Circulation des marchandises et réseaux commerciaux dans les Pyrénées (XIIe - XIXe siècle)
| ,Études de cas
Lletres de canvi entre Barcelona i les fires de Perpinyà a la Guerra dels Segadors
Résumé
Apareix una dinamització durant la Guerra dels Segadors d’antigues relacions comercials entre Barcelona i Perpinyà. Les fires de Perpinyà eren l’àmbit on es liquidaven les lletres de canvi signades a Barcelona. En aquest tràfec hi participaren com a prenedors de les lletres, i demanant els diners a crèdit, rectors de parroquies rurals, botiguers, menestrals i artesans que fins als últims anys de la guerra no deixaren de prendrer lletres de canvi tot arriscant rendes, salaris i estalvis. En el finançament de la guerra degué comptar aquest fluxe de capital entre Barcelona i Perpinya així com també l’emissió de deute public, els censals de la Generalitat i Consell de Cent. Una tercera via de finançament potser fou la presència d’improvisats banquers d’aquestes institucions, com va ser el cas de Pau Amat Menor, veedor del batalló.
Texte intégral
Ruïna i negoci en una comarca fronterera : el comerç entre Perpinyà i Barcelona
- 1 Antoni Simon i Tarrés i Pep Vila, Cròniques del Rosselló. Segles XVI-XVII, Barcelona, 1998, p. 1
1El Rosselló i la Cerdanya patien els efectes de ser zones de frontera. Les campanyes militars i la presència de soldats empobrien la població. El notari Pere Pasqual es planyia de les morts, les malalties, els allotjaments, els robatoris i l’encariment de la vida que havia produït la guerra. En diferents passatges del seu diari demanava als seus descendents que fugissin del Rosselló davant del perill d’una guerra: ... que vos transfèrian en qualsevol part per lo que, estant y contribuint ab ells (els soldats) és estar pyor que no amb los dimonis de l’infer...1.
2Però no tothom es planyia de la guerra. Municioners, tractants de blat, comerciants en general i, sobretot, els militars veien en els comtats un bon terreny per fer guanys, fins i tot per enriquir-se. Per això hom considerava que els soldats castellans
La guerra intentan |
que ellos no la quieren |
3El juny del 1639 un testimoni anònim es referia a aquest poc esperit bèl·lic, i al embelesamiento dels oficials espanyols destacats al Rosselló:
- 2 BC (Biblioteca de Catalunya). Fullets Bonsoms 6135. Relación verdadera de algunos casos que han suc (...)
... nos ha enseñado la experencia que en once años que han estado en este condado las armas de su majestad, los cabos y capitanes han vivido muy bien, hallados en él muy a su gusto y el salir o para Italia o para Fuenterrabia lo hacían con harta repugnancia. De aquí sacan, que no les pesaria durase la guerra en este pais de donde salieron muchos ricos con las sacas de mercaderia de Francia y de las ofrendas por las que a urtadillas permitian sacar.2
4També en temps de pau la situació fronterera del Rosselló tenia avantatges econòmics. Uns quants s’enriquien amb el comerç i el contraban. D’altres, sobretot els nobles propietaris de terres, feien guanys amb l’exportació de blat i ferro de les seves propietats. Sembla que una bona part d’aquesta exportació tenia com a destinació Barcelona, molt deficitària en matèries primeres.
- 3 J. Calmette et E. H. Hurtebisse. Correspondance de la ville de Perpignan de 1399 a 1660. « Extraits (...)
5A partir del 1588 es fa present en la documentació la correspondència entre els cònsols de Perpinyà i els consellers de Barcelona. A les cartes són insistents les demandes de la ciutat perquè els cònsols autoritzin la venda de blat als comerciants de Barcelona. El Rosselló era un dels graners de la ciutat, per això en algun moment Perpinyà es veié precisada a resistir les pressions de les autoritats del Principat i del mateix lloctinent i fer prevaler els seus privilegis tot impedint alguna treta de grans3.
- 4 Joan Lluís Palos Peñarroya, Catalunya a l’imperi dels Àustries. Lleida 1994 p. 383, 384 i 407.
6A començaments del segle XVII el comerç de blat era intens i objecte de fraus i abusos tant per part dels venedors, els terratinents dels comtats, com per part dels compradors, els comerciants de Barcelona. I d’algun conseller. Al 1603 s’acusa tres consellers de Barcelona d’haver comprat en nom de la ciutat 6.000 quarteres de blat al Rosselló a 33 i 34 lliures la quartera, mentre que a Barcelona es podia comprar a vora mar a 28 i 29 lliures. A més de car, el blat comprat al Rosselló era dolent. La investigació feta va aclarir que el blat havia estat comprat al germà d’un dels consellers4.
7Entre 1605 i 1607 el Consell de Cent envià moltes cartes als cònsols demanant que permetessin la compra de blat als agents de la ciutat. Wolff es refereix breument a la venda de cereals en els anys 1608 a 1610 tot dient que els preus oferts per Barcelona eren tals que els cònsols preferien vendre a altres llocs tot i els perjudicis a la població perpinyanenca.
8Però si bé els cònsols de Perpinyà estaven descontents amb el control econòmic de les autoritats residents a Barcelona, això no sembla que pogués preocupar gaire els nobles del Rosselló dedicats a la venda del blat de les seves terres i que tenien en Barcelona un client important. Segons sospitaven les autoritats municipals de Perpinyà, els nobles venedors de blat actuaven en connivència amb els oficials reals i podien burlar les disposicions dels cònsols quan aquests prohibien la sortida de blat tot obtenint des de Barcelona, del governador o bé del capità general, llicències d’exportació. D’una altra banda, comerciants i propietaris agrícoles practicaven el contraban i feien exportacions clandestines dels grans.
- 5 AHCB (Arxiu Històric Ciutat Barcelona) Fons Consell de Cent, Lletres Closes Sèrie VI núm. 72 (1605- (...)
9El 1628 els cònsols, a la vista de la migrada collita, prohibiren la treta de blat i altres grans, sens ministeri ni dependencia del governador de estos comtats. Davant la protesta del Consell de Cent, Perpinyà digué que havia donat llicència de treure 150 cargues de farina i altra quantitat embarcada cap a la fleca de Barcelona, però que fins que no finalitzés la collita no autoritzaven a treure més blat5.
- 6 J. Calmette et E. H. Hurtebisse, Correspondance… El 1593 la vila ha comprat 500 arcabusos, trobant (...)
10Les relacions comercials de Perpinyà amb Barcelona eren importants per la ciutat, però no sembla que aquesta oferís productes (és a dir, manufactures), que interessessin la vila. La correspondència reproduïda per Calmette i Hurtebisse gairebé no es refereix a compres fetes per Perpinyà a Barcelona. Els dos exemples que reprodueix són sobre la compra d’arcabussos i de pólvora6.
11Sembla que la relació comercial entre Barcelona i Perpinyà era deficitària per a la ciutat. Blat, bestiar i ferro del Rosselló eren productes que tenien sortida cap a Barcelona, mentre que aquesta oferia algun producte manufacturat. Aquest comerç deficitari representava un flux de moneda i crèdit que degué ser important quan el 1623 foren instituïdes les fires de Perpinyà.
L’erecció de les fires de Perpinyà
- 7 René Bes, Les relations entre…, p 57 i 58. Alícia Marcet, Le rattachement du Roussillon à la France(...)
