1. Introducció

1Les concurrències fer petons o donar consell són construccions amb verb de suport (també anomenat verb lleuger; Ginebra & Navarro, 2015, p. 218), en què un verb es combina amb un nom predicatiu i constitueixen un predicat complex semànticament (Colominas, 2001, p. 2). Aquestes construccions de verb de suport (CVS) es poden trobar en múltiples llengües del món que, a més, comparteixen un repertori bàsic de verbs que funcionen com a verb de suport: prendre, donar, fer, anar/venir, llençar o pegar (Butt, 2010, p. 23).

2El fet que aquestes construccions no permetin una traducció composicional ha fet que s’hagin estudiat des del punt de vista contrastiu (Colominas, 2001; Ginebra, 2008; Schmid, 2016). En aquest treball, però, ens centrem en l’estudi dels verbs fer i donar en el català actual, ja que són dos verbs que presenten força variabilitat, especialment pel contacte lingüístic amb el castellà. Alguns estudis (Ginebra & Navarro, 2015; García Rodríguez, 2018) posen el focus en les conseqüències de la convivència entre el català i el castellà per a les CVS. No obstant això, mentre que hi ha molta tradició d’analitzar la influència de l’ús freqüent del verb hacer en el castellà parlat en zones de contacte (Sinner, 2004; Casanovas Català, 2008; Freixas, 2016; García Rodríguez, 2018), no hi ha estudis sobre l’abast de l’ús del verb donar en el català actual2.

3L’objectiu de l’estudi és mostrar el decalatge que hi ha entre la normativa i l’ús del català actual en les CVS amb els verbs fer i donar mitjançant l’anàlisi de dades del Corpus Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC, que seran complementades amb dades d’ús a xarxes socials de microblogging com Twitter. Per enriquir l’estudi s’inclou una breu discussió de la situació de contacte entre el català i el castellà, així com un breu repàs de l’ús d’aquests verbs en altres llengües romàniques. D’aquesta manera, pretenem comprovar fins a quin punt hi ha interferència o convergència lingüística entre el català i el castellà en les CVS.

2. Els verbs de suport: estudis previs

4Les construccions amb verb de suport (CVS) són estructures en què l’element nominal és el que aporta el significat (fer una abraçada). Això suposa un desajust dels papers tradicionals del verb i del nom, ja que el pes semàntic no recau en el nucli del sintagma verbal (Ginebra, 2008). No obstant això, alguns estudis recents sostenen que els verbs de suport també contribueixen a la semàntica de la construcció (Butt, 2010) i, més concretament, a l’estructura argumental (Ramchand, 2014). És per això que resulta d’especial interès abordar l’estudi de les CVS des de la interfície semàntica-sintaxi.

5No obstant el seu interès, pocs estudis s’han centrat exclusivament en les CVS del català3. Les dues aproximacions a aquestes construccions en la llengua que ens ocupa s’han fet des de dues vessants: la diacrònica (Montserrat, 2014) i la contrastiva, en què s’ha posat el focus en les traduccions entre el català i l’anglès (Ginebra, 2008), l’alemany (Castell, 2011; Schmid, 2016) i el castellà (Ginebra & Navarro, 2015; De la Cruz, 2020 i 2021).

6La conclusió general dels estudis de traductologia és que la majoria de CVS del català no es tradueixen amb una CVS equivalent en l’altra llengua, sinó que s’opta generalment per un verb sintètic. Pel que fa als estudis que se centren en el verb fer, que és el verb més freqüent en la llengua (Rosselló, 2002; GIEC, 2016), la correspondència del verb fer amb la seva traducció en alemany, machen, és només del 21.67 % dels casos (Schmid, 2016, p. 132) i amb el verb hacer del castellà s’augmenta fins al 37.31 % (De la Cruz, 2021, p. 74), encara que es tracta d’una correspondència baixa entre dues llengües romàniques tan pròximes.

