Version classiqueVersion mobile

Monuments et décors de la Semaine Sainte en Méditerranée

 | 
Marlène Albert-Lorca
, 
Christine Aribaud
, 
Julien Lugand
, 
et al.

Sources écrites, sources plastiques

Els monuments de Setmana Santa en les visites pastorals a l’època moderna als bisbats de Girona i Vic

Xavier Solà Colomer

Texte intégral

  • 1 SOLÀ, X. “La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: el (...)

1Les visites pastorals d’època moderna aporten moltíssima informació, d’àmplia i diversa naturalesa, entre la que hi ha referències patrimonials i artístiques, i així a les celebracions litúrgiques de Setmana Santa i als seus monuments; les constitucions sinodals diocesanes (del bisbe Pontich, de 1690), la Instrucció Pastoral del bisbe Taverner (1725) i els llibres d’obra parroquials ens han ajudat a perfilar-ne aquesta visió episcopal dels seus manaments. Ho vam estudiar a la tesi doctoral que presentàrem recentment (2005), centrada en unes parròquies rurals de la Garrotxa i la Selva, al bisbat de Girona, i d’Osona, al bisbat de Vic, entre 1587 i 1800; aquí ho donem a conèixer públicament.1

  • 2 MARQUÈS, J.M., Per les esglésies. Girona: Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2000 [Qua (...)
  • 3 ROMAGUERA, F., Constitutiones synodales dioecesis Gerunden., et unum collectae, renovate e (...)
  • 4 MURLÀ, J., “Notícia dels temples de l’ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisb (...)

2La celebració del Dijous Sant tingué especial relleu dins les festes de l’època moderna, ja que es commemorava la institució de l’eucaristia. L’acte principal consistia a traslladar el sagrament al ‘monument’ de Setmana Santa, un indret especialment ornamentat i decorat per a l’ocasió, que consistia en un gran retaule o altar bastit amb abarrocada i aparatosa escenografia (amb ciris i candelers particulars, palmes, flors o ocells que cantaven).2 Els bisbes gironins així ho deien. Pontich insistia als clergues en la construcció d’una urna especial per al Dijous Sant on reservar el cos de Crist, ben custodiat i tancat (“Theca fiat in quan Corpus Domini die Iovis Sancti decenter, & honeste servetur”)3 i en Taverner ho reafirmava al segle XVIII.4

  • 5 AMADES, J., Costumari Català, Barcelona: Salvat, 1982, p. 744-749.
  • 6 SERRA i BOLDÚ, V., Calendari Folklòric d’Urgell, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Mo (...)
  • 7 VIOLANT i SIMORRA, R., La Setmana Santa del Pallars, Barcelona: Barcino, 1953.
  • 8 GRABALOSA, R., Joan-Carles Panyó i Figaró, primer director de les Escoles de Dibuix d’Olot (...)
  • 9 GUDIOL, J., “Els Monuments”, Pàgina Artística de La Veu de Catalunya, 226 (1914).
  • 10 ROVIRA, Pere, “‘Monument’ de Setmana Santa de l’església parroquial de Santa Maria de Segu (...)

3Com eren aquests monuments a les contrades que estudiem en les visites pastorals? Segurament que no diferien massa dels de la resta de parròquies de la diòcesi, i en el fons, dels que descriu Joan Amades a les seixanta-una esglésies de Barcelona,5 Valeri Serra i Boldú a les parròquies de L’Urgell,6 Ramon Violant i Simorra al Pallars7 i els que feu Joan-Carles Panyó a principis del segle XIX a La Pinya i Segueró (Garrotxa).8 Cada església intentava engalanar-lo i embellir-lo el millor possible, inclòs amb la intervenció d’artesans i artistes de renom. A les parròquies vigatanes, “fins al segle XIV –segons mossèn Josep Gudiol– no degué pas fer-se un solemnial especial per a demostrar una especial veneració a la reserva del Dijous Sant, distinta de l’usual en els sagraris de les parròquies per les necessitats quotidianes. […] Amb els anys la pompa en l’arreglo del lloc aon se reservava el Cos de Crist durant el Dijous Sant va aumentar considerablement”.9 Aquest tipus d’obres poden considerar-se obres d’art efímer, semblants a les construccions funeràries de reis i prohoms. Per tant, difícilment s’han conservat fins als nostres dies, a causa de la fragilitat dels materials que les formen i de la seva dèbil estructura, a excepció de les catedrals o esglésies importants, on eren fets de materials nobles, o bé el de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró, del 1747, d’un autor desconegut, muntat en l’entrada d’una capella amb plafons de tela i fusta.10 En aquest cas representava una escala adornada amb ciris i flors, al capdamunt de la qual hi havia el sagrari, dos soldats d’alçada natural a ambdues bandes, i les escenes del Sant Sopar i de la passió de Crist, simulant una perspectiva.

