• Contenu principal
  • Menu
OpenEdition Books
  • Accueil
  • Catalogue de 15381 livres
  • Éditeurs
  • Auteurs
  • Facebook
  • X
  • Partager
    • Facebook

    • X

    • Accueil
    • Catalogue de 15381 livres
    • Éditeurs
    • Auteurs
  • Ressources numériques en sciences humaines et sociales

    • OpenEdition
  • Nos plateformes

    • OpenEdition Books
    • OpenEdition Journals
    • Hypothèses
    • Calenda
  • Bibliothèques

    • OpenEdition Freemium
  • Suivez-nous

  • Newsletter
OpenEdition Search

Redirection vers OpenEdition Search.

À quel endroit ?
  • Presses universitaires de Perpignan
  • ›
  • Études
  • ›
  • El llenguatge a la cruïlla de les discip...
  • ›
  • IV. A la cruïlla de l'occitanisme i el c...
  • ›
  • El contacte de llengües
  • Presses universitaires de Perpignan
  • Presses universitaires de Perpignan
    Presses universitaires de Perpignan
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Liens vers le livre
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Formats de lecture

    Plan

    Plan détaillé Texte intégral Introducció1. Les advertències fetes per Badia I Margarit2. Citacions del Punt-Avui : (redactors o comentaris de lectors)Conclusió Bibliographie Auteur

    El llenguatge a la cruïlla de les disciplines

    Ce livre est recensé par

    Précédent Suivant
    Table des matières

    El contacte de llengües

    el cas del català amb el castellà pel que fa l’ús de les estrutures preposicions + que/què

    Michel Camprubí

    p. 249-253

    Résumé

    La question abordée est celle de l’interférence entre catalan et espagnol, ce dernier calqué par le catalan en ce qui concerne les structures Prépositions + que / què. Il est rappelé, en préambule, en reprenant les indications de Badia i Margarit, formulées dans l’édition d’abord en espagnol puis en catalan de sa Grammaire catalane, que le catalan a sa propre syntaxe verbale pour ce qui est des compléments et, d’autre part, qu’il ne peut employer que la forme accentuée què après une préposition (a què, amb què, de què). Nous examinons et commentons, dans notre article, les exemples de ces constructions telles qu’elles apparaissent dans le quotidien en ligne El Punt-Avui, aussi bien dans les articles de la Rédaction que dans les commentaires des lecteurs (ces commentaires, par ailleurs, souvent très incorrects pour la grammaire et l’orthographe). Plus précisément, face à l’espagnol qui emploie la conjonction de subordination que après une préposition (ex. : « Yo me opondré a que vengan aquí »), le catalan doit choisir une autre tournure comme « Jo no acceptaré que vinguin aquí », où le verbe se construit directement pour son complément/la propositon complétive. Les citations choisies dans le quotidien sont au nombre de quatorze et présentées avec le nom de la personne auteur de l’exemple examiné.

    Entrées d’index

    Mots-clés : grammaire catalane, contact des langues, emploi des morphèmes que/què

    Texte intégral Introducció1. Les advertències fetes per Badia I Margarit2. Citacions del Punt-Avui : (redactors o comentaris de lectors)Conclusió Bibliographie Auteur

    Texte intégral

    Introducció

    1Aquesta qüestió de gramàtica catalana ha estat tractada per Pompeu Fabra (Gramàtica Catalana) i represa per Antoni M. Badia i Margarit en la seva Gramática Catalana, redactada en castellà, i després editada en català. Joan Solà igualment ha reprès aquest punt de gramàtica catalana (Cf. Estudis de sintaxi catalana /vol. 1 i 2 (veg. Bibliografia).

    2El nostre propòsit és examinar i comentar els exemples d’aquestes construccions tal com surten al diari El Punt-Avui (editat en línia o sigui a la xarxa Web), tant en els articles de la Redacció com en els comentaris dels lectors (aquests darrers, d’altra banda, sovint molt incorrectes pel que fa a l’ortografia i la gramàtica).

