Version classiqueVersion mobile

Monuments et décors de la Semaine Sainte en Méditerranée

 | 
Marlène Albert-Lorca
, 
Christine Aribaud
, 
Julien Lugand
, 
et al.

Inventorier, restaurer, valoriser

Els monuments de Setmana Santa a Catalunya : el convent de Santa Teresa i la catedral de Vic

Fina Parés

Texte intégral

  • 1 «El Monumento del Jueves Santo, que antiguamente era muy exíguo, empezó en el Renacimiento a tomar (...)
  • 2 En són exemples puntuals i detalladament estudiats : BOSCH (J.) i DORICO (C.), «El monument de Setm (...)

1Arreu de Catalunya, els monuments de Setmana Santa han gaudit històricament d’un relleu molt remarcable que ha perdurat fins ben entrat el segle XX1. Els estudis específics sobre els monuments de Setmana Santa, però, són escadussers i poc aprofundits. Ben altrament, la literatura que en parla com un costum generalitzat i molt arrelat és generosa. Minsa, però molt important, és la documentació arxivística ; la que fa referència directa als monuments, com són els contractes o les traces, i la que, en un context més general, ens aporta una visió fidedigna dels costums i pràctiques de la vida religiosa local, com són les consuetes2. La documentació fotogràfica dels anys 1920 al 1950 i els records personals dels més grans són una altra font importantíssima.

  • 3 Per a una visió general de la litúrgia i de les tradicions de la Setmana Santa a Catalunya, vegeu e (...)

2Arrelats a la religiositat popular i a les tradicions col·lectives, els monuments eren una part de la litúrgia especialíssima, de dol generalitzat, de la Setmana Santa. Per tant, la seva vàlua i significació només és possible obtenir-la lligada al seu context3.

  • 4 L’encert del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona d’utilitzar la base de dad (...)

3La nostra voluntat en el present escrit, però, no és altra que la d’aproximarnos a les arquitectures i als objectes no efímers dels monuments que, tret d’escadussers i notoris exemples, a Catalunya se’n conserven pocs exemplars, en relació amb els que existiren. La darrera guerra del 1936-39 i, també, el poc valor artístic que, en general, els ha estat donat expliquen moltes pèrdues. Avui, urnes, fustes i teles pintades, escultures d’àngels o baranes es poden trobar en racons d’esglésies i en algun museu. La gran majoria d’aquests elements daten dels segles XVIII i XIX, i, ben sovint, s’hi fa present el dubte a l’hora de discernir si eren o no part d’un monument de Setmana Santa, la qual cosa dificulta la confecció d’un inventari complet i fiable. La confusió és fàcil sobretot amb les parts conservades dels paraments per als novenaris d’ànimes4.

4També es conserven matraques i maces de fusta, que formaven part del ritual de la Setmana Santa (fig. 28), i gerros de flors simulats que, juntament amb els ciris, ornamentaven l’escalinata del monument. D’excepció són els petits «panets» de cera amb símbols de la Passió que els devots dipositaven en el monument i que, juntament amb els motllos de fusta per fer-los, conserva al Museu Etnològic de Barcelona

  • 5 L’Inventari, en curs, dels Béns de l’Església Catòlica que realitzen conjuntament l’Estat Espanyol (...)

5En aquestes ratlles d’introducció volem fer esment al fet de no tenir un inventari complet dels monuments de Setmana Santa de Catalunya. Per aquest motiu, les consideracions que segueixen s’han de llegir com una petita aproximació al tema, a l’espera que investigacions futures la corroborin i aprofundeixin5.

Tipologies de monuments

Monuments de regust i traça populars

6Una gran majoria de monuments estaven construïts d’entramats de fusta i tenien una profusió de pintures, sobre teles i fustes, on els elements propis del barroc culte hi eren acollits d’una manera especial amb regust i traça populars.

7Ramon Violant i Simorra (1903-1956) ens ha deixat una descripció detallada del que havia estat el monument del seu petit poble natal, Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. De la descripció de Violant en subratllem els trets que poden ajudar a comprendre i a contextualitzar moltes de les petites restes que es conserven.

  • 6 La Setmana Santa al Pallars i al Ribagorça, Biblioteca Folklórica Barcino, Vol. VII, Editorial Barc (...)

