URL originale : https://books.openedition.org/cvz/601

Bibliographie
p. 541-590
Texte intégral
I. — DICTIONNAIRES ET OUTILS BIBLIOGRAPHIQUES
Alcover, Antoni Maria, et Francesc de B. Moll, Diccionari català-valenciàbalear, Palma de Majorque, 1930-1962 (10 vol.).
Alonso Pedraz, Martín, Diccionario medieval español desde las glosas emilianenses y silenses (s. X hasta el siglo XV), Salamanque, 1986 (2 vol.).
Cárcel Ortí, María Milagros, (éd.), Vocabulaire international de la diplomatique, Valence, Consellería de Cultura, Col·lecció Oberta (28), 1994.
Coromines, Joan, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelone, Curial, 1980-2001 (10 vol.).
Diccionari Biogràfic, Barcelone, Alberti Editors, 1966-1970 (4 vol.).
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, Barcelone, Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 1998-2001 (3 vol.).
Du Cange, Charles Dufresne, Glossarium mediae et infimae latinitatis, Graz, Akademische Druck- und Verlaganstalt, 1954 (10 t. en 5 vol.).
Fernández Clemente, Eloy, (dir.), Gran enciclopedia aragonesa, Saragosse, Unión Aragonesa del Libro, 1980-1982 (2 vol.).
Gran enciclopèdia catalana, Barcelone, Enciclopèdia Catalana, 1986-2006 (28 vol.).
Gual Camarena, Miguel, Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragon (siglos XIII y XIV), Tarragone, Publicaciones de la Excma. Diputación de Provincia, 1968.
Índice histórico español. Publicación semestral del Centro de Estudios Históricos Internacionales, Barcelone, Universitat de Barcelona, 1953-.
Mestre i Campi, Jesús, Josep Maria Salrach et Josep Termes (dir.), Diccionari d’història de Catalunya, Barcelone, Edicions 62, 1992.
Sesma Muñoz, Jesús Ángel, et Ángeles Líbano Zumalacárregui, Léxico del comercio medieval en Aragón (siglo XV), Saragosse, Institución Fernando el Católico, 1982.
Simon i Tarrés, Antoni, (dir.), Diccionari d’historiografia catalana, Barcelone, Enciclopèdia Catalana, 2003.
Rabella i Vives, Josep Maria, Atles geogràfic i històric dels Països Catalans. Cartografia amb gràfics, esquemes i estadístiques actualitzades : síntesi històrica dels orígens a l’actualitat, Valence, Edicions del País Valencià, 2003.
Ubieto Arteta, Agustín, Historia de Aragón en la Edad Media : bibliografía para su estudio, Saragosse, Anubar, 1980.
II. — ÉTUDES
700 Aniversari. La Universitat de Lleida, Lérida, 1996.
Abulafia, David, A Mediterranean Emporium. The Catalan Kingdom of Majorca, Cambridge, Cambridge University Press, 1994.
— « Il regno aragonese di Albania : un progetto angiono del 1311-1316 », Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 13-23.
Algazi, Gadi, Valentin Groebner, et Bernhard Jussen (éd.), Negotiating the Gift. Pre-Modern Figurations of Exchange, Göttingen, Vandenhoeck & Ruprecht, coll. « Veröffentlichungen des MPIG » (188), 2003.
Althoff, Gerd, Spielregeln der Politik im Mittelalter. Kommunikation in Frieden und Fehde, Darmstadt, Wissenschaftliche Buchhandlung, 1997.
— « Vermittler », Lexikon des Mittelalters, Munich, Lexma Verlag, 1997, t. VII, col. 1555-1557.
— Die Macht der Rituale. Symbolik und Herrschaft im Mittelalter, Darmstadt, Primus Verlag, 2003.
Althoff, Gerd, et Chris Witthöft, « Les services symboliques entre dignités et contrainte », Annales Histoire, Sciences sociales, 58, 2003, pp. 1280-1318.
Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel, « Libertad de comercio y seguridad marítima en las relaciones diplomáticas entre Castilla y Portugal », dans Manuel González Jiménez et Isabel Montes Romero-Camacho (éd.), La Península Ibérica entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos XIII-XV) [Cádiz, 1-4 de abril de 2003]. V Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, Séville-Cadix, Diputación de Cádiz - Sociedad Española de Estudios Medievales, 2006, pp. 367-378.
Alvira Cabrer, Martín, 12 de Septiembre de 1213. El jueves de Muret, Barcelone, Universitat de Barcelona, 2002 (cité M. Alvira Cabrer, El jueves de Muret).
Anderson, Matthew Smith, The Rise of Modern Diplomacy (1450-1919), Londres - New York, Longman, 1993.
Andretta, Stefano, Stéphane Péquignot, Marie-Karine Schaub, Jean-Claude Waquet et Christian Windler (dir.), Paroles de négociateurs. L’entretien dans la pratique diplomatique de la fin du Moyen Âge à la fin du XIXe siècle, Rome, Collection de l’École française de Rome [à paraître].
Anton, Hans-Hubert, et al., « Fürstenspiegel », Lexikon des Mittelalters, 1989, t. III, col. 1041-1045.
Atiya, Aziz S., Egypt and Aragon, Embassies and Diplomatic Correspondence between 1300 and 1330, Leipzig, F. A. Brockhaus, coll. « Abhandlungen für die Kunde des Morgenlandes » (23 [7]), 1938.
Aurell, Martin, Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (32), 1994.
Austin, John Langschaw, Quand dire c’est faire, Paris, Éditions du Seuil, coll. « Points Essais » (235), 1970.
Autrand, Françoise, « Les artisans de paix face à l’État. La diplomatie pontificale et le conflit franco-anglais au XIVe siècle », dans Philippe Contamine (dir.), Guerre et concurrence entre les États européens du XIVe au XVIIIe siècle, Paris, Presses Universitaires de France, 1998, pp. 306-337.
— « L’enfance de l’art diplomatique. La rédaction des documents diplomatiques en France (XIVe-XVe siècles) », dans Lucien Bély (dir.), L’invention de la diplomatie. Moyen Âge - temps modernes. Actes de la table ronde (Paris, 9-10 février 1996), Paris, Presses Universitaires de France, 1998, pp. 207-224.
Autrand, François, et Philippe Contamine, « Remarques sur les alliances des rois de France au XIVe et au XVe siècles. La forme et le fond », dans Lucien Bély et Isabelle Richefort (dir.), L’Europe des traités de Westphalie. Esprit de la diplomatie et diplomatie de l’esprit, Paris, Presses Universitaires de France, 2000, pp. 83-110.
Ayala Martínez, Carlos de, « Paces castellano-aragonesas de Campillo-Ágreda (1281) », dans Estudios en memoria del profesor D. Claudio Sánchez Albornoz, double numéro spécial (8-9) de la revue En la España Medieval, 1986 (2 vol.), t. I, pp. 151-168.
Backman, Clifford R., The Decline and Fall of medieval Sicily : Politics, Religion and Economy in the Reign of Frederick III (1296-1337), Cambridge, Cambridge University Press, 1995.
Baiges i Jardí, Ignasi, Els registres Officialium a la Cancelleria de Jaume II. Els oficials reials a Catalunya segons els nomenaments dels registres Officialium (1303-1327), Barcelone, Universitat de Barcelona, Col·lecció de Tesis Doctorals Microfitxades (570), 1990.
— « Aportació a l’estudi de la gènesi documental del nomenament reial : els nomenaments d’oficials reials de Jaume II », Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 25, 2003-2004, pp. 631-653.
Barceló, Miquel, « Enganya l’ull. El guerrer, el comerciant i la noble causa en la història de Catalunya », dans Josep Maria Fradera et Enric Ucelay-Da Cal (éd.), Notícia nova de Catalunya. Consideracions crítiques sobre la historiografia catalana als cinquanta anys de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives, Barcelone, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2005, pp. 13-37.
Barraclough, Geoffrey, A Report on Materials for english History preserved in the Archives of the Crown of Aragon at Barcelona, s. l., 1953.
Batlle i Gallart, Carme, « Els francesos a la Corona d’Aragó », dans I Congreso Internacional de Historia Mediterránea dedicado a la Península Ibérica y al Mediterráneo centro-occidental (siglos XII-XV), Palma de Majorque, 1973, pp. 361-392.
— La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV, Barcelone, CSIC - Universidad de Barcelona, 1973 (2 vol.).
— « Les relacions entre Barcelona i Sicilia a la segona meitat del segle XIII », dans XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona sul tema « La Società mediterranea all’epoca del Vespro » (Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982), Palerme, Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983-1984 (4 vol.), t. II, pp. 147-185.
— « La casa barcelonina en el segle XIII : l’exemple de la família Durfort », dans Emilio Saéz, Cristina Segura Graíño et Margarita Cantera Montenegro (coord.), La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI. Actas del coloquio (La Rábida y Sevilla del 14 al 19 de septiembre de 1981), Madrid, Universidad Complutense, 1985, t. II, pp. 1347-1360.
— « La casa i els béns de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle XIII », Acta Historica et Archaelogica Medievalia, 9, 1988, pp. 9-51.
— L’expansió baixmedieval (segles XIII-XV), t. III (1988) de Pierre Vilar (dir.) Història de Catalunya, Barcelone, Edicions 62, 1987-2003 (10 vol.).
— « La haute bourgeoisie barcelonaise vers 1300 », dans Les sociétés urbaines en France méridionale et en péninsule Ibérique au Moyen Âge. Actes du colloque de Pau (21-23 septembre 1988), Paris, Éditions du CNRS, 1991, pp. 229-240.
Batlle i Gallart, Carme, (dir.), La societat barcelonina a la Baixa Edat mitjana, Barcelone, coll. « Annexos d’Història Medieval » de la revue Acta Mediaevalia (1), 1982-1983.
Batlle i Gallart, Carme, et Joan Josep Busqueta Riu, « La renovación de la historia política de la Corona de Aragón », Medievalismo, 4, 1994, pp. 159-187.
Batlle i Gallart, Carme, Àngels Busquets et Inmaculada Navarro Mollevi, « Aproximació a l’estudi d’una familia barcelonina els segles XIII i XIV : els Grony », Anuario de Estudios Medievales, 19, 1989, pp. 285-310 (cité C. Batlle i Gallart et al., « Els Grony »).
Batlle i Gallart, Carme, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Cinta Mañé i Mas, Josefina Mutgé i Vives, Sebastià Riera i Viader et Manuel Rovira i Solà, El « Llibre del Consell » de la ciutat de Barcelona. Segle XIV : les eleccions municipals, Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (62), 2007.
Baumel, Jean, Montpellier sous la seigneurie de Jacques le conquérant et des rois de Majorque, t. II d’Id., Histoire d’une seigneurie du Midi de la France (2 vol.), Montpellier, 1971.
Bautier, Robert-Henri, « Recherches sur la chancellerie royale au temps de Philippe VI », Bibliothèque de l’École des chartes, 122, 1964, pp. 89-176 ; 123, 1965, pp. 313-459.
— « Le voyage au Moyen Âge », dans Institut de France, Séance publique des cinq Académies, Paris, 1982, pp. 11-22.
— « La route française et son évolution au cours du Moyen Âge », Académie royale de Belgique, Bulletin de la Classe des Lettres et des Sciences morales et politiques, 73(1-2), 1987, pp. 70-104.
— « Propositions méthodologiques pour la diplomatique du bas Moyen Âge et des débuts de l’époque moderne », dans Id., Chartes, sceaux et chancelleries. Études de diplomatique et de sigillographie médiévale, Paris, coll. « Mémoires et documents de l’École des chartes » (34), 1990, t. I, pp. 35-45.
Bazzoli, Maurizio, « Raggion di stato e interessi degli stati. La trattadistica sull’ambasciatore dal XV al XVIII secolo », Nuova Rivista Storica, 86(2), 2002, pp. 283-328.
Beauchamp, Alexandra, « De l’action à l’écriture : le De regimine principum de l’infant Pierre d’Aragon (v. 1357-1358) », Anuario de Estudios Medievales, 35(1), 2005, pp. 233-270.
Beceiro Pita, Isabel, « La tendencia a la especialización de funciones en los agentes diplomáticos entre Portugal y Aragón (1412-1465) », dans El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre 1993), Saragosse, Departamento de Educación y Cultura, 1995-1997 (6 vol.), t. II, pp. 441-455.
— « La consolidación del personal diplomático entre Castilla y Portugal (1392-1455) », dans La Península Ibérica en la Era de los Descubrimientos (1391-1455). III Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, Séville, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura - Universidad de Sevilla, 1997, t. II, pp. 1735-1744.
