Desktop versionMobile version

Circulations artistiques dans la Couronne d'Aragon

 | 
Julien Lugand

Évêques, chanoines, commandes, collections et modèles : Quelles voies de diffusion et de réception ?

Poder i patrocini artístic a la Seu de Mallorca durant l’episcopat de Joan Vic i Manrique de Lara (1573-1604)

Des de l’òptica de les fonts documentals capitulars

Bartomeu Martínez Oliver

Full text

Ítem manam que les esglésies, altars i retaules estiguen ben adresats, nets i si tenen necessitat es reparen. Que a cada altar hi hagi una ara sencera i ornat amb ses tovalles i pali.
Edictes Generals
del bisbe Joan Vic i Manrique, cap. IV, Gabriel Guasp impressor i mercader de llibres, 1598. (Fons Biblioteca Bartomeu March de Palma de Mallorca).

1No és possible conèixer en detall la dinàmica religiosa i l’esfera eclesiàstica d’una diòcesi sense l’estudi en profunditat del capítol catedralici: les seves funcions i atribucions, composició de membres, relacions de poder establertes amb altres organismes eclesiàstics i civils, sistemes de finançament, estratègies endogàmiques, etc. Si això és cert en general, encara ho és més en el cas de la Mallorca de finals del segle XVI, quan el bisbe Joan Vic i Manrique de Lara va impulsar de manera decidida la implantació de les primeres reformes tridentines atès que, tant la institució com el període suara indicat, han tingut escassa fortuna historiografia. Un dels aspectes més negligits ha estat el paper que el capítol, ja sia actuant com organisme collegial o ja sigui mitjançant l’actuació individual d’alguns dels seus integrants, va jugar en l’esfera artística. Com és sabut, a més de regir el funcionament de la Seu, també en gestionava la fàbrica i l’embelliment amb recursos propis i aliens.

2La nostra aportació vol posar l’accent en aquest apartat, però servint-se de la voluminosa informació que poden aportar algunes sèries documentals de l’Arxiu Capitular de Mallorca (ACM). N’hi ha de més conegudes, com ara les Actes capitulars, que recullen minuciosament les resolucions del govern collegiat dels canonges, i els vint –i– nou Llibres de fàbrica (també anomenats Llibres d’obra), que permeten el seguiment més o manco exhaustiu del procés constructiu a la prelatura del bisbe Vic (1573-1604), però també n’hi ha que encara no han estat explorades o ho han estat molt fragmentàriament. La historiografia artística ha donat carta de naturalesa a les notícies proporcionades per les tipologies documentals, perquè també ens revelen el sistema de patrocini artístic i la circulació d’artistes, però ha estat menys generosa, fins al punt de negligir-les, amb altres fonts d’importància substancial: llibres de sagristia, de clavaria, de mensa capitular, de vuitens, d’almoines, d’aniversaris, de distribució de ploms i, encara, l’inèdit Liber repertorium. En definitiva ens referim a una documentació imprescindible per al coneixement de la institució capitular i dels artistes que treballaren a la catedral. El nostre objectiu és aproximar-nos a l’heurística de les fonts documentals generades per l’administració capitular a la Mallorca de la primera etapa contrareformista i vol contribuir a donar una visió més treballada, monogràfica i entenedora de la realitat històrica d’un bisbe i un capítol que, amb l’enginy artístic, feren possible la consagració de la Seu de Mallorca l’any 1602.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ: APUNTS HISTORIOGRÀFICS, LA FÀBRICA I EL CULTE A LES RELÍQUIES

  • 1 Jovellanos, 1959.
  • 2 Piferrer, 1948.
  • 3 Villanueva, 1851-1852.
  • 4 Durliat, 1989.
  • 5 Carbonell, 2007, p. 89106;-Carbonell, 2006; Carbonell, 1995, p. 135-147; Carbonell, 1995, p. 149-16 (...)
  • 6 Domenge, 1991, p. 381-398; Domenge, 1997; Domenge, 1999, p. 159-187; Domenge, 2008, p. 185-240.
  • 7 Sastre, 1987, p. 45-58; Sastre, 1993, p. 277-294; Sastre, 1994; Sastre, 1994, p. 75-100; Sastre, 19 (...)

3L’oscillació historiogràfica balanceja des de les visions més romàntiques però amb un acceptable suport documental de Jovellanos1, Piferrer2, Villanueva3 fins als estudis de Marcel Durliat4; gràcies a altres aportacions més recents enfocades a descobrir aspectes del patrimoni moble o de l’aixovar litúrgic com les de Marià Carbonell5, Joan Domenge6 i Jaume Sastre Moll7 es pot dir que l’interès per aquest conjunt monumental religiós, en totes els seus aspectes, no ha decaigut mai.

4La reforma eclesiàstica que va imposar el concili de Trento va posar les bases necessàries per a la renovació de l’Església en els territoris catòlics. Aquest marc contextual va ser favorable perquè l’Església catòlica tingués un vertader floriment cultural, artístic i religiós vist, per exemple, centúries enrere amb el gòtic.

  • 8 Pérez, 1963-1969; Seguí, 1989, p. 229; Pons, 1999, p. 309-313. Una de les fonts més interessants pe (...)

5Sobretot la victòria del catolicisme es palesa en dos aspectes: l’esplendor litúrgic i el floriment de les arts que exalten la puixança cultual iniciada a Mallorca amb el bisbe Diego de Arnedo8.

  • 9 Carbonell, 1998, p. 134-139; Pons, 1968, p. 175-325; Pons, 1971, p. 467-583; Pons, 1971, p. 437-462 (...)
  • 10 Els dos trams que mancaven per arribar a la façana major s’alçaren ràpidament gràcies als donatius (...)

6A partir de 1573, l’arribada del nou titular de la diòcesi, el valencià Joan Vic i Manrique9, esdevé la força necessària per acabar el conjunt arquitectònic. Tot pareix indicar que l’activitat constructiva, controlada successivament pels mestres majors Joan Amengual, Miquel Garcia i Antoni Seguí, agafà un ritme vertiginós que fins i tot superà el que s’havia portat a les acaballes del segle XIV10.

7D’altra banda, Vic degué jugar un paper determinant a l’hora d’obtenir dels organismes civils, tots els avantatges que podrien beneficiar econòmicament l’obra, com ara dels jurats de ciutat, els gremis i algunes famílies benestants, que també contribuïren econòmicament a la conclusió de la fàbrica. Tot plegat, abans d’acabar el segle XVI es tancaren les darreres voltes i tot seguit, l’any 1592, quan Antoni Fornari era mestre de la Seu, es va posar la primera pedra del portal principal, traçat per l’escultor Antoni Verger i patrocinat pel bisbe Vic.

8Els llibres d’obra es divideixen en dues parts, la de rebudes (ingressos) i la de dates (despeses), i són la prova de l’administració i la comptabilitat controlades pel capítol.

9Si bé no aporten una informació excessiva sobre els grans esdeveniments constructius ni les pautes arquitectòniques que regien l’obra són un document primordial per conèixer l’organització del treball (jornals), el moviment quotidià dels obrers (picapedrers, manobres, fusters, ferrers, trencadors i carreters de pedra), l’utillatge i els sistemes de finançament (heretats, censals, bacins, donacions).

10Per això, els llibres d’obra constitueixen una sèrie documental de valor incalculable per apropar-nos al que ha estat, durant segles, la construcció, reparació i manteniment del monumental edifici.

11Són el resultat de la ferma vocació d’administració financera que el capítol va manifestar sempre a fide contribuir a una gestió correcta i operativa de tots els recursos econòmics que havien de possibilitar l’avenç dels costosos treballs constructius.

12Un altre aspecte que volem abordar és la possibilitat d’establir una cronologia de les obres que també incorpori el nom dels diferents mestres que hi van intervenir tot establint les diferents categories professionals, els salaris, les jornades de treball i altres detalls de tipus laboral.

13Les tècniques i materials, així com d’utillatge de l’obra, complementaran una visió unitària del procés constructiu. La comptabilitat de l’obra farà conèixer l’explotació de noves pedreres (Fontsanta), l’ús de noves eines, el nom dels procuradors que hi participen, etc.

14Si el món de la construcció enllaça directament amb la història econòmica i social del moment, no és menys cert que la comptabilitat de la Seu proporciona suficients indicis que ens permeten penetrar en l’espiritualitat de l’època.

15La Seu de Mallorca és un univers integrat per múltiples espais arquitectònics que obeeixen a les diverses funcions i necessitats de la institució.

16Sobre la intervenció del bisbe Vic i el capítol en afers tècnics, arquitectònics i artístics, podem avançar que les campanyes constructives estaven marcades per les resolucions capitulars. La veu episcopal i la dels canonges era la que proclamava la construcció de nous trams.

EL CAPÍTOL I EL BISBE DE MALLORCA JOAN VIC I MANRIQUE. ELITISTA VESTIGI DE LA COL·LEGIALITAT

  • 11 El principal rector de l’acció de l’Església segons el Concili, és la cura de les ànimes i l’atenci (...)
  • 12 Vegeu Mansilla, 1994; Vizuete, 2000; Barrio, 2010.
  • 13 Guillem Ramon de Vic. Bisbe de Barcelona (1519-1525) i cardenal de Sant Marcel (1525). Inicià la se (...)
  • 14 Per a més informació vegeu Almarache, 1941; Benito; Gómez, 2000; Bérchez, 1982, p. 25-34; Callado, (...)
  • 15 No obstant, l’arquebisbe de Tarragona protestà davant el rei Carles V, qui atengué les queixes orde (...)

17Si parlem d’organització eclesiàstica, el mapa geogràfic experimentà una profunda transformació en els segles moderns amb la creació de nous bisbats, sent els Reis Catòlics i Felip II11 els qui dugueren a terme la major part dels projectes12. Per exemple, a Barcelona es registrà un intent per separar-se de Tarragona durant el pontificat de Ramon de Vic (1519-1525)13, germà de l’avi del nostre bisbe Vic i Manrique, l’ambaixador Jeroni Vic de Vallterra (1459-1534)14. Aconseguí del papa Lleó X un breu pontifici pel qual separà la seva Església de la metròpoli de Tarragona, sotmetent-la directament a Roma15.

18Una ullada general al clero capitular ens il· lustra que, en tots els països, tenien molt poder, jurisdicció, domini i preponderància religiosa. Malgrat que a Espanya, Portugal, França i Itàlia havien perdut el dret a elegir els bisbes, que per raons polítiques havia passat al poder polític i pontifici, seguien garantint el govern diocesà durant la Seu vacant episcopal i, a més, gaudien de molts privilegis i competències que les permetien escapar dels intents de control dels prelats.

19El capítol de Mallorca de la segona meitat del segle XVI es definia per aquestes característiques:

    • 16 Respecte a la formació cultural s’establí que a les catedrals com a mínim, es presentessin candidat (...)
    • 17 ACM, Llibre de rebudes i dates fetes pels mensaris de la Mesa del Rvnd. Capítol de la Seu de Mallor (...)
    • 18 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, documents solts dins el llibre. De l’heretat de l’illu (...)

    Procedència de l’oligarquia local. En conseqüència i coherència amb aquest imperatiu, les llistes de canonges contenen sovint els llinatges de les famílies més poderoses i de l’aristocràcia16. Un instrument molt útil per obtenir la nòmina de primatxers, domers, sotsdiaques, bidells, pabordes i mestres d’escola són els llibres de la Mensa capitular. Així mateix ens relacionen les dignitats que integraven el capítol17: Gregori Safortesa (ardiaca), Jeroni Safortesa (degà), Pere Joan Santacília (cabiscol), Francesc Mir, Miquel Gual, Antoni Torrella, Mateu Malferit, Pere Abrines, Ugo de Palou, Agustí Ferragut, Francesc Soldevilla, Nicolau Berard, Miquel Lluís Togores, Guillem Descatlar, Jeroni Garau, Miquel Pacs, Llorenç Sanglada, Antoni Palou, Joan Fiol, Joan Abrines18 i Bartomeu Mas.