8«... s’aixeca... en una capella lateral de bastant fondària, i que es tapa totalment des de l’interior d’una manera molt curiosa. Primerament, s’aixeca una mena d’embigat senzill, quadrilong, de fustes lligades amb cordes a uns claus de les parets, format per quatre muntants verticals i quatre d’horitzontals a la part superior. Els dos de davant d’aquells, per mitjà de sengles llençols blancs, farcits de palla i lligats a la fusta amb una cinta vermella, entortolligada de dalt a baix en espiral o torterol, els converteixen en rústiques però gracioses columnes salomòniques. Les quals, a l’ ensems que sostenen l’embigat del davant, serveixen també per a emmarcar el monument i, en part, uns draps laterals de cànem, mena de tapissos populars, anomenats «els llençols», on apareixen pintats, en múltiples i cridaners colors, quatre dels misteris de dolor : els assots a la columna, la coronació d’espines, el camí del Calvari i la Crucifixió... poden datar-se de començaments del segle XVIII... el fons l’ocupa una rústica graderia de fusta que sobrepuja de la mesa de l’altar... Escalinata que, bellament guarnida amb testos de flors, “mais”, “floreros” de flors artificials i “candeleros guarnits”...6»

  • 7 Informació extreta de l’Inventari de Béns mobles de l’Església Catòlica (Estat Espanyol i Generalit (...)

9Enllaçant amb el relat de Violant, a Catalunya, essencialment en esglésies de llogarets, es conserven fustes i teles pintades amb escenes relatives a la Passió i amb una gran profusió de pintura simulant marbres i capitells que permet copsar el conjunt d’una aparatosa arquitectura monumental de «cartró pedra» destinada a acollir, al capdamunt i a la part central d’una graderia, l’urna amb la Reserva Eucarística. En trobem exemples a l’església de l’Assumpció del Pont de Suert o a l’església de la Purificació a Bossost. A Sant Miquéu de Vielha i a Sant Tomàs de Casarilh es conserven unes pintures, a l’oli sobre tela, datades el 1640 i el 1637, respectivament, i que, d’una manera explícita, porten escrit el nom de Joan Brun com a autor7. Pels temes que hi són representats podrien molt bé haver format part de monuments de Setmana Santa.

  • 8 Els dos han estat restaurats i s’exposen de forma permanent a les respectives esglésies. El d’Erill (...)

10Destaca el model de diverses estructures de fusta amb una gran obertura central a manera de porta amb arc que, al situar-se en paral·lel, simulen profunditat. En aquest característic model, custodiant l’entrada, a banda i banda, hi és pintat un soldat romà armat, tal com, de prop o de lluny, denota la vestimenta. La mà de menestrals dedicats a treballar la fusta, la pintura o altres elements propis del món artesanal i rural tradicional del país hi és evident. En són exemples el monument de l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall o el més refinat de Segueró, datat el 17478 (fig. 29).

Monuments d’estètica integrada en els corrents dominants del moment

  • 9 Del monument de Setmana Santa de l’església del Tura, l’Arxiu d’Imatges d’Olot en conserva una foto (...)
  • 10 Un exemple significatiu són les intervencions d’Antoni Viladomat en diversos monuments de Setmana S (...)

11Al costat dels fragments i dels exemples descrits, coexistien altres monuments també d’aparatosa escenografia però d’una estètica més ambiciosa i integrada en els corrents dominants del moment de la seva creació. En són exemples remarcables, el monument barroc, de mitjan segle XVIII, conservat a l’església del convent de Santa Teresa de Vic, obra de Carles Morató, o el monument de la catedral de Vic, de Pere Quadres i Llucià Romeu, i el de l’església del Tura d’Olot, obra de Joan Carles Panyó, ambdós dels primers anys dels segle XIX i que avui coneixem per fotografies anteriors a 19369. Ser obra d’artistes reconeguts i estar situats a ciutats o bé a monestirs importants en són característiques comunes10. Aquests tipus de monuments de Setmana Santa tenen com a particularitat la inclusió de textos al·lusius al moment litúrgic i la presència d’àngels custodis substitueixen els soldats armats.

  • 11 Ester Balasch i Sofia Mata, “Lluís Bonifàs i Jaume [sic] Fontanet al monestir de Vallbona de les Mo (...)
  • 12 GIBERT (J.), Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore, Barcelona, (...)

