Resums
p. 294-296
Texte intégral
1Partie 1 La via Domitia del Roine ais Pirineus
2Chap. 1 Généralités
31.1 Presentado de la via Domitia
g,barruol
4Aquest article fa la presentado de conjunt de la via Domitia. L’autor aborda els temes següents : data de construcció, extensió geogràfica, fonts antigues, estructura de la vía, obres d’enginyeria i monuments, fitació, mansions, refecciona, permanència al curs dels segles i per fi perspectivas de recerques.
51.2 El caràcter públic de la via Domitia
m. chalon
6Segons les fonts antigües i els diferente itineraria de vies coneguts (Vasos de Vicarello, Itinerari d’Antoní, Itinerari de Bordeua a Jeruaalem, Taula de Peutinger, Anònim de Ravena), aquesta comunicadó estudia el caràcter públic de la via Domitia, sobretot amb l’inventan dels serveis públics localltzats en les mansions viàrles.
7Chap. 2 El traçat general
j. laforgue, g. castellvi, j.-p. comps
8Des del Roine ais Pirineus, de Beaucaire fins al coll de Panissars (el Pertus), approximadament 240 quilòmetros de traçat han estat inventoriats, precisats, cartografiats (en el mapa IGN 1/100 000 ms). El seu estudi es presenta sota la forma de onze seccions d’una vintena de quilòmetres cadascuna, a propòsit de les quals s’ha descrit el pas exacte o suposat de la via, així com el conjunt deis vestigis que II són vinculáis (ponts, mil.liaris, estacions, etc.).
9Chap. 3 Les estacions viàries
10Aquest capítol presenta les diferentes estacions viàries esmentades per els itineraris des d’el Roine fins ais Pirineus. Der a cada una d’elles, es trobarà les fonts antigues, la localització, un resum de les observacions realitzades i la bibliografía. Les noticies de les aglomeracions, més desenvolupades, tenen un pla.
11Chap. 4 Estudis puntuáis
124.1 L’estació d’Ambrussum de l’oppidum al Puig de les Mourgues
j.-l. fiches
13Aquest text presenta els estábilmente de natures diverses que s ’han succeït a Ambrussum durant l’Antiquitat i l’Edat Mitjana. Resulta que les formes successives de la mansio són en relació amb els diferents Iracais de la vía. Es fa un esment particular amb la “masia-posta" excavada dins el barrí baix de l’aglomeradó de l’alt Imperí.
144.2 Assaig de síntesi de les dades sobre l’estació Ad Vicensimum
m. guy, y. solier
15Les prospeccions sistemàtiques al sòl a l’entorn del Rieu de Treilles, on va ser descoberta la milla xx al nom de Domitius Ahenobarbus, i l’estudi de les fotografies aèries han permés la localització del traçat de la via Domitia entre Roquefort-des-Corbières i Fitou. Amb aquesta via es vincula un important jaciment gal.loromà al lloc anomenat Les Estacadas, que, segons els autors de l’article, correspón a l’estació Ad Vicensimum de l’Itinerari d’Antoni.
164.3 Tres nous mil.liaries descoberts en el departament deis Pirineus Orientáis
g. castellvi, j.-p. comps, a. pezin, i amb la partieipació de l. bayrou
17Aquest estudi concerneix tres nous mil.liaris descoberts en el departament dels Pirineus Orientals : l’un a Tesa, l’altre a Palau del Vidre i l’ultim al coll de Panissars. Per a completar aquesta sèrie, els autors hi han afegit el de Sant Hipòlit, conegut des del segle passat. La comparació fa aparèixer una concordanqa cronològica (tres d’aquests mil.liaris pertanyen al principl del regne de Constantí) al mateix temps que una gran dissemblanqa pel qui concerneix el material utilitzat, la forma de les fites i el contingut de la Inscripcló. A més, el fet que dos d’aquests mil.liaris hagin estat trobats in situ permet de precisar el traçat de la mateixa via.
184.4 La via Domitia de Salsulae a Ad Centuriones
j.-p. comps
19Sobre el tram Salsulae-Ruscino, l’autor situa les parades de Salsulae i de Combusta així com l’emplaqament dels mil.liaris. Mostra com la via organitza encara en part la xarxa viària actual i el paisatge. Entre Aglí i Tet, la via és profundament soterrada pels al.luvions. Tanmateix, l’aprofundiment d’un canal ha permés de donar a llum, en el municipi de Clairà, al lloc anomenat Bougariu Alt, les ruines de dos pontets antics. El tracal. del tram Ruscino-Ad Centuriones no es establiert amb certitud. L’autor ha dones de revisar les hipotesis antigües, en funció de noves dades i en particular el descobriment del mil. liari de Palau-del-Vidre.
