Version classiqueVersion mobile

L’histoire et le patrimoine de la société industrielle en Languedoc-Roussillon - Catalogne

 | 
Esteban Castañer Muñoz
, 
Nicolas Marty

Partie 2. Les enjeux de la conservation : la muséographie industrielle

La formació d’un parc d’arqueologia industrial al Pireneu català: l’ecomuseu hidroelèctric de la Vall Fosca

Antoni Vilanova, Antoni Vilanova et Susanna Moya

Texte intégral

1Els diferents enclaus pirinencs descoberts paisatgísticament pels romàntics a finals del segle XVIII i visitats pels excursionistes des de la segona meitat del XIX, tenen una nova lectura a partir de la primera dècada del XX, com un nou territori que amaga en el seu interior un gran potencial energètic.

2L’aigua, patrimoni inseparable de la serralada pirinenca, es converteix en un element destacat per a la producció d’electricitat. Corn a conseqüència esdevindrà una font de beneficis éconòmics a les dues vessants del Pirineus.

3Les estructures i instal·lacions dissenyades per donar cabuda als processos de transformació de l’aigua a l’energia, són un reflex fidel d’un patrimoni industrial pragmàtic al servei de la tecnologia.

4La construcció, en indrets que encara avui semblen inaccessibles, de salts d’aigua artificials que salven grans desnivells o de canalitzacions fins a les centrals de producció hidràulica, per posar uns exemples, no fan altra cosa que establir un diàleg entre l’entorn natural i un conjunt seriat de diversos éléments que, des d’un primitiu llenguatge formal molt simple, tenen la virtut d’integrar-se quasi mimèticament en el medi físic on s’ubiquen.

5Per altra banda, cal destacar que la implan tació d’unes determinades tipologies i la seva evolució, no només queda referida a la indústria sinó que s’imprimeix en tot el conjunt d’instal·lacions, incloses les residencials, donant lloc a un nou concepte de colònia, industrial en l’origen i social en la seva consolidació definitiva.

6La transformació de les velles estructures industrials tindrà lloc en la dècada dels anys 1970. Es en aquest període quan s’inicia la modernització interior que ha portat, en l’àmbit tècnic, a la substitució radical del material considerat obsolet. Així, els vells quadres de comandament han estat suplantats pels nous sistemes informatitzats totalment automatitzats.

7Dins l’aspecte urbanístic, el desmantellament i abandó de les velles estructures vinculades estretament amb les centrals, tant les residencials com les industrials, motivades per la dràstica reducció del personal i la pèrdua d’influència del model social inicialment establert, fan preveure unes actuacions de futur.

8Amb l’òptica présent és impossible dissociât l’execució de noves actuacions sense tenir en compte la perspectiva dels valors humans en relació al nou hàbitat dissenyat.

9La electrificació té components èpies com si es tractés d’una véritable conquesta de terres verges. Ha estat necessari realitzar camins i carreteres per arribar a llocs oblidats. Posteriorment, ha calgut remoure grans extensions de territori per plantar els postes i les torres que suporten, des de llavors, els cables de la xarxa d’alta tensió.

10És paradoxal trobar-nos en una vall tranquil·la i “fosca” que està subministrant la llum i l’energia necessàries per a la vida econòmica de tot el pais. Representa el desafiament de l’home, llançat a la conquesta d’un entorn natural a través de la tècnica, que està obrint paulatinament, nous criteris d’arquitectura en relació amb el paisatge. Així es pot observar, des de unes estructures de producció senzillament dirigides a l’obtenció d’un rendiment màxim, fins a la interpretació de models externs adaptats al lloc i tractats amb els seus trets característics.

Antecedents. El context europeu

11El progressiu avenç de la industrialització a Europa al llarg del segle XIX, deixa entreveure noves necessitats énergétiques per abordar el canvi d’era. El carbó, element tradicional i bàsic, fins llavors, pel desenvolupament de la indústria, és un recurs natural que condiciona enormement el desequilibri en la competitivitat entre els països productors i els importadors. Per aquest motiu, des de diferents llocs del continent, es busquen alternatives per evitar dependències exteriors que ofeguin el seu desenvolupament futur.

12L’estructura bàsica de qualsevol sistema energètic se expressa en funció d’aquest balanç, es a dir, en el percentatge de les importacions d’energia primària sobre el consum total intern.