12Urnes rellevants conservades, com la del Monestir de Pedralbes (1607), la del monestir de Vallbona de les Monges (del 1763, obra de Lluís Bonifàs en col·laboració amb l’argenter Josep Fontanet11) o la de la catedral de Girona (obra, del 1806, de l’argenter gironí Pere Puig) participen del gust i de l’estètica de la seva època igual com ho degué fer l’escenografia, ara perduda, que les acollia en el moment de ser creades. A la catedral de Girona, el monument «es trobava majestuosament situat al darrera de la porta principal, amb el paviment encatifat tenia uns quinze metres d’alçada, i per accedir fins a la gran urna d’argent cisellat que el coronava hi havia una graonada ...12»

  • 13 «Del sagrari en forma d’arqueta, o moniment, on es deposava la Reserva Eucarística del dijous i div (...)

13Seguint Josep Gudiol i Manuel Trens, les urnes passaren de tenir forma rectangular amb coberta a dues vessants a les de «farola oberta» amb vidre i fusta o metall, tal com són la quasi totalitat de les urnes conservades.13 Algunes d’elles de dimensions considerables, com la, ja esmentada, de plata de la catedral de Girona, de dos metres i mig d’alçada, conservada al Museu de la Catedral.

  • 14 Fem esment aquí de l’esplèndida arqueta veneciana del segle XV de la parròquia de l’Assumpció de Tr (...)
  • 15 MHCB-MMP 115.063. Ha estat estudiada per : CARBONELL (M.) , «Arca del monument de Dijous Sant», Pet (...)

14D’excepció són les urnes conservades amb coberta a doble vessant14. La del monestir de Pedralbes ho és. De fusta de pi pintada al tremp, hi és representada una variada i intensa iconografia relativa a la seva funció i significació. D’unes dimensions lleugerament diferents a l’anvers (63 x 116,4 x 43,2 cm) i al revers (64,7 x 116,2 x 43,3 cm), l’urna, com ja hem dit, porta inscrita la data 160715.

  • 16 «Ecce Homo», Pedralbes. Els tresors de Monestir, Ajuntament de Barcelona, 2005, cat. 26, p. 158- 15 (...)

15També, en el monestir de Pedralbes s’hi conserva una pintura, un oli sobre tela de 106 x 322 cm, que representa Jesús a la balconada de la casa de Pilats. La pintura ha estat estudiada acuradament pel Dr. Joaquim Garriga, que l’ha datada cap a 1600-1610. Garriga fa la conjectura que podia haver format part del monument de Setmana Santa del monestir amb les paraules que segueixen: «... el tema de l’Ecce Homo, coincident amb la presentació de Jesucrist com a Vir dolorum… es podria relacionar amb celebracions litúrgiques especials de Setmana Santa, i potser en particular amb la instal·lació de l’altar del monument eucarístic del Dijous Sant16». De ser així, aquesta pintura i l’urna de 1607 formarien part d’un mateix conjunt i serien, atès el moment primerenc en el qual foren realitzades, un exemple d’excepció pel que fa als monuments de Setmana Santa a Catalunya.

  • 17 Domènec Sugrañes fou durant més de vint anys col·laborador de Gaudí a la Sagrada Família i el seu s (...)

16Del final del segle XIX principi del segle XX, donem notícia d’un projecte de monument de Setmana Santa atribuït a l’arquitecte Domènec Sugrañes (Reus1878-Barcelona 1938) que es conserva a l’Arxiu del Temple Expiatori de la Sagrada Família. El dibuix, a tinta, de 29,5 x 27 cm, no està datat ni signat. A la graonada s’hi pot llegir HOC EST CORPUS MEUS (Aquest és el meu cos) i l’urna, situada al capdamunt de la graonada, està flanquejada per dos àngels custodis. El dibuix, única referència que tenim del monument, permet, d’una manera quasi certa, situar-lo a l’església de Sant Jaume de Barcelona17.

Dos exemples d’excepció

El monument de Setmana Santa de l’església del convent de Santa Teresa de Vic

  • 18 Aquesta manera d’aprofitar una capella lateral per situar-hi el monument durant la Setmana Santa no (...)

17Del monument del convent de Santa Teresa de Vic en coneixem el dibuix, del 1751, els autors i característiques del projecte. I, per documentació fotogràfica anterior al 1936, el retaule, perdut, que emmarcava la presentació del monument els dies de Setmana Santa i que l’amagava la resta de l’any. La situació del monument a l’interior del creuer oest de l’església i elevat del terra permetia aquesta variant18 (fig. 30).

