confiere todo su poder amplio, y especial al efecto el Reverendo Pedro Valls y Vilá, presbítero de la Diócesis de Gerona, residente en esta capital, bajo el carácter de laica y particular persona, con las facultades siguientes. Primero: para que en nom· bre y representación de la señora Otorgante pueda administrar, regir y gobernar, todos y cualesquier intereses, créditos, valores en efectivo, valores en cartera, cupones de acciones y obligaciones, casas heredadas, mansos, tierras, censos y censales, con las pensiones anexas, vencidas o por vencer, emo· lumentos de cualquier especie y clase, bienes mue· bles, géneros, frutos, efectos y otras propiedades así rústicas como urbanas [...].30

  • 31 Historial Registral de la finca 1.917, Registre de la Propietat d’Olot.
  • 32 Historial Registral de la finca 816, Registre de la Propietat d’Olot.

21Aquesta funció degué comportar a Pere Valls una bona posició econòmica que devia incidir en les seves possibilitats en relació amb el desenvolupament de la seva activitat col•leccionista. La nova situació econòmica es manifesta en la compra que fa Pere Valls, el 7 d’agost de 1889, de la casa del carrer Superior 12, d’Olot31, on uns anys després instal· laria el seu museu. O en la compra, el 5 d’octubre de 1899, de tres cases situades al carrer Macarnau, també a Olot32, per a la qual va emprar la figura de compra de drets d’herència a carta de gràcia [Fig. 8]. Alhora, queda reflectida també en el fet que Pere Valls fes, a partir de 1892, diversos testaments. Aquests documents, a més de ser indicadors de canvis en el seu estatus econòmic, són d’utilitat per conèixer alguns dels àmbits de les relacions personals i socials de Pere Valls.

Fig. 8 - Fotografia actual de les tres cases del carrer Macarnau d’Olot adquirides per Pere Valls el 1899. Fotografia dels autors (2013).

  • 33 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 18 de juliol de 1892, Arxiu Històric de Pr (...)
  • 34 Joan Barnadas Puigferrer, comunicació personal.
  • 35 La Lucha, 4 de gener de 1906, p. 1.

22El primer testament de Pere Valls data del 18 de juliol de 1892 i el va fer a Barcelona, amb el notari Ignasi Plana Escubós, originari d’Olot33. En aquest document nomenava hereus de confiança “mis amigos don Ramón Torras, abogado, y don Pedro Bassols y Delgà, curtidor, ambos vecinos de Olot”. L’advocat Ramon Torras Tomàs (1909-1911), d’ideologia conservadora, va ser alcalde d’Olot en els períodes 1894-1895, 1896-1897 i 1906-1908. Segons Joan Barnadas, “va ser carlí en uns primers moments, i en general un home de pes entre la gent d’ordre, va anar a l’ajuntament d’Olot amb la candidatura Unión de Católicos i a la ciutat d’Olot va ser l’home del capital i del poder polític”34. Pere Bassols Delgà (mort el 1918) era un industrial adober, d’ideologia carlista35, que va ser tercer tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Olot amb l’alcalde Ramon Torras en el període 1906-1908, formant part de la llista d’Unión de Católicos.

  • 36 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 30 de juliol de 1897, Arxiu Històric de Pr (...)

23Poc temps després, el 30 de juliol de 1897, Pere Valls va fer un segon testament, també a Barcelona i amb el mateix notari Ignasi Plana. En aquest nomenava “albaceas y ejecutores de este mi testamento a don Ramón Torras, abogado y propietario, a don Pedro Bassols y Delgà, curtidor, ambos hijos y vecinos de Olot, y al reverendo cura párroco de la iglesia de San Esteban de dicha Villa”36.

  • 37 Notaria d’Ignasi Plana Escubós, 13 de juny de 1901, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

24El 19 de desembre de 1900 mor, a Barcelona, Magdalena de Grau i de Gras. L’obertura del seu testament té lloc el 4 de gener de 1901. Amb la documentació relacionada amb l’obertura del testament es pot constatar la bona situació econòmica de Magdalena de Grau, que queda reflectida en l’àmplia relació d’immobles que posseïa a les poblacions de Móra d’Ebre, Miravet, Benifallet, Roquetes, Tortosa, Benassal, Albocàsser, Catí, Vistabella del Maestrat, Useres, Vila-real, Xert, Villafranca del Cid, Ares del Maestrat i Mosqueruela37.

  • 38 La Vanguardia, 17 d’abril de 1912, p. 8.
  • 39 La Veu de l’Empordà, 18 de setembre de 1915, p. 5; Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 16 de set (...)
  • 40 Arxiu de la Fundació Magdalena de Grau i de Gras, Benassal.
  • 41 Rovira, 2008.

25Com que les seves últimes voluntats les deixa en mans dels hereus de confiança, aquestes decisions no consten en el document testamentari. Tot i això, a partir d’informacions diverses, podem conèixer algunes de les actuacions que varen fer en nom seu els seus hereus de confiança. Per exemple, Magdalena de Grau va deixar recursos per construir a Tortosa una casa d’asil per a capellans impossibilitats, pobres o malalts, que els seus marmessors testamentaris varen entregar al bisbe de Tortosa el 191238. Sabem també que el 1915 Luís de Travy, com a executor de les disposicions testamentàries de Magdalena de Grau, va entregar 50.000 pessetes al bisbe de Girona destinats a l’edifici de l’Asil d’Eclesiàstics Desvalguts que s’estava construint a la ciutat de Girona39. Tenim notícia que el 1916, Luís de Travy, seguint les disposicions testamentàries de Magdalena de Grau, en nom seu i de Pere Valls, va crear a Benassal dues fundacions, una per a un hospital de pobres i una altra per a una escola de nens i una de nenes40. O que el 1913, els seus marmessors fessin construir a Benifallet una casacol•legi per a nenes per a la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, anomenat Col•legi de Grau i de Gras, que començà les classes el 192041. Aquesta actitud benefactora de Magdalena de Grau s’havia produït també en vida seva: el 1876 va fer donació a quatre sacerdots d’uns terrenys i uns horts per a una edificació amb finalitat religiosa i, posteriorment, va donar els terrenys i diners per a la construcció del monestir de les Mínimes i del temple expiatori de Móra d’Ebre, la primera pedra dels quals es va posar el 1883.

  • 42 El Deber, 7 d’abril de 1900, p. 205; El Deber, 2 de març de 1901, p. 137; El Deber, 10 d’agost de 1 (...)