— « La importancia de la cultura en las relaciones peninsulares (siglo XV) », Anuario de Estudios Medievales, 29, 1999, pp. 79-104.
Becerra, Manuel, « Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros : desde 1356 hasta 1359 », Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 9, 1988, pp. 243-260.
Behrens, Bernard, « Treatises on the Ambassadors written in the Fifteenth and Early Sixteenth Centuries », The English Historical Review, 2, 1936, pp. 616-627.
Belenguer, Ernest, et Felipe Vicente Garín (éd.), La Corona de Aragón (siglos XII-XVIII), Valence, Generalitat Valenciana, 2006.
Bello León, Juan Manuel, et Beatriz Hernández Pérez, « Una embajada inglesa a la corte de los Reyes Católicos y su descripción en el “Diario” de Roger Machado. Año 1489 », En la España Medieval, 26, 2003, pp. 167-202.
Bély, Lucien, Espions et ambassadeurs au temps de Louis XIV, Paris, Fayard, 1990.
Bély, Lucien, (dir.), L’invention de la diplomatie. Moyen Âge - temps modernes. Actes de la table ronde (Paris, 9-10 février 1996), Paris, Presses Universitaires de France, 1998.
Bély, Lucien, et Isabelle Richefort (dir.), L’Europe des traités de Westphalie. Esprit de la diplomatie et diplomatie de l’esprit, Paris, Presses Universitaires de France, 2000.
Bensch, Stephen Paul, « La primera crisis bancaria de Barcelona », Anuario de Estudios Medievales, 19, 1990, pp. 311-328.
— Barcelona i els seus dirigents (1096-1291), trad. catalane de Maria Lluïsa Parés, Barcelone, Seminari d’Història de Barcelona - Proa, coll. « BCN Biblioteca Històrica » (6), 2000.
Berg, Dieter, Deutschland und seine Nachbarn (1200-1500), Munich, R. Oldenbourg Verlag, coll. « Enzyklopädie deutscher Geschichte » (40), 1997.
Berg, Dieter, Martin Kintzinger et Pierre Monnet (éd.), Auswärtige Politik und internationale Beziehungen im Mittelalter (13. bis 16. Jahrhundert), Bochum, Dieter Winkler Verlag, coll. « Europa in der Geschichte » (6), 2002.
Berges, Wilhelm, Die Fürstenspiegel des hohen und späten Mittelalters, Leipzig, K. W. Hirsemann, coll. « Schriften des Reichsinstituts für ältere deutsche Geschichtskunde » (2), 1938.
Bers, Günter « Der Kreuzzug des Jülicher Grafen Wilhelm V. gegen Granada im Jahre 1331 », Zeitschrift des Aachener Geschichtsvereins, 74-75, 1962-1963, pp. 432-437.
Bertran Roigé, Prim, « Estudiants catalans a la Universitat de Bolonya (segle XIII) », dans Homenatge al prof. José Ramón Juliá Viñamata, double numéro spécial (23-24) de la revue Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 2002-2003, pp. 123-143.
Bijsterveld, Arnould-Jan A, Hank Teunis et Andrew Wareham (éd.), Negotiating secular and ecclesiastical Power : Western Europe in the Central Middle Ages, Turnhout, Brepols, coll. « International Medieval Research » (6), 1999.
Bisson, Thomas N., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelone, Crítica, 1988 [trad. catalane de Mariona Vilalta, d’après The medieval Crown of Aragon. A Short History, Oxford, Clarendon Press, 1986].
Blet, Pierre, Histoire de la représentation diplomatique du Saint-Siège des origines à nos jours, Città del Vaticano, Archivio vaticano, Collectanea Archivi vaticani (9), 1990 (2e éd.).
Blockmans, Wim, « Les origines des États modernes en Europe (XIIIe-XVIIIe siècles). État de la question et perspectives », dans Jean-Philippe Genet et Wim Blockmans (éd.), Visions sur le développement des États européens. Théories et historiographies de l’État moderne. Actes du colloque (Rome, 18-31 mars 1990), Rome, Collection de l’École française de Rome (171), 1993, pp. 1-14.
Bock, Friedrich, « Über Registrierung von Sekretbriefen. Studien zu den Sekretregistern Johanns XXII. », Quellen aus den italienischen Archiven und Bibliotheken, 28, 1937-1938, pp. 147-234.
— « Studien zur Registrierung der politischen Briefe und der allgemeinen Verwaltungssachen Johanns XXII. », Quellen aus italienischen Archiven und Bibliotheken, 30-31, 1940-1941, pp. 137-188.
Boespflug, Thérèse, « Les chanoines de la curie de Boniface VIII au service de l’État », dans Hélène Millet (dir.), I canonici al servizio dello Stato in Europa (secoli XIII-XVI). Les chanoines au service de l’État en Europe du XIIIe au XVIe siècle, Ferrare, Franco Cosimo Panini, 1992, pp. 233-247.
Bognetti, Gian Piero, « Note per la storia del passaporto e del salvocondutto », Studi nelle scienze giuridiche e sociali (Università di Pavia), 16, 1931, pp. 269, 322 ; 17, 1932, pp. 125-210 ; 18, 1933, pp. 247-481.
Borchgrave, Christian de, Diplomaten en diplomatie onder hertog Jan sonder Vrees : impact op de Vlaamse politieke situatie, Courtrai-Heule, coll. « Anciens pays et Assemblées d’États » (95), 1992.
— « Diplomates et diplomatie sous le duc de Bourgogne Jean sans Peur », dans Jean-Marie Cauchies (dir.), À la cour de Bourgogne. Le duc, son entourage, son train, Turnhout, Brepols, coll. « Burgundica » (1), 1998, pp. 67-83.
Boudreau, Claire, Kouky Fianu, Claude Gauvard et Michel Hébert (éd.), Information et société en Occident à la fin du Moyen Âge. Actes du colloque international tenu à l’université du Québec à Montréal et à l’université d’Ottawa (9-11 mai 2002), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (78), 2004.
Boyer, Marjorie Nice, « A Day’s Journey in Medieval France », Speculum 26, 1951, pp. 597-608.
— « Status and Travel Stipends in Fourteenth Century France », Speculum, 39, 1964, pp. 45-52.
Brabänder, Michael Richard, Die Einflußnahme auswärtiger Mächte auf die deutsche Königswahlpolitik vom Interregnum bis zur Erhebung Karls IV., Francfort-sur-le-Main, Peter Lang, coll. « Europäische Hochschulschriften. Reihe III, Geschichte und ihre Hilfswissenschaften » (590), 1994.
Brandmüller, Walter, Das Konzil von Konstanz (1414-1418), Paderborn-Munich-Vienne-Zurich, Ferdinand Schöningh, coll. « Konziliengeschichte Reihe A, Darstellungen », 1991-1997 (2 vol.).
Braudel, Fernand, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II, Paris, Armand Colin, 1966 (2 vol.) [2e éd.].
Bresc, Henri, Un monde méditerranéen. Économie et société en Sicile (1300-1450), Rome, École française de Rome - Accademia di Scienze, Lettere e Arti di Palermo, Rome-Paris, Bibliothèque des Écoles françaises d’Athènes et de Rome (262), 1986 (2 vol.).
— « Le gouvernement de l’étranger : aristocrates et marchands “experts” à la cour de Sicile (1296-1355) », dans Henri Bresc, Fabrice d’Almeida et Jean-Michel Sallmann (éd.), La circulation des élites européennes. Entre histoire des idées et histoire sociale, Paris, S. Aslan, 2002, pp. 70-92.
Broca, Guillem Maria, « Juristes i jurisconsults catalans », Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 3, 1909-1910, pp. 483-515.
Broto Aparicio, Santiago, « Los Foces, nobles caballeros altoaragoneses », Hidalguía, 286-287, mai-août 2001, pp. 545-562.
Brown, Warren C., et Piotr Górecki (éd.), Conflict in Medieval Europe. Changing Perspectives on Society and Culture, Aldershot, Ashgate, 2003.
Buc, Philippe, « Rituel politique et imaginaire politique au haut Moyen Âge », Revue historique, 306(4), 2001, pp. 844-883.
— Dangereux rituel. De l’histoire médiévale aux sciences sociales, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Le nœud gordien », 2003.
Burns, Robert Ignatius, (SJ), Societat i Documentació en el regnat de València. Diplomatari del regne croat de València. Els documents registrats de Jaume I el Conqueridor (1257-1276), Valence, Climent, Biblioteca d’Estudis i Investigacions. Tres i Quatre (14), 1988 [édition catalane actualisée d’Id., Society and Documentation in Crusader Valencia, Princeton, Princeton University Press, coll. « Diplomatarium of the Crusader Kingdom of Valencia », 1985].
— « The Guidaticum Safe-Conduct in Medieval Arago-Catalonia. A mini-institution for Muslims, Christians and Jews », Medieval Encounters. Jewish, christian and muslim culture in Confluence and Dialogue, 1, 1995, pp. 51-113.
Burns, Robert Ignatius, (SJ), et Paul E. Chevedden, Negotiating Cultures. Bilingual Surrender Treaties in Muslim-Crusader Spain, Leyde-Boston-Cologne, Brill, coll. « The Medieval Mediterranean Peoples, Economies and Cultures, 400-1453 » (22), 1999.
Cabezuelo Pliego, José Vicente, Poder público y administración territorial en el reino de Valencia (1239-1348). El oficio de la procuración. Valence, Generalitat Valenciana Conselleria de Presidència, 1998.
Cabré, Miriam, « Cerverí de Girona », site internet : http://narpan.net/cerveri.htm [consulté le 30 juillet 2008].
Cadeddu, Maria Eugenia, « Giacomo II d’Aragona e la conquista del regno di Sardegna e Corsica », Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 251-316.
— « Giacomo II d’Aragona, Dinis I del Portogallo. Un excursus storiografico », dans Luís Adão da Fonseca et Maria Eugenia Cadeddu (dir.), Portogallo mediterraneo, Cagliari, Consiglio Nazionale delle Ricerche Istituto sui rapporti italo-iberici, Collana di Studi italo-iberici (26), 2002, pp. 27-38.
Caggese, Roberto, Roberto d’Angiò e i suoi tempi, Florence, R. Bemporad e Figlio Editori, 1922-1930 (2 vol.).
Calmette, Joseph, La question des Pyrénées et la marche d’Espagne au Moyen Âge, Paris, 1947 (9e éd.).
Cammarosano, Paolo, Italia medievale struttura e geografia delle fonti scritte, Rome, La Nuova Italia Scientifica, coll. « Studi Superiori » (109), 1996 (4e éd.).
Canellas López, Ángel, « Las cancillerías catalano-aragonesas. Estado actual de la cuestión », Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 58, 1982, pp. 351-394.
— « Relaciones políticas, militares y dinásticas entre la Corte de Aragón y los países de Languedoc de 1204 a 1349 », Revista de Historia Jerónimo Zurita, 53-54, 1986, pp. 7-36.
Carrère, Claude, Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés (1380-1462), Paris - La Haye, Mouton, 1967 (2 vol.).
Casula, Francesco Cesare, La cancelleria di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona (1327-1336), Padoue, Casa Editrice Dott. Antonio Milani (CEDAM), 1967.
— Carte reali diplomatiche di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona, riguardanti l’Italia, Padoue, Casa Editrice Dott. Antonio Milani (CEDAM), 1970.
— Carte reali diplomatiche di Giovanni I il Cacciatore, re d’Aragona, riguardanti l’Italia, Padoue, Casa Editrice Dott. Antonio Milani (CEDAM), 1977.
Cauchies, Jean-Marie, « Messageries et messagers en Hainaut au XVe siècle », Le Moyen Âge, 82(1), 1976, pp. 89-123 et 82(2), 1976, pp. 301-341.
Cavallar, Osvaldo, et Julius Kirschner, « Making and Breaking Betroathal Contracts (Sponsalia) in Late Trecento Florence », dans Orazio Condorelli (dir.), Studi in onore di Manlio Bellomo, Rome, 2004 (sous presse, diffusé sous forme digitale par « Reti Medievali », http://www.retimedievali.it).
Cavallo, Guglielmo, et Roger Chartier (dir.), Histoire de la lecture dans le monde occidental, Paris, Éditions du Seuil, coll. « Univers Historique », 1997.
Cawsey, Suzanne F., Kingship and Propaganda. Royal Eloquence and the Crown of Aragon (c. 1200-1450), Oxford, Clarendon Press, 2002.