18El monument és de planta de creu grega. Setze columnes, agrupades de quatre en quatre i unides per un fris corregut amb entrades i sortides, aguanten una cúpula. Tot profusament decorat amb pintures i relleus. Caps d’àngel esculturats omplen la cúpula, mentre altres, de cos sencer i de dimensions diverses, custodien una urna radiant situada a sota i al bell mig.

  • 19 Arxiu Mas (GA-2047 bis). Bonaventura Bassegoda i Hugas publicà el dibuix de la traça del monument a (...)

19La traça del monument la coneixem, també, per una fotografia anterior a 193619. A la part inferior si pot llegir «Per la Rt. Me. Teresa de St. Joseph Priora del Cnt de Carmelitas Descalssas de la Ciutat de Vich. Firmo jo lo Dr. Sagimon Alavall pre. als 16 de Obre de 1751. Firmo jo Carlos Morató escultò».

20Carles Morató i Brugueroles (Vic 1721-Solsona 1783), el 1751 era un escultor qualificat d’una nissaga d’importants arquitectes i escultors de Vic. Tenia la residència a Solsona i treballava a prop, a Riner, al santuari del Miracle, on aixecava l’imponent retaule de talla (1747-1758 ). En el monument de Setmana Santa de l’església del convent de Santa Teresa, Carles Morató treballà conjuntament amb el «mestre de cases» de Vic, Josep Morató, tal com diu el document destinat a fixar els sous «de escultor y Architecto», publicat per Josep Gudiol i Cunill el 1925 i que, atesa la seva importància, reproduïm, tot seguit, de manera completa.

  • 20 GUDIOL (J.), «El retaule major y el moniment de Setmana Santa de la Iglesia de Santa Teresa», Butll (...)

21«En nom de Deu. Vuy als 16 de Octubre 1751, en lo locutori del Convent de religioses Carmelitas Descalcas de la present Ciutat de Vich, la Rnt. Ma. Teresa de S. Joseph, Priora de dit Convent, ab intervenció y presents lo Iltre. S.D. Joan de Cortada, Pbre., Ardiaca de la Santa Iglesia Catedral de Vich. Lo Iltre. Sr. Fausto Anton Durán, canonge y lo Dr. Sagimon Alavall, Pbre. y Beneficiat, tots de dita iglesia s’ha convingut y ajustat ab lo Sr. Carlos Moretó, Escultor, vuy habitant en Solsona, associat de Joseph Moretó, Mestre de casas de la present Ciutat lo preu de las mans de Escultor y Architecto, del monument que detrás lo altar de S. Francisco de Sales de la iglesia de dit Convent dit Carlos Moretó ha de fabricar y collocar conforme la planta trassa y diseño per ell feta y entregada firmada de sa ma propia y de mi D. Sagimon Alavall infrascrits en nom y per dita Rnt. Ma Priora; per lo qual trevall y preu fet la sobredita Rnt. Ma. Priora, ha promés donar y pagar a dit Carlos Moretó, nou centas lliuras ab las pagas que se convindrá quant se comensara dita obra y per que consti se fa la present en Vich dit dia y any»20.

22L’arquitecte que fa referència el document és Josep Morató i Sellés (Vic 1712-1768), cosí d’en Carles. El document, però, no concreta quina va ser la seva intervenció.

23Seguint amb l’escrit de Josep Gudiol, el monument no fou acabat per Carles i Josep Morató. Entre 1755 y 1757 hi treballaren Pau Galtayres, arquitecte, Jaume Soler, escultor, Joan Real, pintor, i Joaquim Piras i Pau Romaguera, dauradors.

24Avui unes senzilles portes d’armari amaguen el monument, o el deixen al descobert els dies d’exposició durant la Setmana Santa. Originàriament era, tal i com ja hem anotat, un retaule d’altar de fusta treballada i de diverses pintures el que tapava durant l’any el monument i es modificava per Setmana Santa per deixar-lo al descobert. La part de fusteria del retaule es perdé el 1936 i sols una de les pintures ha estat localitzada al Museu Episcopal de Vic (MEV 17172). La sort d’haver aparedat el creuer on està situat el monument de Setmana Santa el salvà de la crema.

