• Contenu principal
  • Menu
OpenEdition Books
  • Accueil
  • Catalogue de 15909 livres
  • Éditeurs
  • Auteurs
  • Facebook
  • X
  • Partager
    • Facebook

    • X

    • Accueil
    • Catalogue de 15909 livres
    • Éditeurs
    • Auteurs
  • Ressources numériques en sciences humaines et sociales

    • OpenEdition
  • Nos plateformes

    • OpenEdition Books
    • OpenEdition Journals
    • Hypothèses
    • Calenda
  • Bibliothèques

    • OpenEdition Freemium
  • Suivez-nous

  • Lettre d’information
OpenEdition Search

Redirection vers OpenEdition Search.

À quel endroit ?
  • Presses universitaires du Midi
  • ›
  • Méridiennes
  • ›
  • Villages pyrénéens
  • ›
  • Au cœur de la montagne, le « village à m...
  • ›
  • Organització administrativa i socio-econ...
  • Presses universitaires du Midi
  • Presses universitaires du Midi
    Presses universitaires du Midi
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Liens vers le livre
    Informations sur la couverture
    Table des matières
    Formats de lecture

    Plan

    Plan détaillé Texte intégral Organització administrativa de la Vall de BarravésLa vida econòmica i social de la Vall de Barravés al segle XVII Notes de bas de page Auteur

    Villages pyrénéens

    Ce livre est recensé par

    Précédent Suivant
    Table des matières

    Organització administrativa i socio-econòmica de la Vall de Barravés

    Solidaritats econòmiques

    Joan Ramon Piqué i Badia i Badia

    p. 221-228

    Texte intégral Organització administrativa de la Vall de BarravésLa vida econòmica i social de la Vall de Barravés al segle XVII Notes de bas de page Auteur

    Texte intégral

    1La meva aportació a aquestes jornades és una descripció d’una vall alt-pirinenca, d’on soc fill, la Vall de Barravés al segle XVII. André Etchelecou1 en la comunicació que va fer a les Jornades d’Andorra la Vella en 1995, destacava que l’identificació de la coherència de les relacions espai-societat a les comunitats rurals és essencial. Pel que fa a l’espai, és necessari definir els límits de les contrades físiques i político-administratives, la distribució de la propietat collectiva i la propietat privada, la seva utilització, els recursos econòmics i llurs destinacions. Pel que fa a l’organització social, és necessari definir els reglaments comunitaris, lligats a l’espai, a la vida social collectiva, les formes de relacions de veïnatge, de la vida familiar; les formes de la transmissió patrimonial en relació amb el matrimoni2.

    2Per estudiar les relacions espai-societat a la Vall de Barravés , al segle XVII, he utilitzat com font documental els llibres notarials3 i els « documents familiars »4, – documentació poc emprada pels historiadors, donada la dificultat de la seva consulta i especificitat dels temes tractats – que les cases han conservat i gairebé no han estat estudiants. Els temes que tracten aquests documents són : protocols de compra i venda de finques o cases, cartes de gracia i censals, testaments i capítols matrimonials familiars, i obligacions i drets que les cases tenien dins les comunitats. No totes les cases van produir aquests tipus de documents i molt menys els han conservat5. Normalment només van ésser les « cases velles »6 i els famílies nobles7 les que des de mitjans del segle XVI han conservat diversos d’aquests documents.

    3Aquesta documentació ens dona una visió molt aclaridora de com les cases han anat evolucionant al llarg de quatre segles8, i l’evolució de la propietat veïnal i privada d’una forma seriada per que fa a cadascuna de les cases consultades9.

    4La Vall de Barravés, tal vegada coneguda amb el nom de les altes valls del Ribagorga, a cavall del Principat de Catalunya i Aragó, limita al Nord amb la Val d’Aran, a llevant la Vall de Boi, al Sud la serra de St. Gervàs i a ponent la Vall de Castanesa. És una típica vall pirinenca definida de Nord a Sud pel riu Noguera Ribagorçana que serveix com divisòria político-administrativa, a mà dreta els pobles d’administració aragonesa i a mà esquerra els pobles d’administració catalana.

    5La Vall de Barravés neix com entitat político-administrativa l’any 108510, quan el rei de Pamplona Sanç Ramirés I fa donació al monestir de St. Andreu de Barravés11, dels territoris de Castro Vivo i Roca12, la Vall de Barravés13, la Vall Supersallientis14, el pagus Lespetano15 i la Vall de Denui16. Amb tots aquests territoris els dominis de la Vall de Barravés formaven un espai molt homogeni i concret, que compren tota la conca Nord del Noguera Ribagorçana fins al Pagus de Suert, domini de l’abadiat de Lavaix17.

    6En 1092 va passar a dependre – el monestir de St. Andreu de Barravés –, de la canónica de Sant Vicenç de Roda d’Isàbena18 convertint-se en un priorat, fins que en 131219 va ésser bescanbiat pel bisbe de Lleida, transformant-se en baronía eclesiàstica dels prelats ilerdencs fins al segle XIX20.