    1. Les advertències fetes per Badia I Margarit

    3Deixem en castellà el que ens diu l’autor en l’esmentada edició (1975), que és la que tenim a la nostra disposició. Vegem p. 54 (tomo 2) : « preposición a : aunque se diga : ho havem aconseguit gràcies al seu ajut […] se escribirá : ho havem aconseguit gràcies que ells han arribat a temps […] pero se dice mucho : gràcies a què [n. a.] ; aunque se diga : estan avesats a fer-s’ho tot […], se escribirá : estan avesats que tots els ho facin […], pero se dice mucho a què tot els ho facin [n. a.]. Igualment, Badia indica que no és admès : després de què hagi arribat, o bé : (es queixava) de què els tractaves malament.

    4Afegirem que, en català, enfront del castellà amb un que conjunció o pronom relatiu, tenim un que conjunció i un què com a pronom relatiu després d’una preposició (aquello de que te hablo / vs. / allò de què estic parlant).

    2. Citacions del Punt-Avui : (redactors o comentaris de lectors)

    1. « Arran del discurs del 3 d’octubre, el rei ha perdut legitimitat. Jo m’oposaré que vinguin a fer els premis »
      (Marta Madrenas, ALCALDESSA DE GIRONA)
      Dissabte, 17 febrer 2018 9.01
      Aquí el verb
      oposar-se no és transitiu directe i s’ha de construir amb la preposició a (oposar-se a), o sigui que no sembla adient l’expressió triada per la senyora alcaldessa. Al nostre parer, caldria escriure/dir per exemple : « no acceptaré que vinguin a fer els premis ».

    2. GERARD PALACÍN ARTIGA
      Dissabte, 17 febrer 2018 9.01
      « ¿I la Soraya, quan reconeixerà que el seu sectarisme amb els mossos pot haver incidit en que l’atemptat a Barcelona i Cambrils resultessin tan terribles ? »
      Primer, observem que el
      que després de la preposició (« pot haver incidit en que… ») hauria de tenir un accent, però el gir, de totes maneres, és d’aquells incorrectes (calc del castellà) com ho hem vist més amunt (cf. Badia). Es podria escriure, p. ex., « pot haver incidit en el fet que l’atemptat… ».
      Dijous, 9 novembre 2017 7.53
      « analitzant el per que del seu fracàs com a primer ministre de França i el motiu del seu canvi de camisa. »
      En aquest segon exemple, l’expressió « el per que » s’ha de canviar per
      el perquè (que és una substantivització del pronom relatiu causal perquè).

    3. MIQUEL ALTIMIRES I ROS
      Dimecres, 21 febrer 2018 7.24
      « A molts ignorants com un servidor, ens ha aclarit que és Europa, i de que ens en podem refiar. »
      A més de la falta d’accent sobre el primer
      que interrogatiu (« què és »), hi ha un segon que sense accent, en el segment igualment complement d’objecte del verb « ha aclarit » ; o sigui : de què ens podem refiar (amb un què pronom relatiu després de preposició i amb el sentit de quina cosa).

    4. JESÚS Mª MARTÍN ORTEG
      Diumenge, 4 març 2018 9.06
      « Rajoy ni vol parlar i menys negociar per que sap que no te raó. »
      Com en l’exemple 3 precedent, en comptes de « per que (sap) », ha de ser :
      perquè (sap).

    5. MIQUEL ALTIMIRES I ROS
      Diumenge, 4 març 2018 9.06
      « El que diguin o puguin dir els feixistes de l’oposició, ho sabem perfectament abans de que ho diguin. »
      Aquí és un altre cas de calc del castellà (cf.
      antes de que…), incorrecte en català ; només caldria escriure : abans que ho diguin.