Centro de História da Universidade do Porto (éd.), Actas das II Jornadas Luso-Espanholas de História Medieval, Porto, Instituto Nacional de Investigação científica, 1987-1990 (4 vol.), t. I, 1987 et t. IV, 1990.
Cerioni, Lydia La diplomazia sforzescha nella seconda metà del Quattrocento e i suoi cifrari segreti, Rome, Centro di Ricerca, 1970 (2 vol.).
Chaplais, Pierre, « Règlement des conflits internationaux franco-anglais au XIVe siècle (1293-1377) », Le Moyen Âge. Revue d’histoire et de philologie, 57, 1951, pp. 269-302.
— « English Diplomatic Documents (1377-1399) », dans Francis Robin Houssemayne du Boulay et Caroline M. Barron (éd.), The Reign of Richard II. Essays in Honour of May McKisack, Londres, 1971, pp. 21-45.
— Essays in Medieval Diplomacy and Administration, Londres, The Hambledon Press, 1981.
— English Diplomatic Practice in the Middle Ages, Londres - New York, Hambledon and London, 2003.
Charageat, Martine, « Cópula carnal. La preuve du mariage dans les procès à Saragosse au XVe siècle », dans Ead. (coord.), Matrimonio y sexualidad, dossier des Mélanges de la Casa de Velázquez, nouvelle série, 33(1), 2003, pp. 47-63.
Chittolini, Giorgio, Anthony Molho et Pierangelo Schiera (éd.), Origini dello stato. Processi di formazione statale in Italie fra medioevo ed età moderna, Bologne, Il Mulino, 1994.
Cifuentes i Comamala, Luis, La ciència en català a l’Edat mitjana i el Renaixement, Barcelone - Palma de Majorque, Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears, coll. « Blaquerna », 2001.
Cingolani, Stefano Maria, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV, Barcelone, Editorial Base, 2007.
Clanchy, Michael T., From Memory to Written Record. England (1066-1307), Oxford, B. Blackwell, 1993 (2e éd.).
Clauzel, Denis, Charles Giry-Deloison et Christophe Leduc (éd.), Arras et la diplomatie européenne (XVe-XVIe siècles), Arras, Artois Presses Université, 1999.
Coelho da Cruz, Maria Helena, et Leonina Ventura, « Vataça - Uma dona na vida e na morte », dans Actas das II Jornadas Luso-Espanholas de História Medieval, Porto, 1987, t. I, pp. 159-193.
Conde y Delgado de Molina, Rafael, « Análisis de la tipología documental del siglo XIV. Fuentes del Archivo de la Corona de Aragón », Cuadernos de Historia. Anexos de Hispania, [Madrid], 8, 1977, pp. 47-69.
— « La transmisión de la iussio regis en la producción documental bajo Jaime II de Aragón. Estudio del registro Curie I del Archivo de la Corona de Aragón », dans José Trenchs Odena et Antoni Maria Aragó, Las cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II, Saragosse, Institución Fernando el Católico, coll. « Folia Parisiensia » (1), 1979, pp. 83-99.
— « Los Llull : una familla de la burguesía barcelonesa del siglo XIII », dans XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona sul tema « La società mediterranea all’epoca del Vespro » (Palermo-Trapani-Erice, 25-30 avril 1982), Palerme, Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983-1984 (4 vol.), t. II(1), pp. 371-406.
— Les primeres ordinacions de l’Arxiu Reial de Barcelona, 1384 [Las primeras Ordenanzas del Archivo Real de Barcelona, 1384], Madrid, Ministerio de Cultura, 1993.
— « Los archivos reales o la memoria del poder », dans El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre 1993), Saragosse, Departamento de Educación y Cultura, 1995-1997 (6 vol.), t. I(2), pp. 123-139.
— « Archivos y archiveros en la Edad Media peninsular », dans Juan José Generelo et Ángeles Moreno López (coord.), Historia de los archivos y de la archivística en España, Valladolid, Universidad de Valladolid, coll. « De Archiviis » (3), 1998, pp. 13-28.
— « La búrxula del present Arxiu Real de Barcelona, de Pere Benet (1601). Primera guia de l’Arxiu », Lligall, 13, 1998, pp. 11-36.
— « L’arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó », Lligall, 18, 2001, pp. 11-64.
— Reyes y archivos en la Corona de Aragón : siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII-XIX), Saragosse, Institución Fernando el Católico, coll. « Fuentes Históricas Aragonesas » (44), 2008.
Constable, Giles, Letters and Letter-Collections, Turnhout, Brepols, coll. « Typologie des Sources du Moyen Âge Occidental » (17), 1976.
Contamine, Philippe, « Introduction », dans La circulation des nouvelles au Moyen Âge. Actes du XXIVe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur (Avignon, juin 1993), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (29) et Collection de l’École française de Rome (190), 1994, pp. 9-24.
— « Les rencontres au sommet dans la France du XVe siècle », dans Heinz Durchhart et Gerd Melville (éd.), Im Spannungfeld von Recht und Ritual. Soziale Kommunikation in Mittelalter und Früher Neuzeit, Cologne et alibi, Böhlau, coll. « Norm und Struktur » (7), 1997, pp. 273-289.
— La Guerre au Moyen Âge, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Nouvelle Clio », 2003 (6e éd.).
Contamine, Philippe, (dir.), Guerre et concurrence entre les États européens du XIVe au XVIIIe siècle, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Les origines de l’État moderne en Europe, XIIIe-XVIIIe siècle. Librairie européenne des idées », 1998.
Contini, Alessandra, « Dinastia, patriziato e politica estera : ambasciatori e segretari medicei nel cinquecento », dans Daniela Frigo (coord.), Ambasciatori e nunzi. Figure della diplomazia in èta moderna, dossier publié dans le n° 30 de la revue Cheiron. Materiali e strumenti di aggiornamento storiografico, 1998, pp. 57-131.
— « Medicean diplomacy in the sixteenth century », dans Daniela Frigo (éd.), Politics and diplomacy in Early Modern Italy. The Structure of Diplomatical Practice (1450-1800), Cambridge, Cambridge University Press, 2000, pp. 49-94.
Corrao, Pietro, Governare un regno. Potere, società e istituzioni in Sicilia fra Trecento e Quattrocento, Naples, Liguori Editore, 1992.
— « Celebrazione dinastica e costruzione del consenso nella Corona d’Aragona », dans Paolo Cammarosano (éd.), Le forme della propaganda politica nel Due e nel Trecento. Relazioni tenute al convegno internazionale (Trieste, 2-5 mars 1993), Rome, Collection de l’École française de Rome (201), 1994, pp. 133-156.
— « Forme della negoziazione politica nel regno di Sicilia fra Trecento e Quattrocento », dans Maria Teresa Ferrer i Mallol et alii (éd.), Negociar en la Edad Media [Négocier au Moyen Âge]. Actas del coloquio (Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (61), 2005, pp. 241-261.
— « Stati regionali e apparati burocratici nella Corona d’Aragona (sec. XIV e XV) », dans Rafael Narbona Vizcaíno (éd.), La Mediterrània de la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304-2004). XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (València, 2004), Valence, Universitat de València & Fundació Jaume II el Just, 2005 (2 vol.), t. II, pp. 99-143.
Cortès Escrivà, Josepa, et Vicent Pons Alós, « Una clau criptogràfica d’Alfons el Magnànim per a la guerra amb Castella (1429) », Saitabi, 36, 1986, pp. 25-36.
Costa, Maria Mercè, « Los reyes de Portugal en la frontera castellano-aragonesa (1304) », Medievalia, 2, 1981, pp. 27-50.
Costa Gomes, Rita, The Making of a Court Society. Kings and Nobles in Late Medieval Portugal, Cambridge, Cambridge University Press, 2003.
Costamagna, Giorgio, Tachigrafia notarile e scritture segrete medioevali in Italia, Rome, Edizioni dell’Associazione nazionale archivistica italiana, 1968.
Coulon, Damien, Barcelone et le grand commerce d’Orient au Moyen Âge. Un siècle de relations avec l’Égypte et la Syrie-Palestine (ca. 1330 - ca. 1430), Madrid-Barcelone, Bibliothèque de la Casa de Velázquez (27), 2004.
Coulon, Damien, et Maria Teresa Ferrer Mallol (éd.), L’expansió catalana a la Mediterrània a la baixa edat mitjana. Actes del Séminaire/Seminari (Barcelona, 1998), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (36), 1999.
Crabot, Cécile, « Noblesse urbaine et féodalité : les citoyens catalano-aragonais feudataires en Sardaigne (1324-1420) », Anuario de Estudios Medievales, 32(2), 2002, pp. 809-843.
Craecker-Dussart, Christiane de, « L’évolution du sauf-conduit dans les principautés de Basse-Lotharingie du VIIIe au XIVe siècle », Le Moyen Âge, 80, 1974, pp. 185-243.
Crusafont i Sabater, Miquel, Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval (785-1516), Madrid, J. Vico, 1982.
— Història de la moneda catalana : interpretació i criteris metodològics, Barcelone, Crítica, 1996.
Cruz Coelho, Maria Helena, et Armando Luís de Carvalho Homem (coord.), Portugal em definição de fronteiras do condado portucalense à crise do século XIV, t. III (1997) de Joel Serrão et Antonio Henrique de Oliveira Marques (dir.), Nova História de Portugal, Lisbonne, Editorial Presenca, 1990-2004 (10 vol. parus).
Culture et idéologie dans la genèse de l’État moderne. Actes de la table ronde (Rome, 15-17 octobre 1984), Rome, Collection de l’École française de Rome (82), 1985.
Cunchillos Plano, Sara, « Gastón de Moncada, obispo de Huesca y canciller de Jaime II », dans VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1962, t. III : Comunicaciones, pp. 21-31.
Currin, John M., « “Pro expensis Ambassatorum” : Diplomacy and Financial Administration in the Reign of Henry VII », English Historical Review, 108, 1993, pp. 589-609 (cité J. M. Currin, « Diplomacy and Financial Administration in the Reign of Henry VII »).
Cuttino, George Peddy, English Diplomatic Administration (1259-1339), Oxford, Clarendon Press, 1971 (2e éd.).
D’Alessandro, Vincenzo, Massimo Ganci et Rosa Scaglione Guccione (éd.), Federico III d’Aragona re di Sicilia (1296-1337), Convegno di Studi (Palermo, 27-30 novembre 1996), Palerme, Società Siciliana per la Storia Patria, coll. « Archivio Storico Siciliano serie IV » (23), 1997.
D’Arienzo, Luisa, Carte reali diplomatiche di Pietro IV il Cerimonioso, re d’Aragona, riguardanti l’Italie, Padoue, Casa Editrice Dott. Antonio Milani (CEDAM), 1970.
— « Un cifrario segreto pisano nella Sardegna del Trecento », dans Rafael Narbona Vizcaíno (éd.), La Mediterrània de la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304-2004). XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (València, 2004), Valence, Universitat de València & Fundació Jaume II el Just, 2005 (2 vol.), t. II, pp. 1923-1938.
Daumet, Georges, Étude de l’alliance de la France et de la Castille au XIVe et au XVe siècles, Paris, Librairie Émile Bouillon, Bibliothèque de l’École des Hautes Études (118), 1898.
— Mémoire sur les relations de la France et de la Castille de 1255 à 1320, Paris, Fontemoing, 1913.
David, Henrique, Amândio Barros et João Antunes, « A família Cardona e as relações entre Portugal e Aragão durante o reinado de D. Dinis », Revista da faculdade de Letras. Historia, 4, 1987, pp. 69-88.
Davis, Wendy, et Paul Fouracre (éd.), The Settlement of Disputes in Early Medieval Europe, Cambridge, Cambridge University Press, 1986.
Dean, Trevor, « The Sovereign as Pirate : Charles II of Anjou and the Marriage of his Daugther (1304) », English Historical Review, 111(441), 1996, pp. 350-356.
Debris, Cyrille, « Tu, felix Austria, nube ». La dynastie de Habsbourg et sa politique matrimoniale à la fin du Moyen Âge (XIIIe-XVIe siècles), Turnhout, Brepols, 2005 (cité C. Debris, La dynastie de Habsbourg et sa politique matrimoniale).
Del Treppo, Mario, Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalano-aragonesa al segle XV, Barcelone, Curial, coll. « Documents de Cultura », 1976 [traduction depuis l’italien de Mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragon nel secolo XV, Naples, Università di Napoli, 1972].
Demurger, Alain, Vie et mort de l’Ordre du Temple (1120-1314), Paris, Éditions du Seuil, coll. « Points Histoire », 1989 (2e éd.).
