Resum
p. 280-281
Texte intégral
1Introducaó
2El barrí de « Bénédictins » está situat a l’est deis « Jardins de la Fontaine » sobre les darreres costes sudest del Mont-Cavalier. Eis estudis recollits en aquest treball concerneixen principalment quatre excavacions d’urgència dutes a terme entre 1966 i 1992 en una superficie global d’aproximadament 4000 m2. A les dades proporcionades per aquestes intervencions se les hi ha afegit les observacions puntuáis i les descobertes fortuïtes efectuados en el barrí. Durant la protohistoria, aquest es situa sobre la franja oriental del oppidum prerromà. Després de la construcció de la muralla augustea, es troba en pie cor de la ciutat emmurallada i a tocar dels centres cívics i religiosos. El barri fou àmpliament desurbanitzat des de la fi del s. II abans de C. La nova muralla construida a partir de 1194 deixa, per poc, el barri fora dels murs i no és fins al s. XVIII, amb el pla d’urbanisme de Ph. Mareschal, ingenier del rei, que el sector es recupera de nou per a la ciutat.
31 Context natural i ocupacions preromanes
4Les restes arqueológiques es presenten indiferentment en tots els tipus geològics de terrenys identificáis a la zona. Globalment, el subsòl del barri està compost per diverses formacions que s’escalonen per la pendent, sota els primers estrats antropitzats. El substrat sobre el qual es desenvolupen els sòls que trabaren el agricultors neolítics, és un mosaic molt heterogeni. Les observacions fetes permeten restituir un paisatge de finais de la prehistòria que posseïa ja alguns aspectes de les nostres garrigues modernes: aporten la prova de que l’antropització de les costes fou efectiva des del neolític i que no va caldre esperar la fixació d’un grup humà a principis de l’edat del ferro per perturbar el fràgil equilibri de l’ecosistema natural. L’ocupació del barri de « Bénédictins », que pot considerar-se des de finais del s. VI abans de C. evoluciona al ritme d’una gestió de l’espai en la qual hàbitat i agricultura es combinen. La construcció d’una muralla al s. IV abans de C. consagra una fase d’extensió i d’estructuració de l’assentament al pla. El barri de « Bénédictins » es troba en aquest moment intra muros, encara que no existeix ocupació construïda entre finais del s. V i mitjans del s. II abans de C, ja que nomès es localitzen camps de conreu en terrasses. L’hàbitat d’aquest periode està situat al peu deis turons i cap a la plana. L’assentament prerromà respon a un hàbitat agrupat no elevat, situació original en el context regional. La instal.lació de noves construccions a les pendents a partir del s. II abans de C tradueix una reconquesta dels vessants des de plana, en detriment de les zones antigament conreades.
52 Els vestigis d’época romana
6Cadascuna de les quatre intervencions arqueológiques de referència és objecte d’una publicació detallada. La casa de la « Marseillaise » (excavadó de 1966), de planta bastant irregular i pavimentada en part per mosaics molt simples, és un exemple interessant de casa nimesa de l’Alt Imperi sobre un plànol bastant clàssic, adaptat al decliu del terreny. Als « Villégiales des Bénédictins » (excavadó de 1992), diverses boniques cases, algunes dotades amb jardins, estan escalonades per la pendent. Els sistemes de portada i d’evacuació de les aigues són particularment complexes. El conjunt de les « Hespérides » (excavadó de 1986) és certament el mes original : al llarg de dos carrers perpendiculars es distribueixen cases marcades encara fortament hereves de les modes i les tècniques protohistòriques. L’excavació de la « Fontaine des Bénédictins » (excavació de 1982) ha lliurat els vestigis més rics de totes les cases del barri : mosaics figurats, pintures, ... Un estudi d’algunes sèries de materials particularment interessants o representatius completa aquest capítol : monedes, conjunts ceràmics, petits objectes.
73 Les cases
8Percebuda en la seva globalitat, l’arquitectura domèstica del barri de « Bénédictins » s’ha d’analitzar a dos nivells : la distintió deis grans tipus a partir deis materials utilitzats i els sistemes de construcció ; el discerniment en el si de l’arquitectura galoromana el que prové de l’antic fons indígena i de la seva evolució tècnica i el qué és adoptat. La decoració deis paviments és reveladora d’una condició social i d’una ambició cultural. El seu estudi aporta confirmacions útils i suscita algunes questions en relació amb la història del mosaic en la Gàlia romana. Es reconeixen, a més, a l’estudi de las decoracions murals del barri les grans tendències observades a la mateixa Nimes i a la Narbonesa : influència de l’estil 4rt a partir de mitjans del s. I després de C, posteriorment el seu prolongament i la moda de les imitacions de marbre a principis del s. II. La ciutat ocupava un lloc no negligible en l’economia agrícola gràcies a l’aportació de la indústria de les flors, de l’horta, de la vinya o deis vergels intraurbans ; una de les cases ha revel.lat en aquest sentit els vestigis d’un jardí d’esbarjo. Totes les escultures descobertes són de calcària local i tenen en comú la modèstia de les seves mides, amb la notable excepció d’una estatua, el cap amòbil de la qual sembla representar a Antonia Minor. El Corpus d’inscripcions lapidàries es composa de tres pedestals, manifestacions del culte doméstic, dirigides al Genius del senyor o a la luno de la senyora. A la llum deis nivells de riquessa i de desenvolupament aparents a les cases, el barri de « Bénédictins » está organitzat segons un gradient socioeconòmic en part conforme amb les línies de pendent, les corbes altimétriques i la implantació de les infraestructuras hidràuliques públiques però que segueix igualment l’escull de fenómens d’atracció/repulsió exercits pels pols urbans majors.