12A començaments del segle XVII Perpinyà patia una greu crisi financera provocada per la pesta del 1592 i per la incursió francesa de 1597 i 1598. La vila demanava com a solució el trasllat de la seu del capità general de Catalunya de Barcelona a Perpinyà. El 1602 la seu episcopal d’Elna es traslladava a Perpinyà. Una altra mesura que deixaria considerables beneficis a la vila era l’emissió de moneda de billó, però els perjudicis que patiren els particulars foren també importants. L’emissió de 60.000 ducats va crear una gran inflació i després la posterior reducció d’aquestes monedes a la meitat del seu valor tingué greus efectes per al comerç i per a l’artesanat, amb la gairebé desaparició de les corporacions de teixidors i operaris el 1622. El 1624 Perpinyà demanava al rei la separació dels comtats de les institucions amb seu a Barcelona, una iniciativa de la burgesia benestant que governa la vila. Possiblement la noblesa i el clergat terratinent, els quals es beneficiaven de la venda dels seus productes a Barcelona, no tenien motius per variar el stato quo polític dels comtats7.
- 8 El lloctinent general o virrei tenia la jurisdicció derivada del rei, amb nombroses atribucions. Un (...)
13Potser una de les mesures per reactivar l’economia de Perpinyà fos l’erecció de quatre fires anuals que decretà el virrei, lloctinent i capità general Joan Sentis, bisbe de Barcelona, en edicte publicat a Barcelona el 10 d’octubre del 16238.
14Aquest edicte té un gran interès i no tant sols per l’erecció de les fires de Perpinyà sinó també per la normativa que dóna sobre les lletres de canvi a Catalunya, cosa que posa en evidència que la lletra de canvi com a instrument de crèdit era molt utilitzada en els primers anys del segle XVII.
15L’edicte donava a Perpinyà quatre fires. La de Reis s’obriria el 2 de gener, la de Pasqua el 2 d’abril, la d’agost el 2 de juliol i la de Tots Sants el 2 d’octubre, amb una duració de 8 dies cada una. La taxa d’interès d’aquestes fires quedava limitada al 2’5 per cent per fira, és a dir, 10 per cent anual, si bé per raó de l’abundància o escassetat de moneda que hi havia a l’obertura de la fira —obertura que es produïa uns 3 mesos i mig abans de l’inici de la fira— l’interès podia ser inferior al 10 per cent. Els preus dels canvis en cada fira serien taxats per sis persones; és a dir, 2 cavallers, 2 mercaders i 2 botiguers de teles, tots practichs de negoci y persones de timorada consciencia.
16El decret prohibia al donador posar en el contracte del canvi cap pacte sobre la provisió o el pagament de la lletra, ... ans be puga lo prenedor provehir les tals partides o partides ab diners comptants o per altra via y manera a dit prenedor mes comoda, com de dret li és permés sens pacte algu expres o tacit, per quant es cosa molt condenada, que al contractar del cambi així per lo donador o per lo prenedor de aquell hi haje pacte algú expres o tacit, com esta dit, sobre la provisio del tal cambi fahedora, sino que efectivament vajen las lletras de canvi en las tals fira o firas, y que del pagament de aquellas sen hage de passar escriptura e la dita vila de Perpinyà per las personas a qui las lletras aniran dirigidas, de manera que allí reste acabat y extint tot lo cambi. Y los cambis que que per a Perpinyà contra la forma sobre ordenada sera estats contractats sien tinguts per secs, usuaris, dolosos y fraudulents... En definitiva es condemnava el canvi amb ricorsa.
17També era il·lícita la lletra de canvi feta amb penyora per tal d’assegurar-ne el pagament. Aquest aspecte generaria l’ús d’altres contractes a través dels quals el donador s’assegurava el pagament de la suma, però evitant-ne l’aspecte de penyora, que era il·legal.
- 9 Raymond de Roover, L’evolution de la lettre de change. XIVe-XVIIIe siècles, París, 1953, p. 132, 13 (...)
18El 16 de març del 1624, el capità general, el bisbe Sentis, publicava un altre edicte que perfilava alguns aspectes no contemplats en l’anterior. Es referia a la mecànica dels protests i a ordenar que les diferències entre comerciants fossin resoltes pels cònsols i magistrats de Perpinyà. Però el més important era que totes les partides que hauran de pagar o cobrar o es donaran o pendran a cambi y seran ab lliures catalanes moneda Barcelonesa.... És a dir, en les lletres entre Barcelona i Perpinyà no hi havia operació de canvi de moneda i només és complia el requisit del canvi de lloc, la distancia loci. Per tant, l’interès de la lletra del 10 per cent anual, que el decret del 1623 autoritzava com a màxim, era la retribució d’un préstec i el canvi de monedes no podia ser utilitzat com a justificació d’aquesta retribució. Aquesta desvinculació entre la funció de préstec i la de canvi de monedes en la lletra, és a dir, el reconeixement que la lletra podia ser una simple operació de préstec es considera d’implantació lenta encara que tingué certa presència a la segona meitat el s. XVII9.
- 10 B C Follets Bonsoms 9977. Crides y edictes fets per lo Excelentissim senyor Don Joan Sentis bisbe d (...)
19El 16 de desembre del 1627 apareixia un tercer decret fet pel capità general Miquel Santos de San Pedro, bisbe de Solsona. Bàsicament el decret tenia per motiu el canvi de dates en les fires retardant l’inici de cada una de les quatre fires en un mes. Per tant, s’obrien el 2 de febrer la fira de Reis, el 2 de maig la fira de Pasqua, el 2 d’agost aquesta fira i el 2 de novembre la de Tots Sants. S’argumentava el motiu d’aquest retard: Y la experiencia haja mostrat esser convenient que los plazos de la cloenda y uberta de ditas firas y pagaments de aquellas, se conformen en quant puguen ab los plazos de la cloenda y uberta de las demes firas de cambis ques fan en los regnes de Italia per comoditat y utilitat dels negociants10.
El protest de lletres de canvi per Perpinyà i les sentències del tribunal de la Llotja de Mar
20Hi ha exemples a la documentació notarial sobre la utilització de lletres per a les fires de Perpinyà en el mateix any de la seva erecció.
- 11 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). Pere Pau Vives, Llibre segon de concordies 1641-16 (...)
21El 1624 el notari Francesc Blanc deixava diners per a dues lletres de canvi per Perpinyà, una per 261’12’5 lliures i una altra per 615 lliures. Anys més tard, el tutor i curador dels fills del notari Blanc, el comerciant Jaume Damians, donava comptes i firmava una concòrdia amb els hereus. En justificar la seva gestió, Damians detallava com havia invertit els diners. Havia deixat 500 lliures a canvi per Perpinyà el 8 d’agost del 1633: ... per compte de dits hereus doni a canvi per Perpinyà per los pagaments de fira proxima de Sants de 1633. L’agost del 1634 va tornar a deixar en lletra 679 lliures11.
22És a dir, el préstec en lletra de canvi per Perpinyà podia ser vist com una col·locació de capital que generava una renda relativament alta, ja que donava gairebé sempre el 10 % anual, el doble d’un censal. També devia acreditar-se com una inversió segura, si cal considerar que era imprudent que un marmessor arrisqués els diners de la marmessoria en operacions de risc. Però algunes vegades els prenedors de les lletres de canvi no les pagaven al seu venciment i la lletra era protestada a Perpinyà davant del notari Blai Cantà.