7Aquesta diferència entre els usos del verb fer en català en contrast amb altres llengües romàniques ja s’havia apuntat en Acedo-Matellán i Pineda (2019, p. 187) que destaquen una major proximitat d’aquest verb amb el francès faire, que no pas amb la preferència del castellà per dar (“donar”).

(1) a. fer por, faire peur.
b. dar miedo.

8Aquesta diferència en les preferències de dues llengües que estan en contacte, a més, pot tenir conseqüències en la convivència dels verbs fer i donar en les CVS del català actual que «afavoreix enormement la interferència entre el català i el castellà» (Ginebra & Navarro, 2015, p. 227). Així, mentre la influència del català en l’ús freqüent del verb hacer en el castellà parlat en zones de contacte amb el català s’ha estudiat àmpliament (Sinner, 2004; Casanovas Català, 2008; García Rodríguez, 2018), no hi ha estudis descriptius sobre l’ús del verb donar en el català actual.

9Pel que fa a les diferències semàntiques entre els dos verbs que ens ocupen, Colominas (2001, p. 191) proposa que cadascun dels verbs de suport dins del repertori bàsic del català està relacionat amb diferents eventualitats prototípiques: estats (2a), esdeveniments de creació (2b) i de transferència (2c).

(2) a. Estats amb tenir: por, vergonya, talent.
b. Actes de creació amb fer: traducció, anàlisi, caminada.
c. Actes de transferència amb donar: resposta, empenta.

10El fet que tots dos verbs, fer i donar, siguin tan propers semànticament perquè denoten esdeveniments i que la diferència entre ells sigui l’èmfasi que es posa en el procés de creació o en el de transferència pot explicar les vacil·lacions d’ús que apareixen en el català actual. Una cerca aleatòria a Google ens permet descobrir que l’ús del verb donar apareix sovint en articles de divulgació lingüística (Oliver i Alabau, 2015) o plataformes de consultes lingüístiques, com ara l’ésAdir4 o l’Optimot5 (3).

(3) No em donis petons. Fes-me’n (laincorrecta.cat).

11A més, la GIEC (2016, 17.2.2) descriu la principal diferència d’ús d’aquests dos verbs en català, precisament, en relació amb la diferència semàntica de l’activitat que denoten, entre activitats de creació i de transferència, però s’hi afegeix la importància de l’agentivitat del subjecte. D’una banda, «en els predicats d’activitat, que impliquen creació, generació o producció, controlada o no, el verb fer va acompanyat d’un nom, amb determinant o sense». D’altra banda, «el verb donar s’empra en predicats que indiquen alguna mena de transferència d’una entitat a una altra provocada per un subjecte que generalment controla l’esdeveniment». Així doncs, sembla que el control sobre l’activitat que té el subjecte podria fer-nos decantar entre el verb fer i el verb donar, encara que només de manera general.

12És per això que cal fer una revisió del que es diu a la normativa catalana, així com diccionaris i gramàtiques, sobre l’ús d’aquests dos verbs per tal de poder-ho comparar després amb les dades de corpus.

3. Els verbs fer i donar a la normativa catalana

13A la GIEC, es defineixen els verbs fer i donar com a verbs lleugers (de la denominació de l’anglès, light verb), que són «verbs transitius amb un significat molt general que es completa amb el complement que els acompanya» (2016, 17.2.2). Tal com es fa des de Rosselló (2002), es destaca que el principal verb de suport del català és fer, que pot crear tant predicats estatius (4a) com predicats d’acció (4b) i de desplaçament (4c). Dels altres verbs que s’inclouen dins d’aquesta denominació, s’inclouen els següents: donar, passar, pegar, prendre, tenir, treure/traure i la variant informal fotre (5).

(4) a. fer bona/mala cara.
b. fer feina, fer un petó.
c. fer fora, fer tard.

(5) donar un cop, passar pena, pegar una empenta, prendre partit, tenir por, treure fum, fotre pena.