Dessì, Rosa Maria (études réunies par –), Prêcher la paix et discipliner la société. Italie, France, Angleterre (XIIIe-XVe siècles), Turnhout, Brepols, coll. « Études médiévales de Nice » (5), 2005.
Dewerpe, Alain, Espion. Une anthropologie historique du secret d’État contemporain, Paris, NRF Gallimard, Bibliothèque des Histoires, 1994.
Díaz Ibáñez, Jorge, « El pontificado y los reinos peninsulares durante la Edad Media. Balance historiográfico », En la España Medieval, 24, 2001, pp. 465-536.
Díaz Martín, Luis Vicente, « Castilla 1280-1360 ¿ Política exterior o relaciones accidentales ? », dans Adeline Rucquoi (éd.), Genèse médiévale de l’État moderne. La Castille et la Navarre (1250-1370), Valladolid, Ámbito, 1982, pp. 125-147.
— « Los inicios de la política internacional castellana (1360-1410) », dans Adeline Rucquoi (éd.), Realidad e imágenes del poder. España a fines de la Edad Media, Valladolid, Ámbito, 1988, pp. 57-83.
Dickinson, Jocelyne G., « “Blanks” and “Blank Charters” in the Fourteenth and Fifteenth Centuries », English Historical Review, 66, 1951, pp. 375-387.
Diego Hernando, Máximo, « Conflictividad en las relaciones comerciales de la Corona de Aragón con Francia durante el reinado de Alfonso el Magnánimo. Las negociaciones de las marcas (1437-1442) », dans Guido d’Agostino et Giulia Buffardi (éd.), La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. I modelli politico istituzionali. La circolazione degli uomini, delle idee, delle merci. Gli influssi sulla società e sul costume. XVI Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Caserta-Ischia, 18-24 settembre 1997), Naples, Paparo, 2000 (2 vol.), t. II, pp. 1113-1131.
Do Rosário, Frei António, (O. P.), « Frades pregadores em intercâmbio peninsular, séc. XIII », dans Centro de História da Universidade do Porto (éd.), Actas das II Jornadas Luso-Espanholas de História Medieval, Porto, Instituto Nacional de Investigação científica, t. IV, 1990, pp. 1251-1272.
Duby, Georges. Le dimanche de Bouvines : 27 juillet 1214, Paris, Gallimard, coll. « Trente Journées qui ont fait la France » (5), 1973.
— Guillaume le Maréchal ou le meilleur chevalier du monde, Paris, Fayard, 1984.
Duchhardt, Heinz, « Das diplomatische Abschiedsgeschenk », Archiv für Kulturgeschichte, 57, 1975, pp. 345-362.
Dufourcq, Charles-Emmanuel, L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIIIe et XIVe siècles, Paris, Presses Universitaires de France, Université de Bordeaux - Casa de Velázquez, Bibliothèque de l’École des Hautes Études Hispaniques (37), 1966.
— « Aspects internationaux de Majorque durant les derniers siècles du Moyen Âge », Mayurqa, 11, 1974, pp. 5-52.
— « “Honrats”, “mercaders” et autres dans le Conseil des Cent au XIVe siècle », dans Emilio Saéz, Cristina Segura Graíño et Margarita Cantera Montenegro (coord.), La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XVI. Actas del coloquio (La Rábida y Sevilla del 14 al 19 de septiembre de 1981), Madrid, Universidad Complutense, 1985 (2 vol.), t. II, pp. 1361-1395.
Echevarría Bacigalupe, Miguel Ángel, La diplomacia secreta en Flandes (1598-1643), Leioa, Universidad del País Vasco, 1984.
Eckhoff, Torstein, « The Mediator, the Judge and the Administrator in Conflict-resolution », Acta Sociologica. Scandinavian Review of Sociology, 10, 1967, pp. 148-172.
Ehm, Petra, Burgund und das Reich. Spätmittelalterliche Außenpolitik am Beispiel der Regierung Karls des Kühnen (1465-1477), Munich, R. Oldenbourg Verlag, coll. « Pariser Historische Studien » (61), 2002.
Eickels, Klaus van, Vom inszenierten Konsens zum systematisierten Konflikt. Die englisch-französischen Beziehungen und ihre Wahrnehmung an der Wende vom Hoch- zum Spätmittelalter, Stuttgart, Jan Thorbecke Verlag, coll. « Mittelalter-Forschungen » (10), 2002.
Elias, Norbert, La société de cour, Paris, Champs Flammarion, 1985.
Engels, Odilo, « El rey Jaime I de Aragón, y la política internacional del siglo XIII », dans Jaime I y su época. X Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Zaragoza, 20-25 septiembre 1976), Saragosse, Institución Fernando el Católico, 1979-1984 (5 vol.), t. I, pp. 213-240.
Ernst, Fritz, « Über Gesandtschaftswesen und Diplomatie an der Wende vom Mittelalter zur Neuzeit », Archiv für Kulturgeschichte, 33, 1951, pp. 53-95.
Español, Francesca, Els escenaris del rei. Art i monarquia a la corona d’Aragó, (s. l.), Angle Editorial Fundació Caixa Manresa, 2001.
Estal, Juan Manuel del, Conquista y anexión de las tierras de Alicante, Elche, Orihuela y Guardamar al Reino de Valencia por Jaime II de Aragón (1296-1308), Alicante, coll. « Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial » (87), 1982.
— « Incidencia del problema siculo-sardo en la conquista del reino de Murcia por Jaime II de Aragón (1296-1304) », dans XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona sul tema « La Società mediterranea all’epoca del Vespro » (Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982), Palerme, Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983-1984 (4 vol.), t. III, pp. 25-70.
— « El itinerario de Jaime II de Aragón en la Conquista del Reino Castellano de Murcia (1296-1301) », dans Jaime II. 700 años después, numéro spécial (11) de la revue Anales de la Universidad de Alicante Historia Medieval, 1996-1997, pp. 135-171.
— Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327), Saragosse, Institución Fernando el Católico, coll. « Fuentes Históricas Aragonesas » (47), 2009.
Estrada-Rius, Albert, La drassana reial de Barcelona a l’Edat mitjana. Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó, Barcelone, Museu Marítim de Barcelona, 2004.
Evangelisti, Paolo, « Per uno studio dellà testualità politica francescana tra XIII e XV secolo. Autori e tipologia delle fonti », Studi Medievali (3 Serie), 37, 1997, pp. 549-622.
— I francescani e la costruzione di uno Stato, Padoue, EFR - Editrici Francescane, coll. « Fonti e Ricerche » (20), 2006.
Fàbrega Grau, Àngel. « Ayuda económica de la Iglesia a Jaime II para la conquista de Cerdeña », Anthologica Annua, 11, 1966, pp. 11-46.
Falcón Pérez, María Isabel, « Un aragonés embajador de Jaime II ante las cortes de Nápoles y Sicilia », dans La Corona d’Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero 19-24 maggio 1990), Sassari, 1996 (6 vol.), t. III, pp. 417-432.
Faure, Guy-Olivier, « Négociation » dans André Akoun et Pierre Ansart (dir.), Dictionnaire de Sociologie, Paris, Éditions du Seuil, 1999, pp. 526-528.
Faure, Guy-Olivier, (éd.), How People Negotiate. Resolving Disputes in Different Cultures, Dordrecht-Boston-Londres, Kluwer Academic Publishers, coll. « Advances in Group Decision and Negotiation » (1), 2003.
Favier, Jean, Philippe le Bel, Paris, Fayard, 1979.
Febvre, Lucien, Combats pour l’histoire, Paris, Armand Colin, 1953.
Feliu, Gaspar, « La demografia baixmedieval catalana : estat de la qüestió y propostes de futur », Revista d’Història Medieval, 10, 1999, pp. 13-43.
Felten, Franz Josef, « Kommunikation zwischen Kaiser und Kurie unter Ludwig dem Bayern (1314-1347). Zur Problematik der Quellen im Spannungsfeld von Schriftlichkeit und Mündlichkeit », dans Heinz-Dieter Heimann et Ivan Hlaváček (éd.), Kommunikationspraxis und Korrespondenzwesen im Mittelalter und in der Renaissance, Paderborn-Munich-Vienne-Zurich, Ferdinand Schöningh, 1998, pp. 51-89.
— « Verhandlungen an der Kurie im frühen 14. Jahrhundert. Spielregeln der Kommunikation in konfliktgeladenen Beziehungsnetzen », dans Klaus Herbers et Nikolas Jaspert (éd.), « Das kommt mir spanisch vor ». Eigenes und Fremdes in den deutsch-spanischen Beziehungen des späten Mittelalters, Münster-Berlin, Lit, coll. « Geschichte und Kultur der Iberischen Welt » (1), 2004, pp. 411-474.
Fernández Conde, Javier, (dir.), Historia de la Iglesia en la España de los siglos VIII-XIV, t. II (1-2) [1982] de Ricardo García Villoslada (dir.), Historia de la Iglesia en España, Madrid, La Editorial Católica, 1979-1982 (7 vol.).
Fernández de Córdova Miralles, Álvaro, La corte de Isabel I. Ritos y ceremonias de una reina (1474-1504), Madrid, Dykinson, 2002.
Fernández Gallardo, Luis, Alonso de Cartagena (1385-1456). Una biografía política en la Castilla del siglo XV, Valladolid, Junta de Castilla y León, 2002.
Fernández Trabal, Josep, « De “prohoms” a “honrats”. Orígenes y justificación de la nobleza de los ciutadanos honrados de Catalunya », Hidalguía, 49(295), 2002, pp. 841-875.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa, « Mercenaris catalans a Ferrara (1307-1317) », Anuario de Estudios Medievales, 2, 1965, pp. 155-227.
— La frontera amb l’Islam en el segle XIV. Cristians i sarraïns al país Valencià, Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (18), 1988.
— « Nobles catalans arrelats a Sicilia : Guillem Ramon I de Montcada », dans Mediterraneo medievale. Scritti in onore di Francesco Giunta, Soveria Manelli (Catanzaro), Rubettino, 1989, t. I, pp. 419-431.
— Organització i defensa d’un territori fronterer. La governació d’Oriola en el segle XV, Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (22), 1990.
— « Projecció exterior », dans Carme Batlle i Gallart et alii, La ciutat consolidada (segles XIV i XV), t. III (1992) de Jaume Sobrequés i Callicó (dir.), Història de Barcelona, Barcelone, Enciclopèdia Catalana, 1991-1997 (9 vol.), pp. 355-391.
— « Cavalieri catalani e aragonesi al servizio dei guelfi in Italia », Medioevo Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 161-194.
— « Catalans i Genovesos durant el segle : el declivi d’una amistat », Anuario de Estudios Medievales, 26(2), 1996, pp. 783-823.
— « La conquesta de les comarques meridionals valencianes per Jaume II », Quaderns de Migjorn. Revista d’estudis del sud del País Valencià, 3, 1998, pp. 9-26.
— « Ramón de Cardona, militar y diplomático al servicio de cuatro reinos », Revista da Faculdade de Letras. História. II Série, 15, 1998, pp. 1433-1451.
— Entre la paz y la guerra. La Corona catalano-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media, Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (59), 2005.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa, (dir.), Els Catalans a la Mediterrània oriental a l’Edat mitjana. Jornades científiques (Barcelona, 16 i 17 de novembre de 2000), Barcelone, Institut d’Estudis Catalans, 2003.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa, Jean-Marie Moeglin, Stéphane Péquignot et Manuel Sánchez Martínez (éd.), Negociar en la Edad Media [Négocier au Moyen Âge]. Actas del coloquio (Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (61), 2005.
Ferro, Víctor, El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo, 1987.
Fianu, Kouky, et DeLloyd Guth (éd.), Écrit et pouvoir dans les chancelleries médiévales. Espace français, espace anglais. Actes du colloque international (Montréal, 7-9 septembre 1995), Louvain-la-Neuve, Fédération Internationale des Instituts d’Études Médiévales (FIDEM), coll. « Textes et Études du Moyen Âge » (6), 1997.
Figluolo, Bruno, Il diplomatico e il trattatista : Ermolao Barbaro ambasciatore della Serenissima e il De officio legati, Naples, Guida, 1999.
Figueira, Robert C., « “Legatus apostolice sedis” : the Pope’s “alter ego” according to Thirteenth-Century Canon Law », Studi Medievali Serie Terza 27(2), 1986, pp. 527-574.
Forey, Alan, The Templars in the « Corona de Aragón », Londres, Oxford University Press, 1973.
— The Fall of the Templars in the Crown of Aragon, Aldershot, Ashgate, 2001.
