La mel del record
Estudi i edició critica de la Faula d'Orfeu, de Josep Sebastià Pons
Amb una estructura que recorda la d’un oratori musical i amb un contingut que la converteixen en un autèntic testament literari, la Faula d’Orfeu, amb els seus més de tres-cents versos, constitueix possiblement la composició més coneguda de Josep Sebastià Pons i un dels cims de la poesia catalana contemporània. Poema fortament existencial, en ell Pons evoca Helena, la muller morta trenta anys abans, en un darrer intent de desafiar l’oblit, que és la mort. Després d’analitzar el sentit de la Fa...
Dans la Fable d'Orphée, Josep Sebastià Pons évoque Hélène, l'épouse morte trente ans auparavant, dans un dernier effort pour défier l’oubli. Après l’analyse du poème, l’auteur essaie d’en déterminer les sources —autant anciennes que modernes—, et en propose une édition critique à partir des archives personnelles du poète.
Éditeur : Presses universitaires de Perpignan
Lieu d’édition : Perpignan
Publication sur OpenEdition Books : 18 octobre 2022
ISBN numérique : 978-2-35412-464-9
DOI : 10.4000/books.pupvd.41389
Collection : Joan Lluís Vives | 2
Année d’édition : 2018
ISBN (Édition imprimée) : 978-2-35412-335-2
Nombre de pages : 175
Amb una estructura que recorda la d’un oratori musical i amb un contingut que la converteixen en un autèntic testament literari, la Faula d’Orfeu, amb els seus més de tres-cents versos, constitueix possiblement la composició més coneguda de Josep Sebastià Pons i un dels cims de la poesia catalana contemporània. Poema fortament existencial, en ell Pons evoca Helena, la muller morta trenta anys abans, en un darrer intent de desafiar l’oblit, que és la mort. Després d’analitzar el sentit de la Faula d’Orfeu en el marc de la poesia ponsiana i molt especialment en el context del recull pòstum Cambra d’hivern (1966), del qual forma part, hom intenta determinar les fonts – tant antigues (Teòcrit, Ovidi i Virgili, sobretot) com modernes (Rilke) – en les quals s’inspirà Pons, i proposar una edició crítica del poema, a banda de reconstruir- ne la versió francesa que enllestiren els seus gendres (Enric Frère i Andreu Susplugas) després de la seva mort. I tot això, per primer cop, a partir dels materials d’arxiu del poeta, que l’autor d’aquest assaig porta anys estudiant de cara a la imminent publicació de la seva poesia completa, en edició critica, per part de l’editorial gironina Edicions de la Ela Geminada i de la Diputació de Girona.
Dans la Fable d'Orphée, Josep Sebastià Pons évoque Hélène, l'épouse morte trente ans auparavant, dans un dernier effort pour défier l’oubli. Après l’analyse du poème, l’auteur essaie d’en déterminer les sources —autant anciennes que modernes—, et en propose une édition critique à partir des archives personnelles du poète.
Llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb menció de Doctor Europeu, és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona i de l’Acadèmia d’Atenes. A banda dels seus estudis sobre la presència catalana a Grècia en el segle XIV i la seva pervivència en la literatura i el folklore grecs, així com la seva edició per a l’Institut d’Estudis Catalans, en quatre volums, de l’epistolari grec d’Antoni Rubió i Lluch, el més gran estudiós d’aquesta pàgina tan mitificada de la nostra història, ha traduït al català obres dels escriptors grecs Pandelís Prevelakis, Konstandinos Kavafis, Iannis Ritsos, Iorgos Seferis i del xipriota Iorgos F. Pieridis, així com historiografia bizantina i poesia popular grega al català i el castellà. En el camp de la literatura catalana ha dedicat diversos llibres i articles a l’obra de Carles Riba i de Maria Àngels Anglada, de la qual edità la narrativa completa l’any 2001. Del 2007 al 2012 dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes i actualment presideix l’Associació Cultural Hispano-hel·lènica.
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Jordi Pere Cerdà
o l'ànima literària de la Cerdanya : El pensament poètic i el compromís amb la paraula
Josep Marqués Meseguer
2021
Antoni M. Badia i Margarit, la llengua per damunt de tot
Immaculada Fàbregas Alegret et Mercè Pujol Berché (dir.)
2024
Jordi Pere Cerdà
o l'ànima literària de la Cerdanya : El pensament poètic i el compromís amb la paraula
Josep Marqués Meseguer
2021
Antoni M. Badia i Margarit, la llengua per damunt de tot
Immaculada Fàbregas Alegret et Mercè Pujol Berché (dir.)
2024
