Précédent Suivant

Conservació – Restauració del Monument de Setmana Santa de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró (Garrotxa)

p. 193-196


Texte intégral

Introducció

1Durant el període comprés entre els anys 2001 i 2005 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Valldoreix (Barcelona), va restaurar tres conjunts o fragments de conjunts originals, testimonis d’unes representacions religioses, avui en desús litúrgic i amb pocs testimonis conservats: el Monument de Setmana Santa, datat el 1747 (Número de Registre del Centre 4408) i el Novenari d’ànimes, de principis del segle XIX, fet per l’artista Joan Carles Panyó i Figaró (Número de Registre del Centre 7921)1, ambdós de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró (comarca de la Garrotxa) i, també, sis fragments d’un novenari d’ànimes, de finals del segle XVIII, principis del segle XIX (Número de Registre del Centre 9609), de l’església parroquial de Tartareu (comarca de la Noguera).

2D’aquests conjunts, volem destacar el Monument de Setmana Santa de Segueró. Està format per una escalinata de fusta policromada, al capdamunt de la qual hi ha el sagrari on es diposita l’eucaristia, que simbolitza així el sepulcre de Crist i per un conjunt de pintures sobre tela, que es col·loquen en forma d’una successió de portalades clàssiques, en forma d’arc de mig punt, on es representen escenes de la Passió de Crist.

Procés de Conservació i Restauració del Monument de Setmana Santa de Segueró2

3Aquest conjunt pictòric té diferents materials de suport. El suport principal de la policromia del “Monument” de Segueró és la tela, però, acompanyat per una escalinata de fusta policromada. La fragilitat dels materials que el formen, la seva dèbil estructura, el caràcter temporal de la seva escenografia litúrgica (un dia a l’any) i les males condicions d’emmagatzematge en què ha estat sotmès durant anys repercuteix, tot plegat, en que la obra es trobi en un estat de conservació deficient, i, en alguna part, fins i tot ruïnós.

4Els treballs de conservació - restauració del conjunt pictòric es fan seguint dues línies d’actuació: un treball sobre els suports de tela i de fusta, consolidant-los i reforçant-los, i una intervenció sobre la policromia, la qual consisteix, bàsicament, en una fixació, una neteja i una reintegració cromàtica de les pèrdues.

5Tots els processos es fan respectant al màxim tots els elements que originalment conformen l’obra, i només es canvien aquelles parts dels suports rígids que no es poden recuperar. Es retiren, però, els claus i els ferros adherits que no son originals.

6En general, la intervenció en els suports de fusta i els bastidors comença amb l’eliminació de la pols i la brutícia mecànicament. Seguidament, a l’haverse detectat l’atac d’insectes xilòfags, es fa una desinsectació per impregnació, amb l’aplicació d’un producte, el principi actiu del qual és la Permetrina.

7Les parts trencades i desunides s’enganxen amb una emulsió de PVA i es reforcen les juntes d’unió amb travessers, empelts de fusta, resina epoxi (Araldite® SV 427 i HV 427) i plaquetes metàl·liques i visos -prèviament protegits amb una resina acrílica (Paraloid® B-72 al 10% en toluè)-. Els cargols i claus originals s’estabilitzen amb àcid tànnic i alcohol.

8Finalment es dóna una capa de resina acrílica (Paraloid® B-72 al 10% i al 5% en toluè) com a consolidant i com a protector final.

9Els suports de tela, es netegen per la seva part posterior de la pols i brutícia acumulada, es separen dels seus bastidors i s’aplanen. Si és necessari es posen empelts i bandes de lli, adherides amb Beva® 371, que donen consistència al suport i permeten una tensió adequada sobre els seus bastidors.

10Les teles que presenten fongs es tracten amb un fungicida (2-Phenylphenol al 5% en alcohol).

11Pel que fa a la neteja de les policromies, fetes amb tremp de cola, es diferencia el tractament fet sobre la policromia dels suports de tela de la policromia sobre el suport de fusta.

12En el primer dels casos, la tela, es fa una primera neteja de la pols superficial amb goma d’esborrar tova i es fa una primera fixació de la policromia amb una resina acrílica (Paraloid® B-72 del 4% al 7% en toluè), ja que es trobava en un estat greu de descohesió. La gran capacitat d’absorció d’aquesta pintura fa que aquesta fixació no condicioni la futura neteja. Un cop fixada la policromia, s’aplana tot el conjunt per eliminar les deformacions del suport.

