Version classiqueVersion mobile

Giginta

 | 
Alexandre Pagès

Miquel Giginta (ca. 1534 – ca. 1588), réformador social – Alguns apunts biogràfics

Jaume Queralt

Texte intégral

• Al Rosselló (ca. 1534 – ca. 1574)

1Perpinyà, capital de l’antic comtat del Rossellò, forma part de la corona d’Aragó.

21530: Francesc Giginta es casa amb Anna d’Oms que li dóna quatre fills: Anton, Carles, Onofre i Miquel (Els Giginta constitueixen un llinatge de professors de dret).

3Vers 1534: naixement à Perpinyà de Miquel Giginta.

41538: Carles Quint a Perpinyà (17 de febrer).

51542: setge de Perpinyà (20 d’agost/15 de setembre) per un exèrcit francès, sota les ordres del delfi de França, el futur Enric II, fill de Francesc I.

61553: Miquel Giginta, parent homònim, esdevé vicari del diòcesi d’Elna.

71556: Carles Quint abdica. Felip II puja al tron (1556-1598).

81558 (20 de juliol): Lagunilla és anomenat a la seu episcopal d’Elna.

91560 (7 de gener): Giginta pare és designat per Felip II regens cancellariae in nostro sacro supremo Regio consilio Aragorum, vicinus fidelissima oppidi nostri Perpiniani a genere militari.

10Miguel Giginta té llavors 22/24 anys. Estudiant en dret canónic de la Universitat de Perpinyà. Giginta també auria fet estudis à la Universitat de Lleida.

11Vers 1560 – 1565: després dels seus estudis, Giginta s’incorpora a la comunitat d’Elna, on serà un dels canonges. Elna no és el paradis dels canonges; solament hi viuen plebeus, la ciutat és poc salubra i segura (perillossos de esser saquejado de Moros).

121562: guerres de Religió (1562-1598).

131563: epidèmia de pesta a Perpinyà. Fundació d’une casa dels captaires als Estats pontificals, on s’assegura la subsistència mitjançant el treball i les almoines.

141564: la seu episcopal d’Elna és agregada a la «metropolitana» de Tarragona.

151565: Hugues de Boncompagni, legat de la Santa Creu (i futur papa Gregori III), de pas per Perpinyà.

161566: (un) Francesc Giginta escollit per a tres anys al cap de la Generalitat.

171568: P-M. Coma és designat a la seu d’Elna per Felip II.

181573: demanda de transferència del bisbat d’Elna a Perpinyà (tan sols es tranlladarà la residència dels bisbes)

• A Espanya (ca 1574 – 1577)

19Vers 1574: amb aproximadament 40 anys d’édat, Miquel Giginta s’absenta de la comunitat. Travessa els Pirineus.

201576: a Madrid, senibilitzat per la pobresa urbana, escriu al rei Felip II una memòria titulada Representación para que se remedien los pobres que serà la base de tots els seus treballs i projectes. L’acollida és bastant mitigada.

211577: a Madrid, impressió de cinq-cents exemplars de dita memòria. Marxa de Madrid per anar el Portugal.

• A Portugal (1578 – 1580)

221578: acollida més favorable. Es tradueix la memòria al portugès. Peró la catàstrofe d’Algazarquivir (13 d’agost) i la mort del rei Sebastià no són bones senyals.

231579: Enric I, el nou sobirà de Portugal, convoca a la primavera les Cortes a Lisboa. S’interessa als projectes del canonge d’Elna, que, a mitjans del desembre, és a Coîmbra per la impressió, per Antonio de Mariz, del Tratado de remedio de pobres (el llibre que l’ha fet conèixer i que avui encara continua sent una font de reflexions d’historiadors i investigadors).

241580: Enric mor el 31 de gener. Felip II el succeeix al tron de Portugal. Disturbis politics i inici de l’épidemia de pesta. Giginta abandona el lloc que se li havia confiat a Evora. Marxà de Portugal per sempre. De Portugal passarà per Castella.

• A Espanya (1580 – 1582)

25Un llarg periple per a la divulgació de les seves idees.

261580 (primavera): a Toledo, comença Exhortación a la compassión y misericordia de los pobres y al conveniente remedio de sus cuerpos y almas para ayudar a salvar los nuestros i pren part activa en la creació de la Casa de la Misericordia de la ciutat (fi de l’any: 330 pobres).