    6. LLUÍS MASAFRET CADEVALL
      Dilluns, 5 març 2018 11.01
      « DEÇABADOR, TARDA L’HAS BEN CAGADA. Parlem de les 155 monedes de plata, de que deixaveu el govern si no es proclamava la Republica ».
      El sentit no és gaire clar, de totes maneres aquest « de que deixaveu… » és incorrecte i ha de ser : (parlem) del fet que deixàveu el govern si…

    7. MANEL ARGEMÍ RUÍZ
      Divendres, 23 març 2018 11.01
      « Es hora de que les dos formacions « catalanistes » faguin un programa a 10 anys si no volen que la Generalitat caigui en mans dels constitucionalistes, cal se realista »
      De nou, calc del castellà amb el « de que… » i s’ha d’escriure o dir : És hora que…

    8. Reproduïm ara un comentari nostre adreçat a la Redacció/autor de l’article
      POLÍTICA KIEL
      - 29 març 2018 11.17 h
      Dijous, 29 març 2018 11.55
      « Al redactor de l’article : trobem un gir incorrecte en català (calc de sintaxi castellana) : « podria haver una possibilitat jurídica de què canviés la seva situació, segons fonts judicials. » Cal dir, per exemple, « una possibilitat jurídica per a un canvi de la seva situació » - « de què... » només és correcte com a pronom relatiu o interrogatiu (« allò de què parlem », « de què em parles ? »).

    9. JOSEP BARBERÀ GOMIS
      Dilluns, 2 abril 2018 9.01
      « El diàleg pot arribar per dos motius, un que dins la política del « Estado Español » es produeixi un canvi i que els nous dirigents tinguin mes intel·ligència que els actuals i estiguin oberts a escoltar o per que una entitat de reconegut prestigi internacional faci de mitjancera en aquest problema. »
      En comptes de « per que una entitat… », ha de ser :
      perquè una entitat… – com a segon motiu dels dos anunciats al principi de la frase.

    10. JESÚS Mª MARTÍNN ORTEGA
      Dissabte, 7 abril 2018 5.38
      « Es creuen sers perfectes i ham drets de que tots els sers humans s’equivoquen menys ells. No canviaran mai. Es el que tenen els feixistes.
      A més de la mala ortografia (« ham drets… » per
      amb…), veiem un de que -un que no accentuat després d’una preposició- i de totes maneres inadequat, calc del castellà com ja ho hem observat. Es podria escriure : amb drets de dir que…

    11. ÀNGEL ZARAGOZA I TAFA
      Dimarts, 24 abril 2018 11.11
      « Si de gener al maig 2018 amb majoria al Parlament no heu votat un President quina garantia hi ha de que el votareu a partir de Juny 2018 : cap. »
      En comptes de « quina garantia hi ha de que », es dirà :
      quina garantia hi ha que el votareu…

    12. ÒSCAR PALAU – BARCELONA
      Dilluns 14 maig 2018 11.45
      « El jutge Llarena ha obert la porta aquests dies que es pugui acabar imputant sedició als polítics processats per rebel·lió. »
      No ens sembla que es pugui construir directament o sigui tenir un complement directe sense preposició després de l’expressió verbal
      obrir la porta. Escrivríem o diríem : ha obert la porta a la possibilitat que es pugui acabar imputant…

    13. La direcció del PDeCAT s’obre que es revisi el seu lideratge
      23 maig 2018 2.00 h
      El meu comentari : aquesta construcció de complement d’objecte directe (per tal d’evitar una preposició
      a amb què (« a què ») , gir que seria incorrecte, no em sembla adient ; caldria escriure : « s’obre a una revisió del seu lideratge ».

    14. ÀNGEL ZARAGOZA I TAFALALA Dissabte, 2 juny 2018 10.44
      « La possibilitat de que el 62 parlamentaris de Podemos recolzi no existeix (Vade Retro Satanas). »
      Aquí observem primer que no hi ha cap accent sobre el
      que i d’altra banda tenim la construcció incorrecta en català com ja s’ha vist. A diferència del cas anterior (exemple 13), és possible una construcció directa : La possibilitat que…

    Conclusió

    5A tall de conclusió, afegirem que els exemples d’aquests girs –calcs del castellà en general– podrien ser més nombrosos, per tal com la interferència de la llengua castellana sobre la catalana és molt intensa, per motius sociolingüístics ben coneguts (com és l’ús massiu, en l’actualitat, del castellà per part dels residents de Catalunya o la recepció de la radió en castellà i sobretot de les emissions televisives en castellà). Però també trobem, en el corpus que hem fet servir (El Punt-Avui en línia), exemples de llengua catalana correctes del tot, si bé menys freqüents. Els catalanoparlants que tenen aquesta capacitat en l’àmbit de la llengua són persones que han hagut d’aprendre o estudiar el català a l’escola, normalment, (doncs en una època prou recent), en general encara no massa grans d’edat, llevat d’excepcions, que sempre n’hi ha.

