Version classiqueVersion mobile
OpenEdition Books

Juifs de Catalogne

 | 
Martine Berthelot

Troisième partie. Méthodologie et problèmes de recherche

Contribució a una bibliografia de les publicacions sobre judaisme rossellonès

Texte intégral

Contribution à une bibliographie des publications sur le judaïsme roussillonnais
La vie des Juifs et des communautés juives médiévales à Perpignan et dans sa région sont loin d’avoir fait l’objet d’études aussi nombreuses et approfondies que les prolifiques travaux menés en Catalogne ibérique. Néanmoins, trois noms se rattachent plus spécifiquement à la redécouverte et à l’étude du judaïsme local : l’archiviste et historien Pierre Vidal, le chercheur nord-américain Richard Emery, et plus récemment l’historienne Claude Denjean. D’autres auteurs (historiens professionnels ou érudits locaux) mentionnés dans les pages suivantes n’ont traité du sujet que de façon marginale, mais non moins intéressante ou digne d’être connue.
Une partie des titres donnés dans le présent chapitre avait été réunie à l’occasion du Colloque de Perpignan de l’année 2000. Puis, nous avons poussé plus avant la localisation d’études, de publications, d’écrits, pour parvenir à un ensemble plus important. Cette liste a pour point de départ la bibliographie établie par Eduard Feliu dans l’incontournable œuvre de Vidal, mais elle s’en distingue car elle est plus réduite au plan thématique et a été élargie à l’époque actuelle.
Nos références comprennent : des publications (ouvrages et articles) traitant spécifiquement et explicitement (titre à l’appui) de la présence juive en Roussillon ; des publications générales d’histoire (institutionnelle, de la ville, du droit… mais aussi d’histoire médiévale ou contemporaine) comportant un certain nombre de mentions originales aux Juifs de Perpignan et du Roussillon-Catalogne du Nord, telles les études menées au xixe siècle ; des travaux inédits (mémoires de maîtrise ou thèses de doctorat) trouvés grâce aux banques de données informatiques ou… au hasard des lectures et des conversations.
Mais ce n’est là qu’une contribution et non pas un inventaire exhaustif. En effet, il s’agit : d’une étude exploratoire, menée par une profane, et très localement. Il conviendrait d’élargir la recherche dans d’autres pays où sont développées les études juives : en Europe, aux États-Unis, en Israël. De même qu’il faudrait aller scruter dans diverses disciplines autres que l’histoire. Par ailleurs, sont ici privilégiés les ouvrages et études dont le titre est assez explicite pour pouvoir être identifié comme traitant de la question. Ont été écartées les références aux études d’érudition (philosophie, Cabale, Talmud) qui ne rendent pas compte systématiquement de la présence ou de la vie communautaire, objet de cette recherche bibliographique. Ont été également exclues des références qui, après consultation, s’avèrent hors sujet malgré un titre accrocheur, ou qui ne sont qu’un résumé ou une traduction d’une œuvre majeure. Enfin, il faut savoir que certains travaux universitaires non publiés sont introuvables car ne figurant pas sur un fichier central.
À cette contribution bibliographique sont jointes quelques annotations entre crochets pour faire connaître la teneur de ces publications ainsi que les pages de références.

  • 1 Primer, en el marc del col·loqui “Perpignan, l’histoire des Juifs dans la ville (xiie-xxe siècle) (...)

1L’estudi del judaisme medieval rossellonès existeix, tot i sent reduït i força marginal; tant del costat francès (en el conjunt dels estudis sobre el judaisme “provençal” o del Llenguadoc), com del costat “sud-català”. En dues ocasions1 ja vam presentar l’estat de la qüestió, que segons sembla, no atreu un gran nombre d’investigadors, i tractar de buscar-hi explicacions. Actualment, l’estudi del judaisme rossellonès es resumeix en tres noms de referència: Pierre Vidal (finals del segle xix), Richard Emery (anys 1950-1990) i, últimament, Claude Denjean que, a partir de la seva tesi doctoral (Tolosa, 1998), ha publicat molts articles sobre les relacions entre els jueus de Cerdanya i Rosselló, i prosegueix les seves recerques en temes com (entre d’altres) fiscalitat i crèdit, estructures familiars, xarxes de relacions, pràctiques polítiques urbanes i comunitàries, i relacions amb l’espai i el territori.

  • 2 Vegeu capítol anterior "Pour une histoire des Juifs en Catalogne du Nord", nota 3.

2Tot i aquesta situació de marginalitat (o, potser, a causa d’ella), proposem una modesta bibliografia. L’idea ens en va ser dictada per dos motius fonamentals. D’una banda, ve a completar les bibliografies sobre el judaisme català ja establertes per Jaume Riera i Sans en Calls 1, Calls 2, Calls 3 i Calls 4, i per Eduard Feliu i Pere Casanellas en Tamid 1 i Tamid 32, que reuneixen dades en varis idiomes. La nostra, que és bàsicament francesa, eixamplarà sota un altre angle el camp dels coneixements sobre judaisme català. D’altra banda, s’inscriu en l’afirmació del estudis sobre el judaisme a les terres de parla catalana com a entitat pròpia (a través, per exemple, l’existència mateixa de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics o bé els congressos trianuals per a l’Estudi del judaisme en territori de llengua catalana (2001, 2004, 2007, 2010). Pensem que els estudis sobre el judaisme al Rosselló no només s’inscriuen de manera legítima en els estudis sobre el judaisme a les terres de parla catalana, sinó que hi troben un ancoratge científic que els hi feia falta fins ara.

  • 3 Vegeu llista de les nostres referències a la “Bibliografia consultada” presentada al final. Volem (...)