23Després del protest i a Barcelona, el donador de la lletra i prestamista, per tal de cobrar, iniciava plet davant de la Llotja de Mar i aquest tribunal treia sentència i condemnava el fiador a complir el compromís de pagar per compte del prenedor insolvent. Entre 1633 i 1640, el notari de la Llotja Jeroni Bosch registrà 61 àpoques de pagaments de lletres de canvi que havien estat protestades a Perpinyà i que eren liquidades a Barcelona pels seus fiadors.
24Les actes del notari Bosch tenen interès, bàsicament, per la informació que dóna sobre el tipus de persones que utilitzaven les lletres de canvi. En aquest aspecte hi ha una gran heterogeneïtat social i, encara que hi predominin els comerciants, apareixen nobles i clergues però també botiguers i artesans. Els més representats són els 5 paraires. Altres oficis són 2 passamaners, 1 tintorer, 1 matalasser, 1 guanter, 2 abaixadors, 2 taverners i 2 blanquers. També hi ha tres metges, un llibreter i un farmacèutic. Aquesta varietat d’oficis i de situacions socials posa en evidència que la lletra de canvi no només era assumpte de professionals del comerç sinó també de petits estalviadors que pretenien especular i obtenir bons guanys. També els imports petits d’algunes lletres pot ser indici que aquestes eren un instrument idoni per situar estalvis modestos.
ÀPOQUES DE PAGAMENT DE LLETRES DE CANVI (Tribunal de la Llotja de Mar de Barcelona 1633-1640)
Any 1633

AHPB Jeroni Bosch, Protocollus (1633-1640), 2-VIII-1633,11-X-1633,15-XI-1633,16-XI, 1633,10-XII- 1633,20-xii-1633,20-xii-1633
Any 1634

Jeroni Bosch, Protocollus (1633-1640) 9-II-1634,29-V-1634,29-V-1634,29-V-1634,7-IX-1634,20-X-1634.
Any 1635

Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1635), 1-VI-1635,5-VI-1635,5-VI-1635,5-VI-1635 14-VI-1635. Protocollus (1633-1640), 19-I-1635,24-I-1635.
Any 1636

Jeroni Bosch, Protocollus (1635-1640), 5-VI-1636,5-VI-1636,12-VI-1636,7-VI-1636,27-VI-1636,22-VIII- 1636,30-VIII-1636,4-IX-1636, 21-VIII-1636,5-IX-1636,10-IX-1636,10-IX-1636,10-IX-1636.
Any 1637

Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1625-1634), 5-VI-1638, Sig. 17 23-VII-1637. Esborrany d’Actes de Llotja (1637), 5-VI-1638, 27-VIII-1638, 4-IX-1638,6-IX-1638, 13-IX-1638. Sig. 17 7-VI-1637,---1637, 23-VII-1637.
Any 1638

Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1625-1634), 5-VI-1638,5-VI-1638,27-VIII-1638,4-IX-1638,6- IX-1638,13-IX-1638. Esborrany d’Actes de Llotja (1637), 25-II-1638,3-III-1638,10-III-1638. Esborrany d’Actes de Llotja (1638-16639), 10-III-1638, 10-III-1638,12-V-1638,6-VII-1638.
Any 1640

Jeroni BoschE, sborrany d’Actes de Llotja (1625-1634), 15 24-IV-1640,3-V-1640,3-V-1640,20-VI- 1640,20-VI-1640,11-VII-1640,11-VII-1640. Protocollus (1633-1640), 26-I-1640.
Els protagonistes de les lletres de canvi a la comptabilitat dels comerciants Pau Amat Major i Pau Amat Menor
Els donadors de la lletra
- 12 BC Sèrie General d’Arxiu, Arxiu núm.513, Manual de Pau Amat Major (1645-1652). Les pàgines no estan (...)
25Els signants del document i prestamistes dels diners, els donadors, eren els comerciants Pau Amat Major i Pau Amat Menor. Els seus llibres de comptabilitat entre 1638 i 1663 reflecteixen la gran afluència de lletres de canvi entre Barcelona i les fires de Perpinyà entre els anys de 1638 i 1651. Es tracta de quatre volums del que s’anomenava com a Llibre Manual i dos volums de Llibre Major. El Llibre Manual era una relació cronològica dels ingressos i les despeses. Posteriorment aquestes dades eren elaborades en comptabilitat per partida doble en el Llibre Major12.
- 13 A part d’una lletra de canvi feta per comprar pa de munició i que es veurà més endavant, només una (...)
26Entre els anys 1638 i 1651 els llibres registren un gran nombre de préstecs en lletra de canvi per Perpinyà, cosa que es podria interpretar com que hi havia una relació entre aquests préstecs i les necessitats de la Guerra dels Segadors. La urgència de disposar de diners per a la paga i l’avituallament dels soldats, el contraban de tota mena de mercaderies i la compra de blat per la població haurien pogut fomentar una expansió del comerç cap a Barcelona i la resta de Catalunya i un tràfec de lletres de canvi cap a Perpinyà. La Guerra hi degué tenir un gran paper, però la comptabilitat dels Amat no dóna explicacions sobre quina era la causa que va impulsar aquest tràfec de diner13.
27Aquests crèdits foren obra en la seva immensa majoria de Pau Amat Major, comerciant de llarga trajectòria, però que en els últims anys de la seva vida havia deixat el patrimoni i els negocis en mans del seu fill Pau Amat Menor.
- 14 AHPB Joan Baptista Gracia, Manuale 1649-1650 (sensa paginar). El 27 d’agost del 1650 Amat deixa a F (...)
28L’estudi de la comptabilitat dels Amat és interessant perquè mostra, entre altres coses, la política d’inversions d’un comerciant. En el cas d’Amat Major, la seva dedicació als préstecs en lletra de canvi al final de la seva vida sembla ser una opció triada més per la seva comoditat i per l’obtenció ràpida dels beneficis que no pas per la rendibilitat. A partir del 1641 Amat Major ha deixat les inversions i s’ha convertit en rendista. Inverteix en petits negocis: algun lloguer de cases a Barcelona, petits préstecs a artesans i pagesos i també amb penyora, violaris, assegurances de vida i, sobretot, deixa diners com a donador de lletres de canvi14.
29L’import de les lletres d’Amat Major és molt desigual, entre un mínim de 20 lliures i un màxim de 1.000. Les quantitats més freqüents eren entre 100 i 400 lliures.
30Després de la mort del vell comerciant, el seu fill Pau Amat Menor haurà de lluitar pel cobrament de molts dels préstecs fets pel pare, els quals en principi eren fets per termes d’una fira, tres mesos, però a cada fira l’amortització s’havia anat ajornant. Alguns crèdits trigaren molts anys a ser liquidats, d’altres ho foren amb grans pèrdues per al donador, quan entre 1653 i 1655 foren pagats amb la devaluada moneda de sisens. Un petit nombre no es va cobrar mai.
Els prenedors de la lletra: els clients dels Amat
31Un altre aspecte fonamental per a aquest estudi és establir la identitat dels prenedors de la lletra, és a dir, els que fan la lletra i que obtenen el préstec dels Amat. En aquest punt els llibres de la comptabilitat d’aquesta família no sols ratifiquen sinó que amplien el que ja he apuntat a partir de les àpoques del notari de la Llotja de Mar, Jeroni Bosch.