Frenz, Thomas, Papsturkunden des Mittelalters und der Neuzeit, Stuttgart, Franz Steiner Verlag, coll. « Historische Grundwissenschaften in Einzeldarstellungen » (2), 2000 (2e éd.).
Frigo, Daniela, Principe, ambasciatori e « jus gentium ». L’amministrazione della politica estera nel piemonte del settecento, Rome, Bulzoni Editore, coll. « “Europa delle Corti” » (50), 1991.
Frigo, Daniela, (coord.), Ambasciatori e nunzi. Figure della diplomazia in èta moderna, dossier publié dans le n° 30 de la revue Cheiron. Materiali e strumenti di aggiornamento storiografico, 1998.
Frigo, Daniela (éd.), Politics and Diplomacy in Early Modern Italy. The Structure of Diplomatical Practice (1450-1800), Cambridge, Cambridge University Press, 2000.
Fubini, Riccardo, Quattrocento fiorentino. Politica diplomazia cultura, Ospedaletto (Pise), Pacini Editore, 1996.
— « L’ambasciatore nel XV secolo : due trattati e una biografia (Bernard du Rosier, Ermolao Barbaro, Vespasiano da Bisticci) », Mélanges de l’École française de Rome. Moyen Âge, 108(2), 1996, pp. 645-665.
— « Aux origines de la balance des pouvoirs : le système politique en Italie au XVe siècle », dans Lucien Bély et Isabelle Richefort (dir.), L’Europe des traités de Westphalie. Esprit de la diplomatie et diplomatie de l’esprit, Paris, Presses Universitaires de France, 2000, pp. 111-121.
— « Diplomacy and Government in the Italian City-States of the Fifteenth-Century (Florence and Venice) », dans Daniela Frigo (éd.), Politics and Diplomacy in Early Modern Italy. The Structure of diplomatical Practice (1450-1800), Cambridge, Cambridge University Press, 2000, pp. 25-48.
Fullana Mira, Luis, « La Casa de Lauria en el reino de Valencia », dans III Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Valence, 1923, t. I, pp. 65-164.
Funck-Brentano, Frantz, « Études sur la diplomatie du Moyen Âge. Son caractère religieux », Revue d’histoire diplomatique, 1, 1887, pp. 113-125.
— « Documents relatifs aux formes diplomatiques aux XIIIe et XIVe siècles », Revue d’histoire diplomatique, 11, 1897, pp. 76-101, 234-262, 369-386.
Furió, Antoni, Història del País Valencià, Valence, Eliseu Climent, coll. « Tres i Quatre. Biblioteca d’Estudis e Investigacions » (41), 2001 (2e éd.).
Galasso, Giuseppe, Il Regno di Napoli. Il Mezzogiorno angioino e aragonese (1266-1494), t. XV(1) [1992] d’Id. (dir.), Storia d’Italia, Turin, UTET, 1976-2007 (23 vol.).
Ganshof, François-Louis, Le Moyen Âge, dans Pierre Renouvin (dir.), Histoire des relations internationales, t. I (1953), Paris, Hachette, 1953-1958 (8 vol.).
García Fernández, Manuel, « Las treguas entre Castilla y Granada en tiempos de Alfonso XI (1312-1350) », IFIGEA, 5-6, 1988-1989, pp. 135-154.
— « Jaime II y la minoría de Alfonso XI (1312-1325). Sus relaciones con la sociedad política castellana », Historia. Instituciones. Documentos, 18, 1991, pp. 143-181.
— « La infanta doña María, monja de Sijena, y su política castellana durante la minoría de Alfonso XI (1312-1325) », Anuario de Estudios Medievales, 28, 1998, pp. 157-174.
— Portugal. Aragón. Castilla : alianzas dinásticas y relaciones diplomáticas (1297-1357), Séville-Grenade, Universidad de Sevilla - Editorial Universidad de Granada, 2008.
García-Gallo, Alfonso, « El derecho de sucesión del trono en la Corona de Aragón », Anuario de Historia del Derecho Español, 36, 1966, pp. 5-187.
García García, Antonio, « Escolares ibéricos en Bolonia (1300-1330) », dans Estudios sobre los orígenes de las Universidades españolas. Homenaje de la Universidad de Valladolid a la de Bolonia en su IX Centenario, Valladolid, Universidad de Valladolid, 1988, pp. 85-96.
Garnier, Claudia, Amicus amicis, inimicus inimicis : politische Freundschaft und fürstliche Netzwerke im 13. Jahrhundert, Stuttgart, Hiersemann, 2000.
Gaudemet, Jean, « Le rôle de la papauté dans le règlement des conflits entre États aux XIIIe et XIVe siècles », Recueils de la Société Jean Bodin pour l’histoire comparative des institutions, 15(2), 1961, pp. 79-106.
Gauvard, Claude, « Rumeurs et stéréotypes à la fin du Moyen Âge », dans La circulation des nouvelles au Moyen Âge. Actes du XXIVe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur (Avignon, juin 1993), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (29) et Collection de l’École française de Rome (190), 1994, pp. 157-177.
— « Conclusion », dans Le règlement des conflits au Moyen Age. XXXIe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public (Angers, juin 2000), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (62), 2001, pp. 369-391.
— « Introduction », dans Claire Boudreau et alii (éd.), Information et société en Occident à la fin du Moyen Âge. Actes du colloque international tenu à l’Université du Québec à Montréal et à l’Université d’Ottawa (9-11 mai 2002), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (78), 2004, pp. 11-37.
Gaya Massot, Ramón, « El chartularium universitatis Ilerdensis », Miscelánea de trabajos sobre el estudio general de Lérida, Lérida, Instituto de Estudios Ilerdenses, 1949, t. I, pp. 9-47.
— Cancilleres y rectores del estudio general de Lérida, Lérida, 1951.
Gazzaniga, Jean-Louis, « Les clercs au service de l’État dans la France du XVe siècle à la lecture des travaux récents », dans Jacques Krynen et Arnaud Rigaudière (dir.), Droits savants et pratiques françaises du pouvoir (XIe-XVe siècles), Bordeaux, Presses Universitaires de Bordeaux, 1992, pp. 253-278.
Geary, Patrick J., « Vivre en conflit dans une France sans État : typologie des mécanismes de règlement des conflits (1050-1200) », Annales. Économies, Sociétes, Civilisations, 41(5), 1985, pp. 1107-1133.
Genèse de l’État moderne en Méditerranée. Approches historique et anthropologique des pratiques et des représentations. Actes des tables rondes internationales tenues à Paris les 24, 25 et 26 septembre 1987 et les 18 et 19 mars 1988, Rome, Collection de l’École française de Rome (168), 1993.
Genet, Jean-Philippe, « Conclusion », dans Jean-Philippe Genet et Neithard Bulst (éd.), La ville, la bourgeoisie et la genèse de l’État moderne (XIIe-XVIIIe siècles). Actes du colloque de Bielefeld (29 novembre - 1er décembre 1985), Paris, Éditions du CNRS, 1988, pp. 339-352.
— « L’évolution du genre des Miroirs des Princes en Occident au Moyen Âge », dans Sophie Cassagnes-Brouquet et alii (dir.), Religions et mentalités au Moyen Âge. Mélanges en l’honneur d’Hervé Martin, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 1999, pp. 531-541.
Genet, Jean-Philippe, et Bernard Vincent (éd.), État et Église dans la genèse de l’État moderne. Actes du colloque (Madrid 30 novembre et 1er décembre 1984), Madrid, Bibliothèque de la Casa de Velázquez (1), 1986.
Genet, Jean-Philippe, et Neithard Bulst (éd.), La ville, la bourgeoisie et la genèse de l’État moderne (XIIe-XVIIIe siècles). Actes du colloque de Bielefeld (29 novembre - 1er décembre 1985), Paris, Éditions du CNRS, 1988.
Genet, Jean-Philippe, et Wim Blockmans (éd.), Visions sur le développement des États européens. Théories et historiographies de l’État moderne. Actes du colloque (Rome, 18-31 mars 1990), Rome, Collection de l’École française de Rome (171), 1993.
Gensini, Sergio, (dir.), Viaggare nel Medioevo, Pise, Pacini Editore, 2000.
Gilli, Patrick, « Culture et diplomatie en Italie (XIIIe-XVe siècle). Présentation du séminaire tenu à l’École française de Rome le 5 avril 1995 », Mélanges de l’École française de Rome. Moyen Âge, 108(2), 1996, pp. 609-614.
Gilomen-Schenkel, Elsanne, Henmann Offenburg (1379-1459), ein Basler Diplomat im Dienste der Stadt, des Konzils und des Reichs, Bâle, F. Reinhardt, coll. « Quellen und Forschungen zur Basler Geschichte » (6), 1975.
Giménez Soler, Andrés, La corona de Aragón y el reino de Granada. Historia de las relaciones entre ambos reinos, Barcelone, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1908.
Gimeno Blay, Francisco M., Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid, Abada, coll. « Serie Lecturas de Historia. Historia Moderna », 2006.
Girgensohn, Dieter, « Gesandte. Kirchlicher Bereich », Lexikon des Mittelalters, t. IV, col. 1370-1372.
Giry-Deloison, Charles, Les rapports franco-anglais de 1485 au camp du Drap d’Or, thèse de troisième cycle soutenue en 1986 à l’université de Paris I (inédite).
Giunta, Francesco, « Ferrer de Abela e i rapporti tra Giacomo II e Giovanni XII », dans Studi medievali in onore di Antonino di Stefano, Palerme, Società Siciliana per la Storia Patria, 1956, pp. 231-261.
— Aragoneses y catalanes en el Mediterráneo, Barcelone, Ariel Historia, 1989 [traduction de Aragonesi e Catalani nel Mediterraneo, Palerme, Manfredi, 1959 (2 vol.)].
— « Sulla politica tunisina di Giacomo II : la missione diplomatica di Guillem Oulomar », dans Miscellanea di studi in onore di Eugenio di Carlo, Trapani, 1959 (2 vol.), t. I, pp. 131-165.
— « La missione diplomatica di Guillem Oulomar », dans Miscellanea di studi in onore di Eugenio di Carlo, Trapani, 1959 (2 vol.), t. I, pp. 168-174.
— « La missione diplomatica di Berenguer de Villaragut », Studi in onore di Amintore Fanfani, Milan, 1962 (6 vol.), t. II, pp. 513-526.
— « Federico III di Sicilia e le repubbliche marinare tirreniche », dans Genova, Pisa e il Mediterraneo tra due e Trecento per il VII centenario della battaglia della Meloria (Genova, 24-27 ottobre 1984), [Gênes], publié dans la revue Atti della Società Ligure di Storia Patria Nuova Serie XXIV (XCVIII)-II, 1984, pp. 479-498.
Giunta, Francesco, Martí de Riquer et Josep Maria Sans i Travé (dir.), Els Catalans a Sicília, Barcelone, Generalitat de Catalunya, 1992.
Given Wilson, Chris, The Royal Household and the King’s Affinity. Service, Politics and Finance in England (1360-1413), New Haven - Londres, Yale University Press, 1986.
Gonzalez, Élizabeth, Un prince en son hôtel. Les serviteurs du duc d’Orléans au XVe siècle, Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (74), 2004.
González Antón, Luis, Las uniones aragonesas y las cortes del reino (1283-1301), Saragosse, Escuela de Estudios Medievales, 1975 (2 vol.).
— « Las cortes aragonesas en el reinado de Jaime II », Anuario de Historia del Derecho Español, 47, 1977, pp. 523-682.
— « Jaime II y la afirmación del poder monárquico en Aragón », dans Homenaje a la Profesora Emérita María Luisa Ledesma, numéro spécial (10-11) de la revue Aragón en la Edad Media, 1993, pp. 385-405.
González Hurtebise, Eduardo, « Jofre de Foxá (... 1267-1295...). Nota biográfica », dans Congrés d’historia de la Corona d’Aragó dedicat al rey En Jaume I y a la seua época, Barcelone, F. X. Altés, 1909-1913 (2 vol.), t. II (1913), pp. 521-535 et 1171-1172.
— Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1920.
González Jiménez, Manuel, et Isabel Montes Romero-Camacho (éd.), La Península Ibérica entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos XIII-XV) [Cádiz, 1-4 de abril de 2003]. V Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, Séville-Cadix, Diputación de Cádiz - Sociedad Española de Estudios Medievales, 2006.
González Maurazos, Gabriel, « La documentación diplomática entre la corona de Aragón y el sultanato mameluco durante el reinado de Jaime II : un ejemplo de las transformaciones en las relaciones internacionales del ámbito mediterráneo en la baja edad media », dans Jaime II. 700 años después, numéro spécial (11) de la revue Anales de la Universidad de Alicante Historia Medieval, 1996-1997, pp. 395-403.
