El contacte de llengües
el cas del català amb el castellà pel que fa l’ús de les estrutures preposicions + que/què
p. 249-253
Résumé
La question abordée est celle de l’interférence entre catalan et espagnol, ce dernier calqué par le catalan en ce qui concerne les structures Prépositions + que / què. Il est rappelé, en préambule, en reprenant les indications de Badia i Margarit, formulées dans l’édition d’abord en espagnol puis en catalan de sa Grammaire catalane, que le catalan a sa propre syntaxe verbale pour ce qui est des compléments et, d’autre part, qu’il ne peut employer que la forme accentuée què après une préposition (a què, amb què, de què). Nous examinons et commentons, dans notre article, les exemples de ces constructions telles qu’elles apparaissent dans le quotidien en ligne El Punt-Avui, aussi bien dans les articles de la Rédaction que dans les commentaires des lecteurs (ces commentaires, par ailleurs, souvent très incorrects pour la grammaire et l’orthographe). Plus précisément, face à l’espagnol qui emploie la conjonction de subordination que après une préposition (ex. : « Yo me opondré a que vengan aquí »), le catalan doit choisir une autre tournure comme « Jo no acceptaré que vinguin aquí », où le verbe se construit directement pour son complément/la propositon complétive. Les citations choisies dans le quotidien sont au nombre de quatorze et présentées avec le nom de la personne auteur de l’exemple examiné.
Entrées d’index
Texte intégral
Introducció
1Aquesta qüestió de gramàtica catalana ha estat tractada per Pompeu Fabra (Gramàtica Catalana) i represa per Antoni M. Badia i Margarit en la seva Gramática Catalana, redactada en castellà, i després editada en català. Joan Solà igualment ha reprès aquest punt de gramàtica catalana (Cf. Estudis de sintaxi catalana /vol. 1 i 2 (veg. Bibliografia).
2El nostre propòsit és examinar i comentar els exemples d’aquestes construccions tal com surten al diari El Punt-Avui (editat en línia o sigui a la xarxa Web), tant en els articles de la Redacció com en els comentaris dels lectors (aquests darrers, d’altra banda, sovint molt incorrectes pel que fa a l’ortografia i la gramàtica).
1. Les advertències fetes per Badia I Margarit
3Deixem en castellà el que ens diu l’autor en l’esmentada edició (1975), que és la que tenim a la nostra disposició. Vegem p. 54 (tomo 2) : « preposición a : aunque se diga : ho havem aconseguit gràcies al seu ajut […] se escribirá : ho havem aconseguit gràcies que ells han arribat a temps […] pero se dice mucho : gràcies a què [n. a.] ; aunque se diga : estan avesats a fer-s’ho tot […], se escribirá : estan avesats que tots els ho facin […], pero se dice mucho a què tot els ho facin [n. a.]. Igualment, Badia indica que no és admès : després de què hagi arribat, o bé : (es queixava) de què els tractaves malament.
4Afegirem que, en català, enfront del castellà amb un que conjunció o pronom relatiu, tenim un que conjunció i un què com a pronom relatiu després d’una preposició (aquello de que te hablo / vs. / allò de què estic parlant).
2. Citacions del Punt-Avui : (redactors o comentaris de lectors)
« Arran del discurs del 3 d’octubre, el rei ha perdut legitimitat. Jo m’oposaré que vinguin a fer els premis »
(Marta Madrenas, ALCALDESSA DE GIRONA)
Dissabte, 17 febrer 2018 9.01
Aquí el verb oposar-se no és transitiu directe i s’ha de construir amb la preposició a (oposar-se a), o sigui que no sembla adient l’expressió triada per la senyora alcaldessa. Al nostre parer, caldria escriure/dir per exemple : « no acceptaré que vinguin a fer els premis ».GERARD PALACÍN ARTIGA
Dissabte, 17 febrer 2018 9.01
« ¿I la Soraya, quan reconeixerà que el seu sectarisme amb els mossos pot haver incidit en que l’atemptat a Barcelona i Cambrils resultessin tan terribles ? »
Primer, observem que el que després de la preposició (« pot haver incidit en que… ») hauria de tenir un accent, però el gir, de totes maneres, és d’aquells incorrectes (calc del castellà) com ho hem vist més amunt (cf. Badia). Es podria escriure, p. ex., « pot haver incidit en el fet que l’atemptat… ».