32Efectivament, no es poden considerar com a rics i sovint ni tan sols com a benestants la major part dels prenedors de les lletres. Són artesans, botiguers, pagesos, nobles i, sobretot, clergues. Apareixen pocs negociants i mercaders i això fa pensar que la lletra de canvi, almenys en aquelles circumstàncies, no era una activitat exclusiva dels comerciants.
- 15 BC Sèrie General d’Arxiu. Arxius núm. 513, 525, 527, 582. Les referències es troben preferentment e (...)
33Amat Major registra un total de 258 prenedors dels quals consta el nom i cognom, i molt sovint la seva professió o el seu estatus social. Molts d’ells firmen més d’una lletra de canvi i en algun cas són clients que recorren al préstec d’Amat amb certa regularitat. El més destacable és l’heterogeneïtat socioeconòmica de la clientela d’Amat. Si s’exclouen dels 258 prenedors els 53 dels quals no apareix la seva activitat, es pot establir la professió dels 205 restants15:
Clergues i institucions religioses (dues) |
57 (27’8 %) |
Mercaders |
30 (14’6 %) |
Nobles |
19 (9’2 %) |
Pagesos |
21 (10’2 %) |
Notaris, argenters, corredors d’orella, revenedors |
11 (5’4 %) |
Botiguers de comanda i de tall |
8 (3’9 %) |
Adroguers, candelers, apotecaris |
7 (3’4 %) |
Taverners, moliners, hostalers, flequers, carnissers |
8 (3’9 %) |
Paraires |
11 (5’3 %) |
Sastres |
5 (2’4 %) |
Altres artesans del tèxtil (sombrers, velluters, perxers, |
12 (5’8 %) |
Artesans (mestres de cases, fusters, corders, blanquers, |
12 (5’8 %) |
Altres (cirurgians, militars) |
4 (1’9 %) |
Total |
205 |
34El que és més destacable d’aquesta relació és la presència de menestrals i d’artesans que podrien semblar poc interessats o amb recursos insuficients per dedicar-se a les lletres de canvi com a negoci. És a dir, moliners, calderers o sabaters eren clients del comerciant Pau Amat Major a la dècada del 1640. Sobretot és destacable la presència dels paraires i, en conjunt, de menestrals i artesans, que eren el 23’4 % dels prenedors de lletres.
35No sobta tant la presència d’altres professions, com la de botiguers o la d’adroguers. Sembla com si haguessin d’estar més familiaritzats amb el crèdit i el comerç, i així mateix en el cas dels notaris o dels corredors d’orella. La comptabilitat dels Amat amplia la idea que ja suggerien les 61 àpoques de pagament de lletres del notari Blanc, és a dir la presència important de petits comerciants, d’artesans i de paraires. Sembla evident que la lletra de canvi no és una activitat reservada als mercaders, els quals no tenen pas un paper important entre la clientela dels Amat.
- 16 J. M. Madurell Marimón, « Los antiguos seguros de vida en Barcelona », Anuario de Historia del Dere (...)
36La clerecia, individualment, i no pas les institucions, és la que més demana diners per negociar amb lletres de canvi amb Perpinyà, amb un 27 % del total. Alguns són beneficiats, altres canonges d’alguna seu, però la major part són rectors de parròquies rurals que en algun cas poden tenir com a fiador de la lletra un germà artesà. En altres casos la seva poca solvència els obliga a contractar una assegurança de vida que garanteixi a Pau Amat el cobrament del capital prestat en cas de defunció16.
Els pagadors i rebedors de la lletra a Perpinyà
37El préstec, signat a Barcelona pel donador o prestamista, es feia efectiu a Perpinyà pel pagador, el qual prèviament disposava del capital que li havia remès el prenedor de la lletra o prestatari. Tot seguit, l’import de la lletra era lliurat pel pagador al rebedor, el qual era l’agent encarregat pel donador i prestamista de cobrar el deute. En cas de no tenir els diners o no confiar en el crèdit del prenedor, el pagador protestava la lletra davant del notari de Perpinyà Blai Cantà.
38La comptabilitat dels Amat ratifica el que s’observa a les àpoques del notari Jeroni Bosch fetes entre 1633 i 1640 dels pagaments fets pels fiadors a Barcelona després del protest de les lletres, que ja ha quedat resumit. I és que els pagadors i rebedors dels diners a Perpinyà acostumen a ser la mateixa persona, la qual realitza les dues funcions. En els textos apareix la frase a pagar y rebre per...
39Hi ha molt pocs comerciants identificats en aquesta doble funció de pagador rebedor a Perpinyà. En més de la meitat dels casos apareix Josep Masdeu i Canyet. Alguns altres pagadors rebedors seran Gaspar i Rafael Matali, Agustí i Jeroni Novell i amb alguna aparició hi ha Jaume Badaula, Josep Balla i Jeroni Perarnau.
- 17 B C Serie General d’Arxiu Arxius. 582 (VII-1644, XI-1645). Arx. 513 (V-1649, IV- 1649, XII-1649, Ar (...)
40En la documentació de Pau Amat Major molt poques vegades hi ha els noms dels pagadors i rebedors. El que més apareix, en 10 lletres, és Gaspar Matalí i en dues Rafael Matalí. També en dues referències es troba Josep i Miquel Masdeu i Canyet17.
41No sembla habitual aquesta unió de les dues funcions en una mateixa persona i que representa que el prestamista i del deutor utilitzen a Perpinyà els serveis d’una mateixa persona. Potser això i el fet que alguns d’aquests personatges siguin comerciants de Barcelona i no pas del Rosselló pot ser explicat per les extraordinàaries circumstàncies i el gran tràfec de comerç i lletres durant aquests anys.
Ritme a l’atorgament de les lletres de canvi
42En els primers anys en què hi ha referències, 1638 i 1639, apareixen unes 15 lletres. El 1640 no es firma cap lletra, cosa que es pot interpretar com una absència de relacions econòmiques entre Barcelona i Perpinyà en aquest any i que estaria relacionada amb la revolta popular, l’entrada de l’exèrcit francès i el bombardeig de Perpinyà per les tropes castellanes. Les viles més comercials del Rosselló, com Perpinyà, Salses, Canet i Cotlliure quedaren sota el domini del rei d’Espanya fins a finals de la primavera del 1641. Tot i això, el 1641 els Amat deixaren diners en 20 lletres. Un nombre semblant, 24 lletres, se signaren el 1642. L’any amb més tràfic va ser el 1643 amb 35 lletres, que, l’any següent (1644), baixaren a 19 per arribar a ser només 2 lletres el 1645. Si s’exceptua el 1640, l’any 1645 marcarà el mínim en la contractació de lletres amb Perpinyà de tots els anys de la guerra.
43El 1646 els contactes comercials es reprengueren amb 19 lletres de canvi, i sobretot en els quatre anys compresos entre 1647 i 1650, amb una mitjana de 35 lletres cada any. Als últims mesos de la guerra gairebé no es feren lletres, només 4 l’any 1651.
44En resum, es pot dir que el desenvolupament de la guerra degué marcar el ritme en la contractació de les 258 lletres referenciades a la comptabilitat dels Amat. Un ritme que marca períodes amb relacions comercials difícils en els anys 1640, 1645 i 1651. Els anys de màxim desenvolupament del crèdit foren el 1643 i entre el 1647 i el 1650. Del total de les lletres, el 41’3 %, en nombre de 115, corresponien als anys compresos entre 1638 a 1645, mentre que la major part d’aquests préstecs, 163 exemplars, és a dir el 58’6 %, s’havien fet entre 1646 i 1651.