    Bibliographie

    Badia i Margarit, Antoni Mª (1975). Gramática Catalana, Barcelona, Teide. Fabra, Pompeu (1956). Gramàtica Catalana, Barcelona, Teide.

    Solà, Joan (1972). Estudis de sintaxi catalana, Barcelona, Edicions 62, (vol 1), 1978 (vol. II, 2a edició).

    Auteur

    Michel Camprubí

    Agrégation d’Espagnol en 1961. Après trois ans d’enseignement dans des lycées, nommé Assistant d’espagnol à la Faculté des Lettres et Sciences Humaines de Toulouse, puis Maître assistant (1970) et Maître de Conférences (1985). Après l’HDR nommé professeur à l’Université de Toulouse II, puis Professeur des Universités jusqu’à son départ à la retraite en 1999. Il a été vice-secrétaire de l’AFC pendant trois ans à partir de sa création puis membre du Bureau. Ouvrages : Etudes fonctionnelles de grammaire espagnole (1972 et quatre rééditions) ; Questions de linguistique romane contrastive (espagnol, catalan, français), PUM, col. Interlangues, 1999, 290 p. ; (ouvrage collectif) : Els anarquistes educadors del poble : « La Revista Blanca » (1898-1905), Barcelona, Curial, 1977, 424 p. ; Articles : quarante articles ou communications de colloques, pour la linguistique espagnole ou catalane, essentiellement en rapport avec l’emploi des prépositions (synchronie et diachronie) et cinq articles sur l’histoire de la Catalogne. Sept comptes-rendus d’ouvrages et deux éditions d’Actes de colloques en tant qu’organisateur. Conférences à l’étranger : en Belgique sur invitation (1979 et 1991).

    Précédent Suivant
    Table des matières

    Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

    Voir plus de livres
    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents

    Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem

    2001

    Figures du passeur

    Figures du passeur

    Paul Carmignani (dir.)

    2002

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Sébastien Robinne

    2003

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Christian Lagarde

    1996

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Yves Billard

    2003

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Christian Lagarde (dir.)

    2009

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    Pascale Arizmendi

    2010

    L’écran bleu

    L’écran bleu

    La représentation des ouvriers dans le cinéma français

    Michel Cadé

    2004

    L’avenir des langues anciennes

    L’avenir des langues anciennes

    Repenser les humanités classiques

    Olivier Rimbault

    2011

    La désorganisation

    La désorganisation

    Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise

    Muriel Texier

    2006

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie

    Marie-Laure Jalabert

    2009

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    David Giband et Jean-Marc Holz (dir.)

    2007

    Voir plus de livres
    1 / 12
    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Les monarchies espagnole et française au temps de leur affrontement

    Milieu XVIe siècle - 1714. Synthèse et documents

    Jean-Pierre Dedieu, Gilbert Larguier et Jean-Paul Le Flem

    2001

    Figures du passeur

    Figures du passeur

    Paul Carmignani (dir.)

    2002

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Contribution à l’étude de la notion de revenus en droit privé

    Sébastien Robinne

    2003

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Le parler « melandjao » des immigrés de langue espagnole en Roussillon

    Christian Lagarde

    1996

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Le métier de la politique sous la IIIe République

    Yves Billard

    2003

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Le discours sur les « langues d’Espagne »

    Christian Lagarde (dir.)

    2009

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    « Nicolas Le Floch », le Tableau de Paris de Jean-François Parot

    Pascale Arizmendi

    2010

    L’écran bleu

    L’écran bleu

    La représentation des ouvriers dans le cinéma français

    Michel Cadé

    2004

    L’avenir des langues anciennes

    L’avenir des langues anciennes

    Repenser les humanités classiques

    Olivier Rimbault

    2011

    La désorganisation

    La désorganisation

    Contribution à l’élaboration d’une théorie de la désorganisation en droit de l’entreprise

    Muriel Texier

    2006

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Le Livre Vert de Pierre de la Jugie

    Une image de la fortune des archevêques de Narbonne au XIVe siècle. Étude d’une seigneurie

    Marie-Laure Jalabert

    2009

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    Les territoires du sport entre politiques et pratiques

    David Giband et Jean-Marc Holz (dir.)