14Com que el verb lleuger és el menys marcat, és el que s’empra en contextos més diversos, com es veu en (4). En aquest estudi ens centrem en els predicats d’acció o activitat (4b), ja que són els que tenen vacil·lació d’ús amb el verb donar6. D’aquest tipus de predicats, la GIEC (2016) estableix que impliquen creació, generació o producció d’una acció que pot ser controlada o no pel subjecte. Els exemples que s’aporten, però, seleccionen per norma general subjectes agentius (6).

(6) fer la verema, fer un petó, fer broma, fer pessigolles.

15Pel que fa al verb donar, la gramàtica dedica bona part de l’apartat a condemnar-ne certs usos. Així, es destaca que apareix en predicats amb una acció que implica una transferència on el subjecte controla l’esdeveniment (GIEC, 2016), com en (7). En canvi, quan aquesta acció no és controlada pel subjecte, l’ús del verb donar es penalitza, com en (8a), ja que l’ús del correcte en aquests contextos és el verb fer (8b)7.

(7) L’Elna està donant el pit al seu nadó.

(8) a. *Aquesta persona/cambra em dona por.
b. Aquesta persona/cambra em fa por.

16A banda d’aquests dos verbs, es destaca també l’ús del verb pegar (GIEC, 2016), que està molt estès a la varietat valenciana de la llengua (Ramos, 2016), en (9), així com la variant informal fotre, «que aporta un matís valoratiu a l’enunciat», com en (10). En tots dos casos, poden ser equivalents tant del verb fer (9a, 10a) com donar (9b, 10b).

(9) a. pegar un arrap.
b. pegar una empenta.

(10) a. fotre pena.
b. fotre un cop de puny.

17En el cas d’alguns substantius, a més, la nova gramàtica (GIEC, 2016) accepta que puguin seleccionar tant el verb fer com el verb donar. Ginebra (2017, p. 54) destaca especialment els casos de classe i conferència que anteriorment eren acceptats només amb el verb fer, mentre que actualment es considera correcta la combinació tant amb fer com amb donar. A més, a més, «[l]a GIEC indica que hi ha noms que admeten fer i donar amb el mateix significat, però no diu que això passi amb tots els noms», subratlla Ginebra. Aquesta manca de concreció de la normativa, doncs, deixa entreveure una coexistència dels dos verbs en més contextos dels recollits a la gramàtica.

18De fet, el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) ja contempla l’ús dels dos verbs indistintament en combinació amb alguns substantius que la GIEC (2016) només accepta amb fer: petó i abraçada. Aquests dos, especialment, són els substantius que més vacil·lació presentaran a l’estudi de corpus que presentem a continuació.

19En l’entrada d’abraçada (DCVB), s’hi donen les dues opcions: «Donar una abraçada»; «fer una abraçada». De fet, l’exemple amb la CVS que s’hi afegeix és amb el verb donar (11a), mentre que al DIEC2 l’oració que es tria és amb el verb fer.

(11) a. Donen-vos mil abraçades (DCVB, Cons. Casat 56).
b. Li va fer una abraçada (DIEC2).

20Pel que fa a petó (DCVB), que es defineix com a «besada», la tria d’ambdós diccionaris coincideix i els exemples triats seleccionen el verb fer, que és l’únic ús normatiu (12). En canvi, si ens centrem en l’entrada de besada (DCVB), els exemples són amb el verb donar, tot i que es destaca que són típics de Mallorca i Menorca (13a). A banda, el DCVB també ens duu a bes, com a sinònim de besada, que defineix com a «acte de besar» i que exemplifica amb el verb dar (14), que actualment es troba en desús (DIEC2). En aquests dos últims casos les entrades al DIEC2 remeten a petó i no aporten cap exemple.

(12) a. S’hi va acostar fins a fer-li un bon petó i una abraçada (DCVB, Massó Croq. 42).
b. La noia li va fer un parell de petons (DIEC2).