27Giginta va a Madrid.

281581: li confien al gener l’organització de la « nova hospitalitat ». Aquesta Casa de misericordia acollira 900 pobres. Créació igualment d’une Casa a Granada... Esperances, peró també desil · lusions i fracassos, en el camí d’aquest rodamón de la beneficència. El seu projecte no és ben acollit a tot arreu. Fracassos a Jaén, Sevilla, Burgos, Valladolid, Oviedo. Aquest mateix any termina Exhortación i redacta Flos Sanctorum, una obra que no s’editarà mai.

• A Catalunya-Aragó (1583 – 1586)

29De Madrid, on ha rebut una carta de la seva familia de Perpinyà, es deplaça a Catalunya.

301583: a Barcelona, Giginta participa des de gener en la posada en marxa de Misericordia dels Mendicants. Obre les seves portes a l’octubre (Acollirà 550 pobres, el 1584).

31També fa imprimir per Francisco Trinxer Exhortación a la compassión y misericordia de los pobres y al conveniente remedio de sus cuerpos y almas para ayudar a salvar los nuestros. Es va adreçar en llengua catalana «als il · lustres Senyors Consellers de l’insigne ciutat de Barcelona».

32De Barcelona se’n va a Perpinyà per une curta estada. Sembla que els Cònsols de la ciutat el van fer cridar perquè implantés una nova institució.

331584: a Perpinyà (febrer-abril), fa imprimir per Sanson Arbus un nou llibre intitula Cadena de Oro del remedio de los pobres.

34Una carta del 17 d’agost de 1584 dels Consellers de Barcelona adreçada a Gregori XIII indica que Giginta és en aquest moment molt cansat, ja que té 50 anys d’édat.

35Deixa Barcelona per Tarragona, on té lloc el concili provincial. Desprès torna a la capital del Principat.

361585: su Majestad con su corte arriben de Saragossa (casament de la Infanta Catalina d’Àustria amb el Duc de Savoia) i al maig es troben a Barcelona. El canonge d’Elna aprofita l’ocasió per multipliar contactes i passos per tal que es reconeguin les Casas de Misericordia. Final de juny: Giginta és a Monçó on es manté una sessió de les Cortes. Hi comença la redacció d’une nova obra Atalaya de la caridad.

37Infatigable, persegueix el seu combat. El veiem a Osca, Saragossa... fins à València.

Madrid, Saragossa, Elna/Perpinyà (1586 – 1588)

381586: Miquel Giginta torna a Madrid (juny) per a la reorganització de la Casa de Misericòrdia. Acaba, durant l’hivern, la redacció d’un nou llibre al servei del seul combat (compromès des de fa une dessena d’anys): Atalaya..

391587: a Saragossa, fa imprimir per Simon de Portonariis el seu Atalaya de caridad. En espera d’impressió: San Lorenzo...

401588: a Madrid, és consultat (21 de juliol) per un partisà de les tesis de Soto ; Giginta li contesta (29 de juliol) i hauria intervingut davant les Cortes. Aquestes havien de donar la seva posició definitiva durant una tercera sessió, que no va tenir lloc per causa del fracàs de la Invencible Armada.

41A Saragossa, redacta i fa imprimir pels germans Lorenzo i Diego Robles un Discurso en prueva de que el glorioso Mártir San Lorenzo fué cardinal de la Santa Iglesia de Roma.

42Tornant de Saragossa, entra al Rosselló (com ho havia previst)? Va ser reintegrat a la comunitat d’Elna?

43Es perd el rastre del canonge reformador cap a 1588.

44Une epidemia de pesta delma la població d’Elna. Giginta va ser una de les seves victimes ?

Auteur

Periodista, escriptor, encarregat de communicació
Licencié ès lettres, il vit à Perpignan depuis 1946. Collaborateur au quotidien L’Indépendant du Midi, il assurait des enseignements à l’école des Beaux-Arts tout en travaillant pour la municipalité. Coauteur de deux ouvrages, l’un portant sur les camps de réfugiés espagnols, l’autre s’intéressant au musicien et chanteur roussillonnais Jordi Barre, Jaume Queralt a pris une part active, avec Jean-Michel Henric, dans l’organisation du colloque consacré à Giginta qui avait eu lieu en 2003 au Palais des rois de Majorque. Il écrit des poèmes en langue catalane

© Presses universitaires de Perpignan, 2012

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search