1Amb aquesta comunicació es vol presentar un avanç de la recerca que estem desenvolupant sobre el poblament i l’organització del territori de muntanya a la zona del Pallars durant l’època medieval. D’aquesta manera, i des de la disciplina arqueològica, els estudis espaials i la cartografia dels llocs d’assentament, conjuntament amb el registre documental, s’intenten analitzar les comunitats pageses, i el tipus de poblament i estructuració del territori de les valls pallareses que conformen el comtat de Pallars1.

2L’estudi s’ha centrat a l’antiga vall de Siarb, la qual ja apareix esmentada en els documents del segle X, a partir del 952. Actualment es correspon amb el terme tradicional de Soriguera (Pallars Sobirà), aquesta vall es drenada per el riu del Cantó que desguassa a la Noguera Pallaresa a l’indret de Saberneda a 680 metres d’altitud, segueix un eix est-oest amb la capçalera a 1728 metres en el coll del Cantó, indret on hi ha la divisòria d’aigües amb la conca del riu Segre a l’Alt Urgell.

3La recerca s’ha fonamentat en la localització i anàlisi dels assentaments agrupats, tant dels pobles actuals com dels poblats abandonats d’antic, realitzant, a partir de la seva cartografia i elements estructurals, una lectura del seu urbanisme i configuració dels espais edificats (vivendes, edifici eclesial, elements defensius, vials...). L’escassa transformació estructural dels llocs de poblament actual i la presència nombrosa de despoblats antics, fan possible un estudi interessant d’aquests assentaments.

4Per aquesta ocasió es presenten set nuclis de poblament o vilatges agrupats, del total d’assentaments analitzats de la vall, els quals esdevenen els més significatius i amb més possibilitats d’estudiar la seva gènesi i posterior evolució urbana. Tres d’aquests conjunts, Sta. Creu de Llagunes, Burg i Prat Muntaner, estan abandonats d’antic, a més, al primer s’hi estan realitzant intervencions arqueològiques des de 1994. Els quatre vilatges restants están actualment habitats.

5Alguns d’ells ja apareixen a la documentació escrita dels segles X i XI. Així mateix, un fogatjament de la segona meitat del segle XIV – vers 1370/13802 – ja esmenta totes les poblacions de la vall amb el seu número de focs.

Els nuclis de poblament actual

Vilamur (fig. 1)

6El tòponim Vilamur no apareix a la documentació fins a les darreries del segle XI, vers 1070-1071, amb els esments al castell i la vila. Aquest nucli esdevindrà cap del vescomtat de Vilamur a partir del segle XII, experimentant un major creixement que la resta de vilatges de la vall, amb trenta focs en el cens de 1380.

7Actualment l’estructura urbana del recinte emmurallat de Vilamur tan sols es pot identificar pel reticulat del seus carrers i per algun element arquitectònic aillat, ja d’època baix medieval.

8La mateixa església parroquial presenta solucions arquitectòniques de caire defensiu a causa de la seva situació extrema dins el nucli primitiu. L’edifici està profundament reformat, però conserva encara restes estructurals que semblen correspondre al temple del segle XII, reedificat en època baix medieval.

9S’han identificat, a grans trets, dos moments importants d’ordenació urbanística, seguint critèris d’estratègia defensiva. Un primer moment caracteritzat per un petit recintre central de planta quadrada, reticulat per tres carrers paral.lels i amb el tancament seguit de cases mitgeres. L’altre moment important dins el creixement de la població seràja en època baix-medieval, amb una ampliació del perímetre murat en els dos extrems de la vila, amb la incorporació de l’edifici de l’església dins el recinte clos, i l’emplaçament d’un portal d’entrada unit a la paret de ponent de l’església. A l’extrem oest del recinte es poden identificar les restes d’una torre cantonera de planta quadrada incorporada dins el perímetre dels murs de tancament.