13Les característiques estructurals de la industrialització catalana es veuen condicionades pel curs de la seva pròpia evolució, per la limitació que representa l’escassetat del carbó com a recurs propi. Però la manca d’aquest combustible mineral, a l’igual que a Suïssa, Suècia, Noruega i Itàlia, té també noves repercussions pels altres sectors industrials i pel conjunt de les respectives économies.

14Els elevats costos de la matèria primera destapen la necessitat de la producció hidràulica: l’ús de l’aigua com a força motriu –com a forma directe connectada a la indústria o a través de la generació d’electricitat en plantes pel consum general.

15Mentre a la zona alpina el coneixement dels mecanismes per a l’aprofitament i reconducció dels recursos hídrics permet disposar de noves centrals hidràuliques, per una producció a gran escala; a Catalunya, amb l’utilització de mètodes senzills i tradicionals, es généra energia hidroelèctrica mitjançant la derivació de canals prop dels cursos fluvials, alimentant les respectives turbines -hereves dels molins- de les indústries instal·lades en els seus marges. D’aquí surt l’important impacte de les Colònies Industrials al costat dels rius Ter, Llobregat i Cardener.

16La tecnologia avançada pels enginyers centreuropeus -suïssos principalment- i la necessitat urgent d’abastir a les indústries, afavoreix la implantació de les primeres centrals en aquesta àrea. En tots els casos és remarcable la capacitat d’extracció de l’energia a través dels entorns d’aigua, sense cap criteri que incideixi en aspectes de relació amb el paisatge de l’entorn. La posició de les hidràuliques en el territori ve determinada únicament, per la proximitat a les zones lacustres i embassaments artificials.

La hidroelectricitat a la Vall Fosca

17Històricament l’economia de la vall es basava en l’explotació dels recursos naturals locals, amb activitats dominants de ramaderia i de conreus de cereals, llegums, etc... Aquesta estructura bàsica de subsistència, es veu alterada amb l’establiment de les empreses hidroelèctriques, perquè susciten profunds canvis en el desenvolupament econòmico-social de la zona. Es creen nombrosos llocs de treball, mantenint un important flux d’immigració de treballadors, desplaçats per participar a la construcció de les centrals.

18Els orígens d’aquest procés, establert a Catalunya en el decurs de la dècada de 1890, pren l’aigua com a patrimoni inséparable de la resta del territori i es converteix en un element destacat per a la producció d’electricitat i una font de beneficis econòmics.

19Tanmateix, fins el primer decenni, s’ha produit una etapa caracteritzada per la insta·lació de petites centrals d’àmbit local o comarcal. Paral·lelament, es tramiten les concessions administratives amb la finalitat de controlar millor els salts i volums d’aigua. Tot això provoca la materialització d’aixecaments topogràfics, necessaris per encaminar futurs projectes.

20Les primitives centrals són petites -autoproductores-, funcionen amb corrent continua, a partir d’un sistema de distribució de curta distància i, per aquest motiu, se situen prop dels nuclis de població.

21Diferents polítics i empresaris del pais, comandats per Emili Riu (Sort, 1871 – Madrid, 1928), analitzen el potencial energètic de rius com la Noguera Pallaresa, els seus afluents i les capçaleres lacustres d’origen glacial (estanys de Capdella). D’aquesta forma, s’encarreguen els estudis per a possibles emplaçaments hidroelèctrics, tot garantint el control sobre els millors indrets d’explotació.

22El 1904, Riu sol·licita un exhaustiu anàlisi dels voltants de l’Estany Gento a un grup de tècnics i topògrafs, sota la direcció de l’enginyer francès Léon Mourraille. Els résultats obtinguts, constitueixen la base per a la confecció del primer “Proyecto de un salto de agua en Capdella”.

23Les obres s’inicien el 1911, dirigides per l’empresa Locher et Cie. (Zürich, 1830) -coneguda pels treballs de perforació en el túnel ferroviari de Simplon, als Alps-, i conclouen el 1914, amb la posada en marxa de la Central de Capdella.

24Encara avui, resulta inversemblant la forma de comunicar diferents estanys, a través d’un substrat granític, el posterior sistema de regulació dels respectius cabdals fins l’estany Gento, la sortida mitjançant un canal soterrat de 4848 m. de longitud fins la cambra d’aigües i l’impressionant descens en paral·lel, amb un desnivell de 836 m., de les dues canonades forçades cap a la Central.

