Version classiqueVersion mobile

Roches ornées, roches dressées

 | 
Michel Martzluff

2 - Aux sources des arts et des mythes

La pintura rupestre del Sàhara Occidental1

Joaquim Soler Subils, Narcís Soler Masferrer, Joan Escolà Pujol, Carles Serra Salamé et Jordi Ungé Plaja

Résumé

Dans le contexte de la recherche des œuvres picturales au Sahara occidental, nos efforts se sont focalisés sur des gisements inédits de Rekeiz et de l’Oued Kenta. Tous deux ont conservé des peintures rupestres dans de petits abris de grès peu profonds : une cinquantaine pour Rekeiz et 27 pour l’autre site. Sur ces sites sont représentés des scènes peintes d’époques et de styles très différents, depuis des figurations très naturalistes jusqu’à des œuvres totalement schématiques. L’abondance, la richesse et la complexité des représentatios artistiques sont de grande valeur pour la connaissance de la Préhistoire de cette région

Texte intégral

Introducció

  • 1 Amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència de la (...)

1Des de la meitat del segle XX es tenia notícia de l’existència d’alguns llocs amb pintura rupestre al territori del Sàhara Occidental. Altres exploracions arqueològiques van proporcionar alguns jaciments més, però la recerca es va haver d’interrompre l’any 1975 a causa de la guerra.

2L’any 1995 un equip de la Universitat de Girona va iniciar un treball sistemàtic de prospecció, documentació i anàlisi de l’art rupestre del Sàhara Occidental (Soler et alii 1997) en col laboració amb el Ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). En el curs d’aquest treball s’han descobert diversos jaciments amb representacions artistiques i, quan ha estât possible, s’han tornat a estudiar els jaciments que ja es coneixien en època colonial. Gràcies a això de moment ja podem avançar que el conjunt de pintura rupestre del país és molt més ric i complex del que es tenia notícia inicialment.

3En aquesta comunicació recollim tots els jaciments amb pintura del Sàhara Occidental, tant els que ja eren coneguts com els que el nostre equip ha descobert en els últims anys, per tal de presentar una visió general sobre els jaciments que es coneixen fins l’any 2001.

1. El marc geogràfic

4El Sàhara Occidental (fig. 1) és un territori desèrtic on predominen els relleus plans i els sòls pedregosos. No hi ha grans elevacions i només existeix un sol curs fluvial de certa importància, la Seguia el Hamra, que discorre en sentit est-oest pel nord del país fins a desembocar a l’Atlàntic prop de el Aiuun, encara que quasi mai no porta aigua. La vegetació, de tipus desèrtic i estepari, hi és escassa i la fauna pròpia del país (diferents espècies de gaseles, estruços, arruís, etc.) avui dia ha estat en gran part exterminada. Malgrat la uniformitat del país, la seva llarga història geològica i la proximitat del mar han acabat per generar una notable diversitat d’ambients i paisatges.

Figure 1: Alguns dels jaciments amb art rupestre del Sàhara Occidental

5Els territoris del nord-est pròxims a la frontera mauritana estan dominats per un relleu tabular constituït per elevacions baixes i aplanades de gres d’edat paleozoica. En aquesta regió, coneguda com a Zemmur, els sediments omplen la part meridional d’un enfonsament tectònic, la cubeta de Tindouf, i s’ordenen en bandes subhoritzontals orientades cap al nord-est. A les vessants nues d’aquestes elevacions gresoses hi sol haver multitud d’abrics que s’han format a causa dels processos de dissolució química dels gresos, en molts dels quais s’hi han descobert pintures rupestres. En general aquesta regió disposa d’una mica més de vegetació, sobretot al llarg dels nombrosos uadis que hi discorren, si la comparem amb la que podem trobar en d’altres zones del país.

6Al nord del Zemmur, cobrint part d’aquesta sèrie d’estrats paleozoics i ja plenament dins l’enfonsament tectonic del Zemmur, trobem la hamada, una immensa planura pedregosa que s’estén cap a Algèria i el Marroc, on pràcticament no existeixen ni vegetació ni elevacions. El seu origen data del cretaci i l’eocè, quan s’hi dipositaren diverses sèries de sediments marins.

7Cap a l’oest les també hamades mesozoiques del Draa, el Gaada i del Haded ocupen el nord del pais donant-li un aspecte plà i desèrtic. Aquesta monotonia només és trencada per l’erosió de la Saguia el Hamra i els seus afluents, que amb el pas del temps i els canvis del nivell del mar han generat les terrasses fluvials, que acumulen còdols i graves, i els congostos que tallen els sediments hamadians.