(13) A son senyor donaria | una besada ab passichs, (DCVB, Penya Poes. 144).

(14) Allí’ns espera la mort per da’ns un bes (DCVB, Atlàntida ii).

21Així doncs, la proximitat semàntica dels verbs fer i donar en CVS, la seva convivència en la història de la llengua, així com en les varietats dialectals ens duu a examinar l’abast del seu ús i de la vacil·lació que s’apunta a la normativa, a partir de la manera com es penalitzen certs usos.

4. Metodologia

22Tal com avançàvem, l’objectiu de l’estudi és observar els usos dels verbs fer i donar a partir de dades de corpus amb diferents nivells de formalitat. D’una banda, analitzarem les dades proporcionades pel CTILC, que està format per obra escrita que ha passat per una procés de publicació i és, per tant, representatiu de la llengua estàndard normativa. D’altra banda, aquestes es complementaran amb dades d’ús a xarxes socials, més concretament de Twitter, que se situaria en un registre més informal que es pot considerar proper a la col·loquialitat oral (De Smet & Enghels, 2020).

23De fet, en situacions de contacte de llengües, s’han observat divergències en certs usos que es veuen condicionades pel registre (Kühl & Braunmüller, 2014). Així, les opcions més normatives es trobaran en els registres de major formalitat i, en els contextos més informals, s’espera més vacil·lació amb variants més allunyades de l’estàndard8.

24D’aquesta manera, la selecció de les CVS per a l’estudi es basen en els casos on hi ha vacil·lació d’ús entre els verbs fer i donar, tal com indiquen tant la Fitxa 6814/5 de l’Optimot com la fitxa donar/fer de l’ésAdir, al portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Segons les possibilitats combinatòries amb els verbs de suport, les CVS analitzades es classifiquen en els següents tipus:

1. CVS amb fer: petó, abraçada, salt, discurs.

2. CVS amb donar: bufetada, empenta, cop, pallissa.

3. CVS tant amb fer com donar: conferència, classe, volta, tomb, ullada.

25La cerca al CTILC es va fer mitjançant l’eina de col·locacions que permet seleccionar la concurrència d’un lema amb un altre (en aquest cas, d’un substantiu amb els dos verbs de suport estudiats), amb la restricció temporal per al català actual: 2000-2018.

26Seguidament, s’han extret de manera arbitrària fins a 200 ocurrències de cadascun dels CVS del tipus 1, que a l’ésAdir s’especifica que van amb fer (i no amb donar), a la xarxa de microblogging Twitter. Seguint la metodologia d’altres estudis centrats en dades d’ús de Twitter (De Smet & Enghels, 2020), es van extreure ocurrències mitjançant l’eina de cerca avançada de la xarxa social des del 17.06 al 22.08.2022. Per tal d’acotar els missatges, es va aplicar el filtre de llengua (lang: ca) i es van filtrar els enllaços (-filter:links) per eliminar els missatges automàtics. Es van introduir diàriament a la cerca els quatre noms (petó, abraçada, salt i discurs) i es van seleccionar els primers missatges en què apareguessin amb un dels dos verbs de suport (fer o donar).

27Es van descartar, per tant, les expressions sense verb (15a), amb un altre verb (15b), quan el verb i el substantiu es troben separats perquè se seleccionen altres objectes (15c) o quan formen una locució o modisme (15d).

(15) a. Record [sic] mundial de salt d’alçada en Dodge Dart (TW, 09.06.2022).
b. No envio petons que últimament ho agafo tot (TW, 29.07.2022).
c. Hi ha cops que no estic d’acord amb tu, pero [sic] davant d’un fet com aquest et vull donar tot el meu recolzament i una abraçada, presidenta (TW, 20.06.2022).
d. M’estàs fent el salt? (TW, 19.06.2022).

5. Resultats

28Aquest apartat se centrarà a presentar els resultats dels dos corpus (CTILC i Twitter), així com a establir-ne les principals semblances i divergències.