25Aquestes construccions de salts d’aigua artificial salvant grans desnivells, en llocs escollits i de difícil accés, el recorregut de canalitzacions fins els centres de producció (centrals hidroelèctriques), així com el traçat de línies de transport a les zones de consum, amb les millores tecnològiques per a la reducció de pèrdues, confereixen a l’aigua la capacitat motriu d’una energia insubstituïble i han forjat el patrimoni industrial més recent.

Descobrir el territori avui

26La Vall Fosca és un suggerent escenari natural on conviuen harmònicament l’aigua, a través d’una destacadísima zona lacustre a la capçalera, i les muntanyes que l’envolten i delimiten el seu espai físic.

27S’hi accedeix a través de la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert, fins a arribar a la població de Senterada. Des d’aquí i seguint una orografia caracteristíca, entre rierols, barrancs i torrents, apareix com una espina central, el riu Flamicell. La seva presència, al fons de la vall, va acompanyada inseparablement de la carretera que porta fins al poble de Capdella, el més elevat de la Vall.

28El recorregut en curs ascendent ja permet fer una lectura seqüencial de diverses elements patrimonials vinculats a l’aprofitament de l’aigua com a font d’energia. Així, la carretera travessa la Pobleta de Bellveí, on es troba un canal d’alimentació a una minicentral-molí fariner (datada cap al 1900) -encara en ús-, tot seguit va serpentejant entre bells paratges, permetent la contemplació successiva de les très centrais històriques: La Plana (1932-41), Molinos (1916-19) a Capdella (1913-14) i amb final a l’antic Pla de Sallente (1705 m.) -avui embassament-, on s’ubica la central hidràulica réversible d’Estany Gento – Sallente (1981-85). En aquest indret, apareix el telefèric que comunica ambdós llacs i que facilita l’accès a la regió dels llacs.

29L’arribada a l’Estany Gento (2145 m), envoltat de cims que freguen els 3000 mettes, permet contemplar un dels paratges més singulars de tot el Pirineus. També, és punt de partida de diferents itineraris que, a través d’una de les zones lacustres més importants d’Europa, condueixen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Un nou desenvolupament de la Vall Fosca: el turisme industrial

30La demanda turística vinculada al patrimoni cultural i natural es cada vegada més important i constitueix una de les actuals motivacions de viatge. Segons les previsions efectuades per l’Organització Mundial del Turisme (OMT), s’estimen, a mitjà i llarg termini, creixements més elevats de les sol·licituds turístiques específicament culturals que de les peticions turístiques générais.

31La multiplicació de les estades de curta durada, el creixent nivell d’exigència dels visitants, l’augment dels temps de Heure i l’increment de la demanda i del consum de nous serveis culturals, entre d’altres, fan que sigui necessari diversificar i enriquir l’oferta en aquest camp. Aquestes perspectives, combinades amb altres, poden generar noves oportunitats pel desenvolupament sostenible del turisme de natura i cultural a la Vall Fosca.

32Una història recent forjada per l’home, la natura i la tècnica, sempre a través de l’aigua com a fil conductor, no podria tenir un reflex millor que en aquest indret del Pirineus.

33Aquesta nova faceta de desenvolupament econòmie, denominada turisme industrial, té per les empreses un importantíssim valor afegit. En paraules de Jean-Louis di Mayo, que ha estat coordinador de turisme industrial de l’EDF, “le tourisme industriel crée ainsi une connivence entre le pourvoyeur de l’énergie électrique et ses utilisateurs. Pour l’accueillant: bénéficie d’image et valorisation des savoir-faire; pour l’accueilli: découverte édifiante... et pittoresque. En marketing, on parlerait d’un rapprochement gagnant-gagnant!.”

34L’objectiu emprès en el nostre projecte és la valorització de la Vall Fosca a partir de les transformacions vingudes dins el marc territorial, social i ecònomic. Vol ser una síntesi de la seva pròpia singularitat i excepcionalitat capaç d’atreure als visitants.

35El treball de recerca històrica i posterior anàlisi de l’abundant documentació ha portat a dissenyar, sota el criteri de desenvolupament sostenible de la Vall, dues dinàmiques complementàries que es consideren essencials per donar a entendre el territori: uns recorreguts senyalitzats i un espai de divulgació vinculat estretament a l’emblemàtica Central Hidràulica de Capdella sense oblidar els altres elements vinculats.