8El sud del pais està dominat per la planura granítica del Tiris, continuació occidental de la planura més nord-oriental del Yitti, sobre la qual es recolzen els sediments paleozoics del Zemmur. Aquí el relleu és pràcticament inexistent i el seu típic paisatge pla només és trencat per l’aparició d’elevacions granítiques baixes i arrodonides anomenades estal. Aquestes muntanyes, que normalment apareixen agrupades, són el resultat d’efusions del magma que s’escapa per les fractures que esquerden l’escut granític precambrià africà. En aquestes elevacions granítiques s’hi formen també abrics, en alguns dels quais també s’hi han descobert representacions artístiques, però n’hi ha menys que en les zones gresoses per manca d’elevacions i la naturalesa geològica del territori.

9Finalment, la zona costanera es caracteritza per estar coberta per una capa de lumaquel la originada en el transcurs de les transgressions del neògen recent i del quaternari i una línia de costa accidentada i elevada, on dominen els espadats (Alía 1949).

10En totes aquestes regions existeix una gran riquesa arqueològica: tallers lítics del paleolític inferior amb bifaços, d’indústres aterianes molt eolitzades i d’altres indústries que evoquen les magrebines d’edat epipaleolític: innombrables llocs amb ceràmiques decorades i destrals de pedra polimentada, monuments illegalítics... Malgrat les meritòries aportacions, però, fins ara manquen estudis aprofundits que estableixin les relacions entre aquestes troballes i les civilitzacions que s’han succeït en aquest territori i les seves relacions amb les que s’han definit en els territoris propers.

2. Història de les investigacions

11Eugenio Morales Agacino és qui dóna la primera notícia escrita de l’existència de pintura rupestre al Sàhara Occidental (Morales 1944a, 1944b). Es tractava d’uns quants signes pintats prop de Bir el Farsia que van ser considerats com a escriptura tifinagh. Per aquelles dates només feia pocs anys que es coneixia la presència d’art rupestre en territoris de la colònia espanyola, donada a conèixer per la publicació d’una troballa de gravats rupestres al uadi Asli a la revista Tánger (Martínez Santa-Olalla 1941). Durant la dècada dels anys 40 del segle XX es van realitzar moites troballes arqueològiques, coincidint amb l’exploració real del país. La major part dels jaciments van ser localitzats a la zona occidental mentre que la zona de la qual ara ens ocuparem, la més oriental, quedava fora dels circuits habituais de les expedicions.

12Per motius totalment aliens a la pràctica de la investigació arqueològica nosaltres tampoc no podem estudiar la totalitat de l’art rupestre del país. La causa és l’ocupació de les dues terceres parts del Sàhara Occidental per l’exèrcit marroquí, cosa que ens impedeix d’accedir als territoris ocupats. La nostra zona d’estudi es limita, doncs, als territoris sota el control del Frente Polisario, que és qui d’altra banda fa possible la nostra recerca al Sàhara Occidental. Tot i això les nostres descobertes de jaciments arqueològics inèdits han estat nombroses perquè aquestes regions, com ja hem comentat, van ser molt poc explorades pels arqueòlegs europeus (Soler et alii 1999).

13D’entre els investigadors que estudiaren l’art rupestre del Sàhara Occidental abans de nosaltres destaquen l’equip encapçalat per Manuel Pellicer i Pilar Acosta, el dirigit per Herbert Nowak i Dieter Ortner, i els treballs de Rodrigo de Balbín Behrmann. Tots tres van estar en actiu durant la primera meitat de la dècada dels anys 70, abans de l’esclat de la guerra. Els professors de la Universitat de la Laguna, Manuel Pellicer i Pilar Acosta van centrar especialment la seva atenció en els jaciments de gravats i pintura del sud del país (Pellicer et alii 1972, 1973-74, 1991). Els austríacs Herbert Nowak i Dieter Ortner, també estudiaren el sud del país i alguns jaciments del nord (Nowak & Ortner 1975). En la seva tesis doctoral Rodrigo de Balbín Behrmann inventaria tots els jaciments coneguts en aquell moment i en proposa una evolució estilítica (Balbin 1975).