  • 11 Arxiu Episcopal de Vic (AEV), 1211/2, St Vicens de Susqueda, 1601, f. 31r.
  • 12 AEV, 1211/2, St Martí Sacalm, 1601, f. 31r.
  • 13 GUDIOL, J., Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana. Barcelona: Josep Porté, 1932, p. 680.
  • 14 AMADES, J., Costumari Català…, p. 744.

4El monument no trigà a convertir-se en una mena d’edifici que amagava el retaule de la capella. S’estén el costum a principis del segle XVII (les primeres dades són de 1601, i no d’abans) de pintar “el tabernacle de Dijous sant amb esteles”11 (a Sant Vicenç de Susqueda) o disposar d’un “tabernacle de fusta per tenir lo Dijous sant, lo Santíssim Sagrament, tancat amb pany y clau, y pintat de blau amb estrelles platejades”12 (a Sant Martí Sacalm). Mossèn Gudiol situa uns anys més tard (el 1608) la introducció d’aquesta decoració amb “estrelles entresembrades” en el bisbat de Vic.13 El 1620, el visitador va manar a gairebé totes parròquies comprar cera pel segell del monument; aquests segells eren una mena de panets circulars de cera vermella, semblants a una moneda, com els utilitzats de lacre per a segellar documents, “en la creença que donaven major fe i ajudaven a guardar els secrets”.14

  • 15 Arxiu Diocesà de Girona (ADG), P-111, Cogolls, 1700, f. 32v
  • 16 AEV, 1224, Sant Martí Sescorts, 1723, f. 276v.
  • 17 AEV, 1224, Vilanova de Sau, 1723, f. 306r.

5Al llarg del segle XVIII, la seva decoració va en augment, es torna més luxosa i elegant, de dues maneres: per dins, s’haurà de folrar o pintar i, per fora, s’haurà de daurar. A Cogolls, el 1700, es manarà “als dits obrers que facin daurar la caixeta on es posa la reserva el Dijous Sant sota pena de 10 lliures per a àrbitre de dit present visitador aplicadores y en subsidi de excomunió major y que sa de daurar per diumenge de rams pròxim vinent”;15 a Sant Martí Sescorts, el 1723, es mana als obrers “forren lo sacrari y caixa de monument de alguna estofa de seda (y lo mateix executaran en la sufragànea de Sant Bartomeu Sasgorgas”)16 i a Vilanova de Sau “fassan caixeta de monument dorada per dins y no la cubren ab casullas ni altres ornaments”.17

  • 18 CRUZ, J.M., “Arca del Monument del Dijous Sant”, AA.DD., Thesaurus. Estudis. L’Art als Bis (...)
  • 19 ADG, P-123, St Privat de Bas, 1736, f. 110r.
  • 20 AEV, 1228, Corcó, 1755, f. 169r.
  • 21 SOLÀ, Xavier, L’Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols. Una aproximació a través d (...)

6El centre del monument era l’urna o sagrari, suportat per un peu. Aquesta urna o arca, tal com assenyala el professor José Manuel Cruz, posant l’exemple de la custodiada a la catedral de Tarragona de 1685, “va proliferar precisament durant l’època barroca per raons d’exaltació de l’Eucaristia, ja que serveixen per reservar el Santíssima en la litúrgia de Dijous Sant. Tot i que el significat eucarístic és el predominant en la iconografia d’aquestes peces, aquí els tres claus es refereixen a la Passió de Crist i, segurament, els soldats són guardians del sepulcre de Jesús”.18 A Sant Privat de Bas , el 1736, mana “fer una caixeta o urna per lo monument, y per estar en ella reservat y col·locat lo cos preciosíssim de Jesuchrist lo Dijous y Divendres Sant, la qual faran daurar, o lo menos ab colors jaspeats, tant per la part de fora com de adins, perquè la que se troba de present és indecentíssima”.19 A Santa Maria de Corcó el 1755 s’insistí als obrers per a que “hagan una urna para reservar a la Magnífica Sacramentado en el dia de jueves santo por estar indecente la que ay”.20 A Sant Feliu de Pallerols, sabem que el 1749 es feu un nou i espectacular monument, i que l’urna de cristall va ser pintada i daurada per Joan de Segòvia.21

  • 22 ADG, P-110, Cogolls, 1698, p. 563r-v.