  • El capítol de la Seu era un òrgan de govern dins la diòcesi, a la qual el bisbe Vic es trobava molt vinculat en moltes qüestions.

  • La seva importància canònica li venia de la coparticipació en el règim del bisbat, de manera que la consulta o la força deliberativa del Capítol era imprescindible. S’ocupava dels interessos polítics, eclesiàstics, institucionals, a vegades en major mesura que els religiosos, no sols a l’hora de defensar la seva autonomia sinó també a la pràctica quotidiana, és a dir en la distribució de rendes capitulars i en els contenciosos amb la resta del clergat.

  • Augment del seu prestigi cultural gràcies al bagatge intel· lectual de molts dels seus integrants.

  • Adequació al nou programa formatiu sorgit dels preceptes tridentins: el 1593 s’institueix la canongia del Lectoral amb l’objectiu d’ensenyar teologia.

    • 19 La seva relació directe amb el Capítol de la Seu suposà una vertadera intensificació del treball ar (...)
    • 20 Estelrich, 2002, p. 215. Arxiu del Monestir de Santa Elisabet (AMSE), Llibre de Albarans (1574), 1, (...)
    • 21 ACM, Llibre segon de l’administració de la sagristia de la Seu administrada per mi Melcior Coll pre (...)

    Atribució entre d’altres, d’expedició de llicència, per exemple, per a l’ingrés dels escultors en el gremi de pintors i brodadors. (20 de juny de 1578). Anys més tard, segons el llibre de sagristia de 1582, concretament el diumenge 19 d’agost, es rebia per part del pintor Mateu Llopis19, clavari de la confraria de l’Assumpció de la Mare de Déu i del qui el bisbe Vic i Manrique coneixia la seva obra20; 4 ll. 4 s. per la celebració de l’aniversari dels brodadors, pintors i escultors21.

EL BISBE VIC. L’HOME I EL SEU TEMPS. NOTÍCIES DEL PRELAT A LES FONTS CAPITULARS MALLORQUINES

20La família Vic és un bon exemple de la noblesa que jugà un paper de primera fila al servei de la monarquia. El nou Estat modern requereix la col· laboració de diplomàtics, administradors o militars i va ser entre la petita i mitjana les que en van fornir la major part. A més, en el cas de l’Espanya dels segles XVI i XVII, aquesta exigència va ser encara major que en altres incipients estats perquè durant aquests segles, la Monarquia Espanyola és una potència hegemònica europea amb innumerables compromisos més enllà de l’estricte marc geogràfic peninsular.

  • 22 ACV, Lligall 650-10.
  • 23 Arxiu de la Baronia de Llaurí, caixa 5. Vegeu l’estudi de Gómez-Ferrer, 2009, p. 197-216.

21La via eclesiàstica està present també en la història del llinatge dels Vic. L’arxiu de la catedral de València conserva interessants instruccions del capítol al seu ambaixador a Roma, Jeroni Vic, la qual cosa demostra que també el germà eclesiàstic de l’ambaixador, el cardenal Guillem Ramon de Vic, va exercir importants funcions diplomàtiques22. El 1520 es fa sentir la influència d’ambdós germans, el cardenal i l’ambaixador, en un breu de Lleó X que nomenava Jeroni i Lluís Vic, Ramon Ladro, Giner de Perellòs i Lluís Jeroni Vic, entre altres eclesiàstics de València, familiars i continus comensals seus, i els eximia d’una altra jurisdicció23.

  • 24 Una família com els Vic, tan pròxima a la Monarquia, no podia ser aliena al procés de castellanitza (...)

22Tant l’ambaixador com els seus descendents van tindre l’honor i el deure de desplaçar-se llargues temporades fora de terres valencianes al servei dels seus monarques, bé com a governants, com a diplomàtics, o com a militars. Dels seus tres fills (Lluís, Magdalena i Iolant), l’únic fill baró, Lluís Vic i Ferrer (1499-1585)24, pare del bisbe Vic, va combatre els agermanats sota les banderes reials i va acompanyar Carles V en les seves expedicions al nord d’Àfrica; i el seu net, Lluís, virrei de Mallorca († 1594).

  • 25 Per aquest motiu Felip II el 1565 podia expressar la seva voluntat afirmant que “por derecho, antig (...)

23Els bisbes que durant els segles moderns ocuparen les diòcesis constituïen l’extracte més alt de l’Església espanyola i, en conseqüència, el qui més estava sotmès a la Corona. Des de que el 1523, el papa Adrià VI concedeix a Carles V i als seus successors a les corones de Castella i Aragó, el dret de Patronat Reial i la presentació de persones idònies a totes els episcopats, el monarca obté el control de les persones que ostenten la màxima autoritat religiosa d’una diòcesi25.

  • 26 Tellechea, 1997, p. 207-223. El Concili de Trento concretà una sèrie de disposicions respecte la re (...)

24Virtut, lletres, edat i vida exemplar eren els requisits fonamentals per accedir a una prelatura. L’elecció d’homes de lletres per nomenar-los “bisbes ideals”26, com veurem a continuació, podria significar que s’havien format a aules universitàries per a que s’encarreguessin, en posterioritat, de la promoció de les arts, la cultura, el clero i el poble d’una diòcesi que unia Mallorca i Menorca.

  • 27 A l’arxiu històric de la Universitat Pontifícia de Salamanca es conserven els següents documents: e (...)

25Un nét de l’ambaixador, desprès d’ocupar el lloc de rector de la Universitat de Salamanca (Doctor en Teologia, Rector, Catedràtic Prima de Sant Tomàs i Sagrada Escriptura)27, va ser nomenat bisbe de Mallorca entre els anys 1573-1604. Felip II el presentà per assumir l’episcopat illenc el 31 de juliol de 1573 i d’entre les seves responsabilitats pastorals impulsà la implantació de la reforma tridentina, la dignificació del clero secular mallorquí, el floreixement de la litúrgia, la potenciació de les ordres religioses (la fundació de l’ordre de Mínims de Sant Francesc de Paula a Palma l’any 1582), incidí en l’esperit de renovació religiosa a través del floriment de sants, beats, venerables entre 1573-1604 i benefactor en les arts.

  • 28 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la sagristia de la Seu per mi Pere Crespí, prevere (...)

26Una de les fonts documentals més interessants per poder captar la relació del bisbe amb la Seu de Mallorca són els llibres de sagristia. A la font corresponent als anys 1574 i 1575 s’inscriví el cerimonial litúrgic corresponent a l’enterrament del germà del bisbe de Mallorca, fra Francesc Vic, cavaller de Malta, mort el 24 de febrer de 157528.

  • 29 ACM, Llibre segon de l’administració de la sagristia de la Seu administrada per mi Melcior Coll pre (...)
  • 30 ACM, Llibre de l’administració i custòdia de la sagristia de la Seu administrada per mi Antoni Viny (...)

27No només possibilità un enterrament digne per el seu germà al temple religiós més important de l’illa, sinó que Vic i Manrique presidí, per exemple, l’enterrament del virrei de Mallorca Antoni Oms el 21 de setembre de 1582 (festivitat de Sant Mateu)29. Tres anys més tard el 25 de maig de 1585, celebrà a la Catedral, les exèquies per òbit del seu pare Lluís Vic rebent del prevere Andreu Vilar, 4 ll. per candeles i 40 s. per l’ofici30.

  • 31 ACM, Llibre de l’administració i custòdia de la sagristia de la Seu administrada per mi Antoni Viny (...)
  • 32 ACM, Noticiario de Mallorca (1598-1635), sig. 3417, f. 23v-24r. “Les nou lliçons de mort per lo Sr. (...)
  • 33 ACM, ibídem, f. 36v.

28Els seus lligams a la monarquia de Felip II i posterior agraïment, es veu reflectit en la donació anual de 30 s. igual que la del capítol, per l’aniversari del rei31. Per exemple, el dia 20 d’octubre de 1598, mes de la mort del rei Felip II, manà a totes les parròquies i convents de la seva diòcesi tocar nou trets es vespre i celebrar missa major de rèquiem, l’endemà amb tota la seva solemnitat32. També arribaren les aportacions cada 10 de maig en motiu de la celebració de l’aniversari del rei Felip III, en aquest cas 30 s33.

29Respecte l’acabament de la construcció catedralícia, els designis del bisbe i el capítol foren unànimes: accelerar el ritme de les obres per acabar el bastiment de la catedral. La consagració de la darrera clau de volta de la Seu fou el diumenge 19 de juliol de 1587, per aquest motiu el dia abans s’encortinaren tots els pilars del temple amb draps de raso de molta qualitat. El cerimonial preparat i cuidat per a la missa de Salve a l’altar major presumia la visita del bisbe Vic i del seu germà el virrei de Mallorca: totes les relíquies presidien l’altar major juntament amb la Veracreu custodiada per quatre canelobres d’argent i els ciris corresponents. Les naus encatifades de murta, la missa major celebrada pel canonge Guillem Descatlar, la lectura de l’Evangeli realitzada pel canonge Jeroni Garau, el sermó pronunciat pel dominic Fra Sebastià Casesnoves, suposaven l’antesala de la processó general encapçalada pel bisbe Vic i Manrique i el seu germà Lluís.

  • 34 ACM, Capbreu vell de les institucions de beneficis de la Seu i parròquies de Ciutat, sig. 2723, f. (...)
  • 35 ACM, ibídem, f. 350r. Fundació del benefici a l’altar major sub invocatine B. V. Marie per part del (...)

30La propagació del culte a la Immaculada Concepció per part del prelat, al marge de sufragar el portal major iniciat el 1592 per mà de l’escultor Antoni Verger, també es va veure reflectit en la fundació d’un benefici a l’altar major el 27 d’agost de 159134, deixant així estela per a futures institucions concepcionistes a la Seu35.

  • 36 ACM, Llibre de vuitens del Sr. Bisbe i del Rvnd. Capítol (1573-1574), sig. 2301, f. 7v.
  • 37 ACM, ibídem, f. 3v. Els anys 1599 i 1600 les seves cases passaren a ser propietat de l’argenter Gre (...)
  • 38 ACM, Llibre de vuitens (1580-1581), sig. 2305, f. 17v.

31L’economia i les finances de la catedral tenien una repercussió directe en l’administració de la diòcesi. Els diferents llibres de vuitens (ochenos) o ingressos regulars tenien registrades dotacions directes per al bisbe Vic. Aquestes tipologies ens indiquen com els argenters Bernat Mudoy (4 s. per un hort prop de la porta de Sant Antoni en el camí d’Inca)36, Josep Gelabert (24 s. per unes cases de l’argenteria)37, Bernadí Aloy (4 s. per unes cases a l’argenteria)38 pagaven, entre d’altres artífexs (el ferrer Miquel Denís, el picapedrer Antoni Ferrer), els seus censals anuals.

  • 39 ACM, Llibre de vuitens (1574), sig. 2302, f. 68r. Procurador del prelat, Alfonso Dufay.
  • 40 ACM, Llibre de vuitens (1575), sig. 2303, f. 70r. Arrendador i administrador del bisbat, Joanot Sur (...)
  • 41 ACM, Llibre de vuitens (1579), sig. 2304, f. 96v.
  • 42 ACM, Llibre de vuitens (1580-1581), sig. 2305, f. 86v.
  • 43 ACM, Llibre de vuitens (1582), sig. 2306, f. 82r.
  • 44 ACM, Llibre de vuitens (1583), sig. 2307, f. 68v.
  • 45 ACM, Llibre de vuitens (1584), sig. 2308, s. f.