3. La pintura rupestre del Zemmur

14En aquesta regió hi ha una gran abundància de pintura rupestre. Els jaciments que fins ara han estat estudiats són cinc, quatre dels quais els hem pogut visitar. El cinquè és el de Bir el Farsia, que ja hem esmentat com al primer indret amb pintures rupestres conegut. Aquest no ha estat possible revisar-lo perquè es troba en els territoris ocupats però de tota manera les pintures es limiten als signes tifinagh que hem comentat anteriorment.

3.1. Uad Ymal

15Gart Ymal és una elevació aïllada que es troba a 20 km al nord-oest de Hasi Mehairis. A les seves proximitats hi passa un uadi al marge del qual hi ha elevacions de gresos amb abrics. En aquest indret l’any 2000 vam visitar dos abrics amb pintures que Nowak havia publicat però que mai no havia pogut visitar (Nowak 1976, p. 146). En aquella ocasió vam ser acompanyats per Feidal-lah Uld Endadia, qui havia fotografiat les pintures per a la publicació de Nowak del 1976. Respecte a aquella primera notícia, cal aclarir que es tracta de dos abrics diferents situats pràcticament un al davant de l’altre i no dues composicions ubicades en un mateix abric. En un, que nosaltres hem batejat com l’abric de l’Arquer Ajupit, s’hi van representar les siluetes de dos humans i un quadrúpede semblant a un felí, tot d’una manera molt naturalista. Lamentablement l’escena no és completa perquè el conjunt està bastant deteriorat. També hi ha uns altres individus molt més esquematitzats, de traç gruixut i pintats amb un pigment més concentrat, que formen part d’una altra escena.

16En l’altre abric, el de l’Home Fort, es va pintar un humà vist de davant amb el cap trilobulat i els braços flexionats i enlairats, en una posició que recorda una demostració de força. Corn les pintures figuratives d’humans de Fabric anterior, aquest personatge té l’interior del cos pintat i no s’hi observen details interns. Per representar-lo es va elegir el marc d’una cavitat semiesfèrica molt petita que va ser totalment ocupada per altres pintures ja que a banda i banda d’aquest individu hi ha altres personatges de factura i actitud similar pero que el pas del temps no ha respectat.

3.2. Rekeiz

17Rekeiz és el jaciment de pintura més ric que coneixem al Sàhara Occidental. És una elevació aplanada que forma part de la serralada de Lemgasem, constituïda per sorrenques, quarsites, i argiles micàcies, en alguns casos fortament metamorfitzades que s’aixequen sobre un sòcol granític. En aquestes sorrenques l’erosió ha creat tot una sèrie de cavitats on es conserven les manifestacions artístiques. Al peu de Lemgasem transcorre l’uadi Erni, que concentra la poca vegetació de la zona, les aigües del qual són tributàries de la Saguia el Hamra.

18Fins al moment hi coneixem una cinquantena d’abrics pintats amb abundant indústria lítica i ceràmica en superficie. A més, l’indret és igualment interessant per les indústries amb bifaços i fenedors que es troben, molt eolitzades, al peu de les vessants gresoses. A la part alta, per sobre dels abrics, també s’hi troba ben representat l’aterià, amb les seves característiques puntes pedunculades.

19Als abrics de Rekeiz conserven un registre artístic complex i cronològicament llarg i continuat on coexisteixen molts tipus de representació diferents. Els ternes més habituais són la fauna salvatge, les empremtes de mans i les figures humanes. La concentració d’abrics més importants la trobem en un torrent sec que hem anomenat Oued Petit, que neix al cim de l’elevació de Rekeiz i es precipita cap a l’est. De tota manera són presents al vessant est de l’elevació i també a les zones més aplanades del seu cim.

20La figura humana té una gran importància i, encara que en la seva majoria consisteixen en figures de petita talla, estan elaborades amb molta cura i s’hi representen molts details tan anatòmics com culturals. Gairebé sempre les trobem associades entre elles encara que no falten representacions on apareixen aïllades. Moltes d’aquestes figures es representen nues ο com a màxim vestides amb un faldallí i adornades amb pentinats elaborats ο barrets al cap. Moltes, sobretot les que interpretem com a homes, porten tot una sèrie d’elements a les mans, des de arcs i fletxes fins a bastons. Les figures humanes més emblemàtiques del jaciment són les escenes representades a Fabric Gran de l’Oued Petit (fig. 2), unes figures de petites dimensions (aproximadament d’uns 10 cm) que semblen participar en rituals. Hem de suposar, doncs, que aquestes figures humanes són representació de la mateixa gent que van fer les pintures i per tant són un element a tenir en compte a l’hora de poder determinar el tipus de societat que les va elaborar. Els rinoceronts, girafes, èquids, cànids i felins també es troben ben representats al jaciment de Rekeiz i en alguns casos trobem bovins de gran bellesa. Són espectaculars les sèries de girafes que trobem en diversos abrics i especialment en Fabric Gran de l’Oued Petit.