González Mínguez, César, Fernando IV (1295-1312), Madrid, coll. « Corona de España Reyes de Castilla y León. vol. Maior » (4), 1995.
Gourdin, Philippe, « Le “partage” du Maghreb entre l’Aragon et la Castille au traité de Monteagudo (1291) », dans Michel Balard et Alain Ducellier (dir.), Le partage du monde. Échanges et colonisation dans la Méditerranée médiévale, Paris, Publications de la Sorbonne, Série Byzantina Sorbonensia (17), Paris, 1998, pp. 399-409.
Grana, Michele, « Il trattato di Caltabellotta », Atti della Academia di scienze, lettere e arti di Palermo, 35 (4 ser.), 1975-1976, pp. 291-334.
Groebner, Valentin, Gefährliche Geschenke : Ritual, Politik und die Sprache der Korruption in der Eidgenossenschaft im späten Mittelalter und am Beginn der Neuzeit, Constance, UVK Verlag, coll. « Konflikte und Kultur - Historische Perspektiven » (4), 2000.
Guasch i dalmau, Daniel, Els Durfort, senyors dels Baix Llobregat al segle XIII, Sant Just Desvern, Ajuntament de Sant Just Desvern, coll. « Quaderns d’Estudis Santjustencs » (1), 1984.
Guenée, Bernard, Histoire et culture historique dans l’Occident médiéval, Paris, Aubier Montaigne, Collection historique, 1980.
— Entre l’Église et l’État : quatre vies de prélats français à la fin du Moyen Âge (XIIIe - fin XVe siècle), Paris, Gallimard, Bibliothèque des Histoires, 1987.
— L’Occident aux XIVe et XVe siècles. Les États, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Nouvelle Clio », 1998 (6e éd.).
— L’opinion publique à la fin du Moyen Âge d’après la « Chronique de Charles VI » du Religieux de Saint-Denis, Paris, Perrin, 2002.
Guenée, Bernard, et Françoise Lehoux, Les entrées royales françaises de 1328 à 1515, Paris, Éditions du CNRS, coll. « Sources d’Histoire Médiévale publiées par l’Institut de Recherche et d’Histoire des Textes » (5), 1968.
Guerra y Diplomacia en la Europa Occidental (1280-1480). XXXI Semana de Estudios Medievales (Estella, 19 a 23 de julio de 2004), Pampelune, Gobierno de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 2005.
Guéry, Alain, « Le roi dépensier : le don, la contrainte et l’origine du système financier de la monarchie française », Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 39, 1984, pp. 1241-1269.
Guichard, Pierre, « Un seigneur musulman dans l’Espagne chrétienne : le ra’às de Crevillente (1243-1318) », Mélanges de la Casa de Velázquez, 9, 1973, pp. 283-334.
— « Avant Tordesillas : la délimitation des terres de reconquête dans l’Espagne des XIIe et XIIIe siècles », dans Michel Balard et Alain Ducellier (dir.), Le partage du monde. Échanges et colonisation dans la Méditerranée médiévale, Paris, Publications de la Sorbonne, Série Byzantina Sorbonensia (17), 1998, pp. 453-460.
Guilleré, Christian, « Les finances de la Couronne d’Aragon au début du XIVe siècle (1300-1310) », dans Manuel Sánchez Martínez (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (27), 1993, pp. 487-507.
— « Itinérance des princes et finances. L’exemple de la Couronne d’Aragon au début du XIVe siècle », dans Agostino Paravicini Bagliani, Eva Pibiri et Denis Reynard (éd.), L’itinérance des seigneurs (XIVe-XVe siècles), Lausanne, Université de Lausanne, Cahiers Lausannois d’Histoire Médiévale (34), 2003, pp. 327-350.
Guiu, Claire, et Stéphane Péquignot, « Historiographie catalane, histoire vive. À propos de quelques ouvrages récents », Mélanges de la Casa de Velázquez, 36(1), 2006, pp. 285-306.
Guyotjeannin, Olivier, « Légat », dans Philippe Levillain (dir.), Dictionnaire Historique de la Papauté, Paris, 1994, Fayard, pp. 1010-1012.
— « Les méthodes de travail des archivistes du roi de France (XIIIe-XIVe siècles) », Archiv für Diplomatik, 42, 1996, pp. 295-373.
— « Super omnes thesauros rerum temporalium. Les fonctions du Trésor des chartes du roi de France (XIVe-XVe siècles) », dans Kouky Fianu et DeLloyd J. Guth (éd.), Écrit et pouvoir dans les chancelleries médiévales. Espace français, espace anglais. Actes du colloque international (Montréal, 7-9 septembre 1995), Louvain-la-Neuve, Fédération Internationale des Instituts d’Études Médiévales, coll. « Textes et Études du Moyen Âge » (6), 1997, pp. 109-131 (cité O. Guyotjeannin, « Les fonctions du Trésor des chartes du roi de France »).
— « L’écriture des actes à la chancellerie royale française (XIVe-XVe siècles) », dans Marie-Clotilde Hubert, Emmanuel Poulle et Marc Smith (dir.), Le statut du scripteur au Moyen Âge. Actes du XIIe colloque scientifique du Comité international de paléographie latine (Cluny, 17-20 juillet 1998), Paris, École des Chartes, coll. « Matériaux pour l’Histoire » (2), 2000, pp. 97-110.
Guyotjeannin, Olivier, Jacques Pycke et Benoît-Michel Tock, Diplomatique médiévale, Turnhout, Brepols, coll. « L’Atelier du Médiéviste » (2), 1993.
Haberkern, Eugen, Der Kampf um Sizilien in den Jahren 1302-1337, Berlin-Leipzig, Walther Rothschild, coll. « Abhandlungen zur Mittleren und Neueren Geschichte » (67), 1921.
Hageneder, Othmar, (dir.), Die Register Innocenz III., Graz-Cologne-Vienne, Verlag Hermann Böhlaus Nachf./Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, coll. « Publikationen des Historischen Instituts beim Österreichischen Kulturinstitut in Rom II. Abteilung Quellen I. Reihe », 1964-1997 (7 vol.).
Hayez, Jérôme, « La notion de l’information dans les correspondances marchandes toscanes vers 1400 », dans Claire Boudreau et alii (éd.), Information et société en Occident à la fin du Moyen Âge. Actes du colloque international tenu à l’Université du Québec à Montréal et à l’Université d’Ottawa (9-11 mai 2002), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (78), 2004, pp. 113-134.
Heimann, Claudia, Nicolaus Eymerich (vor 1320-1399) praedicator veridicus, inquisitor intrepidus, doctor egregius. Leben und Werk eines Inquisitors, Münster, Aschendorff, coll. « Spanische Forschungen der Görresgesellschaft. Zweite Reihe » (37), 2001.
Hernando i Delgado, Josep, « Una biblioteca privada pluridisciplinar del segle XIV. La biblioteca del jurista Ramón Vinader († 1351) », Acta Historica et Archaeologica Mediaevali, 16-17, 1995-1996, pp. 9-32.
Hill, Mary C., The King’s Messengers (1199-1377). A Contribution to the History of the Royal Household, Londres, Edward Arnold Publishers Ltd, 1961.
Hillgarth, Jocelyn N., « The Problem of a Catalan Mediterranean Empire, (1229-1327) », The English Historical Review, Supplement (8), 1975, pp. 1-54.
Höflechner, Walter, Die Gesandten der europäischen Mächte, vornehmlich des Kaisers und des Reiches (1490-1500), Vienne, H. Böhlau, coll. « Archiv für Österreichische Geschichte » (129), 1972.
Holt, Peter M., « The Mamluk Sultanate and Aragon. The Treaties of 689/1290 and 692/1293 », TÄràh, 2, 1992, pp. 105-118.
— Early Mamluk Diplomacy (1260-1290). Treaties of Baybars and Qalāwūn with Chistian rulers, Leyde, 1995.
Homet, Raquel, « Monarquía y expansión en la historiografía catalana : la Crónica de Bernat Desclot », dans Laura Balletto (éd.), Oriente e Occidente tra Medioevo ed età moderna. Studi in onore di Geo Pistarino, Gênes, Glauco Brigati, 1997, t. I, pp. 479-505.
Housley, Norman, The Italian Crusades. The Papal-Angevin Alliance and the Crusades against Christian Lay Powers (1254-1343), Oxford, Clarendon Press, 1983.
Huffman, Joseph P., The Social Politics of Medieval Diplomacy. Anglo-German Relations (1066-1307), Ann Arbor (Michigan), University of Michigan Press, coll. « Studies in Medieval and Early Modern Civilization », 2000.
Hugon, Alain, Au service du roi catholique. « Honorables ambassadeurs » et « divins espions » : représentation diplomatique et service secret dans les relations hispano-françaises de 1598 à 1635, Madrid, Bibliothèque de la Casa de Velázquez (28), 2004.
Ilardi, Vincent, Studies in Italian Renaissance Diplomatic History, Londres, Variorum Reprints, 1986.
Isaacs, Ann Katherine, « Sui rapporti interstatali in Italia dal medioevo all’età moderna », dans Giorgio Chittolini, Anthony Molho et Pierangelo Schiera (éd.), Origini dello stato. Processi di formazione statale in Italie fra medioevo ed età moderna, Bologne, Il Mulino, coll. « Annali dell’Istituto storico italo-germanico Quaderno » (39), 1994, pp. 113-132.
Jacob, Robert, « Bannissement et rite de la langue tirée au Moyen Âge. Du lien des lois et de sa rupture », Annales. Histoire, Sciences Sociales, 55(5), 2000, pp. 1039-1079.
— « Serment », dans Claude Gauvard, Alain de Libera et Michel Zink (dir.), Dictionnaire du Moyen Âge, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2002, pp. 1327-1328.
Jaime II. 700 años después, numéro spécial (11) de la revue Anales de la Universidad de Alicante Historia Medieval, 1996-1997.
Jaspert, Nikolas, « La storiografia tedesca e gli studi sulla corona d’Aragona con particolare riferimento all’epoca di Giacomo II », Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 461-491.
— Stift und Stadt. Das Heiliggrabpriorat von Santa Anna und das Regularkononikerstift Santa Eulàlia del Camp im mittelalterlichen Barcelona (1145-1423), Berlin, Duncker & Humblot, coll. « Berliner Historische Studien » (24) et coll. « Ordensstudien » (10), 1996.
— « El Consell de Cent i les seves institucions eclesiàstiques : cap a una visió comprensiva », dans Manuel Rovira i Solà et Sebastià Riera i Viader (coord.), El temps del Consell de Cent i l’emergència del municipi (segles XIII-XIV), numéro spécial (4) de la revue Barcelona Quaderns d’Història, 2001, pp. 108-127.
— « El medievalisme alemany i Catalunya », dans Flocel Sabaté et Joan Farré, Catalunya i Europa a través de l’Edat Mitjana. Reunió científica. V Curs d’Estiu Comtat d’Urgell (Balaguer, 12, 13 i 14 de juliol de 2000), Lérida, Pagès Editors, 2002, pp. 55-87.
— « Wort, Schrift und Bild im Dienste der Außenbeziehungen. Die Anjou in der ersten Hälfte des 14. Jahrhunderts », dans Dieter Berg, Martin Kintzinger et Pierre Monnet (éd.), Auswärtige Politik und internationale Beziehungen im Mittelalter (13. bis 16. Jahrhundert), Bochum, Dieter Winkler Verlag, coll. « Europa in der Geschichte » (6), 2002, pp. 271-313.
Jaume II i les ordinacions de l’any 1300. Catàleg de l’exposició al Centre Cultural de la Misericòrdia, Palma de Majorque, Consell de Cultura, 2001.
Jones, Michael, et Malcolm Vale (éd.), England and her Neighbours (1066-1453). Essays in Honor of Pierre Chaplais, Londres-Roncerte, The Hambledon Press, 1989.
IV Jornadas Luso-Espanholas de História Medieval Comunicações, Porto, Universidade do Porto [= Revista da Faculdade de Letras História, II Série, vol. XV, I-II], 1998.
Jover Zamora, José María, (dir.), La expansión peninsular y mediterránea (c. 1212 - c. 1350). El reino de Navarra. La corona de Aragón. Portugal, t. XIII(2) [1990] de Ramón Menéndez Pidal (dir.), Historia de España, Madrid, Espasa-Calpe, 1969-(42 vol.).