20Partie 2 La vía Augusta deis Pirineas a l’Ebre
21Chap. 1 Presentación
m. mayer, i rodà
22Aquesta comunicació fa un balarte de les coneixences sobre la història i el recorregut de la vía Augusta a Catalunya. Els autors, primer, intenten traçar les etapas de la infraestructura viària gràdes a l’estudi epigràfic dels mil.liaris. Aborden després el problema de la localització de les diferente mansions a partir de les fonts antigues i de les dades arqueològiques conegudes. L ’estudi s ’acaba amb la descripció deis diferents tragats de la xarxa viària de la via Augusta.
23Chap. 2 Les estacions viàries
24Aquest capítol presenta les diferentes estacions viàries esmentades per els itineraris des d’els Pirineas fins al Ebre. Der a cada una d’elles, es trobarà les fonts antigues, la localització, un resum de les observacions realitzades I la bibliografía. Les noticies de les aglomeracions, més desenvolupades, tenen un pla.
25Chap. 3 Estudis puntuls
263.1 Noves dades sobre la vía Augusta al sector Nord-oriental de Catalunya
j.m. nolla i brufau, j. casas
27Els autors recorden abans el fet que la vía Augusta no constituïa un eix únic sino una veritable xarxa viària posant en relació els primers estabilmente de la costa amb les estacions interiores situades al peu dels colls orientals del Pirineu. Descriuen després les descobertes recents efectuades sobre el territori de la provincia de Girona en relació amb la via : mil.liari de Medinyà, pilar antic d’un pont a Bàscara, talaies romanes de Sant Julià de Ramis i de Castell Falgars. Conclouen establlnt el fet que aquestes torres devien èsser en relació òptica amb els principáis estabilmente romans precitats i assegurar el control de la via.
283.2 Itinerari deis Vasos Apol.linars en el trajéete de Girona a Tarragona
j. estrada garriga
29Es tracta d’un tema bastant controvertit, com és el de la identificació d’algunes estacions de I’itinerari deis Vasos Apol.linars, estrenyent el plantejament al trajeote Gerunda-Tarraco e aprofundint-loper a les mansions de Praetorium (Llinars del Vallès) i Semproniana (Granollers), centres romans importants situats en pie camí natural –el Corredor Prelitoral– que va del Gironès al Penedès, passant per La Selva i el Vallès, motiu pel qual aquests centres no poden ser olvidats estudiant els Itinerarls romans que utilitzen aquest « corredor ».
303.3 La via Augusta de Barcelona a Martorell
f.x. menendez i pablo, j.m. solias i aris
31El tram de la via Augusta de la colonia Barcino a Martorell atravessava el Pía de Barcelona en direcció oest fins trobar el riu Llobregat, el qual remontava per la seva riba esquerra fins Martorell. A Martorell, on s ’ubicava la mansio ad Fines, la qual constituía un important nus de comunicacions, la via creuava el riu pel conegut pont romà, i seguia cap aTarraco per l’interior. No disposem d’estructures viàries fossilitzades, ni de monuments funeraris indiscutibles que ens indiquin el recorregut exacte de la vía, pero malgrat l’alt índex de transformado antròpica de la zona estudiada, alguns elements –mil.liaris, topònims de milla (Ad Quartum, Quintiano, Duodecimo), la situado de villae i necròpolis, les condicions geomorfològiques i la xarxa viària medieval– ens han permés d’aproximar-nos a la seva topografia.
323.4 El pas de la via Augusta per la mansio de Tarraco
Taller Escola d’Arqueologia de Tarragona (TED’A)
33Els autors tracen primer un resum històrie de la fundadó de Tarraco l’any 218 a.C. com praesidium, després del seu desenvolupament urbà tot al llarg de la República i de l’Alt Imperi. A partir de les fonts antigües, de l’epigrafla i deis vestlgis monumentals públics descoberts fins ara, subratllen el paper primordial interpretat per August (estatut de colonia romana, capital de provincia). Segueix l’estudi detallat deis accessos terrestres, del tracal, de les murallas, de la localització de les portes i del pas de la via Augusta a través de la ciutat.