21Aquest petit inventari de les restes arqueològiques de Rekeiz és suficient per donar una primera impressió de la intensa presència humana en aquest territori. L’extensió, la qualitat, i la diversitat de l’art de Rekeiz converteixen aquest jaciment en un dels punts de referència per l’estudi del art rupestre al Sàhara Occidental, des del sud del l’Atlas fins la Mauritània.

3.3. Asako

22L’abric d’Asako es troba prop de la frontera amb Mauritània, en una elevació granítica. En aquest jaciment, descobert l’any 1996, s’hi va representar d’una filera d’individus de manera esquemàtica escollint un traç molt gruixut i roig. Crida l’atenció el fet que d’un d’aquests personatges en sorgeix una línia que es transforma en un rectangle sota de les seves cames. Aquest abric també conserva la representació de dos individus molt diferents dels anteriors, en els quais s’ha dibuixat el contorn amb un traç molt més fi que ha deixat buit el seu interior i ha permès afegir-hi alguns details amb un traç fi.

3.4. Uadi Kenta

23A uns 20 km al nord-est de Hasi Mehairis, tot seguint el curs de l’uadi Kenta, s’arriba a un promotori aïllat enmig del llit de l’uadi. En aquest punt i en les elevacions gresoses als marges de l’uadi hi ha un total 27 abrics pintats que van ser descoberts al 1996 i tornats a estudiar més intensivament el 2000. El jaciment ha estat dividit en tres sectors (Uteit uadi Kenta, Uadi Kenta sud i Davant uadi Kenta) en els quais es troben abrics que contenen representacions tant naturalistes com esquemàtiques, amb profusió de signes geomètrics i empremtes de mans. El color dominant és el roig encara que també hi trobem mostres de pintura blanca i negra.

Figure 2: Calc de les pintures de l’abric Gran de l’Oued Petit (Rekeiz)

Figure 3: Calc de les pintures de l’abric del Frente Polisario (Uteit Uadi Kenta)

24En els abrics del uadi Kenta s’hi pintaren tant humans com animals. Els humans són representats de moites maneres diferents. Habitualment apareixen de perfil i les seves dimensions oscil len entre els 5 i 15 cm. Alguns porten objectes a les mans com arcs i destrals però moltes altres vegades no hem pogut identificar clarament aquests atributs. Els individus no apareixen aïllats sinó que formen part de composicions: disparen arcs, corren, fan rotllanes, es posen en filera... Aquests humans, que gairebé sempre s’han de relacionar amb altres individus, també apareixen envoltats d’animals però no és fàcil assegurar que formin part de la mateixa composició ja que en aquests casos és difícil esbrinar què s’està representant. Pel que fa a la tècnica amb la qual van ser pintats, trobem humans, normalment d’un roig més fosc i pintats de perfil absolut i amb tinta plana, com a Fabric de les Figures negres ο Fabric del Capell. Altres en canvi, han estat representats només amb el contorn. En aquestes figuracions es diferencien clarament les extremitats i alguns atributs com els arcs. Finalment, trobem uns humans molt més esquematitzats elaborats amb uns pocs traços gruixuts de color vermell.

25Els animals que trobem pintats en aquests abrics són molt difícils d’identificar perquè, a més del gran esquematisme en la representació que domina als abrics de l’uadi kenta, falten molts dels details que permeten reconèixer les espècies. De tota manera, gràcies a les pintures més naturalistes hem pogut reconèixer estruços, girafes, elefants, gaseles i altres antílops.

26Els jaciments de l’uadi Kenta destaquen per la gran quantitat de signes no figuratius diferents. Trobem abrics, com el del Frente Polisario (fig. 3) en què exclusivament es pintaren signes d’aquests tipus, però en molts altres casos apareixen al costat de representacions d’humans i animals. Fins ara ens ha estat impossible de relacionar aquestes representacions amb les decoracions dels productes artesanals actuals i subactuals i amb qualsevol forma d’escriptura tifinagh que ens indicarien una edat recent per a elles. Aquests signes (creus gregues, creus gregues inscrites en cercles, traços de forma antropomòrfica, sèries de rectangles juxtaposais, graelles de línies creuades...) sovint es repeteixen en la mateixa composició i es combinen per crear altres signes més complexes. És molt difícil aventurar una interpretació d’aquestes representacions.