Malmercat (fig. 2)

10Les referències documentals més antigues conegudes són ja del segle XII i esmenten el castell de Malmercat, aquest nucli l’any 1380 tenia cinc focs. Es configura com una població agrupada amb vivendes mitjaneres, que ha experimentat una transformació interior del nucli edificat. En el costat de ponent del conjunt es conserven les restes estructurals del que deuria haver estat el recinte casteller, amb una torre circular conservada fins a uns dos metres d’alçada, la qual presidia i controlava l’entrada principal al recinte. Hi ha indicis que en aquest sector hi havia un petit fossat avui totalment terraplenat. L’església parroquial de St. Andreu està visiblement allunyada del nucli clos, aproximadament uns quatanta metres.

Fig. 1: Planta del poble actual de Vilamur

Fig. 2 : Planta del poble actual de Malmercat (Planimetries del Centro de Gestión Catastral, 31 TCG 49 – 83 N)

Llagunes (fig. 3)

11Singularment és la població amb més referències documentals de tota la valí, les primeres mencions conegudes són de la segona meitat del segle X, i ens parlen del lloc de Lagunuas i la vila de Lagunues, i el 1066 la parròquia de Sant Martí. En el fogatge de 1380 tenia quatre focs.

12Aquest assentament presenta una estructuració singular, la topografía del seu nucli edificat més antic indica un emplaçament agrupat de cases concentrades separades per parets mitgeres, configurant una planta semicircular a l’entorn d’un petit llac, o llacuna, la qual va ser dessecada a principis d’aquest segle. L’església de St. Martí es troba fora d’aquest nucli original i allunyada uns metres, és de petites dimensions i presenta algunes restes emmascarades de l’estructura primitiva d’època romànica.

Tornafort (fig. 4)

13Tenim referències documentals a partir del segle XI, concretament del castell de Tornastort, i sabem que la població tenia cinc focs l’any 1380. El nucli inicial, apinyat en el punt més alt de l’emplaçament es configura amb una trama regular de vivendes agrupades amb un carrer central, en un dels seus extrems sembla intuir-se la ubicació del recinte casteller. Aquest conjunt està molt transformat per el creixement de vivendes i espais de corrals i eres gestat entre els segles XVII i XVIII, el qual incorpora dins la trama urbana l’església parroquial de Sta. Coloma, inicialment situada a l’exterior.

Els vilatges abandonats d’antic

14Aquests tres vilatges que presentem es troben emplaçats en indrets dominants, al vessant de migdia de la valí de Siarb, amb una clara estratègia i control visual de la vall, i especialment el pas del coll del Cantó, justificant clarament la seva ubicació, amb el control precís que exercien sobre l’important camí del Port del Cantó, últim enllaç entre les zones altes del Pallars i l’Urgell.

El poblat medieval de Santa Creu de Llagunes (fig. 5 et 6)

15L’assentament del poblat de Santa Creu ocupa tota l’esplanada del cim del Tossal de la Santa Creu o també conegut com a Cap de les Culties, a 1628 m. d’altitud. Aquest tossal es troba a la part final del contrafort meridional del Pic de l’Orri (2439 m.). És un indret estratègic per la seva situació dominant, avui assentat entre els poblets de Llagunes i Rubió, per sobre de l’actual carretera de Sort a Adrall i dins de l’actual municipi de Soriguera en el Pallars Sobirà.

Fig. 3: Planta del poble actual de Llagunes

Fig. 4: Planta del poble actual de Tomafort (Planimetries del Centro de Gestión Catastral, 31 TCG 49 – 83 N)

Fig. 5 : Planta del vilatge medieval de Santa Creu de Llagunes encerclat per un mur perimetral i una torre i esglesia a l’angle NE, ab la indicació de les cases excavades a l’interior durant las campanyes de 1994-97

Fig. 6 : Planta d’una vivenda del vilatge medieval de Santa Creu de Llagunes, amb una estança amb llar de foc central

16El poblat presenta una superficie d’ocupació a l’entorn dels 2500 m². La totalitat de les restes de les construccions visibles s’aixequen sobre els estrats de roca que formen la plataforma superior de l’elevació, que presenta un pendent vers el sud-oest de més de deu metres de desnivell.

