Version classiqueVersion mobile

Roches ornées, roches dressées

 | 
Michel Martzluff

2 - Aux sources des arts et des mythes

El cromlec de Pins Rosers (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

Josep Tarrús, Enric Carreras, Benjamí Bofarull et Pere Gay

Résumé

El cromlec dels Pins Rosers ο del Pla Marsell (Llinars del Vallès), un dels primers monuments megalítics coneguts a Catalunya, es un peça única dins del patrimoni prehistòric català. Possiblement feia funcio de molló entre els termes de Cardedeu i de Llinars del Vallès durant l’edat mitjana. Correspon a l’estudiós Antoni Mañé i Sàbat (1989) el mèrit d’haver estat elprimer en copsar l’interès d’aquest cercle de pedres i de no considerar-lo com un dolmen destruït. Es tracta d’un cercle irregular de pedres format per un menhir central i un corona de menhirs al seu voltant - potser 12 originalment, dels quais ara només se’n conserven 6. D’aquestes 7 pedres conservades únicament restaren dempeus, al llarg del temps, el menhir central i el que es troba uns 4 m al seu sud-est

Texte intégral

1. Situació i història

1El cromlec dels Pins Rosers ο del Pla Marsell és un dels primers monuments megalítics coneguts a Catalunya, però malgrat l’abundant bibliografia que ha produït, mai no ha vist reconeguda la seva real importància com a un peça única dins del patrimoni prehistòric català. Potser una de les causes ha estat el fet que la tesi de Lluís Pericot de 1925 i també la seva reedició ampliada de 1950, només es varen ocupar dels sepulcres megalítics, deixant de banda tot el referent als menhirs. Aquest oblit ha pesat fortament en la historiografia del megalitisme català, fins al punt que han hagut de ser, majoritàriament, els estudiosos locals els qui ens han hagut d’anar tornant, comarca per comarca, les notícies d’aquestes Pedres Llargues ο Gentils, sovint oblidades en les síntesis posteriors sobre el fenomen dolmènic a Catalunya.

2El cromlec de Pins Rosers és dins del terme municipal de Llinars del Vallès, a uns 40 m a l’est de la fita divisòria amb Cardedeu. Sembla ser, però, que a finals del s. XIX aquesta fita estava només a 1,60 m a l’est del monument, el qual, possiblement, feia, en realitat, de molló entre els termes de Cardedeu i de Llinars del Vallès durant l’edat mitjana.

3Les seves coordenades UTM segons l’Atles Topogràfic de Catalunya (1995) són les següents: 4 47 70 Longitud est i 46 09 45 Latitud nord.

4Per localitzar-lo cal anar per la carretera de Cardedeu a Mataró i, després del pont de l’autopista, prendre la direcció que duu fins a la Depudadora d’Aigües de Cardedeu, uns 300 m més avall. El monument és a uns 100 m a la dreta de l’entrada d’aquesta Depuradora. Actualment no s’hi pot accedir lliurament, per visitar-lo cal demanar abans permís a l’Agència Catalana de l’Aigua, que depèn de la Generalitat de Catalunya.

Figure 1: Situació del cromlec de Pins Rosers (Llinars del Vallès)

5Es troba al bell mig la depressió prelitoral, en un punt equidistant entre el Montseny i la serralada litoral, en un pla ben regat pel riu Mogent i per tots els torrents que hi baixen des de l’esmentat massís muntanyós. El seu emplaçament concret estava sobre un petit puig, força desfigurat avui dia, que quedava dominant sobre el paisatge granític dels seus voltants, a una altitud de 160 ±10m s.n.m. Tot i estar relativament aïllat, aquest cromlec es troba a uns 6 km al sudoest del dolmen de la Pedra Arca (Vilalba Sasserra/Llinars del Vallès) i a altres 6 km al nord-est del dolmen de Can Planas, el sepulcre més septentrional del nombrós grup megalític de la Roca del Vallès. L’impressionant hipogeu calcolític de la Costa de Cal Martorell (Dosrius) és a 5,5 km al seu sud-est.

6Aquest cromlec va ser citat primerament per Joaquim Mercader de Belloch, l’any 1887, dins d’unes Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. Aquest autor opinava que era un dolmen destruït envoltat per un cromlec, que era l’únic que es conservava del monument.