5.1. Les dades del CTILC

29Les CVS del tipus 1 que seleccionen el verb fer segons la normativa presenten, efectivament, dades molt elevades de concurrència amb aquest verb en gairebé la totalitat de les ocurrències (Taula 1).

30En el cas de petó, abraçada i discurs, només hi ha una ocurrència amb el verb donar (16), mentre que salt té 11 ocurrències amb donar (que suposen un 5,47 % dels casos) (17).

(16) a. Amb el petó que em donares (Miquel, 2018).
b. convé, ara i cada vegada més, donar una abraçada fraterna a tots els polítics que van estar a la transició (Termes, 2003).
c. L’imam dóna un discurs sobre alguna cosa que ha passat durant la setmana (Candel & Cuenca, 2001).

(17) i sobre ella dóna salts l’últim home (Turró i Ortega, 2007).

31La Taula 2 mostra com les CVS del tipus 2 que es combinen amb el verb donar, segons la normativa, segueixen una tendència similar i apareixen en la totalitat dels casos amb aquest verb, en el cas de bufetada i pallissa, i en més del 80 % dels casos en el cas d’empenta i cop.

32En aquests dos últims casos, hi ha alguns exemples amb el verb fer (18), encara que no és el verb preferit.

(18) a. Adrià li féu una empenta suau cap a la llenya (Torrent, 2012).
b. fa un cop violent amb la mà a la taula (Belbel, 2002).

33Els resultats de les CVS que es poden combinar tant amb fer com amb donar del tipus 3 són més variats. Mentre que hi ha una clara preferència pel verb fer (amb percentatges superior al 50 % en tots els casos), alguns noms són més propensos a combinar-se amb aquest verb, com conferència, classe i volta, que superen el 70 % de les ocurrències. En aquest cas, es tracta de substantius que tradicionalment la normativa havia establert dins del tipus 1, tal com s’ha comentat a la secció anterior en el cas de conferència i classe. Pel que fa a tomb i ullada, la preferència pel verb fer és més reduïda, només amb un 63,35 % i un 54,93 % respectivament.

34Aquesta tendència es podria explicar per la major feblesa semàntica d’aquest verb que és el verb lleuger per excel·lència en català (Rosselló, 2002; GIEC, 2016). Cal destacar que en les CVS seleccionades per a l’anàlisi no hi ha diferències pel que fa a l’agentivitat o control del subjecte sobre l’activitat, ja que totes afavoreixen un subjecte agentiu. Per tant, les diferències podrien raure més aviat en si l’èmfasi es posa en la creació de l’activitat o bé en la transferència (com apunta Colominas, 2001).

5.2. Les dades de Twitter

35Pel que fa a les dades del català de les xarxes socials, ens hem centrat en les CVS de tipus 1, és a dir, aquelles que seleccionen el verb fer segons la normativa, ja que són el tipus de construccions que apareixen en tots els recursos lingüístics prescriptius que hem analitzat a l’apartat anterior com a exemples d’expressions que se sancionen amb el verb donar.

36Les dades de Twitter mostren dues tendències clares: petó i abraçada presenten una vacil·lació més elevada, amb un 79 % i un 58,5 % respectivament d’aparició amb fer, que no pas salt i discurs amb un 90 % i un 98,5 %, respectivament. Els dos primers tenen clares divergències amb les dades extretes del CTILC (Taula 1), mentre que els dos últims presenten percentatges més semblants.

37El nom petó es pot trobar al Twitter tant amb fer (19a) com amb donar (19b) en estructures idèntiques, encara que el primer segueix sent el verb preferit pels parlants. El mateix patró es repeteix amb abraçada a (20).

(19) a. Heu vist que la Úrsula [sic] li ha fet un parell de petons al Sánchez (TW, 08.07.22).
b. Li ha donat un petó a l’àrbitre (TW, 19.06.22).