Jucker, Michael, Gesandte, Schreiber, Akten : politische Kommunikation auf eidgenössischen Tagsatzungen im Spätmittelalter, Zurich, Chronos, 2004.
Jugie, Pierre, « L’activité diplomatique du cardinal Gui de Boulogne en France au milieu du XIVe siècle », Bibliothèque de l’École des Chartes, 145, 1987, pp. 99-127.
— « La légation en Hongrie et en Italie du cardinal Gui de Boulogne (1348-1350) », Il Santo, 29, 1989, pp. 29-69.
Kamp, Hermann, « Vermittler in den Konflikten des hohen Mittelalters », dans La giustizia nell’alto Medioevo (secoli V-VIII). [Spoleto 7-13 aprile 1994], Spolète, Centro italiano di studi sull’alto Medioevo, coll. « Settimane di studio » (42), 1997 (2 vol.), t. II, pp. 675-710.
— Friedensstifter und Vermittler im Mittelalter, Darmstadt, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, coll. « Symbolische Kommunikation in der Vormoderne » (3), 2001.
— « L’intercession dans les relations politiques au Moyen Âge classique », dans Jean-Marie Moeglin (textes réunis par –), L’intercession du Moyen Âge à l’époque moderne. Autour d’une pratique sociale, Genève, Droz, 2004, pp. 67-87.
Kanao, Takemi, « L’organisation et l’enregistrement des messageries du duc de Bourgogne dans les années 1420 », Revue du Nord, 86(305), 1994, pp. 275-298.
— « Les messagers des ducs de Bourgogne au début du XVe siècle », Journal of Medieval History, 21, 1995, pp. 195-226.
Kaufhold, Martin, Deutsches Interregnum und europäische Politik. Konfliktlösungen und Entscheidungsstrukturen (1230-1280), Hanovre, Hahnsche Buchhandlung, coll. « Monumenta Germaniae Historica. Schriften » (49), 2000.
Kerhervé, Jean, « Les enquêtes sur les droits “royaux et ducaux” de Bretagne aux XIVe et XVe siècles », dans Claire Boudreau et alii (éd.), Information et société en Occident à la fin du Moyen Âge. Actes du colloque international tenu à l’Université du Québec à Montréal et à l’Université d’Ottawa (9-11 mai 2002), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (78), 2004, pp. 405-425.
Kiesewetter, Andreas, « Das Itinerar König Karls II. von Anjou (1271-1309) », Archiv für Diplomatik, 43, 1997, pp. 85-283.
— « La cancellaria angioina », dans L’État angevin. Pouvoir, culture et société entre XIIIe et XIVe siècle. Actes du colloque international (Rome-Naples, 7-11 novembre 1995) Rome, Collection de l’École française de Rome (245) et coll. « Nuovi Studi Storici » (45), 1998, pp. 361-415.
— Die Anfänge der Regierung König Karls II. von Anjou (1278-1296). Das Königreich Neapel, die Grafschaft Provence und der Mittelmeeraum zu Ausgang des 13. Jahrhunderts, Husum, Matthiesen Verlag, coll. « Historische Studien » (451), 1999.
Kintzinger, Martin, « Viri religiosi et literati. Kleriker am Fürstenhof im späten Mittelalter », dans Franz Josef Felten et Nikolas Jaspert (éd.), Vita Religiosa im Mittelalter. Festschrift für Kaspar Elm zum 70. Geburtstag, Berlin, Duncker & Humblot, 2000, pp. 543-562.
— Westbindungen im spätmittelalterlichen Europa. Auswärtige Politik zwischen dem Reich, Frankreich, Burgund und England in der Regierungszeit Kaiser Sigmunds, Stuttgart, Jan Thorbecke Verlag, coll. « Mittelalter-Forschungen » (2), 2000.
— « Servir deux princes. Les familiares étrangers au XVe siècle », dans Les étrangers à la cour de Bourgogne : statut, identités, fonctions, dossier de la Revue du Nord, 84(345-346), 2002, pp. 453-476.
— « Cum salvo conductu. Geleit im westeuropäischen Spätmittelalter », dans Rainer Christoph Schwinges et Klaus Wriedt (éd.), Gesandtschaftswesen und Botenwesen im spätmittelalterlichen Europa, Ostfildern, Jan Thorbecke Verlag, coll. « Voträge und Forschungen - Konstanzer Arbeitskreis für Mittelalterliche Geschichte » (60), 2003, pp. 313-364.
Kissling, Hans J., « Venezia come centro di informazione sui turchi », dans Hans-Georg Beck, Manoussos Manoussacas et Agostino Pertusi (éd.), Venezia centro di mediazione tra Oriente e Occidente (secoli XV-XVI). Aspetti e problemi, Florence, Leo S. Olschki Editore, coll. « Civiltà Veneziana - Studi » (32), 1977, t. I, pp. 97-109.
Klüpfel, Ludwig, Die äussere Politik Alfonsos III. von Aragonien (1285-1291), Berlin-Leipzig, Walther Rothschild, coll. « Abhandlungen zur Mittleren und Neueren Geschichte » (35), 1911-1912.
— Verwaltungsgeschichte des Königsreiches Aragon zu Ende des 13. Jahrhunderts, Berlin, W. Kohlhammer, 1915.
Kolb, Werner, Herrscherbegegnungen im Mittelalter, Berne et alibi, Peter Lang, coll. « Europäische Hochschulschriften » (111/359), 1988.
Krauske, Otto, Die Entwickelung der ständigen Diplomatie vom fünfzehnten Jahrhundert bis zu den Beschlüssen von 1815 und 1818, Leipzig, Duncker & Humblot, 1885.
Kraye, Jill, Ryan, William Francis et Charles B. Schmitt, Pseudo-Aristotle in the Middle Ages. The Theology and other texts, Londres, The Warburg Institute University of London, 1986.
Kremenyuk, Victor A., (éd.), International Negotiation. Analysis, Approaches, Issues, San Francisco, Jossey Bass, 2002 (2e éd.).
Krendl, Peter, « Die dynastisch-politischen Verhandlungen Maximilans I. mit Ferdinand dem Katholischen im Jahre 1507 », Historisches Jahrbuch, 97-98, 1978, pp. 213-254.
— « Spanische Gesandten berichten über Maximilian I., den Hof und das Reich », Mitteilungen des Instituts für Österreichische Geschichte, 87, 1979, pp. 101-120.
Krynen, Jacques, L’Empire du roi. Idées et croyances politiques en France (XIIIe-XVe siècle), Paris, NRF Gallimard, Bibliothèque des Histoires, 1993.
Küchler, Winfried, « Zur Hochzeit der Infantin Isabella von Aragon mit Herzog Friedrich dem Schönen von Österreich. Kosten - Aussteuer - Mitgift », Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte der Görresgesellschaft. Spanische Forschungen der Görresgesellschaft. Erste Reihe, 22, 1965, pp. 176-187.
Kyer, Clifford Ian, « Legatus and nuntius as used to denot Papal Envoys (1245-1378) », Medieval Studies, 40, 1978, pp. 473-477.
— The papal Legate and the « Solemn » Papal Nuncio (1243-1378) : The Changing Pattern of Papal Representation, thèse pour le Degree of Doctor of Philosophy soutenue en 1979 à l’University of Toronto (inédite).
L’étranger au Moyen Âge. XXXe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public (Göttingen, juin 1999), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (61), 2000.
L’expansion occidentale (XIe-XVe siècles). Formes et conséquences. XXXIIIe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public (Madrid, Casa de Velázquez, 23-26 mai 2002), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (73), 2003.
L’Université de Montpellier, ses maîtres et ses étudiants depuis sept siècles (1289-1989). Actes du 61e Congrès de la Fédération Historique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon (colloque historique tenu à la faculté de médecine de Montpellier les 23 et 24 octobre 1989), Montpellier, Fédération Historique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon, 1995.
La circulation des nouvelles au Moyen Âge. Actes du XXIVe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur (Avignon, juin 1993), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (29) et Collection de l’École française de Rome (190), 1994.
La Selle, Xavier de, Le service des âmes à la cour. Confesseurs et aumôniers des rois de France du XIIIe au XVe siècle, Paris, École des Chartes, coll. « Mémoires et Documents » (43), 1995.
Ladero Quesada, Miguel Ángel, « El ejercicio del poder real en la Corona de Aragón : instituciones e instrumentos de gobierno (siglos XIV y XV) », En la España Medieval, 17, 1994, pp. 31-93.
— « Historia institucional y política de la Península Ibérica en la Edad Media (La investigación de la década de los 90) », En la España Medieval, 2000, 23, pp. 441-481.
Lalinde Abadía, Jesús, La Gobernación general en la Corona de Aragón, Saragosse, Institución Fernando el Católico, 1959.
— « Los pactos matrimoniales catalanes », Anuario de Historia del Derecho Español, 33, 1963, pp. 133-266.
— « El “curia” o “cort”. Una magistratura medieval mediterránea », Anuario de Estudios Medievales, 4, 1967, pp. 169-300.
— La Corona de Aragón en el Mediterráneo Medieval (1229-1479), Saragosse, Institución Fernando el Católico, 1979.
Lalou, Élisabeth, « Les négociations diplomatiques avec l’Angleterre sous le règne de Philippe le Bel », dans La « France anglaise » au Moyen Âge. Actes du 111e Congrès National des Sociétés Savantes (Poitiers, 1986), Paris, Éditions du CTHS, 1988, pp. 325-355.
Lauer, Philippe, « Une enquête au sujet de la frontière française dans le Val d’Aran sous Philippe le Bel », Comité des travaux historiques et scientifiques. Bulletin de la section de géographie, 34, 1919, pp. 24-39.
Lazzarini, Isabella, « L’informazione politico-diplomatica nell’età della pace di Lodi : raccolta, selezione, trasmissione. Spunti di ricerca dal carteggio Milano-Mantova nella prima età sforzesca (1450-1466) », Nuova Rivista Storica, 83(2), 1999, pp. 247-280.
Le Bis, Isabelle, « Pratique de la diplomatie. Un dossier d’ambassadeurs français sous Charles VI (1400-1403) », Annuaire-bulletin de la Société d’histoire de France, 1988, pp. 97-215.
Le Goff, Jacques, Saint Louis, Paris, NRF Gallimard, Bibliothèque des Histoires, 1996.
Lepetit, Bernard, (dir.), Les formes de l’expérience. Une autre histoire sociale, Paris, Albin Michel, 1995.
Leroy, Béatrice, « Dans le royaume de Navarre à la fin du XIVe siècle, les Juifs, la cour et la diplomatie », dans Gilbert Dahan (éd.), Les Juifs au regard de l’histoire. Mélanges en l’honneur de Bernhard Blumenkranz, Paris, Picard, 1985, pp. 225-233.
— « Neutralité ou double jeu ? Le rôle du royaume de Navarre dans les relations internationales de la fin du XIVe siècle et du début du XVe siècle », dans Terres et hommes du Sud. Hommage à Pierre Tucoo-Chala, Biarritz-Pau, J&D Éditions, 1992, pp. 487-500.
— Le royaume de Navarre : les hommes et le pouvoir (XIIIe-XVe siècles), Biarritz-Pau, J&D Éditions, 1995.
— « Les ambassadeurs et la vie internationale des rois de Navarre, vers 1350, vers 1430 », dans La politique et la guerre. Pour comprendre le XXe siècle européen. Hommage à Jean-Jacques Becker, Paris, Éditions Noesis, 2002, pp. 112-128.
Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional (Barcelona, 28, 29 i 30 d’abril de 1988), Barcelone, Direcció General del Patrimoni Cultural - Generalitat de Catalunya, 1991.
Les étrangers à la cour de Bourgogne : statut, identités, fonctions, dossier de la Revue du Nord, 84(345-346), 2002, pp. 225-476.
Les Princes et le pouvoir au Moyen Âge. XXIIIe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public (Brest, mai 1992), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (28), 1993.
Leverotti, Franca, Diplomazia e governo dello stato. I « famigli cavalcanti » di Francesco Sforza (1450-1466), Pise, Gisem - ETS Editrice, coll. « Piccola Biblioteca Gisem » (3), 1992.
Lewis, Andrew W., Le sang royal. La famille capétienne et l’État, France (Xe-XIVe siècle), Paris, NRF Gallimard, Bibliothèque des Histoires, 1986.
Lhotsky, Alphons, Geschichte Österreichs seit der Mitte des 13. Jahrhunderts (1281-1358), Vienne, H. Böhlau, coll. « Veröffentlichungen der Komission für Geschichte Österreichs » (1), 1967.