3Aquest llistat de publicacions – i dels rars estudis inèdits que han arribat al nostre coneixement – té com a punt de partida la bibliografia presentada per Eduard Feliu a l’edició de 1992 del llibre de Pierre Vidal. Però, l’hem completada a partir d’altres fonts bibliogràfiques i ressenyes: concretament basant-nos en les de Bernhard Blumenkrantz, Jaume Riera i Sans, i Eduard Feliu i Pere Casanelles3. A més a més, indagant en diversos centres de documentació locals, i també cal dir-ho, a l’atzar de les nostres lectures, hem aconseguit cert nombre de dades i referències complementàries.

4Si bé hi consten referències molt diverses, hem procurat esmentar les que aporten una informació directa i inèdita en relació amb la vida dels jueus i de les seves comunitats. Això vol dir que hem descartat d’entrada les referències als estudis d’erudició (filosofia, càbala, Talmud, etc.) en la mesura en què constitueixen uns camps d’investigació específics que no donen compta sistemàticament de la vida comunitària o de la presència dels jueus de la regió, el qual és aquí el nostre tema. A la reedició de l’obra de Pierre Vidal, Eduard Feliu proveeix dades bibliogràfiques sobre (entre d’altres) Levi ben Abraham, Profiat Duran i Menahem ha-Meïri (pàg. 152-154). També hem exclòs algunes referències que, després de consultar-les, o bé resulten fora del tema malgrat el seu títol (per exemple, l’article de Catherine Dagues “Le call de Perpignan, aperçu historique et projet d’aménagement”, 1988, citat per E. Feliu a l’edició 1992 de P. Vidal), o bé són un resum o una simple traducció d’obres majors (per exemple, Marcus Atkin “Perpignan jewry” in Jewish affairs 15-1, 1960, p. 9-13; o R. Gay de Montellà, Llibre del Rosselló, Barcelona, Selecta, 1959). Aquest aspecte de la integració, o no, d’alguns documents ha plantejat dubtes, per exemple pel que fa als articles de M. Delcor, G-E. Weill i G. Nahon sobre la inscripció hebraica d’Arles-de-Tec que se sap que no és medieval. Però, considerant aquest tema com epifenomenal, finalment els hem inclòs.

5Així doncs, totes aquestes referències que – cada cop que va ser possible – hem consultat o llegit amb la màxima atenció, inclouen:

  • Publicacions (obres i articles) que tracten de manera específica i explícita (a travers el títol, per exemple) de la presència jueva en aquesta regió.
  • Publicacions d’història (medieval, institucional, de la ciutat, del dret) que comporten mencions originals sobre els jueus de Perpinyà i del Rosselló, com els estudis dels historiadors del segle xix (Alart, Vidal, Henry, etc).
  • Estudis inèdits (tesines de llicenciatura o tesis doctorals), els quals, cal dir-ho, són ben poc nombrosos.

6Ja hem dit que aquest conjunt aplega referències molts diverses i també desiguals tant a nivell de qualitat com de quantitat. Però, vist el caràcter ja incipient del conjunt, ens era difícil de fer-ne una selecció suplementària. Els investigadors mateixos triaran les més pertinents i adequades.

  • 4 Pel que fa al call dels jueus de Perpinyà, hem trobat un “Mapa de l’evolució de la Vila de Perpiny (...)

7Encara que sigui forçosament incomplet aquest llistat, pensem que esgota una bona part dels treballs publicats a França sobre els jueus de Perpinyà, Rosselló i Catalunya-Nord, o almenys els que són accessibles a tothom qui desitgi abordar el tema. Pel que fa als especialistes que treballen sobre aspectes nous (com Claude Denjean que estudia la comunitat medieval de Puigcerdà, o els arqueòlegs – Rémy Marichal, Claude Gensac – i historiadors – Géraldine Mallet – que fan investigacions sobre el call de Perpinyà)4, ells tindran referències que no apareixen a cap de les bibliografies que hem consultat; malgrat tot, aquest llistat queda obert i pendent de dades complementàries que – esperem – ells vulguin aportar.

***

8ALART Julien-Bernard (1865), “Éphémérides”, Écho du Roussillon, 38, pàg. l.
[13 línies escasses sobre l’autorització concedida, l’any 1347 per Pere d’Aragó, als jueus de moldre el blat allà on volguessin.]

9ALART Julien-Bernard (1867), “Éphémérides catalanes”, Journal des Pyrénées-Orientales, 32, pàg. 2.
[Segons B. Blumenkranz, es tracta d’un privilegi de Jaume el Conqueridor a favor dels jueus de Perpinyà, 1243. Aquest article que no hem pogut trobar és probablement de la mateixa tenor que l’anterior.]

10ALART Julien-Bernard (1868), Inventaire sommaire des archives départementales antérieures à 1790. Pyrénées Orientales, Archives Civiles, série B.C., tom I, Paris.
[Probablement LA referència pel que fa a la documentació sobre els jueus de l’edat mitjana, ja que va ser citat reiteradament pel mateix Pierre Vidal. Veure pàg. 133-135, 220-226, 294-300, 317-323.]

11ALART Julien-Bernard éd. (1878, 1), (sense títol) Revue des sociétés savantes des dép., Bulletin des sociétés savantes, Missions scientifiques et littéraires, 6ª sèrie, 7, pàg. 414-416 i 420-422.
[Citat en Blumenkranz: segons aquest autor, es tractaria de tres cartes dels jueus de Perpinyà, segle xv.]