7Des d’aleshores diversos prehistoriadors i estudiosos que se n’han ocupat - Salvador Sanpere i Miquel (1881), Pere Bosch i Gimpera (1919), Lluís Pericot i Garcia (1925), Antoni Gallardo (1938), Josep Estrada i Garriga (1950) i Pere Comas (1968), cronista de la vila de Cardedeu, entre molts d’altres- repetiren les mateixes opinions del comte de Belloch. D’aquesta manera, no és estrany que la seva veritable naturalesa - com a un cromlec real i no com un dolmen destruït - hagi restat desconeguda fins fa ben pocs anys.

8L’any 1984, Antoni Arrizabalaga, Jordi Pardo i Joan Sadurní, en un llibre de divulgació sobre l’arqueologia del Vallès Oriental, l’esmenten ja com a un cromlec, situat entre els termes de Llinars del Vallès i de Cardedeu, encara que no semblen adonar-se de la importància del monument.

9Cinc anys més tard, l’estudiós Antoni Mañé i Sàbat (1989) s’adona del seu interès i el considera obertament un cromlec i no un dolmen destruït. Nosaltres (Enric Carreras, Miquel-Didac Piñero, Benjami Bofarull i Josep Tarrús) el vàrem visitar per primer cop el 13 de gener de 1991 i quedàrem molt sorpresos que un monument d’aquesta singularitat no hagués mai atret l’opinió dels prehistoriadors catalans.

2. Descripció del monument

10Es tracta d’un cercle irregular de pedres d’uns 9 m de diàmetre i 28,5 m de perímetre extern, format per un menhir central i un corona de menhirs al seu voltant - potser 12 originalment, dels quais ara només se’n conserven 6. Tots estaven fets sobre granit local. El menhir central (núm.1) està orientat, segons els perfils més amples, entre 60° nord-est i 250° sud-oest ± 5°.

11D’aquestes 7 pedres conservades únicament restaren dempeus, al llarg del temps, el menhir central (núm. 1) i el que es troba (núm. 2) uns 4 m al seu sudest (130°), sobre el cercle extern. Tots els altres es conservaven, més ο menys al seu lloc, però tombats. Al sector nord-est s’hi veuen dos blocs informes que deuen haver estat aportats els darrers anys des de la rodalia i que no sembla que pertanyin en absolut al cromlec original.

12L’any 1968, durant les obres de construcció d’aquesta depuradora d’aigüës, el cromlec va ser netejat de bardisses i es va enjardinar el seu entorn. Possiblement va ser aquest el moment en què es devia de plantar l’altre menhir (núm. 3) del sector est del cromlec, a continuació del que restava dret des d’antic (núm. 2). En tot cas, en la fotografia que acompanya l’article de Antoni Gallardo, l’any 1938, encara hi ha només dos menhirs dempeus-el central (núm. 1) i el que queda al seu sud-est (núm. 2)-, mentre que en la fotografia de l’informe de Pere Comas, l’any 1968, ja apareix dret el nou menhir d’aquesta banda est (núm. 3).

Figure 2: Planta actual del cromlec de Pins Rosers

13Alguns dels menhirs presenten una forma prismàtica (núm. 1, amb secció rectangular; núms. 2, 3 i 6, amb seccions quadrangulars), mentre que en els altres és més aviat fal.liforme (núm. 4, 5 i 7, amb seccions ovalades). Només n’hi ha 3 de sencers (núm. 1, 4 i 7, els altres tenen la part superior més ο menys escapçada (núm. 2, 3, 5 i 6). Alguns menhirs conserven clarament els senyals de la talk artificial, per repicat, sobre els seus caires; a la vegada que les cares s’observen signes de poliment. Als menhirs números 4 i 7 s’hi veuen encara les marques dels picapedrers modems, que els varen voler aprofitar i contribuïren a destruir el monument.

Figure 3: Aspecte del cromlec de Pins Rosers en l’actualitat (dibuix de Benjamí Bofarull)

14Les dimensions dels menhirs conservats són les següents:

  • Menhir núm. 1 = 160 cm d’alçada (plantat i sencer, no comptem la part implantada), per 85 cm d’amplada i 45 cm de gruix mitjà.

  • Menhir núm. 2 = 110 cm d’alçada (plantai i escapçat), per 60 cm d’amplada i 55 cm de gruix mitjà.