    7La Vall estava estructurada administrativament en quatre grans àmbits : La Vall, La Dena, La Universitat i la domus familiar.

    Organització administrativa de la Vall de Barravés

    8La Vall de Barravés es fruit, com hem vist, del règim feudal, per tant és un producte « artificial » imposat des de fora, que amb el temps els seus habitants se’l faran seu. En el seu origen la Vall no era altra cosa que els territoris sota senyoria del bisbe de Lleida o de l’abat de St. Andreu, diferenciant-se dels territoris sotmesos ais comtes d’Erill, com la Vall de Boí, o els territoris que depenien dels abadiats de Lavaix o Alaó21.

    9Hem de diferenciar entre les valls alt-medievals i les valls baix-medievals, les primeres reflecteixen una cohesió econòmica i social, definida per l’aprofitament deis recursos naturals, sobretot pastures. Eren agrupaments d’un petit nombre de pobles i d’escassa extensió22. Mentre que les segones defineix un territori sota una « sobirania » més o menys definida. Per raons administratives el senyor d’un territori havia agrupat tots els seus dominis colindants en un sol senyoriu o baronía, com esdevé a la Vall de Barravés23.

    10Però com s’organitzava administrativament la Vall ? La Vall des de 1322 era dividida en dues parts24, separades pel riu Noguera Ribagorçana en dos regnes, a mà dreta, el regne d’Aragó i l’esquerra el Principat de Catalunya. A la part aragonesa hi havia senyoria compartida entre el comte de Ribagorça i el bisbe de Lleida, el primer tenia la jurisdicció criminal i el segon hi nomenava el batlle de cada universitat25. Mentre que a la part catalana era senyoriu exclusiu del prelat ilerdenc26. Però aquesta divisió només es reflectia de tant en tant quan hi havia algun crim27. Un cop abolit el Comtat de Ribagorga, tota la vall va passar a dependre directament del bisbe.

    11Al segle XVII, la Vall, com baronia eclesiàstica dels prelats ilerdencs, tenia una gran autonomia política amb consuetuts i pràctiques a nivell de Vall, de Dena i d’Universitat28.

    12Com baronia eclesiàstica, la Vall era regida per un governador o procurador general, per un Oficial eclesiàstic, el Batlle General de la Vall, els consellers29 – representants de les Denes – i el nunci que formaven la cort. Aquesta cort tenia tot el poder per solucionar els problemes en nom del bisbe de Lleida30, com senyor temporal i espiritual de tots els termes i universitats de la Vall de Barravés.

    13Per sota d’aquest nivell tenim un àmbit administratiu anomenat Dena31. Aquesta demarcació d’origen baix medieval o modern era una perduració de les valls i pagi alt-medievals que havien estat absorbits per l’àmbit de la Valí. Era on es desenvolupava amb més fluïdesa l’activitat econòmica32. Es manifestava d’una manera espontània i inorgànica, com obeint exigències imperatives de la realitat social, que impulsaven als habitants d’aquests llocs a reunir-se, a relacionar-se, a tractar alló que creien beneficiós o perjudicial a tot el grup. Dins la Vall coneixem quatre Denes, les quals corresponen amb les antigües divisions prefeudals : la Dena Supersallente corresponia a la Vall Supersallientis, la Dena de Vilaller corresponia a l’antiga Vall de Barravés , la Dena de l’Honor de Tor era el Pagus Lespetana i la Dena d’Aragó. La Dena gestionava les restes de la co-propietat entre diverses universitats, com eren el forest i les pastures i algun que altre dret comunal.

    14Cada Dena, com àmbit no feudalitzat, era representada per varis consellers i consols de les universitats que la formaven, escollits entre els caps de casa de les domus que la configuraven.

    15Peí que fa a l’àmbit local, la Universitat33 era l’ámbit comunitari més restringit i més proper al veí L’òrgan de govern de la universitat era el consell general format peí Batlle ordinari – funcionari baronial –, els cònsols o jurats escollits entre i pels veïns i els prohoms34.

    16El darrer àmbit era la domus o casa35. He cregut adient diferenciar entre cases que formaven part d’un poble agrupat i les cases aïllades. D’aquestes darreres cases hi troben dos tipus; a) aquelles que per si mateixes formaven una universitat i, b) aquelles que dins una universitat determinada tenien uns drets i privilegis que els diferenciaven de la resta. El tipus a) eren anomenades quadres36, eren els termes propietat de les famílies de la baixa noblesa de la Vall, d’on eren senyors temporals. Funcionaven administrativament com una universitat, on els caps de casa eren els terratinents de les finques de dit terme. B) Les cases privilegiades d’un poble eren aquelles que per alguna raó eren aïllades del nucli urbà. A la Vall de Barravés aquestes cases solien ubicar-se a la ribera dels rius principals ; controlant els accessos principals, vies comercials i els cursos d’aigua dels rius per aprofitar dits recursos per regar les seves finques o per l’explotació de molins i d’altres indústries.