- 18 AHPB Bonaventura Torras, Vigessimum Tertium Manuale 1680-1681, àpoca 13-XI-1681, p. 532. Eulàlia de (...)
45Després de la guerra, Amat Menor no s’interessà gaire pels negocis, si bé va fer alguns préstecs. Sens que la seva informació ens faci servei en aquest punt, es pot dir que els contactes de Barcelona amb les fires de Perpinyà no havien desaparegut després de la Pau dels Pirineus, encara que la gran època de les lletres de canvi amb les fires ja havia passat. A la dècada del 1680 apareixen algunes lletres per Perpinyà, com la que va signar la vídua de Pau Amat Menor el 1681.18
Pau Amat Menor, veedor de la Generalitat a la Guera dels Segadors
46Una lletra era de 400 lliures, altra de 800 lliures i tres lletres entre 2.000 i 3.000 lliures. Si es jutja a través d’aquesta activitat es podria pensar que Amat Menor va tenir un petit paper en aquesta espècie de finançament indirecte de la guerra que eren en aquells moments les lletres per Perpinyà. Però el compromís econòmic del jove Amat amb la guerra fou molt important.
- 19 Eva Serra i Puig, L’inici formal de la guerra contra el rei: un censal de Tres-centes mil lliures. (...)
47Segons Eva Serra, el donzell Pau Amat Menor havia estat nomenat un dels dotze membres de la junta d’hisenda. Aquesta junta, a més de la junta de guerra, havia estat creada per l’Assemblea de Braços Generals convocada a la tardor del 1640 per Pau Claris per organitzar la defensa del Principat de les tropes del rei. Una de les primeres accions d’aquesta junta fou la proposta de que la Generalitat tragués un censal de 300.000 lliures. La col·locació del censal - amb la fermança de la ciutat de Barcelona i garantit per un augment de la bolla de la seda i altres drets de productes de luxe - troba prestamistes amb bastant rapidesa. Eva Serra ha pogut documentar quins foren els compradors del 92 % de la manlleuta i que pare i fill Amat van subscriure un total de 12.000 lliures. És a dir els Amat, amb el 4 % del censal, eren els que més havien contribuït al préstec. ¿Aquest era un compromís assumit per fidelitat política o per guany econòmic? En la meva opinió en el cas dels Amat hi jugaren els dos aspectes. Però des d’un punt de vista general, cal tenir en compte que cap membre de la junta de guerra i només quatre de la junta d’hisenda compraren censals. És a dir dels 24 membres de les dues juntes només aparegueren quatre compradors. És possible que el patriotisme no estigués relacionat amb la capacitat econòmica. El cas dels Amat potser fou dels pocs en que coincidiren fidelitat política, una forta solvència econòmica i expectatives de guany19.
- 20 B C Sèrie General d’Arxiu, Arx. 528, p. 2. Arx. 527 (XI-1640). Arx. 582 (XI-1640).
48Un dels censals subscrits pels Amat el 1641, de 3.000 lliures, ho fou ab pacte de que sempre vulla comprar una propietat de dit General tingan de lluir dit censal de 3.000 lliuras y pendrel en compte de la compra20. No es diu si aquest pacte va ser inclòs en altres censals i només s’esmenta en aquest cas. Però la possibilitat d’incloure, en casos particulars, pactes que augmentessin la garantia d’amortització del censal podrien explicar l’entusiasme d’algun comprador.
49Més endavant la vinculació d’Amat amb la Generalitat a través del càrrec de veedor de l’exèrcit, de l’anomenat Batalló, li va tornar a donar un paper econòmic considerable.
- 21 José Sanabré, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), (...)
50Amat fou veedor del Batalló entre juliol del 1642 i gener del 1646. Durant aquest període es va desplaçar al teatre de la guerra informant als Consellers de Barcelona, portant la comptabilitat, comprant blat, cobrant i pagant a càrrec de l’exercit21.
51El 1643 va fer la col·lecta de la Generalitat a les vegueries del Conflent i Capcir per un import de 1.000 lliures a benefici del Batalló. En anys posteriors el col·lector seria Domingo Negrell i d’Orri, donzell de la vila de Codolet, i que el 1644 donaria a Amat les 1.000 lliures.
52Amat cobra com a veedor diferents quantitats sense que s’indiqui el motiu d’aquestes operacions, excepte el maig del 1645 en que diu rebre de Francesc Almar, prebost del Batalló, 1.090 lliures en moneda d’or i plata, ... per lo preu de 303 cortans de blat que lo dit havia venudes en Castelló d’Empuries de ordre de dita Junta a diversos francesos monisioners del Rey Ntr. Sr. A 36 rals la quartera.
- 22 B C Sèrie General d’Arxiu Arxius núms.527 p. 77 i Arx. 582 (XI-1645)
Arx. 527 p. 91,98,100 Arx. 582 (...)
53El veedor tampoc dóna informació sobre l’origen dels pagaments que fa a l’exèrcit ni tan sols en casos de quantitats importants. El 1644 i en deu pagaments dóna al Batalló un total de 7.339 lliures i 2.451 lliures més pel maig del 1645. Tot i l’abundància de dades, els comptes d’Amat resulten poc explícits. Un altre problema és la confusió que hi ha a la comptabilitat entre els negocis privats i els relacionats del seu càrrec públic. Per tant m’ha sigut forçós rebutjar moltes dades que resultaven dubtoses22.
- 23 B C Sèrie General d’Arxiu Arxiu 527 p.67,77 Arx. 582 (XII-1643) (Any 1643). Arxiu 527 p.67 Arx. 582 (...)
54El que apareix com evident és que frequentment Amat va fer préstecs al Batalló per les seves urgències. A vegades foren préstecs graciosos, és a dir sense interès, i retornats en pocs dies. El 1643 va deixar un mínim de 10.626 lliures en cinc termes. El 1644 deixava 1.700 lliures i el 1645 unes 2.200 lliures. El novembre del 1648 deixava 1.200 lliures i pel gener del 1649 se li tornaren sense interessos en un ingrés a la taula de Manresa23.
- 24 B C Sèrie General d’Arxiu Arx. n. 582 (XI-1645) (III-VIII-IX-1646).
55En altres préstecs no s’especificava que fossin sense interès però consta que van ser de curta durada. El de novembre del 1645 se li demanaren i tornaren 400 lliures. El març del 1646 va deixar per comprar civada a l’Empordà 200 lliures que se li tornaren tot seguit. A l’agost del 1646 havia deixat al Batalló, cobrant-ho al cap de poc per mà de Francesc Burges mercader de Girona, 642 lliures en dobles d’or. També pel setembre deixava 1.100 lliures en plata i billó i 550 llires més en billó i li serien retornades en part a l’octubre24.
- 25 B C Sèrie General d’Arxiu Arx. 582 (IX-X-1644) (III-1645) Arx. 527 p 88. El 1644 Mascó és anomenat (...)
56Altres préstecs consten fets amb interès. El 10 de setembre del 1644 deixava a la Junta del Batalló 1.360 lliures per donar-les a Agustí Mascó comerciant de Ceret el qual acostumava a fer les compres de blat al Rosselló. El 4 d’octubre, en menys d’un mes, la Junta del Batalló li tornava les 1.360 lliures, més 102 lliures d’interessos, a 18 diners per lliura, es a dir al 7,5 % d’interès. Mascó tornaria a comprar blat per valor de 3.000 lliures a compte del Batalló el març del 164525.