7La seva construcció era necessària dins dels actes que s’havien desenvolupat per aquelles dates; era considerat un greuge si no es feia, i trobem que a la diòcesi de Girona sembla que s’introdueix molt tardanament i de manera generalitzada. A Cogolls, en la visita de 1698, el bisbe no suportarà que es marginés aquesta tradició i maldarà per imposar-la arreu del bisbat, “Primo mana dit senyor visitador als obrers de la present iglésia que fassan fer una caixeta per tenir Nostre Senyor al monument, amb son pany y clau, afforrada de part de dins y ab la major decensia que sie possible, altrament si dita caixa nos troba feta per los dijous Sant prop vinent, se mana al rector de la present iglésia que se abstinga de fer la funció del monument”.22

  • 23 ADG, P-97, Joanetes, 1638, f. 62v.
  • 24 AEV, 1218/1, Tavertet, 1629, f. 56r.
  • 25 ADG, Arxiu parroquial de Sant Joan de Fàbregues, P01/1 (1672-1830) : el 1706, “Item a paga (...)
  • 26 Arxiu Parroquial de Ridaura, Libre de la obra comensat l’any 1593 : el 1614, “Per la for y (...)

8Els obrers de l’església parroquial s’encarregaven de muntar i desmuntar el monument. S’ha localitzat una sèrie de manaments referits a aquest tema a diferents esglésies, pel que fa a la insistència del visitador a fer-lo i alçar-lo, a tenir-ho tot en ordre i ben desat. Els més freqüents són els que obliguen a construir-lo i armar-lo: a Sant Cristòfol de les Planes (1661) i Ridaura (1671) i a Cogolls i Joanetes (1638), “mana als obrers de la present isglésia, que vuy són y per temps seran, que de aquí al devant, cada un en la semmana sancta, fassan lo monument com és consuetut, y que no posen ninguna bessina a la adoració per ser que toca al rector”.23 A Tavertet, el 1629, mana que “cada any pleguen las barras del monument y no las tingan en la capella del Roser”.24 A Sant Joan de Fàbregues, el 1706 i el 1759, sabem que la confraria del Roser i l’obreria parroquial havia invertit abundants sumes per daurar el monument, fet per Ignasi Cervera, daurador, i arranjar-lo i fer-ne un armari per endreçar-lo, a mans del fuster Joan Vila Manyà.25 I és que els llibres d’obra de Ridaura i Sant Julià de Llor ens aporten complementàries de les despeses ocorregudes en aquestes dates de l’any.26

Notes

1 SOLÀ, X. “La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1585-1800)”. Girona: Universitat de Girona, 2005. També a www.tdcat.cesca.es

2 MARQUÈS, J.M., Per les esglésies. Girona: Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2000 [Quaderns de la Revista de Girona, 88], p. 70-71.

3 ROMAGUERA, F., Constitutiones synodales dioecesis Gerunden., et unum collectae, renovate et auctae/ sub… D. Fr. Michaele Pontich, episcopo Gerundensi… a Francisco Romaguera, I.C. civeque honorato Gerundensi, a Villa de la Bisbal orto…, Gerundae: sumptibus Hieronymi Palol, 1691, p. 303-304 (Lib. III. Tit. XVII. Cap. 28).

4 MURLÀ, J., “Notícia dels temples de l’ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taberner i d’Ardena”, IV Assemblea d’Estudis sobre el comptat, IV/1 (1980), p. 177-178: “En la Semmana Santa del mateix cuydarà lo pàrroco que lo Monument estiga ab decència, que la Caixa, ahont se recondeix lo Santíssim, estiga tant adornada, com si possible; que no falte en las vint, y quatre horas Cera en ell, que il·lumine sempre de modo, que en las parroquias més pobres, alomenos no quede may lo Sagrament sens ciris encesos, y la pàrroco, particularment a la nit, quant la iglésia és tancada, estarà junt al Munument, u altre persona per ell, que si pot ser Ecclesiàstica, serà millor; de manera que may quede lo Munument sens persona, que estiga de vetlla; y advertirà, que la clau de la Caixa, ahont està lo Santíssim Sagrament, que no la pot donar a secular algú a guardar, y que ell la deu tenir ben guardada, y a mà, per si fos necessari ubrirse la dita Caixa, o Urna, en què està recòndit lo Santíssim Sagrament”.

5 AMADES, J., Costumari Català, Barcelona: Salvat, 1982, p. 744-749.

6 SERRA i BOLDÚ, V., Calendari Folklòric d’Urgell, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, p. 102: “Avui [dimecres] se para’l Monument i sol contribuir a guarnir-lo tota la gent del poble; a la tarde de aquest dia hi ha, doncs, desusat moviment en cada carrer. Qui té roba brodada de llentiqüel·les la deixa a qui ha sembrat maigs o padellassos de llegums i cereals germinats i nascuts a l’ombra de un celler, que, per tant, apareixen faltats de clorofila; qui té testos de violers s’adjunta amb lo qui té soguilles, cintes i medallons, i aixís tots los adornos del sepulcre de Jesús Sagramentat són de tot lo poble mateix que té de adorar-lo”.