(20) a. si em veieu, doneu-me una abraçada molt forta (TW, 16.06.22).
b. desitjo de tot cor [...] que demà feu abraçades fortes a la gent (TW, 17.08.22).

38En canvi, tant salt com discurs mostren una preferència més clara pel verb fer, tal com s’estableix a la normativa (21). En aquest cas, salt apareix únicament en 20 ocurrències amb el verb donar (22), mentre que discurs només en 3 ocurrències (23).

(21) a. els regidors i regidores de l’Ajuntament de Cervelló faran el salt conjunt a la piscina (TW, 05.07.22).
b. Va fer discursos no ambigus, i contundents (TW, 25.07.22).

(22) a. estem donant salts d’alegria per la seva desaparició (TW, 17.07.22).
b. l’accés a una educació bàsica universal els donà un salt qualitatiu com a país (TW, 30.06.22).

(23) a. Vas donant discursos reaccionant a una informació falsa (TW, 29.07.22).
b. A mi m’agradaria, però [sic] només dono bons discursos quan m’enfado (TW, 25.07.22).
c. un personatge que ni agafa l’escombra donant discursos a combatents bregats en mil combats. Vergonya! (TW, 25.07.22).

39La taula 5 presenta la comparació entre tots dos corpus de les CVS de tipus 1. Com ja apuntàvem, les grans diferències es troben en els noms petó i abraçada que, en el registre més col·loquial de Twitter, presenten certa vacil·lació inexistent a les dades de la llengua estàndard del CTILC. En el cas de petó la preferència per fer és gairebé total en les ocurrències del CTILC (99,66 %), mentre que es redueix a un 79 % en les dades de Twitter. El nom abraçada segueix un patró semblant, encara que les dades del CTILC eren més escasses i les 16 ocurrències amb fer representen un 94,12 % dels casos, mentre que les dades de Twitter són un 58,5 % amb fer i un 41,5 % amb donar. Si bé és cert que hi ha divergències entre ambdós corpus i l’ús de donar es troba més estès en el corpus informal de Twitter, tots dos noms encara mostren una preferència per fer i l’ús de donar no es troba generalitzat. Per contra, els resultats dels dos corpus són molt propers en el cas de salt i discurs, ja que són pràcticament coincidents en el primer (94 % al CTILC i 90 % a Twitter) i exactes en el segon (98 %).

40Si ens centrem en les diferències sintàctico-semàntiques entre aquests dos subgrups de noms —petó i abraçada, d’una banda; salt i discurs, de l’altra—, la diferència no es pot traçar en la seva capacitat de seleccionar un subjecte agentiu, ja que tots ho fan. En canvi, la principal diferència sembla que és deguda al tipus d’eventualitat que denoten i, tal com apunta Colominas (2001) i la GIEC (2016). En aquest sentit, només petó i abraçada permeten l’èmfasi tant en la creació (24) com en la transferència, en els casos en què hi ha un destinatari involucrat (25).

(24) a. Ada, segueix fent petons que això si [sic] que és important (TW, 07.07.22).
b. de moment encara podem fer abraçades positives (TW, 04.07.22).

(25) a. Jo em passo el dia abraçant-la i fent-li petons (TW, 07.07.22).
b. a vegades em passa q [sic] li faig una abraçada a algú q [sic] estimo molt (TW, 30.06.22).
c. Li donarem petons de part de la tieta Laia (TW, 27.06.22).
d. Dóna-li una forta abraçada de part meva. Gràcies! (TW, 01.07.22).

41Per contra, ni discurs ni salt no acostumen a seleccionar un segon objecte, de destinatari. En el cas de discurs, trobem que dels únics casos amb el verb donar hi apareix un objecte indirecte receptor del discurs i, per tant, es podria posar l’èmfasi en la transferència (26a), però no és l’únic, ja que també trobem un cas semblant amb el verb fer (26b).

