Jordi Pere Cerdà
|Introducció
Texte intégral
1El dramaturg, poeta, novel·lista i folklorista de l’Alta Cerdanya Jordi Pere Cerdà, pseudònim literari d’Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011), és un autor molt desconegut fora de Catalunya del Nord, més encara si ens situem en els territoris catalanoparlants que s’estenen més enllà de tot Catalunya. Tanmateix, ha estat reconegut amb alguns dels més distingits premis literaris concedits als Països Catalans : Premi Nacional de Literatura (1999), Premi Crítica Serra d’Or, Premi Creu de Sant Jordi (1986), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995). Tot i aquest significatiu reconeixement oficial, Cerdà ha estat un autor divulgat de manera molt discontínua en l’àmbit catalanòfon, no només en els territoris administratius espanyols sinó també en l’àmbit català francès d’on l’autor és originari. El centenari del naixement de l’autor que es va complir el passat 4 de novembre de l’any 2020 ha motivat nombrosos actes i referències públiques que han commemorat i homenatjat l’autor de Sallagosa. Sens dubte, aquest moment proppassat de celebració podria servir per motivar una nova onada de divulgació d’una de les veus més significatives i singulars de la literatura catalana i europea contemporània.
2Amb aquest afany, ens hem interessat en aquest estudi per conèixer els orígens i el desenvolupament del pensament poètic de Jordi Pere Cerdà a través de la seua pròpia producció literària. Partint de l’anàlisi i la interpretació dels seus texts, podem reconstruir una vida posada al servei del pensament, la creació, l’agitació cultural i el compromís social.
3La vida i l’obra de Jordi Pere Cerdà es troben fortament vinculades a l’altiplà muntanyenc i transfronterer de la Cerdanya, entre els estats francès i espanyol i limítrof amb Andorra. A més, els conflictes bèl·lics de la Guerra d’Espanya (1936‑1939) i la Segona Guerra Mundial (1939‑ 1945) sacsejaren un territori que va esdevenir escenari d’ocupacions, controls duaners gairebé hermètics i moviments migratoris cautelosos en totes direccions. Antoni Cayrol participarà en aquest convuls context de manera ben activa, formant part de la Resistència francesa com a passador de refugiats que tractaven de deixar enrere les urpes del nazisme a través de la serralada pirinenca. Aquesta experiència de joventut el marcarà profundament, així com el fet d’haver crescut en una Cerdanya rural i força aïllada dels grans nuclis urbans (Perpinyà, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc o Barcelona), on l’accés a la lectura i als esdeveniments culturals o literaris no era gens comú. Aquestes dificultats comunicatives tindran, doncs, un paper fonamental en la gestació i desenvolupament de les creacions de Cerdà, més encara si tenim en compte les dificultats afegides de l’autor a l’hora d’expressar‑se en una llengua, la catalana, que s’estenia per uns territoris inconnexos a banda i banda de la ratlla o frontera imposada de manera abrupta pels marcs estatals.
4A més, tot i que Cerdà pogué accedir a la llengua oral a través del contacte amb els familiars i els veïns més propers, el procés avançat de substitució de la llengua i la cultura catalanes als territoris nord‑catalans li impedia trobar models de llengua escrita de referència per al seu procés creatiu. Conscient de la situació, l’interès de l’autor per interpretar teatre en català als pobles cerdans i per fer reviure les cançons tradicionals pròpies d’aquelles terres, esdevindrà tota una tasca antropològica d’exploració de la memòria més profunda dels habitants de l’Alta Cerdanya, una labor que li permetrà connectar amb els seus veïns i que l’ajudarà a forjar la seua obra literària, malgrat totes les vicissituds. La paraula de Cerdà o cerdaniana, en efecte, cal contextualitzar‑la i interpretar‑la com a part d’un procés de recuperació i dignificació cultural i lingüística del català, posada al servei del poble (la seua terra cerdana) i, alhora, de la confecció del seu propi univers creatiu, ben original i inserit en els moviments estètics contemporanis, malgrat el seu aïllament respecte als nuclis artístics i de pensament.
5Així, la de Cerdà és una veu literària publicada i difosa amb les dificultats inherents a l’articulació de la cultura catalana durant un període històric dramàtic per als territoris catalans ; una veu, amb tot, divulgada i recuperada al llarg de la seua vida i fins a dia d’avui, gràcies als cada cop més nombrosos seguidors que aprecien en la seua figura el profund testimoni d’un autor modern i eclèctic, bregat en la dignificació d’una llengua, d’una cultura i d’unes tradicions que anaven quedant arraconades. En Cerdà hi apreciem, en definitiva, un compromís amb la lletra i amb l’ànima d’un territori, la Cerdanya i la Catalunya del Nord (sovint menystinguda o ignorada pel seu caràcter perifèric), desd’on brolla amb força la deu poètica que presentem.
NOTA
6Atès el significatiu nombre de mots i locucions no normatius que citem en aquest estudi, hem considerat oportú explicar totes aquelles paraules i expressions que no apareixen al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), de l’Institut d’Estudis Catalans, ni al Diccionari Català-Valencià-Balear, de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Editorial Moll. Així, doncs, segons cada cas consultat, hem introduït notes a peu de pàgina a l’hora d’aclarir el significat, la variació o la normativitat de la paraula o locució referenciades, a fi de resoldre possibles problemes d’accés als texts que citem.
Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.