17Actualment s’està portant a terme un projecte d’intervenció arqueològica que fou iniciat l’any 1993, amb l’objectiu d’estudiar i rehabilitar aquest poblat medieval de muntanya. Després de quatre campanyes d’excavació (1994- 1997), els resultats obtinguts són del tot satisfactoris i aporten valuoses dades respecte a l’urbanisme i formes de poblament del territori pirinenc3. D’altra banda, les noticies històriques referents a aquest poblat ens són del tot desconegudes, així com també la identificació del seu topònim original.

18La planta del conjunt és rectangular, amb un perímetro i unes orientacions quasi regulars (sector W de 38 m., el N de 56, el sector de Llevant amb 54 m. i 46 m. el costat de migdia). En total aquest perimetre és de 194 m., i coincideix amb un mur de tanca que envolta tot el poblat, d’aproximadament un metre d’amplada, segons els sectors, i obrat amb la tècnica de rebla, que sense ser d’unes grans proporcions és l’obra més consistent de tot el conjunt. En quasi tot l’espai interior, moltes de les estançes que s’identifiquen es recolsen, necessariament, en aquest mur defensiu. Seguint la ubicació del mur per el seu costat de migdia, s’ha pogut identificar la única porta d’accés al recinte, encara no excavada. Destaca l’existència de dos fossats, oberts a la roca natural, en els costats oposats de llevant i ponent del poblat. Actualment es veuen colmatats en gran part per l’enderroc successiu dels murs de tancament.

19A l’extrem nord-est del perímetre murat, just en el seu angle, s’aixeca la base d’una torre circular de 4’65 metres de diàmetre, amb una alçada de parets conservada de 2’3 metres. El seu parament visible està format per grans carreus (60 cm. x 20 cm., a grans trets), disposats en filades irregulars i lligats amb morter de calç de color grogós. La intervenció arqueològica de l’any 1995, ha permès determinar que l’obra d’aquesta torre és posterior a la construcció del poblat i el seu perímetre murat.

20A tocar de la torre, i en el seu costat de migdia, es localitzen les restes d’una església de petites dimensions, que presenta una nau de planta rectangular amb un absis semicircular orientat a llevant, de 2’6 metres d’amplada per 7 metres de llargada. L’entrada s’obre en el mur de migdia, amb una amplada de quasi un metre, i un llindar format per dues grans lloses planes que enllaçen amb l’obra del murs perimetrals. Aquests, presenten una total uniformitat, producte d’un mateix moment constructiu, i es conserven en una alçada d’uns 50-70 cm., amb un aparell en disposició horitzontal irregular, de pedres allargassades i pràcticament sense retocar; són obrats amb la tècnica del reble, amb terra i pedra petita a l’interior, el seu gruix oscil.la entre els 80 i 90 cm. Per sota el mur de tramuntana s’ha detectat un estrat amb morter disgregat de color grogós, que correspon a l’obra de la torre circular del costat.

21A l’interior de la nau es localitzaren dues banquetes als murs laterals, fetes amb pedres i lloses barrejades amb terra, així com la base de suport de la mesa de l’altar, que és de planta rectangular de 53 cm. per 73 cm, i està fet amb pedres regulades, combinades amb lloses planes, lligat tot amb un precari morter de calç i sorra. Cobrint-ho tot, es detectà un potent nivell d’enderroc, compost de pedres i lloses planes amb terra; per sota d’aquest estrat va aparèixer un nivell de terres fosques amb carbonets, corresponent al darrer moment d’ús i abandó de l’església, s’hi localitzà una moneda francesa, un double tournois de Philippe IV (1285-1314).