36L’Ajuntament de La Torre de Capdella a través del Patronat Turístic de la Vall Fosca, fidel al seu compromís amb el desenvolupament sostenible del territori, ha près la iniciativa de crear una àrea dedicada al turisme cultural i de natura amb la voluntat de facilitar, fomentar i potenciar el coneixement i la divulgació d’una diversitat de valors a l’entorn d’aquesta vall. Fruit d’aquest interès, l’any 1990 es presenta l’Estudi Integrat de Promoció Turística a la Vall Fosca, document que assenta les bases d’ulteriors treballs.

37Un d’aquest, és representat pel Projecte d’Itineraris d’Arqueologia Industrial i d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic que vol actuar de Pla Director. El procés d’elaboració del mateix, recull decididament el caràcter innovador de la proposta, en la direcció d’aprofitar la qualitat paisatgística i els eléments històrics com a via progressiva de recuperació del potencial turístic d’aquest àmbit territorial, entès com a entorn que ha sofert un canvi en els seus valors, passant de ser un paisatge estrictament rural a “cultural”, amb uns valors afegits -com l’estructura hidràulica- que li són propis.

38El procés d’anàlisi general, es fonamenta en el millor coneixement del territori i de l’escenari ambiental per a poder fer una gestió ordenada i sostenible. Aixó ha de permette, la integració de noves estructures turístiques de lleure que estimulin la dinamització del teixit social i productiu, compatibles amb el sosteniment dels processos essencials dels paisatges tradicionals.

39El coneixement del medi físic, la població, les tradicions i la història han estat fonamentals pel desenvolupament integral del projecte. Sota aquesta premissa s’ha elaborat el projecte global amb les seves diverses propostes, atenent al següent guió:

40Inventari d’instal·lacions, edificis i éléments associats al patrimoni cultural i natural.

41Recerca i catalogació de documentació gràfica i fotogràfica.

42Defmició d’objectius seguint els quatre punts:

43L’establiment dels itineraris més destacats per entendre el territori.

44La senyalització de rutes i la seva plasmació en suports gràfics.

45L’adequació d’un Centre d’Interpretació sobre l’energia hidràulica a la Vall.

46L’obertura al públic de la Central Hidràulica de Capdella.

47Aquests punts, resumeixen els principals àmbits d’incidència per obtenir una segona transformació sostenible de la Vall Fosca. Les accions han de desenvolupar un conjunt de propostes dirigides als tres grans grups d’actuació: la població resident, els agents econòmics (inversió pública i privada), les empreses hidroelèctriques (Fecsa-ENDESA, S. A.) -com un complement fonamental a les pròpies ofertes lúdiques de la iniciativa privada- i als visitants.

48Dins el projecte, els itineraris neixen amb la voluntat de recollir les restes industrials i de transport existents en el territori deixant entreveure l’evolució en les tècniques d’aprofitament dels recursos hidrogràfics. La proposta dels recorreguts es complementa amb altres dos apartats: els éléments d’interès artístic i fonamentalment els espais d’interès paisatgístic.

49Els camins proposats es plantegen sota el binomi AIGUAENERGIA, resseguint el territori, des dels sens espais naturals, passant per les més primitives instal·lacions (Molins), fins aproximar el procés d’evolució tecnològica.

50S’ha intentat establir una relació directa entre les estructures industrials i la pròpia topografia; mitjançant un recorregut d’aproximació seqüencial, dins un marc de referències naturals, paisatgístiques i de senyalització fisica, que orientin al visitant.

51Apart de la identificació d’una sèrie de fites concretes, la xarxa d’itineraris es complementa amb la interrelació d’un tramat de vies singulars de comunicació.

52Per aquest motiu, ha estat necessari el disseny d’una imatge gràfica unitària que s’entén com un material de guiatge cap a determinats indrets, protegint-ne d’altres per garantir la seguretat i el control.

El Museu de la Central de Capdella dins l’Ecomuseu hidroelèctric de la Vall Fosca

53El futur museu, intégrat per la Central de Capdella i l’antic magatzem -en fase de rehabilitació- són els motors i la plataforma ideal per presentar els diferents aspectes de l’oferta existent i afavorir l’emergència d’uns atractius presents que generin nous potencials de difusió.

54El projecte arrenca, a partir de la iniciativa municipal, amb l’inici de converses amb les administracions públiques i altres entitats: principalment la Diputació de Lleida, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Departament d’Indûstria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

55La fmalitat és donar a conèixer les propostes formulades integrades en tot el territori, entès com un ecomuseu, i examinar totes les implicacions que s’han de portar a terme. Això, ha estat el primer pas cap a l’establiment d’un diàleg, en paral·lel, amb l’empresa Fecsa-ENDESA, tendint a presentat el projecte global i establir convenis de col·laboració i cooperació mútua, que han revertit en la cessió a l’Ajuntament de laTorre de Capdella de l’edifici annex a la Central -construit l’any 1917 per magatzem i oficines-, per esdevenir, el centre nodal per explicar la història recent de la Vall Fosca vinculada estretament amb la hidroelectricitat.