4. La pintura rupestre del Tiris

27A la planura del Tiris ja no hi trobem les elevacions de gresos típiques del Zemmur, i per tant manca un suport òptim com era el dels abrics que s’obren en el gres. En aquesta regió els jaciments de pintura rupestre es localitzen en els abrics que apareixen en les formacions granitiques, abrics que s’han format de forma semblat que els de gres, però que presenten parets poc adequades per la pintura. Tot i ser menys nombrosos que al Zemmur, els abrics pintats d’aquesta regió també són molt rics en restes arqueològiques de tota mena: instruments lítics, ceràmiques decorades, molins excavats a la roca, fragments d’ou d’estruç decorat...

4.1. Gruna

28A la zona de Gruna hi ha una elevació granítica on aquest any 2001 hem documentat dos abrics amb pintures rupestres. Al primer abric, que anomenarem Gruna 1, hi ha algunes taques de pintura que representen quadrúpèdes, però en general estan molt perdudes. En l’altre abric, Gruna 2, les pintures es conserven una mica millor i s’hi poden observar més clarament la silueta d’uns quants quadrúpedes representats de perfil absolut. En tots dos casos les pintures són de color vermeil i els abrics i les seves proximitats presentaven una gran riquesa d’indústria lítica i ceràmiques decorades amb incisicions.

4.2. Legteitira

29Nowak al 1975 va descobrir un jaciment amb aquest nom situat a gairebé 1 Km al nord nord-oest de l’elevació de Legteitira (Nowak 1976, p. 149). El caracteritza com un abric de 20 metres d’ample, 3 d’alt i 4 de profunditat, el sòl del quai té fileres de molins i conserva pintures rupestres a la paret. Nowak informa de l’existència de la meitat posterior d’un bou i de dues figures humanes que potser porten un arc, i en presenta un calc.

30Aquest any 2001 hem visitat un abric de dimensions similars també a la zona anomenada Legteitira, situat en un posició elevada en un espadat. Conservava, a més de multitud de molins i morters, pintures diferents de les que publicà Nowak al 1976 procedents de Fabric que ell localitzà. Potser es tracta de dues localitats pròximes.

31Per començar, a la banda esquerra de la cavitat hi ha un personatge vist de perfil i totalment omplert de pintura que es situa darrere un quadrúpede també de perfil, però del qual només se n’ha dibuixat el contorn amb un traç molt gruixut. El personatge és d’un estil molt semblant al que presenta Nowak al seu calc però no sembla la mateixa composició. Més a la dreta trobem dos quadrúpedes semblants, amb potes i colls molt llargs, que recorden les girafes. Estan dibuixats de perfil i tinta plana i, a l’igual que totes les pintures d’aquest abric, són de color vermeil. Al costat tenen dos humans molt esquematitzats que s’han dibuixat de manera frontal. Amb una línia gruixuda se’ls ha representat un crani de forma globular i exageradament gran mentre que la resta del cos s’ha fet amb uns pocs traços gruixuts. A les mans porten objectes poc detallats però sembla que el personatge de l’esquerra porta una llança i el de la dreta un arc. Més avall hi ha pintat de vermell un altre quadrúpede vist de perfil i del qual se n’ha dibuixat el contorn amb un traç no tant gruixut com el del primer quadrúpede que hem comentat. Finalment cal esmentar que en tota aquesta paret juntament amb les representacions que hem comentat hi ha abundants restes de pintura mig esborrades.

4.3. Abrigo del Capitán Justo

32Aquest abric, que nosaltres no hem pogut visitar mai, es troba al massís Galb Admar, que s’aixeca a 20 km al nord-est del uadi Adecmar. S’hi conserven figures humanes pintades així com inscripcions tifinagh en vermeil i inscripcions àrabs en negre. A més, en temps recents els pastors nòmades hi afegiren a sobre amb pintura negra les marques de camell (Nowak, Ortner 1975).