22Els elements constructius característics d’aquesta esglesiola, són els que ja s’han identificat en altres temples d’aquesta zona pirinenca, petites naus irregulars, de planta rectangular amb absis semicircular, amb la porta oberta en el mur de migdia, i que hom acostuma a datar dins el segle XI. D’altra banda, els registres arqueològics i la seqüència estratigràfica ofereixen un terminus post quem per a la construcció de l’església, d’una banda, la posterioritat a la fàbrica de la torre circular, que per la seva tipologia i paral.lels pot situar-se, a grans trets, entorn als segles X-XI. I d’altra banda, la presència d’una moneda a la UE05 (nivell de circulació previ a l’enderroc) ens permet fixar l’abandó de l’església a partir del primer quart del segle XIV. Així mateix, la seva posició marginal i la sobreposició a estructures preexistents denoten una instal.lació tardana dins l’urbanisme i estructuració del poblat.

23Pel que fa als espais domèstics, han estat localitzades tres llars de foc, que corresponen a tres vivendes diferents. Aquestes llars són d’idèntica tipologia, es troben emplaçades en el centre de l’estança, i presenten una planta quadrada delimitada per quatre lloses falcades verticals i una o dues lloses planes de solera. S’han detectat dos forns domèstics, un de petites dimensions i encastat a una banqueta feta de pedres, i un segon angular i de major tamany.

24Encara no coneixem la totalitat estructural de cap d’aquestes cases, pel fet que manca completar-ne l’excavació; però tanmateix, s’intueixen unes vivendes de distribució senzilla, en tres o quatre estançes, amb una cambra principal on s’hi emplaça la llar de foc i que disposa d’un paviment d’argila trepitjada, més acurat que a la resta (Làmina 4). En un d’aquests nivells de circulació (Àmbit 1-Espai C), va aparèixer un diner de billó de Jaume I (emissió de 1271), juntament amb atuells ceràmics i material metàl.lic corresponent al moment d’abandó. Els murs d’aquestes vivendes tenen un gruix d’uns 70-80 cm. i estan obrats amb pedra del pais, tant sols trencada i disposada irregularment en filades, amb tècnica de rebla, excepcionalment els carreus dels angles són treballats. Així mateix, es detecta una coberta vegetal a un sol pendent, possiblement amb bigues, brancatge i lloses planes, lligat tot amb fang.

25D’aquesta manera, els diferents contextos estratigràfics i el material arqueològic permeten parlar d’un abandonament intencionat i un enderroc lent i progressiu dels diferents espais intervinguts. D’aquesta manera, el material ceràmic procedent dels darrers estrats d’utilització i amortització, permet situar, juntament amb el material de bronze, especialment les sivelles de cinturó i les monedes, el moment d’abandó del poblat vers les darreries del segle XIII i la primera meitat del segle XIV. Les posteriors campanyes d’intervenció arqueològica i l’estudi total del material i l’estratigrafia, permetran confirmar i precisar aquestes cronologies.

26Peí que fa als orígens i creació del poblat medieval, és encara prematur formular qualsevol consideració. A partir dels registres estratigràfics, únicament s’ha pogut constatar l’existència del perímetre murat, amb anterioritat a la construcció de la torre i l’església del segle XI.

27D’altra banda, l’ocupació del Tossal durant l’època prehistòrica pren cada cop més força. El material recuperat, ceràmica a mà i indústria lítica, apareix ubicat entre les escletxes de la roca natural i formant petites concentracions d’estrats puntuáis sense cap estructura associada. Ara com ara, no coneixem l’entitat i característiques d’aquest assentament, que a grans trets podem situar dins l’Edat del Bronze, i que se’ns presenta molt malmès i alterat per la instal.lació del poblat medieval.

El vilatge de Burg

28El conjunt del poblat, avui totalment cobert per la vegetació, salça en el cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1515 m d’altitud. Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma-Sarrera amb el riu del Cantó.