13A continuació, les teles es col·loquen en els seus corresponents bastidors i es subjecten amb grapes inoxidables, per tal de continuar la neteja i fer la fase de la presentació final.

14Aquesta neteja ha consistit, bàsicament, a retirar la brutícia , el greix i la pols adherides a la superfície pictòrica, amb una solució d’NH3 amb aigua destil·lada i sabó neutre i amb gomes d’esborrar, alternant, segons les zones a tractar. Per acabar d’unificar la visió del conjunt s’empra una solució bàsica al 10% en aigua destil·lada per a eliminar les concrecions més resistents..

15La presentació de la policromia de les pintures sobre tela es fa amb un anivellament de les llacunes amb un estuc industrial.

16Tot seguit es dóna una capa de protecció amb Paraloid® B-72 al 5% en toluè a la capa pictòrica i es retoca amb guaix de Talens® i amb una barreja de pigments i Mowilith® 60 diluït en aigua.

17De tot el procés de restauració volem destacar una intervenció específica en la tela de fons del conjunt, que presentava una pèrdua del 30%. Es fa un reentelatge aplicant sobre una tela de lli tres capes d’una barreja de Mowilith®DM5 i Movilith® DS2 al 50% en aigua destil·lada. .

18En les policromies sobre suport fusta es neteja la brutícia acumulada amb Vulpex diluït al 15% en Aigua. Les restes de cera s’eliminen amb bisturí i aire calent (Leister + White Spirit). Les concrecions de guix es retiren amb aigua destil·lada i bisturí.. La capa de protecció de la policromia es fa amb una mescla de vernissos (Vernís de retoc i vernís mat - 90:5, V/V-) de Talens® . La reintegració cromàtica es fa aplicant una tonalitat neutre, amb la tècnica del puntillisme, a les pèrdues i llacunes més grans. Les llacunes petites , a nivell de capa pictòrica, es fa una reintegració il·lusionista amb pigments i vernís de retoc.

Muntatge

19Malgrat el seu caràcter d’objectes d’exposició temporal i havent perdut la seva funció religiosa, s’ha considerat que s’havia d’exposar permanentment a la pròpia església de Segueró, per a la qual fou realitzat, com una obra artística exemple i testimoni del nostre passat religiós.

20Per aquest motiu, després de la intervenció de conservació - restauració, s’ha muntat, amb tots els seus elements, de forma permanent. Per aquesta finalitat s’ha dissenyat una nova estructura de reforç per a muntar els diferents elements del conjunt. Així, l’estructura de fusta original del conjunt es reforça amb una estructura metàl·lica modular d’acer inoxidable de la casa Hilti®. Aquesta nova estructura dóna al conjunt la seguretat i l’estabilitat necessària per a una exposició estable, perduda a causa del deteriorament que els seus suports de fusta no li garantia.3

Conclusions

21En línies generals, la restauració d’aquest conjunt ha procurat retornar l’estabilitat estructural als diferents suports de l’objecte, ja que es trobaven en un estat deficient de conservació, a causa del seu abandonament i pitjor emmagatzemen i, per altra banda, recuperar la policromia per a retornar a l’obra la seva lectura visual i estètica.

22Quan entrem, doncs, a l’església ens veurem sorpresos per la majestuositat d’aquest monument de setmana santa i pel missatge de les seves imatges.

23Voir les figures 59 à 64 du cahier photo.

Notes de bas de page

1 Veure la història i el procés complet de conservació i restauració a PERA (I.) et ROVIRA (P.), «Novenari d’ànimes de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró», Barcelona, Rescat, Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles, 2002, n° 11, p. 8 et 9.

2 Les dades d’aquest article es basen, bàsicament, en l‘article sobre la conservació - restauració del Monument que podeu trobar a ROVIRA (P.), «Monument de Setmana Santa de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró», Barcelona, Rescat, Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles, 2001, n° 9, p. 8 et 9.

3 Un article sobre la utilització d’estructures modulars en acer inoxidable per al muntatge d’obres d’art, entre d’altres el Monument i el Novenari d’ànimes de Segueró, es pot trobar a: PARET (J.), «Resultats de l’aplicació d’una nova modalitat d’estructura metàl·lica per al muntatge de retaules», Barcelona, Rescat, Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles, 2001, n° 10, p. 2.

Précédent Suivant

Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.