  • 21 Art. Cit. Hi ha referència fotogràfica (Arxiu Mas GA-1965) d’un altar amb una gran pintura de Sant (...)

25Uns anys abans, el 1925, Josep Gudiol feia la següent descripció relativa al moment de fer visible el monument: «... quan s’apuja la pintura de Sant Francesch de Sales y’s fa enfonzar el sepulcre o cova de Santa Magdalena»21. Aquesta descripció, però, no s’ adiu amb les fotografies conservades anteriors a 1936 que mostren les variacions dels dies de Setmana Santa i de la resta de l’any. En aquest període, la pintura principal, la que amaga el monument, hi és representat Sant Martí de Tours, i en lloc del sepulcre de Santa Magdalena, que parla Gudiol, s’hi pot veure un sagrari. El marc de fusta treballada és sempre el mateix, els dies d’exposició del monument i la resta de l’any. Hi destaquen els àngels, un a cada cantó de la pintura principal (durant l’any) i custodiant l’entrada de la gran arquitectura que acull l’urna (durant l’exposició de Setmana Santa).

26Quan el monument no era visible, les fotografies històriques ofereixen la composició, des de la part superior a la inferior, que, de manera resumida, anotem :

271. Medalló de coronament : Nen Jesús

282. Pintura : Sant Antoni de Pàdua amb el Nen, envoltats de querubins i d’àngels músics.

293. Orla amb la inscripció

MARTINUS

CATECHVMENVS

HAC ME VESTE

CONT.FXIT (contexit)

(Martí catecumen em va protegir amb aquesta vestimenta)

304. Pintura principal : un oli sobre tela, de 232,3 x 187 cm, representant Sant Martí de Tours tallant la capa per donar-la a un pobre. Durant l’exposició del monument aquesta pintura es retirava. Actualment, molt restaurada (1997), es troba a la reserva del Museu Episcopal de Vic (MEV 17172).

315. Sagrari.

326. Frontal d’altar: pintura representant arquitectures i flors. Les fotografies deixen constància de dues variants de la mateixa temàtica.

 

33Durant la Setmana Santa s’efectuaven els canvis. Seguint les fotografies històriques, anteriors a 1936, i utilitzant la mateixa numeració anterior, l’exposició del monument ofereix la composició que descrivim tot seguit. Des de la part superior,

341. Medalló de coronament : Pare Etern.

352. Pintura representant la creu de la passió, feta de troncs d’arbre ben visibles, i el sudari. Tot en un paisatge quasi erm. INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, Jesús de Natzaret Rei dels Jueus) figura a la part alta de la pintura.

363. Orla amb la inscripció

V(IV)A

IESUS

(Jesús viu). La referència a la epístola espiritual de sant Francesc de Sales enllaça amb la presència pictòrica del sant, segons el relat de Josep Gudiol el 1925.

374. Retirada la pintura central queda al descobert la part més important del monument de Setmana Santa, la realitzada per Carles Morató, amb la monumental urna al centre

385 i 6. És el lloc on s’ubica l’escala del monument. Composta per set graons de fusta, que les fotografies ens mostren sense ornamentar.

39A l’interior del monument, a dreta i esquerre, si poden llegir els textos Domine dilexi decorem domus tuae (He estimat, Senyor, la pulcritud de la teva casa, Salm 25, 8) i Zelo zelatus sum pro Domino Deo (Estic ple de zel pel Senyor Déu, 1 dels Reis 19, 14).

40Pel que fa a l’estructura general, l’execució segueix, en gran mesura, el disseny projectat. Les divergències més notòries afecten la decoració, essent la més vistosa la dels tres graons dissenyats per sostenir l’urna que l’execució els reconverteix amb una taula ornamentada i dos graons formant un peu.

41El conjunt, ple de daurats i amb aplicacions de miralls, és enlluernador. Tot plegat fa que el monument de l’església del convent de Santa Teresa de Vic sigui un exemple del punt més alt d’esplendor del barroc català i un exemple excepcional de monument de Setmana Santa a Catalunya.

El monument de Setmana Santa de la Catedral de Vic

  • 22 Vich. Su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias, Impr. de Soter Hermanos, p. 247.