4.4. Eiy

33Eiy és el nom que reben unes elevacions que es troben a 10 km al sud de Leyuad, que conserven dos abrics amb pintures publicats per Nowak (Nowak 1976, p. 149) i que nosaltres encara tampoc no hem pogut visitar mai. L’estació 1 és un abric que, a més dels molins habituais a terra, conserva motius geomètrics en vermeil que recorden a Nowak la Cueva Pintada de Leyuad. A l’estació 2 hi ha pintures esquemàtiques, segons Nowak, d’humans i cavaliers en vermeil que li recorden també les de Leyuad i les de Fabric del Capitán Justo.

5. El massís granític de Leyuad

34Els jaciments que segueixen es situen al massís granític de Leyuad, un indret amb una gran densitat de pintures i gravats rupestres, a més d’una gran bellesa paisatgística. Es tracta de la Cueva del Diablo, Leyuad 2, Cueva Pintada, Leyuad Station IV, Leyuad Station V, Leyuad Station VI i Dáraa El Quelba

5.1. Cueva del Diablo (Leyuad Station I)

35Aquest jaciment és anomenat també Leyuad 1 per Pellicer (Pellicer et alii 1973, p. 16) i Station 1 per Nowak (Nowak et alli 1975, p. 65). Nosaltres hem optat per conservar el nom amb què va ser publicat per primera vegada (Jorda 1955, p. 94). Es tracta d’una gran cavitat que s’obre en una elevació arrodonida i s’eleva bastants metres sobre el nivell del sòl. Aproximadament fa 80 m d’ample, per uns 30 d’alt i uns 15 m de profunditat, dimensions que la fan visible des de molt lluny i que la converteixen en un abric imponent. Aquest abric, on es conserven una gran quantitat de gravats i pintures, té el sòl ple de molins excavats a la roca granítica. Això i l’altíssima concentració d’art que conserva fa pensar que era un indret molt visitat pels pobladors prehistòrics del Sàhara Occidental. Malauradament, però, el pendent que adopta el sòl cap a l’exterior de la cavitat ha impedit que s’hi conservessin altres restes arqueològiques, que segurament s’han acumulat al peu de l’elevació granítica on sempre s’hi veu abundant ceràmica decorada i indústria lítica.

36Els gravats de la Cueva del Diablo es van efectuar tant a la paret del fons com al terra de fabric. En algunes ocasions fins i tot es va gravar dins els molins. La tècnica utilitzada fou la del piquetejat i moites vegades ens trobem davant de veritables baix relleus. Les figures representades són quadrúpedes, línies en zigzag, humans, genets muntant animals, peus humans i un seguit de representacions de motius esquemàtics d’alçada superior a la d’una persona difícils d’interpretar. Les figures més espectaculars que es van gravar a la Cueva del Diablo, però, són segurament un seguit de figures humanes en baix relleu, algunes de mida natural, que ocupen l’extrem esquerre de la paret de fabric.

37Fern referència a aquest jaciment tan ric en gravats perquè també conserva pintures, de color blanc i vermeil, escampades per la paret del fons de l’abric, però que desgraciadament no es conserven gaire bé i que malauradament han sofert diverses agressions durant els últims anys. Les pintures adopten motius de zig-zag semblants als motius gravats així com altres tipus de signes difícils d’interpretar i en alguns indrets dóna la sensació que les pintures formen part de composicions on també hi intervé el gravat.

5.2. Leyuad 2 (Leyuad Station II)

38A poca distància a l’est de la cueva del Diablo hi ha un caos de blocs, al peu del qual trobem hi ha aquest lloc amb gravats piquetejats i amb traços de pintura roja. Nowak l’anomena Station 2 i només parla de l’existència de gravats (Nowak et alii 1975, p. 65). Pellicer, en canvi, en presenta un calc (Pellicer et alli 1973, p. 22). Les pintures es troben sota el sostre d’un bloc que hi ha entre els dos blocs gravats. Estan mal conservades i són dificils d’interpretar perquè consisteixen en agrupacions d’uns pocs traços lineals curts.

5.3. Cueva Pintada (Leyuad Station III)

39Es tracta d’un gran abric que s’obre en una altra de les elevacions granítiques arrodonides típiques del massís de Leyuad. La seva amplada és similar a la de la Cueva del Diablo però ni el sostre és tan alt ni fabric tan profund. Pellicer l’anomena Leyuad 3 (Pellicer et alii 1973, p. 23) i Nowak Station III – Cueva Pintada (Nowak et alii 1975, p. 66). Al centre de fabric hi ha una agrupació de pintures roges i negres que representen humans i quadrúpedes d’una manera molt esquematitzada, així com altres signes, alguns dels quais són inscripcions en alfabet tifinagh i d’altres no. Totes aquestes escenes estan cobertes per altres inscripcions més modernes en alfabet àrab, que han estât traduïdes per R. Muñoz Jiménez (Pellicer et alii 1973, p. 23).

