Version classiqueVersion mobile

La Taifa de Denia

 | 
Travis Bruce

Sources

Texte intégral

Sources Arabes

‘Abd Allāh b. Buluqqīn al-Zīrī, Kitāb al-tibiyān li al-āmīr ‘Abd Allāh b. Buluqqīn ākhir umarā’ banī zīrī bi-Gharnāṭā, éd. A.T. ṬĪBĪ, Rabat, 1995 (trad. anglaise A.T. ṬĪBĪ, The Tibyān : Memoirs of ‘Abd Allāh b. Buluggīn, Last Zīrid Amīr of Granada, Leyde, 1986 ; éd. et trad. française partielles E. LÉVI-PROVENÇAL, « Les ‘Mémoires’ de ‘Abd Allāh, dernier roi zīride de Grenade. Fragments publiés d’après le manuscrit de la Bibliothèque d’al-Qarawīyīn Fès, avec une introduction et une traduction française », al-Andalus, 3, 1935, pp. 233- 344 et al-Andalus, 4, 1936, pp. 29-145).

ABŪ ‘l-FIDĀ (Ismā‘īl b. ‘Alī), al-Mukhtaṣar fī al-khabār al-bashar, 4 vols., éd. M. ZEINHOM, Le Caire, 1998.

AMARI (Michele), « Nuovi ricordi arabici su la storia di Genova », Atti della società ligure di storia patria, v. 5, 1867, pp. 549-635.

________, I diplomi arabi del r. archivio fiorentino, Florence, 1863.

________, I diplomi arabi del r. archivio fiorentino (appendice), Florence, 1867.

________, éd. et trad. italienne, Biblioteca arabo-sicula. Ossia raccolta di testi arabici che toccano la geografia, la storia, la biografia e la bibliografia della Siclia, Turin et Rome, 1880 (rééd., U. RIZZITANO, texte arabe, 2 vols., Palerme, 1988 ; trad. italienne, 3 vols., Palerme, 1997).

‘ARĪB b. Sa‘id al-Qurṭubī, Crónica de ‘Arīb sobre al-Andalus, trad. espagnole, J. CASTILLA BRAZALES, Grenade, 1992.

Al-BAKRĪ (Abu ‘Ubayd ‘Abd Allāh ‘Abd al-‘Azīz b. Muḥammad), al-Masālik wa-l-mamālik (Description de l’Afrique septentrionale par Abou-Obeïd-el-Bekri), éd. et trad. française M.G. de SLANE, Paris, 1911-13 (ré-éd. Paris, 1965). Également consultée l’édition de R. Ṭalaba, Beyrouth, 2003.

BEN SHEMESH (A.), Taxation in Islām, vs. 2 et 3, trads. anglaises partielles du Kitāb al-Kharāj de Qudāma b. Ja‘far et du Kitāb al-Kharāj d’Abū Yūsuf, Leyde, 1965, 1969.

BRAMON (Dolors), De quand érem o no musulmans : textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J.M. Millàs i Vallicrosa, Barcelone, 2000.

Chronique anonyme des mulūk al-ṭawā’if, éd. E. LEVI-PROVENÇAL, publiée en appendice du Bayān al-mughrib, t. III (voir infra), Paris, 1930 (ré-éd. Beyrouth, s.d.), pp. 287-316 (trad. espagnole F. MAILLO SALGADO, Crónica anónima de los reyes de taifas, Madrid, 1991).

Crónica anónima de Abd al-Raḥmān III al-Nāṣir, éd. et trad. espagnole E. LEVI-PROVENÇAL et E. GARCÍA GÓMEZ, Madrid-Grenade, 1950.

Al-ḌABBĪ (Aḥmed b. Yahyā b. Aḥmed b. ‘Amīra), Kitāb bughyat al-multamis fī tarīkh rijāl al-andalus (Desiderium quaerentis historam virorum populi andalusiae [dictionarium biographicum]), (B.A.H. 3), éds. F. CODERA et J. RIBERA, Madrid, 1885. Également consultée l’édition de I. al-Abyarī, M.A. 14-15, Le Caire, 1989.

Al-DĀWUDĪ (Aḥmed b. Naṣr), Kitāb al-Amwāl, éd. partielle et trad. française dans H.H. ABDUL-WAHAB et F. DACHRAOUI, « Le régime foncier en Sicile au Moyen Age (IXe et Xe siècles). Editions (texte arabe) et traduction d’un chapitre du ‘Kitāb al-Amwāl’ d’al-Dāwudī », Etudes d’orientalisme dédiées à la mémoire de Lévi-Provençal, t. II, pp. 401-444.

Dhikr bilād al-Andalus (Descripción anónima de al-Andalus), 2 vols., éd. et trad. espagnole L. MOLINA, Madrid, 1983.

FAGNAN (E.), Extraits inédits relatifs au Maghreb (géographie et histoire), traduits de l’Arabe et annotés, Alger, 1924.

Fatḥ al-Andalus, éd. L. MOLINA, Madrid, 1994 (trad. espagnole M. PENELAS, La Conquista de al-Andalus, Madrid, 2002).

