Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge
|Colonització de lo regne de Mallorques qui és dins la mar1 la subversió feudal dels espais agraris andalusins a Mallorca
Texte intégral
- 1 Del Llibre dels Feyts, cap. 50 (F. Soldevila, Les quatre grans Cròniques, Barcelona, 1971).
- 1 J. Portella, “Como se exporta el feudalismo: el caso de Mallorca”, L’Incastellamento: confronto fr (...)
- 2 R. Soto, Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Palma de Mallorca, 1984; “Repartimen (...)
1Des del punt de vista documental, la conquesta de Mallorca i el posterior repartiment de les terres han estat abundantment estudiats i revisats en els últims anys per investigadors com J. Portella, R. Soto i A. Rodríguez. Els seus estudis, partint d’una revisió de la historiografia tradicional mallorquina, han aconseguit establir amb precisió el caràcter feudal de la conquesta, des dels pactes previs a aquesta1 fins a la ocupació i colonització de la terra mitjançant el procés del repartiment2.
- 3 R. Soto, “Repartiment i repartiments...”, art.cit., p.3.
- 4 .Ibid., p. 11.
2R. Soto ha fet una util distinció entre el “repartiment” i els “repartiments “. El “repartiment” fa referència a la divisió de béns immobles consignada en les diverses versions del Llibre del Repartiment, mentre que els “repartiments” són el procés de distribucio efectiva posterior per part del rei i cadascun dels magnats3. Cadascun dels magnats repartia entre els seus porcioners la part que li havia correspost. R. Soto assenyala que els magnats actuen corn a “caps de fila” respecte als demés porcioners, ja que el resultat suposa identificar tantes porcions com senyors receptors d’aquestes. El rei exercia la sobirania política sobre aquestes porcions i als senyors els corresponien les rendes generades per aquestes i l’administració de justícia sobre elles. La relació d’aquests amb el rei estava fonamentada en una infeudació que establia l’obligació de contribuir amb cavalls armats a la defensa de l’illa4.
- 5 Ibid.; P. Cateura, “Mallorca a la segona meitat del segle XIII (Aspectes polítics i financers fins (...)
- 6 J. Portella, “Les baronies i cavalleries de Mallorca dels segles XIII i XIV: in feudum ad consuetu (...)
- 7 Les “cavalleries” són els feus concedits pel rei o pels magnats a cavaliers a canvi de la prestaci (...)
- 8 Un “beneficiari” del Repartiment és aquella “persona o institució que hagués rebut béns immobles, (...)
3Va existir una clara polftica reial d’absorció dels patrimonis dels magnats i els seus porcioners que serà pràcticament completada en el segle XIV, quan només quedi la proció del bisbat de Barcelona5. Aquest procès eliminarà la gran noblesa protagonista de la conquesta però no l’administracio feudal d’aquests patrimonis que, en realitat, no haurien fet altra cosa que canviar de mans. No es pot deduir, doncs, d’aquest procès, un debilitament del poder feudal, tot i que sí que suposa un progrés de la monarquia feudal en els territoris de conquesta6 En conseqüència, la noblesa que progressa en els anys successius a la conquesta no és descendent d’aquells magnats sino dels cavaliers amb feus, anomenats “cavalleries”7 dels que administren per delegació del rei i dels “beneficiaris” del Repartiment8.
- 9 Vegeu per aquesta questió: R. Soto, Codex català..., op.cit.; “Repartiment i repartiments...”, art (...)
4El sector dels emfiteutes o “establerts a cens”, possessors del domini util i pagant renda al rei o al senyor alodial corresponent, no és homogeni. Aquests generadors de renda poden convertir-se simultàniament en perceptors de renda a través del subestabliment. Així, s’han distingit diversos nivells entre el domini directe de la terra, el domini util d’aquesta i el seu cultivador efectiu: en el primer nivell es troba el rei, un magnat, un senyor alodial o un cavalier, detentant el domini directe de la terra. En un segon nivell, trobem el “possessor” del domini util establert pels anteriors. En un tercer nivell pot haver-hi un “intermediari” entre el nivell superior i l’últim nivell, el del colon, el camperol que treballa efectivament la terra. Les relacions entre ells, tenint en compte que no sempre tots els nivells estan representats o que poden multiplicar-se fins a sis, estan regides pels constractes d’establiment o subestabliment, a vegades sota la figura de l’emfiteusis9.
- 10 R. Soto, “Repartiment i repartiments”, art.cit., p.36. Pels districtes administratius andalusins ( (...)
- 11 R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit..
- 12 Vegeu G. Alomar, Urbanismo regional en la Edad Media: las “Ordinacions” de Jaime III (1300) en el (...)
5Les administracions feudals, tant les senyorials com la reial, es van delimitar territorialment mitjançant els “termes” i el desenvolupament de les “viles” i “parròquies”, tot i que inicialment el Repartiment prengui com a base la divisió administrativa en agza (sing. guz)10. El “terme” feudal tendirà a fragmentar més el territori i a definir-se entorn de les “viles”. En les zones de muntanya, les unitats geogràfiques com les valls també seran referents d’ubicació en els documents11. Les viles, objecte d’una ordenació el 130012, es van convertir en els principals centres de població concentrada i solen coincidir amb les antigues alqueries de major tamany, associades als espais irrigats també més extensos, anomenats, a vegades, “hortes” en la documentacio.
- 13 R. Soto, Assaig de reconstrucció d’alguns ajza, alqueries i rahals de Mayûrqa segons els protocols (...)
- 14 M. Barceló, “La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural”, M. Barceló e (...)
- 15 R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
6El 1978, R. Soto13 va detectar la importància del reguiu d’origen andalusí en les terres ocupades pels nous colons catalans, a través de les mencions documentais de cultius de 71 alqueries i rafals de l’illa. Simultàniament, en el mateix estudi es descobria una expansio de nous cultius típicament feudals: la vinya i, en menor proporció l’olivera. Aquest estudi va mostrar, doncs, com l’exigència de renda feudal podia dirigir la produccio camperola14. Les mencions documentais, però, no permeten conèixer l’abast, tamany i localitzacio precisa d’aquesta expansió. L’anàlisi dels drets reials de diversos termes sobre el vi, el gra i l’oli, que són venuts o subhastats, permet detectar ritmes creixents de la producció15, pero el desconeixement de les extensions cultivades fa difícil l’avaluació del seu tamany i de la productivitat.
- 16 Pels mètodes de l’arqueologia hidràulica, vegeu H. Kirchner i C. Navarro, “Objetivos, métodos y pr (...)
- 17 H. Kirchner, La construcció de l’espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i A (...)
7Ha estat a través de l’arqueologia hidràulica16 i la recerca sobre els patrons d’assentament andalusí i la seva vinculació amb els espais irrigats com, inesperadament, s’han pogut localitzar els nous cultius catalans i fer estimacions de la seva extensió. L’estudi sobre les valls de Coanegra, Bunyola, Orient i Alaró, en el vertent sud de la Serra de Tramuntana17, a partir de la documentació post-conquesta catalana i la seva contrastació mitjançant l’arqueologia hidràulica, va permetre la reconstrucció dels assentaments andalusins i els seus espais de conreu, majoritàriament irrigats, i, alhora, detectar les escasses zones roturades pels nous colons catalans, l’ocupació que feren dels sistemes hidràulics andalusins així com les modificacions que hi introduiren. Aixf, per entendre com s’efectua la colonització de la terra recent conquerida, resulta imprescindible la reconstrucció de l’espai social i agrari andalusf que trobaren els catalans, ja que és l’espai que ocuparan i modificaran, i la contrastació sistemàtica de la documentacio amb l’espai real.
- 18 M. Barceló, “El diseno...”, art.cit.
- 19 M. Barceló, “La arqueologia extensiva...”, art.cit.
8M. Barceló18 ja va plantejar, el 1989, el problema de la incorporació dels espais irrigats andalusins a la nova gestió feudal i la necessitat del seu estudi ja que, en principi, la lógica de la renda feudal imposa una orientació de la producció camperola cap a cultius típicament de secà i que són emmagatzemables i comercialitzables, menyspreant els cultius de la irrigació19. La nova societat feudal, previsiblement, desbarata les formes de gestió dels sistemes hidràulics andalusins, derivada de la própia organització clànica i tribal de les comunitats camperoles que els van construir, i la substitueix per altres formes, fins ara no gens estudiades, que haurien de ser congruents amb la lógica de la renda feudal. La pregunta és, doncs, clara: com la societat feudal colonitzadora integra en la seva lògica productiva els espais agraris d’origen andalusí i com modifica la seva morfologia i la seva gestió?
- 20 M. Barceló, “Els Ait Iraten i els altres: immigració i assentaments berbers al sarq alAndalus”, II (...)
9A les valls de la Serra de Tramuntana abans esmentades es va reconstruir un patró d’assentament andalusf molt homogeni, estretament vinculat als espais irrigats, basat en alqueries i rafals amb una toponímia clànica berber molt significativa: estan representats diversos clans com els Banû Arus (Benicuaroz) -que també donen nom al guz de Canarossa>Qanât al-Arus-, els Banû Agger (Beniatzar, Beniatdars, Beniacar), els Banû Furânik (Beniforani), els Banû Saba (Benisaba), els Imalasen (Inmelasen), els Yarfan (Yarfan) i els Banû Agir (Benauguir)20.
- 21 Pels qanât(s) de Pilla de Mallorca vegeu M. Barceló et al., Les aigües cercades. Els qanat (s) de (...)
10Si s’observa el mapa d’assentaments de la zona (Fig.1), es veu com el poblament s’organitza entorn de les valls, al voltant dels espais irrigats de major tamany o en els punts aptes per fer captacions d’aigua, torrents i torrenteres. Els espais de major tamany (Bunyola, amb 10,20 Ha; Coanegra, amb 7,73Ha; Alaró, amb 30Ha) són compartits per diverses alqueries (Alaró, Beniarri i Atzenet en el sistema d’Alaró; i Califa, Beniacar, Abrasim Alfelus i Benicuaroz en el sistema de Coanegra) o per diversos grups familiars assentats en una mateixa alqueria (Bunyola), mentre que els altres assentaments es vinculen a petits espais irrigats que no solen tenir una superficie de més de 2Ha. La vinculació amb els espais irrigats fa, doncs, que el patró d’assentament estigui condicionat pels espais agraris: les línies de torrents i torrenteres, en determinar els punts de captació d’aigua per a la irrigació mitjançant qanât(s)21, condicionen, alhora, l’emplaçament de les zones de residència dels assentaments.
- 22 Aquest topònim podria procedir de l’arrel berber K.L.F, amb el significat d”’ordenar, dirigir”; ve (...)
11En els sistemes compartits, la participació de les diverses alqueries implicades en la seva constmcció i gestió és un indici de la pervivència de l’organització tribal i clànica i de la vigència dels pactes fundacionals que necessàriament degueren fer els grups assentats per establir el repartiment del perímetre irrigat, dels molins i de l’aigua. Califa22 (vall de Coanegra), i Alaró serien els assentaments dominants en la determinació dels pactes en els respectius sistemes hidràulics compartits, situant-se en el punt mig del traçat de la sèquia mare i controlant gran part de l’espai irrigable.
12Els espais irrigats no compartits, que solen tenir una extensió als voltants d’una hectàrea, degueren ser utilitzats de forma equitativa pels habitants dels assentaments que s’hi vinculen: l’escàs cabal de les captacions no permet irrigar directament i requereix que l’aigua sigui acumulada en un safareig o bassa que acompleix, alhora, les funcions d’emmagatzemament i regulació del cabal. A la sortida del safareig es genera un cabal suficient per que aquest circuli per la parcel.la però que s’esgota amb el buidat del safareig. Això comporta que el tamany del perímetre irrigable sigui congruent amb el volum d’aigua acumulada i amb el temps requerit per acumular-la. Per tant, la capacitat del safareig ha de ser estimada també en funció de la freqiiència de reg que es pretengui obtenir. Aquesta relació de factors (extensió limitada del perfmetre, capacitat del safareig, temps requerit per omplir-lo, freqiiència de reg) fa que aquests espais irrigats no siguin fàcilment divisibles entre els seus usuaris que els utilitzarien de forma comunitària. L’escassetat de cabal, a més, normalment, no permet la instal.lació de molins i, en conseqüència, els assentaments desprovistos d’aquests degueren tenir alguna mena d’accés negociat als molins dels sistemes de major tamany.
- 23 Escrivania de Cartes Reials (ECR), Reial Patrimoni (RP), Escrivania de Reial Capbrevació, de l’Arx (...)
- 24 F.Torres i M.E. Estarella, Inventari del Programa de Preservació de Jaciments Arqueològics de l’Il (...)