5.4. Leyuad Station IV

40En aquest abric, situat també en una de les elevacions de Leyuad, s’hi troben, en un estat de conservació no gaire bo, figures de quadrúpedes pintats de color vermell (Nowak, Ortner 1975).

5.5. Leyuad Station V

41Aquest abric, que tampoc no hem pogut documentar, en realitat és una successió de tres abrics superposats que es troben en una de les elevacions més septentrionals del massís de Leyuad. Com els altres abrics també presenta diversos molins en tots els tres pisos. L’inferior dels abrics, l’abric A, alberga representacions naturalistes i ben conservades de girafes i una gasela. Una de les girafes està pintada de color blanc mentre que la resta de les figures són vermelles. A l’abric següent, el B, també hi ha pintures que represeten humans i altres animals amb color vermell. Finalment, a fabric superior ο C no s’hi han descobert pintures (Nowak, Ortner 1975).

5.6. Leyuad Station VI

42Es tracta d’un abric al sud de l’estació III ο Cueva Pintada, de 2 metres d’alt per 6 de profunditat, que té diversos molins a terra. Hi ha unes pintures poc conservades que representen humans de gairebé 1 metre d’alçada que a Nowak li recorden les de fabric del Capitan Justo i als humans en baix relleu de la part esquerra de la cova del Diablo (Nowak 1975, p. 158). Sobre aquestes pintures recentment s’hi hauria pintat de color negre una inscripció política (Viva el Frente Polisario). També conservaria una inscripció tifinagh vermella. Des de l’any 1996 coneixem un abric a la mateixa zona on hi ha representacions d’humans vistos de front i totalment farcits de pintura com en el calc que presenta Nowak (Nowak 1975, p. 158), però no hi hem observat els signes tifinagh. El terra de l’abric tampoc no és visible perquè va ser adequat com a refugi durant la guerra.

5.7. Dáraa El Quelba

43Nowak (Nowak 1976, p. 149) descriu un abric amb pintures amb aquest nom situat a 10 km a l’oest de Leyuad. Explica que es tracta d’un abric mig amagat per altres blocs on hi ha inscripcions àrabs vermelles que cobreixen altres pintures que no pot comentar per manca de visibilitat. L’any 1996 i també al 2001 vam visitar un abric de nom similar que pel que explica Nowak bé podria ser aquest. Al terra hi ha molins i a més de les inscripcions vermelles en àrab que comenta l’investigador austríac s’hi poden observar inscripcions àrabs en negre i altres signes geometritzants en roig. Al terra i a les proximitats de l’abric s’hi troba molta indústria lítica i ceràmica decorada amb incisions i puntejats.

Conclusions

44Després d’aquesta visió general de tota la pintura rupestre que es coneix fins avui al Sàhara Occidental es fa evident que el país és molt més ric en aquest tipus de testimonis del que es pensava fins fa poc. Per sí sols jaciments com el de Rekeiz, amb més de cinquanta abrics, ο els del uadi Kenta, on se n’hi troben gairebé trenta, representen un volum d’informació molt més gran que tot el que es coneixia fins fa pocs anys junt. Malgrat tot els problemes de contextualització d’aquestes representacions, continuen posant en evidència el poc coneixement sobre la prehistòria del Sàhara Occidental de què disposem.

45En primer lloc, no es disposa de cap datació per aquestes pintures. Mai no ha estat possible efectuar datacions absolutes sobre les pintures i tampoc no s’ha pogut establir un cronologia relativa que relacioni diversos jaciments. I, encara que aconseguíssim establir una successió d’estils en base a les pintures dels abrics, tindrem problemes per atribuir-los a alguna de les civilitzacions prehistòriques de les que han pogut existir al Sàhara Occidental perquè la investigació arqueològica en aquest país no ha estat tan intensa com en d’altres indrets i reaiment disposem de poca informació.

46Malauradament, tampoc la situació conflictiva del país no permet dur a terme el tipus de recerca i protecció que exigirien uns jaciments d’aquestes característiques i limita les nostres investigacions a poc més de la generació d’un corpus de tots els documents rupestres disponibles tot esperant temps millors.