12ALART Julien-Bernard éd. (1878, 2), “Certificats de conversion et de bonne conduite de divers Juifs, 1371-1377”, Revue des sociétés savantes des dép., Bulletin des sociétés savantes, Missions scientifiques et littéraire, 6ª sèrie, 8, pàg. 103-104.
[Citat en Blumenkranz, també es tracta de jueus de Perpinyà.]

13ALBERCH Ramon, ARAGÓ Narcís-Jordi (1988), “Els jueus a les terres gironines”, Quaderns de la Revista de Girona, Sèrie Guies no l, Girona.
[Llibret de divulgació il·lustrat que conté algunes referències a les comunitats medievals de Perpinyà i Puigcerdà, pàg. 58-59.]

14ARAGON Henry (1928), Les monuments et les rues de Perpignan, Perpignan, impr. Labau.
[Reeditat per Laffitte Reprints, Marsella, 1977. Referències al call pàg. 184-192, al carreró de Jerusalem pàg. 69-70 i 194, i la plaça i carrer de la Convesseria pàg. 227-228.]

15BERTHELOT Martine (2002), Route juive, Ruta jueva, Jewish Route, Perpignan, Sources.
[Obra de divulgació històrico-turística. Uns quants elements nous sobre la presència dels jueus a Catalunya del nord.]

16BLUMENKRANZ Bernhard dir. (1980), Art et archéologie des Juifs en France médiévale, Paris, Les Belles Lettres.
[Al capítol “Inventaire archéologique” (pàg. 305-387), l’autor recull barris, carrers, sinagogues, cementiris, banys, molins i carnisseries, i també jueus de Ceret, Cotlliure, Elna, Illa, Perpinyà i Salses.]

17BOAÇA François de (1868), “Note sur quatre documents hébraïques conservés aux archives des Pyrénées-Orientales”, Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, pàg. 169-202.
[Descripció comentada per l’autor de tres quadres i llistats de desgravacions, favors i gratificacions concedides sobre “contributions imposées à la communauté juive de Perpignan par la synagogue de cette ville” (anys 1411-1412); comprèn també el testament d’una jueva de l’any 1463.]

18CAPEILLE Jean (1920), “Baptêmes d’un juif et d’un turc dans l’Église Saint-Jean de Perpignan”, Muntanyes regalades, Perpignan, pàg. 192-193.
[Tracta dels anys 1683 i 1690.]

19CAPEILLE Jean (1922), “Saint Vincent Ferrier et les Juifs de Perpignan (1408-1409)”, Revue historique et littéraire du diocèse de Perpignan, vol. 22, pàg. 147-151.
[Discurs apologètic de l’apòstol. Malgrat tot, l’interès d’aquest curt article rau en una llista de jueus convertits conservada en els magatzems dels Arxius departamentals dels Pirineus Orientals.]

20CAPEILLE Jean (1929), “Les Minimes (1573-1791)”, Revue historique et littéraire du Diocèse de Perpignan, 99, pàg. 414-417.
[Unes dotze línies sobre el lloc – és a dir, l’antic call dels jueus – on va ser edificat el convent dels Mínims. En aquest estudi, publicat en quatre números seguits de la Revue historique..., només al no 99 es menciona el call.]

21CASANOVA Eugeni (2005), Els jueus amagats. Supervivents de la Inquisició a la Sefarad del segle xxi, Barcelona, Columna.
[Poc més de mitja plana sobre suposats “marranes” del Rosselló actual, pàg. 158-159.]

22CAUCANAS Sylvie (1985), Introduction à l’histoire du Moyen-Âge en Roussillon, Perpignan, Direction des services d’archives, pàg. 145-160.
[A les pàgines 145-146 del capítol 6è, “Marginalité et exclusion”, tracta dels jueus basant-se en l’obra de R. Emery (1959) i de P. Vidal (1888); pàg. 154-160, reprodueix i tradueix l’ordonança de Ferran ler, rei d’Aragó, relativa als jueus de la vila de Perpinyà.]

23CAZES Albert, Villefranche de Conflent, Prades, Conflent ([1980]), pàg. 31, 54 i 64.
[Al·lusions a la presència jueva – carrer i cementiri –. En un altre opuscle de l’Abbé Cazes, Joc, es menciona en tres ratlles un forn de teules pertanyent a un jueu de la regió.]

24CHAUVET Horace (1947), “Les Juifs du Moyen-Âge”, Tramontane, vol. 286-287, pàg. 270-271.
[Resum de la vida dels jueus de Perpinyà a l’edat mitjana.]

25CHOUKROUN Maryse (1997), “Els jueus catalans de llur arribada a llur expulsió”, Aspectes de l’edat mitjana a Catalunya Nord, Perpignan, CEDACC.
[Malgrat el títol, aquest llibret divulgatiu en versió bilingüe català-francès, tracta dels jueus a Catalunya en general i no pas específicament al Rosselló.]

26CHOUKROUN Maryse (2003), “Médecins et médecine juive en Roussillon au Moyen-Âge”, Perpignan, l’Histoire des Juifs dans la Ville (xiie-xxe siècles): Recueil des communications du colloque (Perpignan, 2000), Perpignan, Archives communales, pàg. 73-78.

27CORTADE Eugène (1967), Cotlliure Marítim, navegants, corsaris i pescadors, Barcelona, Barcino.
[Unes molt poques ratlles sobre l’existència a l’edat mitjana d’un petit nucli jueu a Cotlliure.]