57A banda de tots aquests préstecs, que són només uns quants exemples de l’activitat relacionada amb el seu càrrec, hi ha un moment en que Amat Menor pot ser definit com un finançer al servei de la Generalitat, institució que en aquests anys ha d’afrontar una comesa pròpia de l’Estat Modern, la financiació d’una guerra. Tal com s’ha dit, la Generalitat va recórrer a una solució antiga, l’emissió de censals o emprestit públic. Però un altre expedient més modern era recórrer directament al préstec dels comerciants. No devia ser un recurs avantatjós ja que es tractaria de crèdits a curt termini però era una solució en una situació urgent. El 6 d’agost del 1644, la Junta del Batalló formada per Francesc Puig, ardiaca major de Tortosa, Francesc de Moradell, Josep Ximenis i de Monrodon i Francesc Fontanilles subscrivia un préstec de 9.000 lliures en lletra de canvi per Perpinyà: ... per las compras faedoras per la fabrica del pa de munisió y servei del batalló. El blat havia estat comprat a Agustí Mascó, comerciant de Ceret. Els interessos eren els prescrits per la llei, el 2,5 % per fira, el 10 % anual, és a dir 227,5 lliures per fira. En successives fires els interessos van anar sent pagats. El març del 1645 començava a amortitzar-se el deute i el pagador del batalló, Pere Joan de Puigvert i Manresa tornava 3.000 lliures i el maig 2.000 lliures més, ... continuant lo cambi per la corrent fira de agost de 4.100 lliuras en noves lletres de canvi als diputats y consellers. El 24 d’agost se li amortitzaven 2.000 lliures més pel que la nova lletra era de 2.200 lliures, és a dir 2.000 lliures de capital i 200 lliures d’interessos acumulats. El febrer del 1646 el Batalló li tornava 1.358 lliures que possiblement fossin per pagar la lletra. La resta dels diners degué retornada més endavant ja que Amat no dóna cap més notícia. Aquest és l’únic préstec en lletra de canvi que va fer Amat a la Generalitat.
- 26 B C Sèrie General d’Arxiu Arx.582 (VII-VIII-1644), (III-1645) Arx. 527 p.67 i 90. Arx. 582 (I-1644) (...)
58Una altra lletra de canvi fou signada per al Consell de Cent el gener del 1644 però en aquest cas no hi havia préstec. Es tractava d’una lletra per a les fires de Nova. Els diners de la lletra, 7.650 lliures equivalents a 3.710 escuts d’or de marc, foren lliurats a Amat per cèdula del clavari de la ciutat a través de la Taula de Canvi. A Gènova renia els diners Eloi Planes. No apareix cap explicació sobre el motiu d’aquesta lletra26.
59Després del seu període de veedor Amat Menor disminuiria el seu ajut al finançament de la guerra. Com a particular va invertir molts diners en els censals que treia la ciutat de Barcelona pel pagament de la guerra. Abans de deixar el càrrec de veedor, el març del 1645, Amat Major prenia un censal de 6.000 lliures: ... Manlleuta de 200.000 lliures feta per lo Savi Consell de Cent a 12 de abril prop pasat y son per lo preu de un censal que lo clavari Philip de Boixadors me te venut a carta de gracia que son 300 lliuras de pensió y 6.000 lliuras de capital com apar en la esribania major de la casa de la ciutat.
- 27 B C Sèrie General d’Arxiu. Arx. núm 527 p. 97.
60Poc després, el 3 de maig del 1645, la ciutat tornava a treure una manlleuta de 50.000 lliures i Amat en prenia per valor de 4.000 lliures. És a dir entre maig i juny del 1645 havia deixat 10.000 lliures27.
- 28 B C Sèrie Ge neral d’Arxiu . Arx. núm. 527 p. 136. Arx.582 (VIII-IX, 1648) i Arx. 528 p.231.
61El 1647 Amat deia que se li devia un capital de 8.200 lliures per part de la Generalitat i de 10.000 lliures per Barcelona però el setembre del 1648 la ciutat havia amortitzat les 10.000 lliures. Les 8.200 lliures de la Generalitat no van arribar a ser amortitzades però sí que durant la guerra anava cobrant els interessos. A 1 de setembre del 1664 els diputats del General de Catalunya, deuen 12.910 lliures per resta de son compte tingut atrás, ço es 8.000 lliures per lo preu de 4 censals y 4.910 lliures de pensions atrassadas y fins tot 1663. És a dir es devien les pensions de 12 anys, el que vol dir que la Generalitat havia pagat els interessos fins al final de la guerra, el 165228.
Conclusions
62Donada la manca d’investigacions sobre aspectes econòmics en els anys de la Guerra dels Segadors resulta arriscat plantejar conclusions. Però les dades de la compatabilitat dels comerciants Pau Amat Major i Pau Amat Menor entre 1638 i 1664 són prou explícites com per establir-hi provisionalment alguns punts.
631 - Apareix una dinamització durant la guerra d’antigues relacions comercials i financeres entre Barcelona i Perpinyà, cosa que és de lògica si es té en compte l’àntic paper del Rosselló com a subministrador de grans per Barcelona i que era essencial en aquelles circumstàncies.
642 - A la Guerra dels Segadors l’edifici d’aquest tipus de crèdit a curt terme que era la lletra de canvi, estava format per prestamistes com els Amat i també d’altres representats a les àpoques del notari de la Llotja de Mar, Jeroni Blanc. Però l’altra part de l’edifici financer el formava els que s’arriscaven a demanar els diners en lletra de canvi preveient uns guanys. I en aquest sentit és fonamental considerar la situació socioeconòmica dels prenedors de les lletres. A la seva gran majoria eren rectors de parròquies rurals, botiguers, menestrals i artesans que fins als últims anys de la guerra no deixaren de prendre lletres de canvi arriscant rendes, salaris i estalvis. L’estudi individual d’alguns d’ells permetria definir quin era el seu paper en l’economia de la Catalunya de la primera meitat del segle XVII.
653 - L’existència de grans comerciants com els Amat, prestamistes i signants de les lletres i que tingueren un paper indirecte en la financiació de la guerra. Algun d’ells com fou Amat Menor des del seu càrrec de veedor, desempenyà funcions de banquer de la Generalitat en una comesa, la guerra, en la qual aquesta institució no tenia experiència ni estructura financera per afrontar-la. És a dir, les institucions del país -amb el protagonisme del Consell de Cent-van poder bastir en poc temps un mecanisme per encarar econòmicament la guerra, més enllà del recurs habitual que era l’emissió de censals.
66L’èxit d’aquest intent de les institucions, Generalitat i Consell de Cent, depenia de dos factors. Per una part, l’existència d’un nombre de comerciants amb disposició política i capacitat econòmica per assumir aquest compromís. Per altra part, la garantia que oferien les institucions i la puntualitat amb la que feien front als pagaments dels deutes i dels interessos. En aquest aspecte la comptabilitat d’Amat Menor revela que tant el retorn dels préstecs a curt terme com l’amortització dels censals de la ciutat i com el pagament dels interessos dels censals de la Generalitat van ser complerts en els seus termes. Els grans comerciants no haguessin invertit, ni en préstecs a curt terme ni en censals, si els compromissos no s’haguessin anat complint puntualment.