26El 1900 Pere Valls demanà l’autorització municipal a l’ajuntament d’Olot per realitzar unes obres de reforma a la seva casa del carrer dels Sastres. La negativa de l’ajuntament a l’autorització d’una intervenció a la façana relativa a un balcó porta Pere Valls a presentar, el 1901, un recurs d’alçada a la comissió provincial, que va ser desestimat. A final d’any l’ajuntament acorda realitzar les obres tenint en compte l’incompliment de la resolució per part de Valls42. A aquest afer es refereix Joaquim Danés a la nota manuscrita que incorpora en els Manuscrits de Pere Valls que es conserven a la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot i on diu que Valls “tingué unes qüestions particulars amb l’ajuntament dels Escubós i Saderra, amb motiu d’un balcó cantoner que es construïa a casa seva (en un xamfrà del carrer de l’Om i carrer Superior); i això feu que mai volgués simpatitzar amb el Museu-Biblioteca d’Olot, on havia de trobar inevitablement els Escubós i Saderra, del seu ressentiment”.

  • 43 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 22 de juliol de 1901, Arxiu Històric de Pr (...)

27El 22 de juliol de 1901, a Barcelona, Pere Valls va fer el seu tercer testament, una altra vegada amb el notari Ignasi Plana. En aquest nou testament es produeix un canvi considerable pel que fa als hereus de confiança que hi nomena: hi afegeix persones que ja no estaven relacionades amb Olot sinó que estaven vinculades amb l’entorn de Magdalena de Grau. En el nou testament es nomenen “herederos de confianza a don Juan Panisello, vecino de Tortosa, actual administrador de los bienes de la casa Gras, a doña Ramona Pasamonte y Cortiella, natural de Areñs, provincia de Teruel, a doña Magdalena Meseguer y Ripollés, natural de Ares del Maestre, provincia de Castellón, y a doña Francisca Magret y Reixach, don Ramon Torras, abogado, y don Pedro Bassols y Delgà, curtidor, estos tres últimos vecinos de Olot, provincia de Gerona”43.

28La vinculació de Valls amb l’entorn de Magdalena de Grau queda plasmada en la relació amb Ramona Pasamonte y Cortiella, que hem vist esmentada com a “antigua sirvienta” al testament de 1888 de Magdalena de Grau, i amb Magdalena Meseguer. És revelador que Valls, Pasamonte i Meseguer facin testament amb el mateix notari, el mateix dia i que les inscripcions figurin com a consecutives en el corresponent llibre notarial.

  • 44 Testament de Ramona Pasamonte, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 22 de juliol de 1901, Arxiu Històric (...)

29Al testament de Ramona Pasamonte, fet el 22 de juliol de 1901 a Barcelona amb el notari Ignasi Plana Escubós, es nomena “herederos de confianza a don Félix Ferrer, escultor de Mora de Ebro, don Joaquin Guilera y Esteves, de esta ciudad, don José Dols y Dols, de Arenys, provincia de Teruel, don José Costa y Malet, Presbítero Beneficiado de la Parroquial de Santa Ana de esta ciudad, y a don Pedro Valls y Vilá, presbítero de la diócesis de Gerona [...]”44.

  • 45 Testament de Magdalena Meseguer, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 22 de juliol de 1901, Arxiu Històr (...)

30Magdalena Meseguer Ripollès fa testament també el 22 de juliol de 1901 a Barcelona amb el notari Ignasi Plana Escubós i institueix com a “herederos de confianza a don Juan Panisello, vecino de Tortosa y administrador de los bienes de la casa Gras, a don Pedro Valls y Vilá, Presbítero de la diócesis de Gerona, a don Joaquin Esteve, Presbítero natural de Ares del Maestre, a don José Costa y Malet, Presbítero beneficiado de la iglesia parroquial de Santa Ana de esta ciudad, y a don Félix Ferrer, escultor natural de Mora de Ebro [...]”45.

31Com hem vist, doncs, hi ha diverses coincidències dels hereus de confiança nomenats en cadascun d’aquests tres testaments. Al testament de Pasamonte i al de Meseguer hi ha Pere Valls, Fèlix Ferrer i Josep Costa (1844-1904); Juan Panisello és als testaments de Valls i Meseguer; i Pasamonte i Meseguer figuren al de Valls. Vegem algunes dades d’aquests personatges.

  • 46 La Vanguardia, 10 de febrer de 1935, p. 23.

32Joan Panisello, l’administrador dels béns de la casa Gras a Tortosa, va morir a aquesta ciutat el 193546.

  • 47 La Democracia, 8 de novembre de 1903, p. 359; El Oportunista, 17 d’abril de 1915, p. 8.

33Francisca Magret era la mare de Juan Gassiot Magret, que el 1904 va ser regidor amb l’alcalde Nonito Escubós a l’ajuntament d’Olot, juntament amb Pere Bassols Delgà, també hereu de confiança de Valls. Magret va morir a Olot el 191547.

  • 48 Morant, 2001.
  • 49 “Sueltos”, La Atalaya, 15-10-1903, p. 3.
  • 50 Bellantorio, 1977.

34L’hereu de confiança “Fèlix Ferrer, escultor natural de Mora de Ebro”, ha de ser Fèlix Ferrer Galzeran (1843-1912), que va ser general carlista i escultor, principalment de peces de temàtica religiosa48. Ideològicament es definia com a carlista49. Era germà de sor Filomena Ferrer i de sor Manuela Ferrer, fundadores del monestir de les Mínimes de Móra d’Ebre. Com hem vist, Magdalena de Grau i el seu cunyat, el comte de Samitier, havien donat un terreny i diners per a la construcció d’aquest monestir50.

35El domicili de Pere Valls que consta al seu testament de 1901 és al passeig de Gràcia 103, principal [Fig. 9]. Aquesta era la residència de Magdalena de Grau durant part de la seva vida, i també la de Ramona Pasamonte i Magdalena Meseguer, segons consta als seus respectius testaments de 1901.

36D’altra banda, hem de referir-nos a la possible amistat de Valls amb Jacint Verdaguer. El fet que Valls hagués pogut coincidir amb Jacint Verdaguer a les capellanies dels vaixells de la Compañía Transatlántica, a la qual hem fet referència abans, constitueix un indici d’una possible relació entre ambdós sacerdots. L’anàlisi dels fets ocorreguts en els darrers dies de la vida de Verdaguer ens poden confirmar que aquesta amistat no només va existir sinó que, a més, va ser estreta.

  • 51 La Publicidad, 9 de juny de 1902 (edició del matí), p. 2.

37El dia 8 de juny de 1902, Jacint Verdaguer estava greument malalt a Vil· la Joana i la premsa de l’època publicava diàriament notícies sobre l’evolució del poeta. En una nota publicada a La Publicidad es pot llegir: “Verdaguer ha llamado esta noche al doctor Turró, y en presencia de los sacerdotes Valls y Costa, le hizo abrir una maleta en que guardaba legajos de papeles, muchos de ellos amarillentos ya. Eran todas sus obras inéditas, los trabajos que el gran poeta no ha terminado o se ha resistido a publicar”51.