343.5 La via Augusta de Oleastrum a Dertosa : el tram del Perelló
p. izquierdo i tugas
35A l’ocasió de treballs en camins rurals, un tram de la via Augusta, de 3.540 m. de llarg i de 8,70 m. de mitjana d’amplada, fou descobert l’any 1988 al municipi del Perelló. L’autor estudia les característiques essencials : tracat, desnivells, endegaments particulars, revestiment, etc. Després, es situa aquesta descoberta dins el context històric i arqueològic conegut de la via Augusta dins la traveseada de la regió de l’Èbre, cosa que ha permés de precisar la localització de les mansions d’Oleastrum, Pinos, Subsaltu i Tria Capita.
36Partie 3 Estructura de la via i orgatnizació de l’espai
37Chap. 1 Estructura de la via
381.1 La via Domitia a prop de la porta d’Arles i de Beaucaire a Nîmes
m. schwaller, l. vidal
39Una excavació d’urgencià realitzada extra muros, prop de la porta d’August, ha permès de reconèixer una zona de circulació confrontant amb una petita construcció sens dubte de destinacíó funerària. Aquest espai, constituït de recàrregues successives sense roderes, és considerat com un lateral de la via Domitia destinat a la circulació pedestre. La fase més antigua d’aquesta estructura és datada de l’extrema fi de segle I a.C., període de construcció de les muralles i de la porta proprea.
401.2 Observacions sobre diférentes seccions de la via a la plane del Llenguadoc
411.2.1 L’excavació d’un tram de la via Domitia : l’exemple de les Ribes del Salaison al Cres
d. paya
42Al mes de novembre 1988 es va practicar l’excavació d’un gual endegat que permetia el passatge de la via Domitia sobre el riu anomenat el Salaison i d’un tram de la via sobre un terreny confrontant amb aquesta estructura, al municipi del Crés (Hérault). La via es compon d’un blocatge suportant una mescla destinada a sostenir el carreteig, i que se presenta com un conjunt de blocs de petita talla, de lloses, de grava i de sorra. Sobre els costáis van ser endrecats dos talús, un dels quals ha pogut suportar una circulació pedestre.
En aquesta via sembla que es van fer dugues restauracions successives. La via, amb tots els endreqaments, mesurava entre 10 111,50 m d’amplària ; desprès, aqueseta varia entre 3,90 i 5,15 m.
431.2.2 Observacions sobre el mètode de construcció de la via Domitia a Pinet
m. lugand
44Dins el sector Pinet-Florensac (Hérault) la via Domitia es presenta sota la forma d’un marge important. La neteja d’una secció transversal ha permés d’estudiar l’estructura interna de la vía. Cinc fases de construcció i de manteniment han estat observados. El primer nivell de rodament és constituit d’una capa de còdols compactáis sobre un sediment fi. El manteniment de l’estructura fa intervenir després els mateixos materials : anivellament de l’antic balast i posa d’una obra feta amb grava piconada. El talús és també elevat ; sembla haver tingut, com a segona funció, la d’una voravia o d’un espai lliure.
451.3 La vis Domitia a la muntanya : el franquejament dels Pirineus
g. castellvi, amb la ool.laboratló de c. gavage i j. laforgue
46Les prospeccions fetes sobre el terreny entre El Voló (vessant nord del Pirineu) i La Jonquera (vessant sud) –siguí sobre una distancia de prop de 12 km– han permes d’establir que la via es ramificava en una verdadera xarxa de camins paral, tefe (vall de la Rom, vall de la Freixe, vía de cresta per la Clusa Alta), seguits a un moment o l’altre de l’edat antiga i de l’Edat Mitjana. Amb l’estudi de les traces encara visibles tot al llarg deis diferente recorreguts, s’ha pogut establir un repertori de les técniques de construcció empleadas per a facilitar a la via el franquejament de la muntanya.
47Chap. 2 Organització de l’espai
482.1 Via Domitia i « limitaclons » romanes al Llenguadoc oriental : la centuriació Sextantio-Ambrussum
49f. favory
50Aquest estudi precisa les relacions entre la via Domitia i una xarxa regular i geométrica de les parcel.les agràries, totalment dependent del seu trapat rectilini entre els oppida a’Ambrussum i de Sextantio. Amb tota evidència, la via ha constituit el decumanus major d’una centuriació que s’ha desenvolupat desde aquella per a estendre’s a tota la plana de Lunel-Mauguio, entre el Lez i el Vidourle. Les centúries tenen un mòdul de 706 m i estan inclinades de 22°30’ cap a l’oest del nord geogràfic. Les recerques arqueològiques recents pernoten de revelar la influencia d’aquesta « limitació », versemblablement cesària, sobre la repartció de l’habitat rural des de l’alt Imperi, sobre I’urbanismo de les aglomeracions galio-romanes, i sobre l’organització del medi envoltant rural proper dels oppida com els de Lattes i d’Ambrussum.