28DAILEADER Philip (2000), True Citizens, Violence, Memory and Identity in Medieval Perpignan, Leiden, Brill. Traduït en francès per Aymat CATAFAU (2004) amb títol: “De vrais citoyens: violence, mémoire et identité dans la communauté médiévale de Perpignan, 1162-1397”, Perpignan, Trabucaire
[Investigació basada en arxius i estudis de diversos historiadors (a l’excepció curiosament de E. Desplanque). El 4rt capítol “Jews and Christians” és totalment dedicat als jueus: després d’un comentari crític dels treballs d’Emery i de Vidal, l’autor aborda el problema de la marginalització jurídica i física dels jueus (pàg.115-154), i de les persecussions de 1391 (pàg. 201-202).]

29DELCOR Mathias (1966), “Les Juifs de Puigcerdà au xiiie siècle”, Sefarad, 26, Madrid, pàg. 17-46.

30DELCOR Mathias (1968), “Une inscription en langue hébraïque dans l’ancienne église abbatiale d’Arles-sur-Tech (Pyrénées-Orientales)”, Revue des Études Juives, vol. 127, fasc. 3D, pàg. 97-101.
[Intent de traducció de la inscripció de la làpida encastada en l’altar major de l’església abacial Santa Maria.]

31DENJEAN Claude (1998), “Le crédit juif dans les campagnes cerdanes de 1260 à 1493”, Maurice Berthe éd. Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne : actes des XVIIes Journées internationales d’histoire de l’Abbaye de Flaran, septembre 1995, Toulouse, Presses Universitaires du Mirail, pàg. 185-197.

32DENJEAN Claude (1998), Une communauté juive au prisme du notariat chrétien : les Juifs de Puigcerdà entre 1260 et 1493, Tesi doctoral, Université de Toulouse II-Le Mirail, (director M. Berthe).
[Moltes referències als jueus de Perpinyà i del Rosselló.]

33DENJEAN Claude (2000), “Être juif à Perpignan et dans sa col·lecta après 1260”, Louis Assier-Andrieu et Raymond Sala éd. La ville et les pouvoirs : actes du Colloque du huitième centenaire de la Charte de Perpignan, 23-25 octobre 1997, Perpignan, Presses universitaires de Perpignan, pàg. 106-118.
[Nova lectura de la història dels jueus de Perpinyà (en particular) a partir de les obres de Vidal i d’Emery, i de fonts primàries.]

34DENJEAN Claude (2000), “Solidarités trans-pyrénéennes : les communautés juives de Puigcerdà et de Perpignan face aux aléas de la tolérance, entre 1260 et 1428”, Tolérance et solidarités dans les pays pyrénéens : actes du colloque tenu à Foix les 18-1920 septembre 1998, Foix, Archives départementales de l’Ariège, pàg. 163-177.

35DENJEAN Claude (2001), “Les caractéristiques de l’anthroponymie juive pyrénéenne et catalane du xiie au xve siècle”, Nouvelle Revue d’onomastique, 37-38, pàg. 165-181.

36DENJEAN Claude (2003), “Comment peut-on être un bon converti ? Des convertis en Roussillon et en Cerdagne à la fin du xive siècle”, Recueil des communications du colloque Perpignan, l’histoire des Juifs dans la ville (xiie-xxe siècles), Perpignan Archives-Histoire, pàg. 123-130.

37DENJEAN Claude (2003), “Les conflits intra et intercommunautaires en Cerdagne et en Roussillon aux xiie, xive et xve siècles”, Perpignan, l’Histoire des Juifs dans la Ville (xiie-xxe siècles) : Recueil des communications du colloque (Perpignan, 2000), Perpignan, Archives communales, Perpignan, pàg. 131-146.

38DENJEAN Claude (2004), De Perpignan à Puigcerdà. Des juifs méditerranéens entre intégration et exclusion (xiiie-xve siècles), Perpignan, Trabucaire.
[Publicació de la seva tesi citada més amunt, 1998.]

39DENJEAN Claude (2005), “La loi entre la place publique et l’espace privé : pratiques religieuses des Juifs et convertis de l’est pyrénéen”, Serge BRUNET et Nicole LEMAITRE (éd.), Clergés, communautés et familles des montagnes d’Europe : actes [2e partie] du colloque Religion et montagnes”, Tarbes, 30 mai-2 juin 2002, Presses universitaires de la Sorbonne.

40DENJEAN Claude (2005), “Réseaux commerciaux en Catalogne nord au milieu du xive siècle”, Jean-Michel MINOVEZ et Patrice POUJADE (éd.), Circulation des marchandises et réseaux commerciaux dans les Pyrénées, xiiie-xixe siècle : Col·loqui international d’Andorra, 1-4 octobre 2003, Toulouse, CNRS-Université de Toulouse-Le Mirail, pàg. 135-160.

41DENJEAN Claude (2006), “Les néophytes en Roussillon et en Cerdagne au xve siècle : réflexions pour une typologie”, Danièle Iancu-Agou (éd.), L’expulsion des juifs de Provence et de l’Europe méditerranéenne. Exils et conversions (xve-xvie siècles) : [colloque international, Université Paul-Valéry, Montpellier, 10-12 septembre 2001], Paris-Louvain, Peeters, pàg. 207-230.

42DENJEAN Claude (2006), “Crèdit jueu i usures cristianes a les viles rurals catalanes a la fi del segle xiii. El jueu Issach Biona, el corredor Guillem Franchea i els canvistes de Barcelona: un mercat d’usures i barates a Vilafranca del Penedès a la fi del segle xiii”, Revista de Dret Històric Català (Societat Catalana d’Estudis Jurídics), vol. 6, pàg. 259-283.

43DENJEAN Claude (2010), “Réseaux relationnels des prêteurs juifs de Cerdagne et de Roussillon 1260-1420”, Damien COULON, Christophe PICARD et Dominique VALERIAN (dir.), Espaces et réseaux en Méditerranée médiévale, II, La formation des réseaux, Paris, Bouchene, pàg. 255-273.