    La vida econòmica i social de la Vall de Barravés al segle XVII37

    17L’economia de la Vall de Barravés s’ha d’estudiar tenint en compte la jerarquía social que hi havia dins d’aquesta. La piràmide social, política, econòmica estaven molt interrelacionades. Centrar-nos exclusivament al segle XVII, a la Vall de Barravés hi trobem quatre nivells.

    18A dalt de tot hi trobem una baixa noblesa que anomenarem « magnifichs »38 per ésser aquest el seu tractament en la documentació. Dins d’aquest grup hi són els infanijons ribagorqans i els senyors catalans. Eren els propietaris de les quadres i de les « cases de la ribera ». Eren privilegiats fiscalment pel fet de no haver de pagar impostos dins de les universitats, tant sol havien de contribuir directament a les despeses extraordinàries de les universitats i a les arques dels seus senyors superiors, com vassalls d’aquests. Aquest estament era qui ocupava tots els alts càrrecs funcionarials, tant baronials com per designació dels veïns de la Vall, ja fos Governador General, Nunci, Tauler Major del General, etc... Els ingressos econòmics d’aquests « magnifichs » eren molt diversificats, cobraven rendes ais seus vassalls i terratinents, tenien un salari com funcionaris i com baixa noblesa per la defensa de la frontera amb França, a més a més, aquest eren els majors propietaris de bestiar menut (entre 3000 i 5000 caps), es dedicaven a comerciar amb llana i a la recria de bestiar mular.

    19Per sota d’aquest grup social trobem, les « cases velles »39 que eren els individus amb plens drets econòmics i cívics dins la comunitat. Tenien algunes prerrogatives com a successors de la primitiva comunitat. Fiscalment eren els que contribuïen a les arques de la universitat. Els caps de casa eren els que formaven part del Consell General de la universitat, eren escollits per consols o jurats i per altres càrrees d’àmbit local. La seva economia es caracteritzava per l’explotació agropecuària, combinant la ramaderia i l’agricultura, com més bestiar més important la casa (600-700 caps).

    20El tercer grup eren les « cases noves »40. Eren els cabalers del lloc que assolien la qualitat de « fill » per admissió. Eren integrades, però no totalment assimilades en peu d’igualtat amb les « cases velles ». Aquestes cases contribuïen a les finances de la universitat. No tenien càrrecs funcionarials si no era el de « messeguers » – vigilants de prats. La base econòmica d’aquest grup és molt difícil de definir per la manca d’informació sobre el tema. Pero segons fos la casa d’origen , variava : a) un cabaler d’una casa privilegiada, una quadra, podia estudiar per clergue, dret, fer-se oficial militar, artesà. I segons com fos la seva part de l’herència podia fer una petita explotació agropecuària obrint noves artigues i bagues a les terres comunals ; b) un cabaler d’una casa pobra el seu futur estava en ésser pastor, jornaler, miner o emigrant estacional. Aquest darrer sub-grup per considera ’ls pobres no contribuïen a les finances de la universitat.

    21El darrer grup eren els « estatxants »41, els no veïns. Aquest grup social era format pels nouvinguts, havien de contribuir a la universitat amb un import fixat per la universitat. Hi havia dos tipus d’« estachants », a) els domiciliats homes rics que residien en una vila sense titol de veí, podien ser funcionaris baronials i havien comprat una casa al poblé; b) el segon sub-grup eren estacionals : pastors, miners, hostalers, etc...

    22Aquesta jeràrquia amb el temps es va anar perpetuant. Encara al segle XVII la comunitat tenia un pes important, però poc a poc aquest pes es va diluint. A principis del segle XVII la comunitat es regia per una utilització de les terres comunals i veïnals. Les terres de la Vall es dividien en dos tipus, els comunals42 i els que treballaven els veïns43. Del primer grup trobem les pastures, el forest i els volaris – terres reservades pel bestiar de treball. Les pastures i el forest eren utilitzats pel veïns de les universitats en qualitat d’empriu de dia i de nit, eren propietats dels senyors temporals44, tan del bisbe com dels « magnifichs » a canvi d’unes rendes i drets. Les universitats regien totes les terres de la Vall en nom del bisbe. Les terres que treballaven els veïns les podem dividir entre privilegiades i no privilegiades45. De les primeres cal destacar els horts, les terres casalives46 – terres que tancaven amb barreres a la costum de la Vall de Barravés eren les terres que només podien ésser lluïdes dels mals càrrecs amb diners dels seus propietaris – i els vedats47 – propietat privada de la casa. Les terres no privilegiades eren aquelles que de maig fins a setembre eren conreades pels veïns i a l’hivern eren veïnals, on podien peixer el bestiar de tot els veïns de la universitat.