29L’assentament ocupa la plataforma superior del turó que s’esten suaument en pendent vers a migdia. Manca realitzar un aixecament topografic del poblat, així com una campanya de neteja i excavació, a partir de la realització de planimetries a nivell de croquis, s’insinua una planta irregular del conjunt de les edificacions, amb un perímetre que s’adapta a l’orografia del tossal, amb un tancament defensiu de tot el recinte obrat amb un potent mur d’entorn al metre d’amplada, el qual presenta un parament amb grans carreus a la base i reble interior amb terres i pedruscall. L’accés original a l’interior del vilatge, es faria per un únic portal obert a la muralla del sector de ponent. En aquest indret, flanquejant el costat dret del camí i paralleles al parament exterior de la muralla, hi ha tot un seguit de restes de construccions, totes de planta rectangular, obrades amb murs de carreus ben treballats.

30A l’interior del despoblat, les restes de les vivendes s’aixequen en terrasses graonades fins a arribar al peu d’un gran roquissar on s’identifiquen un conjunt de murs i enderrocs de construccions del que sembla un recinte dominant. Hi han estances, on les restes dels seus murs es veuen obrats amb carreus més ben treballats que la resta i lligats amb morter de fang argilós en algun indret, els murs es conserven fins a dos metres d’altura.

31El fogatjament de 1380 assenyala l’existència de tres focs a Burg, aquesta és la primera i darrera menció documental coneguda d’aquest vilatge, per el que hem de pensar que el seu abandonament es deu produïr vers les darreries del segle XIV o ja durant el segle XV.

El vilatge de Prat Muntaner

32Les restes d’aquest conjunt es troben emplaçades a 2113 m d’altitud, en el pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner. Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del Port del Cantó, en un indret estratègic, en el límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

33La planta del recinte presenta un gran perímetro rectangular, que s’estén per el cim i gran part del pendent de migdia del tossal. S’identifica un mur perimetral, a manera de muralla, d’aproximadament un metro d’amplada, obrat amb el sistema constructiu de reble, amb uns paraments de grans lloses i un farciment interior de terra i pedruscall. En alguns indrets, aquest mur, encara es conserva fins a 1,5 m d’altura.

34A l’interior del recinte fortificat, s’identifiquen, entre l’abundosa vegetació – bosc de pi negro –, les restes de diverses construccions, que s’estenen de forma graonada per tot el pendent. En punt més alt del tossal, dominant tot el vilatge, s’hi ubica el que s’intueix com un conjunt defensiu de tipus casteller. Els paraments conserváis d’aquesta construcció, molt malmesa, estan obrats amb carreus treballats i disposats en filades regulars. D’entre tot aquest conjunt, s’identifiquen les restes d’una torre de planta quadrada. S’observen diferències constructives entre aquesta construcció dominant i la resta dels habitatges de l’interior del clos murat, les quals poden estar motivades per llur diferent funcionalitat, en relació a les assignacions de poder, així com també a llur diferent moment constructiu. No s’ha identificat, per ara, cap estructura de tipus eclesial, cal tenir en compte que l’abundant vegetació i el procés d’enrunament que presenta el jaciment, impedeixen una lectura completa de la seva planta i tramat urbà.

35En conjunt, però creiem que les obres més antigues del vilatge i conjunt casteller es poden situar dins d’unes etapes alt medievals amb una perduració fins a uns moments baix medievals o moderns. En aquest sentit, entre la documentació pertanyent al vescomtat de Castellbò, hi ha referències del segle XVI de la castlania de Muntaner.

Algunes consideracions a l’entorn del poblament pallarès

36Respecte a les formes de poblament agrupat de muntanya, són els despoblats d’antic els que permeten una millor lectura del seu urbanisme. Aquests, ofereixen uns conjunts urbans aglomerats, formant un nucli compacte amb viverides i àmbits de treball separats per parets mitgeres, encerclats per un mur de tanca, on els darreres de les cases, en alguns casos, delimiten el perímetre murat de tancament, a manera de muralla i amb un cert caire fortificat. Amb la presència, en algun dels conjunts, de fossats artificials en alguns dels extrems. Generalment presenten un sector encastellat, o amb estructures constructives de tipus defensiu – torres – en el punt més dominant, que s’intueixen com a implantacions posteriors. Així mateix, s’observa també una presència marginal de l’edifici de l’església, producte d’una tardana instal.lació en el tramat urbà. Aspectes tots ells clarament testimoniats per l’arqueològia en el cas del vilatge de Sta. Creu de Llagunes.