44DESPLANQUE Émile (1893), Les infâmes dans l’ancien droit roussillonnais, Perpinyà.
[Reimprès per l’editorial Mare Nostrum amb el títol “Les infâmes dans le Perpignan du Moyen-Âge”, Narbona, 1998. El capítol II, pàg. 41-50, tracta de l’usura i l’especulació al barri jueu.]

45EMERY Richard (1959), The Jews of Perpignan in the thirteenth century. An econòmic study based on notarial record, New York, Columbia University Press, 202 pàg.
[L’obra inclou un estudi dels registres notarials i quatre apèndixs; el quart (pàg. 134-195) comprèn una sèrie de documents en llatí que van servir de base a aquest estudi. Va completar i publicar ulteriorment varis capítols d’aquesta obra en diverses revistes internacionals d’accés a vegades molt difícil. Amb P. Vidal, aquest historiador nordamericà fou el que més va treballar sobre els jueus de Catalunya del nord.]

46EMERY Richard (1966), “Un homme d’affaires au xiiie siècle, Arnaud de Codalet, de Rivesaltes”, CERCA, 34, pàg. 250-271.
[Traducció en francès de l’apèndix I (“Arnaldus de Codaleto of Rivesaltes: an entrepreneur of the thirteenth century”, pàg. 109-127) del seu llibre The jews of Perpignan... Aquest document fa parcialment al·lusió als prestamistes jueus].

47EMERY Richard (1967), “The black death of 1348 in Perpignan”, Speculum, vol. 42, pàg. 611-623.
[Algunes al·lusions a les víctimes jueves de la pesta negre. Estudi realitzat a partir de fonts d’escribes i legistes de la vila de Perpinyà; en dóna la llista a l’apèndix final.]

48EMERY Richard (1967), “New Light on Profayt Duran ‘The efodi’”, The Jewish Quartely Review, 58, pàg. 328-337.
[Tracta de les relacions d’en Profiat Duran amb Perpinyà, ciutat on molt probablement va néixer.]

49EMERY Richard (1976), “Documents concerning Jewish Scholars in Perpignan in the Fourteenth and Fifteenth Centuries”, Michael, 4, Tel Aviv University, pàg. 27-48.
[Article citat par E. Feliu a Vidal (1887-1888) reedició 1992, d’accés difícil. Aquest document que hem localitzat a la Bibliothèque nationale de France, a París, només es pot consultar in situ.]

50EMERY Richard (1977), “Le prêt d’argent juif en Languedoc et Roussillon”, Juifs et judaïsme de Languedoc, xiie siècle-début xve, Toulouse, Privat, pàg. 85-96.
[L’autor reprèn elements dels capítols 3, 4 i 7 del seu llibre (1959).]

51EMERY Richard (1980), “Les juifs en Conflent et en Vallespir 1250-1415 ”, Conflent, Vallespir et montagnes catalanes, 51e Congrès de la Fédération Historique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon (Prades, 1978), Montpellier, pàg. 85-91.
[Amplia les dades del ler capítol del seu llibre a partir d’exàmens de registres notarials; a més, se centra en els jueus de Ceret, Arles de Tec, Vilafranca de Conflent, Vinçà i Illa.]

52EMERY Richard (1980), “The wealth of Perpignan jewry in the early fifteenth century”, Les Juifs dans l’histoire de France, Leiden, Brill, pàg. 78-85.
[Respon a l’article d’I. Loebb de 1867 a la llum de les seves pròpies recerques.]

53EMERY Richard (1987), “Les veuves juives de Perpignan (1137-1416)”, Provence historique, vol. 37-150, pàg. 559-569.
[Segons l’autor, estudi realitzat a partir de fonts d’arxius de les Archives Départementales des Pyrénées Orientales i de registres notarials. Es una mena d’antropologia històrica sobre les vídues jueves; hi aporta molts elements sobre la comunitat jueva de Perpinyà.]

54EMERY Richard (1991), “Jewish Physicians in Medieval Perpignan, Michael, 12, Tel Aviv University, pàg. 113-134.
[Article citat per E. Feliu a Vidal 1992, d’accés difícil. Aquest document que també hem localitzat a la Bibliothèque nationale de France, a París, només es pot consultar in situ.]

55FALGUERE Joseph (1898), Collioure. Notice historique, Perpignan, Imprimerie Joseph Payret.
[Reimpressió Office d’édition du livre d’histoire, 1996. Tres pàgines sobre la presència jueva a Cotlliure, pàg. 48-49-50.]

56FELDMAN Léon (1987), “Loi territoriale et jurisprudence rabbinique. La règle La loi du pays est la loi au Comté du Roussillon après 1344”, Archives Juives, Cahier de la Commission Française des Archives Juives, 25, Paris, pàg. 54-57.
[Citat per Feliu i Casanellas a Tamid 1, ref. 2371.]

57GIGOT Jean-Gabriel (1965), “Quelques notes sur les Juifs en Roussillon au Moyen-Âge”, CERCA, 30, Perpignan, pàg. 253-258.
[Segons el mateix autor, “escaig descosit de troballes fetes a l’atzar, de fitxes i d’apunts personals”. Entre d’altres s’hi tracta dels argenters i dels metges jueus, així com dels jueus d’Elna. També dóna les referències dels arxius on va localitzar aquestes dades.]