    23Els « magnifichs », totes les terres que tenien dins la quadra eren privilegiades i eren arrendades a uns terratinents que li pagaven una renda. Però aquests senyors també eren veïns d’alguna universitat a de més d’una, aleshores també gaudien dels drets de veí Les « cases velles » tenien com terres privilegiades les concedides pel Consell General de la Vall o de les universitats al llarg del temps, per ò amb el temps va augmentar el nombre de terres roturant noves terres o fent artigues, aquestes darreres eren terres no privilegiades. Per les terres privilegiades no pagaven quistia ni cap renda, mentre que per les terres no privilegiades havien de pagar una renda. Per aquesta raó totes aquelles cases que es podien gastar una certa quantitat de diners volien convertir les terres no privilegiades en terres privilegiades. Com ? Per convertir una terra no privilegiada en privilegiada, la casa que cada estiu la treballava havia de comprar la segona herba, i fer-la casaliva. Aquest procés estava en relació amb les penúries de les universitats. Tres situacions es repeteixen sovint:

    1. Una casa molt endeutada, que està a la ruina, la universitat s’havia de fer càrrec dels mals càrrecs d’aquesta, situació insostenible, aleshores decideixen que l’han de traspassar. A qui ? A una « casa nova » que esdevindria « casa vella » ocupant el lloc de l’anterior, fent-se càrrec dels deutes d’aquesta i sotmesa a les mateixes condicions que aquella. També pot succeir que el patrimoni de la casa desdonada fos pretesa per varíes « cases velles ». La Universitat en aquest cas repartirà el patrimoni entre les dites cases perquè cap d’aquestes esdevingui massa gran, perjudicant a d’altres que amb menys recursos volien adquerir una part.

    2. Una casa endeutada, que està a càrrec de la Universitat i no hi cap veí que vulgues o pugues fer-se càrrec dels mals càrrecs, en aquel cas eren els « magnifichs » qui eixugaven el deute a canvi d’uns drets, com podien ser el dret de veí, el dret de segona herba, etc.

    3. El darrer cas es quan un poble estava endeutat per la comanda de blat, per exemple. Quan el deute era molt gran i les « cases velles », formant entre varíes un sindicat, no podien fer-se’n càrrec, eren els « magnifichs » qui se’n feien, treien grans beneficis. Però quan el deute era reduït eren vàries « cases velles », normalment les més fortes, qui assumien els despeses a canvi de la segona herba.

    24Amb el temps hi va haver cases cada cop més potents, més riques, mentre que d’altres es mantenien amb una hisenda reduïda però assegurada. Aquestes cases s’haguessin mantingut grácies a les consuetuts i pràctiques de la Vall indefinidament si no hagués estat per l’administración nefasta d’alguns hereus, per les desgràcies naturals, etc. Aquestes cases van desaparèixer arran del Decret de Nova Planta de 171648, quan Felip V abolí els Furs d’Aragó i les Consuetuts de Catalunya on eren reflectits els privilegis i costums de la Valí. Pero el Decret també va comportar l’augment de les imposicions fiscals a les cases, animals, persones, etc., el que va provocar que moltes de les cases amb pocs recursos venguessin les seves finques a les cases més grans per tal de satisfer les demandes fiscals.

    Notes de bas de page

    1 A. Etchelecou, « Système socio-spatial et régulation démographique. Pour une grille d’analyse comparative des populations à famille-souche », Munt anyes i població. El passat deis Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, Andorra la Vella, 1995, p. 255–270.

    2 A. Etchelecou, « Système socio-spatial... », p. 262–3.

    3 Principalment els llibres de protòcols del notari reial i apostòlic de Vilaller deis anys 1623 i 1624. El primer l’a conservat un particular de Vilaller, mentre que el segon es troba a l’Arxiu Diocesà de Lleida secció de Vilaller. Les hipòtesis s’han corroborat amb la consulta d’altres fonts i els llibres notarials del notari reial Berenguer Capdevila habitant a Vilaller que comprenen des del 1626 fins 1672, conservat a l’Arxiu Capitular de Lleida.

    4 Els documents familiars consultats sòn els de casa Taull, casa del Mas de Vilaller, casa Betrans de Viuet i casa Quintana de Montanui, essencialment.

    5 Les guerres, però sobretot la postguerra de la Guerra del 1936-39 i abans la II República amb els comites va fer que moltes famílies fessin desaparèixer documentació privada, i no tan privada, que a llarg de segles havien conservat, sobretot en aquelles cases que anys enrera havien exercit com funcionaris baronials.

    6 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament a les comunitats araneses (segles XVII-XIX) », L’Avenç, núm. 115, maig 1988, p. 32–38.

    7 Quan parlo de famílies nobles em refereixo aquelles cases que eren infançons o senyors locals, vivien de les rendes dels seus alous i d’exercir com funcionan baronial.

    8 La documentació privada ens facilita molt la recerca, pel fet – si s’ha conservat – que podem localitzar en un nombre relativament reduït de documents l’evolució de la herència de cadascuna de les cases i les mecanismes emprats per la seva conservació.

    9 La suma i el contrast de la documentació de vàries cases ens expliquen com aquestes se relacionaven i se repartien les terres i quins mecanismes eren utilitzats per tal fi.