  • 52 La Vanguardia, 21 de juny de 1928, p. 18.

38Aquest episodi de Vil· la Joana es troba explicat i reproduït en gran part de la bibliografia sobre Jacint Verdaguer, vinculat amb uns manuscrits originals i amb les disputes relacionades amb el testament del poeta. Hi fa referència, per exemple, el 1928 Joan Moles, un dels protagonistes dels fets, en un article publicat a La Vanguardia52 que titula Puntualizando hechos de la vida de Mossèn Cinto, on explica que “visité al reverendo Verdaguer varias veces en la Quinta Joana, unas sólo, otras acompañado de los señores Turró y Baster y de los reverendos Costa y Valls”.

Fig. 9 - En el número 103 del passeig de Gràcia, Pere Valls hi va tenir la seva residència a Barcelona des dels primers anys del segle XX fins a la seva mort. Fotograia dels autors (2013).

  • 53 Moles, 1971, p. 80-81.

39Una de les publicacions on apareix detallat aquest episodi és el llibre de Joan Moles sobre mossèn Cinto53:

Un dia mossèn Cinto em va demanar amb molt d’interès que tornés l’endemà amb dos capellans amics seus: mossèn Costa i mossèn Valls, beneficiats, respectivament, de les parròquies de Santa Anna i de la Concepció, i del doctor Ra· mon Turró, perquè ens volia confiar un encàrrec delicat.

Així que vaig arribar a Barcelona vaig avisar aquells amics, i l’endemà, 8 de juny, a la tarda, vam anar tots quatre a la Vil·la Joana. Vam agafar el tren a Sarrià i després el funicular de Vallvidrera, des d’on vam anar a peu fins a la finca, situada a uns sis quilòmetres.

No ens van posar cap dificultat per entrar, se· gurament perquè el malalt havia anunciat la nostra visita. Quan vam quedar sols amb ell, a la seva cambra, ens va demanar que obríssim una maleta que tenia sota el llit, i ens en va fer treure uns papers que formaven dos paquets bastant voluminosos.

— Vosaltres –va dir als dos capellans– els dureu fins que estareu allunyats de la casa, perquè els podeu amagar sota els manteaus. Si no, segurament, els guàrdies no us els deixarien treure. Ja van impedir, l’altre dia, que us els enviés per una persona de confiança. Són documents que no vull que vagin a parar a mans de gent estra· nya, i per això us els confio a vosaltres, els meus amics.

En dir això, ens mirava fixament.
Fet l’encàrrec, va semblar alleujat d’una gran preocupació. Vam abreujar la visita per tal d’evitar-li la fatiga de la conversa i ens en vam anar, després d’un comiat commovedor. En sortir, els dos sacerdots van tenir compte que ningú no veiés els paquets que amagaven sota els manteaus. Els dos paquets eren pesats i el camí difícil i costerut. Mossèn Costa i mossèn Valls, que no havien volgut deixar-nos dur els papers fins que vam ser ben lluny de Villa Joana, van arribar a Vall·vidrera cansats, però contents d’haver complert l’encàrrec del poeta.

A Barcelona vam mirar els papers. Hi havia unes llibretes on mossèn Cinto havia escrit tot el que li havia passat, d’ençà que havia començat la persecució, dia per dia, amb nota de les per· sones relacionades amb els fets; hi havia, també, esborranys de documents que havia signat, cartes del pare Miguélez, el cèlebre val perpetu, i molts apunts i notes de veritable interès.

  • 54 Pereña, 1955.
  • 55 Pereña, 1955, p. 144-145.
  • 56 Pereña, 1955, p. 144-145.
  • 57 Pereña, 1955, p. 171.

40Josep Pereña54, quan relata la visita de Moles, Turró, Valls i Costa el dia 8 de juny a Vil·la Joana, inclou una descripció de mossèn Valls. “Un moment que l’infermer Josep passava per allí, mossèn Valls li digué: — Aquí sembla que estiguem presoners! –; i, mostrant-li una pistola que duia, afegí: — Josep, jo no vaig sol. Tu vés amb compte, que jo ja estic preparat”55. En una nota inclosa a la publicació, Pereña explica que “Mossèn Pere Valls, beneficiat de la Concepció, era un home corpulent, de temperament enèrgic i decidit. Havia ajudat Verdaguer econòmicament i moralment, i fou tutor de la família Duran després de la mort del poeta”56. Més endavant, referint-se a Valls i Costa, diu Pereña “ambdós capellans anaven molt sovint a la casa del carrer Aragó, durant els primers temps de la malaltia, i llur companyia era de les que més plaïen al malalt”. I afegeix després “mossèn Josep Costa i mossèn Pere Valls, suau i poruc el primer, brusc i valent l’altre, eren els sacerdots que Verdaguer tingué per amics constants en aquelles tristes hores del seu drama”57.

41El sacerdot Valls, citat reiteradament a les descripcions d’aquests esdeveniments, ha de ser el Pere Valls objecte del nostre estudi. En aquest sentit podem remarcar que, tot i que la major part de les descripcions dels fets no especifiquin el nom del sacerdot, en la de Pereña hi consta el nom de Pere.

  • 58 Verdaguer, 1993, p. 201-202.

42També es pot remarcar que l’altre sacerdot que s’esmenta és Josep Costa, segons Moles beneficiari de Santa Anna. Recordem que mossèn Josep Costa Malet, de la parròquia de Santa Anna, va ser nomenat hereu de confiança de Ramona Pasamonte i Magdalena Meseguer, en els seus testaments de 1901, i de Pere Valls en el seu testament de 1902. A més, cal tenir en compte que Costa i Valls coincideixen en la seva vinculació a la parròquia de Santa Anna, a la qual Valls va estar adscrit entre 1888 i 1925 i on Costa prestava els seus serveis religiosos. A més de tot això, pel que fa a la constatació de la relació existent entre Verdaguer i Pere Valls, cal fer referència al fet que en el seu darrer testament Jacint Verdaguer va nomenar “Rdo. Don José Costa y Melet, presbítero, soltero, beneficiado de la parroquia de Santa Ana de esta ciudad”58 com un dels seus marmessors testamentaris.

  • 59 Danés, 2001, p. 157.
  • 60 Danés, 2003, p. 17.