13La identificació dels espais irrigats corresponents a cada alqueria s’ha fet mitjançant la documentacio d’arxiu catalana23. Els establiments de terres més antics solen coincidir amb els assentaments andalusins o amb parts d’aquests, procediment habituai dels “repartiments” de les grans porcions feudals. Aquests “repartiments”, doncs, parteixen d’una realitat espaial ben configurada, la de les alqueries i rafals andalusins, que, tot i que s’anirà fragmentant, serveix de referent per crear les unitats d’establiment. Això va permetre identificar la localització i espais controlats pels assentaments andalusins, caracteritzats per una estreta vinculació entre la zona de residència i l’espai de cultiu, fins al punt de que el terme “alqueria” es converteix, pels catalans, en sinònim de possessió o tenència de terres. Les zones de residència andalusines se situaven a l’entrada de la vall, segons la documentacio, i Califa tenia la seva a l’actual Celleràs, on s’hi ha trobat ceràmica islàmica24.
14Des del punt de vista morfològic, el perímetre irrigat de Coanegra, s’adapta al fons de vall (Fig.2), on l’aterrassament és quasi inexistent, tot i que ha estat acondicionat mitjançant la canalització del torrent amb murs de pedra seca que, alhora fan de murs de contenció de les parcel.les irrigables. Així, el torrent i la sèquia, originada en el qanât de són Pou i des de la qual s’irriguen directament les parcelles mitjançant partidors regularment espaiats, constitueixen els límits de rigidesa del perímetre irrigat. El traçat de la sèquia, alternativament a un costat i l’altre del torrent, està determinat per la presència d’un major espai irrigable en cadascun dels costats del torrent.
15La localització dels molins, de cup i rodet horitzontal, sobre la sèquia, respon a una estratègia que privilegia el reg sobre la moltura i pretén recuperar l’aigua utilitzada pel molf, a la sortida del carcavà, en la mateixa sèquia principal. Quan el molf està parat, un partidor situat just abans del cup permet desviar l’aigua, esquivant el molf, i tornar-la altra vegada a la sèquia. Però la preferència del reg ha d’estar estipulada ja que la posició del molf, per si sola, no la garanteix, com es veurà. Els molins se situen espaiats al llarg de la sèquia, en els punts on aquesta assoleix prou nivell respecte el torrent com per instal.lar el cup. Simultàniament, la presència d’un molf comporta un descens sobtat del nivell de la sèquia i que aquesta torni a reprendre el seu curs prop de la cota del torrent.
16L’emplaçament d’un molí o el creuament de la sèquia al costat oposat del torrent seran els dos factors que caracteritzin la morfologia d’aquest espai irrigat, provocant la formació de blocs de parcel.les fusiformes, amb més o menys sinuositats segons les forci el torrent, i que seran irrigades des dels seus extrems. La distribució de l’aigua degué ser congruent amb aquests blocs de parcelles i, alhora, amb els emplaçaments dels molins, sempre al final d’un bloc i, per tant, susceptibles de ser subsidiaris almenys a la irrigació d’aquest. La distribució de l’aigua es faria a dos nivells: un morfològic, el dels blocs, i un social, el de les alqueries. Per tant, l’espai corresponent a cada alqueria devia coincidir amb un o més blocs. Això implica una gestió col.lectiva en el si de cada alqueria del seu bloc de parcelles i una gestió de tot el sistema pactada entre tots els grups participants, d’entre els quais, el de Califa, controlant la major extensió del perímetre i la part de la seva capçalera, hauria guadit d’un posició preeminent.
- 25 La vall de Coanegra formava part de la porció de Bernat de Santa Eugènia, porcioner de la part de (...)
- 26 Vegeu H. Kirchner, La construcció de l’espai pages..., op.cit.
17El repartiment, mitjançant establiments, del sistema hidràulic de Coanegra25 es farà congruentment amb la seva morfologia. La documentació referent a la vall de Coanegra inclou diverses alqueries (Benicuaroz, Abrasim Alfelus, Beniacar, Califa) i una sèrie de tinences o “honors” que són identificats pel nom dels seus possessors (Bernat Perico, Jaume de Terrades, Joan Home de Déu, Raimon Torró, Jaume Cauha). Els noms de les alqueries acaben essent substituïts també pels noms dels seus possessors. Es detecten, al llarg del segle XIII, al menys, dos canvis de titulars d’aquest repartiment. La documentació referent al primers establerts és la més escassa i normalment sabem de la seva existència per alusions presents en documents posteriors, ja de la dècada del anys 40. La identificació d’aquests titulars, dels traspassos (vendes, establiments, herències) i les afrontacions que donen els documents, sigui de les tenències/alqueries senceres o de les parcel.les, han permès, de forma força ajustada, localitzar en la vall, mitjançant la contrastació en el terreny, cadascuna de les tenències catalanes, la majoria dels molins documentais i moites de les parcel.les (Figs 3,4,5)26.
- 27 R. Soto i A.M. Rodrfguez Carreno han documentat en diverses ocasions vinyes emparrades i irrigades (...)
- 28 Un exemple especialment expressiu és el de 5 vinyes contigües que són situades, juntament amb un v (...)
18La majoria de les parcel.les documentades poden ser situades dins dels límits del perímetre irrigat, ja que freqüentment afronten amb la sèquia i el torrent, i també afronten entre elles, pel que cal imaginar conjunts de parcel.les compactes, no discontinus. Es tracta, a més, sobretot de vinyes, algunes de les quais podrien ser vinyes irrigades d’origen andalusí27 especialment quan es troben en cultius mixtes, associades a arbres, vergers o horts28 El consum de panses, vinagre i raïm per part dels pagesos andalusins, però, no justifïca una dedicació majoritària del perímetre irrigable a la vinya, tal com reflexa la documentació catalana, pel que la majoria de les vinyes documentades serien de plantació posterior a la conquesta.
- 29 R. Soto va fer notar el desinterès dels feudals catalans a Mallorca pels cultius irrigats, que apa (...)
- 30 R. Marri, “Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluna”, a M. Barce (...)
19Els horts i vergers solen aparèixer associats als molins, amb referències explicites a que són contigus. Aixó és indicatiu de que les zones preferents de reg dels catalans foren aquests horts subsidiaris als molins29, reproduint el model d’espai irrigat limitat a l’ús familiar del moliner, adjacent al molf feudal, descrit a Catalunya per R. Martí30.
20Cadascuna de les tenències és parcel.lada i subestablerta a diversos colons. A través de les parcel.les comptabilitzades per cadascuna de les tenències i de les extensions de les àrees que ocupen, dins i fora del perimetre irrigat, és possible fer una estimació de la magnitud d’aquesta parcel.lació. En l’honor de Bernat Perico es documenten una parcel.la amb vinya i arbres associada al “molf de la font”, amb un sol subestablert, i que ocuparia una 7500m2 d’espai irrigable; i una “terra en part llaurada” que ha de ser destinada a sembrar-hi blat, establerta a un sol colon i que tindria un màxim de l,65Ha (Fig.3). Per l’honor de Jaume de Terrades només es documenta un tros de terra amb vinyes i jardins contigu al molí (Son Roig), amb un sol subestablert, i amb una superficie de 1480m2 (Fig.3).
21En l’honor de Jaume Home de Déu, es comptabilitzen 6 vinyes associades a jardins, dos horts i dos jardins, un total de 10 parcelles i 3 subestablerts. L’hort de l’honor dels Torró ocupava en part el mateix bloc de parcelles que el de Jaume Home de Déu ja que era adjacent al molí de Ca’s Barreter. Per aquest bloc, doncs, hi havia un total de 11 parcelles, 4 subestablerts, en un espai irrigable de l,06Ha, el que suposa les mitjanes de 963m2 per parcel.la i 2650m2 per colon. La resta de l’honor dels Torró consistia en tres vinyes que podrien haver estat de secà, situades en un espai no irrigat de 6500m2, amb 3 subestablerts, és a dir, una mitjana de 2166m2 per vinya i per subestablert (Fig.3).
22L’honor de Jaume Cauha sembla que va estar constituït d’una sola vinya, amb arbres, o amb garriga segons el document, amb un sol colon i que podria tractar-se d’una parcel.la de secà de 3693m2, en el marge esquerre del torrent, aprop de són Oliver (Fig.4).
23Per Califa, la informació és menys detallada ja que la major part dels documents es refereixen a la totalitat de la tenència o a un conjunt associat però no detallat d’”honors, vinyes, terra, horts, terres ermes i llaurades” que abasten l,07Ha, la primera, i l,90Ha, els segons, de terra irrigable. En el cas de la tenència, només hi ha documentades dues parcelles, una d’hort i una altra de terra, amb un sol subestablert, el que no permet estimar el grau de parcel.lació (Fig.4).
24El Celler del Rei, actualment Celleràs, zona que inicialment Bernat de Santa Eugènia es va reservar per explotar-la directament, no és parcel.lat fins el 1271, quan, el lloctinent de l’infant Jaume l’estableix a Berenguer Tayaloca i aquest realitza diversos subestabliments, sobretot de vinyes amb garrigues, entre 1272 i 1279. Actualment, el Celleràs comprèn unes 5Ha deforestades. Si descomptem les 2Ha més extremes i amb més pendent queden unes 3Ha aproximadament, en el costat dret del torrent, no irrigat, de terreny més fàcilment cultivable. Es comptabilitzen un total de 8 vinyes associades a garrigues, associació que és indicativa d’un procés de deforestació en curs, i 9 subestablerts, el que suposa 3750m2 de mitjana per vinya i 3333m2 de mitjana per colon. A més, es documenten com pertanyents al Celler del Rei dos horts i dos canyissars que devien trobar-se dins del perímetre irrigat, ocupant part de les terres de Califa, al voltant de l’actual són Oliver, espai que no podem precisar (Fig.4).
25Per Beniacar, comptem amb un total de 2 parcelles documentades i 2 subestablerts en una àrea irrigable de 7933m2, el que suposa 3966m2 de mitjana per parcel.la i colon (Fig.4). Per Abrasim Alfelus, comptem amb 17 parcel.les (9 vinyes, 4 peces de terra, 3 horts i 1 verger), en una àrea irrigable de 5713m2 i en una zona de possible secà de 7120m2, amb 5 subestablerts, el que suposa, sumant secà i regadiu, 754m2 de mitjana per parcel.la i 2566m2 per colon (Fig.4). Una segona àrea de secà es documenta a partir dels anys 70, al llarg del camí d’Alaró i la seva extensió màxima podria ser de 4Ha, per 7 parcel.les (5 de les quais són vinyes) i 7 subestablerts, el que suposa unes mitjanes de 5714m2 per parcel.la i colon (Fig.5). Per Benicuaroz, comptem amb 6 parcel.les incloses en el perímetre irrigable (trossos de terra, vinyes i horts), en una àrea de 4500m2, i amb 4 subestablerts, el que suposa unes extensions mitjanes de 643m2 per parcel.la i 1125m2 per colon (Fig.5).
26Al final del segle XIII, les modificacions del disseny del sistema hidràulic de Coanegra han estat minimes. Bàsicament, consisteixen en la construcció de nous molins i en una ampliació mitjançant l’allargament de la sèquia. El molí de la possessió de Bernat Perico (Can Morey) (Fig.3), per la seva posicio enmig d’un bloc homogeni de parcel.les, enlloc de tancar-lo com passa en els altres casos, pot ser considerat d’època feudal. El molí de són Oliver (Fig.4) no és identificable amb cap dels molins documentais durant el segle XIII. La seva posició, tancant el bloc de parcel.les, no és anòmala, però sí que resulta forçada a causa del creuament que fa la sèquia del torrent just després. La presència del molí fa que la sèquia perdi nivell i creui el torrent per sobre del seu llit, enlloc de fer-ho a través d’un petit aqüeducte que apareix documentat. Finalment, el molí d’En Buadella (Fig.5), avui desaparegut, el degué construir Berenguer Tayaloca, que apareix en afrontacions, juntament amb un hort, de trossos de terra i garriga. El molí fou construit allà on la sèquia podia aconseguir el desnivell necessari per la installacio del cup, en aquest cas força lluny del molí anterior, el d’En Torrella, a causa del poc pendent existent fora de la vall, la qual cosa explica que es faci en un punt ja extern al perímetre irrigat, enmig de la garriga. L’ampliació d’espai irrigat mitjançant l’allargament de la sèquia fou, doncs, secundària. L’objectiu era la instal.lació del molí i tan sols es crearà un hort subsidiari i adjacent a ell.
- 31 ECR 357, f.76.
27A finals del segle XIII, doncs, l’equipament molinar de la vall de Coanegra ja està consolidat (figs. 3,4,5) i els nou molins documentais al llarg del segle apareixen en una llista, del 1309, d’un document que estableix una reducció del delme que havien de pagar els seus possessors al bisbe31, i, excepte, el de la Cova d’En Riera i el d’En Buadella conserven encara, en l’actualitat, part de les seves estructures en els emplaçaments originals, tot i que en condicions ruinoses.
- 32 M. Barceló, “La arqueoiogía extensiva...”, art.cit.
- 33 RP 2067, f.24v.