94 Un barri de la ciutat romana
10L’urbanisme de les costes sudest del Mont Cavalier s’inicia més tardanament que el del vessant meridional o de peudemont, ja modificat o ámpliament investit des del canvi d’era. Es fa a més seguint un ritme bastant progressiu, que tradueix sens dubte una pressió urbana moderada. La impressió general que surgeix de l’anàlisi de l’entramat urbá resta en la tentativa d’una organització regular, dificultada per la topografía i probablement també, per l’existéncia d’ocupacions anteriors. Es coneix la importància de l’aigua en l’aparició i el desenvolupament dels processos d’urbanització a la conca mediterrània. Nimes no va escapar a aquesta regla. Al costat de fonts i de pous, l’accent es posa en dos dispositius fins al moment poc estudiats a Nimes, el drenatge de les aigues en un terreny en pendent i l’avançament i condicionament d’una part més gran de la xarxa de distribució de l’aigua. La creació d’una derivadó cap a la fi del segon quart del s. I després de C, que porta les aigues de les fonts d’Uzès va afavorir tècnicament els establiments construïts sota la cota altimétrica del Castellum, la qual cosa té un pes segur en les regles de la urbanització ulterior.
115 El jaciment de finais de l’Antiguetat fins els nostres dies
12L’ocupació del sol des de finais del s. ii d. C. es difícil de restituir : activitats agrícoles i hortícolas o bé, més probablement, terrenys simplement abandonats a la vegetadó espontània més o menys cuidada. La tornada a posar en cultiu deis erms urbans, el nombre deis quals creix encara a partir de finais del s. IV, no es documenta més que tardanament i puntualment. De l’edat mitja fins ais anys 1680, el barri no sembla gaire afectat per la urbanització, manté un carácter essencialment agrícola, la qual cosa no exclou pas una activitat artesanal també lligada al sòl : la dels calcinaires. Quant a les cases, continuen sent excepcional en el sector fins a finais del s. VII. El barrí queda al marge deis trasvalsaments urbans consecutius a l’edificació de la muralla de Rohan i després de la ciutadella que tanmateix està pròxima. Fins els anys 1850, les construccions resten arraconades en els marges deis carrers i es tracta d’un tipus de construcció més aviat descuidada, essent els horts els que continuen ocupant la major part del sòl.
13Conclusions
14El barri ha adquirit, des de l’alt imperi una personalitat que permet distingir-lo darament deis seus veïns, sobretot al sud i a l’oest, on s’articula amb els conjunts monumentals del centre antic. Aquí, les cases juguen un rol d’estructuradores quasi exclusiu del paisatge urbà, tot i que s’observa una variació acusada del nivell socieconòmic de les instal.lacions i deis seus ocupants. Aquest estudi es presenta com una contribució al reequilibri necessari en favor de la casa i del barri, estudiats molt rarament. Permet a més observar les evolucions en un llarg periode en l’escala de temps de la història urbana, de la protohistória a l’època moderna.
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Mottes castrales en Provence
Les origines de la fortification privée au Moyen Âge
Daniel Mouton
2008
Géoarchéologie de sites préhistoriques
Le Gardon (Ain), Montou (Pyrénées-Orientales) et Saint-Alban (Isère)
Dominique Sordoillet
2009
L’enceinte des premier et second âges du Fer de La Fosse Touzé (Courseulles-sur Mer, Calvados)
Entre résidence aristocratique et place de collecte monumentale
Ivan Jahier (dir.)
2011
Lyon, Saint-Georges
Archéologie, environnement et histoire d’un espace fluvial en bord de Saône
Grégoire Ayala (dir.)
2012
Les gisements précolombiens de la Baie Orientale
Campements du Mésoindien et du Néoindien sur l’île de Saint-Martin (Petites Antilles)
Dominique Bonnissent (dir.)
2013
L’Îlot du palais de justice d’Épinal (Vosges)
Formation et développement d’un espace urbain au Moyen Âge et à l’époque moderne
Yves Henigfeld et Philippe Kuchler (dir.)
2014
Bettencourt-Saint-Ouen (Somme)
Cinq occupations paléolithiques au début de la dernière glaciation
Jean-Luc Locht (dir.)
2002
Campements mésolithiques en Bresse jurassienne
Choisey et Ruffey-sur-Seille
Frédéric Séara, Sylvain Rotillon et Christophe Cupillard (dir.)
2002
Productions agricoles, stockage et finage en Montagne Noire médiévale
Le grenier castral de Durfort (Tarn)
Marie-Pierre Ruas
2002