43No coneixem com era físicament Pere Valls i no hem pogut identificar-lo en cap fotografia, ni tampoc coneixem quines eren les característiques de la seva personalitat, però el text de Pereña ens ajuda a aproximar-nos-hi. És una descripció semblant a la que publica Joaquim Danés a la seva Història d’Olot, on diu que “era un tipus alt, senyorívol i ben plantat”59 i un “home alt i gros, molt instruït i amb molta afició al conreu de l’arqueologia i la història”60. Hi podem afegir, atesa la seva militància carlista activa en la carlinada i al fet que anava armat, que podia tenir un temperament abraonat.

  • 61 Carta sense data, suposadament del 10 de juliol de 1895. Verdaguer, 1986, p. 96.
  • 62 Verdaguer, 1986, p. 97.

44A banda dels fets de Vil·la Joana, existeixen altres referències de la relació d’amistat de Valls i Verdaguer. En una carta que escriu a Jaume Collell61 Verdaguer diu “la tarda que se m volia fer presoner, tu, organisador vil del atentat, eras a Barcelona, fentme enviar cartes per lo P. Valls y per en Montserrat”. En una de les notes fetes sobre aquesta carta en la publicació de l’epistolari de Verdaguer es diu que “El P. Pere Valls, filipó, i el metge Joan Montserrat i Archs, força amics de Verdaguer”62.

  • 63 Verdaguer, 2002, p. 59-60

45Referint-se a aquest episodi, a En defensa pròpia Verdaguer escriu “Mossèn Collell hi era també per un cap, tant se val, però jugava amb més finura i diplomàcia. Tres hores abans me feu escriure per un religiós amic dient-me que passés per sa celda aviat. Jo, sabent que prop d’ella hi havia algú més, malfiant-me’n, me n’excusí. Veient aquest camí tancat, se n’obrí un altre. Se valgué d’un metge amic nostre, fent-me donar avís de que, per una grave necessitat, m’esperava en sa casa a les tres de la tarda”63. Si relacionem aquest text amb la carta de Verdaguer a Collell, podem deduir que el “religiós amic” havia de ser Pere Valls.

  • 64 Verdaguer, 1986, p. 97.
  • 65 Moles, 1971, p. 80.
  • 66 Guilleumas, 1977.
  • 67 Gudayol, 2002.

46Malgrat que en algun text s’indica que el pare Valls era “filipó”64 o beneficiat de la parròquia barcelonina de la Concepció65, la qual cosa no lligaria amb les activitats religioses de Pere Valls i Vilà, pensem que es pot concloure que el sacerdot Valls que va anar a Vil·la Joana i el que va fer d’intermediari entre Verdaguer i Collell han de ser la mateixa persona i que es tracta de Pere Valls i Vilà. Reforça aquesta hipòtesi el fet que a la col•lecció de Pere Valls i Vilà hi havia diversos manuscrits de Verdaguer. Aquests manuscrits, com veurem més endavant, foren adquirits per la Biblioteca de Catalunya l’any 1977 i en els treballs publicats per Guilleumas66 o per Gudayol67 en relació amb aquests documents en cap moment es posa en dubte aquesta identificació.

  • 68 Corts, Galtés i Manent, 2001.
  • 69 Olivé i Saperas, 2007; Martí Bonet, 2009.
  • 70 Corts, Galtés i Manent, 2001.
  • 71 Calbetó, 1922; Vila, 2012.

47D’altra banda, no hem pogut documentar la vinculació de Jacint Verdaguer amb cap altre religiós de nom Valls i que residís a principis de segle xx a Barcelona o rodalies. No hem pogut establir cap relació amb mossèn Josep Valls i Bofarull (Igualada, 1850-Prats de Lluçanès, 1918), que alhora era escriptor68. Tampoc amb mossèn Pere Valls Tarragó, que es va encarregar de la traducció de Cuestiones acerca de la justicia, d’Arthur Vermeersch (1914) i va ser autor del Manual de Pedagogía eclesiástica, según la tradición de la Iglesia y la Encíclica Pascendi (1909). Ni amb altres capellans contemporanis de cognom Valls, com Josep Valls Tussell (Fogars de Monclús, 1862-1924), Nicomedes Valls Serra (Sant Feliu de Codines, 1874-Barcelona, 1943), Ferran Valls Porcet (Viladrau, 1866-Barcelona, 1925), Ramón Valls Casals (Teià, 1946-1917), Joan Valls Canut (Sant Boi de Llobregat, 1869-1936) o Pere Valls Valls (nascut el 1876)69. De Lluís M. de Valls i Riera (Arenys de Mar, 1856-Viladrau, 1921), que va ser poeta i religiós de l’Oratori de Sant Felip Neri i exercí diversos càrrecs eclesiàstics, el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya apunta que era “amic personal de Jacint Verdaguer”70, però aquesta suposada relació no està confirmada71.

  • 72 Verdaguer, 1977, p. 25.

48Finalment, podem fer també referència al fet que la relació entre Pere Valls i Vilà i Verdaguer devia facilitar-la la localització de les seves respectives residències i dels llocs on desenvolupaven les seves dedicacions religioses. A la segona meitat de la dècada de 1880 Verdaguer va ser nomenat capellà del convent de les Carmelites Descalces o de Santa Teresa, que estava situat al carrer Canuda. Al número 14 d’aquest mateix carrer Verdaguer hi ocupava unes habitacions72 i era capellà de la família del marquès de Comillas, al palau Moja, al carrer Portaferrissa. Pere Valls, per la seva banda, residia també al carrer Canuda i estava adscrit a la parròquia de Santa Anna, situada al contigu carrer de Santa Anna.

  • 73 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 26 de juny de 1902, Arxiu Històric de Prot (...)

49Menys d’un any després de fer el seu tercer testament, Pere Valls fa, el 26 de juny de 1902 a Barcelona i amb el notari Ignasi Plana Escubós, el seu quart testament73. Hi introdueix canvis en els seus hereus de confiança afegint-hi mossèn Josep Costa que, com hem vist, constava també com a hereu de confiança en els testaments de Pasamonte i Meseguer i també en el de Jacint Verdaguer. Així, el nou testament nomena “herederos de confianza a don Juan Panisello, vecino de Tortosa, administrador que ha sido de los bienes de la casa Gras, a Doña Ramona Pasamonte y Cortiella, natural de Areñs, provincia de Teruel, a doña Magdalena Meseguer y Ripollés, natural de Ares del Maestre, provincia de Castellón, a don José Costa, Presbítero beneficiado de la parroquia de Santa Ana de esta ciudad, a don Pedro Bassols y Delgà, curtidor, vecino de Olot, provincia de Gerona [...]”. Els olotins Ramon Torras i Francisca Magret jo no hi figuren.

4. DE 1904 A 1910

  • 74 Las Noticias, Barcelona, 17 de desembre de 1904.