    2007

    Accès ouvert

    Accès ouvert freemium

    ePub

    PDF

    PDF du chapitre

    Suggérer l’acquisition à votre bibliothèque

    Acheter

    Édition imprimée

    Presses universitaires de Perpignan
    • amazon.fr
    • decitre.fr
    • mollat.com
    • leslibraires.fr
    • placedeslibraires.fr
    • lcdpu.fr
    ePub / PDF

    El llenguatge a la cruïlla de les disciplines

    X Facebook Email

    El llenguatge a la cruïlla de les disciplines

    Ce livre est diffusé en accès ouvert freemium. L’accès à la lecture en ligne est disponible. L’accès aux versions PDF et ePub est réservé aux bibliothèques l’ayant acquis. Vous pouvez vous connecter à votre bibliothèque à l’adresse suivante : https://freemium.openedition.org/oebooks

    Acheter ce livre aux formats PDF et ePub

    Si vous avez des questions, vous pouvez nous écrire à access[at]openedition.org

    El llenguatge a la cruïlla de les disciplines

    Vérifiez si votre bibliothèque a déjà acquis ce livre : authentifiez-vous à OpenEdition Freemium for Books.

    Vous pouvez suggérer à votre bibliothèque d’acquérir un ou plusieurs livres publiés sur OpenEdition Books. N’hésitez pas à lui indiquer nos coordonnées : access[at]openedition.org

    Vous pouvez également nous indiquer, à l’aide du formulaire suivant, les coordonnées de votre bibliothèque afin que nous la contactions pour lui suggérer l’achat de ce livre. Les champs suivis de (*) sont obligatoires.

    Veuillez, s’il vous plaît, remplir tous les champs.

    La syntaxe de l’email est incorrecte.

    Référence numérique du chapitre

    Format

    Camprubí, M. (2020). El contacte de llengües. In M. Pujol Berché (éd.), El llenguatge a la cruïlla de les disciplines (1‑). Presses universitaires de Perpignan. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.38167
    Camprubí, Michel. « El contacte de llengües ». In El llenguatge a la cruïlla de les disciplines, édité par Mercè Pujol Berché. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, 2020. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.38167.
    Camprubí, Michel. « El contacte de llengües ». El llenguatge a la cruïlla de les disciplines, édité par Mercè Pujol Berché, Presses universitaires de Perpignan, 2020, https://doi.org/10.4000/books.pupvd.38167.

    Référence numérique du livre

    Format

    Pujol Berché, M. (éd.). (2020). El llenguatge a la cruïlla de les disciplines (1‑). Presses universitaires de Perpignan. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.37037
    Pujol Berché, Mercè, éd. El llenguatge a la cruïlla de les disciplines. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, 2020. https://doi.org/10.4000/books.pupvd.37037.
    Pujol Berché, Mercè, éditeur. El llenguatge a la cruïlla de les disciplines. Presses universitaires de Perpignan, 2020, https://doi.org/10.4000/books.pupvd.37037.
    Compatible avec Zotero Zotero

    1 / 3

    Presses universitaires de Perpignan

    Presses universitaires de Perpignan

    • Mentions légales
    • Plan du site
    • Se connecter

    Suivez-nous

    • Flux RSS

    URL : http://pup.univ-perp.fr

    Email : pup@univ-perp.fr

    Adresse :

    Service général de l’université de Perpignan Via Domitia

    BU Sciences

    52 avenue Paul Alduy

    66860

    Perpignan

    France

    OpenEdition
    • Candidater à OpenEdition Books
    • Connaître le programme OpenEdition Freemium
    • Commander des livres
    • S’abonner à la lettre d’OpenEdition
    • CGU d’OpenEdition Books
    • Accessibilité : partiellement conforme
    • Données personnelles
    • Gestion des cookies
    • Système de signalement