56Aquest espai ha de constituïr el nexe d’unió entre la museologia i el patrimoni arquitectònic i natural. Esdevé una ampliació de la concepció bàsica del museu, tot incorporant la història, la natura i la tècnica dins el propi medi fïsic. Ha de ser també, un indret atractiu de la hidroelectricitat, amb una presència innovadora, didàcticai divulgativa. L’exposició de peces, maquinària, maquetes interactives, plafons i altres documents estaran vinculades al seu lloc d’origen, amb la idea de reforçar el gran valor històric i tecnològic aconseguit en les primeres centrals d’aquest tipus a Catalunya.

57Els materials que per les seves magnituds, funcions i usos actuals, no puguin exposar-se correctament, obtindran el valor afegit de ser contemplats “in situ” en el decurs de la visita proposada a la Central.

58Altrament, ha d’haver una estreta vinculació amb el Centre de Serveis de Sallente, de funcionament més estacional. Ara aquest espai représenta el punt final pels vehicles i l’inici -a peu o a través del telefèric-, dels itineraris d’accès sud, que des de l’estany Gento, s’endinsen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

59En la seva vessant pedagògica, el Museu de la Central de Capdella, integrat en un futur dins el Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha de servir per:

60Explicar la generació de l’energia hidroelèctrica.

61Relacionar el marc territorial a l’origen, amb les exclusives condicions de la regió lacustre, per deduir l’aprofitament energètic.

62Mostrar els avanços tecnològics, a través de tècniques diferents, capdavanteres a nivell europeu, incorporades a cadascuna de les quatre centrals. Il·lustrar de forma clara els mecanismes que donen vida i generen l’energia dins i fora de les centrals. Especialment els que no es veuen: vàlvules, reguladors, turbines Pelton, turbines Francis, alternadors, etc...

63Oferir la possibilitat de consultar un centre de documentació unitari, amb la reproducció d’informació recollida en àmbits diversos, sobre les transformacions a la Vall Fosca esdevingudes pels aprofitaments hidràulics.

64Dotar dels mecanismes necessaris per fer entenedor el paisatge mutant i la posterior integració dels elements industrials en el nou medi.

65Exposar un conjunt de peces procedents de les estructures industrials caduques.

66Despertar l’interès de l’espectador per descobrir noves experièneies.

67Les referències a l’abast territorial han de permette acostar al visitant, des d’un marc ampli, fins a la unitat morfohidràulica concreta de la vall del Flamicell.

68Tot el conjunt de conques, subconques d’eixos fluvials (l’Ebre, el Segre, la Noguera Pallaresa, el Flamisell, ...) d’una banda, i sistemes i subsistemes hidrològics (regió lacustre de l’estany Gento) de l’altra, són elements definidors de la potencialitat i forma del territori que han servit per generar els assentaments i les actuacions territorials.

69Aquests espais d’aigua ja siguin d’origen natural o artificial, es presenten de diferents maneres amb unes característiques i problemàtiques pròpies.

70Així distingirem:

71rius, barrancs, torrents, rieres, rierols, ...

72canals, canals de reg., canonades forçades, canalitzacions d’alimentació i/o interconnexió, ...

73regió lacustre, llacs i estanys.

74embassaments.

75Els elements tenen diversa rellevància i estan sotmesos a una delimitació d’acord amb els usos concrets i les mesures de protecció proposades.

76La representació gràfica es concretarà en dues dimensions definides: la planta dels traçats (elements hidràulics) i els perfils (pendent i seccions).

77Tanmateix els espais d’aigua es reflectiran, segons els usos i activitats d’aprofitament, sobretot separant els cursos de producció atribuïts a cadascuna de les centrais i minicentrals hidràuliques.

78També restarà indicada l’afectació zonal (impacte) que es va produit en el territori en l’establiment dels traçats, amb les dates d’execució.

79Els entorns dels espais hídrics es caracteritzen per uns límits visuals. Són part dels eixos fluvials naturals (rius, barrancs i torrents), eixos hídrics artificials (canonades forçades i/o d’alimentació), -ambdós casos en forma de tramades que es presencien seqüencialment-, o de posició estàtica i acotada (llacs, estanys) -amb globalitat-.