28Amb la conquesta catalana, doncs, el que es modifica no és tant el disseny del sistema hidràulic com la concepcio general del seu funcionament. L’augment del nombre de molins degué forçar reajustaments importants de la distribucio de l’aigua, però sobretot reflexa la nova lògica productiva feudal, regida per la captura de renda, que té en els molins un dels seus centres més efectius de recaptació i control de la producció pagesa32. A Coanegra, són els possessors al segon nivell els que es beneficien en primer lloc d’aquest control i, en segon terme, interposat entre aquests i l’Infant Jaume, Guillem Mestre, des de 1271, té establert pel lloctinent reial, per un cens annual de 100 morabetins, tots els drets i censos que Bernat de Santa Eugènia solia rebre en els molins de la vall de Coanegra33.
- 34 Aquesta és la forma de procedir en la Sèquia de la Vila, de Ciutat de Mallorca, en que el rei o el (...)
- 35 RP 2067, f.53.
- 36 RP 2067, f.28.
- 37 El 1291, Maria vídua de Pere Borràs, ven a Sibília els “honors, vinyes, horts i terres ermes i lla (...)
29Les terres, els molins i també l’aigua han estat privatitzats. La irrigació s’ha fet subsidiària a la molineria i s’ha reduït als horts adjacents al molins. Algunes escadusseres referències permeten deduir que l’accés a l’aigua era establert per Bernat de Santa Eugènia primer i després pel rei, o el seu representant34. Així, en un document del 127735, pel qual Guillem de Berga ven a Berenguer Tayaloca el cens que reb en el molí de Bonafarina, afegit al final s’especifica que “Berengarius A., baiulus prediction, firmavit predictam vendicionem sine aliquo laudimio pro eo quod conventum fuit inter dictum Berengarius et Berengarius Tayaloca, cum dictus Berengarius adquisivit aque de Caudanigra a dicto Berengario A. ad construenda molendina, quod ipse firmaret predictam vendicionem sine aliquo laudimio pro eo quod dictum molendinum habebat destrui ratione dicte aque”. El 1271, Pere de Caldes, lloctinent de l’Infant Jaume, estableix a Berenguer Tayaloca el Celler del Rei, enumerant vinyes, terres ermes i llaurades i un “ortum cum aqua que ibi entrat “36. A un altre nivell, els possessors transmeten, al seu torn, els drets d’aigua juntament amb les terres que venen o estableixen37.
- 38 D. Zaforteza, “Evocación”, Bolletî de la Societat Arqueològica Luliana, n. 31, 1962, pp.667-674.
- 39 J. Rosselló de són Forteza, “Carta pública de la divisió del aygua de Alaró”, Bolletî de la Societ (...)
30Abans del segle XVI, però, no es conserva cap tipus de regulació escrita de la distribucio de l’aigua. Del 7 de maig de 1503, són unes ordinacions de la sèquia de Coanegra38 que reflexen la consolidació d’aquesta modificació radical de la distribució de l’aigua a favor dels molins, deixant el regadiu com a totalment subsidiari. La sèquia de Coanegra, segons aquestes ordinacions, és una sèquia de molins i de moliners i només els dissaptes des de mig dia fins a la posta de sol es pot regar, sense que quedi establert un ordre de torns o tandes, només s’especifica que pot ser agafada una “fibla” d’aigua per molí, i es pressuposa que els regants són també els propietaris dels molins. Malgrat la data tardana d’aquestes ordinacions, poden ser considerades com la manera de fer feudal a Coanegra, ja que existeix un precedent de finals del segle XIII per la sèquia d’Alaró39, com veurem.
31Pel que fa als espais de secà, l’encaixonament de la vall i l’existència de l’espai hidràulic han permès establir certs límits d’aquests espais, proporcionats pel propi perímetre irrigat i els vessants abruptes de la vall. Així, per poder identificar aquests límits, la prospecció i la reconstrucció del sistema hidràulic són fonamentals. Actualment hi ha unes 24Ha desboscades al voltant del perímetre hidràulic de Coanegra i dins de la vall. D’aquesta superficie, una gran part ha estat obtinguda en els vessants de la vall menys abruptes mentre que la resta ocupa les zones de fons de vall que queden excloses del perfmetre irrigat, en el costat del torrent oposat al que circula la sèquia. Es tracta de parcel.les amb forma de mitja lluna o fus, simètriques a les irrigades, i que toquen sempre amb el torrent. En un cert sentit, morfològicament, són la conseqiiència lògica de la construcció de l’espai irrigat ja que el disseny d’aquest, a partir de l’acondicinament del fons de vall, exclou parts d’aquest, segons sigui el recorregut de la sèquia a un costat o altre del torrent, creant zones de secà. És molt probable, doncs, que algunes d’elles fossin aprofitades ja en època andalusina. Cal tenir en compte, a més, que essent parcel.les de fons de vall, es beneficien de la humitat natural que s’hi acumula, factor que no es dóna en els vessants de la vall. Aquestes àrees de fons de vall suposen actualment unes 14Ha de superficie. Les uniques clarament documentades són el camp de cereals de l’honor de Bernat Perico (l,65Ha) (Fig.3) i el Celler del Rei, amb 5Ha actualment desboscades de les quais només 3Ha serien de fons de vall (Fig. 4). són molt probables també els espais de secà de l’honor dels Torró (0,65Ha) i de l’honor de Jaume Terrades (0,18Ha) (Fig.3). Això suposen un total de 5,50Ha aproximadament. Les 4Ha de vinyes de secà de Guillem de Berga, al llarg del camí d’Alaró i ja fora la vall, són clarament de creació feudal (Fig.5). Arrodonint, a finals del segle XIII, les zones de secà de la vall tenien una superficie total d’unes 10Ha. Juntament amb el perfmetre irrigat, tenim unes 18Ha de superficie de cultiu, amb 9 tenències a segon nivell, amb una mitjana de 2Ha per possessió, i uns 33 colons, amb una mitjana de 0,54Ha cadascun.
- 40 RP 2067, f.4v-5, f.48v-49.
- 41 RP 2067, f.49-49v; Còdex 120, I, 1, f.42-43.
- 42 J. Coromines, Diccionari etimoldgic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, 1980 i ss.
- 43 A.M. Alcover, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1930-60.
- 44 F. Torres, M.E. Estarellas, Inventari del Programa..., op.cit. 6.Còdex 120,I,1, f.74-75.
- 45 ECR 353, f.310v, f.219.
32Fora de la vall de Coanegra, el relleu molt més pla fa molt més difícil la delimitació dels espais agraris que no siguin irrigats i, a més, l’extensió de plantacions d’ametllers i cultius modems extensius han modificat molt més el paisatge. Les alqueries i rafals de fora la vall foren normalment dividits en dues (Arboçar) o quatre parts (Cauhas, Albiar, Abdahen). El cas de Mauhia és diferent perque constitueix una donació en feu com a cavalleria. La documentacio reflexa, d’una banda, una certa dificultat en el progrés dels cultius. Per exemple, F Arboçar, des de 1268 fins a 1276, passa per diversos establerts que venen ràpidament el domini util, a vegades especificant que “no el poden treballar”40. Entre 1276 i 1280, Berenguer Tayaloca adquireix tot el rafal41 i, a partir d’aquest moment trobem la primera sèrie d’establiments sistemàtics de parcel.les que són trossos de grarriga (9 en total), associats, en dos casos, a un tros de terra i a un camp llaurat. L’Arboçar, a finals del segle XIII, doncs, era una àrea erma, de garrigues, que mitjançant establiments, Berenguer Tayaloca intenta posar en cultiu. Aquest paisatge de garrigues, identificable també en nombroses afrontacions de totes les tenències situades fora la vall, s’adiu, a més, amb el significat del topònim Arboçar, “col.lectiu d’arbust42 o “camp d’arboços o arboceres”43. Les dues zones irrigades vinculades al rafal Arboçar -l,7Ha, amb la font de són Credo, i l,5Ha, amb el qanât de són Verdera-, que estan associades a dues àrees de residència andalusines identificades per les troballes de ceràmica44, estan representades en la documentacio tan sols per la menció d’un dret d’un dia a la setmana d’empriu d’aigua per regar un tancat que hi ha en el rafal que Berenguer Tayaloca té a l’Arboçar6 i per la referència a un dret per construir un molí45.
- 46 F. Sevillano, Pesas y medidas en Mallorca desde el siglo XIII al siglo XIX, Palma de Mallorca, 197 (...)
- 47 F. Corriente, El léxico árabe-andalusí según el P. de Alcalâ, Madrid, 1988, p.51; R. Dozy, Supplém (...)
33Tant al rafal Albiar com al rafal Cauhas, les quatre parts que se’n fan confronten entre elles, el que és indicatiu de que les àrees de cultiu no són disperses. Les característiques de la zona on es trobava Albiar, amb abundants pous i sínies fa difícil identificar l’àrea medieval de cultiu, en canvi, al rafal Cauhas, l’existència d’un qanât, permet reconstruir un perímetre irrigat de l,20Ha. Una de les parts, segons la documentacio, tenia una superficie d’un quarto (0,17Ha46) i estava formada per quatre feixes (425m2 de mitjana cadascuna). Hi ha referències a vinyes i el mateix topònim (hws) significa “zona de vinyes”47, fent referència, segurament, a vinyes brigades, pel que aquest cultiu ja existiria en aquest rafal abans de la conquesta i es trobaria, també, dins del perfmetre irrigat. Abdahen ha estat situat aproximadament i no s’ha identificat camp espai irrigat tot i que sabem que hi havia un jardí i un pou, dues vinyes i dos casais.
- 48 Aquest carrer apareix documentat com “vie cequie” (ECR 341, f.91) o en les referències a la “cequi (...)
- 49 El carrer d’Orient apareix en diverses afrontacions de cases com “carraria publica que itur apud A (...)
34El sistema hidràulic de Bunyola hauria estat controlat exclusivament per aquesta alqueria i la seva zona de residència se situava sobre del lfmit de rigidesa de la sèquia (Fig. 6A), on actualment el traçat urbà encara s’organitza al llarg d’aquesta (Carrer de Sa Síquia)48 i al llarg de l’antic camf d’Orient (Carrer d’Orient)49 ocupant una àrea de l,4Ha. A través de la documentacio, que menciona el torrent i els camins de Caubet i Orient com a confrontants de les parcelles brigades, i de la prospecció, s’ha establert un perfmetre de 10,20Ha, limitat per la sèquia, el torrent de Bunyola i la torrentera paral.lela a l’actual carrer de Caubet, avui coberta pel traçat urbà del poble (Fig.6A).
35Morfològicament, el sistema hidràulic de Bunyola és anàleg al d’Alaró (Fig.6A). La ràpida obertura de la vall fa que el perfmetre irrigat només ocupi un vessant d’aquesta, el més ben encarat per a la seva insolació. El progressiu allunyament de la sèquia respecte el torrent fa necessari l’aterrassament del vessant i defineix, juntament amb l’altre lfmit de rigidesa, el torrent, un espai, acondicionat en el fons de vall en la capçalera del sistema i en el vessant després, creant un perfmetre en forma de ventall que, en aquest cas queda també rfgidament limitat per la torrentera del camf de Caubet. L’organització de la distribució de l’aigua havia de fer-se mitjançant ramais secundaris, perpendiculars a la sèquia principal, des dels quais s’irriguen les parcelles. Un d’aquests ramais pot ser reconstruit en la sèquia secundària que duia l’aigua a la zona anomenada de Ses Vinyetes, adjacent al torrent de Bunyola i situada en un dels dos extrems del sistema. L’altre extrem, més difús i subjecte al cabal de la sèquia, devia coincidir amb les darreres cases de la zona de residència. Els blocs de parcelles venien definits, doncs, pels partidors.
- 50 A. Mut, G. Rosselló Bordoy, La Remenbrança de Nunyo Sanç..., op.cit. En la documentació posterior (...)
- 51 Les restes d’un cup, fora de la sèquia mare, amb un ramal que li portava l’aigua, corresponen a un (...)
36En el moment de la conquesta hi havia 7 molins, un d’ells amb dues moles, documentats en la Remenbrança de Nunyo Sanç50, dels quais se’n pot establir l’emplaçament de 4 d’ells, tots a la primera part del sistema i damunt de la sèquia51 (Fig.6B). Cadascun dels molins hauria tancat un bloc de parcelles i els partidors distribuidors coincidirien amb el seu emplaçament. Així, els torns d’aigua se succeirien per blocs de parcelles als quais s’associaria un molí integrat en la distribucio de l’aigua de forma subsidiària, al final de cada bloc de parcelles.
- 52 Vegeu R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
37El repartiment del perímetre irrigable per part dels catalans reflexa una divisió del sistema en lots perpendiculars a la sèquia o associats als tres molins documentats, tots ells en mans de la família dels Plà52, que els sotsestabliran juntament amb les terres irrigades adjacents. Com a Coanegra, apareix nítidament el model feudal immiscuit dins del perfmetre d’origen andalusí, segons el qual, el molí, esdevé centre del sistema hidràulic i té associat un hort subsidiari. Aquesta famflia, doncs, controlava tota la capçalera del sistema, la més beneficiada per la seva proximitat a la captació, i els únics molins que romanen en funcionament després de la conquesta.