58GROSS Henri (1897), Gallia judaica: Dictionnaire géographique de la France d’après les sources rabbiniques, Paris.
[Reimpressió de l’obra original amb “Supplément bibliographique, additions et corrections” de Simon Schwarzfuchs, Amsterdam, Philo Press, 1969. Comentaris sobre les localitats i regions citades en els escrits jueus de l’Edat Mitjana que van albergar uns intel·lectuals jueus, així com també (però més rarament) de les comunitats o famílies jueves. S’indiquen en l’ordre en què apareixen: Vilafranca-de-Conflent, Salses, la Cerdanya, Perpinyà (pàg. 456-476), Ceret, Cabestany, Canet i el Rosselló.]

59HADDAD Philippe (2001), Le Méiri, le rabbin catalan de la tolérance, Perpinyà, Mare Nostrum, 121 pàg.
[En aquest petit llibre sobre el Meiri, la seva vida, obra i alguns aspectes del seu pensament, a les pàgines 47-54 consten unes informacions sobre la comunitat jueva de Perpinyà als segles xii i xiii, totes elles tretes de Vidal 1992, segons l’autor.]

60HENRY Dominique Marie Joseph (1835), Histoire de Roussillon, Segona part, Paris, Imprimerie Royale.
[Reimprès per Laffitte Reprints, Marsella, 1974. El capítol IX, pàg.196-216, tracta enterament dels jueus fins a l’expulsió l’any 1493.]

61IANCU Danielle (1992), “À propos du mikvé de Perpignan et d’autres cités méridionales”, Revue des Études Juives, CLI, 3-4, pàg. 355-362. [Article en què, com a especialista del tema, l’autora corrobora informacions sobre l’enigmàtica cisterna del convent dels Mínims de Perpinyà.]

62LARGUIER Gilbert (2003), “Les mules, les soieries, l’argent : les juifs à Perpignan dans la seconde moitié du xviiie siècle”, Perpignan, l’Histoire des Juifs dans la Ville (xiie-xxe siècles) : Recueil des communications du colloque (Perpignan, 2000), Perpignan, Archives communales, p. 195-207.

63LARGUIER Gilbert (2010), “Moïse de Carcassonne et le commerce des Juifs en Languedoc et en Roussillon au xviiie siècle”, Découvrir l’histoire du Roussillon xiie-xxe siècle, Perpignan, PUP, p. 255-274.

64LOEB Isidore (1887), “Histoire d’une taille levée sur les Juifs de Perpignan en 1413-1414”, Revue des Études Juives, 14, p. 55-79.
[Descripció i comentari detallat d’un manuscrit localitzat a la Mediateca municipal de Perpinyà.]

65MALLET Géraldine (2003), “Le call de Perpignan : un site, une carrière pour la construction du couvent des Minimes”, Perpignan, l’Histoire des Juifs dans la Ville (xiie-xxe siècles) : Recueil des communications du colloque (Perpignan, 2000), Perpignan, Archives communales, p. 15-24. [Intent de localització i descripció física i geogràfica del call de Perpinyà.]

66NAHON Gérard (1986), Inscriptions hébraïques et juives de France médiévale, Paris, Les Belles Lettres.
[Algunes línies sobre la inscripció lapidària d’Arles de Tec i sobre la làpida tumular del Rabí de Cotlliure, pàg. 364 -365.]

67OURY Louis (1862), “Le Meiri de Perpignan”, Archives Israélites de France, volum 13/25, Paris, pàg. 203-206.
[Article relatiu a la pedreta tumular del Meiri conservada al Museu de Tolosa. Fa unes especulacions sobre la posició que degué tenir.]

68PLANES I MARCÈ Sílvia (2003), “Els jueus de Girona i els de Perpinyà : relacions internes de dues comunitats bessones”, Perpignan, l’Histoire des Juifs dans la Ville (xiie-xxe siècles) : Recueil des communications du colloque (Perpignan, 2000), Perpignan, Archives communales, Perpignan, Archives communales, pàg. 33-47.
[En la segona part de la ponència, tracta dels lligams comercials, econòmics, culturals i humans entre ambdues comunitats.]

69RÉGNÉ Jean (1910), “Catalogue des actes de Jaime Ier, Pedro III et Alfonso III, rois d’Aragon, concernant les juifs (1213-1291)”, Revue des Études Juives, Paris, tom LX, fasc. 30, pàg. 161-200.
[Nombroses al·lusions als jueus de Perpinyà, Rosselló, Conflent i Cerdanya.]

70RÉGNÉ Jean (1910), “Catalogue des actes de Jaime Ier, Pedro III et Alfonso III, rois d’Aragon, concernant les juifs (1213-1291)”, en Revue des Études Juives, Paris, tom LXI, pàg. 1-43.
[idem]

71RÉGNÉ Jean (1910), “Catalogue des actes de Jaime ler, Pedro III et Alfonso III, rois d’Aragon, concernant les juifs (1213-1291)”, Revue des Études Juives, Paris, vol. 8, tom 1, pàg. 38-73.
[idem]

72ROSINE (1969), “De quelques personnalités qui illustrèrent la colonie juive de Perpignan”, Reflets du Roussillon, 16-68, pàg. 11-14.
[Article de divulgació periodístic on consten alguns dels grans noms jueus de l’Edat Mitjana i del segle xix: Esobi, Gerson ben Selomoh, Levi ben Abraham, Isaac Péreire.]

73SCHATZMILLER Joseph (1975), “La col·lecta de Perpignan (1412)”, Archives juives, 11-2, pàg. 20-24.
[Aporta precisions suplementàries als treballs de Loeb i d’Emery sobre el registre de la taille.]

74SEROR Simon (1975), “À propos de la col·lecta de Perpignan”, Archives juives, 11-4, pàg. 58.
[Citat en Vidal reedició 1992, poc menys d’una pàgina sobre la qüestió.]