32La suma que rebia el bisbe de Mallorca dels vuitens en concepte d’assignació directe era a cada exercici. Per exemple, veurem la relació de quantitats durant els seus primers deu anys de mandat: 1574 (285 ll. 9 s. d.)39, 1575 (277 ll. 7 s. 10 d.)40, 1579 (457 ll. 17 s. 2 d.)41, 1580-1581 (275 ll. 2 s. 2 d.)42, 1582 (371 ll. 6 d.)43, 1583 (355 ll. 3 s. 6 d.)44, 1584 (303 ll. 6 s. 7 d.)45.

  • 46 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, f. 36r. 20 de maig de 1576. Deixà 15 s. a favor del bi (...)
  • 47 ACM, ibídem, f. 20v. 12 de novembre de 1594.
  • 48 ACM, Llibre segon de testaments, sig. 3393, f. 48r. 28 d’abril de 1584.
  • 49 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, f. 15r. 24 de desembre de 1573.

33Del llibre de testaments de diferents canonges, preveres (Miquel Esteve)46, notaris (Antoni March)47, mercaders (Gabriel Ballester48, Antoni Blanc)49 etc; conservat a l’ACM, podem deduir la partida de 10 s. moneda de Mallorca per dret episcopal que rebia el bisbe Vic de la darrera voluntat ca nonical.

  • 50 ACM, ibídem, f. 62r. 16 de desembre de 1573. Deixà 5 ll. per l’obra de la Seu.
  • 51 ACM, ibídem, f. 55v. 28 de juliol de 1597. Deixà 10 sous més pel bisbe Vic, al marge dels correspon (...)
  • 52 ACM, ibídem, f. 60r. Sis d’abril de 1600.

34És el cas d’Antoni Torrella (16 de desembre de 1573)50, d’Agustí Pol (28 de juliol de 1597)51 i Llucià Nadal (6 d’abril de 1600)52.

  • 53 ACM, Llibre de comptes particulars de l’Ilmo. y Rmo. Sr. Bisbe y Senyors canonges aportat per mi Je (...)
  • 54 ACM, ibídem, sig. 2698.
  • 55 ACM, ibídem, sig. 2699.

35Els tres llibres de comptes particulars del bisbe Vic i dels canonges que ens han arribat, redactats pel prevere i procurador del Capítol Jeroni Moix els anys 158153, 158954 i 159055; contenen una nòmina d’artistes inexplorats que treballaven al servei de la Seu de Mallorca les dues darreres dècades del segle XVI.

  • 56 ACM, ibídem, sig. 2697, f. 5v.
  • 57 ACM, ibídem, f. 5v.
  • 58 ACM, ibídem, f. 5v.
  • 59 ACM, ibídem, f. 31v.

36El més conegut és el pintor Gaspar Oms a qui el canonge Miquel Gual li devia 6 ll. el dia 19 de juny de 158256. La mateixa dignitat capitular devia 50 s. al fuster Guillem Salvà (4 d’agost de 1582)57, 3 ll. 10 s. al picapedrer Gaspar Carrió (20 d’agost de 1582)58 i 4 ll. 4 s. a l’argenter Antoni Domer (9 de maig de 1583)59.

  • 60 ACM, Llibres dels aniversaris i distribucions de ploms, sig. 2009 a 2027.

37Una altra tipologia capitular al servei de l’administració de la Seu fou la que reunia els llibres d’aniversaris i distribució de ploms. De l’època del bisbe Vic es conserven denou volums60, suficients per tenir més indicadors dels ingressos que obtenia el capítol per poder sufragar les obres.

  • 61 Pellofa, plom o peça de metall que servia a les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor (...)

38Els bossers, preveres tots (Antoni Vinyes, Rafel Sabater, Antoni Pons, Bernat Perdiguer, Francesc Ferragut, Miquel Genovart, Damià Avellà, Gabriel Mir, Miquel Tomàs) i els clavaris (Joan Saurina, Miquel Jover, Antoni Oliver, Miquel Ferrer, Maties Mas, Jaume Cererols) eren els encarregats, juntament amb la designació dels canonges-protectors, de la recaptació general de ploms61 distribuïts anualment per mesades (d’abril a març).

39Les diferents sumes generals i universals consultades durant la prelatura del bisbe Vic indiquen que era una font de finançament significant superant les més de 2’000 lliures/any.

40Però al marge de la seva importància econòmica, aquests llibres contenen algunes dades interessants al voltant dels òbits succeïts entre 1573 i 1604 i que, alhora, ens permeten bastir una reconstrucció sòcio-religiosa més arrodonida.

  • 62 ACM, Llibre d’aniversaris i distribució de ploms, sig. 2011, f. 61v.
  • 63 ACM, ibídem, f. 61v.
  • 64 ACM, ibídem, sig. 2015, f. 64v.
  • 65 ACM, ibídem, sig. 2017, f. 76v.
  • 66 ACM, ídem anterior.
  • 67 ACM, ibídem, sig. 2018, f. 62v.
  • 68 ACM, ídem anterior.
  • 69 ACM, ídem anterior.
  • 70 ACM, ibídem, sig. 2020, f. 68v.
  • 71 ACM, ibídem, sig. 2023, f. 70v.
  • 72 ACM, ibídem, sig. 2027, f. 73v.
  • 73 ACM, ídem anterior.
  • 74 ACM, ídem anterior.

41En són una mostra: Miquel Garcia (picapedrer de la Seu, 13 d’octubre de 1580)62, Joan Estelric (estudiant a la casa del canonge Mateu Malferit, 24 de febrer de 1581)63, Antoni Palau (canonge, 27 de novembre de 1586)64, Mateu Malferit (canonge i cavaller, 25 d’agost de 1589)65, Jaume Burgues (tresorer del virrei, 6 d’octubre de 1589)66, Jaume Torrens (fuster de la Seu, 20 d’abril de 1591)67, Onofre Pinya (picapedrer, 30 de desembre de 1591)68, Jeroni Janer (fill de mestre Gaspar, 15 de març de 1592)69, Rafel Oller (argenter, 10 de juliol de 1594)70, Agustí Pol (canonge, 24 de març de 1597)71, Guillem Rosselló (picapedrer de la Seu, 4 de juliol de 1604)72, Sebastià Garcia (fuster de la Seu, 31 d’agost de 1604)73, Miquel Bellver (nunci del Bisbe Vic, 17 de setembre de 1604)74.

42Els llibres de confraries de la Seu (de la Verge Maria o Nostra Senyora de l’Assumpció del claustre, vint conservats; i de les ànimes del Purgatori, tretze) s’emmarquen dins la devoció popular que promovia la pràctica religiosa entre els membres i fomentava la fe envers el seu patró fora de la confraria.

43Pel que fa als volums (fets pel llibreter Gabriel Guasp) corresponents a la confraria de la Nostra Senyora del claustre, l’administrador, col· lector i canonge-protector eren les figures que en tenien cura de les entrades i sortides.

  • 75 ACM, Llibre d’acaptes del Cor de Nostra Sra. del Claustre en lo any 1592 fins 1593, sig. 3207, s. f (...)
  • 76 ACM, Llibre de la confraria de Nostra Senyora del claustre de lo any 1577 que finirà el 1578, sig. (...)
  • 77 ACM, ídem anterior, s.f. “Compte de unes joies d’or i argent que són venudes per la confraria de No (...)

44Els moviments econòmics mostren la cura i atenció a la litúrgia de la catedral (construcció de cadafals i del llit de la Verge per part del fuster Jaume Torrens, adobs del salomó, encortinar la capella pel mestre paraire Pere Garriga, el músic d’arpa pel dia de l’Assumpció Esteve Serra, treballs de daurat del llit de la Verge del pintor Gaspar Oms75, adobs de les dues corones de la Verge per part de l’argenter Jeroni Amer, etc.) com també, altres dades d’interès com la nòmina de confrares artistes76 o la venta puntual de joies per sufragar despeses77.

  • 78 ACM, Llibre de la confraria de les ànimes al Purgatori (1573-1574), sig. 3168, s.f.

45El sistema d’administració econòmica per part de la confraria de les ànimes en el Purgatori de la Seu de Mallorca era molt semblant al que hem vist fins ara. El baciners preveres Andreu Rebassa, Martí Mora, Antoni Pascual i Miquel Bonet anaven amb una bacina captant per a la finalitat piadosa: per exemple, el diumenge 10 d’octubre de 1573 fou el primer sermó solemne pronunciat pel bisbe Vic suposant l’acapte de 2 ll i 12 s.78; d’altres oficis presidits pel prelat suposaven considerables ingressos per a la confraria (3 ll. 2 s. el 8 desembre de 1573 festa de la Concepció de Maria; 2 ll. 13 s. el primer diumenge de Quaresma el 18 de febrer de 1574, etc.).

  • 79 ACM, Llibre de rebudes i dates del bací de les ànimes en lo any 1579 a 1580, sig. 3171, s.f.

46L’acabament de la fàbrica està present igualment en aquesta tipologia: el dimecres 30 de novembre de 1579 (Sant Andreu) el bisbe Vic beneí la clau major “en molta solemnitat d’ofici i dites vespres, la pujaren molt ben ornada i lligada i ben fermada, i mestre Jaume Torrens fuster si mira molt, amb altres mestres fusters i picapedrers”79.

  • 80 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrat per mi Antoni Pascual prevere ( (...)

47Al marge d’aquestes fonts documentals capitulars, podem concloure que la relació pastoral i litúrgica del bisbe Vic i Manrique amb el capítol va ser reiterada i amatent al seu batec religiós. Els oficis i misses dedicades a Sant Vicenç (5 d’abril) i de la Immaculada Concepció (15 de desembre, pagades ambdues pel bosser de la Confraria de Sant Bernat) celebrades a la Seu foren presidides anualment pel prelat amb aportació de 2 ll. de candeles blanques i 20 s80.

  • 81 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, f. 1r. Inventari de robes de la capella de Sant Pere d (...)

48Segons consta en un inventari de l’aixovar litúrgic corresponent a la capella de Sant Pere datat a finals del XVI, el bisbe Vic tenia, per una banda, un palli de brocadillo blanc i verd i, per l’altra, quatre casulles vermelles; totes les peces portaven el seu escut d’armes brodat81. Malauradament no s’han conservat.

  • 82 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrada per mi Gabriel Mir prevere (16 (...)

49L’aniversari del 14 de desembre de 1603 el bisbe Vic ja era a Tarragona exercint les tasques pastorals corresponents a l’arquebisbat tal i com s’apunta al llibre de sagristia administrat per Mn. Gabriel Mir, essent canonge protector Rafel Albertí82.

  • 83 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrada per mi Antonio Alonso prevere (...)

50Finem praelaturae. El divendres 17 de juny de 1605 prengué possessió a la Seu de la mitra mallorquina, ajudat pel seu procurador Mn. Pere Bennàssar, els canonges Garau i Safortesa i un mestre de cerimònies, el nou bisbe Mons. Alonso Lasso Sedeño83.

LLIBRES COETANIS. L’ORGANITZACIÓ CAPITULAR SEGONS JOAN BINIMELIS I LA HISTÒRIA DE MALLORCA (1593-1595)

51Sense pretendre desenvolupar profusament els orígens del capítol mallorquí, treball suficient per a futures investigacions, no podem obviar les fites més importants de dit estament eclesiàstic a finals del segle XVI.

  • 84 Diu així en el pròleg: “Al Ilustrísimo y Reverendísimo Sr. D. Joan Vic y Manrique, de lo tanto que (...)

52El doctor en medicina, matemàtic i astrònom Joan Binimelis a la seva història de Mallorca escrita entre 1593 i 1595 i dedicada al bisbe Joan Vic i Manrique84, apunta la preeminència de l’església Catedral de Palma i dels bisbes que la governaren. Aquesta compilació de dades, coetània a la prelatura del bisbe Vic (1573-1604), tractà aspectes relacionats amb la fundació del capítol catedral en el segle XIII.