42«Al fin de la nave, que se presenta á la derecha, al entrar en la iglesia, en la capilla de S. Miguel, se descubre, con solo apartar la cubierta, un bellísimo monumento para las festividades de la semana santa, rico en sus labores, perfecto en su estructura, magestuoso y sorprendente en el conjunto, sobre todo cuando está animado por las imponentes solemnidades de la iglesia en aquellos dias». La descripció és de Joaquim Salarich i fou publicada a Vic el 185422. La part de la catedral on Saladich situa el monument, avui és correspon amb l’inici del deambulatori (fig. 32-33).

  • 23 Les fotografies del conjunt són a l’Arxiu Mas E1-2484 (any 1927) i GA-952. Els elements conservats (...)

43Coneixem el monument en tot el seu esplendor per fotografies dels anys vint del segle XX. Del conjunt, de traça neoclàssica, només es conserven alguns elements solts al Tresor de la Catedral de Vic : l’urna, quatre àngels de talla daurada i, probablement, els capitells de les columnes també de fusta daurada23.

  • 24 GUDIOL (J.), La Catedral de Vich y su decoración, 3 ed., Vich, Tip. Balmesiana, 1930, p. 6. SALARIC (...)

44La construcció del monument de Setmana Santa de la catedral de Vic la situem en els anys posteriors als de la reconstrucció total de la catedral, inaugurada el 1803. L’escultor Pere Quadres i Camps (Gurb de la Plana 1771- Barcelona 1854) i el pintor Llucià Romeu i Quingles (Vic 1761- 1846) foren els artífexs principals. El 1930, Josep Gudiol i Cunill fa esment de Llucià Romeu de la manera següent : «... el Monumento de Setmana Santa, de la capilla del Sacramento que dirigió el pintor Luciano Romeu». I Joaquim Salarich, el 1854, fa responsable a Pere Quadres de «la estatuaria del monumento en la catedral»24.

45Quadras estudià, becat per la Junta de Comerç de Barcelona, a Roma. Aquest fet podia haver estat decisiu en el moment de projectar el monument de Setmana Santa de la catedral de Vic, ateses les referències que hi són visibles de l’ Scala Regia del Vaticà i, també, de l’ Scala Sancta.

  • 25 Conegut per fotografies anteriors a 1936, conservades a l’Arxiu Municipal de Valls.

46Un llarg passadís il·luminat a banda i banda donava entrada a una escalinata de setze graons, coberta en la seva major part per una volta de canó. La col·locació de l’urna en un lloc alt i profund, tret característic dels monuments de Setmana Santa, a la catedral de Vic s’accentuava d’una manera molt gran. La presentació amb fileres de llums recorda el monument de Setmana Santa de l’església de Sant Joan de Valls25.

47La construcció que acollia l’urna era a manera de baldaquí. Estava composta per sis columnes jòniques a banda i banda que aguantaven tres mitges cúpules còncaves amb cassetons i, sobre d’elles, una cúpula també amb cassetons. Un fris trencat recorria el conjunt, a excepció de la part anterior. La portalada era de mig punt amb frontó corbat i trencat al bell mig per un escut ovalat pel llarg i aguantat per dos àngels. Portava la inscripció, en majúscules, QUIS UT DEUS (Qui com Deu?) en al·lusió a l’Arcàngel Sant Miquel, atesa la situació del monument a la que en el moment era la capella de Sant Miquel. Dos àngels esculturats flanquejaven la portalada i dos més l’urna. Són els quatre àngels i l’urna que, com hem esmentat, es conserven. L’urna, envoltada de raigs, es situava sobre una taula d’altar que en la part frontal hi estava representat l’anyell celeste, ajagut sobre núvols, i la inscripció INRI.

48El documents fotogràfics ens mostren el monument de Setmana Santa de la catedral de Vic com un conjunt espectacular però sobri, cerebral, despullat de complements innecessaris, impressionant en els dies d’exposició. Feia, els dies de la Setmana Santa de durant més de cent anys, un fort contrast amb el monument barroc veí de l’església del convent de Santa Teresa, tot ell enlluernador i ple d’esplendor i riquesa que tenim la sort de conservar i el goig de poder admirar.

Notes

1 «El Monumento del Jueves Santo, que antiguamente era muy exíguo, empezó en el Renacimiento a tomar proporciones extraordinarias la palabra monumento... y consiste aún, en una grandiosa escalinata que conduce a un templete en donde se encuentra la urna que ha de guardar la hostia consagrada en la misa del Jueves santo y que ha de sumirse en la llamada Misa de Presantificados que se celebra el dia siguiente». TRENS (M.) La Eucaristía en el Arte Español, Barcelona, Aymá S.L. Editores, 1952, p. 299.