38Pel que fa a la resta del sistema, els documents d’establiment de lots posen de manifest una compartimentació del perfmetre irrigable de forma perpendicular a la sèquia ja que els lots confronten sistemàticament amb la sèquia, el torrent-els dos límits de rigidesa-i els lots veïns. Hi ha, almenys, 12 lots d’aquest tipus documentats, no vinculats a molins, que es succeirien a partir del darrer molf conservat, a l’entrada del nucli de residència, fins als dos extrems del sistema hidràulic.
- 53 “unam feixiam (o trocium) terre in valle de Bunyola cum aqua unius jovate” (ECR 345, f.239; ECR 34 (...)
- 54 F. Sevillano, Pesas y medidas..., op. cit.
39L’aigua, com a Coanegra, és adjudicada amb els mateixos establiments de terres53, pel que la seva disponibilitat depèn d’una concessió prèvia a l’establert per part de qui l’ha privatitzada, en aquest cas els beneficiaris del repartiment de Nunyo Sanç, i després del rei, quan la seva porció és incorporada al patrimoni reial. Les referències a mesures d’aigua cal interpretar-les com “la quantitat d’aigua corresponen o necessària per regar una jovada o un quarto”. Necessàriament, doncs, en aquests casos, l’equivalència de la jovada (1 i,36Ha54) normalment acceptada no pot ser aplicada ja que se superaria de molt l’extensió del perímetre irrigat (10,20Ha).
- 55 Aquest fenòmen també ha estat observat en algunes alqueries de l’estribació sud de la Sierra de Ca (...)
40L’altra modificació introduïda arrel de la colonització catalana és la progressiva ocupacio de part del perfmetre irrigat per vivendes de nova construccio55. El nou nucli de creacio feudal es veu reflexat en una sèrie de documents que mencionen horts que afronten amb l’església, el cementiri o l’hort del rector o de l’església. Aquesta estaria situada cap a l’actual plaça del Rector Masroig, amb accés al ramal de la sèquia que va a la zona de Ses Vinyetes i al seu voltant hauria començat a créixer el nou nucli d’habitació (Fig.6A).
41Quant a les possibles terres de secà a la vall de Bunyola, diversos documents en fan referència i les afrontacions que ofereixen permeten sovint situar-les aproximadament. S’han pogut identificar algunes àrees on es concentrarien la majoria de parcel.les de secà: a la capçalera de la vall, al costat oposat del sistema hidràulic i la franja situada per sobre de la sèquia; en el marge dret del torrent de Bunyola, corresponent a la zona avui irrigable amb la font de S’Esquetjar i la de Ses Fontanelles-sistemes hidràulics de creacio força recent-(26Ha); la zona al sud de la vila de Bunyola, entre el Puig del Calvari i les muntanyes de Bunyola, a la cua de les darreres parcel.les irrigades del sistema (37Ha); i la zona compresa entre S’Alqueria d’Avall, Alfàbia, Beniadars i l’Alqueria Blanca (27Ha) (Fig.l).
- 56 Vegeu M. Barceló, Sobre Mayûrqa, op.cit..; i R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
42Es tracta de zones fonamentalment de fons de vall, fora de les quais, en la muntanya o en el pla, cal situar les abundants referències a boscos i alzinars, en el primer cas, i a garrigues, en el segon. Així, entre les darreres terres conreades a Bunyola i el terme de Marratxí hi havia una extensa àrea erma, de garrigues, semblant a l’Arboçar de Coanegra i al Pla de Santa Maria del Camí (Fig.l). El total de 90Ha de secà és una estimació aproximada que cal utilitzar amb prudència atès que desconeixem l’efectivitat de la seva colonitzacio al segle XIII. La vall de Bunyola va ser una zona d’extensió de l’olivera ja des d’època islámica56 i gran part d’aquests secans devien estar ocupats per oliverars. Diverses referències a garrigues, però, podrien ser indicatives d’una certa discontinuitat del conreu de secà, almenys en els àrees més marginals.
- 57 R. Soto, L’ordenació de l’espai...op.cit.
43També apareix molt documentada la vinya i, sovint, també, associada a garrigues, mentre que diversos establiments de vinya ad plantandam o ad faciendam57 fan palesa l’expansió d’aquest cultiu per part del catalans. Com a Coanegra, algunes vinyes estarien dins el mateix perfmetre irrigat ja que apareixen associades als molins.
- 58 Ibid.
- 59 La proposta no és gratuita. R. Soto va tenir l’amabilitat de donar-me la referència d’un document (...)
44Entre els anys 40 i 50, la documentació es refereix majoritàriament a transaccions de jovades de terra que reflexen els primitius establiments de lots regulars de terres (solen ser de 2 jovades) que no necessàriament són contigües58 ni exhaustivament conreades. El recompte de jovades documentades permet establir un total de 19 jovades d’un total de 22 mencions, el que, segons l’equivalència normalment acceptada, suposaria una extensió de 215,84Ha, xifra excessiva segons els resultats de la prospecció i la delimitació feta a partir de les afrontacions. En la Remenbrança, l’alqueria de Bunyola apareix amb 34 jovades que, segons l’equivalència de ll,36Ha, serien 386,24Ha, xifra que també desborda les estimacions fetes a partir de la reconstrucció dels espais de conreu. Hom proposa que l’equivalència de la jovada en el segle XIII sigui d’entre 2 i 3Ha, el que podria llaurar una parella de bous59. D’aquesta manera, les 34 jovades vindrien a ser entre 68 i 102Ha, magnituds molt més congruents amb les estimacions fetes de 90Ha de secà i 11,20Ha irrigables.
- 60 L’ordenació de l’espai..., op.cit.
45Pel que fa a les alqueries del terme de Bunyola, consistien en assentaments clànics de petit tamany associats a petits perímetres irrigats que no solen superar les 2Ha de superficie. En alguns casos, a més del manteniment d’aquests perfmetres irrigats per part dels catalans, es documenten espais de secà de vinya o olivera i, alhora, les formes de parcel.lació i repartiment de les terres. R. Soto60 ha estudiat, a través de la documentació, ambdos aspectes, però la prospecció permet precisar sovint l’abast dels cultius.
- 61 Vegeu H. Kirchner, La construcció de l’espai..., op.cit..
46A Beniforani, s’han reconstruit dos espais irrigats de 2,20Ha (Son Cavalleria) i 0,60Ha (Biniforani Vell), irrigats a partir de qanât(s) i, aplicant el principi de que l’espai de secà es situa preferentment en els fons de vall, es poden restituir un màxim de 20Ha deforestades per cultius no irrigats. A partir dels documents referents a l’establiment de jovades, hom pot fer un recompte de 17,5 jovades, establertes abans del 1245, i on, majoritàriament, es cultivarien vinyes i oliveres i que representarien segons l’equivalència normalment acceptada 198,8Ha, mentre que la Remenbrança atribueix a Beniforani 12 jovades (136Ha). Ambdues extensions resulten desproporcionades respecte l’espai de secà i irrigat estimat, mentre que amb l’equivalència de 2-3Ha, 12 jovades suposen entre 24 i 36Ha. La mateixa distorsió entre l’equivalència de ll,36Ha i els espais estimats a través la prospecció es repeteix en diversos casos61.
- 62 ECR 344, f.249.
- 63 .ECR 341, f.93.
- 64 ECR 347, f.262v.
- 65 ECR 343, f.228v.
- 66 ECR 347, f.264v-265.
47Hi ha alguns exemples, en la documentació, del paper orientador de la producció exercit pels beneficiaris de moites de les tenències feudals. A Beniçabà és establerta “illam cumbam (...) ad bene laborandum et meliorandum et plantandum vineam”62. A Honor, l’establidor força amb el cens exigit pels arbres de la meitat de l’alqueria, el cultiu del cereal63. A Caubet, un colon és establert en un “honorem ad unum pari bovum (...) cum ademprivio pasturarum et aquarum et venacioni et lignorum (...) et infra VII annos tenearis in dicto honore plantare une quarterate vinee”64, on queda clar que és una zona erma i de pastures i on un possible ritme d’artigament pot ser avaluat: una quarterada de vinya (0,71 Ha) requereix 7 anys de treballs fins que no és productiva. A Comasema es documenten dos casos d’orientació del cultiu del cereal i de la vinya amb probables treballs d’artiga previs: “Ita mitatis et teneatis assidue et continue II paria bovum, et de omnibus bladis et vinea, lino, oleo, et canemo que Deus ibi dederit, habeamus nos medietatem et vos aliam medietatem, tunc bladum faciat triturare (batre) et segare (segar)”65; i en un altre cas s’estableix un honor “ad duo paria bovuum in alqueria Semacoma (...) sub tali vero condicione que tu mittas medietatem in censu XX quarteriarum medii ordei medii frumenti que sunt domino Regi pro medietatem alquerie Semacoma, et ego aliam medietatem, et mitas, medietatem semine et ego aliam, et colas vineas ut melius poteris et fodeas et exermes, et in blado omni et vino habeas tu medietatem et ego aliam “66, on exermare seria, literalment, “treure de l’erm “, és a dir, artigar i posar en cultiu una terra erma.
- 67 M. Barceló, Sobre Mayûrqa, op.cit.., pp. 35, 40.
- 68 Ibid.
- 69 El 1300, el rei Jaume II concedeix en emfiteusi una peça de terra amb oliveres i altres arbres, a (...)
- 70 La Remenbrança és especialment clara en aquest sentit ja que sovint especifica que el nombre de jo (...)
48El cas de Beniatzar és especial ja que, abans de la conquesta catalana s’hi crea un oliverar de dimensions considerables, a partir, molt probablement, d’un gest estatal per part del almoràvids que, aïllats de la Península quan arriben els almohads, intentarien compensar la interrupció de les importacions d’oli que devien fer-se abans a causa de la manca d’oliveres a Mallorca assenyalada, en el segle XII, per al-Zuhrî67. M. Barceló68 va fer una estimació en 75,3Ha de la superficie que podia tenir aquest oliverar a partir de les dades de la venda dels drets reials sobre l’oli de Beniatzar. Segons la Remenbrança, Beniatzar tenia 40 jovades, és a dir, entre 80 i 120Ha segons l’equivalència proposada aquí, mentre que 454Ha, segons l’equivalència normalment acceptada, sobrepassen excessivament l’estimació de M. Barceló. En qualsevol cas, la plantació de l’oliverar de Beniatzar, seria el resultat d’un gest estatal que es sobreposa a un assentament camperol andalusí, del clan dels Banû Agger, vinculat a un petit espai irrigat que aprofitava els sobrants d’aigua de Bunyola que arribaven pel torrent69 del que no en queda cap vestigi. En origen, doncs, aquest assentament no hauria estat gaire diferent d’altres alqueries que apareixen en la Remenbrança amb un màxim de 12 jovades. Aquest cas posa en evidència, per tant, que les superficies en jovades del Repartiment o de la Remenbrança són una estimació de terreny de cultiu o cultivable70.
- 71 Vegeu R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
- 72 ECR 349, f. 126, f. 161, f. 162-164.
- 73 R. Soto (Ibid., II, p.415) considera que els catalans expandiren encara més l’oliverar. Tanmateix (...)
- 74 “cum garriga que vadit usque Maracxin” (ECR 341, f.94).
49El repartiment de l’oliverar71 es farà en 12 parts, compostes al seu torn per sortes, a les quais semblen correspondre els 12 esclaus i els 12 pareils de bous assignats per treballar-hi72. Aquestes sortes apareixen confrontant amb les muntanyes i amb el torrent simultàniament, i entre elles, el que indica clarament una parcel.lació longitudinal i perpendicular a la muntanya i el torrent. És difícil mesurar la possible expansió d’aquest oliverar feta pels catalans, tot i que es documenta almenys la intenció en les referències a trossos de garriga divisa o ad dividendam73. En qualsevol cas, entre l’oliverar de Beniatzar i Marratxí s’estenia una àmplia zona de garrigues, inculta, semblant a la de la plana de Santa Maria del Canif i l’Arborçar, que apareix en alguna afrontació74.
- 75 R. Soto, “Ovelles, vaques, porcs i eclesiàstics. (Algunes consideracions sobre la ramaderia balear (...)
- 76 ECR 355, f. 113.
50A la vall d’Orient la ramaderia hi va tenir molta importància: és tot un altre aspecte de la colonització feudal de Mallorca no gens estudiat i que R. Soto ha començat a plantejar recentment a partir de les referències documentais75. Segons aquest autor, els catalans desenvolupen una ramaderia extensiva i semi-salvatge, aprofitant pastures naturals de garriga sobretot. Molt probablement, com en el cas dels espais de cultiu, aprofitaren una tradició ramadera andalusina que, per ara, és molt difícil d’avaluar. Per Comasema, a la vall d’Orient, hi ha diverses referències a censos en formatge d’ovella i a bestiar, de les quais cal destacar les “septuaginta oves et dos boves arechs et quandam vacham et quendam sarracenum nomine Sayt “76 A la vall de Comasema hi ha un gran nombre de fonts, 8 en total, situades en el vessant est de la vall, excepte la Font de Sa Cisterneta que es troba enmig d’un espès bosc que cobreix la capçalera de la vall i que, tal com indica el seu nom, té associada una cisterna excavada a la roca on l’aigua és acumulada. L’unica font vinculada a un espai irrigat (l,22Ha) és la Font de Sa Casa. La resta són sorgències naturals gairebé sense acondicionar i encara ara els pagesos de la zona consideren que la seva funció és la d’abeurar bestiar.