Fragments historiques sur les Berbères au Moyen Âge. Extrait inédits d’un recueil anonyme compilé en 712-1312 et intitulé Kitab mafakhir al-Barbar, éd. E. LEVI-PROVENÇAL, Rabat, 1934.

Al-ḤIMYARĪ (Ibn ‘Abd al-Mun’im), La Péninsule ibérique au Moyen Age d’après le Kitâb ar-Rawd al-mi‘târ fî habar al-aktâr d’Ibn ‘Abd al-Mun‘im al-Himyarî, éd. et trad. française E. LEVI-PROVENÇAL, Leyde, 1938.

Ḥudūd al-‘ālam. ‘The Regions of the World’. A Persian Geography 372 A.H.-982 A.D., trad. anglaise V. MINORSKY, Londres, 1937.

Al-ḤUMAYDĪ (Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Fatūh), Kitāb judhwat al-muqtabis fī dhikr wulāt al-Andalus, éd. M. Ibn TAWIT al-Tanyī, Le Caire, 1953. Également consultée l’édition de I. al-Abyārī, M.A. 7-8, Le Caire, 1989 (trad. anglaise partielle de l’introduction dans P. de GAYANGOS, The History of the Mohammedan Dynasties in Spain. vol 2, appendice B., rééd. New York, 1964).

Ibn al-ABBĀR, al-Mu‘jam fī āṣḥab al-qāḍī al-imām Abī ‘Alī al-Ṣadafī (Almôcham de

discipulis Abu Ali Assadafi), (B.A.H. t. 4), éd. F. CODERA, Madrid, 1886.

________, Kitāb al-tākmila li-kitāb al-ṣila (Complementum libri assilah [dictionarium biographicum]), 2 vols. (B.A.H., t. 5-6), éd. F. CODERA, Madrid, 1887-1888.

________, Kitāb al-tākmila li-kitāb al-ṣila (Texte arabe d’après un manuscrit de Fès, complétant les deux volumes édités par F. Codera), éds. A. BEL et M. BEN CHENEB, Alger, 1920.

________, Kitāb al-ḥulla al-siyarā’, 2 vols., éd. H. MONÉS, Le Caire, 1964.

________, Al-Muqtadhab min kitāb tuḥfat al-qādim, M.A. 17, éd. I. al-Abyārī, Le Caire, 1989.

Ibn al-ATHĪR, al-Kāmil fī al-tārīkh, 14 vols., éd. C.J. TORNBERG, Leyde, 1851-76 (ré-éd. Beyrouth, 1979) (trad. française E. FAGNAN, Annales du Maghreb et de l’Espagne, Alger, 1898).

Ibn BASHKUWĀL (Abd al-Malik), Kitāb al-ṣila, 2 vols. (B.A.H. 1-2), éd. F. CODERA, Madrid, 1882-3. Également consultée l’édition de I. al-Abyarī, M.A. 11-13, Le Caire, 1989.

Ibn BASSĀM al-SHANTARĪNĪ (Abu al-Ḥasan ‘Alī), al-Dhakhīra fī maḥāsin ahl al-jazīra, 4 vols., éd. I. ‘ABBĀS, Beyrouth, 2000.

Ibn DARRĀJ (al-Qastallī), Dīwān, éd. M. Makki, Damas, 1961.

Ibn al-FARADĪ (Abū l-Walīd ‘Abd Allāh b. Muhammad al-Azdī), Kitāb tārīkh ‘ulamā al-Andalus (Historia virorum doctorum Andalusiae), 2 vols. (B.A.H., vols. 7-8), éd. F. CODERA, Madrid, 1892. Également consultée l’édition de I. al-Abyarī, M.A. 3-5, Le Caire, 1989.

Ibn ḤAWQAL, Kitāb ṣūrat al-ārḍ (Opus Geographicum), B.G.A., vol. 2, éd. J.H. KRAMERS, Leyde, 1967 (trad. française J.H. KRAMERS et G. WIET, La Configuration de la Terre [Kitab surat al-ard], 2 vols., Paris, 1964 [ré-éd. Paris, 2001]).

Ibn ḤAYYĀN, Kitāb al-muqtabis fī tārīkh rijāl al-Andalus. t. III. Chronique du règne du calife umaiyade ‘Abd Allāh à Cordoue. Texte arabe, éd. M.M. ANTUÑA, Paris, 1937.

________, al-Muqtabas fī al-akhbār balad al-Andalus, éd. ‘A. al-R. al-ḤAJĪ, Beyrouth, 1965 (trad. espagnole E. GARCIA GOMEZ, Anales Palatinos del califa de Cordoba al-Hakam II, por ’Îsâ ibn Ahmad al-Râzî. [El califato de Cordoba en el Muqtabis de Ibn Hayyân], Madrid, 1967).

________, al-Muqtabas V, éd. P. CHALMETA, F. CORRIENTE et M. SUBḤ, Madrid, 1979 (trad. espagnole J. VIGUERA et F. CORRIENTE, Cronica del califa ‘Abdarraḥmān III an-Nāṣir entre los años 912 y 942, Sarragosse, 1981).