Dijous, 9 novembre 2017 7.53
« analitzant el per que del seu fracàs com a primer ministre de França i el motiu del seu canvi de camisa. »
En aquest segon exemple, l’expressió « el per que » s’ha de canviar per el perquè (que és una substantivització del pronom relatiu causal perquè).MIQUEL ALTIMIRES I ROS
Dimecres, 21 febrer 2018 7.24
« A molts ignorants com un servidor, ens ha aclarit que és Europa, i de que ens en podem refiar. »
A més de la falta d’accent sobre el primer que interrogatiu (« què és »), hi ha un segon que sense accent, en el segment igualment complement d’objecte del verb « ha aclarit » ; o sigui : de què ens podem refiar (amb un què pronom relatiu després de preposició i amb el sentit de quina cosa).JESÚS Mª MARTÍN ORTEG
Diumenge, 4 març 2018 9.06
« Rajoy ni vol parlar i menys negociar per que sap que no te raó. »
Com en l’exemple 3 precedent, en comptes de « per que (sap) », ha de ser : perquè (sap).MIQUEL ALTIMIRES I ROS
Diumenge, 4 març 2018 9.06
« El que diguin o puguin dir els feixistes de l’oposició, ho sabem perfectament abans de que ho diguin. »
Aquí és un altre cas de calc del castellà (cf. antes de que…), incorrecte en català ; només caldria escriure : abans que ho diguin.LLUÍS MASAFRET CADEVALL
Dilluns, 5 març 2018 11.01
« DEÇABADOR, TARDA L’HAS BEN CAGADA. Parlem de les 155 monedes de plata, de que deixaveu el govern si no es proclamava la Republica ».
El sentit no és gaire clar, de totes maneres aquest « de que deixaveu… » és incorrecte i ha de ser : (parlem) del fet que deixàveu el govern si…MANEL ARGEMÍ RUÍZ
Divendres, 23 març 2018 11.01
« Es hora de que les dos formacions « catalanistes » faguin un programa a 10 anys si no volen que la Generalitat caigui en mans dels constitucionalistes, cal se realista »
De nou, calc del castellà amb el « de que… » i s’ha d’escriure o dir : És hora que…Reproduïm ara un comentari nostre adreçat a la Redacció/autor de l’article
POLÍTICA KIEL - 29 març 2018 11.17 h
Dijous, 29 març 2018 11.55
« Al redactor de l’article : trobem un gir incorrecte en català (calc de sintaxi castellana) : « podria haver una possibilitat jurídica de què canviés la seva situació, segons fonts judicials. » Cal dir, per exemple, « una possibilitat jurídica per a un canvi de la seva situació » - « de què... » només és correcte com a pronom relatiu o interrogatiu (« allò de què parlem », « de què em parles ? »).JOSEP BARBERÀ GOMIS
Dilluns, 2 abril 2018 9.01
« El diàleg pot arribar per dos motius, un que dins la política del « Estado Español » es produeixi un canvi i que els nous dirigents tinguin mes intel·ligència que els actuals i estiguin oberts a escoltar o per que una entitat de reconegut prestigi internacional faci de mitjancera en aquest problema. »
En comptes de « per que una entitat… », ha de ser : perquè una entitat… – com a segon motiu dels dos anunciats al principi de la frase.JESÚS Mª MARTÍNN ORTEGA
Dissabte, 7 abril 2018 5.38
« Es creuen sers perfectes i ham drets de que tots els sers humans s’equivoquen menys ells. No canviaran mai. Es el que tenen els feixistes.