50Tot i residir a Barcelona, Valls passa algunes temporades a Olot. L’any 1904 resulta especialment interessant per a aquest estudi, ja que és el moment en què instal· la a Olot el seu museu-biblioteca, al número 12 del carrer Superior, la casa que havia adquirit el 1889 [Fig. 10]. El desembre d’aquest 1904, amb motiu de les festes que se celebraren a Olot per la Immaculada, Pere Valls exposa al balcó d’aquesta casa un altar que “era una rica combinación artística, no de relumbrón, sino de un estilo caracterizado del Renacimiento, con columnas antiguas esbeltísimas, del período del ocaso plateresco, con todos los accesorios de la época”74.

  • 75 Historial Registral de la finca 1.593, Registre de la Propietat d’Olot.

51En aquests anys, Valls devia gaudir d’una bona posició econòmica, la qual cosa li va permetre comprar el mas Masdevall, d’Olot i tres camps agregats al mas el juny de 1905 [Fig. 11]; la finca estava hipotecada i el seu propietari va rebre una petita part de l’import de la compra mentre que la resta la pagà Valls a la persona creditora de la hipoteca75. Aquesta situació econòmica podria també haver permès en aquests anys a Pere Valls ampliar la seva col•lecció.

Fig. 10 - Fotograia de la casa del carrer dels Sastres, a Olot, on Pere Valls va installar el seu Museu-Biblioteca el 1904. Fotograia dels autors (2013).

Fig. 11 - Fotograia del mas Masdevall, a Olot, adquirit per Pere Valls el 1905. Fotograia dels autors (2013).

52Tot i que sembla que Pere Valls mai va tenir una activitat pública ni a Barcelona ni a Olot, en aquests anys ens consta que va desenvolupar una certa activitat social a Olot.

  • 76 Acta de l’Ajuntament d’Olot, 18 d’abril de 1905.
  • 77 Valls, 1905.

53L’any 1905 la junta del Museu d’Olot inicia el nomenament d’algunes persones com a “protectores” del centre. En aquest primer any se’n nomenen tres, la primera va ser l’escultor Miquel Blay Fàbregas, la segona Pere Valls i Vilà i la tercera l’industrial Manuel Malagrida Fontanet76. Valls, però, a causa de les desavinences amb la corporació municipal, que ja hem esmentat i que fa públiques en una carta al director publicada a El Deber77, refusa el nomenament al·legant que dóna per satisfetes les seves aspiracions amb el museu que ell ja tenia instal·lat a Olot. Tot i això, el seu nom apareix en una pintura de Josep Berga i Boada amb la relació dels protectors del Museu-Biblioteca d’Olot que es conserva al Museu de la Garrotxa, a Olot [Fig. 12].

  • 78 Revista Olotina, 8 de juliol de 1906, p. 7.

54L’any 1906, Pere Valls va formar part, com a vocal, del jurat del XVII Certamen Literari d’Olot, juntament amb Josep Puig i Cadafalch, que n’era el president, Joaquim Ruyra, vicepresident, Adrià Gual, Josep Carner i Octavi Pell, vocals, i Claudi Bassols, secretari78.

Fig. 12 - Protectors del Museu-Biblioteca. Pintura de Josep Berga i Boada conservada al Museu de la Garrotxa, L’obra s’hauria de datar entre 1910 i 1928. Fotografia del Museu de la Garrotxa, Olot.

  • 79 Aquest manuscrit es troba dipositat actualment a la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, on consta com (...)

55En aquests anys Valls va escriure un manuscrit79 format per sis quaderns, tres titulats Apuntes varios de Olot, un altre Guia de Olot y su comarca, un cinquè Apuntes de personas que han llamado la atención en Olot i un darrer dedicat a Apuntes de personas que han figurado en Olot. Tot i que no porten data, molt probablement els quaderns haurien estat escrits en diversos moments a l’entorn de l’any 1908.

  • 80 Spraeckmans, 1909.
  • 81 Diario de Gerona, 16 de juliol de 1909, p. 7.

56A partir del seu museu-biblioteca, Pere Valls va editar el 1909 a Olot a la impremta de N. Planadevall, el manuscrit de Pedro Spraeckmans, que formava part de la seva col•lecció, titulat Diario del sitio de Gerona en el año 1809 por el 7° cuerpo del exército francés80. Segons anunciava el Diario de Gerona81, el llibre es podia comprar a la llibreria Geli de Girona.

  • 82 El Deber, 2 d’octubre de 1909, p. 635.
  • 83 El Deber, 30 de setembre de 1911, p. 626.

57Aquest mateix any 1909 Valls va construir una capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Mercè a la façana de la casa on tenia instal·lat el seu museu82, i la premsa es va fer ressò del fet que el 1911 s’il· luminà amb electricitat83.

  • 84 Testament de Pere Valls, Notaria de Juan Manuel Fors, 6 d’abril de 1910, Arxiu Històric de Protocol (...)

58En aquests anys, Valls fa un nou testament, el cinquè, ara amb el notari de Barcelona Juan Manuel Fors, concretament el dia 6 d’abril de 191084. En aquest testament Valls nomena com a marmessors Magdalena Meseguer i Ripollès i Juan Panisello Bonfill. A banda dels llegats que fa a les seves nebodes i al seu germà, la resta de béns vol que es destinin a misses, almoines o obres de beneficència a criteri dels seus marmessors “relevándoles de dar cuenta ni razón a personas autoridad ni tribunal alguno”. Preveu que, en el cas que hi hagués algun problema, s’institueixi Magdalena Meseguer com a hereva universal de tots els béns i drets, exceptuant els que deixa als seus familiars.

  • 85 La Vanguardia, 14 de juny de 1910, p. 2.
  • 86 La Vanguardia, 27 de juny de 1913, p. 11.

59Pere Valls devia ser en aquests anys una persona prou reconeguda en determinats àmbits barcelonins i devia disposar d’un cert estatus social i econòmic. Una mostra d’això podria ser el fet que el 1910, quan Julián Miranda, bisbe de Segòvia, fa una breu estada a Barcelona s’allotja a la casa de Pere Valls, tal com es reflecteix a La Vanguardia85. La relació de Valls amb Miranda probablement està també vinculada als entorns de Magdalena de Grau, ja que Miranda (1853-1913), nascut a Tamarit de Llitera, havia estat catedràtic del Seminari de Tortosa i “contaba con muy buenas amistades y simpatías en Tortosa”86, ciutat amb què Magdalena de Grau estava relacionada per la seva banda materna. Entre els gravats de la col•lecció Valls que es conserven al Seminari de Girona s’hi troba una fotografia del bisbe Miranda. A més d’aquesta fotografia, també hi figura una fotografia del pintor Modest Teixidor Torres (Barcelona 1854-1927), amb qui podem pensar que Pere Valls devia tenir alguna relació.