    10 F. Galtier Martí, Ribagorza condado independiente, Zaragoza, 1981; M. Iglesias Costa, Roda de Isábena, Jaca, 1980.

    11 El monestir de St. Andreu de Barravés és datat ja en l’any 930 quan el bisbe Ató de Ribagorça consagrà l’església de St Andreu (M. Iglesias Costa, Roda de Isábena).

    12 Correspon als actuals pobles de Vivet, Sarroqueta i Ca d’Arro.

    13 Correspon als actuals pobles de Vilaller, Cierco, Casos, Artiga, Bono, Estet, Forcat, Vinyal, Ginast i Montanui.

    14 Aneto i Senet.

    15 Coll, Llesp, Castello de Tor.

    16 Denui.

    17 M. Iglesias i Costa, Roda de Isábena, op.cit.

    18 Ibid.

    19 Ibid.

    20 Ibid.

    21 J. A. García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, La historia rural medieval. Un esquema de análisis estructural de sus contenidos a través del ejemplo hispanocristiano, Universidad de Santander, 1982, p. 116–135.

    22 J. M. Font i Rius, « Les antigues institucions locals de les valls pirinenques catalanes », Estudis d’Història Medieval, vol. VI, Barcelona, I.E.C., 1973. p. 19–41.

    23 J. A. Garcia de Cortazar, op. cit.

    24 Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62,1995, p. 108–109.

    25 M. Iglesias Costa, Censo de 1549, en vies de publicació. Aquest cens fou realitzat per Don Martín Gurrea y de Aragón, Governador General del Comtat de Ribagorça.

    26 En 1380, el bisbe de Lleida, Cescomes, comprava els drets de bovatge i retrobovatge, herbatge i retroherbatge, etc., a Pere III, convertint-se en l’únic senyor temporal d’aquests territoris, Arxiu Capitular de Lleida, sense catalogar.

    27 M. Iglesias Costa, Cens de 1549.

    28 En el nomenament com bisbe de Lleida de Jaume Conchillos ens diu que la Vall de Barravés es regia per el seu Batlle General i el seu consell. Acta et estamenta circa possessionement elecvcionem episcopi, 1513, conservat a l’Arxiu Capitular de Lleida, dins la Visita Pastoral de 1535. Fons Vísites Pastorals.

    29 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses. L’organització politico-administrativa de la Vall de Barravés al segle XVII », in Solidaritats pageses, cooperativisme i sindicalisme agrari, en vies de publicació.

    30 Cf. nota 28.

    31 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses... ».

    32 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « Algunes reflexions sobre la solidaritat a les comunitats araneses (S. XVII-XVIII) », in Solidaritats pageses...

    33 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses... »

    34 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament a les comunitats... »

    35 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses... » ; L. Carle, « La tradition nécessaire : continuité et changements dans la vallée d’Uzzone », in Espaces et familles dans l’Europe du Sud à l’âge moderne, Paris, 1993, p. 165–181.

    36 F. Sabaté i Currull, El territori de la Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’edat mitjana, Barcelona, Rafael Dalmau, 1997, p. 94–104.

    37 Aquest apartat vol ésser una síntesi de les primeres hipòtesis estretes de la documentació analitzada. Per manca d’espai no citaré les documents concrets.

    38 Parlem de « magnífic » pel fet que aquest és el seu tractament a la documentació. Magnífic tant podia ésser el senyor d’una quadra, d’un poble, com un funcionari reial o baronial.

    39 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament... ».

    40 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament... ».

    41 A la Val d’Aran eren anomenat « estadants », Sanllehy, « L’afillament... ».

    42 J. M. Brigué i Portella, « La conformació dels drets comunitaris sobre el territori. La vall d’Aneu, segles XV-XVIII », in Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, I.E.I., Lleida, 1996. Com també : « Breus reflexions sobre els béns comunals a la Catalunya moderna »in Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, 1985, p. 155–177.

    43 J. M. Bringué i Portella,« Breus reflexions... ».

    44 G. M. Borca, Història del derecho civil de Catalunya, p. 207 ss.

    45 Sanllehy, « L’afillament... ».

    46 Eren les terres que eren tot l’any de qui les treballava.

    47 Eren les terres reservades per a peixer el bestiar de labor de casa, sovint es confonien amb les terres casalives.

    48 S. Sobrequés Vidal, Història de la producció del dret català fins al decret de Nova Planta, Universitat Autònoma de Barcelona, Collegi de Girona, 1978.

    Auteur

    • Joan Ramon Piqué i Badia i Badia

      Universitat de Lleida.

    Précédent Suivant
    Table des matières

    Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.

    Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

    Voir plus de livres
    Mine claire

    Mine claire

    Des paysages, des techniques et des hommes. Les techniques de préparations des minerais de fer en Franche-Comté, 1500-1850

    Hélène Morin-Hamon

    2013

    Études sur la sociabilité à Toulouse et dans le Midi toulousain de l’Ancien Régime à la Révolution

    Études sur la sociabilité à Toulouse et dans le Midi toulousain de l’Ancien Régime à la Révolution

    Michel Taillefer

    2014

    « Rapprocher l’école et la vie » ?