2 En són exemples puntuals i detalladament estudiats : BOSCH (J.) i DORICO (C.), «El monument de Setmana Santa de la Catedral de Barcelona, 1735 », D’Art, núm. 17-18, 1992, p. 253-260 i PUIGVERT (J.) Una parròquia catalana del segle XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de la Selva), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajoana, 1986, p. 199-203.

3 Per a una visió general de la litúrgia i de les tradicions de la Setmana Santa a Catalunya, vegeu els apartats «La quaresma» i «Setmana Santa» a : AMADES, (J.) Costumari Català. El curs de l’any, vol. II, Salvat Editores-Edicions 62, Barcelona, 1982.

4 L’encert del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Girona d’utilitzar la base de dades del Ministeri de Cultura de França per realitzar els inventaris previs a les seves investigacions, com ha estat en el present treball, facilita, atesa l’amplitud de dades que hi són recollides, la tasca de comparar similituds i diferències.

5 L’Inventari, en curs, dels Béns de l’Església Catòlica que realitzen conjuntament l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya ha estat un ajut valuós per aquesta aproximació als monuments de Setmana Santa.

6 La Setmana Santa al Pallars i al Ribagorça, Biblioteca Folklórica Barcino, Vol. VII, Editorial Barcino, Barcelona, 1953, p. 16-18.

7 Informació extreta de l’Inventari de Béns mobles de l’Església Catòlica (Estat Espanyol i Generalitat de Catalunya).

8 Els dos han estat restaurats i s’exposen de forma permanent a les respectives esglésies. El d’Erill la Vall, d’una manera explícitament museística. De la restauració del monument de Segueró, Pere Rovira en dóna puntual compta a : «Monument de Setmana Santa de l’església parroquial de Santa Maria de Segueró», Rescat. Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles, núm. 9, gener 2001, p. 8-9.

9 Del monument de Setmana Santa de l’església del Tura, l’Arxiu d’Imatges d’Olot en conserva una fotografia del 1929 procedent de la Col·lecció Josep M. Dou i Camps. Porta la següent anotació de mà del mateix Dou: «Monument del Dijous Sant a l’Església del Tura pintat per Joan Carles Panyó a primers d’abril de 1803». Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró 1755 -Olot 1840) realitzà i restaurà altres monuments de Setmana Santa. La documentació està recollida per Ramon Grabulosa, a : Joan-Carles Panyó i Figaró, Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 1976.

10 Un exemple significatiu són les intervencions d’Antoni Viladomat en diversos monuments de Setmana Santa. Francesc Miralpeix, en el seu acurat estudi sobre el pintor, en dóna constància. MIRALPEIX (F.), El Pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), Universitat de Girona, 2005.

11 Ester Balasch i Sofia Mata, “Lluís Bonifàs i Jaume [sic] Fontanet al monestir de Vallbona de les Monges. L’urna del monument de Dijous Sant”, dins L’època del Barroc i els Bonifàs (actes de les Jornades d’Història de l’Art a Catalunya, Valls 1-3 juny 2006), Universitat de Barcelona-Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Girona, Barcelona, 2007, p. 157-163.

12 GIBERT (J.), Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore, Barcelona, C.N. Gisbert, 1946, p. 91.

13 «Del sagrari en forma d’arqueta, o moniment, on es deposava la Reserva Eucarística del dijous i divendres sant, derivaren les urnes de vidres...», GUDIOL (J.), Nocions d’arqueologia sagrada catalana, segon volum, Vic, Impremta Balmesiana, 1933, p. 675. «La urna del monumento fue al principio una ampliación majestuosa de la arquilla eucarística, de forma rectangular con cubierta de dos vertientes. El estilo renacentista respetó a su manera las formas primitivas. El barroco prescindió completamente de ellas y adoptó la forma de farol abierto y provisto de cristales, como la de la catedral de Vich...», TRENS, (M.), La Eucaristía en el Arte Español, Barcelona, Aymá, S.L. Editores, 1952, p. 299.