- 77 D’aquest perímetre se’n documenten dos horts i un jardí (ECR 342, f. 146; ECR 345, f.294) i conste (...)
- 78 ECR 342, f. 145; ECR 345, f.250; ECR 350, f,151v-152.
51A Orient, una alqueria de 25 jovades segons la Remenbrança, es pot indentificar, en l’actual emplaçament del poble, una àrea de residència de 6400m2, vinculada a un espai irrigat de 0,8Ha, amb un molí77. Es documenten, a més diversos “closos de terra”, les afrontacions dels quais indiquen unes enormes extensions ja que fan referència a llocs llunyans com Coanegra o “les aigües que vessen cap el castell”, que devia ser el castell d’Alaró78. Podria tractar-se de zones de pastura acotades i no d’espais de conreu on ocasionalment s’hi fa alguna artiga com en el cas d’un camp situat a l’interior d’un d’aquests closos.
- 79 M.M. Riera i N.Soberats feren una primera aproximació a l’estudi d’aquest espai. Hom difereix en l (...)
52El sistema hidràulic d’Alaro (Fig.6B), abans de la conquesta feudal, també estava compartit per diversos assentaments: la pròpia alqueria d’Alaro, Beniarri i Atzanet, mentre que Bànyols utilitzava els sobrants d’aigua del sistema que li arribaven a través del torrent de Solleric i que, units al cabal d’una sorgència natural situada en el mateix llit del torrent, permetien regar un espai de cultiu (3,5Ha) i fer funcionar un molf propis d’aquesta alqueria79.
- 80 L. Pérez Martínez, “Corpus documentai balear”, Fontes Rerum Balearium, n.2, 1978, pp.26-27.
- 81 ECR 352, f.135v-136.
- 82 ECR 342, f.l36v; ECR 351, f,208v-209.
- 83 ERC 1145, f.61-66; Vegeu J. Oleza, “Caballerías de Mallorca. Caballería de són Sanjuan”, Bolletî d (...)
53Tant el molf com Tus d’aquest torrent com canalitzador dels excedents d’aigua d’Alaro ja estan documentats el 1232, en el document pel qual Garsenda i Gastó de Bearn funden un benefici en l’església del Sepulcre de la Ciutat de Mallorca, dotat amb les alqueries de Yarfan i Bànyuls i “cum molendino quod est in torrente sive cequia qui est ante Baniuls”80 No queda cap resta d’aquest molf però el seu emplaçament lògic devia ser al final de la sèquia originada a partir de la sorgència natural, tancant el sistema. El reguiu va ser abandonat en contaminar-se l’aigua d’aquesta sorgència. La menció de “duabus vineis et arborïbus (...) prout me claudantur tam cum cechiis aut parietibus”81, és un indici clar del cultiu mixte de vinya i altres arbres dins de l’espai irrigat. A més hi ha algunes mencions de les “vinyes de Bànyols” o del “vinyet de Bànyols”82. Finalment, el document d’establiment en feu de Bànyuls, Sepulcre (Yarfan) i Benauguir, com a cavalleria, a Guillem de Puigdorfila, el 128183, detalla en què consistia aquesta alqueria a finals del segle XIII: tres cases, dues d’elles amb ferragenal, una mesquita, tres horts (sorte orti), una vinya i una herema.
- 84 En el desaparegut Liber Aquarum Forentium es fa referència a aquesta font, a la seva canalització (...)
- 85 ERC 1145, f.57-57v; Vegeu J. Oleza, “Caballerfas de Mallorca. El Reguer antes Beniarri”, Bolletíde (...)
54L’alqueria d’Alaro se situava en el turonet avui conegut per Los Damunts, amb una àrea de residència de 1,8Ha de superficie. Atzanet devia trobar-se per sobre de la sèquia principal i Beniarri, a la capçalera de la vall, en la zona ocupada avui per la possessio de Ses Artigues. L’alqueria d’Alaro, a la qual la documentació atribueix la major part de referències de parcel.les irrigades, degué ser l’assentament dominant en el perímetre irrigat. La seva situació s’explica també per la possibilitat de canalitzar l’aigua de la Font de Sa Bastida per abastiment domèstic de l’alqueria i per regar alguns horts adjacents a la zona de residència, en el marge dret del torrent de S’Estret84. Però la localització de Beniarri a la capçalera del sistema també permet pensar que aquesta alqueria hi tenia un accés privilegiat ja que podia controlar la captació. Aquesta alqueria va formar part de la cavalleria que el 1233, Garsenda i el seu fill Gastó de Bearn atorguen a Pere Vilaregut, especificant que tenia 15 jovades de terra85 que serien 170,4Ha, segons l’equivalència normalment acceptada, extensió absolutament excessiva tenint en compte que aquesta alqueria no tenia altre espai de cultiu que el que controlava en el sistema hidràulic d’Alaro.
- 86 El 1595, es documenta per primera vegada el torn d’aigua per la vila, d’us domèstic (J. Rosselló d (...)
- 87 J.M. Bover, Historia general..., op.cit., vol. II, pp.1000-1005.
55Morfològicament, el sistema hidràulic d’Alaro (Fig.6B) és anàleg al de Bunyola, ocupant un sol vessant de la vall. Com a Bunyola, doncs, la distribució de l’aigua s’organitza a través del ramais de la sèquia perpendiculars a aquesta. Aquests ramais i la localitzacio dels molins damunt de la sèquia principal defineixen els blocs de parcelles pertanyents a cada torn de distribució. Aquesta xarxa de sèquies secundàries ha quedat, però, totalment desfigurada pel creixament urbà del poble d’Alaro (Los Davalls) dins del perlmetre irrigable, procés que, en aquest cas, no sembla anterior al segle XVI86. La invasio urbana del perímetre irrigat fa que el càlcul de la seva superficie original (30Ha) sigui més aproximat, atès que s’ha hagut de fer a partir dels extrems dels actuals ramais urbans de la sèquia. Aquest perímetre irrigat d’unes 30Ha està representat en la documentació per 10 mencions d’horts, cosa que produeix una falsa aparença del tamany de l’espai irrigat. Sense la prospecció, hom podria creure que era molt més petit. A Alaró hi hauria hagut 10 molins, 9 en la sèquia d’Alaro i un a Bànyols, documentats en el Capbreu de Gastó de Bearn87, porcioner d’aquest zona.
- 88 ECR 343, f.345-345v, f.346-346v, f.351.
- 89 ECR 343, f.346-346v, f.351.
56L’alteració física del sistema hidràulic d’Alaro més evident és la invasió urbana de part del perlmetre irrigat pel barri de Los Davalls, però no sembla anterior al segle XVI. Com a Bunyola i a Coanegra, no es produí, després de la conquesta catalana, cap canvi radical en el disseny del sistema hidràulic. El procediment de parcel.lació feudal del perímetre irrigat gairebé no està documentat: tan sols un dels molins apareix associat diverses vegades a una vinya i un hort contigus88, repetint el model observat a les altres valls. Cal pensar, doncs, que també a Alaró s’establf la preponderància dels molins Sobre el reguiu, reduint aquest als horts adjacents als molins. Aixó es reflexa en l’expressió utilitzada en la documentació per designar el sistema hidràulic d’Alaro, “mulnario de Alarono”89, i la major part dels conflictes documentats oposaren regants i moliners.
- 90 RP 2304, f.208-209v. Vegeu J. Rosselló de són Forteza, “Carta pública de la divisió..., art.cit..,(...)
- 91 D. Zaforteza, “Evocación”, art.cit.
57Per una copia del 1567, coneixem unes ordinacions de la distribució de l’aigua a Alaró fetes el 128890, en les quais poden veure el precedent de les ordinacions del 1503 de la sèquia de Coanegra91. L’objectiu de les ordinacions era posar remei al contenciós entre “aquells qui han molins en la vall de Alaró de una part, y aquells qui han orts en lo dit lloch de altra part, per raho de la aygua dels dits molins”. El que s’establf fou “una sèquia de molins”: tan sols es podia regar el divendres a la sortida del sol fins a mitja nit. Des de la sortida de sol del dissapte al matí l’aigua ha de ser disponible pels molins.
- 92 Vegeu R. Rosselló Vaquer, Histària de Alaró..., op.cit.
58Quant a l’aigua de la Font de Sa Bastida, hi ha diversos conflictes documentats en el segle XIV entre els possessors de les terres qui hi tenen drets per concessió reial, el possessor de la tinença de La Bastida i el habitants de Los Damunts92.
59Pel que fa als cultius, l’escassa documentació referent a Alaró no permet precisar gaire més que, les parcel.les documentades de vinya, de camps o peces de terra, una d’elles amb figueres i Paîtra amb oliveres i 3 sortes panis, òbviament de ceréal panificable, sembla que estaven dins del perímetre irrigable, atès que en les afrontacions es mencionen la sèquia o alguns horts.
60Pel que fa a les alqueries que no participaven del sistema hidràulic d’Alaró, Benauguir, que apareix en el mateix document d’establiment de d’una cavalleria, del 1281, abans mencionat, està composta de 2 vinyes “plantata et plantandam”, un vinyet, un trull d’oli, un hort, un olivar, 8 cases, una d’elles amb ferragenal i un ferragenal més. La localització d’aquesta alqueria és aproximada, entre Yarfan i Bànyols, però no ha pogut ser identificat cap espai irrigat específic.
61L’alqueria de Yarfan, segons el mateix document, conté, 4 cases, 2 ferragenals, una peça de terra i 2 horts, i es trobava en l’actual turó on hi ha les cases de són Fiol i són Antem, amb un espai irrigat de 0,80Ha, alimentat per un qanât. Així, el document d’establiment de la cavalleria de 1281 resulta ser una imatge excepcional del que eren aquestes alqueries (Bànyols, Benauguir i Yarfan), encara a finals del segle XIII i, difícilment se’ls pot atribuir grans extensions cultivades o ampliacions d’aquestes posteriors a la conquesta catalana.
- 93 Ha estat X. Balletín qui ha fet la restitució de l’antropònim.
- 94 1233, ERC 1145, f. 18-18v; vegeu J. Oleza, “Caballerías de Mallorca. Caballerfa de són Sanjuan”, a (...)
62Inmelasen, Abenassa aben Abdalla abne Ubeyt Dalla (Ibn Isâ b. Abd Allâh b. Ubayd Allâh93 i Pucella són les alqueries que formaven la cavalleria de Pere de Morell94 i que prendrà el nom de la família Sant Joan, així com l’emplaçament d’Inmelasen. La segona de les alqueries, anomenada Corel Abeysa en els documents posteriors, degué trobar-se en algun dels vessants del Puig de Penyaflor ja que afrontava amb Bànyols. L’emplaçament de Pucella ens és totalment desconegut. A són Sant Joan hi ha un petit perímetre irrigat a partir d’una sínia de no més de 2Ha. La cavalleria incloïa un molí en el sistema hidràulic d’Alaró.
- 95 ECR 343, f.277v.
- 96 ECR 342, f. 133.
63De les alqueries de Serra i Addaya tenim poca informació. De la primera cal destacar la importància d’un ramat de 160 ovelles95. A Addaya, l’emplaçament de la qual no es coneix, hi va haver un establiment per 6 anys d’una part de l’honor, el 1242, amb els bous i les eines necessàries: un càvec, una destral, una arada i dues botes, de 40 i 60 quarteres. Li dóna també llicència per tenir bestiar i li demana un cens en fruits excepte de les figues i les garrofes i la meitat “de ortalicia que feceris in illo trocio orti”96 Es tracta d’un exemple il.lustratiu on queden representats l’hort familiar, els arbres i el secà que ha de ser creat en sis anys.
- 97 M. Barceló, H. Kirchner, Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al ter (...)
- 98 R. Soto ha identificat aquesta tradicio ramadera a través de la documentació. Vegeu “Ovelles, vaqu (...)
- 99 Vegeu A. Mut i G. Rosselló Bordoy, La Remenbrança de Nunyo Sanç..., op.cit. R. Soto ha fet notar q (...)
- 100 Vegeu H. Kirchner, “Husûn y alquerías campesinas en las Islas Orientales de alAndalus”, L’Incastel (...)
- 101 M. Barceló, “Els Ayt Iraten...”, art.cit.
64L’estudi dut a terme a Felanitx97 ha constituït una interessant àrea de contrastació, atesa la importància de la tradicio ramadera d’aquesta zona98. La toponímia, una vegada més, fa palesa l’organització social basada en els lligams genealògics i permet establir l’origen berber dels clans. La terra de Falanis, una de les porcions territorials consignades a la Remenbrança 99, està clarament designant un territori clànic, probablement dels Banû Furânik, vinculat a un hisn, el castell de Santueri, que a vegades és anomenat també amb el nom del clan100, assentats en l’alqueria de Felanitx adjacent a un espai irrigat. En el mateix territori s’hi haurien assentat també altres grups: els Banu Yamla (Benigimbla), els Banû Izmartin (Benimartí), els Banû Farda (Benifarda) i els Mankûr de Banû Hiara (Mancorme Abeniara)101 (Fig.7).