7 VIOLANT i SIMORRA, R., La Setmana Santa del Pallars, Barcelona: Barcino, 1953.

8 GRABALOSA, R., Joan-Carles Panyó i Figaró, primer director de les Escoles de Dibuix d’Olot i de Girona, Olot : PEHOC, 1976, p. 141-145.

9 GUDIOL, J., “Els Monuments”, Pàgina Artística de La Veu de Catalunya, 226 (1914).

10 ROVIRA, Pere, “‘Monument’ de Setmana Santa de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró”, Rescat. Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles, 9 (gener 2001), p. 8-9.

11 Arxiu Episcopal de Vic (AEV), 1211/2, St Vicens de Susqueda, 1601, f. 31r.

12 AEV, 1211/2, St Martí Sacalm, 1601, f. 31r.

13 GUDIOL, J., Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana. Barcelona: Josep Porté, 1932, p. 680.

14 AMADES, J., Costumari Català…, p. 744.

15 Arxiu Diocesà de Girona (ADG), P-111, Cogolls, 1700, f. 32v

16 AEV, 1224, Sant Martí Sescorts, 1723, f. 276v.

17 AEV, 1224, Vilanova de Sau, 1723, f. 306r.

18 CRUZ, J.M., “Arca del Monument del Dijous Sant”, AA.DD., Thesaurus. Estudis. L’Art als Bisbat de Catalunya. 1000/1800. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1985, p. 288-289.

19 ADG, P-123, St Privat de Bas, 1736, f. 110r.

20 AEV, 1228, Corcó, 1755, f. 169r.

21 SOLÀ, Xavier, L’Església parroquial de Sant Feliu de Pallerols. Una aproximació a través del llibre d’Obra, Treball de recerca Doctorat d’Història i d’Història de l’Art, Universitat de Girona, 1997-1998, p. 48; MURLÀ, J., Gegants i altres entremesos de La Garrotxa, Olot: Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 1984, p. 26 i Arxiu Parroquial de Sant Feliu de Pallerols, Llibre d’obra…, f. 188v., 1748: “Item per tres unças de cera de monument y encens de grum per las pinyetas, 4 s. 9 d.; item per una pessa de cordill per plagar lo drap del monument, 1 s. 6 d.; item tinch donat al fuster per fer lo ermari per posar la urna, 5 s.; item als 26 janer tinc donat al escultor per la urna per posar nels al monument y ports, 6 ll. 6 d.; item tinch compradas 44 canas de drap de bri per fer lo monument a 69 s. la cana importa, 14 ll. 17 s.; item als 22 fabrer de 1749 tinc donat a Dn Joan de Sagòvia per pintar lo monument, 25 ll.; item tinc donat per los tres vidras cistal·lins per posar a la urna, 4 ll. 10 s.; item tinc donat a dit Dn Joan de Sagòvia per daurar la urna, 7 ll. 15 s.; item tinc comprada una pessa de cordill per fer las anças an al draps del monument, 1 s. 6 d.; item al fuster per fer lo plegador del monument, 2 s.”

22 ADG, P-110, Cogolls, 1698, p. 563r-v.

23 ADG, P-97, Joanetes, 1638, f. 62v.

24 AEV, 1218/1, Tavertet, 1629, f. 56r.

25 ADG, Arxiu parroquial de Sant Joan de Fàbregues, P01/1 (1672-1830) : el 1706, “Item a pagat a Ignasi Cervera, daurador, dinou lliuras, dinou sous a cumpliment de 32 lliures [que] se li an donadas de daurar lo tabernacle que las restants se sen pagadas dels diners de la obra, dich 19 lliures 19 sous ; item ha pagat a Joan Vila y Manyà de fer lo hermari per posar lo tabernacle, entre mans y fusta, claus y ferramenta, la suma de set lliures setze sous, dichs 7 lliures 16 sous” i el 1759, “Item per guarnir lo esmari per lo tavernacle per lo fuster y mestre de casas, 1 lliura 2 sous”.

26 Arxiu Parroquial de Ridaura, Libre de la obra comensat l’any 1593 : el 1614, “Per la for y ensens, 14 sous/ Item per la fusta del monument, 6 sous” i a ADG, Arxiu parroquial de St Julià de Llor, Llibre de la Obra de la Iglésia parroquial de Sant Julià del Llor comensat en lo any 1751 : el 1751, “Primo per la semmana Santa per comprar la palma, encens, ciri pasqual se trague de la caxa de dita obra 1 lliura 10 sous”.

© Presses universitaires du Midi, 2009

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search