512.2 La via Augusta entre el municipum Baetulo i la colonia Barcino
j.m. gurt i esparraguerra, p. padros, j.-m. palet, j. pujol, s. riera, m. comas
52El treball que presentera té com a objecte la definidó de la comunicadó viària entre les ciutats de Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), situades al Pía de Barcelona, al sector central de la costa catalana. La comunicadó viària no ha estat estudiada aïlladament, sinó en relació amb altres elemente que constitueixen un territori. L’estudi de 300 sondeigs geològics en el delta del riu Besòs ha permes de caracteritzar la plataforma deltaica, que apareix formada per diversos nivells de llims orgànics, graves i sorres. Aquesta elementa físics es relacionen amb l’ocupació humana del territori, estudiada a partir de la documentació històrico-arqueològica. L’anàlisi integral de tots aquests elements ens permet d’entendre els processos de canvi en l’estructura del territori, i en relació amb aquests, de definir el traçat de la via i la distribució de l’assentament en época romana.
532.3 Les vies De Italia in Hispanlas i Ab Asturica T arracone
e. ariño, m.p. lanzarote, m.a. magallón, m. martín bueno
54En aquest treball s ’analitza el traçat de las vies De Italia in Híspanlas y Ab Asturica Terragone (It.387, 495,4 – It.448,2-452,5), la seva relació amb les ciutats, existents o de nova creadó, situados al llarg de la Vall mitjana de l’Ebre. S’estudia la disposició d’aquestes ciutats-mansions en relació amb la via i per fi la situació deis cadastres detectáis en la zona.
55Chap. 3 Conservadó, restauradó i valoració
563.1 La via Domitia, objecte patrimonial
a. peyre
57Aquesta intervendó mostra com la via Domitia, el major vestigi romà de la regió, s’ha d’entendre com un monument lineal actiu i s’ha de presentar dones insistint en la seva funció de lligam a la vegada geogràfic i històric.
583.2 Projecte de pla d’estudi i de restauració de la via Augusta al Perelló (Baix Ebre)
p. izquierdo i tugas
59Després de la descoberta l’any 1988 en el munidpi del Perelló d’un tram de la via Augusta de 3.540 m. de llarg i en prou bon estat de conservadó, l’autor ha aixecat per al Servei Arqueòlogic de la Generalitat de Catalunya un projecte de pla d’estudi i restauradó del tram presentat aquí. Aquest treball pilot té per a objectlu, a terne, la presentado al públic d’aquest monument lineari amb el seu context històric i geogràfic, proposant els mitjans de la seva conservadó i de la seva utilització (era de descanq, camí de recorregut, pista equestre, etc.).
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Mottes castrales en Provence
Les origines de la fortification privée au Moyen Âge
Daniel Mouton
2008
Géoarchéologie de sites préhistoriques
Le Gardon (Ain), Montou (Pyrénées-Orientales) et Saint-Alban (Isère)
Dominique Sordoillet
2009
L’enceinte des premier et second âges du Fer de La Fosse Touzé (Courseulles-sur Mer, Calvados)
Entre résidence aristocratique et place de collecte monumentale
Ivan Jahier (dir.)
2011
Lyon, Saint-Georges
Archéologie, environnement et histoire d’un espace fluvial en bord de Saône
Grégoire Ayala (dir.)
2012
Les gisements précolombiens de la Baie Orientale
Campements du Mésoindien et du Néoindien sur l’île de Saint-Martin (Petites Antilles)
Dominique Bonnissent (dir.)
2013
L’Îlot du palais de justice d’Épinal (Vosges)
Formation et développement d’un espace urbain au Moyen Âge et à l’époque moderne
Yves Henigfeld et Philippe Kuchler (dir.)
2014
Bettencourt-Saint-Ouen (Somme)
Cinq occupations paléolithiques au début de la dernière glaciation
Jean-Luc Locht (dir.)
2002
Campements mésolithiques en Bresse jurassienne
Choisey et Ruffey-sur-Seille
Frédéric Séara, Sylvain Rotillon et Christophe Cupillard (dir.)
2002
Productions agricoles, stockage et finage en Montagne Noire médiévale
Le grenier castral de Durfort (Tarn)
Marie-Pierre Ruas
2002
