Table des matières

Comitè científic

Josep Marqués Meseguer et Estel Aguilar Miró

Presentació

Miquela Valls Robinson

Pòrtic

Escriptores nord-catalanes del segle XX ençà

• 1. Antecessores
• 1.1. Llunyanes
• 1.2. Envers 1900, principatines i occitanes
• 1.3. Inicis del segle xx. Rosselloneses a les revistes
• 2. Anys vint, una poeta: Simona Gay
• 2.1. El despuntar
• 2.2. El català
• 2.3. Primers passos
• 2.4. Primers reculls publicats
• 3. Anys trenta
• 3.1. Jocs Florals de la Ginesta d’Or
• 3.2. Teatre popular: Llúcia Bartre
• 3.3. Llengües i dones
• 4. Postguerres (anys quaranta-cinquanta)
• 4.1. Contactes nord-sud
• 4.2. Els Jocs Florals se feminitzen
• 4.3. Publicacions
• 4.4. Una obra dispersa: Joana Maureso
• 4.5. Els Jocs Florals, tret de sortida
• 4.6. Als marges: Elisabet Oliveres-Picó
• 5. Anys seixanta: una oportunitat editorial
• 6. Anys seixanta i setanta: el GREC
• 7. Des dels anys setanta: Renada-Laura Portet
• 7.1. Irrupció
• 7.2. La dona. La lingüista
• 7.3. El jo poètic i narratiu. Una recepció parcial
• 7.4. Narració erudita
• 8. Anys vuitanta: Josiana Cabanas, l’altra narradora
• 8.1. Dona de lletres
• 8.2. Narradora breu
• 8.3. Periodista
• 9. Fi de segle xx, inicis del xxi: oportunitats
• 9.1. Més dones
• 9.2. Susagna Baixàs-Lable
• 9.3. Pruïja d’escriure
• 9.4. Les dones dels CAVI
• 10. Estudis catalans
• 10.1. Veus
• 10.2. Plomes
• 10.2.1. Maite Barcons
• 10.2.2. Aire nou editorial
• 11. Poeta per natura. Colette Planas
• 11.1. Fer les classes
• 11.2. Publicar poemaris
• 11.3. L’altre, l’altra
• 11.4. I la prosa?
• No-conclusió

I. Estudis literaris i culturals

Laura Sellés Lloret

Quan la mar es glaça 

Anàlisi del tractament del lesbianisme literari en les obres de Carme Riera i Eva Baltasar

• 1. Consideracions prèvies
• 1.1. Revisió històrica del moviment LGTBIQ+ (lèsbic) en l’àmbit hispànic
• 1.2. La literatura lèsbica des dels setanta ençà a l’àmbit català
• 2. Anàlisi particular
• 2.1. Carme Riera
• 2.1.1. «Te deix, amor, la mar com a penyora» (1975)
• 2.1.2. «Jo pos per testimoni les gavines» (1977)
• 2.1.3. «Qui portava flors a na Glòria?» (1975)
• 2.2. Eva Baltasar
• 2.2.1. Permagel (2018)
• 3. Diàleg entre les dues propostes narratives estudiades
• 3.1. La identitat
• 3.2. El desig
• 3.3. Tabú
• 3.4. Mestratge i maternitat
• 3.5. Suïcidi i mort
• 3.6. Exili
• 4. Conclusions i consideracions finals

Marc Arencón Llobet

L’homosexualitat silenciada

Repressió i censura de l’homosexualitat a la ficció catalana sota el franquisme

• 1. Introducció
• 2. Les primeres representacions sota la Censura (1939-1966)
• 3. L’aperturismo de Fraga (1966-1975)
• 4. Els últims tabús de la Censura sense Franco (1975-1978)
• 5. I les lesbianes, què?
• 6. Els darrers quaranta anys

Xavier Hernàndez-i-Garcia

El jazz en la poesia catalana contemporània

• 1. Introducció
• 2. El jazz i l’avantguarda poètica
• 3. El blues i la nostàlgia de postguerra
• 4. La interacció entre jazz i poesia en l’actualitat
• 5. Conclusions

Georgina Torra i Guixeras

«La meva poesia són records»

Anàlisi genètica de tres poemes de Joan Vinyoli

• 1. «El graner morat»
• 2. «Aplec»
• 3. «El guany»