    « Rapprocher l’école et la vie » ?

    Une histoire des réformes de l’enseignement en Russie soviétique (1918-1964)

    Laurent Coumel

    2014

    Lodève, cité occitane

    Lodève, cité occitane

    Patrimoine occitan en Lodévois

    Éliane Gauzit (dir.)

    2015

    Conseiller les juges au Moyen Âge

    Conseiller les juges au Moyen Âge

    Martine Charageat (dir.)

    2014

    Les imprimeurs-libraires toulousains et leur production au XVIIIe siècle (1739-1788)

    Les imprimeurs-libraires toulousains et leur production au XVIIIe siècle (1739-1788)

    Claudine Adam

    2015

    Los malos saberes

    Los malos saberes

    Folke Gernert (dir.)

    2015

    Sedes Sapientiae

    Sedes Sapientiae

    Vierges noires, culte marial et pèlerinages en France méridionale

    Sophie Brouquet (dir.)

    2016

    Dissidences en Occident des débuts du christianisme au XXe siècle

    Dissidences en Occident des débuts du christianisme au XXe siècle

    Le religieux et le politique

    Jean-Pierre Albert, Anne Brenon et Pilar Jiménez (dir.)

    2015

    Mauvais sujets dans les Amériques

    Mauvais sujets dans les Amériques

    Clara Duterme, Marion Giraldou et Abigail Mira (dir.)

    2016

    Huit ans de République en Espagne

    Huit ans de République en Espagne

    Entre réforme, guerre et révolution (1931-1939)

    Jean-Pierre Almaric, Geneviève Dreyfus-Armand et Bruno Vargas (dir.)

    2017

    Adivinos, médicos y profesores de secretos en la España áurea

    Adivinos, médicos y profesores de secretos en la España áurea

    Folke Gernert (dir.)

    2017

    Voir plus de livres
    1 / 12
    Mine claire

    Mine claire

    Des paysages, des techniques et des hommes. Les techniques de préparations des minerais de fer en Franche-Comté, 1500-1850

    Hélène Morin-Hamon

    2013

    Études sur la sociabilité à Toulouse et dans le Midi toulousain de l’Ancien Régime à la Révolution

    Études sur la sociabilité à Toulouse et dans le Midi toulousain de l’Ancien Régime à la Révolution

    Michel Taillefer

    2014

    « Rapprocher l’école et la vie » ?

    « Rapprocher l’école et la vie » ?

    Une histoire des réformes de l’enseignement en Russie soviétique (1918-1964)

    Laurent Coumel

    2014

    Lodève, cité occitane

    Lodève, cité occitane

    Patrimoine occitan en Lodévois

    Éliane Gauzit (dir.)

    2015

    Conseiller les juges au Moyen Âge

    Conseiller les juges au Moyen Âge

    Martine Charageat (dir.)

    2014

    Les imprimeurs-libraires toulousains et leur production au XVIIIe siècle (1739-1788)

    Les imprimeurs-libraires toulousains et leur production au XVIIIe siècle (1739-1788)

    Claudine Adam

    2015

    Los malos saberes

    Los malos saberes

    Folke Gernert (dir.)

    2015

    Sedes Sapientiae

    Sedes Sapientiae

    Vierges noires, culte marial et pèlerinages en France méridionale

    Sophie Brouquet (dir.)

    2016

    Dissidences en Occident des débuts du christianisme au XXe siècle

    Dissidences en Occident des débuts du christianisme au XXe siècle

    Le religieux et le politique

    Jean-Pierre Albert, Anne Brenon et Pilar Jiménez (dir.)

    2015

    Mauvais sujets dans les Amériques

    Mauvais sujets dans les Amériques

    Clara Duterme, Marion Giraldou et Abigail Mira (dir.)

    2016

    Huit ans de République en Espagne

    Huit ans de République en Espagne

    Entre réforme, guerre et révolution (1931-1939)

    Jean-Pierre Almaric, Geneviève Dreyfus-Armand et Bruno Vargas (dir.)

    2017

    Adivinos, médicos y profesores de secretos en la España áurea

    Adivinos, médicos y profesores de secretos en la España áurea

    Folke Gernert (dir.)

    2017

    Accès ouvert

    Accès ouvert freemium

    ePub

    PDF

    PDF du chapitre

    Suggérer l’acquisition à votre bibliothèque

    Acheter

    Édition imprimée

    • amazon.fr
    • decitre.fr
    • leslibraires.fr
    ePub / PDF

    1 A. Etchelecou, « Système socio-spatial et régulation démographique. Pour une grille d’analyse comparative des populations à famille-souche », Munt anyes i població. El passat deis Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, Andorra la Vella, 1995, p. 255–270.