75SERRES-BRIA Roland (1992), “Une énigme du patrimoine historique de Perpignan résolue”, Conflent, 175, pàg. 15-24.
[Nova mirada sobre la topografia del call i sobre la capella de la convesseria.]

76SOUCHE Madeleine (2003), “Les Juifs de Perpignan au xixe siècle”, Perpignan, l’Histoire des Juifs dans la Ville (xiie-xxe siècles) : Recueil des communications du colloque (Perpignan, 2000), Perpignan, Archives communales, p. 209-223.

77VIDAL Pierre (1879), Guide historique et pittoresque des Pyrénées-Orientales, Perpignan, Impr. de “l’Indépendant”.
[Pàg. 51-52, sis escasses línies sobre l’Al-Jaïma (sic). Pàg. 98-99, mitja plana sobre l’expulsió dels jueus de l’antic Rosselló.]

78VIDAL Pierre (1887), Elne historique et archéologique, Perpignan, Impr. de “l’Indépendant”, 177 pàg.
[Tracta dels jueus a les pàgines 47-48 ; visqueren a Elna de 1347 fins a l’expulsió.]

79VIDAL Pierre (1887-1888), “Les juifs des anciens comtés du Roussillon et de Cerdagne, Perpignan”, Revue des Études Juives, 15, (pàg. 19-55) i 16, 1-23 (p. 170-203).
[Conjunt d’articles reimpresos amb el mateix títol Les Juifs des anciens comtés du Roussillon et de Cerdagne, Perpignan, Mare Nostrum, 1992, augmentats d’un prefaci i d’una bibliografia actualitzada d’Eduard Feliu. Aquesta obra d’en Vidal és LA referència en aquest tema.]

80VIDAL Pierre (1897), Histoire de la ville de Perpignan, Paris, Welter éditeur.
[Obra reimpresa per les Presses des éditions de la Tour Gile, 1993. Recolzant-se en els treballs, entre d’altres, de D-M-J. Henry i de J. B. Alart, Vidal tracta dels jueus en diversos capítols, en particular pàg. 68-69, 129, 218-219, 258, 378-379, 401- 403.]

81WEIL Gérard (1968), “À propos de l’inscription hébraïque d’Arles-sur-Tech”, Revue des Études Juives, 127, fasc. 3D, pàg. 399-402.
[Respon a l’article de M. Delcor (1968), aportant-hi nous elements d’anàlisi pel que fa a l’origen d’aquesta làpida.]

OBRES CONSULTADES

Ressenyes generals

82BLUMENKRANZ Bernhard, LÉVY Monique (1974), Bibliographie des Juifs en France, Toulouse, Privat.

83FELIU Eduard, CASANELLAS Pere (1997), “Bibliografia sobre la història dels jueus de la Corona de Catalunya-Aragó i Provença, 1985-1994”, Tamid 1, Barcelona, pàg. 157-265
[Les notes bibliogràfiques complementàries presentades a Tamid 2 1998-1999, no donen cap referència sobre els jueus de Perpinyà o del Rosselló.]

84RIERA I SANS Jaume, “Estudis sobre el judaisme català”, Calls 1, 1970-1984 (pàg. 93-132); Calls 2, 1929-1969 (pàg. 181-209); i Calls 3, 1836-1928 (pàg. 103-135).

85RIERA I SANS Jaume, “Estudis forasters sobre el judaisme català fins a l’any 1929”, Calls 4, Tàrrega, pàg. 95-161.

86VIDAL Pierre (1992) : Les Juifs des anciens comtés du Roussillon et de Cerdagne, Perpignan, Mare Nostrum.
[Vegeu pàg. 147-151, la bibliografia establerta per Eduard Feliu.]

Treballs sobre els jueus a Catalunya

87CHOUKROUN Maryse (1997), Les Juifs catalans, de leur arrivée à leur expulsion, Perpinyà, Cedacc.

88RAHOLA Carles (1929), Els jueus a Catalunya, Barcelona, Publicacions Arnau de Vilanova, col. La Sageta.
[L’autor se centra únicament en Girona, Barcelona, Besalú, Cervera, Castelló d’Empúries i Tortosa.]

89MARCÓ I DACHS Lluís (1977), Els jueus i nosaltres, Barcelona, ed. Pòrtic.

A partir dels treballs sobre els jueus de Llenguadoc, Provença i Comtat Venaissí5 :

  • 5 També vam consultar, tot i que sense resultat: Marie France GODFROY per Carcassona, Noël COULET i (...)

90IANCU Danièle, IANCU Carol (1995), Les Juifs du Midi, une histoire millénaire, Avignon, Barthélémy.

91ISRAËL Gérard (1996), Provences : Juifs, chrétiens et hérétiques, dix-huit siècles de saga occitane, Paris, Lattès.

92LUNEL Armand (1975), Juifs du Languedoc, de la Provence et des états français du Pape, Paris, Albin Michel.

93MOULINAS René (1981), Les Juifs du pape en France, Toulouse, Privat.

94RÉGNÉ Jean (1981), Étude sur la condition des Juifs de Narbonne du ve au xive siècle, Laffitte Reprints, Marseille. [Reimpressió de l’edició de Narbona, 1912. També a Revues des Études Juives, tom 20, 1908.]

95SAIGE Gustave (1881), Les Juifs du Languedoc antérieurement au xive siècle, Paris, Alphonse Picard éditeur.

96VICAIRE Marie-Humbert, BLUMENKRANZ Bernhard, dir. (1977), Juifs et judaïsme de Languedoc, xiiie siècle-début xive siècle, Toulouse, Privat, Col. Franco-Judaïca.