5. DE 1911 A 1925

  • 87 La Comarca, 29 de juliol de 1916, p. 185.
  • 88 Diario de Olot, 13 d’octubre de 1916, p. 2.

60Si en general disposem de poques dades sobre la biografia de Valls, aquest darrer període de la seva vida és encara més desconegut. Sabem que passava els estius a Olot, com ho feia des de principis de segle o potser des de finals del segle XIX. A la premsa olotina es troben algunes referències a la seva arribada anual a la població als inicis dels estius: “Entre les famílies que han arribat darrerament a engrossar la ja nombrosa colònia estiuenca, hi figuren els noms següents: [...] D. Pere Valls (carrer Superior 12)”87. També s’hi fa referència quan, una vegada passat l’estiu, deixa la ciutat: “Ha salido para su habitual residencia en Barcelona el Rdo. D. Pedro Valls”88.

  • 89 Historial Registral de la finca 2.360, Registre de la Propietat d’Olot.
  • 90 Historial Registral de la finca 816, Registre de la Propietat d’Olot.

61A l’any 1921 es documenta de nou una certa activitat de caràcter econòmic i testamentari per part de Pere Valls. El 20 de juny de 1921 adquireix, a la comissió liquidadora que representava els creditors de la societat Saderra, Prats y Compañia que havia fet suspensió de pagaments, una peça de terra del mas Paré89, situat a Olot. I el 17 de setembre de 1921 fa a Olot, amb el notari Vicenç Capdevila, un codicil del seu testament, segons consta al registre de les seves propietats90.

  • 91 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.
  • 92 A la Junta Municipal de Sanidad, 12 de juliol de 1923. Arxiu Municipal de Benassal.

62L’any 1922 les seves facultats es deterioren, pateix arteriosclerosi i per aquest motiu queda alliberat de les seves responsabilitats sacerdotals91. El 1923, com a marmessor de Magdalena de Grau, s’ocupa de la inhumació del cadàver de Magdalena de Grau i els dels seus pares i germans per tal que siguin enterrats al panteó familiar de l’església de Benassal92.

  • 93 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.
  • 94 Registre Civil de Barcelona, Districte de la Universitat, número 1.635, 30 d’octubre de 1925.

63El 1925 se l’adscriu a la tenència parroquial de Ntra. Sra. de Montsió93, situada al número 115 de la Rambla de Catalunya i propera al seu domicili. El 30 d’octubre de 1925, Pere Valls mor a Barcelona, al seu domicili del número 103 del passeig de Gràcia94.

6. EL LLEGAT TESTAMENTARI

64Com hem anat veient, Pere Valls no va fer explícites les seves voluntats en els diversos testaments sinó que va deixar-ne l’acompliment en mans dels seus hereus de confiança. Aquest fet no permet conèixer, a partir d’aquests documents, la composició de les seves col•leccions ni tampoc quin va ser el destí concret.

65Deixant de banda el que Pere Valls va deixar als seus familiars i el que va quedar a la mateixa casa del carrer Superior d’Olot, ens fixarem en el destí de la resta del seu llegat i, de manera especial, de la seva collecció a partir de dades disperses.

66A grans trets, una part de la seva biblioteca, que no hem pogut avaluar, va anar a la biblioteca de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, on encara es conservava el 2009, i una altra part va anar a la biblioteca del Seminari de Girona. Una gran part dels objectes de la seva heterogènia col•lecció van anar al Seminari de Girona, on, com veurem més endavant, poc temps després es varen exposar al públic.

  • 95 Nota solta, sense datar, escrita per Joaquim Danés i Torras, que es conserva amb els manuscrits de (...)

67A més d’aquests objectes, Joaquim Danés explica que hauria deixat a l’església de Santa Maria del Tura d’Olot, “el copó d’or i vori i pedreria que, tot i valdre cap a vint i cinc mil pessetes, miraculosament poguérem salvar-lo de la iconoclàstia i les apetències insanes de la guerra civil de 1936-39, mentre que tenim entès que en la postguerra no saberen ni volgueren conservar-lo i guardar-lo els sacerdots, que en feren xinxons, dedicats a obres i reparacions”95.

68A banda dels llegats en llibres i objectes, Pere Valls va deixar encarregat als seus hereus de confiança l’aportació de diners a l’església del Tura d’Olot. A l’Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa es conserva una acta, datada del 26 de gener de 1929, on s’expressa que:

La Junta de la Obra del santuario de Ntra. Sra. del Tura [...] acuerdan; aceptar el ofrecimiento hecho por Da. Magdalena Meseguer y Ripollés, en nombre propio y en memoria del difunto Rdo. Pedro Valls, consistentes en costear la construcción en piedra labrada de la fachada principal del santuario dicho [...] y a un lado la estatua de S. Pedro y al otro la de Santa Magdalena [...] Para llevar a cabo el total de lo dicho, aportará doña Magdalena Meseguer la cantidad de se· tentaicinco mil pesetas que se presupuestan como necesarias para lo que debe hacerse, más las esta· tuas dichas de S. Pedro y Santa Magdalena que están ya en Olot y de cuyo coste y gastos hasta el presente se hace cargo doña Magdalena Mese· guer [...] Para el caso de su defecto delega a Juan Panisello Bonfill de Tortosa [...].

  • 96 Acta, 26 de gener de 1929, Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.
  • 97 El Deber, 4 d’abril de 193, p. 215.

69La Junta d’Obra del Santuari de Ntra. Sra. del Tura va encarregar, el 26 de gener de 1929, a l’arquitecte Josep Danés la reforma de la façana de l’església, d’acord amb un projecte realitzat per aquest arquitecte i datat de l’11 d’agost de 192896. La reforma va acabar el 193197.

  • 98 1 de maig de 1931, Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

70La previsió de recursos feta inicialment no va ser suficient i va ser necessari ampliar els fons aportats fins a una quantitat econòmica considerable. “Obra de reconstrucció de la fachada principal [...]. La primera aportació feta per Magdalena Maseguer i Ripollès en nom propi i en memòria del difunt Pere Valls fou de setanta cinc mil pessetes [...] la señora Messeguer ha suplert amb noves aportacions [...] Suma total: 91.580,16”98.

Fig. 13 - Escultura de Santa Magdalena a la façana de l’església del Tura d’Olot. Fotograia dels autors (2013).

Fig. 14 - Escultura de Sant Pere a la façana de l’església del Tura d’Olot. Fotograia dels autors (2013).