- 102 Vegeu R. Rosselló Vaquer, Felanitx a la segona part del segle XIII, Mallorca, 1973; Cronicó Felani (...)
- 103 Es documenta també, el 1254, “el camí de garriga que ve de Manacor a Felanitx” com a pas de bestia (...)
- 104 A.M. Alcover, Diccionari..., op.cit.
- 105 Vegeu R. Soto, “Ovelles, vaques...”, art.cit.
65La documentacio fa referència a grans extensions ermes, de garrigues i ullastres, i a pous i smies destinats a abeurar ramats102. La toponímia també reflexa aquest paisatge de garrigues i bosc: Benigimbla és anomenada també Ullastrar de Manacor, fent referència a una zona d’ullastres i garrigues que s’estenia des del terme de Felanitx al de Manacor103; i Boscana (al nord de Padrina) significa “terra on hi ha molts arbres i poques plantes baixes que mirant-hi per devall se veu molt lluny”104. Les sorgències naturals de la zona de Binifarda les podem vincular també a activitats ramaderes que s’haurien basat en un règim semisalvatge en pastures de garrigues105, amb una funció anàloga a la que hem establert per les fonts de Comasema. A Binifarda hi hagué, però, almenys un hort, establert juntament amb una vinya i arbres per Abrahim Alfachim de Tortosa (un faqih) a Bernat i Guillem de Pla amb “tota aquella terra que poguessin conrear amb dos pareils de bous”, amb arades i un ase, a l’alqueria del seu germà Yucef, Benifarda.
- 106 Ibid.
- 107 R. Rosselló Vaquer, Cronicó..., op.cit.., p. 126.
- 108 R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit.
66Aquesta ramaderia, d’origen andalusí, és heretada pels catalans i convertida en un mitjà de generació de renda feudal106, fins al punt que les “pastures del castell de Santueri”, el 1346, tenien una gran extensió (Fig.7) i els drets reials eren explotats per Guillem de Sant Just per donació del rei Sanxo107. Segurament, a causa de la conversió d’extenses zones en pastures reials o senyorials, la pretensió de plantar vinya a Binifarda requerí, el 1264, que Guerau Bramona demanés llicència al lloctinent reial per plantar 20 quarterades de vinya (14,2Ha) a un tros de terra que no havia estat conreat des del moment de la conquesta108.
- 109 Vegeu exemples per les alqueries de Raphalgar i Binifarda a R. Rosselló Vaquer, Felanitx a la sego (...)
- 110 “La porció de Nuno Sanç....”, art.cit.
- 111 Ibidem.
- 112 R. Rosselló Vaquer, Cronicó..., op.cit.., p.81.
67Si bé és bo de documentar aquesta ramaderia semi-salvatge i de identificar extenses zones de pastura, és difícil establir el tamany d’aquests ramats. Els primers cultius de secà serien de creació catalana i, cal pensar, que es consoliden molt tardanament. Durant el segle XIII ens consta la llicència per plantar vinya abans esmentada i diversos establiments amb bous i el conjunt d’eines imprescindible per realitzar una artiga109. L’alqueria de Panczarch, cas estudiat per R. Soto110, és establerta a 5 individus de Bunyola amb 5 pareils de bous aregos. La seva localització més probable és al poblat talaiòtic de S’Hospitalet, ja que el document especifica que “surit quatuor lapides superpositis unius superius alterium”, fent clarament referència a la columna central d’un talaiot. Segons R. Soto111, els establerts, reben l’encàrrec de dirigir el poblament de l’alqueria i engegar la produccio. La desaparició documentai de l’alqueria li fa pensar, però, que l’intent de repoblament fracassa i que l’alqueria va ser abandonada. Un altre símptoma d’aquesta dificultat per assegurar el poblament és visible en la disposició reial del 1310, gairebé un segle després de la conquesta, en el Liber Aquarum Forentium112 segons la qual es preveu la construccio de dues capelles, una Padrina i una altra a Albocàcer, “com alli hage voluntat de fer pobles“. A Padrina queden restes d’una possible església de repoblament i a Albocàcer n’hi ha una de ben conservada. No s’aconseguí, però, que aquests pobles prosperessin.
- 113 J. Vich, J. Muntaner, Documenta Regni Majoricarum, Palma de Mallorca, 1945, doc. 38; R. Rosselló V (...)
- 114 R. Rosselló Vaquer, ibid.
- 115 J. Obrador, La Galera en el segle XIV. Contribució a l’estudi d’una cavalleria mallorquina, Felani (...)
- 116 Ibid.
68Sa Galera, Bombar pels andalusins, amb 10 jovades a la Remenbrança i la cavalleria que s’hi crea des del 1233113, juntament amb l’alqueria Lluc i la mesquita Rabig, haurien tingut el seu centre a Les Galeres (Vella, Petita i Nova) i a la zona de Ca’s Concos del Cavalier (Fig.7). La documentació del segle XIII reflexa l’existència d’un nucli agrupat de cases i carrers d’origen andalusí-es mencionen cases sarraïnesques-on hi havia també una mesquita. Al voltant d’aquest nucli hi hauria hagut una anella de camps de cultiu, fonamentalment horts de petit tamany que apareixen sovint associats a les cases114. Es tractaria d’una àrea de conreu poc extensa, irrigada des de pous o sínies ja que no consta que hi hagi cap altre tipus de captacio. L’anella d’horts estava envoltada de garrigues i rafals erms. La documentació referent a Sa Galera del segle XIV115 fa palesa la dificultat per colonitzar i conrear les terres ocupades un segle abans. El mecanisme utilitzat són els establiment de “rafals”-amb el sentit de conjunt de terres ermes-amb l’obligació de tenir un pareil de bous per llaurar. Els fracassos són freqüents i es veuen reflexats en els pleïts entre establidors i establerts perque les terres estan mal conreades116.
- 117 Vegeu M. Barceló, H. Kirchner, Terra de Falanis..., op.cit.
- 118 R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit..; Felanitx a la segona..., op.cit..; Cronicó..., (...)
69De fet, els únics conreus estables després de la conquesta catalana seran els irrigats d’origen andalusí: l’horta de Felanitx, l’hort de Benifarda i els hortets de Sa Galera. L’horta de Felanitx, avui despareguda sota la trama urbana del poble (Fig.8), ha pogut ser reconstruïda117 gracies a les referències documentais a la font, a la sèquia, al torrent, que funcionava alhora com a desguàs i sèquia, i als horts118, degudament constrastades mitjançant la prospecció hidràulica. La localització de les unitats hidràuliques esmentades sobre el terreny permet establir un perfmetre irrigat d’unes 20,5Ha de superficie.
- 119 Documentat des del 1255. Vegeu R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit.
- 120 Documentada el 1378. Vegeu R Xamena, R. Rosselló Vaquer, Història de Felanitx, Palma de Mallorca, (...)
70Morfològicament, el sistema hidràulic de Felanitx segueix les mateixes pautes dels sistemes hidràulics de Coanegra, Bunyola i Alaró. Els seus eixos fonamentals són determinats pel punt de captacio-la Font de Santa Margalida-el torrent i la sèquia principal. La suavitat del relleu faria que l’espai irrigable fós molt poc aterrassat i que s’estengués al llarg d’un dels costats del torrent, ocupant la franja adjacent a aquest. Es tracta d’un espai hidràulic de fons de vall però només ocupant un dels marges del torrent. El sistema està clarament vinculat a l’assentament dels Banû Furânik, a Felanitx, l’àrea de residència del qual, per damunt del límit de rigidesa de la sèquia, ocupava el turó d’Es Sitjar119, amb 3,2Ha de superficie (Fig.8). A la vora dels Banû Furânik, els Mankûr de Banû Hiara, a Mancorme Abeniara, triaren el promontori de Sa Torre per instal.lar-se i crearen un petit espai irrigat, de 2Ha aproximadament, a partir d’una sínia120.
71La colonització d’aquest espai irrigat per part dels catalans serà fonamentalment feta a través d’establiments d’horts a colons que, simultàniament, solen ser establerts a les cases de Felanitx. No hi ha cap molí hidràulic documentat, fet que contrasta amb l’habituai concentració de molins que hi ha en els espais de major tamany. L’escàs desnivell entre la captació i la cota més baixa del sistema no degué permetre la instal.lació de molins damunt de la sèquia, ja que els cups imposen pèrdues sobtades de nivell. A la zona de Felanitx hi havia hagut abundants molins de sang però l’absència de referències documentais no permet saber amb certesa si era la forma habituai de molineria i com era gestionada abans i després de la conquesta feudal.
- 121 G. Alomar, Urbanismo regional..., op.cit., pp. 109-113.
- 122 “...e es lo dit quadro de terra devayl la orta qui ja hi es, e afronta ab aquella e en lo cami qui (...)
72El text de les Ordinacions de les viles de Jaume II121, del 1300, dedica especialment una part a la vila de Felanitx: hi hauria 26 parcel.les (cairons) per poblar i 25 ja poblades, dins dels murs de la vila, en 12 quarterades (8,52Ha); i fora dels murs es pretén crear un nou barri, amb 10 quarterades d’extensió (7,lHa) i 40 cairons. La terra (500 quarte-rades=355Ha) i les garrigues (1000 quarterades=710Ha) assignades a la vila havien de ser repartides entre els pobladors, els quais pagarien censos als seus possessors i al rei. Pel que sembla les Ordinacions suposen una redistribució de la terra, entre els colons que es pretenen concentrar en les viles, ja repartida prèviament entre els beneficiaris dels repartiments. Pel que fa a Felanitx, també es preveu el repartiment d’una part de l’horta122. El quadro és d’una quarterada d’extensió (0,71Ha), se’n fan 8 parts (887,5m2, cadascuna) i s’hi conten 31 horts (229m2 cadascun). Es devia tractar d’una zona del perímetre, propera al camí que va a Ciutat, que en aquest moment devia estar sense cultivar tot i que estava en possessió de tres individus que el texte menciona.
- 123 Vegeu J. Portella, “Cómo se exporta el feudalismo...”, art.cit.
73L’exemple de Felanitx, l’únic totalment desenvolupat pel text de les Ordinacions, fa palesa la intenció d’assegurar un poblament i un conreu estables i, en conseqiiència, unes rendes estables. Les disposicions generais de les Ordinacions reflexen clarament, penso, l’intent tardà de corregir els fracassos del repoblament i, per tant, dels beneficis esperats de la conquesta feudal123 i forçar definitivament un poblament fixat, controlat i que produeixi rendes a partir d’una nova redistribució de les terres als colons que acceptin les condicions d’establiment en les viles. Les disposicions segons les quais s’ajornen els pagaments de deutes dels nous pobladors o se’ls perdonen, a canvi de romandre almenys 6 anys en la vila, les que estipulen els pagaments en diners de censos tant al rei com als possessors i les condicions generals de les parcel.les concedides semblen pretendre atraure la població a les viles.
- 124 “La porció de Nuno Sanç...”, art.cit.
- 125 Segons R. Soto (Ibidem), aquesta concentració inicial en les viles es deuria a una manca d’efectiu (...)
74La concentració inicial, després de la conquesta, de colons en les viles -antigues alqueries de major tamany- seria conseqüència de l’existència d’unes majors extensions de terra cultivable disponible i productiva immediatament després de la conquesta, en els perímetres irrigats de major tamany, anomenats en la documentació hortes, i vinculats a aquests nuclis de residència més rellevants. Simultàniament es produiria el fenòmen de “bipolarització”, descrit per R. Soto124, segons el qual, parai.lelament a la saturació de les viles, nombroses alqueries andalusines no arribarien a ser repoblades i els intents de posta en cultiu fracassarien sovint125. El 1300, les disposicions de les Ordinacions posen de manifest la voluntat d’optimitzar els beneficis de les rendes, realitzant tardanament i, potser com a reacció als fracassos descrits per R. Soto, un incastellamento reial en les viles.
75Aquest article ha pretès, en definitiva, a partir de quatre casos de “termes” feudals mallorquins, prèviament habitats per andalusins, posar de manifest, d’una banda, la potencialitat dels mètodes i les tècniques de l’arqueologia hidràulica i, d’altra banda, els resultats més significatius obtinguts pel que fa a la reconstrucció dels espais agraris feudals a Mallorca. Les conclusions més rellevants es poden resumir en els segiients termes: en primer lloc, cal assenyalar que els espais hidràulics andalusins són integrats en la lógica feudal, des del seu repartiment fins a la seva explotació pels nous colons, sense fer gairebé cap modificació dels seus dissenys originals.
- 126 Pel que fa a la lògica feudal de la renda vegeu M. Barceló, “La arqueología extensiva...”, art.cit
- 127 El concepte de cultiu “inaprehensible” fou elaborat per M. Barceló ja el 1986: “La qüestió de l’hi (...)