Notes
1 Antoni Simon i Tarrés i Pep Vila, Cròniques del Rosselló. Segles XVI-XVII, Barcelona, 1998, p. 1
2 BC (Biblioteca de Catalunya). Fullets Bonsoms 6135. Relación verdadera de algunos casos que han sucedido en el Principado de Cathaluña y condado del Rosellón, hecho por los soldados en sus tránsitos dentro de este año 1640, p. 115. Fullets Bonsoms 6130 Memorial de la invasión francesa por el Rosellón el año 1639 por el mes de junio, p. 92.
A Portugal, el 1643, també es percebia que els oficials castellans els interessava allargar la guerra pels guanys i robatoris que feien. Cartas de algunos padres de la Compañía de Jesús sobre los sucesos de la Monarquía entre los años 1634 y 1648. Memorial Histórico Español. Vol. XVII Madrid 1863 p. 366.
3 J. Calmette et E. H. Hurtebisse. Correspondance de la ville de Perpignan de 1399 a 1660. « Extraits de la Revue de Langues Romanes ». Tomes LXVIII a LXV, Montpellier 1927. Doc. XCI (1588), CI, CII, CIII, CXVII, CLV.
Encara que a les corts del 1599 Perpinyà obtingué algunes prerrogatives de tipus econòmic, no pogué fer-se amb el control del comerç blader de la seva vegueria. Eva Serra. Perpinyà a les corts catalanes del 1599. « La ciutat i els poders ». Actes du Colloque du Huitième Centenaire de la Charte de Perpignan. Perpingnan, 2000, p. 333-346, p. 344.
En el comerç de grans podien intervenir —tot i interferint-se amb ordres contradictòries— el capità general de Catalunya, el governador dels comtats, els cònsols de Perpinyà i el capità general del castell. Així, la ciutat de Barcelona el 30 de març del 1623 envia una carta als cònsols demanant-los que no impedeixin que el seu agent compri grans al Rosselló i la mateixa carta és tramesa al capità general del castell de Perpinyà i al governador dels comtats. AHCB Fons Consell de Cent, Lletres closes Serie VI num.80 (1623-1626). 17-I-1605 a 25-IX-1607 Serie VI núm. 72.
Perpinyà suportava malament aquesta ingerència en el comerç de cereals: « On affirmait – peut-être avec raison – que les fonds locaux allaient au dehors », Joseph Calmette, Histoire du Roussillon, Paris, 1923, p. 168.
4 Joan Lluís Palos Peñarroya, Catalunya a l’imperi dels Àustries. Lleida 1994 p. 383, 384 i 407.
5 AHCB (Arxiu Històric Ciutat Barcelona) Fons Consell de Cent, Lletres Closes Sèrie VI núm. 72 (1605-1607). Philip Wolff, Histoire de Perpignan, Toulouse, 1985, p. 104. René Bes, Les relations entre la ville de Perpignan et la cité de Barcelone (1573-1644). Un cas de divorce sans consentement mutuel, Université Toulouse-Le Mirail 1981, p. 46, 47-48 i 58. Sobre la mà armada del 1629, p. 126, 127 i 128. J. Calmette et E. H. Hurtebisse. Correspondance… Doc. CLXXV.
A més d’exportar cerals i moltons, a través de Perpinyà s’importaven a Barcelona draps i capes de pastor o capes gascones, les quals sovint entraven de contraban. Des de Catalunya i a través de Perpinyà s’exportava a França ferro i sal de Cardona. Eva Serra, Le Roussillon et la Generalitat de Catalogne aux XVIe et XVIe siècles: les visites de la Diputació del General (1590-1626). « Le Roussillon de la Marque Hispanique aux Pyrénées Orientales, VIIIe-XXe siècles ». Perpignan 1995, p. 39-62, p. 45 a 47 i 49.
6 J. Calmette et E. H. Hurtebisse, Correspondance… El 1593 la vila ha comprat 500 arcabusos, trobant defectes en algun cartutxo. Perpinyà vol concertar lo que se haurà de fer perque aqueixa ciutat cobre y aquesta vila se cobre lo que es seu. Doc. CXVIII. El 1597 Perpinyà informa de que tem la invasió de l’enemic francès el qual, crehem ha de tornar no obstant sobrevinga lo ivern per tenir la retirada molt certa, y segura la provisio dels bastiments per al exercit per via de la mar. Demana pólvora a Barcelona. Doc. CXXXIV.
7 René Bes, Les relations entre…, p 57 i 58. Alícia Marcet, Le rattachement du Roussillon à la France, Perpignan, 2002, p. 109.
8 El lloctinent general o virrei tenia la jurisdicció derivada del rei, amb nombroses atribucions. Una de concreta era la concessió als municipis de la facultat de celebrar fires i mercats. La seva actuació principal era l’expedició de certs privilegis referents al règim, l’administració i les finances municipals. Les pragmàtiques eren publicades en veu de crida pública i no era cap tipus de llei sinó la forma de notificació. Víctor Ferro, El Dret Públic Català. Les institucions a Catalunya fins el decret de Nova Planta, Vic, 1993, p. 54, 62-63, 85, 305.
9 Raymond de Roover, L’evolution de la lettre de change. XIVe-XVIIIe siècles, París, 1953, p. 132, 133, 138.
10 B C Follets Bonsoms 9977. Crides y edictes fets per lo Excelentissim senyor Don Joan Sentis bisbe de Barcelona de la Sacra Catolica Real Magestat Conseller, Virrei y capità general, en lo Principat de Catalunya y comtats de Rossello y Cerdanya, sobre la erecció de fires y cambis, en la vila de Perpinya. Llibre de privilegis, usos, estils y ordinacions de Consulat de Mar de la Fidelissima vila de Perpinyà. Perpinyà 1651.
11 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). Pere Pau Vives, Llibre segon de concordies 1641-1647. Comptes de Jaume Damians entre 1624 i 1635 (sense data, 1646) Avanços que que fas ab los negocis... per compte i carrec dels herus de Francesc Blanc notari de Barcelona, p. 307 a 319. Especialment p. 307, 310 i 314.
12 BC Sèrie General d’Arxiu, Arxiu núm.513, Manual de Pau Amat Major (1645-1652). Les pàgines no estan numerades i faig les citacions pel mes i l’any en els quals apareix la dada. Així mateix a l’Arxiu núm. 582, Manual de Pau Amat Menor (1641-1653) i a l’Arxiu núm. 525, Manual de Pau Amat Menor (1654-1663).
En els arxius núm. 526, 524 i 527 en estar numerades les pàgines faré la citació per aquesta numeració. Arxiu núm. 526, Manual de Pau Amat Major y Menor (1639-1641). Arxiu núm. 524, Manual de Pau Amat Major y Menor (1641-1646). Arxiu núm. 527 Llibre Major de Pau Amat Menor (1641-1653) . Arxiu núm. 528, Llibre Major de Pau Amat Menor (1654-1668).
13 A part d’una lletra de canvi feta per comprar pa de munició i que es veurà més endavant, només una vegada queda clar que el motiu directe és l’exèrcit. El 1639 es firma una lletra de canvi pel pagament dels soldats de la vila de Terrassa. B C Sèrie General d’Arxiu, Arx. 526 p.73.