A més de la mala ortografia (« ham drets… » per amb…), veiem un de que -un que no accentuat després d’una preposició- i de totes maneres inadequat, calc del castellà com ja ho hem observat. Es podria escriure : amb drets de dir que…ÀNGEL ZARAGOZA I TAFA
Dimarts, 24 abril 2018 11.11
« Si de gener al maig 2018 amb majoria al Parlament no heu votat un President quina garantia hi ha de que el votareu a partir de Juny 2018 : cap. »
En comptes de « quina garantia hi ha de que », es dirà : quina garantia hi ha que el votareu…ÒSCAR PALAU – BARCELONA
Dilluns 14 maig 2018 11.45
« El jutge Llarena ha obert la porta aquests dies que es pugui acabar imputant sedició als polítics processats per rebel·lió. »
No ens sembla que es pugui construir directament o sigui tenir un complement directe sense preposició després de l’expressió verbal obrir la porta. Escrivríem o diríem : ha obert la porta a la possibilitat que es pugui acabar imputant…La direcció del PDeCAT s’obre que es revisi el seu lideratge
23 maig 2018 2.00 h
El meu comentari : aquesta construcció de complement d’objecte directe (per tal d’evitar una preposició a amb què (« a què ») , gir que seria incorrecte, no em sembla adient ; caldria escriure : « s’obre a una revisió del seu lideratge ».ÀNGEL ZARAGOZA I TAFALALA Dissabte, 2 juny 2018 10.44
« La possibilitat de que el 62 parlamentaris de Podemos recolzi no existeix (Vade Retro Satanas). »
Aquí observem primer que no hi ha cap accent sobre el que i d’altra banda tenim la construcció incorrecta en català com ja s’ha vist. A diferència del cas anterior (exemple 13), és possible una construcció directa : La possibilitat que…
Conclusió
5A tall de conclusió, afegirem que els exemples d’aquests girs –calcs del castellà en general– podrien ser més nombrosos, per tal com la interferència de la llengua castellana sobre la catalana és molt intensa, per motius sociolingüístics ben coneguts (com és l’ús massiu, en l’actualitat, del castellà per part dels residents de Catalunya o la recepció de la radió en castellà i sobretot de les emissions televisives en castellà). Però també trobem, en el corpus que hem fet servir (El Punt-Avui en línia), exemples de llengua catalana correctes del tot, si bé menys freqüents. Els catalanoparlants que tenen aquesta capacitat en l’àmbit de la llengua són persones que han hagut d’aprendre o estudiar el català a l’escola, normalment, (doncs en una època prou recent), en general encara no massa grans d’edat, llevat d’excepcions, que sempre n’hi ha.
Bibliographie
Badia i Margarit, Antoni Mª (1975). Gramática Catalana, Barcelona, Teide. Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica Catalana, Barcelona, Teide.
Solà, Joan (1972). Estudis de sintaxi catalana, Barcelona, Edicions 62, (vol 1), 1978 (vol. II, 2a edició).
Auteur
Agrégation d’Espagnol en 1961. Après trois ans d’enseignement dans des lycées, nommé Assistant d’espagnol à la Faculté des Lettres et Sciences Humaines de Toulouse, puis Maître assistant (1970) et Maître de Conférences (1985). Après l’HDR nommé professeur à l’Université de Toulouse II, puis Professeur des Universités jusqu’à son départ à la retraite en 1999. Il a été vice-secrétaire de l’AFC pendant trois ans à partir de sa création puis membre du Bureau. Ouvrages : Etudes fonctionnelles de grammaire espagnole (1972 et quatre rééditions) ; Questions de linguistique romane contrastive (espagnol, catalan, français), PUM, col. Interlangues, 1999, 290 p. ; (ouvrage collectif) : Els anarquistes educadors del poble : « La Revista Blanca » (1898-1905), Barcelona, Curial, 1977, 424 p. ; Articles : quarante articles ou communications de colloques, pour la linguistique espagnole ou catalane, essentiellement en rapport avec l’emploi des prépositions (synchronie et diachronie) et cinq articles sur l’histoire de la Catalogne. Sept comptes-rendus d’ouvrages et deux éditions d’Actes de colloques en tant qu’organisateur. Conférences à l’étranger : en Belgique sur invitation (1979 et 1991).
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement
Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents
Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem
2001
La désorganisation
Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise
Muriel Texier
2006
Le Livre Vert de Pierre de la Jugie
Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie
Marie-Laure Jalabert
2009