(26) a. un personatge que ni agafa l’escombra donant discursos a combatents bregats en mil combats. Vergonya! (TW, 25.07.22).
b. els seus seguidors són els que van a l’urna a trencar el vot i fer-li un discurs al president de la Mesa? (TW, 15.06.22).

42Pel que fa a la CVS amb salt, en canvi, aquestes no admeten construccions ditransitives (27) que podrien forçar un èmfasi en la transferència9. En els casos en què ens trobem un segon objecte, però, es tracta d’un datiu de possessió, és a dir, un «adjunt del predicat que es refereix a un posseïdor de l’entitat expressada pel complement directe o el subjecte d’un verb inacusatiu. Es representa amb un pronom feble» (GIEC, 2016: 13.7.2), com el pronom et a l’exemple de (27). Per tant, la semàntica del predicat no denota una transferència, al contrari dels casos discutits a (25).

(27) T’ha fet un salt el cor quan has vist la nostra costa? (TW, 26.06.22).

43En definitiva, els resultats de Twitter mostren un ús més estès de donar en la llengua col·loquial que en registres més formals, cosa que es pot explicar per un ús més relaxat de la llengua que, alhora, es pot relacionar amb la situació d’intens contacte lingüístic que existeix entre el català i el castellà actualment (Ginebra & Navarro, 2015).

6. Discussió: qüestió de contacte lingüístic

44Tradicionalment, la bibliografia del contacte lingüístic considerava els canvis en situacions de contacte com interferències lingüístiques d’una llengua en l’altra. Des de Thomason (2001), però, s’estableixen dos tipus de canvis per contacte lingüístic: la interferència i la convergència lingüística. D’una banda, la interferència lingüística es dona quan una llengua concreta presenta un tret o conjunt de trets nous com a conseqüència del contacte amb una altra llengua (Thomason, 2001, p. 61). D’altra banda, la convergència lingüística és la influència mútua entre llengües en què (i) un tret convergent ja existent en ambdues llengües canvia el seu nivell de prominència o bé (ii) un tret similar però no idèntic es reinterpreta com a tret propi com a conseqüència del contacte (Thomason, 2001, p. 89).

45En el cas de l’ús de donar en les CVS en el català col·loquial, tal com s’ha observat en els resultats de Twitter, Ginebra & Navarro (2015) el consideren un cas d’interferència lingüística amb el castellà que afavoreix aquest verb sobre el verb fer, més prototípic en català. En el cas del contacte lingüístic entre el català i el castellà, com que es tracta de dues llengües tipològicament properes, és probable que la mateixa estructura existeixi en totes dues. En aquest cas, els dos verbs existeixen en les dues llengües però difereixen en les possibilitats combinatòries amb certs substantius a l’hora de formar CVS. És per això que el contacte pot provocar que el sistema es reestructuri per convergència amb l’altra en les dues direccions: en el cas del castellà en contacte amb el català, s’ha comprovat un ús més elevat del verb hacer per convergència amb els usos del verb fer del català (Sinner, 2004; Casanovas Català, 2008; Freixas, 2016; García Rodríguez, 2018); de la mateixa manera, l’augment de la freqüència d’ús del verb donar com a verb de suport en el català actual es pot donar per convergència lingüística amb el castellà.

46Des del punt de vista històric, Montserrat (2014) destaca que fer i donar conviuen en moltes concurrències fins al segle xiv, en què s’observa un declivi de l’ús del segon a favor de fer. A més, des de la perspectiva sincrònica, cal tenir present que les CVS amb donar són presents en català i conviuen amb les variants amb fer en alguns casos en què les dues opcions són normatives, com en (28); així com hi ha varietats diatòpiques de la llengua que afavoreixen la selecció de donar, com en (29).

(28) a. donar classes, donar una conferència (GIEC, 2016).
b. fer classes, fer una conferència.

(29) a. donar una aferrada pel coll: abraçar (DIEC2).
b. Li va fer una abraçada (DIEC2).

