Version classiqueVersion mobile
OpenEdition Books

Juifs de Catalogne

 | 
Martine Berthelot

Pròleg

Tessa Calders I Artís

Texte intégral

1Que un estudiós aplegui en un sol volum els seus articles i ponències referents a un àmbit concret, sol ser una bona nova; si la persona que ens ofereix aquest tipus d’edició és una investigadora de la solvència de Martine Berthelot, aleshores és una excel·lent notícia.

  • 1 BERTHELOT, Martine, Cien años de presencia judía en la España contemporánea, Barcelona, KFM Editor (...)

2Els estudis sobre els jueus dels territoris de parla catalana van rebre un gran impuls arran dels treballs d’Eduard Feliu iniciats a partir de la segona meitat del segle passat. Actualment, som molts els interessats en fer recerca i difusió sobre aquest tema, que centrem de forma majoritària en l’Edat mitjana, atès que és en aquest període que les comunitats jueves catalanes van viure el seu esplendor. Berthelot, però, ens ofereix una visió que ha estat menys explorada, que és la dels col lectius jueus instal·lats en terres catalanes en època contemporània. Aquest exercici comporta més d’una dificultat, no només pel que fa a la cerca de dades i a la interpretació d’enquestes i estadístiques, sinó també pel que fa a l’ús d’una terminologia unívoca, que defineixi amb claredat el que volem expressar. En aquest sentit, Berthelot és curosa, com demostrà abastament amb el glossari que fa anys ens presentà1 amb l’objectiu d’aclarir diversos termes relatius al judaisme, termes que hem fet nostres perquè permeten reflectir tota una sèrie de matisos difícils d’obviar si volem fer entenedores les tesis exposades.

3Al marge de l’ús d’aquesta terminologia que no té connotacions polítiques, hi ha un mot que s’empra sovint amb imprecisió i amb una intencionalitat que va més enllà dels interessos acadèmics: “Sefarad”. En hebreu israelià s’anomena Sefarad a l’actual Estat espanyol; Sefarad, però, ni antigament ni en època medieval, no es corresponia en absolut amb el que avui és coneix com Espanya. La primera vegada que apareix la paraula “Sefarad” és al llibre bíblic d’Abdies, verset 20. En aquest fragment, Sefarad fa referència a una localitat de l’Àsia Menor. Desconeixem el motiu pel qual aquest mot comença a designar, a partir del període dels “gaonim” de Babilònia, els regnes musulmans de la península Ibèrica; a partir d’aquí se segueix emprant per designar aquests regnes fins que s’hi afegeix, progressivament, tot Castella.

  • 2 El congrés internacional que, sota el títol Congrés sobre l’estudi dels jueus en territoris de par (...)

4Mai, però, s’hi inclouen les terres de parla catalana. Com és sabut, el territori que avui s’anomena Espanya no es conegué sota aquest nom fins ben entrat el segle xvi. A partir d’aquesta data, es generalitza la paraula “sefardites” per anomenar a tots els descendents dels jueus peninsulars expulsats, de tal manera que s’aconsegueix diluir, de la memòria col·lectiva dels propis jueus catalans, el veritable abast del seu passat. Un passat en què la llengua vernacle, els costums socials, l’organització política, els ritus litúrgics i, en definitiva, tots els aspectes de la vida personal i col·lectiva d’aquells jueus no eren pas sefardites sinó catalans2. Mitjançant la lectura atenta de les importants aportacions de Martine Berthelot, el lector podrà copsar aquest extrem a la perfecció.

Notes

1 BERTHELOT, Martine, Cien años de presencia judía en la España contemporánea, Barcelona, KFM Editorial, 1995.

2 El congrés internacional que, sota el títol Congrés sobre l’estudi dels jueus en territoris de parla catalana, organitzem des de l’Institut Món Juïc amb la col·laboració de diverses universitats, tracta tots aquests temes en profunditat. La periodicitat de dit congrés és triennal i fins ara n’hem celebrat quatre: 2001 Barcelona-Girona; 2004 Barcelona-Cervera; 2007 Barcelona-Perpinyà (coorganitzat i codirigit per la Dra. Martine Berthelot) i 2010 Barcelona-València.

© Presses universitaires de Perpignan, 2011

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540