________, Muqtabis II. Anales de los Emires de Córdoba Alhaquém I (180-206 H. / 796-822 J.C.) y Abderramán II (206-232 / 822-847), éd. en fac-similé du manuscrit arabe J. VALLVE BERMEJO, Madrid, 1999 (trad. espagnole M.‘A. MAKKĪ et F. CORRIENTE, Crónica de los emires Alḥakam I y ‘Abdarraḥmān II entre los añs 796 y 847 [Almuqtabis II-1], Saragosse, 2001).

________, La primera década del reinado de Al-Ḥakam I, según el Muqtabis II, 1 de Ben Ḥayyān de Córdoba (m. 469 h./1076 J.C.), éd. et trad. espagnole J. VALLVE et F. RUIZ GIRELA, Madrid, 2003.

Ibn ḤAZM, « Un codice inexplorado del cordobes Ibn Hazm », texte arabe et trad. espagnole M. Asín Palacios, Al-Andalus, 2, 1934, pp. 1-56.

________, Risâla fî fadl al-Andalus, trad. française Ch. PELLAT, « Ibn Hazm, bibliographe et apologiste de l’Espagne musulmane », Al-Andalus, 19-1, 1954, pp. 53-101.

________, Jamharat ānsāb al-‘arab, éd. A.M. HĀRŪN, Le Caire, 1971. (trad. espagnole des passages rélatifs à l’Espagne E. TERÉS SABADA, « Linajes árabes en al-Andalus », al-Andalus, 22, 1957, pp. 55-111, 337-376.

________, Naqṭ al-‘arūs, Textos Medievales, 39, éd. C.F. SEYBOLD, trad. espagnole L. SECO DE LUCENA, Valence, 1974.

________, Tawq al-hamâma fî-l-ulfa wa-l-ullâf (Collier de la colombe sur l’amour et les amants), trad. française G. MARTINEZ-GROS, Paris, 1992.

Ibn ‘IDHĀRĪ (al-Marrākushī), Histoire de l’Afrique du Nord et de l’Espagne musulmane intitulée Kitāb al-bayān al-mughrib, t. I, Histoire de l’Afrique du Nord de la conquête au XIe siècle, éd. G.S. COLIN et E. LEVI-PROVENÇAL, Leyde, 1948 ; t. II, Histoire de l’Espagne musulmane de la conquête au XIe siècle, 1951 (ré-éd. Beyrouth, s.d.) (trad. française E. FAGNAN, Histoire de l’Afrique et de l’Espagne intitulée al-Bayano’l-mogrib, 2 vols., Alger, 1901/04).

________, al-Bayān al-mughrib, t. III, Histoire de l’Espagne musulmane au XIe siècle. Texte arabe publié pour la première fois d’après un manuscrit de Fès, éd. E. LÉVI-PROVENÇAL, Paris, 1930 (ré-éd. Beyrouth, s.d.) (trad. espagnole F. MAÍLLO SALGADO, La Caída del califato de Córdoba y los reyes de taifas (al-Bayân al-Mugrib), Salamanca, 1993).

Ibn al-KARDABŪS, Historia de al-Andalus (Kitāb al-Iktifā’), trad. espagnole F. MAÍLLO SALGADO, Madrid, 1986.

Ibn KHALDŪN, Kitāb al-‘ibar wa-dīwān al-mubtada’ wa-al-khabar fī ayyām al- ‘arab wa-al-‘ajam wa-al-barbar wa-man ‘āṣarahum min dhawī al-sulṭān al-akbar, 7 vols., Beyrouth, 1956-61 (trad. française partielle M.G. de SLANE, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l’Afrique septentrionale, 4 vols., sous la direction de P. CASANOVA, Paris, 1968 ; M.G. de SLANE, Les Prolégomènes, 3 vols., rééd. Paris, 1996).

Ibn KHALLIKĀN, Wafayāt al-a‘yān wa anbā’ abnā’ al-zamān, 6 vols., éd. M.M. al-Dīn ‘Abd al-Ḥamīd, Le Caire, 1948 (trad. anglaise partielle, 4 vols., B. de SLANE, Ibn Khallikan’s Biographical Dictionary, Londres, 1842).

Ibn KHĀQĀN (al-Fatḥ), Qalā‘id al-‘iqyān, Tunis, 1990.

Ibn al-KHAṬĪB (Lisān al-Dīn), Kitāb a‘māl al-a‘lām, éd. partielle E. LÉVI-PROVENÇAL Histoire de l’Espagne musulmane extraite du Kitāb a‘māl al-ā‘lām, Rabat, 1934.

________, al-Iḥāṭah fī ākhbār Gharnāṭah, 4 vols., éd. M. ‘A. ‘Inān, Le Caire, 1973.

Ibn KHURRADĀDHBIH (‘Ubayd Allāh), Kitāb al-masālik wa al-mamālik, éd. M.J. de GOEJE, B.G.A., v. 6, Leyde, 1967.