47La proposta és, doncs, que l’ús de donar en CVS que, per norma, haurien de combinar-se amb fer, no es tracta d’un cas d’interferència lingüística ja que no s’incorpora material lingüístic nou, sinó que el contacte amb el castellà provoca una reestructuració de les CVS.

48A més, completem l’estudi amb una breu anàlisi contrastiva de l’ús de fer i donar en CVS en altres llengües romàniques10 en els diferents tipus de CVS analitzades als corpus. La taula 6 mostra la correspondència de les CVS del tipus 1, en què s’observa que petó i abraçada en català, en combinació amb el verb fer, és una anomalia dins de l’espectre romànic, ja que la resta de llengües seleccionen el verb donar amb aquests dos substantius, excepte el francès que accepta tots dos verbs amb petó i abraçada. En canvi, discurs presenta una coincidència en totes les llengües amb el verb fer, amb l’excepció del castellà que permet tant el verb fer com el verb donar. Per últim, salt combina amb fer en francès i italià, mentre que les llengües romàniques més occidentals prefereixen el verb donar o d’altres com pegar en castellà.

49Aquests resultats contrasten amb el tipus 2 de CVS, que seleccionen el verb donar. En aquest cas, hi ha coincidència en totes les llengües seleccionades per a la comparació en combinar-se amb el verb donar (Taula 7).

50Pel que fa a la vacil·lació del tipus 3 de CVS, que poden seleccionar tant fer com donar segons la normativa i les dades d’ús del CTILC, s’observa una tendència ja detectada anteriorment, en què les llengües romàniques occidentals afavoreixen el verb donar, mentre que el francès i l’italià tenen preferència pel verb fer (Taula 8). De fet, amb classe i conferència tant en francès com en italià, també s’admeten les dues opcions amb fer i donar, mentre en castellà, portuguès i gallec es tria el verb donar de nou. Així, el català se situaria en un punt intermedi entre les dues preferències, però que s’alinea amb les llengües romàniques més orientals que mostren tendència a la tria de fer. A més, cal esmentar que el nom ullada permet altres verbs de suport, com echar en castellà i jeter en francès (“llançar”).

7. Conclusions

51En aquest treball hem presentat una aproximació descriptiva als verbs fer i donar en construccions de verb de suport en català i els hem posat en relació amb una selecció d’altres llengües romàniques. Tal com s’esperava, la gramàtica normativa de la llengua catalana (GIEC, 2016) dedica gran part de la descripció dels verbs fer i donar en CVS a sancionar l’ús del verb donar en certs contextos; així com destaca el verb fer com el verb de suport prototípic de la llengua.

52Per tal de comprovar quin és l’abast de l’ús d’aquests dos verbs en el català actual s’ha fet un estudi de corpus que mostra com les dades quantitatives del CTILC segueixen les normes de la llengua estàndard, mentre que les dades de Twitter mostren una presència més habitual del verb donar en contextos sancionats per la normativa, encara que no és el verb majoritari.

53En definitiva, s’ha comprovat que la convivència dels verbs fer i donar en CVS en català, així com la seva vacil·lació en l’ús amb certs substantius (com petó, abraçada o salt), es pot considerar una qüestió de contacte amb el castellà. No obstant això, no es tracta d’un cas d’interferència, com havien apuntat estudis anteriors, sinó de convergència lingüística, ja que l’ús del verb donar és genuí d’algunes varietats de la llengua i no és manllevat del castellà. A banda, la tria del fer amb petó i abraçada és anòmala dins de l’espectre de les llengües romàniques.

54Per tal de complementar i ampliar els resultats d’aquest estudi de corpus, un estudi d’acceptabilitat de les CVS amb els verbs fer i donar amb major vacil·lació ens permetria establir diferències de preferència a partir del perfil sociolingüístic dels informants, cosa que no és possible amb l’eina de cerca avançada de la xarxa Twitter.