80Tot el programa detallat, ha de fer realitat una de les premisses bàsiques per consolidar el projecte de difusió presentat: format un nexe d’unió entre la museologia i el patrimoni arquitectònic i natural.

81Es tracta, doncs, de no limitar únicament la capacitat expositiva d’uns objectes continguts dins les parets d’un edifici qualsevol, sinó que cal integrat els elements dins un espai que representi un testimoni viu, del que ha estat i és l’electrificació de la Vall.

82Per tant és obvi que el Museu en sí perdria tot el sentit si excloem una participació ferma i decidida de la Central de Capdella en el projecte; de la mateixa manera que tampoc es complirien tots els objectius, si enlloc d’haver considerat una xarxa d’itineraris especialment senyalitzats, s’aïllés el projecte de l’entorn propi, representat pel patrimoni natural i el procés històric de la intervenció de l’home per aprofitar els recursos naturals.

83Per tot això, es condicionarà l’emblemàtica Central Hidràulica de Capdella (1913-14), amb totes les mesures de seguretat i proteccions necessàries, per permette l’accés als visitants.

84La materialització s’està fent d’acord amb la redacció del projecte executiu, que possibilita l’accés de visitants procedents de l’edifici annex.

85Els criteris de treball, mantenen el màxim respecte per l’estructura, la concepció formal i el funcionament de la instal·lació, com a centre de producció d’energia.

86El recorregut s’inicia a la sortida del Museu -concretament de l’extrem més proper a la Central-. Els visitants, equipats amb cascos receptors individuals que tenen la propietat afegida de protecció auditiva, reben l’explicació del/s monitor/s.

87Primerament s’explica el marc territorial i la seva singularitat i posteriorment el grup s’introdueix a la Central.

88En aquest indret, just a l’àmbit d’arribada-sense contacte amb cap element de la instal·lació-, s’accedirà, mitjançant una escala longitudinal, amb replà entremig, a una pecera, d’uns 67 m. de longitud, que recorrerà interiorment la façana nord de l’edifici, a una altura aproximada de 4 mettes sobre el nivell de terra.

89Passejant es podrà obtenir una visió íntegra de tot els components interiors (alternadors, excitatrius, antic quadre de comandament...), aixi com la contemplació seqüencial a través dels grans finestrals que donen a l’exterior.

90Els elements més destacats i d’acord amb les explicacions de la gravació, seran reforçats amb projectors -des de diversos angles-, amb l’aportació addicional de canons especials per identificar-los.

91Al final de la passarel·la, es possibilitarà la sortida a la terrassa exterior existent, fent practicable per aquest fi el novè fmestral (veure imatge de l’interior de la Central 1998). Des d’aquí es podrà observat una magnífica panoràmica de les dues canonades forçades que descendeixen des de la cambra d’aigües.

92En aquest punt s’habilitarà la sortida, a través d’un petit pont, sobre la via del funicular, que enllaçarà amb un ascensor que conduirà a la cota inferior del terreny. L’ascensor adaptat, permetrà alhora, donar accés a les persones de mobilitat reduïda.

93Com s’ha repetit insistentment, la preocupació per no malmetre la concepció formal de l’edifici i complir alhora les mesures de seguretat, són les principals accions a abordar.

94El caràcter innovador de la proposta s’emmarca en la manera de destacar la singularitat d’aquest patrimoni, assumit però oblidat, com a motor del llarg procés de desenvolupament energètic fins els nostres dies.

95Natura, tècnica i progrès es fonen en un paratge singular sense perdre de vista els valors culturals existents que, a la vegada, tracten de generar noves oportunitats per un desenvolupament sostenible de la Vall Fosca.

Campament Capdella

Campament Capdella

Capdella quadre 1914

Capdella quadre 1914

Portada EEC 1914. Projet

Portada EEC 1914. Projet

Plànol orig Central 1912

Plànol orig Central 1912

Table des illustrations

Titre Campament Capdella
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/28322/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 88k
Titre Capdella quadre 1914
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/28322/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 72k
Titre Portada EEC 1914. Projet
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/28322/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 56k
Titre Plànol orig Central 1912
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/28322/img-4.jpg
Fichier image/jpeg, 77k

Auteurs

Arquitectes

Arquitectes

Arquitectes

© Presses universitaires de Perpignan, 2007

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540

Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search