  • 85 Estatuts del 16 de juny de 1422 del bisbe Lluís de Prades. Amengual, J.: op. cit, p. 102.

53L’autor explica que l’estructura primigènia, configurada i instaurada pel primer bisbe de Mallorca Ramon de Torrella i plasmada al llibre d’estatuts de 124085, corresponia a tres dignitats (ardiaca, sagristà i preceptor) incloses directament en el deganat instituït el 1299.

  • 86 Segons Binimelis els dotze canonges eren els següents: Bernadí Sanglada, Ramon Fraga, Arnaldo Pont, (...)

54En aquesta mateixa època es fundaren dotze canonicats86: quatre presbiterals, quatre diaconals i quatre subdiaconals. Alhora, en mateix nombre, els preveres eren els anomenats domers (no eren canonges i no tenien veu ni vot a les sessions capitulars).

55L’administració diària de la Seu l’executaven el diaca i sotsdiaca juntament amb els domers citats anteriorment. Finalment, dos càrrecs, amb prebenda però sense dret a canonicat, completaven l’organització capitular: eren el diaconil i subdiaconil, ajudats per un tresorer i quatre pabordies. Segons, Binimelis aquesta estructura es mantenir fins l’any 1338.

56Binimelis defuig del sistema de dignitats i administració a l’època del bisbe Vic i tan sols detalla una visió des del patrocini artístic del prelat i el seu antecessor, ambdós bisbes posttridentins.

  • 87 Ibídem, p. 281.

57Per una banda, sosté que Diego de Arnedo, bisbe de Mallorca entre el 1562 i 1572, donà a la confraria de Sant Pere i Sant Bernat set mil lliures per a sufragis87.

  • 88 Ibídem, p. 286-291.

58Per altra banda, indica la comitència del bisbe Vic i Manrique88: donà cent lliures de renta cada mes per almoines als més pobres, fundà un benefici de sant Vicenç Ferrer per valor de 150 lliures de cens, institueix un ofici solemne de la Immaculada Concepció amb les seves corresponents octaves, processó tot ordenant que aquesta advocació mariana s’instaurés com a patrona de la Seu i del Regne de Mallorca.

  • 89 Ibídem, p. 289.

59A més d’ornaments litúrgics per altar, com diverses casulles i dalmàtiques, acabà els darrers trams de la nau principal des dels portals del mirador i almoina fins al major dedicat a la Immaculada Concepció. Així ho descriu Binimelis: “El portal mayor es de admirable arquitectura y de grande magnificencia que costó las pasadas quince mil libras, y bien lo demuestra su riqueza y admirable estructura”89.

  • 90 Ibídem, vol. IV-V, p. 88.

60Finalment, destacà el conjunt de relíquies que atresorava la Seu de Mallorca durant l’episcopat del bisbe Vic90: un tros del pany sagrat de Jesucrist, reliquiari de plata amb la camisa de Nostra Senyora, el braç de Sant Sebastià (Patró de Ciutat i advocat de la pesta) i, finalment, el cos de Santa Pràxedes que el mateix Binimelis certificà el 1570 que no era a Roma sepultat a l’església titular dels agustins a Via Salaria.

FONTS CAPITULARS INEXPLORADES. EL LIBER REPERTORIUM (1886), UN TRESOR CATEDRALICI PER A LA HISTÒRIA DE L’ART

  • 91 ACM, Liber repertorium, sig. 3410.

61Una estimulant descoberta entre el fons de l’ACM, sobretot pel que pugui tenir de rellevant en el camp de la història de l’art és el Liber repertorium redactat l’any 188691. La complaença d’haver abordat aquesta font tan generosa per a l’art del segle XVI i XVII, neguitejava la meva ànsia per copsar monogràficament aquest testimoni catedralici.

62El liber repertorium és un manual de finals del segle XIX, indexat de l’A a la Z a partir de les resolucions d’actes capitulars. El maneig d’aquest volum per a l’historiador de l’art és delerós i de gran profit.

63A tall de resum i, per acabar la nostra aproximació a les fonts documentals de la Seu, espigolarem algunes notícies relacionades amb el bisbe Vic, la catedral i el seu temps. L’esquema escollit per assolir una més fàcil lectura, relaciona la matèria, l’explicació de la decisió presa pel capítol i, finalment, la referència cronològica.

Artífexs en els llibres de sagristia capitulars-Mallorca (1573-1604)
Argenters.
Rafel Oller, Mestre Andreu Picsal, Andreu Pieras, Pere Morro, Lluc Marsà, Antoni Amer, Jeroni Amer, Antoni Adrover, Bartomeu Morro, Pere Joan Aguiló, Joan Blanc, Gregori Gener, Mestre Guitart.
Impressors. Mestre Navarro (llibreter), Pere Ripoll (prevere), Gabriel Guasp, Antoni Pocoví (prevere).
Bugaderia.Madò Margalida, Bartomeva Joan (donzella), Joana Morlana, Caterina Giberta, Coloma Togores.
Escultors o imaginaires. Gaspar Gener, Antoni Verger, Nicolau Roig, Miquel Quetglas. Courer.Mestre Bonnín.
Picapedrer. Mestre Cosano.
Mercader. Antoni Palau.
Vidrier. Mestre Figuera.
Espaser. Ramon Gili.
Candeler. Joan Torrens.
Brodadors. Mestre Berenguer, Miquel Julià, Pere Ferrer (major i menor), Mestre Galderi (clavari), Mestre Jaume Caldenteny (clavari), Mestre Pere Desí (major), Mestre Perris Rolanch (francès).
Pintors. Mestre Pau Puigserver, Joan Fe (prevere i sotsdiaca), Mateu Llopis, Nicolau Roig, Cosme Ramis, Onofre Llinyà (clavari), Gaspar Oms (clavari), Pere Togores, Llorenç Fons (prevere), Mestre Josep Uguet, Miquel Quetglas.
Passamaner. Miquel Roca, Mestre Stafi.
Sastres. Joan Baptista, Esteve Massanet, Mestre Seguí.
Ferrers. Bernat Llabrés, Joan Banys, Cristòfol Serra, Joan Panys Moyà, Llorenç Creus, Mestre Aloi, Mestre Femenia, Mestre Casa, Mestre Codonyer, Mestre Jaume Massanet.
Fusters. Bartomeu Horrach, Jaume Torrens, Miquel Julià, Mestre Alemany, Miquel Company.

Matèria

Resolució

Data

Absolucions

Dues. Una es fa per la mort del Sr. lloctinent generai i l’altra, pel procurador reial

27-09 - 1374, f.33r

Aloi

Aloi capitular. Que l’Aloi que es celebrava per la Puríssima es fes el dia de la Circumcisió de Jesús perquè el bisbe Vic en volia fundar un altre, el dia de la Immaculada

23-09 - 1584, f. 44r

Aqüeducte

L’aqüeducte que s’havia construit a Sóller per compte del Sr. bisbe i del capítol, resultava imperfecte

26-01 - 1601, f. 327r

Aranya

Compra. Que es compri una aranya (o salomó) de fusta, en venda a la plaça de Cort, per al cor

12-07 - 1596, f. 162r

Arxiu

Obres. Per fer l’obra de l’arxiu el canonge Ferragut, fes un compartiment de separació entre el capítol i la resta de membres de l’Església

20-09 - 1566, f. 262r

Construcció d’armari. Que per a la millor custòdia de les escriptures i privilegis, es construeixi a l’arxiu un armari per guardar-hi els originals

08-01 - 1597, f. 179r

Arxiver

Sou. Al Sr. Ferragut, canonge arxiver se li assenyalen 70 ll. cada any

07-09- 1570, f.75r

Obligacions detallades minuciosament

22 - 04 - 1583, f. 342r - 343r

Conservació. Que el Dr. Moragues juntament amb el canonge Garau adobin ’arxiu de la catedral

12-08- 1594, f. 97r

Benedicció

Que no es canti l’Ave Regina ni cap altra antifona desprès d’haver donat la benedicció épiscopal en el cor

26-05- 1585, f. 52r

Benefici

Fundació del benefici del bisbe Vic, examinant-ne la dotació els canonges Garau i Togores

05-07- 1591, f. 354r

Bibliotecari

És nomenat bibliotecari el prevere Cristòfol Ginart

15-01 - 1601, f. 326r

Bidell

Maça. Es va fer una maça nova de piata realitzada pel mestre Gaspar Janer

05-02- 1592, f.3r

Bisbe

Pressa de possessió del bisbe de Mallorca Joan Vic i Manrique

05-09- 1574, f.29r

Disposar que es toqui l’orgue major en totes les absolucions dels aniversaris fundats pel bisbe a la festa de Sant Vicenç Ferrer i la Immaculada Concepció

13-03- 1592, f.8r

Bosser de ploms

Salari. Que el bosser de ploms tengui 30 ll. de salari enlloc de les 22 ll. d’abans

24-05- 1577, f. 116r

Brodador

Elecció. El capítol, d’acord amb el bisbe, els jurats i procuradors de les rentes, elegiren a Pere Ferrer brodador capitular per al manteniment i conservació de les capes, frontals d aitar d’acord a la seva habilitat, indústria, diligèneia i intel ligència. Feu jurament del seu càrrec

29-01 - 1586, f. 96r

Cadafal

Auto de Fe. Construcció de dos cadafals per al capítol i pel Sr. Inquisidor

17-08- 1588, f. 227r

Calze

La Sra. Isabel Forteza, vídua de Jordi Santjoan, presenta un calze destinat, exclusivament, a la capella de l’Assumpció

11 - 10- 1576, f. 95r

Campana

N’Antònia. Matà a un infant i el capítol resolgué prohibir que els infants pugessin al campanar

18-03- 1580, f. 209r

N’Eloi. La fongué mestre Cosme Janer

24-05-1574, f.20r-21r

N’Eloi. La tornaren fondre dos anys desprès els mestres Miquel Homar i Joan Benet per 140 ll. i fou beneïda pel bisbe Vic

30-04- 1593

Les campanes major de la Seu s’han de tocar repicant i no “ventant” fins que l’obra estigui acabada

06-06- 1576, f. 83r

Campaneta

Es manà comprar una campaneta per cridar el bidell mentre es celebra el capítol

29-07- 1575, f. 55r

Capella

Capella i altar de la Concepció. A petició dels germans Felip i Joan Baptista Despuig, que oferiren 500 ll. per a la construcció d’una de les claus de volta de la catedral, els fou assignada per a la seva sepultura la darrera capella del claustre. Es tracta de la capella de la Immaculada

24-03- 1574, 10r

Capella deis Sants Apòstols. Es concedeix ais germans Hug, Joan Lluís i Nicolau Berard, que hi podran posar el seu escut d’armes

30-03- 1576, f.74r

Capella de Sant Gabriel. Que es fabriquin unes portes i romangui tancada

07 - 11 - 1577, 135r

Capella de Sant Antoni. Permís per establir sépultures

20-06- 1578, f. 160r

Capella de Sant Pere. Lloc per a la reserva del Santíssim Sagrament i que el canonge Abrines elegeixi un capellà per llegir la Sagrada Escriptura i cuidar el culte i la celebració de misses

18-05- 1580, f. 215r

Capella de Santa Eulàlia. Disposar de lloc per viure sobre la capella a la Sra. Isabel Santjoan, vídua de Jordi Santjoan, procurador reial, complint el seu desig de viure dins la Seu

21 -02- 1576, f. 69r

Capella de la Verge del Claustre. Es disposa el retorn de la imatge de bulto de la Verge a la citada capella

18-04- 1586, f. 11 Ir

Capella del canonge Garau (a partir de 1884, Sant Benet). Es concedeix al canonge Jeroni Garau la darrera capella de l’Epístola, al costat de la de l’Àngel custodi del Régné, totalment abandonada, sense altar ni retaule