Ibn RUSTIH, Kitāb al-a‘lāq al-nafīsa, ed. partielle dans Description du Maghreb et de l’Europe au IIIe-IXe siècle, éd. du texte arabe et trad. française M. HADJ-SADOK, Alger, 1949, pp. 62-78 (nous avons également consulté Les Atours précieux, trad. française G. WIET, Le Caire, 1955).

Ibn SA‘ĪD (Abū l-Hasan ‘Alī b. Mūsā, al-Maghribī), Al-Mughrib fī ḥulā al-maghrib, 2 vols., éd. S. ḌAYF, Le Caire, 1953.

________, Kitāb basṭ al-arḍ fī al-ṭūl wa-l-‘arḍ, éd. J. VERNET GINES, Tetouan, 1958 (trad. italienne partielle, M. AMARI, B. A.-S., I, pp. 181-184).

Ibn SA‘ĪD (Abū l-Qāsim al-Andalusī), Kitāb ṭabaqāt al-ūmam (Livre des Catégories de Nations), éd. du texte arabe L. CHEIKHO et trad. française R. BLACHÈRE (rééd. des éditions de Beyrouth, 1912 et de Paris 1935), Frankfurt, 1999.

Ibn SAMMĀK al-‘Āmalī (Abū al-Qāsim Muḥammad b. Abū al-‘Alā), al-Zahrāt al-manthūra fī al-nukat al-akhbār al-mā’thūrah, éd. M. MAKKĪ, Le Caire, 2003.

Ibn al-ZUBAYR, (al-Qāḍī al-Rashīd), Kitāb al-hādāya wa-l-tuḥaf, trad. anglaise Gh. H. QADDUMI, A Medieval Islamic Book of Gifts and Treasures : Translation, annotation, and commentary on the “Kitab al-Hādāya wa al-Tuḥaf”, Ph.D. dissertation, Harvard University, 1990.

IDRĪS (Ibn al-Ḥasan ‘Imād al-Din), Tarīkh al-khulafā’ al-fāṭimiyin bi-l-maghreb : al-qism al-khāss min kitāb ‘uyūn al-akhbār, éd. M. YALAOUI, Beyrouth, 1985.

IDRĪSĪ (Abū ‘Abd Āllah Muhammad), Opus geographicum sive « Liber ad eorum delectationem qui terras peragrare studeant », éds. E. CERULLI, F. GABRIELI, G. LEVI DELLA VIDA, L. PETECH, G. TUCCI, Naples-Rome, 1971-84 (trads. françaises : P.-A. JAUBERT, Kitāb nuzhat al-mushtāq [La géographie d’Édrisi], Paris, 1836-40 [ré-éd. Amsterdam, 1975] ; H. BRESC et A. NEF, La Première géographie de l’Occident, Paris, 1999).

________, Los Caminos de al-Andalus en el siglo XII. « Uns al-muhāj wa-rawd al-furāj », éd. et trad. espagnole J. ABID MIZAL, Madrid, 1989.

Al-IṢṬAKHRĪ, Kitāb masālik al-mamālik (Viae regnorum descriptio ditionis moslemicae), B.G.A. vol. 3, éd. M.J. de GOEJE, Leyde, 1967 (trad. française partielle, A. MIQUEL, « La description du Maghreb dans la géographie d’al-Içt’akhrī », ROMM, 15-16, 1973, pp. 231-239 ; trad. italienne partielle, M. AMARI, B.A-R., I, pp. 9-12).

Al-KHUSHANĪ (Abū ‘Abd Allāh Muḥammad b. al-Hārith), Qudāt Qurṭuba, M.A. 6, éd. I. al-Abyārī, Le Caire, 1989

Kitāb tārīkh jazīrat Ṣiqilliya, éd. M. AMARI, B.A.-S., texte arabe, I, pp. 190-203 (trad. italienne, B.A.-S., texte italienne, I, pp. 224-236).

LÉVI-PROVENÇAL (E.), Inscriptions arabes d’Espagne, 2 vols., Leyde-Paris, 1931.

MAQDĪSH (Maḥmūd), Nuzhat al-anẓār fī ‘ajā’ib al-tawārīkh wa al-ākhbār, 2 vols., éds. ‘A. ZUWĀRĪ et M. MAḤFŪDH, Beyrouth, 1988.

Al-MAQQARĪ (Ahmed Ibn Mohammed), The History of the Mohammedan Dynasties in Spain ; extracted from the Nafhu-t-tíb min ghosni-l-Andalusi-r-rattíb wa táríkh Lisánu-d-Dín Ibni-l-Khattíb, 2 vols, trad. anglaise P. de GAYANGOS, rééd. New York, 1964.

Al-MĀWARDĪ, Les Statuts gouvernementaux, trad. française E. FAGNAN, Alger, 1915.

MONROE (James T.), The Shu‘ūbiyya in al-Andalus. The Risāla of Ibn Garcia and Five Refutations, Berkeley, 1970.