  • Menhir núm. 3 = 135 cm d’alçada (plantat i escapçat), per 70 cm d’amplada i 45 cm de gruix mitjà.

  • Menhir núm. 4 = 185 cm d’alçada (tombat i sencer), per 70 cm d’amplada i 40 cm de gruix mitjà.

  • Menhir núm. 5 = 140 cm d’alçada (tombat i escapçat), per 70 cm d’amplada i 40 cm de gruix mitjà.

  • Menhir núm. 6 = 120 cm d’alçada (tombat i escapçat), per 50 cm d’amplada i 50 cm de gruix mitjà.

  • Menhir núm. 7 = 210 cm d’alçada (tombat i sencer), per 90 cm d’amplada i 40 cm de gruix mitjà.

15Recentment ha estat enjardinat de nou, però la seva forma i situació dels menhirs no ha variat d’ençà de la nostra primera visita de l’any 1991.

3. Consideracions finals

16Veritablement, l’existència del cromlec de Pins Rosers (Llinars del Vallès) dins del context del megalitisme costaner català, la regió dels sepulcres de corredor antics (cambres subcirculars ο trapezoïdals) i evolucionats (cambres rectangulars amb passadissos amples ο galeries catalanes), situables entre el IV i el III mil.lenni cal. AC, ens aporta un element molt valuós i enriquidor.

17D’entrada, la seva presència serveix per subratllar de nou les cada cop més escasses diferències que s’aprecien entre el món megalític atlàntic i el del mediterrani occidental, tant pel que fa al tipus de monuments com en relació a les cronologies, cada vegada més ajustades.

18És veritat que no tenim parai.lels d’altres cromlecs «strictu senso» a Catalunya, malgrat que existeixen monuments amb més d’un menhir com la Pedra Gentil de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), els quais poden haver estat en realitat monuments d’aquesta classe (Tarrús 1999). Concretament, en aquest cas de la Pedra Gentil, el monument consta d’un gran menhir central i un altre de petit, arranat i tombat al seu costat des d’antic, que fou redreçat -potser per un grup excursionista de Barcelona- l’any 1983. La seva situació actual, uns 2,5 m a l’oest del menhir gran, no sembla la correcta. Possiblement els menhirs petits del cromlec, si és que existia, devien d’estar a 4/5 m del menhir central.

Figure 4: Planta idealitzada del cromlec de Pins Rosers

19Sí que tenim constància, en canvi, de recintes-menhir, com el dels Estanys I (La Jonquera, Alt Empordà), amb un espai intern de 5 per 8 m (40 m2). Aquesta construcció ha estat objecte d’una excavació arqueològica (Tarrús 1993), que va aportar materials arqueologics (fragments de ceràmica i de silex) propis del Neolític-Calcolític. En aquest darrer cas es tracta d’un menhir situat dins d’un recinte, format per un mur de pedra seca als seu darrere i per un fossat amb forats de pals al seu davant, en semicercle.

20Per trobar paral.lels al Mediterrani Occidental d’alineaments de menhirs ο de cromlecs de forma tradicional, similars al de Pins Rosers, cal anar fins al sudest de França, al Llenguadoc Oriental, on la seva presència és ben coneguda, malgrat que no ha estat mai gaire esmentada. Cal destacar, entre d’altres, els cromlecs de La Cam de Peyrarines i de La Cam de la Rigalderie al Gard; i també l’alineament de Bondons a La Lozère, una mena de construccions megalítiques que, com veiem, no s’han de considerar exclusives de la façana atlàntica (Guilaine 1998).

21No volem deixar de dir que el cromlec de Pins Rosers (Llinars del Vallès) es troba en un indret molt apropiat com a lloc d’habitació i de trobada per als grups megalítics que habitaven aquesta comarca des de mitjan del IV a finals del III mil.lenni cal. AC. En aquest sentit, la distribució dels monuments megalítics en aquesta zona baixa prelitoral és força singular i sembla refermar la idea que el cromlec de Pins Rosers s’utilitzava com a un punt central de referència per en aquestes comunitats prehistòriques.

22En efecte, hi podem observar que els sepulcres se situen al llarg del vessant nord de la serralada litoral, arran de la plana, amb una clara concentració al voltant de la Roca del Vallès; mentre que, en canvi, els nombrosos «menhirs», que s’hi han detectat, ressegueixen els punts alts de les dues serralades, a un i altre costat de la plana, com si emmarquessin el territori agrícola interior.