10- 10- 1586, f. 133r

La primera capella de l’Epístola entrant pel portai major la pretenen com a patrons els Srs. Amengual

10-02- 1588, f. 207r

Capella de Sant Antoni i Sant Valentí. La Sra. Elionor Torrella vol sufragar l’obra del retaule

04-03- 1588, f. 208r

Capella de les Ànimes. En la construcció del retaule es compra la fusta d’avet i es ven la de sepí que ja s’havia comprat

11 -03 - 1588, f. 214r

Capella de Sant Benet. Desprès de la cessió al canonge Garau.la titularitat fou transferida ais Srs. Amengual, encara que el capítol els prohibeix la construcció del túmul presentat

15-03- 1588, f. 21 Ir

Capella de la Nostra Senyora dels Navegants. Els Srs. Amengual sufragaren la construcció d’un retaule i la imatge de fusta de la Verge Maria dels Navegants

08-07- 1588, f. 244r

Capella de Santa Margalida. El canonge Verí deixa dotze quartans d’oli perquè cremi perpètuament una llàntia davant el retaule de la titular

23-03- 1589, f.256r

Capella de Sant Martí. Es concedeix el dret de sepultura a l’Honorable Rafel Ribas i família

30-07- 1593, f. 64r

Capella de la Puríssima. Es concedeix posar el seu escut d’armes a Joan Baptista Despuig, benefactor de la capella

19-01 - 1594, f. 79r

Captila de Sant Onofre. Es disposa que el Sr. Ferran Moix faci el retaule acordat o es cedirà la capella a un altra benefactor

13 - 11 - 1601, f. 550r

Carmelites

Abonament de 40 ll. al prior deis Carmelites per ala construcció de l’església

29 - 11 - 1585, f. 90r

Canonges

Els canonges s’ofereixen al virrei de Mallorca per treballar, personalment, en l’adob de les murades

02-08- 1596, f. 164r

Canonge cartoixà

El canonge Cadar va professar en el monestir de la Cartoixa de Valldemossa

06-06- 1599, f. 267r

Cases

Cases de la fàbrica. El capítol demanà permís als jurats per a fondre artillería en el seu interior

06-04- 1575, f. 47r

Ciris

En els ciris del Divendres Sant es pinti la imatge de la Verge Maria i que siguin portats en processó per preveres i no seglars

22-04- 1588, f. 217r

Clau de volta

Es nomenen els canonges que havien d assistir al Sr. Bisbe en la benedicció de la darrera clau de volta d’aquesta catedral

12-04- 1587, f. 155r

El canonge Antoni Torroella pagà una clau de la nau major en la que es fa pintar una imatge de la Verge Maria de les Neus

27-06- 1584, f. 20r

El canonge Agustí Poi pagà 500 ll. per a la construcció d’una clau de volta de la nau menor davant la capella de l’Àngel Custodi del Regne (1884, dita de Sant Vicenç Ferrer)

08-06- 1584, f. 12r

Consagrado

Preparació de tots els actes necessaris per a la consagrado de la Seu, tan prest sia possible

19-12- 1601, f. 353r

Cor

Llevar el portal del Cor, davall la clau de volta deis Pacs, la qual amenaza runa

20-02- 1593, f. 48r

Es publicà un edicte per a la reforma deis abusos a l’entrada i sorrida de l’espai com també, la circulació pel temple

17- 12- 1593, f. 76r

Es concedeix la darrera cadira del Cor de la Seu a l’il.lustríssim Sr. Francese de Verí, Batle reial, per les seves grans obres en pro del temple

10-02- 1595, f. 11 Ir

Corpus

En aquesta fesrivitat es toqui la campana N’Aloi en el moment de l’exposició del Cos de Jesucrist sobre l’aitar major

27-05- 1587, f. 170r

Litúrgia. En el retorn de la processó, es disposi la custòdia sobre l’altar majori quan arribi el bisbe, el diaca que l’hagi assistit pujarà per unes escales collocades darrera l’altar, adornada de ciris encesos. Davallarà l’Òstia sagrada i la posarà sobre els corporals per lliurar-la al bisbe que l’ensenyarà al poble, guardant-la finalment en el sagrari

15-05- 1597, f.229r

Dijous Sant

A proposició del bisbe, es resolgué que tots els canonges, preveres i beneficiats rebessin la comunió del prelat

28-03- 1584, f. 1 Ir

Estatuts

Es manà fer un resum per part del canonge Abrines del llibre deis estatuts de la Seu, guardat a l’arxiu en cadena i, que abans d executar aquesta resolució, es comuniqui al Sr. Bisbe

17-02- 1593, f. 47r

Fabrica

Es disposaren 3’000 ll. de la mensa capitular en el període de cinc anys (600 ll. / any) per a la finalització de la Seu

19 - 05 - 1573, f- 45r

Acceptació de 1’000 ll. per part del canonge Antoni Torroella per a la fàbrica de la primera nau de la nervada gran davant del portal major, dedicada a Nostra Senyora i no al seu escut d’armes

01 -09- 1574, f. 28r

Donació de 500 ll. per part del canonge Joan Fiol per sufragar la clau de davant la capella de Sant Sebastià

08-09- 1574, f. 28r

Acceptació de 1’000 ll. que oferí el canonge sagristà Martorell per al bastiment d’una clau a la ñau major disposant en ella el seu escut d’armes

06-06- 1584, f. 19r

Donació de 500 ll. pel canonge Pol i els seus per a la construcció de la clau de la ñau menor davant la capella de l’Àngel Custodi

08-06- 1584, f. 19r

Consignado de 25 ll. / mes de la mensa capitular durant un any, atenent a la gran nécessitât de la fàbrica

24-01 - 1586, f. 95r

Donació de 500 ll. per a la construcció d’una clau de volta per part deis canonges Nicolau i Ugo de Berard, amb la facultat de posar l’escut d’armes a la capella deis Apostols i poder-hi construir sepultura

30-05- 1576, f.74r

Abonament per a la fàbrica de 1’500 ll. de la Universitat, el bisbe Vic i el capítol, 1’000 ll. cada un

26-05- 1581, f. 50r

Dictamen d’alguns pèrits al voltant del perill en qué es trobaven algunes parts de la Seu

30-04- 1581, f. 254r

Festa

Immaculada Concepció. Aquesta festa s’havia de celebrar amb solemnitat conforme desitjava el bisbe Vic. Cant de completes

22-09- 1575, f. 60r

Fonts baptismals

Es deixen sense efecte les reparacions per falta de diners

17-06- 1592, f. 20r

Fortificado de Ciutat

Consulta que realitzà el bisbe Vic amb doctors teòlegs per si el clero mallorquí podia contribuir a la fortificaciò sense llicència del Papa

10-03- 1576, f. 71 r

Funeral pare del Bisbe Vic

Acord del capítol per a que de la mensa capitular es sufraguin les cinquanta misses que havien de celebrar-se a la capella de Sant Pere en sufragi del pare del Bisbe de Mallorca atesa la bona correspondència que sempre hi ha nagut del prélat amb el capítol

10-05- 1585, f. 65r

Hospital General

Renúncia al càrrec de regents de l’Hospital per part deis Srs. canonges Albertí i Lloscos, entregant en conseqüència les claus. El capítol no admet la renúncia

09 - 06 - 1600, f. 309r

Immaculada Conce pció

El bisbe Vic desitja la institució d’una confraria de la Immaculada i el capítol atorga aquest desig del prélat

12- 12- 1576, f. lOOr

Festa. El bisbe Vic vol pagar les distribuions de la festa de la Concepció, és a dir, Aloi i distribuions que paga el capítol

28- 11 - 1584, f. 45r

Indulgencia

Concessió d’indulgéncia plenària per deu anys, obtinguda a Roma pel bisbe Vic, peí qui visitessin la Seu el día de la Immaculada Concepció

28- 11 - 1584, f. 45r

Jesuïtes

Concessió de 40 ll. als pares jesuïtes com auxili per a la fàbrica del nou collegi

18-05- 1590, f. 314r

Concessió de 100 ll. de moneda mallorquina ais pares jesuïtes del collegi de Monti-sion de Ciutat per sustentar la seva pobresa, per menjar i els vestits

05- 12- 1596, f. 177r

Liturgia catedralicia

Instància del bisbe Vic en referència a les reformes dels oficis divins conseqüents a l’adopció del Breviari i Missai romà, s’anomenen executors els canonges Tries i Cariar prèvia consulta al Dr. Joan Binimelis i el Rvnd. Joan Mas

04- 12- 1585, f. 91r

Llànties

Fabricació d’una llàntia de piata i 200 onzes de pes, i que es retiressin les llànties petites que havien fet els gremis

26-01 - 1601, f. 327r

Gremi de blanquers de Mallorca. Oferí una llàntia per a que cremi davant l’altar major de la Seu

24 - 07 - 1602, f. 373r

Llibreria

Es manà fer un inventari dels llibres existents

11 -02 - 1594, f. 81 r

Llibres del Cor

Es responsabilisa al bidell Joan Fe per al càrrec de tancar els llibres del cor

16-04- 1586, f. 1 lOr

Llit de la Verge

S’encarregà al canonge Abrines menor, les gestions per a la construcció d’un llit per a la Seu

08-01 - 1578, f. 142r

Monges de sant Jeroni de Ciutat

Cessió d’un frontal o pali d’aitar de la capella de la Verge del claustre per a la festivitat del seu titular

24-09- 1586, f. 130r

Patrona de Mallorca

Acceptació de la Puríssima Concepció de Maria a proposta del bisbe Vic com a patrona de l’illa

10-03- 1576, f. 72r

Paviment o trespol

L’adequació en pedra de Santanyí

04-03- 1590, f. 309r

El nivell del pis de la Seu sigui el púlpit major

22- 11 - 1591, f. 369r

Portal major

Oferiment del bisbe Vic per a construir el nou portai major de la Seu. Agraïment del capítol autoritzant-li posar el seu escut d’armes

17-04- 1587, f. 156r

Aprovació del plànol i dibuix del nou portai major, sufragat pel bisbe de Mallorca

27-07- 1590, f. 322r

Prohibició que els mestres artífexs del portai major prenguin materials de la fàbrica de la Seu sense la llicència dels canonges protectors

18-09- 1592, f. 31r

Presó

Presó episcopal. Es duen a terme les rehabilitacions necessàries a la presó del palau épiscopal

07-05- 1573, f. 151 r

Reliquiari de la Llet de la Verge

Pagament del dibuix que havia fet el mestre Gaspar Janer del dit reliquiari, del mateix fons econòmic d’on s’havia de pagar la manufactura del mateix

02- 10- 1579, f. 193r

Manament de fer el dit reliquiari

05-01 - 1583, 329r

Reliquiari de la Veracreu

Adob dintre de la Seu i no fora d’ella

05-09- 1584, f. 27r

Rellotge

Nomenament de rellotger major de la Seu a Melcior Coll amb salari de 6 ll.