Al-MUQADDASĪ, Ahsan al-taqāsim fī ma ‘rifat al-āqālīm (Descriptio imperii moslemici), B.A.G., t. III, éd. M.J. de GOEJE, Leyde, 1967 (éd. et trad. française partielles, CH. PELLAT, Description de l’Occident Musulman au IVe/Xe siècle, Alger, 1950).

Al-NU‘MĀN (al-Qāḍī b. Abī ‘Abd Allāh Muḥammad b. Manṣūr), Kitāb iftitāḥ al-da‘wa (Les Commencements du Califat fāṭimide au Maghreb), éd. F. DACHRAOUI, Tunis, 1975.

________, Kitāb al-majālis w’al-musāyarāt, éd. M. YALAOUI, Beyrouth, 1996.

Al-NUWAYRĪ (Abū-l-‘Abbās Aḥmad b. ‘Abd al-Waḥḥab Shihāb al-Dīn), Kitāb niḥāyat al-arab fī funūn al-adab, éd. et trad. espagnole M. Gaspar y Remiro, Historia de España y Africa por En-Nuguairi, dans Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino, Grenade, 1915-1919.

Al-QALQASHANDĪ, Kitāb subh al-‘ashā fī kitābāt al-inshā‘, vol. V, Le Caire, 1915 (trad. espagnole des parties relatives à l’Espagne L. SECO de LUCENA, Kitāb subh al-‘ashā fī kitābāt al-inshā‘, Textos Medievales 40, Valence, 1975).

Al-QURTUBĪ, Kitāb al-iktifā fī akhbāri al-kholafā, dans The History of the Mohammedan Dynasties in Spain, vol 2, appendice C, trad. anglaise P. de GAYANGOS, rééd. New York, 1964.

Al-RĀZĪ (Abū Bakr Ahmad b. Muhammad b. Mūsā), « La Description de l’Espagne d’Ahmad al-Rāzī », trad. française E. LEVI-PROVENÇAL, Al-Andalus, 18, fasc. 1, 1953, pp. 51-108.

Al-SHAQUNDĪ (Abū-l-Qalīd Ismā‘īl b. Muhammad), « La Risāla d’aš-Šakundī », trad. française A. LUYA, Hespéris, 22, 1936, pp. 133-176 (voir également la trad. espagnole E.M. GÓMEZ, Elogio del Islam español [Risâla fî fadl al-Andalus], Madrid, 1934).

Al-ṬURṬŪSHĪ (Abū Bakr Muhammad b. al-Wālīd), Sirāj al-mulūk, éd. J. al-Bayātī, Londres, 1990 (trad. espagnole M. ALARCÓN, Lampara de los Príncipes, 2 vols., Madrid, 1897-1903).

Al-‘UDHRĪ (Aḥmad b. ‘Umar b. Anas b. al-Dilā‘ī), Nusus ‘an al-Andalus. Fragmentos geografico-historicos de al-Masāsalik ilā gamī‘ al-mamālik, éd. ‘A. al-A. al-AHWĀNI, Madrid, 1965 (trads. espagnoles partielles dans E. MOLINA LÓPEZ, La Cora de Tudmîr según al-’Udhrī [s. XI]. Aportaciones al estudio geográfico-descriptivo del SE. peinsular, Cuadernos de historia de Islam, 3, Grenade, 1972 ; M. SÁNCHEZ MARTÍNEZ, « La cora de Ilbīra [Granada y Almería] en los siglos X y XI, según al-‘Udhrī [1003-1085] », Cuadernos de Historia del Islam, 7, Grenade, 1975-6, pp. 5-82).

Al-WANSHARĪSĪ (Aḥmad b. Yaḥyā), Mi‘yār al-mu‘rib wa al-jāmi‘ al-maghrib, éd. M. HAJJĪ, 13 vols., Rabat, 1981.

YA‘QŪBĪ (Abū ‘Abbās Aḥmad), Les Pays, trad. francaise G. WIET, Le Caire, 1937.

YĀQŪT (al-Ḥamawī), Kitāb mu‘jam al-buldān (Jacut’s geographisches Wörterbuch), 11 vols., éd. F. WÜSTENFELD, Leipzig, 1866-1870 (ré-éd. Frankfurt am Main, 1994) (trad. espagnole partielle G. ‘ABD AL-KĀRĪM, La España musulmana en la obra de Yāqūt [s. XII-XIII]. Repertorio enciclopédico de ciudades, castillos y lugares de al-Andalus. Extraído del Mu’ŷam al-buldān [Diccionario de los países], Cuadernos de historia de Islam, 6, Grenade, 1974).

________, Kitāb al-īrshād al-ārīb ilā ma‘rifat al-adīb (Dictionary of Learned Men of Yáqút), 7 vols., éd. D.S. MARGOLIOUTH, Londres, 1923.

Al-ZAYYĀT (Isḥāq ibn al-Ḥasan), Dhikr al-āqālīm wa ikhtilāfuhā (Tratado de geografia universal), éd. et trad. espagnole F. CASTELLO, Barcelone, 1989.