76En segon lloc, les modificacions que es produeixen en aquests espais són fonamentalment de gestio, és a dir, són integrats físicament però subvertint tots els principis socials que permeteren la seva creació i funcionament per part dels clans andalusins. Aquests principis seran substituïts per la logica feudal de la renda126 que suposarà, d’una banda, la reducció de la intensitat del reguiu en favor de la molineria i, d’altra banda, la introducció de nous cultius “aprehensibles”127, dins dels mateixos perímetres irrigats i que només devien ser regats ocasionalment per assegurar els rendiments.
- 128 Les conclusions obtingudes en les zones aquí presentades potser no siguin generalitzables al conju (...)
77En tercer lloc, cal destacar les dificultats per crear nous espais de secà per part dels catalans128, en extenses zones ermes, de garrigues, sostretes a les antigues àrees de pastura lliure, caça i recolecció dels territoris clànics de les alqueries andalusines. Aquests espais de secà, en els casos en que l’orografia del terreny i les afrontacions que apareixen en la documentació ho permeten, comencen a poder ser estimats per primera vegada i posen de manifest uns tamanys força més reduïts del que podien fer sospitar el nombre de mencions documentais i l’equivalència de la jovada normalment acceptada.
78Finalment, la ramaderia es revela com un element d’importància de primer ordre, hereva d’una tradició andalusina, que, com en l’agricultura, passarà a ser gestionada des de la logica feudal de la producció com a font de renda. Per ara, però, és diffcil d’avaluar. La possiblitat d’entendre, doncs, amb precisió, la subversió agrària i social que va representar la conquesta catalana passa necessàriament per la reconstrucció de la societat i l’espai pagès conquerits, els dels andalusins, i per l’extensió a tota Pilla de la recerca basada en els mètodes i tècniques de l’arqueologia hidràulica; en definitiva, en la contrastació de la informació documentai escrita amb la reconstrucció sobre el terreny dels espais de conreu.
Notes
1 J. Portella, “Como se exporta el feudalismo: el caso de Mallorca”, L’Incastellamento: confronto fra società feudale e non feudale nel Mediterraneo occidentale. Roma, 1994 (en premsa).
2 R. Soto, Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca. Palma de Mallorca, 1984; “Repartiment i repartiments: l’ordenació d’un espai de colonitzacio feudal a la Mallorca del segle XIII”, M. Sánchez (Ed.), De al-Andalus a la sociedad feudal: los repartimientos bajo-medievales, Barcelona, 1990, pp. 1-51; L’ordenació de l’espai i les relacions socials a Mallorca en el segle XIII (1229-1301). Tesi doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 1991; “La porció de Nuno Sanç: Repartiment i repoblació de les terres del SE de Mallorca”, Afers, n.IX-18, pp.347-366; A.M. Rodrfguez Carreno, “Conquesta i feudalització: el cas de Pollença, Mallorca (1298-1304)”, La formació i expansió del feudalisme català, Girona, 1985-86, pp. 371-418; “Dos moments de la colonitzacio feudal del Nord-oest de Mallorca (Pollença, 1298/1304-1319/1325)”, Afers, n.IX-18, pp. 367-404.
3 R. Soto, “Repartiment i repartiments...”, art.cit., p.3.
4 .Ibid., p. 11.
5 Ibid.; P. Cateura, “Mallorca a la segona meitat del segle XIII (Aspectes polítics i financers fins a 1276)”, Estudis Baleàrics, n.5, pp. 57-87.
6 J. Portella, “Les baronies i cavalleries de Mallorca dels segles XIII i XIV: in feudum ad consuetudinem Barchinone”, Afers, n. IX-18, pp. 427-442.
7 Les “cavalleries” són els feus concedits pel rei o pels magnats a cavaliers a canvi de la prestació de cavalls armats per la defensa de l’illa, amb dret d’administracio de justícia baixa i, ocasionalment, sobre tot tipus de causes civils i criminals. Les terres de la cavalleria són igualment cedides a colons que paguen censos. Vegeu R. Soto, Ibid., p. 14; J. Portella Ibid.; P. de Montaner, “Les cavalleries mallorquines (segles XIII-XIV)”, Terra, treball i propietat, Barcelona, 1986, pp.42-65.
8 Un “beneficiari” del Repartiment és aquella “persona o institució que hagués rebut béns immobles, particularment terres, consignades en el Llibre del Repartiment o capbreus senyorials. Cal entendre-ho, doncs, en el seu sentit més literal, com a partícep immediat en el botí com a conseqiiència de la participació en la conquesta, i s’ha de diferenciar dels pobladors arribats en dates posteriors. També, a diferència d aquests, els “beneficiaris” reben terres en alou franc i lliure” (R. Soto, “Repartiment i repartiments...”, art.cit, p.21, n.21).
9 Vegeu per aquesta questió: R. Soto, Codex català..., op.cit.; “Repartiment i repartiments...”, art.cit.’, A.M. Rodríguez Carreno, “Conquesta i feudalització...”, art.cit.
10 R. Soto, “Repartiment i repartiments”, art.cit., p.36. Pels districtes administratius andalusins (agza) vegeu M. Barceló, Sobre Mayûrqa, Palma de Mallorca, 1984.
11 R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit..
12 Vegeu G. Alomar, Urbanismo regional en la Edad Media: las “Ordinacions” de Jaime III (1300) en el reino de Mallorca, Barcelona, 1976; R. Soto, “La porció de Nuno Sanç...”, art. cit.
13 R. Soto, Assaig de reconstrucció d’alguns ajza, alqueries i rahals de Mayûrqa segons els protocols catalans de l’Escrivania de Cartes Reials de Ciutat (1232-1276) i els llibres del Repartiment, Memòria de Llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
14 M. Barceló, “La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural”, M. Barceló et al., Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, 1988, pp. 195-274.
15 R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
16 Pels mètodes de l’arqueologia hidràulica, vegeu H. Kirchner i C. Navarro, “Objetivos, métodos y práctica de la arquología hidràulica”, Archeologia Medievale, n.20, 1993, pp. 121-150 = Arqueologia y territorio medieval, n. 1, 1994, pp. 159-182. Pels principis generals de la hidràulica medieval andalusina, vegeu M. Barceló, “El diseno de los espacios irrigados en al-Andalus: un enunciado de principios generales”, El agua en zonas âridas: Arqueologia e historia. I Coloquio de historia y medio físico, Almería, 1989, Vol.I, pp. XV-XLXI.
17 H. Kirchner, La construcció de l’espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Palma de Mallorca, 1995. Aquest estudi és resultat d’una tesi doctoral, dirigida per M. Barceló i defensada a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1993.
18 M. Barceló, “El diseno...”, art.cit.
19 M. Barceló, “La arqueologia extensiva...”, art.cit.
20 M. Barceló, “Els Ait Iraten i els altres: immigració i assentaments berbers al sarq alAndalus”, II Coloquio italo-sapgnolo di archeologia medievale, Siena, 1995.
21 Pels qanât(s) de Pilla de Mallorca vegeu M. Barceló et al., Les aigües cercades. Els qanat (s) de l’Illa de Mallorca. Palma de Mallorea, 1986.
22 Aquest topònim podria procedir de l’arrel berber K.L.F, amb el significat d”’ordenar, dirigir”; vegeu M. Barceló, “Els Ait Iraten...”, art.cit.
23 Escrivania de Cartes Reials (ECR), Reial Patrimoni (RP), Escrivania de Reial Capbrevació, de l’Arxiu del Regne de Mallorca; la Remembrança, o capbreu de Nuno Sanç, publicada per A. Mut i G. Rosselló Bordoy, La Remenbrança de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca, Palma de Mallorca, 1993; i el fragment del Capbreu de Gastó de Bearn, publicat per J.M. Bover, Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, vol.II., pp.1000-1005. Hom no dóna aquí sistemàticament les referències documentais. Vegeu, però, H. Kirchner, La construcció de l’espai..., op. cit.
24 F.Torres i M.E. Estarella, Inventari del Programa de Preservació de Jaciments Arqueològics de l’Illa de Mallorca. Municipis de Bunyola, Alaró i Santa Maria del Camí. Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Palma de Mallorca, 1992-1993, Inèdit.
25 La vall de Coanegra formava part de la porció de Bernat de Santa Eugènia, porcioner de la part de Gastó de Bearn.
26 Vegeu H. Kirchner, La construcció de l’espai pages..., op.cit.
27 R. Soto i A.M. Rodrfguez Carreno han documentat en diverses ocasions vinyes emparrades i irrigades a Mallorca. Vegeu R. Soto, Assaig de reconstrucció..., op.cit.; L’ordenació de l’espai..., op.cit.; A.M. Rodrfguez Carreno, “Conquesta i feudalització...”, art.cit.
28 Un exemple especialment expressiu és el de 5 vinyes contigües que són situades, juntament amb un verger i un hort, “intus cequia” (ECR 343, f.419v), precisió que cal entendre com que es troben dins del perimetre irrigable.
29 R. Soto va fer notar el desinterès dels feudals catalans a Mallorca pels cultius irrigats, que apareixen en la documentació com cultius secundaris que tan sols interessen a la dieta del colon i la seva família, per tant, seria només un cultiu “tolerat”. Vegeu R. Soto, “Repartiment i repartiments...”, art.cit., p.32.
30 R. Marri, “Hacia una arqueología hidráulica: la génesis del molino feudal en Cataluna”, a M. Barceló et al., Arqueologt’a medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, 1988, pp.165-194.
31 ECR 357, f.76.
32 M. Barceló, “La arqueoiogía extensiva...”, art.cit.
33 RP 2067, f.24v.
34 Aquesta és la forma de procedir en la Sèquia de la Vila, de Ciutat de Mallorca, en que el rei o els seus representants fan concession d’aigua de la sèquia procedent de la Font de la Vila que acaben portant aquest sistema a la inoperància. Vegeu R. Fontanals, Un plànol de la Sèquia de la Vila del segle XIV (Ciutat de Mallorca). Palma de Mallorca, 1984.
35 RP 2067, f.53.
36 RP 2067, f.28.
37 El 1291, Maria vídua de Pere Borràs, ven a Sibília els “honors, vinyes, horts i terres ermes i llaurades” que té en la vall de Coanegra “cum ademprivie aque cequie prout ipsam habere et accipere consuevi ad predictam riganda per duos dies quolibet septimana” (ECR 352, f.200); Berenguer Tayaloca estableix, el 1292, a Pere Jaume un tros de garriga amb aigua del seu molí per regar cada quinze dies (ECR 353, f.319).
38 D. Zaforteza, “Evocación”, Bolletî de la Societat Arqueològica Luliana, n. 31, 1962, pp.667-674.
39 J. Rosselló de són Forteza, “Carta pública de la divisió del aygua de Alaró”, Bolletî de la Societat Arqueològica Luliana, n.20, 1924, pp.97-99; R. Rosselló Vaquer, Història d’Alaró. Segles XIII-XIV. Palma de Mallorca, 1979, pp. 15-16.
40 RP 2067, f.4v-5, f.48v-49.
41 RP 2067, f.49-49v; Còdex 120, I, 1, f.42-43.
42 J. Coromines, Diccionari etimoldgic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, 1980 i ss.
43 A.M. Alcover, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1930-60.
44 F. Torres, M.E. Estarellas, Inventari del Programa..., op.cit. 6.Còdex 120,I,1, f.74-75.
45 ECR 353, f.310v, f.219.
46 F. Sevillano, Pesas y medidas en Mallorca desde el siglo XIII al siglo XIX, Palma de Mallorca, 1974, p.74.
47 F. Corriente, El léxico árabe-andalusí según el P. de Alcalâ, Madrid, 1988, p.51; R. Dozy, Supplément aux dictionnaires arabes, Beirut, 1981, vol.I, p.335.
48 Aquest carrer apareix documentat com “vie cequie” (ECR 341, f.91) o en les referències a la “cequia que intrat in villam de Bunyola” (ECR 350, f.lllv, 122, 157v-158).
49 El carrer d’Orient apareix en diverses afrontacions de cases com “carraria publica que itur apud Aurient” (ECR 342, f. 146; ECR 345, f.214).
50 A. Mut, G. Rosselló Bordoy, La Remenbrança de Nunyo Sanç..., op.cit. En la documentació posterior només apareixen tres dels molins.
51 Les restes d’un cup, fora de la sèquia mare, amb un ramal que li portava l’aigua, corresponen a un molf més modern que no ha pogut ser datat però la posició del qual és clarament forçada i anómala i implica que l’aigua utilitzada per moldre vagi a parar directament al torrent.