  • 99 El Deber, 20 d’agost de 1927, p. 503.
  • 100 Vayreda, 1930; Murlà i Mulí, 2007; Puigvert, 2008, p. 185 i 255.
  • 101 Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.
  • 102 Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

71Una de les condicions que els seus hereus de confiança posaren va ser que a la façana hi havia d’haver una imatge de santa Magdalena, en memòria de Magdalena de Grau, i una de sant Pere, en memòria de mossèn Pere Valls99 [Fig. 13 i 14] i, en conseqüència, Danés les incorporà al seu projecte i actualment formen part de la façana del temple. Des del moment de la signatura del conveni per a la construcció de la façana, es fa explícit que les dues escultures de la façana quedaven a part de l’encàrrec fet a l’arquitecte Danés i que ja estaven acabades i es trobaven a Olot en aquell any 1929. L’autoria d’aquestes dues obres s’ha atribuït al mateix escultor del relleu que Josep Danés va situar a la part central de la façana i que aquest encarregà a Miquel Roig, escultor vinculat al Taller de Escultura Religiosa y Decorativa El Arte Sacro, de Barcelona, que inicià el treball el juliol de 1929100. A la documentació sobre la construcció de la façana conservada al fons Josep Danés i Torras de l’Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa, es conserva una detallada documentació sobre l’encàrrec i la realització del relleu (encàrrec a Roig, esbós, versió deinitiva, factura, compra del bloc de pedra, trasllat del relleu a Olot...), però enlloc s’esmenta que Roig fos també l’autor de les dues peces. Més aviat el contrari, diversos documents fan referència al fet que les escultures de santa Magdalena i sant Pere estaven guardades en un magatzem d’Olot propietat de Josep Pujol Freixas, des del mes de maig o juny de 1927101. Per tant, més d’un any abans del projecte de Josep Danés, que està datat de l’11 d’agost de 1928102. Per tot això pensem que aquestes dues peces no són obra de Miquel Roig i proposem la hipòtesi que el seu autor fos Fèlix Ferrer, l’escultor que, com hem vist, formava part de l’entorn de relacions personals de Magdalena de Grau i de Pere Valls i que va ser marmessor de Ramona Pasamonte i Magdalena Meseguer. De fet, entre les seves obres s’hi troben diverses escultures de caràcter religiós.

  • 103 El Deber, 14 d’agost de 1928, p. 412.

72A més, a la premsa olotina hi consta una altra deixa de Pere Valls. Va donar a l’Hospital de Sant Jaume d’Olot una calaixeraaltar de caoba amb les imatges de Jesús a la creu, la Verge i sant Joan Evangelista, tres casulles, un copó de plata, dos pitxers i una col•lecció de figures de pessebre103. A la nota d’agraïment publicada per l’hospital a la premsa olotina es diu que algunes de les figures de pessebre eren obra de Ramon Amadeu; aquesta atribució no l’hem pogut contrastar ja que actualment aquestes peces no es troben als fons de l’Hospital d’Olot.

  • 104 Danés, 2001, p. 157.
  • 105 Marquès, 1996.
  • 106 Marquès, 2007, p. 18.

73També segons Joaquim Danés, el llegat de Valls s’emprà per a l’“adquisició d’un riquíssim copó d’or, ivori esculturat i pedreria”104 per a l’església de Santa Maria del Tura d’Olot. I l’orgue del Seminari de Girona va ser “finançat amb les despulles del patrimoni artístic reunit per mossèn Pere Valls”105. El fet que una part de la col•lecció de Valls, que no podem avaluar ni quantitativament ni qualitativament, es posés a la venda per part del Bisbat de Girona quedaria avalat per les paraules de Josep Maria Marquès quan escriu que “ens consta que algunes peces d’art de la seva col•lecció foren venudes per fer front a necessitats peremptòries”106.

Notes

1 Libro 31 de Bautismos de 1844-1951. Arxiu Diocesà de Girona.

2 Empadronamientos de 1848. Arxiu Històric Comarcal d’Olot.

3 Libro 29 de Bautismos de 1827-1835, Libro 30 de Bautismos de 1835-1844, Libro 31 de Bautismos de 1844 a 1851, Párvulos libro 6 1834-1851. Parròquia d’Olot, Arxiu Diocesà de Girona.

4 Miquel Buixons, 11 de febrer de 1878, Seminari Conciliar de Girona. Certificat de Pere Valls, Arxiu Diocesà de Girona.

5 Diario de Gerona, 11 d’octubre de 1927, p. 1.

6 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Girona.

7 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, any LXIX, núm. 11.

8 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, núm. 32,20 de maig de 1879.

9 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, núm. 3, 30 de gener de 1880.

10 Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, any LXIX, núm. 11.

11 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

12 Miquel Sitjar, Certificat Pedro Valls, Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

13 Diario de Gerona, 11 d’octubre de 1927, p. 1.

14 Los Sitios, 18 de febrer de 1949, p. 2.

15 Sanch Nova, 2 de desembre de 1900, p. 185.

16 Segons indica la seva esquela publicada a La Vanguardia, 17 de març de 1916, p. 14.

17 Barnadas, 2009.

18 Ciutat, 11 de juliol de 1909, p. 103; Ciutat, 2 de juliol de 1911, p. 2; Vitalitat, 9 de juny de 1912, p. 2; El Reformista, 11 de juny de 1914, p. 2.

19 Verdaguer, 1959, p. 156-158; 1977, p. 165; 1984, p. 136.

20 Martín Bueno, 1982.

21 Llibre de defuncions, 50. Barcelona, Jutjat de districte de la Llotja, Barcelona.

22 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

23 Testament de Magdalena de Grau, 18 de novembre de 1888, notaria d’Adolfo Fochs, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

24 Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1900, Barcelona, Imprenta Barcelonesa, 1899.

25 La Vanguardia, 10 de juliol de 1892, p. 2.

26 La Publicidad, 14 de maig de 1899, p. 3.

27 Fons documental de la Junta de Ciències Naturals, ubicat al Museu de Zoologia de l’Ajuntament de Barcelona. Museu de Zoologia de l’Ajuntament de Barcelona.

28 La Vanguardia, 26 d’abril de 1899, p. 3.

29 L’Olotí, 23 de desembre de 1894, p. 613.

30 Escriptura de poders de Magdalena de Grau i de Gras, 25 de gener de 1889, notaria d’Antonio Graciós Coll, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

31 Historial Registral de la finca 1.917, Registre de la Propietat d’Olot.

32 Historial Registral de la finca 816, Registre de la Propietat d’Olot.

33 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 18 de juliol de 1892, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

34 Joan Barnadas Puigferrer, comunicació personal.

35 La Lucha, 4 de gener de 1906, p. 1.

36 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 30 de juliol de 1897, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

37 Notaria d’Ignasi Plana Escubós, 13 de juny de 1901, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

38 La Vanguardia, 17 d’abril de 1912, p. 8.

39 La Veu de l’Empordà, 18 de setembre de 1915, p. 5; Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 16 de setembre de 1915, p. 9; La Vanguardia, 17 de setembre de 1915, p. 3.