08-07- 1575, f. 53r

Retaule

Que es faci un retaule de fusta on es pintin les armes gentilicies dels fundadors d’almoines a la Seu

30- 10- 1596, f. 158r

Sepulcre canonical

Dotació de pedres de marbre adornades al sepulcre dels canonges per denotar l’honor i distinció

13-03- 1596, f. 155r

Sermó de Pasqua

Pronunciai segons costum antiga, en el púlpit major

20-03- 1378, f. 151 r

Sinode diocesà

Celebració del sínode, presidit pel bisbe Vic, qui manà l’elecció de dos canonges adjunts o assistents i altres dos per dir els evangelis

30-01 - 1577, f. 105r

Publicació dels decrets sinodals per part del bisbe de Mallorca, lectura a l’aula capitular en presència dels canonges i tots els capellans de la diòcesi

08-01 - 1589, f. 245r

Notificació del bisbe al capítol per a la celebració del sínode el primer diumenge d octubre

16-02- 1592, f. 31r

Veracreu

Donació d’un tros de la Veracreu a les monges concepcionistes de Sineu

18-03- 1602, f. 361 r

Vicari capitular

Creació d’aquesta dignitat suggerida pel bisbe Vic

20-07- 1576, f. 86r

Visita pastoral

Celebrada disposant manaments en relació a les misses, relíquies i reliquiaris, ornaments litúrgics i missals

26-08- 1588, f. 229r

Anunci del bisbe Vic per a la seva celebració la tercera festa de Pentecostes

07-05- 1597, f. 228r

Bibliography

Almarache, 1941: Almarache F., Don Jerónimo Vich, Barón de Llaurí. Embajador en Roma (1507-1521), Valencia, 1941.

Barrio, 2010: Barrio M., El clero en la España moderna, Córdoba, 2010.

Benito, Gómez, 2000: Benito F.; Gómez J. M., El patio del palacio del embajador Vich: elementos para su recuperación, Valencia, 2000.

Bérchez, 1982: Bérchez J., “El palau de l’ambaixador Vich de València” a Debats, n. 1, 1982, p. 25-34.

Binimelis, 1927: Binimelis J., Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes compuesta por el Dr. Juan Binimelis, sacerdote natural de Mallorca y dirigida a los ilustres señores jurados del Reino de Mallorca, v. I-V, Palma, 1927.

Cabot, 2005: Cabot Salvador, Felipe II, señor de cuerpos y almas: los quebrantos de la Tercera Orden Regular, Palma, 2005.

Callado, 2006: Callado E., L’ambaixador Vich, València, 2006.

Carbonell, 1995: Carbonell Marià, “Retaules barrocs”, en A. Pascual (coord): La Seu de Mallorca, Palma, 1995, p. 149-163.

Carbonell, 1995: Carbonell Marià, “Jaume Blanquer i el retaule del Corpus Christi”, a Pascual, A. (coord): La Seu de Mallorca, Palma, 1995, p. 135-147.

Carbonell, 1997: Carbonell, Marià, “Dos retrats cinccentistes del canonge Jeroni Garau”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliaa, v. LIII, Palma, 1997, p. 119-128.

Carbonell, 1998: Carbonell Marià,” El mediterráneo cercano: Juan Vich y Manrique (1530-1611) y algunos intercambios artísticos entre Valencia y Mallorca”, a Actas del XI Congreso CEHA, Valencia, 1998, p. 134-139.

Carbonell, 2006: Carbonell Marià, “Renaixement i Barroc a la Seu de Mallorca” al curs No hi ha església com la Seu. La catedral de Mallorca, un monument que fa història, Estudi General Lullià, Palma, 2006.

Carbonell, 2007: Carbonell Marià, “El retaule del Corpus Christi de la Seu de Mallorca”, La fidelitat obstinada. Homenatge a Mn. Pere Joan Llabrés i Martorell, Palma, 2007, p. 89-106.

Domenge, 1991: Domenge Joan, “Entorn als oficis artístics de Mallorca: una aproximació als treballs i ocupacions dels artistas medievals (segles XIV-XVI), a La manufactura urbana i els menestrals, 1991, p. 381-398.

Domenge, 1997: Domenge Joan, L’obra de la Seu. El procés de construcció de la Catedral de Mallorca en el tres-cents, IEB, Palma, 1997.

Domenge, 1999: Domenge Joan, “La Catedral de Mallorca: reflexiones sobre la concepción y cronología de sus naves” a Gotische Architextur in Spanien, 1999, p. 159-187.

Domenge, 2008: Domenge Joan, “La arquitectura en el reino de Mallorca, 1450-1550: impresiones desde un mirador privilegiado” a Artigrama, v. XXIII, 2008, p. 185-240.

Durliat, 1989: Durliat Marcel, L’art en el Regne de Mallorca, Moll, Palma, 1989.

Estelrich, 2002: Estelrich J., El convent de santa Elisabet. Beguins, Terceroles i Jerònimes (1317-2000), Palma, 2002.

Fernández, 1993: Fernández I., “Els bisbes de Catalunya, Felip II i l’execució del Concili de Trento” a I Congrés d’història de l’església catalana, v. II, Solsona, 1993.

Gómez-Ferrer, 2009: Gómez-Ferrer M., “El cardenal Guillem Ramón de Vich y las relaciones entre Roma y Valencia a comienzos del siglo XVI” a F. Lemerle, Y. Pawels, G. Toscano (ed.): Les Cardinaux de la Renaissance et la modernité artistique, Lille, 2009.

Joan Vidal, 2005: Joan Vidal J., “Les Illes Balears en temps de Carles I i de Felip II” a Atles d’Història de Mallorca. Gran Enciclopèdia de Mallorca, v. XXV, Inca, 2005.

Jovellanos, 1959: Jovellanos Gaspar Melchor (de), Descripción de la catedral de Palma, ed. Mallorquina de Francisco Pons, Palma, 1959.

Mansilla, 1994: Mansilla D., Geografía eclesiástica de España, v. II, Roma, 1994.

Martínez, 2006: Martínez Bartomeu, “Las influencias artísticas foráneas en la isla de Mallorca. El mecenazgo del obispo Juan Vic y Manrique (1573-1604) impulsor del culto a la Inmaculada Concepción” a Actas del XVI Congreso Nacional de Historia del Arte, Las Palmas de Gran Canarias, 2006, p. 337-344.

Martínez, 2008: Martínez Bartomeu, Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic iManrique (1573-1604), (tesina en xarxa), UAB, Barcelona, 2008.

Martínez, 2010: Martínez Bartomeu, Visitatio rerum. El control del patrimoni artístic a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique. El cas del santuari de Lluc (1591-1599), Lluc, 2010.

Martínez, 2012: Martínez Bartomeu, Liber operum cathedralis. Els llibres de fàbrica de la Seu de Mallorca (1600-1602), V Premi d’Estudis Històrics Estanislau de K. Aguiló, Palma, 2012.

Martínez, 2012: Martínez Bartomeu, “El poder de la cancilleria episcopal mallorquina al servició del arte religioso. El Liber Decretorum (1596-1623) en la prelatura del obispo Juan Vic y Manrique”, Actes del Congrès Nacional d’Història de l’Art (CEHA, 2012), Publicacions Universitat Jaume I, Castelló, 2013.

Martínez, 2013: Martínez Bartomeu, Art i espiritualitat a Selva. Les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604), Premi d’Investigació Jaume Lladó Ferragut, Publicacions Abadia de Montserrat, 2013.

Martínez, 2014: Martínez Bartomeu, La Reforma Catòlica a Algaida. Pietat, devoció i culte des de l’òptica dels inventaris artístics (1686-1800), Ajuntament d’Algaida - Govern Balear, 2014.

Martínez, 2014: Martínez Bartomeu, “Fonts de finançament posttridentines. Aportacions documentals de l’antiga Universitat i la parròquia de Sant Llorenç de Selva (1587-1626)”, BSAL, Palma, 2014.

Pérez, 1963-1969: Pérez Llorenç, Las visitas pastorales de Don Diego de Arnedo a la diócesis de Mallorca (1562-1572), Palma, 1963-1969.

Piferrer, 1948: Piferrer Pablo, Recuerdos y bellezas de España, v. II, Mallorca, Barcelona, 1948.

Pons, 1968: Pons Guillem, “La reforma eclesiástica en Mallorca durante el pontificado de Don Juan Vic y Manrique de Lara” a Antologica Annua, n. 16, Roma, 1968, p. 175-325.

Pons, 1971: Pons Guillem, “La cura de almas y la vida cristiana del pueblo de Mallorca bajo el pontificado de Don Juan Vic y Manrique de Lara (1573-1604)” a Antologica Annua, n. 18, Roma, 1971, p. 467-583.

Pons, 1971: Pons Guillem,“El colegio de Jesuitas de Mallorca y el obispo Don Juan Vic y Manrique de Lara (1573-1604)” a Archivum Historicum Societatis Iesu, Roma, n. 40, 1971, p. 437-462.

Pons et alia, 2006: Pons V. et alia, L’ambaixador Vich i el seu temps, catàleg d’exposició, Generalitat de València, 2006.

Pons, 1999: Pons Catalina, “La visitas pastorales de Don Diego de Arnedo. Repercusiones en el derecho matrimonial de la Iglesia particular de Mallorca” a Memoria Ecclesiae, v. XIV, 1999, p. 309-313.

Sarrablo, 1956: Sarrablo E., “Una correspondencia diplomática interesante: las cartas de Fernando El Católico a Jerónimo Vich” a Estudios del V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, v. II, Zaragoza, 1956, p. 179-194.

Sastre, 1987: Sastre Jaume,“El primer libro de fábrica y sacristía de la Seo de Mallorca (1327-1345)” a BSAL, v. 43, Palma, 1987, p. 45-58.

Sastre, 1993: Sastre Jaume,“La financiación de las obras de la Catedral de Mallorca. Siglo XIV” a Homenatge a Antoni Mut Calafell, Palma, 1993, p. 277-294.

Sastre, 1994: Sastre Jaume, El primer llibre de fàbrica i sagristia de la Seu de Mallorca. 1327 a 1345, Palma, 1994.

Sastre, 1994: Sastre Jaume,“Canteros, picapedreros y escultores en la Seo de Mallorca y el proceso constructivo. Siglo XIV” a BSAL, Palma, 1994, p. 75-100.

Sastre, 1997: Sastre Jaume, La contabilidad de los libros de fábrica de la Catedral de Mallorca, UIB, Palma, 1997.

Sastre, 2007: Sastre Jaume, La Seu de Mallorca (1390-1430). La prelatura del bisbe Lluís de Prades i d’Arenós, Consell de Mallorca (Miscel· lània 6), Palma, 2007.

Sastre, 2010: Sastre Jaume,“El finançament de les obres de la Seu de Mallorca” a De Computis (Revista Española de la Historia de la Contabilidad), v. 12, junio 2010, p. 84-134.

Seguí, 1989: Seguí G., “Veu Diego de Arnedo” a Gran Enciclopèdia de Mallorca, v. I, Palma, 1989.

Tellechea, 1997: Tellechea J. I., “El obispo ideal según el Concilio de Trento” a Mozzarelli, C., Zardin, D.: I Tempi del Concilio. Religione, cultura e società nell’Europa tridentina, Roma, 1997.

Terrateig, 1944: Terrateig (Barón de), Don Jerónimo Vich, barón de Llaurí, embajador en Roma (1507-1521), Valencia, 1944.

Villanueva, 1851-1852: Villanueva Jaime, Viaje literario a las iglesias de España, v. XXI, Real academia de la Historia, Madrid, 1851-1852.

Vizuete, 2000: Vizuete J. C., La Iglesia en la Edad Moderna, Madrid, 2000.

Notes

1 Jovellanos, 1959.

2 Piferrer, 1948.

3 Villanueva, 1851-1852.

4 Durliat, 1989.

5 Carbonell, 2007, p. 89106;-Carbonell, 2006; Carbonell, 1995, p. 135-147; Carbonell, 1995, p. 149-163; Carbonell, 1997, p. 119-128; Carbonell, 1998, p. 134-139.

6 Domenge, 1991, p. 381-398; Domenge, 1997; Domenge, 1999, p. 159-187; Domenge, 2008, p. 185-240.

7 Sastre, 1987, p. 45-58; Sastre, 1993, p. 277-294; Sastre, 1994; Sastre, 1994, p. 75-100; Sastre, 1997; Sastre, 2007; Sastre, 2010, p. 84-134.