Bibliographie

Alía 1949: ALÍA (M.) - Contribución al conocimiento geomorfológico de las zonas centrales del Sàhara español, Instituto de estudios africanos, Madrid, 1949.

Balbín de Behrman 1975: BALBÍN DE BEHRMAN (R.) - Contribución al estudio del arte rupestre del Sahara español, Tesis doctoral, Universidad Complutense, Madrid, 1975.

Jordà 1955: JORDÁ (F.) - Los problemas de la investigación prehistórica en el Sáhara español, Archive del Instituto de Estudios Africanos, VII, 33, Madrid, 1955, p. 82-97.

Martínez Santa-Olalla 1941: MARTÍNEZ SANTA-OLLALA (J.) - Obras de arte prehistórico en el Sàhara español, Tanger, 165, 1941 p. 163-167.

Alía 1949: ALÍA (M.) - Contribución al conocimiento geomorfológico de las zonas centrales del Sàhara español, Instituto de estudios africanos, Madrid, 1949.

Balbín de Behrman 1975: BALBÍN DE BEHRMAN (R.) - Contribution al estudio del arte rupestre del Sahara español, Tesis doctoral, Universidad Complutense, Madrid, 1975.

Jordà 1955: JORDÀ (F.) - Los problemas de la investigación prehistórica en el Sáhara español, Archive del Instituto de Estudios Africanos, VII, 33, Madrid, 1955, p. 82-97.

Martínez Santa-Olalla 1941: MARTÍNEZ SANTA-OLLALA (J.) - Obras de arte prehistórico en el Sàhara español, Tánger, 165, 1941 p. 163-167.

Morales 1944: MORALES (Ε.) - Sobre algunos gravados, dibujos e inscripciones del Sàhara español, Mauritania, 1-XII, 1944.

Morales 1944: MORALES (E.) - Gravados e inscripciones rupestres de la alta Seguia El Hamra, en el Sáhara español, Atlantis, Actas y memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnología y Prehistória, XIX, 1-4, 1944, p. 137-151.

Nowak, Ortner 1975: NOWAK, ORTNER (S.) et ORTNER (D.) - Felbilder der spanischen Sahara, Akademische Druck-und Verlagsanstalt, Graz, 1975.

Nowak 1976: NOWAK - Neue felsbilder in der spanischen Sàhara, Almogaren, vol. 5-6, 1976, ρ 143-163.

Pellicer, Acosta 1972: PELLICER (M.), ACOSTA (P.) - Aportaciones al estudio de los grabados rupestres del Sáhara espanyol, Tabona, 1, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de la Laguna, La Laguna, 1972.

Pellicer, Acosta, Hernández, Martín 1973-1974: PELLICER (M.), ACOSTA (P.), HERNANDEZ (M. S.), MARTIN (D.) - Aportaciones al estudio del arte rupestre del Sáhara español (zona meridional), Tabona, 2, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de la Laguna, La Laguna, 1973-74.

Pellicer, Acosta 1991: PELLICER (M.), ACOSTA (P.) - Enterramientos tumulares preislámicos del Sahara Occidental, Tabona, 7, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de la Laguna, 1991.

Soler, Serra, Escolà, Ungé 1997: SOLER (N.), SERRA (C.), ESCOLA (J.), UNGÉ (J.) - Arqueologia y cooperación en el Sahara Occidental, XXIV Congreso National de Arqueologia, vol. 5, Cartagena, 1997, p. 113-117.

Soler, Serra, Escolà, Ungé 1997: SOLER (N.), SERRA (C.), ESCOLA (J.), UNGÉ (J.) - Aportaciones al arte del Sàhara Occidental, XXIV Congreso National de Arqueologia, vol. 1, Cartagena, 1997, p. 123-128.

Soler, Serra, Escolà, Ungé 1999: SOLER (N.), SERRA (C.), ESCOLA (J.), UNGÉ (J.) - Sàhara Occidental. Passat i present d’un poble. Sáhara Occidental. Pasado y presente de un pueblo, Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, Girona, 1999.

Notes

1 Amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Table des illustrations

Légende Figure 1: Alguns dels jaciments amb art rupestre del Sàhara Occidental
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4081/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 68k
Légende Figure 2: Calc de les pintures de l’abric Gran de l’Oued Petit (Rekeiz)
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4081/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 72k
Légende Figure 3: Calc de les pintures de l’abric del Frente Polisario (Uteit Uadi Kenta)
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/4081/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 109k

© Presses universitaires de Perpignan, 2005

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540

Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search