    2 A. Etchelecou, « Système socio-spatial... », p. 262–3.

    3 Principalment els llibres de protòcols del notari reial i apostòlic de Vilaller deis anys 1623 i 1624. El primer l’a conservat un particular de Vilaller, mentre que el segon es troba a l’Arxiu Diocesà de Lleida secció de Vilaller. Les hipòtesis s’han corroborat amb la consulta d’altres fonts i els llibres notarials del notari reial Berenguer Capdevila habitant a Vilaller que comprenen des del 1626 fins 1672, conservat a l’Arxiu Capitular de Lleida.

    4 Els documents familiars consultats sòn els de casa Taull, casa del Mas de Vilaller, casa Betrans de Viuet i casa Quintana de Montanui, essencialment.

    5 Les guerres, però sobretot la postguerra de la Guerra del 1936-39 i abans la II República amb els comites va fer que moltes famílies fessin desaparèixer documentació privada, i no tan privada, que a llarg de segles havien conservat, sobretot en aquelles cases que anys enrera havien exercit com funcionaris baronials.

    6 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament a les comunitats araneses (segles XVII-XIX) », L’Avenç, núm. 115, maig 1988, p. 32–38.

    7 Quan parlo de famílies nobles em refereixo aquelles cases que eren infançons o senyors locals, vivien de les rendes dels seus alous i d’exercir com funcionan baronial.

    8 La documentació privada ens facilita molt la recerca, pel fet – si s’ha conservat – que podem localitzar en un nombre relativament reduït de documents l’evolució de la herència de cadascuna de les cases i les mecanismes emprats per la seva conservació.

    9 La suma i el contrast de la documentació de vàries cases ens expliquen com aquestes se relacionaven i se repartien les terres i quins mecanismes eren utilitzats per tal fi.

    10 F. Galtier Martí, Ribagorza condado independiente, Zaragoza, 1981; M. Iglesias Costa, Roda de Isábena, Jaca, 1980.

    11 El monestir de St. Andreu de Barravés és datat ja en l’any 930 quan el bisbe Ató de Ribagorça consagrà l’església de St Andreu (M. Iglesias Costa, Roda de Isábena).

    12 Correspon als actuals pobles de Vivet, Sarroqueta i Ca d’Arro.

    13 Correspon als actuals pobles de Vilaller, Cierco, Casos, Artiga, Bono, Estet, Forcat, Vinyal, Ginast i Montanui.

    14 Aneto i Senet.

    15 Coll, Llesp, Castello de Tor.

    16 Denui.

    17 M. Iglesias i Costa, Roda de Isábena, op.cit.

    18 Ibid.

    19 Ibid.

    20 Ibid.

    21 J. A. García de Cortazar y Ruiz de Aguirre, La historia rural medieval. Un esquema de análisis estructural de sus contenidos a través del ejemplo hispanocristiano, Universidad de Santander, 1982, p. 116–135.

    22 J. M. Font i Rius, « Les antigues institucions locals de les valls pirinenques catalanes », Estudis d’Història Medieval, vol. VI, Barcelona, I.E.C., 1973. p. 19–41.

    23 J. A. Garcia de Cortazar, op. cit.

    24 Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62,1995, p. 108–109.

    25 M. Iglesias Costa, Censo de 1549, en vies de publicació. Aquest cens fou realitzat per Don Martín Gurrea y de Aragón, Governador General del Comtat de Ribagorça.

    26 En 1380, el bisbe de Lleida, Cescomes, comprava els drets de bovatge i retrobovatge, herbatge i retroherbatge, etc., a Pere III, convertint-se en l’únic senyor temporal d’aquests territoris, Arxiu Capitular de Lleida, sense catalogar.

    27 M. Iglesias Costa, Cens de 1549.

    28 En el nomenament com bisbe de Lleida de Jaume Conchillos ens diu que la Vall de Barravés es regia per el seu Batlle General i el seu consell. Acta et estamenta circa possessionement elecvcionem episcopi, 1513, conservat a l’Arxiu Capitular de Lleida, dins la Visita Pastoral de 1535. Fons Vísites Pastorals.

    29 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses. L’organització politico-administrativa de la Vall de Barravés al segle XVII », in Solidaritats pageses, cooperativisme i sindicalisme agrari, en vies de publicació.

    30 Cf. nota 28.

    31 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses... ».

    32 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « Algunes reflexions sobre la solidaritat a les comunitats araneses (S. XVII-XVIII) », in Solidaritats pageses...

    33 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses... »

    34 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament a les comunitats... »

    35 J. R. Piqué i Badia, « Solidaritats pageses... » ; L. Carle, « La tradition nécessaire : continuité et changements dans la vallée d’Uzzone », in Espaces et familles dans l’Europe du Sud à l’âge moderne, Paris, 1993, p. 165–181.

    36 F. Sabaté i Currull, El territori de la Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’edat mitjana, Barcelona, Rafael Dalmau, 1997, p. 94–104.