52 Vegeu R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
53 “unam feixiam (o trocium) terre in valle de Bunyola cum aqua unius jovate” (ECR 345, f.239; ECR 347, f.58); “unam feixiam terre cum aqua trium jovatarum” (ECR 345, f.322); “quartam partem dicti trocii terre cum ademprivio aque cequie” (ECR 348, f.240v); un tros d’hort és establert “cum medio quartum aque ad rigandum que intrat in dicto orto” (ECR 350, f.94); Bernat de Fontanals estableix un hort “cum ademprivio aque cequie ad rigandum dictum ortum prout ipsam aquam ego habeo” (ECR 350, f,118v); un altre hort és venut “cum tanda aque cequie ad rigandum” (ECR 355, f.78); en un establiment de dos casais de molins juntament amb una terra, un hort i oliveres s’afegeix “cutn uno quarto aque quod ego habere debeo et debebamus ad rigandum quendam ortum meum quem habeo in valle de Bunyola, et quod tu nunc habes etc. dono et assigno tibi ad rigandum ortum tuum que est in altero dictorum casalium” (ECR 356, f.5v-6).
54 F. Sevillano, Pesas y medidas..., op. cit.
55 Aquest fenòmen també ha estat observat en algunes alqueries de l’estribació sud de la Sierra de Cazorla, a Jaén. Vegeu M. Barceló et al., “Sistemas de irrigación y asentamientos islámicos en los términos de Huesa, Belerda, Tíscar-Don Pedro y Cuenca (Jaén)”, Anuario Arqueológico de Andalucía. Actividades sistemáticas, Sevilla, 1990, vol.III, pp.59-71.
56 Vegeu M. Barceló, Sobre Mayûrqa, op.cit..; i R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
57 R. Soto, L’ordenació de l’espai...op.cit.
58 Ibid.
59 La proposta no és gratuita. R. Soto va tenir l’amabilitat de donar-me la referència d’un document del 1242 que menciona “II jovatas sarracenicas que sunt sufficientes ad laborationem unius paris bovis” (ECR 342, f.62) a l’alqueria de Benilaçar, a Santanyí. Vegeu el problema de l’equivalència de la jovada a H. Kirchner, La construcció de l’espai..., op.cit.
60 L’ordenació de l’espai..., op.cit.
61 Vegeu H. Kirchner, La construcció de l’espai..., op.cit..
62 ECR 344, f.249.
63 .ECR 341, f.93.
64 ECR 347, f.262v.
65 ECR 343, f.228v.
66 ECR 347, f.264v-265.
67 M. Barceló, Sobre Mayûrqa, op.cit.., pp. 35, 40.
68 Ibid.
69 El 1300, el rei Jaume II concedeix en emfiteusi una peça de terra amb oliveres i altres arbres, a l’alqueria de Beniatzar “et cum puteis aquarum que sunt in dicta petia terre, et cum ademprivio aque de Bunyola” (ECR 356, f.8v-10v).
70 La Remenbrança és especialment clara en aquest sentit ja que sovint especifica que el nombre de jovades són de “profeit e laurazon”, és a dir, terreny de llauror i del qual se’n pot treure profit.
71 Vegeu R. Soto, L’ordenació de l’espai..., op.cit.
72 ECR 349, f. 126, f. 161, f. 162-164.
73 R. Soto (Ibid., II, p.415) considera que els catalans expandiren encara més l’oliverar. Tanmateix M. Barcelo (Sobre Mayûrqa, op.cit. p.42) creu que aquesta expansio no és sensible fins al segle XIV com a molt i que l’empenta decisiva en la realització d’empelts no és anterior al 1500. De fet els 12 pareils de bous suposen una superficie limitada, que estaria entre 24 i 36Ha, i indicaria més aviat una regressió en la superficie explotada immediatament després de la conquesta.
74 “cum garriga que vadit usque Maracxin” (ECR 341, f.94).
75 R. Soto, “Ovelles, vaques, porcs i eclesiàstics. (Algunes consideracions sobre la ramaderia balear a l’Edat Mitjana, segles XI-XIV)”, Estudis d’Història Econòmica, 1, pp.13-29.
76 ECR 355, f. 113.
77 D’aquest perímetre se’n documenten dos horts i un jardí (ECR 342, f. 146; ECR 345, f.294) i consten dues referències a la font que alimentava el sistema hidràulic, situada en el mateix llit del torrent (ECR 347, f,120v; ECR 350, f.69v).
78 ECR 342, f. 145; ECR 345, f.250; ECR 350, f,151v-152.
79 M.M. Riera i N.Soberats feren una primera aproximació a l’estudi d’aquest espai. Hom difereix en la localització d’algunes de les alqueries. Concretament, en el cas de Bànyols i el seu molf, aquestes autores el situaren a són Forteza. Vegeu M.M. Riera i N. Soberats, “Introducció a l’estudi del sistema hidràulic d’Alaro (Mallorca)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, 47, pp.61-73.
80 L. Pérez Martínez, “Corpus documentai balear”, Fontes Rerum Balearium, n.2, 1978, pp.26-27.
81 ECR 352, f.135v-136.
82 ECR 342, f.l36v; ECR 351, f,208v-209.
83 ERC 1145, f.61-66; Vegeu J. Oleza, “Caballerías de Mallorca. Caballería de són Sanjuan”, Bolletî de la Societat Arqueológica Luliana, n.23, 1930-31, pp.277-285.
84 En el desaparegut Liber Aquarum Forentium es fa referència a aquesta font, a la seva canalització fins a Alaró: “...en la honor den Berenguer Mayol, que es sots la Bastida del Comte de Barcelona, ha una font, la qual es apelada font de la Bastida, que antigament entrava e discorria en la vila d’Alaro, e laygua de la dita font regava e ayguava orts e ortals de la dita vila, e entrava en los alberchs a lur servey, si que encara en la dita vila ha saffareis antichs qui de la dita aygua somplien, la qual cosa era gran be e milorament de la dita vila” (Vegeu J. Rosselló de són Forteza, Varios documentos relativos al dominio y posesión de las aguas de la Fuente de “Ses Artigues” de Alaró, Palma de Mallorca, 1897, p.5).
85 ERC 1145, f.57-57v; Vegeu J. Oleza, “Caballerfas de Mallorca. El Reguer antes Beniarri”, Bolletíde la Societat Arqueològica Luliana, n.23, 1944-46, pp.751-757.
86 El 1595, es documenta per primera vegada el torn d’aigua per la vila, d’us domèstic (J. Rosselló de són Forteza, Varios documentos..., op.cit. pp.6-7).
87 J.M. Bover, Historia general..., op.cit., vol. II, pp.1000-1005.
88 ECR 343, f.345-345v, f.346-346v, f.351.
89 ECR 343, f.346-346v, f.351.
90 RP 2304, f.208-209v. Vegeu J. Rosselló de són Forteza, “Carta pública de la divisió..., art.cit.., f.97-99; R. Rosselló Vaquer, Història d’Alaro..., op.cit.., Palma de Mallorca, 1979, pp. 15-16.
91 D. Zaforteza, “Evocación”, art.cit.
92 Vegeu R. Rosselló Vaquer, Histària de Alaró..., op.cit.
93 Ha estat X. Balletín qui ha fet la restitució de l’antropònim.
94 1233, ERC 1145, f. 18-18v; vegeu J. Oleza, “Caballerías de Mallorca. Caballerfa de són Sanjuan”, art.cit., pp.277-285.
95 ECR 343, f.277v.
96 ECR 342, f. 133.
97 M. Barceló, H. Kirchner, Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx, Palma de Mallorca, 1995.
98 R. Soto ha identificat aquesta tradicio ramadera a través de la documentació. Vegeu “Ovelles, vaques...”, art.cit.
99 Vegeu A. Mut i G. Rosselló Bordoy, La Remenbrança de Nunyo Sanç..., op.cit. R. Soto ha fet notar que les designacions territorials de la Remenbrança no s’ajusten al lèxic feudal habituai (“La porció de Nuno Sanç...”, art.cit..).
100 Vegeu H. Kirchner, “Husûn y alquerías campesinas en las Islas Orientales de alAndalus”, L’Incastellamento: confronto fra società feudale e non feudale nel Mediterraneo occidentale, Roma, 1994 (en premsa).
101 M. Barceló, “Els Ayt Iraten...”, art.cit.
102 Vegeu R. Rosselló Vaquer, Felanitx a la segona part del segle XIII, Mallorca, 1973; Cronicó Felanitxer (1228-1399), Felanitx, 1984.
103 Es documenta també, el 1254, “el camí de garriga que ve de Manacor a Felanitx” com a pas de bestiar. Vegeu R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan segle XIII, Felanitx, 1972, doc.50.
104 A.M. Alcover, Diccionari..., op.cit.
105 Vegeu R. Soto, “Ovelles, vaques...”, art.cit.
106 Ibid.
107 R. Rosselló Vaquer, Cronicó..., op.cit.., p. 126.
108 R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit.
109 Vegeu exemples per les alqueries de Raphalgar i Binifarda a R. Rosselló Vaquer, Felanitx a la segona..., op.cit.., docs.164, 18.
110 “La porció de Nuno Sanç....”, art.cit.
111 Ibidem.
112 R. Rosselló Vaquer, Cronicó..., op.cit.., p.81.
113 J. Vich, J. Muntaner, Documenta Regni Majoricarum, Palma de Mallorca, 1945, doc. 38; R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit.., doc. 8.
114 R. Rosselló Vaquer, ibid.
115 J. Obrador, La Galera en el segle XIV. Contribució a l’estudi d’una cavalleria mallorquina, Felanitx, 1992.
116 Ibid.
117 Vegeu M. Barceló, H. Kirchner, Terra de Falanis..., op.cit.
118 R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit..; Felanitx a la segona..., op.cit..; Cronicó..., op.cit.; Documents per a la història de Felanitx, Felanitx, 1992.
119 Documentat des del 1255. Vegeu R. Rosselló Vaquer, Felanitx a mitjan..., op.cit.
120 Documentada el 1378. Vegeu R Xamena, R. Rosselló Vaquer, Història de Felanitx, Palma de Mallorca, 1976, vol. I, p.76.
121 G. Alomar, Urbanismo regional..., op.cit., pp. 109-113.
122 “...e es lo dit quadro de terra devayl la orta qui ja hi es, e afronta ab aquella e en lo cami qui va a la Ciutat e ab la honor de Pere Ses Vinyes; e sien fetes parts del dit quadro de terra, so es assaber: de una quarterada VIII parts a un acaaptador e don de cens per la dita part XV diners e axi ven la quarterada a rao de X sous, e asso posaren a tan gran for per so com es loch de reguiu e son los orts qui son establits en lo dit quadro XXXI, e ani dalguns qui son a major preu quels altres” (G. Alomar, Urbanismo regional..., op.cit.., p. 113).
123 Vegeu J. Portella, “Cómo se exporta el feudalismo...”, art.cit.
124 “La porció de Nuno Sanç...”, art.cit.
125 Segons R. Soto (Ibidem), aquesta concentració inicial en les viles es deuria a una manca d’efectius demogràfics i, en part, per una preferència per zones de residència concentrades que atribueix als camperais com a defensa de la pressió fiscal senyorial i reial. Crec que la major disponibilitat d’espai agrari i molins és el que determina la preferència per les viles, no dels colons establerts, que no escullen, sino dels establidors, dels beneficiaris del repartiment. A més, R. Soto veu en les Ordinacions un intent de racionalitzar les conseqiiències de la concentració del poblament en les viles i de l’excessiva parcel.lació de les terres adjacents. He identificat i localitzat algunes d’aquestes parcel.lacions però res, al meu entendre, permet pensar que era excessiva. Les Ordinacions, d’altra banda, preveuen a Felanitx una ampliació de la zona de residència i la parcel.lació d’una part de l’horta molt possiblement abandonada en aquell moment.
126 Pel que fa a la lògica feudal de la renda vegeu M. Barceló, “La arqueología extensiva...”, art.cit.
127 El concepte de cultiu “inaprehensible” fou elaborat per M. Barceló ja el 1986: “La qüestió de l’hidraulisme andalusí”, M. Barceló et al., Les aigües cercades. Els qanât(s) de l’illa de Mallorca, Palma de Mallorca, 1986. Vegeu també, del mateix autor: “La arqueología extensiva...”, art.cit..; “El diseño de los espacios...”, art.cit.
128 Les conclusions obtingudes en les zones aquí presentades potser no siguin generalitzables al conjunt de l’illa. Per exemple, A. Rodríguez Carreno (“Dos moments en la colonització...”, art.cit.) ha establert extensions de conreu de secà-terra-a partir de les superficies en quarterades documentades, per tres alqueries de Pollença, força més considerables que les reconstruïdes en les valls estudiades aquí, i que reflexen un intens procés de conquesta de terres marginals a costa de la garriga.
Notes de fin
1 Del Llibre dels Feyts, cap. 50 (F. Soldevila, Les quatre grans Cròniques, Barcelona, 1971).
Table des illustrations
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-1.jpg |
---|---|
Fichier | image/jpeg, 139k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-2.jpg |
Fichier | image/jpeg, 155k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-3.jpg |
Fichier | image/jpeg, 128k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-4.jpg |
Fichier | image/jpeg, 59k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-5.jpg |
Fichier | image/jpeg, 46k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-6.jpg |
Fichier | image/jpeg, 83k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-7.jpg |
Fichier | image/jpeg, 96k |
URL | http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/3766/img-8.jpg |
Fichier | image/jpeg, 121k |
Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.