14 Fem esment aquí de l’esplèndida arqueta veneciana del segle XV de la parròquia de l’Assumpció de Traiguera (Baix Maestrat) que serví d’arqueta sagrari per al Dijous Sant. Vegeu GARCIA (M.) i LIAÑO (E.), Catàleg de l’exposició Fidei Speculum. Art litúrgic de la Diòcesi, Bisbat de Tortosa – Fundació “La Caixa”, 2000, cat. 40 , p . 87.

15 MHCB-MMP 115.063. Ha estat estudiada per : CARBONELL (M.) , «Arca del monument de Dijous Sant», Petras Albas, Ajuntament de Barcelona, 2001, cat. 28, p. 118-120 i per CREIXELL (R. Ma.) «Arca del monument del Dijous Sant», Pedralbes. Els tresors del Monestir, Ajuntament de Barcelona, 2005 , cat. 33 , p . 172.

16 «Ecce Homo», Pedralbes. Els tresors de Monestir, Ajuntament de Barcelona, 2005, cat. 26, p. 158- 159. MHCB-MMP 147.232.

17 Domènec Sugrañes fou durant més de vint anys col·laborador de Gaudí a la Sagrada Família i el seu successor en la continuació de l’obra del Temple. De l’entorn de Gaudí també tenim la referència d’un monument realitzat i, posteriorment (entre 1936 i 1939), dibuixat per Josep Francesc Ràfols : «Damunt aquesta caixa, que féu d’ara... fins i tot hi erigí un emotiu Monument Eucarístic on commemorà el Dijous Sant ; d’aquest monument en miniatura, en feu un bell dibuix». BERGÓS (J.), «Josep Ràfols i Fontanals», Temple, set.-oct. 1989. Cèsar Martínell projectà (1944-45) un monument per a l’església dels caputxins d’Igualada (Arxiu Històric, col.legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, H109G/1/114).

18 Aquesta manera d’aprofitar una capella lateral per situar-hi el monument durant la Setmana Santa no és un exemple únic a Vic. Atenent-nos a la informació facilitada per l’ historiador mataroní Rafael Soler, a Mataró, a l’església de Sant Josep, a l’antic convent de Carmelites, hi havia un Sant Crist que per Setmana Santa es retirava ; a la part que deixava lliure s’hi muntava un altaret amb l’urna i les grades. A la basílica Santa Maria hi havia un altar amb funcions idèntiques.

19 Arxiu Mas (GA-2047 bis). Bonaventura Bassegoda i Hugas publicà el dibuix de la traça del monument a «Les traces de retaules barrocs. Proposta per a un primer catàleg» (El barroc català. Actes de les jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Edicions dels Quaderns Crema, 1989, catàleg núm. 47, làmina 30, p. 199 i 236) amb l’ anotació, relativa a la procedència, «Antiga col·lecció particular de Vic».

20 GUDIOL (J.), «El retaule major y el moniment de Setmana Santa de la Iglesia de Santa Teresa», Butlletí del Centre Excursionista de Vich, LII, Maig Agost de 1925, p. 18-20.

21 Art. Cit. Hi ha referència fotogràfica (Arxiu Mas GA-1965) d’un altar amb una gran pintura de Sant Francesc i, a sota mateix d’ella, un sepulcre. La localització donada per l’Arxiu Mas és : «Vic (Barcelona). Seminari. Església de Sant Just s. XV. Altar lateral d’inicis del s. XVIII». Les referències arxivístiques de la seqüència fotogràfica del monument al llarg de l’any són : Arxiu Mas G/A-1901, G/A-1900 i G/A-1898.

22 Vich. Su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias, Impr. de Soter Hermanos, p. 247.

23 Les fotografies del conjunt són a l’Arxiu Mas E1-2484 (any 1927) i GA-952. Els elements conservats formen part de l’inventari del Bisbat de Vic, els quatre àngels amb les referències BdV 639.01, 639.02, 639.03 i 639.04 i l’urna amb la referència BdV 339.

24 GUDIOL (J.), La Catedral de Vich y su decoración, 3 ed., Vich, Tip. Balmesiana, 1930, p. 6. SALARICH (J.), op. cit., p. 202.

25 Conegut per fotografies anteriors a 1936, conservades a l’Arxiu Municipal de Valls.

Auteur

Doctora en Història de l’Art Col·laboradora del grup d’investigacions “Història de l’Art Modern” de la Universitat de Girona

© Presses universitaires du Midi, 2009

Conditions d’utilisation : http://www.openedition.org/6540

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search