Míriam Ruiz-Ruano Rísquez

Josep Carner i Ausiàs March

Un nou classicisme

Júlia Rocas Sumoy

Dones d’aigua al Pirineu

Anàlisi de la tradició a través de la llegenda

• 1. Introducció
• 2. Contextualització i caracterització inicial
• 3. Dones d’aigua a la Catalunya del Nord
• 3.1. Funcions i motius temàtics
• 3.2. Valors eticomorals i interpretació social
• 4. Dones d’aigua al Pirineu català
• 4.1. Funcions i motius temàtics
• 4.2. Caracterització
• 5. Dones d’aigua a Andorra
• 5.1. Caracterització i hàbitat
• 5.2. Funcions i interpretació social
• 6. Conclusió

Agnès Camatxo-Buj

Visions del pirineisme en la literatura de la Renaixença a l’entorn de Records del Rosselló, de Pere Talrich

• 1. Introducció al pirineisme a través de Records del Rosselló, de Pere Talrich
• 2. Principis del pirineisme: toponimisme, excursionisme i plenairisme
• 3. Mostres del pirineisme
• 4. Models
• 4.1. La cançó de gesta medieval
• 4.2. El felibritge
• 4.3. La literatura francesa de l’època
• 5. Conclusions

II. Estudis de lingüística

Maria Antón i Álvarez de Cienfuegos

Prejudicis lingüístics de l’alumnat del sistema immersiu en català a la Catalunya del Nord

• 1. Introducció
• 1.1. Marc teòric
• 1.2. Metodologia
• 2. Actituds lingüístiques
• 2.1. Parlar català considerat com a situació artificial
• 2.2. Parlar francès com a acte de rebel·lia contra l’autoritat
• 2.3. Inseguretat lingüística
• 2.5. Incertesa identitària
• 3. Conclusions

Laura Farré Badia

Estratègies discursives i registre col·loquial en la poesia de Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol: anàlisi contrastiva

• 1. Introducció
• 2. Objectius, hipòtesi i metodologia
• 3. Marc teòric: pragmaestilística literària
• 4. Estratègies discursives i registre col·loquial en la poesia de Joan Vinyoli
• 5. Estratègies discursives i registre col·loquial en la poesia de Gabriel Ferrater
• 6. Estratègies discursives i registre col·loquial en la poesia de Miquel Martí i Pol
• 7. Estratègies discursives i registre col·loquial en la poesia de Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol: anàlisi contrastiva
• 8. Conclusions

Lucie Kuzmová

La (des)cortesia dels evidencials evidentment i és evident en el llenguatge parlamentari

• 1. Introducció
• 2. Discurs parlamentari
• 3. Evidencialitat i categories d’anàlisi
• 4. Anàlisi del corpus
• 5. Conclusió

Pere Garau Borràs

Els models de subtitulació d’IB3 i TV3

• 1. Introducció
• 2. Corpus
• 3. Resultats
• 3.1. Canvis lèxics i semàntics
• 3.2. Canvis morfològics
• 3.3. Canvis sintàctics i d’ordre
• 3.4. Canvis d’estil
• 3.5. Sumari de canvis
• 4. Discussió
• 5. Conclusió

Georgina Alvarez-Morera

L’ús dels verbs de suport fer i donar en el català actual

• 1. Introducció
• 2. Els verbs de suport: estudis previs
• 3. Els verbs fer i donar a la normativa catalana
• 4. Metodologia
• 5. Resultats
• 5.1. Les dades del CTILC
• 5.2. Les dades de Twitter
• 6. Discussió: qüestió de contacte lingüístic
• 7. Conclusions

Pau Martín Miñana

L’evolució del demostratiu aqueix durant l’època moderna

• 1. El determinant demostratiu aqueix i el seu àmbit d’ús
• 2. El sistema demostratiu en la llengua antiga
• 2.1. L’herència del sistema demostratiu llatí
• 2.2. La forma (aqu)eix dins del paradigma demostratiu català
• 3. Evolució dels determinants demostratius de proximitat en el català modern
• 3.1. L’evolució del demostratiu (aqu)eix enfront de (aqu)est durant l’edat moderna
• 3.2. Les formes reforçades per aqu- i les formes no reforçades
• 4. Discussió

Pere Giner-Mira

Sobre l’origen de la vocal neutra catalana, a partir de dades de l’occità

• 1. Introducció
• 2. Estat de la qüestió
• 3. Hipòtesis
• 4. Corpus de dades
• 5. Resultats i discussió
• 6. Epíleg