37D’altra banda, els nuclis de poblament actual presenten més diversitat en les seves formes urbanes, predominant però els pobles concentrats, on possiblement les reformes constructives d’època moderna (ss. XVII-XVIII) – caracteritzades per ampliacions i anexions dels espais de vivenda, i la construcció d’eres i corrals isolats – han desdibuixat i destruït els perímetres murats de tanca i els tramats deis petits nuclis apinyats d’època medieval. En alguns casos, perduren alguns dels portals d’accés i s’observa també la marginalitat de l’edifici eclesial, que s’emplaga a les afores dels nuclis antics, essent absorbides, a voltes, per l’expansió de noves vivendes i espais de corrals en època moderna.

38Peí que fa a la gestació i origen d’aquests nuclis de poblament agrupat, aquest esdevé encara incert. En aquest sentit, ja s’ha comentat en altres ocasions, l’absència de la petja de la iberització i la romanització en el territori. D’aquesta manera, els precedents i els testimonis arqueològics més propers de l’ocupació humana a les valls altes del Pallars, són situables a l’edat del Bronze i Ferro, amb diferents jaciments escampats per la contrada. En el cas analitzat de la valí de Siarb (Soriguera), destaquen el menhir de la Pedra del Cantó, al capdamunt de la valí, els nivells estratigràfics del Bronze mig-final de l’assentament de Sta. Creu de Llagunes i la cista megalítca de Saberneda, a la sortida de la valí a tocar la riba esquerra de la Noguera.

39No serà fins l’època alt medieval, en que els registres documentals de la primera meitat del segle IX, ens possen de manifest l’aparició i l’existència del cristianisme a la zona, amb la creació i restauració de suposats antics monestirs a tot l’alt Pallars, per part de l’autoritat carolíngia4. Caldria valorar però quin impacte va rebre la zona amb la creació del proper bisbat d’Urgell – abans de l’any 527 – i l’existència d’aquests antics monestirs, alguns d’ells sembla que ja presents a l’època visigòtica i, amb quina intensitat es cristianitzaren les comunitats camperoles durant aquests tres-cents anys. De totes maneres, no serà fins a les darreries del segle X i el segle XI en què la presència d’esglésies i la xarxa de parròquies ja apareix plenament consolidada en el territori, sobrepossant-se als nuclis de poblament agrupat preexistents5 S’observa així, com la posterior implantació dels edificis eclesials respecte ais vilatges no sembla significar cap tipus d’alteració del poblament agrupat i els seus espais de vivenda, i ni tan sols sembla actuar, en la majoria dels casos coneguts, com a centre aglutinador o instigador de nous llocs d’assentament.

40L’emplaçament marginal de les esglésies fora del recinte edificat dels vilatges, així sembla indicar-ho. La major part dels poblats analitzats a tot el territori de Pallars i els presentats aquí de la valí de Siarb (Soriguera) són del tot indicatius, així com també els casos estudiats de la valí de Boí6, on es testimonia aquesta mateixa pauta d’instal.lació excèntrica i tardana d’esglésies, al llarg de l’onzena centúria o més tard. De forma paral.lela, una anàlisi dels castells i fortificacions de les valls d’Àneu7, evidencia també com els elements fortificats s’incorporen, progressivament, a la dinàmica deis assentaments humans precedents.

41Ens trobem, doncs, davant d’uns nuclis de poblament agrupat que s’han gestat i estructurat abans de l’afermament feudal dels segles X i XI, amb uns grups poblacionals que han ocupat i explotat la muntanya i les valls pallareses abans de fer-se efectiu l’aparell de control senyorial mitjançant la presència d’esglésies i castells al territori.