    37 Aquest apartat vol ésser una síntesi de les primeres hipòtesis estretes de la documentació analitzada. Per manca d’espai no citaré les documents concrets.

    38 Parlem de « magnífic » pel fet que aquest és el seu tractament a la documentació. Magnífic tant podia ésser el senyor d’una quadra, d’un poble, com un funcionari reial o baronial.

    39 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament... ».

    40 M. Àngels Sanllehy i Sabi, « L’afillament... ».

    41 A la Val d’Aran eren anomenat « estadants », Sanllehy, « L’afillament... ».

    42 J. M. Brigué i Portella, « La conformació dels drets comunitaris sobre el territori. La vall d’Aneu, segles XV-XVIII », in Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, I.E.I., Lleida, 1996. Com també : « Breus reflexions sobre els béns comunals a la Catalunya moderna »in Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, 1985, p. 155–177.

    43 J. M. Bringué i Portella,« Breus reflexions... ».

    44 G. M. Borca, Història del derecho civil de Catalunya, p. 207 ss.

    45 Sanllehy, « L’afillament... ».

    46 Eren les terres que eren tot l’any de qui les treballava.

    47 Eren les terres reservades per a peixer el bestiar de labor de casa, sovint es confonien amb les terres casalives.

    48 S. Sobrequés Vidal, Història de la producció del dret català fins al decret de Nova Planta, Universitat Autònoma de Barcelona, Collegi de Girona, 1978.

    Villages pyrénéens

    X Facebook Email

    Villages pyrénéens

    Ce livre est diffusé en accès ouvert freemium. L’accès à la lecture en ligne est disponible. L’accès aux versions PDF et ePub est réservé aux bibliothèques l’ayant acquis. Vous pouvez vous connecter à votre bibliothèque à l’adresse suivante : https://freemium.openedition.org/oebooks

    Suggérer l’acquisition à votre bibliothèque Acheter ce livre aux formats PDF et ePub

    Si vous avez des questions, vous pouvez nous écrire à access[at]openedition.org

    Villages pyrénéens

    Vérifiez si votre bibliothèque a déjà acquis ce livre : authentifiez-vous à OpenEdition Freemium for Books.

    Vous pouvez suggérer à votre bibliothèque d’acquérir un ou plusieurs livres publiés sur OpenEdition Books. N’hésitez pas à lui indiquer nos coordonnées : access[at]openedition.org

    Vous pouvez également nous indiquer, à l’aide du formulaire suivant, les coordonnées de votre bibliothèque afin que nous la contactions pour lui suggérer l’achat de ce livre. Les champs suivis de (*) sont obligatoires.

    Veuillez, s’il vous plaît, remplir tous les champs.

    La syntaxe de l’email est incorrecte.

    Référence numérique du chapitre

    Format

    Piqué i Badia i Badia, J. (2001). Organització administrativa i socio-econòmica de la Vall de Barravés. In M. Berthe & C. Benoît (éds.), Villages pyrénéens. Toulouse: Presses universitaires du Midi. https://doi.org/10.4000/books.pumi.26913
    Piqué i Badia i Badia, Joan Ramon. « Organització administrativa i socio-econòmica de la Vall de Barravés ». In Villages pyrénéens, édité par Maurice Berthe et Cursente Benoît. Toulouse: Presses universitaires du Midi, 2001. doi:10.4000/books.pumi.26913.
    Piqué i Badia i Badia, Joan Ramon. « Organització administrativa i socio-econòmica de la Vall de Barravés ». Villages pyrénéens, édité par Maurice Berthe et Cursente Benoît, Presses universitaires du Midi, 2001, https://doi.org/10.4000/books.pumi.26913.

    Référence numérique du livre

    Format

    Berthe, M., & Benoît, C. (éds.). (2001). Villages pyrénéens. Toulouse: Presses universitaires du Midi. https://doi.org/10.4000/books.pumi.26758
    Berthe, Maurice, et Cursente Benoît, éd. Villages pyrénéens. Toulouse: Presses universitaires du Midi, 2001. doi:10.4000/books.pumi.26758.
    Berthe, Maurice, et Cursente Benoît, éditeurs. Villages pyrénéens. Presses universitaires du Midi, 2001, https://doi.org/10.4000/books.pumi.26758.
    Compatible avec Zotero Zotero

    1 / 3

    Presses universitaires du Midi

    Presses universitaires du Midi

    • Plan du site
    • Se connecter

    Suivez-nous

    • Facebook
    • Flux RSS

    URL : http://pum.univ-tlse2.fr

    Email : pum@univ-tlse2.fr

    Adresse :

    5, allées Antonio Machado

    31085

    Toulouse

    France

    OpenEdition
    • Candidater à OpenEdition Books
    • Connaître le programme OpenEdition Freemium
    • Commander des livres
    • S’abonner à la lettre d’OpenEdition
    • CGU d’OpenEdition Books
    • Accessibilité : partiellement conforme
    • Données personnelles
    • Gestion des cookies
    • Système de signalement