14 AHPB Joan Baptista Gracia, Manuale 1649-1650 (sensa paginar). El 27 d’agost del 1650 Amat deixa a Francesc Valls 307 lliures a canvi per Perpinyà. En aquest manual, i en general en els del notari Gracia, el qual és també prenedor de lletres d’Amat —és a dir que són recíprocament clients— apareixen moltes àpoques de petits préstecs fets per Amat Major a pagesos i artesans. El 14-III-1650 deixa a Pere Prat de Sarrià 25 lliures i el 1-XII-1650 li deixarà 10 lliures més. El 13-VI-1650 presta 238’10 lliures a Ramon Sagués, passamaner, i Rafael Albià, botiguer de teles. El 18-VII-1650 deixa 70 lliures sense interessos a Andreu Cortés, pagès de la parròquia del Pi, i a tornar al cap de tretze mesos. El 4-XI-1650 deixa 90 lliures a Honorat Bofill i el 14-XI-1650 n’hi deixa 33 més . El 7-XI-1650 deixa 100 ll a Francesc Valls pagès de Barcelona a tornar el 15-VII-1651.
15 BC Sèrie General d’Arxiu. Arxius núm. 513, 525, 527, 582. Les referències es troben preferentment en els llibres d’Amat Major. Arxius núm. 526 i 524.
16 J. M. Madurell Marimón, « Los antiguos seguros de vida en Barcelona », Anuario de Historia del Derecho Español, XXVII-XVIII Barcelona 1957-1958 p. 889-1134 p. 932, 938, 939
17 B C Serie General d’Arxiu Arxius. 582 (VII-1644, XI-1645). Arx. 513 (V-1649, IV- 1649, XII-1649, Arx. 52, p. 67, 73, 75, Arx. 524, p. 13, 30, 39, 63, 140.
18 AHPB Bonaventura Torras, Vigessimum Tertium Manuale 1680-1681, àpoca 13-XI-1681, p. 532. Eulàlia de Boixadors firmava àpoca de 20 dobles d’or que havia deixat en lletra de canvi. J. M. Madurell Marimon, Los antiguos seguros..., p. 183, 196, 197.
19 Eva Serra i Puig, L’inici formal de la guerra contra el rei: un censal de Tres-centes mil lliures. Nota a un aspecte de la Guerra dels Segadors, « El Barroc català ». Quaderns Crema, Barcelona, 1989, p. 89-135. P. 90,99,101,108.
20 B C Sèrie General d’Arxiu, Arx. 528, p. 2. Arx. 527 (XI-1640). Arx. 582 (XI-1640).
21 José Sanabré, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona, 1956, p. 313.
El setembre del 1644 havia residit 38 dies a Girona cobrant 30 sous al dia i posteriorment a l’octubre i novembre havia estat 69 dies per fer els comptes de les compres de blat i grans fetes a l’agost.
B C Arx. 582 (3-VIII-1644).
22 B C Sèrie General d’Arxiu Arxius núms.527 p. 77 i Arx. 582 (XI-1645)
Arx. 527 p. 91,98,100 Arx. 582 (V-1645) (Cobraments)
Arx. 527 p. 91,100 i p. 107,108,136 (Pagaments)
Amat parla de la compra i venda de metalls preciosos, deposits en or i plata i transferències a la Taula i al Banc de la ciutat, però no diu en quin concepte es fan les operacions. Arx. num. 527 p.88,91,92,98,99,136,175 i 186.
23 B C Sèrie General d’Arxiu Arxiu 527 p.67,77 Arx. 582 (XII-1643) (Any 1643). Arxiu 527 p.67 Arx. 582 (III- V- VI i VII-1644) (Any 1644) Arx. 582 (III i V-1645) (Any 1645) Arx. 582 (XI-1648) (I-1649). Arx.527 p.151 (Any 1648).
24 B C Sèrie General d’Arxiu Arx. n. 582 (XI-1645) (III-VIII-IX-1646).
25 B C Sèrie General d’Arxiu Arx. 582 (IX-X-1644) (III-1645) Arx. 527 p 88. El 1644 Mascó és anomenat burgès de Perpinyà.
26 B C Sèrie General d’Arxiu Arx.582 (VII-VIII-1644), (III-1645) Arx. 527 p.67 i 90. Arx. 582 (I-1644) (Nova)
27 B C Sèrie General d’Arxiu. Arx. núm 527 p. 97.
28 B C Sèrie Ge neral d’Arxiu . Arx. núm. 527 p. 136. Arx.582 (VIII-IX, 1648) i Arx. 528 p.231.
Table des illustrations
![]() | |
---|---|
Titre | Any 1633 |
Crédits | AHPB Jeroni Bosch, Protocollus (1633-1640), 2-VIII-1633,11-X-1633,15-XI-1633,16-XI, 1633,10-XII- 1633,20-xii-1633,20-xii-1633 |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-1.jpg |
Fichier | image/jpeg, 590k |
![]() | |
Titre | Any 1634 |
Crédits | Jeroni Bosch, Protocollus (1633-1640) 9-II-1634,29-V-1634,29-V-1634,29-V-1634,7-IX-1634,20-X-1634. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-2.jpg |
Fichier | image/jpeg, 27k |
![]() | |
Titre | Any 1635 |
Crédits | Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1635), 1-VI-1635,5-VI-1635,5-VI-1635,5-VI-1635 14-VI-1635. Protocollus (1633-1640), 19-I-1635,24-I-1635. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-3.jpg |
Fichier | image/jpeg, 26k |
![]() | |
Titre | Any 1636 |
Crédits | Jeroni Bosch, Protocollus (1635-1640), 5-VI-1636,5-VI-1636,12-VI-1636,7-VI-1636,27-VI-1636,22-VIII- 1636,30-VIII-1636,4-IX-1636, 21-VIII-1636,5-IX-1636,10-IX-1636,10-IX-1636,10-IX-1636. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-4.jpg |
Fichier | image/jpeg, 49k |
![]() | |
Titre | Any 1637 |
Crédits | Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1625-1634), 5-VI-1638, Sig. 17 23-VII-1637. Esborrany d’Actes de Llotja (1637), 5-VI-1638, 27-VIII-1638, 4-IX-1638,6-IX-1638, 13-IX-1638. Sig. 17 7-VI-1637,---1637, 23-VII-1637. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-5.jpg |
Fichier | image/jpeg, 601k |
![]() | |
Titre | Any 1638 |
Crédits | Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1625-1634), 5-VI-1638,5-VI-1638,27-VIII-1638,4-IX-1638,6- IX-1638,13-IX-1638. Esborrany d’Actes de Llotja (1637), 25-II-1638,3-III-1638,10-III-1638. Esborrany d’Actes de Llotja (1638-16639), 10-III-1638, 10-III-1638,12-V-1638,6-VII-1638. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-6.jpg |
Fichier | image/jpeg, 671k |
![]() | |
Titre | Any 1639 |
Crédits | Jeroni Bosch, Esborrany d’Actes de Llotja (1638-1639), 28-I-1639,29-V-1639,- - -1639. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-7.jpg |
Fichier | image/jpeg, 592k |
![]() | |
Titre | Any 1640 |
Crédits | Jeroni BoschE, sborrany d’Actes de Llotja (1625-1634), 15 24-IV-1640,3-V-1640,3-V-1640,20-VI- 1640,20-VI-1640,11-VII-1640,11-VII-1640. Protocollus (1633-1640), 26-I-1640. |
URL | http://books.openedition.org/pumi/docannexe/image/36871/img-8.jpg |
Fichier | image/jpeg, 56k |
© Presses universitaires du Midi, 2005