8 Pérez, 1963-1969; Seguí, 1989, p. 229; Pons, 1999, p. 309-313. Una de les fonts més interessants per copsar la incidència de la prelatura del bisbe Arnedo a la Seu de Mallorca, és l’anomenat Capbreu Arnedo conservat a l’Arxiu Capitular de Mallorca (sig. 3382). En ell, el notari i escrivà del capítol Gabriel Mora, anotà minuciosament tots els censals de propietats de picapedrers com Joan Cerdà (altar de Santa Catalina, 15-06-1562, f. 22r), Andreu Pons (altar de Sant Pere, 15-06-1562, f. 19v.), Simó Carrió (altar de Sant Pere, 15-06-1562, f. 19v.), Francesc Ferrer (altar de Sant Martí, 04-06-1563, f. 51r.); o bé, els beneficis d’argenters provinents de la parròquia de Santa Eulàlia com Nicolau Llabrés (altar de Sant Bernadí, 07-08-1562, f. 97r.) o Francesc Castillo (altar de sant Aloi, 15-05-1564, f. 111r.).

9 Carbonell, 1998, p. 134-139; Pons, 1968, p. 175-325; Pons, 1971, p. 467-583; Pons, 1971, p. 437-462; Martínez, 2006, p. 337-344; Martínez, 2008.

10 Els dos trams que mancaven per arribar a la façana major s’alçaren ràpidament gràcies als donatius que feren determinades personalitats del món religiós, incentivades pel bisbe Vic i Manrique i per la contentació de veure les seves armes esculpides a les claus de volta de la Seu.

11 El principal rector de l’acció de l’Església segons el Concili, és la cura de les ànimes i l’atenció pastoral. Felip II possibilità una acció de govern decidida a aconseguir la reforma de les ordres religioses en tres principis rectors: el primer, la desaparició del conventualisme i el decidit suport a l’Observança. El segon, aconseguir la reforma de les ordres més relaxades a través de les altres, més observants, que fossin de la mateixa família o regla, i finalment, la inclusió dels programes de la reforma dels aspectes literaris i humanístics, requerits per l’elevació cultural dels seus membres i per la major eficàcia del seu ministeri; Vegeu més a l’obra de Cabot, 2005.

12 Vegeu Mansilla, 1994; Vizuete, 2000; Barrio, 2010.

13 Guillem Ramon de Vic. Bisbe de Barcelona (1519-1525) i cardenal de Sant Marcel (1525). Inicià la seva carrera de protonotari apostòlic arribant a assolir el capell cardenalici com a premi als mèrits assolits pel seu germà Jeroni Vic durant la seva llarga ambaixada a Roma, el dia 1 de juliol de 1517. Entre 1502 i 1518, havia acumulat un bon nombre de prebendes eclesiàstiques, entre aquestes les de vicari perpetu de l’església de Morvedre, patró del benefici de Sant Pere i Sant Pau de la dita església (28 de setembre de 1502 a Arxiu Capitular de València, Manual de collacions, 1501-1502), beneficitat del benefici de Santa Maria Magdalena a Santa Clara de València (20 d’octubre de 1524 renunciava a dit benefici a ACV, Beneficis, I, f. 242v.) i finalment, rector de la parròquia de Llaurí, el patró dels quals era el seu mateix germà. (València, 22 de març de 1518. Jeroni Vic i la seva dona Iolant Ferrer, patrons de la parròquia de Llaurí, presenten Guillem Ramon de Vic, presbíter cardenal, per a la rectoria de dita vila, per mort del seu anterior rector Pere Verdú. ACV, Manual de collacions, 1518-1522). Rebé l’encàrrec del bisbat de Cefalú que delegà abans de morir a favor de Francesc d’Aragó. Nomenat bisbe coadjutor amb dret a successió del provecte Martí García, prelat de la diòcesi de Barcelona, el 24 de gener de 1519. El 23 de març de 1521 prengué possessió de la seva mitra barcelonina malgrat la major part del seu pontificat la passà residint a Roma. El dia 30 de juliol de 1525 el duc de Sessa, ambaixador espanyol a Roma, va posar en coneixement de l’emperador Carles V, la recent defunció del cardenal Vic. El seu cos fou inhumat a l’església de Santa Creu de Jerusalem.

14 Per a més informació vegeu Almarache, 1941; Benito; Gómez, 2000; Bérchez, 1982, p. 25-34; Callado, 2006; Pons, 2006; Sarrablo, 1956, p. 179-194; Terrateig, 1944.

15 No obstant, l’arquebisbe de Tarragona protestà davant el rei Carles V, qui atengué les queixes ordenant al seu ambaixador de Roma que fes la petició al papa per a la revocació immediata del breu que havia expedit la càmera apostòlica per ser molt perjudicial per a la ciutat comtal. Vegeu AMAE (Arxiu del Ministeri d’Assumptes Exteriors), Santa Sede, lligall 27, f. 439r-460r.

16 Respecte a la formació cultural s’establí que a les catedrals com a mínim, es presentessin candidats que estiguessin graduats de mestre, doctor o llicenciat en teologia i dret canònic. Felip II sistematitzà la forma de presentació de dignitats i prebendes del Reial Patronat i per la Instrucció de 1588, establí un sistema invariable fins a l’Antic Règim. Vegeu AHN, Consejos, lligall 18859. Disposiciones reales para el acceso a prebendas capitulares.

17 ACM, Llibre de rebudes i dates fetes pels mensaris de la Mesa del Rvnd. Capítol de la Seu de Mallorques (1573-1574), sig. 2870. Totes les dignitats rebien el pagament mensual de 6 ll. 10 s. cada mes.

18 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, documents solts dins el llibre. De l’heretat de l’illustre Sr. Joan Abrines, canonge de la Seu de Mallorca. Clàusula del testament fet pel Sr. Abrines en presència de Francesc Ferro, notari, el 15 d’agost de 1593. (Mort el 2 de gener de 1594). Nomenà administradors seus Damià Avellà i Miquel Tomàs. Donà 15 s. per a la festa de Sant Joan de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat.

19 La seva relació directe amb el Capítol de la Seu suposà una vertadera intensificació del treball artístic durant la dècada de 1580 a 1590. Concretament el dia 22 de març de 1585 es pagà a Mateu Llopis, pintor, 40 s. per pintar la caixa on es posa el Santíssim Sagrament pel Dijous Sant i un reial castellà a mestre Ramon Gili, espaser, per daurar la clau de dita caixa. Vegeu ACM, Llibre de l’administració i custòdia de la sagristia de la Seu administrada per mi Antoni Vinyes prevere (1584-1585), sig. 1267, f. 128v.

20 Estelrich, 2002, p. 215. Arxiu del Monestir de Santa Elisabet (AMSE), Llibre de Albarans (1574), 1, 68.1, f. 53r. Apareix transcrit per Josep Estelrich: “Jo, Matheu Lopez, pintor, menor, fas testimoni com mon pare Mateu López, pintor ha rebut per mans del reverent m ° Jaume Andreu prevere, sent y tres lliures, dich 103 ll., y son a compliment de pintar lo retaule de la Concepció de nostra Senyora, y dites sent i tres lliures pagades (...) fet a 4 de abril de 1574 (...)”.

21 ACM, Llibre segon de l’administració de la sagristia de la Seu administrada per mi Melcior Coll prevere (1582-1583), sig. 1265, f. 33v.

22 ACV, Lligall 650-10.

23 Arxiu de la Baronia de Llaurí, caixa 5. Vegeu l’estudi de Gómez-Ferrer, 2009, p. 197-216.

24 Una família com els Vic, tan pròxima a la Monarquia, no podia ser aliena al procés de castellanització viscut per gran part de la noblesa valenciana. El prestigi social del castellà, la llengua universal del seu temps, impulsava un procés de substitució que va començar per les elits. A més, determinants entroncaments familiars van emparentar aquest llinatge amb famílies del regne veí. Així, l’únic fill baró i hereu de l’ambaixador es va casar amb Mència Manrique de Lara (†1581), filla del comte de Paredes. Un dels seus nou primogènits (Lluís, Pere, Àlvar, Jeroni, Jordi, Francesc, Magdalena i Aina) fou el bisbe de Mallorca, Joan Vic i Manrique.

25 Per aquest motiu Felip II el 1565 podia expressar la seva voluntat afirmant que “por derecho, antigua costumbre y justos títulos y concesiones, somos patronos de todas las iglesias, catedrales de estos reinos, y nos pertenece la presentación de los obispos y arzobispados, prelacías y abadías consistoriales de estos reinos, aunque vaquen en la corte de Roma”. Vegeu Novísima compilación de las leyes de España mandada formar por Carlos IV, Madrid, 1807, vol. VI.

26 Tellechea, 1997, p. 207-223. El Concili de Trento concretà una sèrie de disposicions respecte la reforma religiosa apuntant el sorgiment d’un nou model de bisbe, que la tratadística posttridentina el convertí en un pastor d’ànimes, superant la figura tardomedieval d’escarit administrador de sagraments. En resum, el nomenament reunia tres factors determinants: família, mèrits i lligams sòcio-religiosos.

27 A l’arxiu històric de la Universitat Pontifícia de Salamanca es conserven els següents documents: el llibre de claustres (AUSA, 33), llibres de matrícula de 1569 (any de llicenciatura), 1570 (any de magisteri) i llibre de matrícula en Teologia (AUS, 777).

28 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la sagristia de la Seu per mi Pere Crespí, prevere i doctor en drets (1574-1575), sig. 1257, f. 52v-53r. “A XXIV de Febrer de 1575 soterraren lo illustre Senyor Frai Francisco Vic, cavaller de Malta, germà del molt illustre i Rmo. Sr. D. Juan Vic, bisbe de Mallorca qui portà setze torxes (...) Tragueren el cos de Palau i anà en processó per la volta de Mo. Oleza i el carrer den Morey, pl. De Cort. Entraren per la porta de l’Almoina, fent la processó el Senyor Ardiaca i vingueren a dita processó tots els canonges que es trobaven a Ciutat i les dignitats. L’enterrament es va fer el capvespre a la darrera hora perquè es va morir a mig matí. Vingueren a dita processó totes les parròquies de Ciutat amb les seves creus (...) A XXV de febrer de 1575 feren missa conventual pel Molt il· lustre Senyor D. Francesc Vic, germà del bisbe Vic. Digué la missa el Sr. Ardiaca, fou de Concepció a cant d’orgue i malalt el virrei designà el seu germà D. Fernando de Mendoza”.

29 ACM, Llibre segon de l’administració de la sagristia de la Seu administrada per mi Melcior Coll prevere (1582-1583), sig. 1265, f. 51v-52r. “Dimecres a 21 de setembre de 1582, dia de Sant Mateu, a quatre hores del dia passà d’aquesta vida el Molt Il· lustre Sr. D. Antoni Oms, virrei de Mallorca el qual morí al convent de Sant Domingo (...) Anà en processó el Il· lm. i Rmo. Sr. D. Joan Vic i Manrique, bisbe de Mallorca, partint des de la Seu anant al Castell per davant de la casa del deganat i pel carrer den Morey. Seguiren per la plaça nova i per Cort, entrant pel portal major del convent de Sant Domingo”.

30 ACM, Llibre de l’administració i custòdia de la sagristia de la Seu administrada per mi Antoni Vinyes prevere (1585-1586), f. 32v. “A més el Capítol ha restat a la sagristia 49 trossos de torxes de cera vermella i 12 ciris de pes d’1 ll.”. El diumenge 5 de gener de 1603 enterraren a la Seu un esclau del bisbe Vic dit Felip Arnau, deixant 4 torxes i fent donació de 8s. per mitjà de Mn. Jaume Verger. ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrat per mi Antoni Pascual prevere (1602-1603), f. 65r.