23El cromlec de Pins Rosers no s’ha arribat a excavar mai, encara, per la qual cosa no disposem de materials arqueològics fiables que permetin datar-lo. Volem esmentar, això sí, que l’estudiós Josep Estrada i Garriga (1950) ens parla que va recollir nombrosos fragments de ceràmica a mà «de pasta basta i negrosa» a l’entorn d’aquests menhirs.

24En tot cas, donat que tots els cromlecs coneguts a Europa Occidental se situen sempre entre el neolític mitjà i el calcolític, opinem que aquest dels Pins Rosers també s’ha de datar entre el IV i el III mil.lenni cal. AC, en relació, per tant, amb els sepulcres megalítics de la mateixa comarca.

Bibliographie

Arrizabalaga, Pardo, Sadurní (1984): ARRIZABALAGA (Α.), PARDO (J.), SADURNÍ (J.) - Els orígens de Granollers i del vallès Oriental col. Pobles de Catalunya, Caixa d’Estalvis de Catalunya, Barcelona, 1984.

ICC - Atlas Topogràfic de Catalunya, 1:50.000, Ed. Enciclopèdia Catalana, Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, 1995.

Bosch-Gimpera 1919: BOSCH-GIMPERA (P.) - Prehistòria catalana, Barcelona, 1919, p. 99-126.

Comas 1968: COMAS (P.) - El dolmen y cromlech de Pins Rosés, junto a la antigua strata romana, dins Memoria inèdita de la Estación de Tratamiento de Cardedeu, Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental, Cardedeu, 1968, p. 1-5, 1 carte, 3 photos.

Estrada Garriga 1950: ESTRADA GARRIGA (J.) - Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores, Imp. Busquets-Roca, Granollers, 1950, 154 p.

Gallardo 1938: GALLARDO (A.) - Del Mogent al Pla de la Calma, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XLVIII, juliol-desembre de 1938, núm. 518-523, Barcelona, 1938, pàgs. 164-165.

Guilaine 1998: GUILAINE (J.) - Au temps des dolmens. Mégalithes et vie quotidienne en France méditerranéenne il y a 5000 ans. Éd. Privat, Montpellier, 1998, 166 pàgs.

Mañé Sabat 1989: MAÑÉ SABAT (A.) - Els monuments megalítics de la serra de Llevant (Vallès Oriental-El Maresme), rev. Vértex, núm. 130, Barcelona, 1989, pàgs. 402-403.

Mercader de Belloch 1887: MERCADER DE BELLOCH (J.) - Descripció de dos monuments megalítichs, cromlechs, cercles de pedres ό túmulus de la segona época de la edat de la pedra polida, segons los més moderns autors, dins Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, 1887, pàgs. 138-144.

Péricot 1925: PÉRICOT (L.) - La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat de Barcelona, 1925, 98 p.

Péricot 1950: PÉRICOT (L.) - Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica, CSIC, Instituto de Estudios Pirenaicos, Barcelona, 1950, 150 p.

Sanpere i Miquel 1881: SANPERE I MIQUEL (S.) - Contribución a studio de los monumentos megalíticos ibéricos, Revista de Ciencias Históricas, vol. II, Barcelona, 1881, p. 465-466.

Tarrús 1993: TARRÚS (J.) - El menhir dels Estanys I, La jonquera, Empúries 48-50, 1986-1989, Barcelona, 1993, pàgs. 346-351.

Tarrús Galter 1999 inédit: TARRÚS GALTER (J.) - Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i Cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Tesi de doctorat, Universitat de Barcelona, 1999, 708 p.

Table des illustrations

Légende Figure 1: Situació del cromlec de Pins Rosers (Llinars del Vallès)
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4125/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 56k
Légende Figure 2: Planta actual del cromlec de Pins Rosers
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4125/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 32k
Légende Figure 3: Aspecte del cromlec de Pins Rosers en l’actualitat (dibuix de Benjamí Bofarull)
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4125/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 72k
Légende Figure 4: Planta idealitzada del cromlec de Pins Rosers
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4125/img-4.jpg
Fichier image/jpeg, 43k

© Presses universitaires de Perpignan, 2005

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540

Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search