Pròleg
p. 7
Texte intégral
1Els Cursos d’Arqueologia d’Andorra, iniciats l’any 1988, tenen la vocació de reunir, al voltant d’un mateix tema, historiadors de les universitats d’ambdues bandes dels Pirineus. Aquest extens marc geogràfic es completa amb una gran diversitat d’aproximacions, pel fet que els cursos convoquen especialistes de les diferents branques històriques. A més de les classes presencials i de les sessions de debat, aquesta iniciativa pública es difon en una col·lecció editorial que pretén ser una eina de formació per als estudiants universitaris.
2L’any 1997, d’acord amb la seva vocació de tractar temes monogràfics i especialitzats, el curs va col·laborar en l’organització del 4t Congrés Europeu sobre Ceràmica Antiga. Aquesta experiència es repeteix en l’edició de l’any 2003 al participar en l’organització del Col·loqui Internacional d’Andorra sobre el Comerç i les Xarxes Comercials als Pirineus.
3En aquesta ocasió, l’interès d’Andorra s’explica per la seva doble condició de país dels Pirineus i, molt especialment, de lloc de pas. Durant segles, la població d’aquestes valls ha tingut una circulació ininterrompuda de persones, de ramats i de productes, que anaven i venien d’una vessant a l’altra del massís. Lluny de l’estereotip de valls enclavades i aïllades, en el passat aquestes terres van saber-se obrir, fet que ha marcat profundament la identitat andorrana. Des de sempre Andorra ha estat una terra de pas i, alhora, un refugi. La pluralitat de la societat actual n’és el viu testimoni.
4Avui, aquesta obertura cap a l’exterior és una idea que guia la política cultural del país. La participació i la implicació en diversos projectes transfronterers és un element recurrent dins la feina desenvolupada des del ministeri encarregat de la cultura. La publicació de les actes d’aquest 7è curs d’Història d’Andorra / Col·loqui Internacional d’Andorra sobre el Comerç i les Xarxes Comercials als Pirineus, tant pel que fa al nombre com a l’origen dels historiadors que hi han col·laborat, constitueix un exemple d’aquesta voluntat. La Ruta del Ferro als Pirineus, que recentment ha rebut una menció del Consell d’Europa, o el futur itinerari de l’hàbitat rural, en són dos altres.
5Finalment, en aquesta setena edició, s’ha fet oficial una nova denominació. Els cursos d’arqueologia són ara cursos d’història. Aquest canvi reflecteix millor la pluridisciplinaritat que caracteritza aquestes trobades en què especialistes en arqueologia, en documentació escrita i en laboratori es reuneixen amb un sol objectiu : fer i comunicar història.
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Mine claire
Des paysages, des techniques et des hommes. Les techniques de préparations des minerais de fer en Franche-Comté, 1500-1850
Hélène Morin-Hamon
2013
Études sur la sociabilité à Toulouse et dans le Midi toulousain de l’Ancien Régime à la Révolution
Michel Taillefer
2014
« Rapprocher l’école et la vie » ?
Une histoire des réformes de l’enseignement en Russie soviétique (1918-1964)
Laurent Coumel
2014
Les imprimeurs-libraires toulousains et leur production au XVIIIe siècle (1739-1788)
Claudine Adam
2015
Sedes Sapientiae
Vierges noires, culte marial et pèlerinages en France méridionale
Sophie Brouquet (dir.)
2016
Dissidences en Occident des débuts du christianisme au XXe siècle
Le religieux et le politique
Jean-Pierre Albert, Anne Brenon et Pilar Jiménez (dir.)
2015
Huit ans de République en Espagne
Entre réforme, guerre et révolution (1931-1939)
Jean-Pierre Almaric, Geneviève Dreyfus-Armand et Bruno Vargas (dir.)
2017