40 Arxiu de la Fundació Magdalena de Grau i de Gras, Benassal.

41 Rovira, 2008.

42 El Deber, 7 d’abril de 1900, p. 205; El Deber, 2 de març de 1901, p. 137; El Deber, 10 d’agost de 1901, p. 503; El Deber, 5 d’octubre de 1901, p. 633; El Deber, 14 de desembre de 1901, p. 792.

43 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 22 de juliol de 1901, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

44 Testament de Ramona Pasamonte, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 22 de juliol de 1901, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

45 Testament de Magdalena Meseguer, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 22 de juliol de 1901, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

46 La Vanguardia, 10 de febrer de 1935, p. 23.

47 La Democracia, 8 de novembre de 1903, p. 359; El Oportunista, 17 d’abril de 1915, p. 8.

48 Morant, 2001.

49 “Sueltos”, La Atalaya, 15-10-1903, p. 3.

50 Bellantorio, 1977.

51 La Publicidad, 9 de juny de 1902 (edició del matí), p. 2.

52 La Vanguardia, 21 de juny de 1928, p. 18.

53 Moles, 1971, p. 80-81.

54 Pereña, 1955.

55 Pereña, 1955, p. 144-145.

56 Pereña, 1955, p. 144-145.

57 Pereña, 1955, p. 171.

58 Verdaguer, 1993, p. 201-202.

59 Danés, 2001, p. 157.

60 Danés, 2003, p. 17.

61 Carta sense data, suposadament del 10 de juliol de 1895. Verdaguer, 1986, p. 96.

62 Verdaguer, 1986, p. 97.

63 Verdaguer, 2002, p. 59-60

64 Verdaguer, 1986, p. 97.

65 Moles, 1971, p. 80.

66 Guilleumas, 1977.

67 Gudayol, 2002.

68 Corts, Galtés i Manent, 2001.

69 Olivé i Saperas, 2007; Martí Bonet, 2009.

70 Corts, Galtés i Manent, 2001.

71 Calbetó, 1922; Vila, 2012.

72 Verdaguer, 1977, p. 25.

73 Testament de Pere Valls, notaria d’Ignasi Plana Escubós, 26 de juny de 1902, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

74 Las Noticias, Barcelona, 17 de desembre de 1904.

75 Historial Registral de la finca 1.593, Registre de la Propietat d’Olot.

76 Acta de l’Ajuntament d’Olot, 18 d’abril de 1905.

77 Valls, 1905.

78 Revista Olotina, 8 de juliol de 1906, p. 7.

79 Aquest manuscrit es troba dipositat actualment a la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, on consta com un donatiu fet per l’ajuntament d’Olot a la Biblioteca Pública d’Olot.

80 Spraeckmans, 1909.

81 Diario de Gerona, 16 de juliol de 1909, p. 7.

82 El Deber, 2 d’octubre de 1909, p. 635.

83 El Deber, 30 de setembre de 1911, p. 626.

84 Testament de Pere Valls, Notaria de Juan Manuel Fors, 6 d’abril de 1910, Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

85 La Vanguardia, 14 de juny de 1910, p. 2.

86 La Vanguardia, 27 de juny de 1913, p. 11.

87 La Comarca, 29 de juliol de 1916, p. 185.

88 Diario de Olot, 13 d’octubre de 1916, p. 2.

89 Historial Registral de la finca 2.360, Registre de la Propietat d’Olot.

90 Historial Registral de la finca 816, Registre de la Propietat d’Olot.

91 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

92 A la Junta Municipal de Sanidad, 12 de juliol de 1923. Arxiu Municipal de Benassal.

93 Documentació Pere Valls. Arxiu Diocesà de Barcelona.

94 Registre Civil de Barcelona, Districte de la Universitat, número 1.635, 30 d’octubre de 1925.

95 Nota solta, sense datar, escrita per Joaquim Danés i Torras, que es conserva amb els manuscrits de Pere Valls a la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot.

96 Acta, 26 de gener de 1929, Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

97 El Deber, 4 d’abril de 193, p. 215.

98 1 de maig de 1931, Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

99 El Deber, 20 d’agost de 1927, p. 503.

100 Vayreda, 1930; Murlà i Mulí, 2007; Puigvert, 2008, p. 185 i 255.

101 Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

102 Fons Josep Danés, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

103 El Deber, 14 d’agost de 1928, p. 412.

104 Danés, 2001, p. 157.

105 Marquès, 1996.

106 Marquès, 2007, p. 18.

Table des illustrations

Légende Fig. 6 - Església-panteó del cementiri de Sant Esteve de Bas on estan enterrats Eduard de Casanova i Maria de Vallès, marquesos de Galtero. Fotografia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 276k
Légende Fig. 7 - Al número 2 del carrer Canuda, que fa cantonada amb la Rambla, hi va tenir el domicili mossèn Pere Valls durant els primers anys de la seva estada a Barcelona. Fotografia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 336k
Légende Fig. 8 - Fotografia actual de les tres cases del carrer Macarnau d’Olot adquirides per Pere Valls el 1899. Fotografia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 220k
Légende Fig. 9 - En el número 103 del passeig de Gràcia, Pere Valls hi va tenir la seva residència a Barcelona des dels primers anys del segle XX fins a la seva mort. Fotograia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-4.jpg
Fichier image/jpeg, 516k
Légende Fig. 10 - Fotograia de la casa del carrer dels Sastres, a Olot, on Pere Valls va instal∙lar el seu Museu-Biblioteca el 1904. Fotograia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-5.jpg
Fichier image/jpeg, 260k
Légende Fig. 11 - Fotograia del mas Masdevall, a Olot, adquirit per Pere Valls el 1905. Fotograia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-6.jpg
Fichier image/jpeg, 316k
Légende Fig. 12 - Protectors del Museu-Biblioteca. Pintura de Josep Berga i Boada conservada al Museu de la Garrotxa, L’obra s’hauria de datar entre 1910 i 1928. Fotografia del Museu de la Garrotxa, Olot.
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-7.jpg
Fichier image/jpeg, 412k
Légende Fig. 13 - Escultura de Santa Magdalena a la façana de l’església del Tura d’Olot. Fotograia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-8.jpg
Fichier image/jpeg, 296k
Légende Fig. 14 - Escultura de Sant Pere a la façana de l’església del Tura d’Olot. Fotograia dels autors (2013).
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8058/img-9.jpg
Fichier image/jpeg, 256k

© Presses universitaires de Perpignan, 2014

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540