Al-ZUHRĪ, « Kitāb al-Dja‘rāfiyya. Mappemonde du calife al-Ma’mûn reproduite par Fazârî (III/X s.) rééditée et commentée par Zuhrî (VI/XII s.) », éd. M. HADJ-SADOK, Bulletin d’Etudes Orientales, XXI, 1968, 7-312.

Sources hébraïques

GOITEIN (S.D.), Letters of Medieval Jewish Traders, Princeton, 1973.

« The Princeton Geniza Project » (http://gravitas.princeton.edu/​tg/​tt/​). Base de données en ligne regroupant diverses collections de documents provenant de la Geniza du Caire. Nous avons consulté principalement les documents suivants : BODL Heb E 98, f. 64 ; ENA 1822 A, f. 9 ; ENA 2805, f. 18b ; ENA 2805, f. 26 ; TS 8 J 20, f. 2 ; TS 8 J 27, f. 2 ; TS 10 J 16, f. 17 ; TS 12.570 ; TS 13 J 7, f. 11 ; TS 13 J 21 f.7 ; TS 13 J 23, fol. 22 ; TS 16.163 ; ULC Or 1080 J 167.

Ibn DAUD (Abraham), Sefer ha-qabbalah (The Book of Tradition), éd. et trad. G.D. COHEN, Londres, 1967.

Sources latines

Sources narratives

Ademari Cabannensis chronicon, C.C., 129, éds. R. LANDES et G. PON, Turnhout, 1999.

AIMÉ DE MONT CASSIN, Storia de’ Normanni, F.S.I., 76, éd. V. de BARTHOLOMAEIS, Rome, 1935.

Annales Beneventani, M.G.H. SS, t. 3, éd. G.H. PERTZ, Hanovre, 1839, pp. 173- 185.

Annales Bertiniani (Annales de Saint-Bertin), éds. F. GRAT, J. VIELLIARD et S. CLEMENCET, Paris, 1964.

Annales Casinenses a. 1000-1212, M.G.H. SS, t. 19, éd. K. PERTZ, Hanovre, 1866, pp. 303-320.

Annales Einhardi, M.G.H. SS, t. 1, éd. G.H. PERTZ, Hanovre, 1826, pp. 135-218.

Annali genovesi di Caffaro e de’ suoi continuatori, v. 1, F.S.I., 11-1, éd. L.T. BELGRANO, Rome, 1890.

BERNARD MARANGONIS, Annales pisani a. 1004-1175, M.G.H. SS, t. 19, éd. K. PERTZ, Hanovre, 1866, pp. 236-266 (voir également Chronicon pisanum, Archivio storico italiano, v. 6-3, Florence, 1845, pp. 4-71).

Breviarium Pisanae Historiae, Chronica varia Pisana, éd. F. UGHELLO, R.I.S., t. 6, Milan, 1725, pp. 163-198.

Cafari Ystoria captionis Almarie et Turtuose ann. MCXXXXVII et MCXXXXVIII, Annali genovesi di Caffaro e de’ suoi continuatori dal MXCIX al MCCXCIII, v. 1, L.T. BELGRANO, F.S.I., 11-1, Rome, 1890, pp. 77-89.

Cantar de mio Cid. Texto, gramática y vocabulario, 3 vols., éd. R. MENÉNDEZ PIDAL, 5e éd., Madrid, 1977.

Chronica Sancti Benedicti Casinensis, M.G.H. SSrL, éd. G. WAITZ, Hanovre, 1878, pp. 467-488.

Chronica Monasterii Casinensis. Die Chronik von Montecassino, M.G.H. SS, t. 34, éd. H. HOFFMAN, Hanovre, 1980.

Chronique de Saint-Pierre-le-Vif de Sens, dite de Clarius (Chronicon Sancti Petri Vivi Senonensis), éds. R.-H. BAUTIER et M. GILLES, Paris, 1979.

Crónica de San Juan de la Peña, Textos medievales, 4, éd. A. UBIETO ARTETA, Valence, 1964.

ERCHEMPERT, Historia Langobardorium Beneventanorum, M.G.H. SSrL, éd. G. WAITZ, Hanovre, 1878, pp. 231-264.

Flodoard, Annales, M.G.H. SS, t. 3, éd. G.H. PERTZ, Hanovre, 1839, pp. 363-407.

GEOFFROI MALATERRA, De rebus gestis Rogerii Calabriae et Siciliae Comitis et Roberti Guiscardi Ducis fratris eius, R.I.S., v. 5, p. 1, éd. E. Pontieri, Bologna, 1927.

Gesta Comitum Barcinonensium. Textos Llatí i Catalá, éds. L. BARRAU DIHIGO et J. MASSÓ TORRENTS, Barcelone, 1926.

Gesta triumphalia per Pisanos facta, Chronica varia Pisana, éd. F. UGHELLO, R.I.S., t. 6, Milan, 1725, pp. 99-108.

GUILLAUME DE JUMIEGES, Gesta Normannorum ducum, éd. J. MARX, Rouen/Paris, 1914.

GUILLAUME DE MALMESBURY, Gestis regum anglorum, M.G.H. SS, 10, éd. G.H. PERTZ, Hanovre, 1852, pp. 452-484.