31 ACM, Llibre de l’administració i custòdia de la sagristia de la Seu administrada per mi Antoni Vinyes prevere (1587-1588), sig. 1270, f. 36v. Es fa efectiu el pagament el 4 de maig de 1587 essent procurador del bisbe Vic Mn. Fluviana i del Capítol Mn. Jeroni Moix. Vegeu també Joan Vidal, 2005; Fernández, 1993, p. 321-332.

32 ACM, Noticiario de Mallorca (1598-1635), sig. 3417, f. 23v-24r. “Les nou lliçons de mort per lo Sr. Rey. Dijous 28 d’octubre, tocades vespres, començaren a tocar els nou trets i mentre que deien vespres, vingueren dotze cavallers engranallats del Castell Reial a convidar el virrei Ferran Sanoguera per l’endemà del dol. Desprès anaren al Palau a convidar Monsenyor Bisbe, i desprès els canonges que estaven congregats al Capítol, vestits de dol. Sortiren de la Seu, anaren a Palau amb bidell devant d’ells, amb rosegant gramalla i massa alta, reberen al bisbe Vic i tots, anaren al Castell a donar el pesar al Virrei. Es digueren les completes al cor, amb nou lliçons de mort per lo dit Rei dites pel canonge Garau, tres responsos de música, miserere i benedictus. Desprès, el Virrei anà a la Seu amb la seva família, els capellans del Castell, escrivans i oficials amb ses gramalles. Segon entrà el Sr. Inquisidor amb tota sa família i els oficials, secretaris i nuncis. Desprès el Sr. Regent, l’ardiaca Gregori Safortesa Tagamanent i els Srs. de la Rota (els missers Verí i Ferrer, i l’advocat Fiscal Faviller). Desprès els síndics de la Part Forana, clavaris, consellers de la Part Forana, oficials i clavaris. A continuació, el bisbe Vic amb tot el Capítol amb ses torxes i capirot de dol, entraren pel cor amb el bidell enfilant l’altar major. Allà se vestí de pontifical per presidir la missa conventual de rèquiem. Començà la música dalt de la trona major, escoltaren l’introit rèquiem eternam, assistents Jeroni Safortesa, Ugo de Palou, Jeroni Garau (Evangeli), Pere Onofre Verí (Epístola)”.

33 ACM, ibídem, f. 36v.

34 ACM, Capbreu vell de les institucions de beneficis de la Seu i parròquies de Ciutat, sig. 2723, f. 343r. “Instituo fundo et de novo erigo unum simples perpetuum eclesiasticum beneficium in altari maiori ecclesie sedis Marias sub invocatione Immaculate Conceptionis Sanctissime Virginis Matris Domine nostre beneficiatus”. Fou redactat pel notari Gabriel Torelló, en presència del bisbe Vic a la Cartoixa de Valldemossa, essent testadors el canonge Jeroni Safortesa i el cirurgià Joan Fornès.

35 ACM, ibídem, f. 350r. Fundació del benefici a l’altar major sub invocatine B. V. Marie per part del negociador del Regne de Mallorca Pere Esplugues el 25 de febrer de 1599, essent notari Bartomeu Julià i testador Mn. Agustí Cantallops.

36 ACM, Llibre de vuitens del Sr. Bisbe i del Rvnd. Capítol (1573-1574), sig. 2301, f. 7v.

37 ACM, ibídem, f. 3v. Els anys 1599 i 1600 les seves cases passaren a ser propietat de l’argenter Gregori Moragues, qui seguí sufragant l’administració de la Seu amb la mateixa estipulació econòmica, 24s. Vegeu ACM, Llibre de vuitens (1599-1600), sig. 2322, f. 3v.

38 ACM, Llibre de vuitens (1580-1581), sig. 2305, f. 17v.

39 ACM, Llibre de vuitens (1574), sig. 2302, f. 68r. Procurador del prelat, Alfonso Dufay.

40 ACM, Llibre de vuitens (1575), sig. 2303, f. 70r. Arrendador i administrador del bisbat, Joanot Sureda.

41 ACM, Llibre de vuitens (1579), sig. 2304, f. 96v.

42 ACM, Llibre de vuitens (1580-1581), sig. 2305, f. 86v.

43 ACM, Llibre de vuitens (1582), sig. 2306, f. 82r.

44 ACM, Llibre de vuitens (1583), sig. 2307, f. 68v.

45 ACM, Llibre de vuitens (1584), sig. 2308, s. f.

46 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, f. 36r. 20 de maig de 1576. Deixà 15 s. a favor del bisbe Vic.

47 ACM, ibídem, f. 20v. 12 de novembre de 1594.

48 ACM, Llibre segon de testaments, sig. 3393, f. 48r. 28 d’abril de 1584.

49 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, f. 15r. 24 de desembre de 1573.

50 ACM, ibídem, f. 62r. 16 de desembre de 1573. Deixà 5 ll. per l’obra de la Seu.

51 ACM, ibídem, f. 55v. 28 de juliol de 1597. Deixà 10 sous més pel bisbe Vic, al marge dels corresponents al dret episcopal.

52 ACM, ibídem, f. 60r. Sis d’abril de 1600.

53 ACM, Llibre de comptes particulars de l’Ilmo. y Rmo. Sr. Bisbe y Senyors canonges aportat per mi Jeroni Moix, prevere y procurador del Molt Rvnd. Capítol en lo any M D LXXXI, sig. 2697.

54 ACM, ibídem, sig. 2698.

55 ACM, ibídem, sig. 2699.

56 ACM, ibídem, sig. 2697, f. 5v.

57 ACM, ibídem, f. 5v.

58 ACM, ibídem, f. 5v.

59 ACM, ibídem, f. 31v.

60 ACM, Llibres dels aniversaris i distribucions de ploms, sig. 2009 a 2027.

61 Pellofa, plom o peça de metall que servia a les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor. Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor (en sous i diners). A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos.

62 ACM, Llibre d’aniversaris i distribució de ploms, sig. 2011, f. 61v.

63 ACM, ibídem, f. 61v.

64 ACM, ibídem, sig. 2015, f. 64v.

65 ACM, ibídem, sig. 2017, f. 76v.

66 ACM, ídem anterior.

67 ACM, ibídem, sig. 2018, f. 62v.

68 ACM, ídem anterior.

69 ACM, ídem anterior.

70 ACM, ibídem, sig. 2020, f. 68v.

71 ACM, ibídem, sig. 2023, f. 70v.

72 ACM, ibídem, sig. 2027, f. 73v.

73 ACM, ídem anterior.

74 ACM, ídem anterior.

75 ACM, Llibre d’acaptes del Cor de Nostra Sra. del Claustre en lo any 1592 fins 1593, sig. 3207, s. f. Albarà. “Jo Gaspar Oms, pintor, confés haver rebudes set lliures del Rvnd. Cristòfol Ginart, prevere, per les dotze lliures per daurar el llit de Nostra Sra. de l’Assumpció de la confraria de Nostra Sra. de la clastra. Fet a 13 de gener de 1593”.

76 ACM, Llibre de la confraria de Nostra Senyora del claustre de lo any 1577 que finirà el 1578, sig. 3199, s. f. “Confrares, mestre pintor Pere Reial, Mateu Gallart major pintor, Gaspar Gener imaginaire, Jaume Fuster pintor, Mateu Llopis pintor, Antoni Planes picapedrer, Cosme Ramis pintor, Gaspar Oms pintor, Rafel Guitard pintor, Pau Puigserver pintor, Antoni Verger imaginaire i Antoni Genovart picapedrer i escultor”.

77 ACM, ídem anterior, s.f. “Compte de unes joies d’or i argent que són venudes per la confraria de Nostra Senyora del claustre. Primo set grams d’or, dit senyals de penitència (21 ll. 15 s. 6 d.), un joiet d’or venut al botiguer Joanot Fortesa (4 ll. 12 s. 6d.), dues creus a l’argenter Francesc Oller (6 ll. 14 s.), una medalla d’argent ovada i daurada dedicada a Sant Jeroni i sant Joan venuda al conrador Joan Perelló (1 ll. 16 s. 6 d.), dotze caps de corretja d’argent a l’argenter Francesc Bordoy (10 ll. 8 s.) i una patena daurada d’argent a l’argenter Miró (12 s. 2 d.)”.

78 ACM, Llibre de la confraria de les ànimes al Purgatori (1573-1574), sig. 3168, s.f.

79 ACM, Llibre de rebudes i dates del bací de les ànimes en lo any 1579 a 1580, sig. 3171, s.f.

80 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrat per mi Antoni Pascual prevere (1602-1603), f. 34v.

81 ACM, Llibre primer de testaments, sig. 3392, f. 1r. Inventari de robes de la capella de Sant Pere de la Seu.

82 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrada per mi Gabriel Mir prevere (1603-1604), sig. 1286, f. 48v.

83 ACM, Llibre de l’administració de la custòdia de la Seu administrada per mi Antonio Alonso prevere (1605-1606), sig. 1288, f. 80r. “Divendres a 17 de juny de 1605 prengué possessió de l’obispat de Mallorca, d’Illm. i Rmo. Sr. D. Alonso Lasso Sedeño per mitjà del seu procurador Mn. Pere Bennàssar, prevere mallorquí. Fou del mode següent: primo, desprès d’haver citat i congregat el Capítol, feren tocar les matines per espai de 50 tirades i, mentrestant, sortiren del Capítol el Sr. degà Fortesa i el Sr. canonge Garau com a més antics. Amb el procurador, donarant-li possessió a la cadira del Sr. bisbe a l’altar major. Desprès anaren a la sagristia a on el feren seure a la cadira episcopal. El procurador porta la mitra i el degà li posà, que la va portar el mestre de cerimònia i el bàcul li donà el Sr. Garau. El custos donà a dit procurador 1 ll. de candeles i tots, s’anaren a Palau a donar-li possessió de tot i en acabar, tocaren totes les campanes tres trets, tot al servei de la divina majestat. Amen”; també vegeu ACM, Noticiari de Mallorca (1598-1635), sig. 3417, f. 34r. (Es detalla tota la memòria de l’entrada que féu el nou bisbe Mons. Lasso Sedeño).

84 Diu així en el pròleg: “Al Ilustrísimo y Reverendísimo Sr. D. Joan Vic y Manrique, de lo tanto que descubro me ha dado ánimo y osadía y he tomado de ahí la ocasión bastante de remitirle una nueva historia que en estos días he compuesto de la descripción y población de la isla de Mallorca, la cual hoy espiritualmente gobierna siendo de ella Episcopal Prelado”. Binimelis, 1927, p. 1.

85 Estatuts del 16 de juny de 1422 del bisbe Lluís de Prades. Amengual, J.: op. cit, p. 102.

86 Segons Binimelis els dotze canonges eren els següents: Bernadí Sanglada, Ramon Fraga, Arnaldo Pont, Arnau Andreu, Bernat Sagristà, Arnau de Apiera, Guillem d’Organes, Sr. de Bellpuig, Guillem de Quech, Ramon Gayol, Berenguer Girona, Ramon de Bonafos i Francesc Balaguer. Vegeu, Binimelis, J.: op. cit., p. 255-257.

87 Ibídem, p. 281.

88 Ibídem, p. 286-291.

89 Ibídem, p. 289.

90 Ibídem, vol. IV-V, p. 88.

91 ACM, Liber repertorium, sig. 3410.

Author

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)1

Agraesc especialment al Dr. Marià Carbonell Buades, catedràtic d’Història de l’Art de la UAB, el seu imprescindible recolzament per aquest estudi, la direcció i les suggerències documentals. Altrament als doctors Francesc Mirapleix i Julien Lugand per la decidida iniciativa de coordinar esforços per donar llum a investigacions relacionades amb les catedrals i els capítols.

The text and other elements (illustrations, imported files) may be used under OpenEdition Books License, unless otherwise stated.

Search OpenEdition Search

You will be redirected to OpenEdition Search