97VIGUIER Marie-Claire, ALIBERT Dominique éd. (1988), Juifs et source juive en Occitanie, Enèrgas, Vent terral.

Pels conversos i la Inquisició6

  • 6 I també: Jaume CONTRERAS per la Inquisició espanyola, Bartolomé BENNASSAR i Jean-Pierre DEDIEU per (...)

98BLAZQUEL Juan (1990), La Inquisición en Cataluña (El Tribunal del Santo Oficio de Barcelona, 1487-1820), Toledo, Arcano.
[Comprèn al·lusions a Perpinyà i al Rosselló.]

99CARO BAROJA Julio (1978), Los Judíos en la España Moderna y Contemporánea, Madrid, Istmo, 3 vol.

100CORTEZA Miquel (1972), Els descendents dels jueus conversos de Mallorca, Palma, Moll, 1972.

Obres més generals (entre d’altres) :

101AMADOR DE LOS RÍOS José (1875), Historia social, política y religiosa de los judíos de España y Portugal, Madrid, reedició Aguilar, 1973, vol. 3.

102BAER Yitzak (1981), Historia de los judíos en la España cristiana, Madrid, Altalena, 2 vol. (1re éd. en hebreu, 1945).

103BONNASSIÉ Pierre (1975), La Catalogne du xe à la fin du xie, Publications de l’université de Toulouse-Le Mirail.

104BOURDREL Philippe (1974), Histoire des Juifs de France, Paris, Albin Michel.

105CASTRO Américo (1948), España en su historia. Cristianos, moros y judíos, México, Losada; i 1983, Barcelona, Grijalbo Mondadori.

106ENCYCLOPAEDIA JUDAICA (1996), Jerusalem, vol. 13 i 14.

107KRIEGEL Maurice (1979), Les Juifs à la fin du Moyen-Âge dans l’Europe méditerranéenne, Paris, Hachette.

108MASSOT-REYNIER Joseph (1848), Les coutumes de Perpignan, Montpellier, Imprimerie de la Société archéologique, reeditat per Laffitte Reprints, Marseille, 1976.

109ROTH Cecil (1980), Histoire du peuple juif, Paris, Stock (1era edició 1936).

110ROVIRA I VIRGILI Antoni (1922-1934), Història Nacional de Catalunya, Barcelona, ed. Patria, Bilbao, Gran Enciclopedia Vasca 1972-1981. SAGNES Jean dir. (1999), Nouvelle Histoire du Roussillon, Trabucaire, Perpignan.

111WIGODER Geoffrey dir. (1996), Dictionnaire encyclopédique du judaïsme, trad. par S.-A. Goldberg, Paris, Robert Laffont (coll. Bouquins).

112WOLFF Philippe dir. (1985), Histoire de Perpignan, Toulouse, Privat.

Notes

1 Primer, en el marc del col·loqui “Perpignan, l’histoire des Juifs dans la ville (xiie-xxe siècle) 8 siècles pour une fraternité”, col·loqui organitzat per l’Amitié Judéo-Chrétienne i les Archives de la ville de Perpignan, 19, 20 i 21 de juny de 2000 ; vegeu Actes..., pàg. 255-271 “Pour une histoire des Juifs en Catalogne du Nord: réalités, perspectives de recherche et références bibliographiques“. I també al I Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de llengua catalana, Barcelona-Girona, 2011, Vegeu a les Actes el text “Mirada als estudis sobre els jueus de Catalunya-Nord: situació i problemes d’investigació“, pàg. 31-52.

2 Vegeu capítol anterior "Pour une histoire des Juifs en Catalogne du Nord", nota 3.

3 Vegeu llista de les nostres referències a la “Bibliografia consultada” presentada al final. Volem agraïr també Claude Denjean que ens havia enviat el llistat de les seves publicacions; aquí, només hem inclòs les que fan referència explícitament a l’estudi dels jueus del Rosselló i, eventualment, de Cerdanya.

4 Pel que fa al call dels jueus de Perpinyà, hem trobat un “Mapa de l’evolució de la Vila de Perpinyà entre els segles xi i xiv amb indicació dels principals edificis”, on és mencionat i localitzat un “primer call o barri jueu” entre la porta de Matatoro i la porta d’Elna vella, al sud de la primera muralla, i el “segon calls creat el 1243” al Puig de Sant-Jaume. En cap dels documents consultats i esmentats a la nostra bibliografia es menciona aquest primer call. Per en Vidal, abans de la creació del call al segle xiii els jueus vivien dispersats en la vila de Perpinyà. Pensemque, arran d’aquesta indicació de l’existència d’un primer call, s’hauria de fer algunes investigacions... Vegeu Catalunya romànica, cap. xiv, El Rosselló, Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1993, p. 287. I, si es vol anar més lluny, aquesta situació geogràfica del que seria el primer call jueu correspon a l’actual carrer de la Fusteria i a l’atzucac de Jerusalem, on – segons afirma l’historiador Henry Aragón – s’aplegaren els jueus que tornaren a Perpinyà al segle xix. Curiosa coincidència! Vegeu, H. Aragón, Les monuments et les rues de Perpignan 1928, p. 69-70 i 194.

5 També vam consultar, tot i que sense resultat: Marie France GODFROY per Carcassona, Noël COULET i Joseph SCHATZMILLER per la Provença, entre d’altres.

6 I també: Jaume CONTRERAS per la Inquisició espanyola, Bartolomé BENNASSAR i Jean-Pierre DEDIEU per França.

© Presses universitaires de Perpignan, 2011

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540