Historia Roderici vel gesta Roderici Campidocti, C.C., 71, Crónica Hispana Saeculi XII, éds. E. FALQUE, J. GIL et A. MAYA, Turnout, 1990.

Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, F.S.I., 29, éd. C. CALISSE, Rome, 1904.

Liber pontificalis. Texte, introduction et commentaire, 3 vols., éd. L. DUCHESNE, Paris, 1892.

LIUTPRAND de CREMONE, Antapodosis, C.C., 156, Liudprandi Cremonensis, Opera Omnia, éd. P. CHIESA, Turnhout, 1998.

________, Historia Ottonis, C.C., 156, Liudprandi Cremonensis, Opera Omnia, éd. P. CHIESA, Turnhout, 1998.

________, Relatio de legatione constantinopolitana, C.C., 156, Liudprandi Cremonensis, Opera Omnia, éd. P. CHIESA, Turnhout, 1998.

MARCA (Pierre de), Marca hispanica sive limes hispanicus, Paris, 1688 (réed. Barcelone, 1998).

MASTIANI (Benedicto), De Bello Balearico, éd. D. MORENIO, Florence, 1805.

NOTKER le BEGUE, De gestis Caroli Magni libri duo, M.G.H. SS, t. 2, éd. G.H. PERTZ, Hanovre, 1824, pp. 726-763.

ODERIC VITALIS, Historiae ecclesiasticae, libri tredecim, t. 2, éd. A. Le PRÉVOST, Paris, 1840.

Primera crónica general de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se continuaba bajo Sancho IV en 1289, 2 vols, éd. R. MENÉNDEZ PIDAL, Madrid, 1955.

RANIERI SARDO, Cronaca di Pisa, F.S.I., éd. O. BANTI, Rome, 1963 (voir également Cronaca pisana, Archivio storico italiano, v. 6-3, Florence, 1845, pp. 73-244).

RAOUL GLABER, Historiarum libri quinque (The Five Books of the Histories), éd. et trad. anglaise J. France, Oxford, 1989.

SCALIA (Giuseppe), « Il carme pisano sull’impresa contro i Sarceni del 1087 », extrait de Studi di Filologia Romanza. Scritti in onore di Silvio Pellegrini, Padoue, 1971.

Thietmari chronicon, M.G.H. SS, t. 3, éd. G.H. PERTZ, Hanovre, 1839, pp. 723-871.

Vita Hludowici imperatoris, M.G.H. SS, t. 2, éd, G.H. PERTZ, Hanovre, 1824, pp. 604-648.

Vita Mathildis celeberrimae principis Italiae carmina scripta a donizone presbytero qui in arce canusina vixit, R.I.S., 2e éd., v. 5-2, sous la direction de L. SIMEONI, Bologne, 1930, pp. 9-106.

Sources diplomatiques

Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (aproximació històrico-lingüstica), 3 vols., éd. J. ALTURO I PERUCHO, Barcelone, 1985.

BARAUT (Cebrià) (éd.), « Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell », Urgellia, 6, 1983, pp. 7-244.

________, « Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell », Urgellia, 3, 1980, pp. 7-166.

BAUCELLS i REIG (Josep), FABREGA i GRAU (Angel), RIU i RIU (Manuel), HERNANDO i DELGADO (Josep) et BATLLE i GALLART (Carme), Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI, 5 vols., Barcelone, 2006.

Cartas pueblas de las morerias valencianas y documentación complementaria, I, 1234-1372, Textos Medievales, 83, éd. M.V. FEBRER ROMAGUERA.

Carte dell’archivio arcivescovile di Pisa. Fondi luoghi vari, v. 1 (954-1248), éds. L. CARRATORI et G. GARZELLA, Biblioteca del « Bollettino storico pisano », Fonti, 2, Pacini, Pise, 1988.

Carte dell’Archivio Capitolare di Pisa, 1, (930-1050), Thesaurus Ecclesiarum Italiae, VII, 1, éd. E. FALASCHI, Rome, 1971.

Carte dell’Archivio Capitolare di Pisa, 2, (1051-1075), Thesaurus Ecclesiarum Italiae, VII, 2, éd. E. FALASCHI, Rome, 1973.

Carte dell’Archivio Capitolare di Pisa, 3, (1076-1100), Thesaurus Ecclesiarum Italiae, VII, 3, éd. M. TIRELLI CARLI, Rome, 1977.

Carte dell’Archivio Capitolare di Pisa, 4, (1101-1120), Thesaurus Ecclesiarum Italiae, VII, 4, éd. M. TIRELLI CARLI, Rome, 1969.

Carte dell’Archivio di Stato di Pisa, 1, (780-1070), Thesaurus Ecclesiarum Italiae, VII, 9, éd. M. d’ALESSANDRO NANNIPIERI, Rome, 1978.

Cartulaire de l’abbaye de Lérins, éd. H. MORIS, E. BLANC, Paris, 1883.

Cartulaire de l’abbaye de Saint-Victor de Marseille, 2 vols., éd. M. GUÉRARD, Collection des cartulaires de France, t. 8-9, Paris, 1862.

Cartulario de « Sant Cugat » del Vallés, vols. 1-2, éd. J. RUIS SERRA, Barcelone, 1946.

CASINI (Bruno), Inventario dell’archivio del comune di Pisa (secolo XI-1509), Libourne, 1969.

CECCARELLI LEMUT (Maria L.), Repertorio delle fonti documentarie edite del medioevo. Italia-Toscana, Biblioteca del « Bollettino Storico Pisano », Collana Storica, 17, Pacini, Pise, 1977.

Codex diplomaticus Sardiniae, I, Historiae patriae monumenta, X, Turin, 1861.

Codice diplomatico della Repubblica di Genova dal DCCCCLVIII al MCLXIII, v. 1, éd. C. IMPERIALE DI SANT’ANGELO, F.S.I, 77, Rome, 1936.

Codice diplomatico della Sardegna, t. 1, éd. P. TOLA, Sassari, 1984.

Col.leció diplomàtica de la seu de Girona (817-1100), éd. R. MARTÍ, Barcelone, 1997.

Col.leció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300), éd. J. M. MARQUÈS, Barcelone, 1997.

Diplomatari de la catedral de Barcelona. Documents dels anys 844-1000, éd A. FABREGA i GRAU, Barcelone, 1995.

Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), éd. A. VIRGILI, Barcelone, 1997.

Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276), éd. A. GALERA I PEDROSA, Barcelone, 1998.

España Sagrada. t. 43. De la Santa Iglesia de Gerona en su estado antiguo, éds. E. FLÓREZl, A. MERINO et J. de la CANAL, Madrid, 1819.

Gregorii VII Registrum, M.G.H. Epistolae selectae, t. 2, éd. E. CASPAR, Berlin, 1955.

Inventario dell’Archivio Arcivescovile di Pisa, v. 1 (secoli VIII-XV), éd. L. CARRATORI, Biblioteca del « Bollettino storico pisano », collana storica, 32, Pise, 1986.

MAS LATRIE (M.L. de), Traités de paix et de commerce et documents divers concernant les relations des chrétiens avec les Arabes de l’Afrique septentrionale au Moyen Age, Paris, 1866.

MOLARD (M.), « Rapport sur les archives provinciales de Pise et sur les collections Roncioni et Agostini della Seta », Archives des missions scientifiques et littéraires. Choix de rapports et instructions, 3e série, t. 2, Paris, 1875, pp. 147-282.

Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, 3 vols., éds. G. FELIU et J. M. SALRACH, Barcelone, 1999.

Placiti del « Regnum Italiaei » (I), v. III-1 (1025-1084), F.S.I., 97, éd. C. MANARESI, Rome, 1960.

Regesta Pontificum Romanorum, t. 1, éd. P. JAFFE, Leipzig, 1885.

Regesto della Chiesa di Pisa, Regesta chartarum Italiae, 24, sous la direction de N. CATUREGLI, Rome, 1938.

Registro della Curia archivescovile di Genova, Atti della Societa ligure di storia patria, 2-2, éd. L.T. BELGRANO, Gênes, 1862.

Repartimientos de los reinos de Mallorca, Valencia y Cerdeña, éd. Próspero de BOFARULL y MASCARÓ, Barcelone, 1856.

SOLER GARCIA (Josefina) (éd.), « El Cartulario de Tavernoles », Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura, 37, 1961, pp. 65-80, pp. 149-206.

Tratti e negoziazioni politiche della Repubblica de Genova (958-1797), éd. P. LISCIANDRELLI, Atti della società ligure di storia patria, 75, 1960.

UDINA I ABELLÓ (Antoní M), La Successió testada a la Catalunya altomedíeval. Barcelone, 1984.

WESCHER (Karl), « Charte sarde de l’abbaye de Saint-Victor de Marseille écrite en caractères grec, texte par Wescher, notice par Blancard. Avec fac-simile », Bibliothèque de l’Ecole des Chartes, 35, 1874, pp. 255-265.

Sources hagiographiques

Altera passio S. Saturini martyris, AASS, t. 13, octobre, Paris, 1883, pp. 306-7.

CANTO (Antonio), Sa vitta et sa morte et passione de Sanctu Gavinu Prothu et Januariu, éd. F. ALZIATOR, Cagliari, 1976.

Liber miraculorum sancte Fidis, éd. L. ROBERTINI, Spolète, 1994.

MOTZO (B.), « S. Saturno di Cagliari », Archivio storico sardo, 16, 1926, pp. 3-32.

Narratio translationis brachii S. Vincentii martyris, AASS, janvier, t. 2, Anvers, pp. 413-414.

De sanctis martyribus lerinensibus Porcario abbate, ac quingentis monachis, AASS, août, t. 2, Anvers, 1735, pp. 737-9.

Vita s. Ysarno abbate s. Victoris, AASS, septembre, t. 6, Paris, 1867, pp. 728-49.

© Presses universitaires du Midi, 2013

Licence OpenEdition Books

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search