Linehan, Peter, The Spanish Church and the Papacy in the Thirteenth Century, Londres, London University Press, 1971.
— « Proctors representing Spanish Interest at the Papal Court (1216-1303) », Archivum Historiae Pontificae, 17, 1979, pp. 69-123.
Lladonosa i Pujol, Josep, Història de Lleida, Tàrrega, F. Camps Calmet, 1972.
López Rodríguez, Carlos, « El Archivo Real de Barcelona en tiempos de Fernando I de Antequera (1412-1416) », Signo. Revista de Historia de la Cultura Escrita, 12, 2003, pp. 31-60.
— « Orígenes del Archivo de la Corona de Aragón (en tiempos, Archivo Real de Barcelona) », Hispania, 67, 2007, pp. 413-454.
López Serrano, Aniceto, Jaime II, Don Juan Manuel y el señorío de Villena, Alicante, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, coll. « Ensayo e Investigación Ayuntamiento de Villena », 1999.
Lusignan, Serge, La langue des rois au Moyen Âge. Le français en France et en Angleterre, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Le Nœud Gordien » (1), 2004.
Lutter, Cristina, Politische Kommunikation an der Wende vom Mittelalter zur Neuzeit. Die diplomatischen Beziehungen zwischen der Republik Venedig und Maximilian I (1495-1508), Vienne-Munich, R. Oldenburg Verlag, coll. « Veröffentlichungen des Instituts für Österreichische Geschichtsforschung » (34), 1998.
Macé, Laurent, Les comtes de Toulouse et leur entourage. Rivalités, alliances et jeux de pouvoir (XIIe-XIIIe siècles), Toulouse, Privat, 2003.
Madrid Souto, Raquel, « Francisco Vidal de Noya, embajador del Rey Católico », dans Manuel González Jiménez et Isabel Montes Romero-Camacho (éd.), La Península Ibérica entre el Mediterráneo y el Atlántico. (siglos XIII-XV) [Cádiz, 1-4 de abril de 2003]. V Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, Séville-Cadix, Diputación de Cádiz - Sociedad Española de Estudios Medievales, 2006, pp. 449-456.
Madurell Marimon, Josep Maria, « Juan Burgunyo, embajador de Jaime II », Analecta Sacra Tarraconensia, 15(2), 1942, pp. 265-291.
— Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón (1435-1458,) Barcelone, Escuela de Estudios Medievales, coll. « Textos » (33), 1963.
— « Embajada catalana a Luis XI (1463-1464) (Notas para su estudio) », Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 32, 1967-1968, pp. 189-307.
Malamut, Élisabeth, « De 1299 à 1451 au cœur des ambassades byzantines », dans Chryssa A. Maltezou et Peter Schreiner (éd.), Bisanzio, Venezia e il mondo franco-greco (XIII-XV secolo). Atti del colloquio internazionale organizzato nel centenario della nascità di Raymond-Joseph Loenertz o. p. (Venezia, 1-2 dicembre 2000), Venise, Istituto Ellenico di Studi Bizantini e Postbizantini di Venezia, coll. « Convegni » (5), 2002, pp. 79-124.
Marchal, Guy P., « Fehltritt und Ritual », dans Peter von Moos (dir.), Der Fehltritt. Vergehen und Versehen in der Vormoderne, Cologne-Weimar-Vienne, Böhlau Verlag, coll. « Norm und Struktur. Studien zum sozialen Wandel in Mittelalter und früher Neuzeit » (15), 2001, pp. 109-138.
Marchandisse, Alain, et Jean-Louis Kupper (dir.), À l’ombre du pouvoir. Les entourages princiers au Moyen Âge, Genève, Droz, Bibliothèque de la Faculté de Philosophie et Lettres de l’Université de Liège (283), 2003.
Margaroli, Paolo, Diplomazia e stati rinascimentali. Le ambascerie sforzesche fino alla conclusione della Lega italica (1450-1455), Florence, La Nuova Italie Editrice, coll. « Pubblicazioni della Facoltà di Lettere e Filosofia dell’Università di Milano » (146), 1992.
Margaroli, Paolo, et alii, « Gesandte », dans Lexikon des Mittelalters, Munich-Zurich, Lexma Verlag, 1989, t. IV, col. 1363-1382.
Marquès i Planagumà, Josep Maria, « El govern de la diòcesi i de la bisbalia de Girona (1334-1362) », Estudis del Baix Empordà, 12, 1993, pp. 85-105.
Martín Fabrega, María Rosa, Marques i represàlies a la Corona d’Aragó a l’etapa final del regnat de Pere el Cerimoniós (1373-1386), thèse soutenue en 2002 à l’Universitat de Barcelona (2 vol.) [inédite].
— « Marques i represàlies a la Corona d’Aragó a l’etapa final del regnat de Pere el Cerimoniós (1373-1386) », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 14, 2003, pp. 179-188.
Martínez Ferrando, Jesús Ernesto, El Archivo de la Corona de Aragón, Barcelone, Aymá, coll. « Barcelona Histórica i Monumental » (5), 1944.
— « Los correos de la curia regia en la Corona de Aragón a principios del siglo XIV », Analecta Sacra Tarraconensia, 17, 1944, pp. 97-113.
— Jaime II de Aragón. Su vida familiar, Barcelone, CSIC, coll. « Estudios » (9), Barcelone, 1948 (2 vol.).
— Els fills de Jaume II, Barcelone, Aymá, 1950.
— La tràgica història dels reis de Mallorca, Barcelone, Aedos, 1960.
— Jaume II o el seny català. Alfons el Benigne, Barcelone, Aedos, 1963 (2e éd.).
Martínez Ferrando, Jesús Ernesto, Santiago Sobrequés et Enric Bagué, Els descendents de Pere el Gran, Barcelone, Editorial Vicens-Vives, coll. « Història de Catalunya. Biografies Catalanes » (6), 1980 (2e éd.).
Martinez-Gros, Gabriel, « Paroles des rois », Cahiers d’études hispaniques médievales, 31, 2008, pp. 163-167.
Martorell, Federico, « Inventari dels béns de la Cambra Reyal en temps de Jaume II », Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 4, 1911-1912, pp. 553-567.
Marzal García-Quismondo, Miguel Ángel, « Castilla en la política exterior de Alfonso III de Aragón », dans El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre 1993), Saragosse, Departamento de Educación y Cultura, 1995-1997 (6 vol.), t. II, pp. 197-229.
Mascaró Pasarius, José, (dir.), Historia de Mallorca, Palma de Majorque, 1970 (5 vol.).
Mattéoni, Olivier, Servir le prince. Les officiers du duc de Bourbon à la fin du Moyen Âge (1356-1523), Paris, Publications de la Sorbonne, 1998.
Mattingly, Garrett, Renaissance Diplomacy, Londres, Jonathan Cape, coll. « The Bedford Historical Series » (18), 1955 [reprint 1970].
Maulde la Clavière, René-Alphonse de, « Les instructions diplomatiques au Moyen-Âge », Revue d’histoire diplomatique, 6, 1892, pp. 602-632.
— La diplomatie au temps de Machiavel, Paris, Ernest Leroux, 1892-1893 (3 vol.).
Mauss, Marcel, « Essai sur le don. Forme et raisons de l’échange dans les sociétés archaïques », dans Id., Sociologie et anthropologie, Paris, Presses Universitaires de France, 1999 (8e éd.).
Melis, Federigo, « Intensità e regolarità nella diffusione dell’informazione economica generale nel Mediterraneo e in Occidente alla fine del Medioevo », dans Mélanges en l’honneur de Fernand Braudel, t. I : Histoire économique du monde méditerranéen (1450-1650), Toulouse, Privat, 1972, pp. 389-424.
Ménager, Daniel, Diplomatie et théologie à la Renaissance, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Perspectives littéraires », 2001.
Menjot, Denis, Les Espagnes médiévales (409-1474), Paris, Hachette Livre, coll. « Carré Histoire », 1996.
— Murcie castillane : une ville au temps de la frontière (1243 - milieu du XVe siècle), Madrid, Bibliothèque de la Casa de Velázquez (20), 2002 (2 vol.).
Menzel, Victor, Deutsches Gesandtschaftswesen im Mittelalter, Hanovre, Hahn, 1892.
Merceron, Jacques, Le message et sa fiction : la communication par messager dans la littérature française des XIIe et XIIIe siècles, Berkeley, Los Angeles et Londres, University of California Press, coll. « Publications in Modern Philology » (128), 1998.
Mergiali-Sahas, Sophia, « A Byzantine Ambassador to the West and his Office during the Fourteenth and Fifteenth Centuries : a Profile », Byzantinische Zeitschrift, 94(2), 2001, pp. 588-604.
Millet, Hélène, « La place des clercs dans l’appareil d’État en France à la fin du Moyen Âge », dans Jean-Philippe Genet et Bernard Vincent (éd.), État et Église dans la genèse de l’État moderne. Actes du colloque (Madrid, 30 novembre et 1er décembre 1984), Madrid, Bibliothèque de la Casa de Velázquez (1), 1986, pp. 239-248.
— Suppliques et requêtes. Le gouvernement par la grâce en Occident (XIIe-XVe siècle), Rome, Collection de l’École française de Rome (310), 2003.
Millet, Hélène, et Élisabeth Mornet (dir.), I canonici al servizio dello Stato in Europa secoli XIII-XVI. Les chanoines au service de l’État en Europe du XIIIe au XVIe siècle, Ferrare, Franco Cosimo Panini, 1992.
Miralles Sbert, José, Catálogo del Archivo Capitular de Mallorca, Palma de Majorque, 1942, t. II (3 vol.).
Miret i Sans, Joaquim, « Ramon de Melany embajador de Alfonso IV en la Corte de Francia », Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2(112), octobre-décembre 1903, pp. 192-202.
— « Negociacions diplomàtiques d’Alfons III de Catalunya-Aragó ab el rey de França per la croada contra Granada (1328-1332) », Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1, 1908, pp. 265-336.
— « Escolars catalans al Estudi de Bolonia en la xiiia Centuria », Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 15(59), 1915, pp. 137-155.
Mitre Fernández, Emilio, « Las cortes de Castilla y las relaciones exteriores en la Baja Edad Media : el modelo de Enrique III », Hispania, 59, 1999, pp. 115-148.
— « Castilla ante la Guerra de los Cien Años : actividad militar y diplomática de los orígenes del conflicto al fin de las grandes treguas (c. 1340-c. 1415) », dans Guerra y Diplomacia en la Europa Occidental (1280-1480). XXXI Semana de Estudios Medievales (Estella, 19 a 23 de julio de 2004), Pampelune, Gobierno de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 2005, pp. 199-235.
Moeglin, Jean-Marie, Les ancêtres du prince : propagande politique et naissance d’une histoire nationale en Bavière au Moyen Âge (1180-1500), Genève-Paris, Droz-Champion, 1985.
— « L’honneur des princes du Saint Empire (XIVe-XVe siècles) », Journal des Savants, 1992, pp. 317-344.
— « Rituels et “Verfassungsgeschichte” au Moyen Âge. À propos du livre de Gerd Althoff Spielregeln der Politik im Mittelalter. Kommunikation in Frieden und Fehde », Francia, 25(1), 1998, pp. 245-250.
— Les bourgeois de Calais : essai sur un mythe historique, Paris, Albin Michel, 2002.
— (textes réunis par –), L’intercession au Moyen Âge et au début de l’époque moderne. Autour d’une pratique sociale, Genève, Droz, 2004.
— « Introduction. Heurs et malheurs de la négociation du Moyen Âge à l’époque moderne », dans Maria Teresa Ferrer i Mallol et alii (éd.), Negociar en la Edad Media [Négocier au Moyen Âge]. Actas del coloquio (Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (61), 2005, pp. 5-26.
— « “Performative turn”, “communication politique” et rituels au Moyen Âge. À propos de deux ouvrages récents », Le Moyen Âge, 113(2), 2007, pp. 393-406.
Mollat, Guillaume, Lettres communes de Jean XXII (1316-1334). Introduction : les collations des bénéfices ecclésiastiques à l’époque des papes d’Avignon (1305-1378), Paris, BEFAR, 1921.
— La cour pontificale d’Avignon (1309-1376). Étude d’une société, Paris, De Boccard, 1966.
Mollat du Jourdain, Michel, et André Vauchez (dir.), Un temps d’épreuves (1274-1449), t. VI (1990) de Jean-Marie Mayeur et alii (dir.), Histoire du christianisme des origines à nos jours, Paris, Desclée Fayard, 1990-2001 (14 vol.).
Monnet, Pierre, « Diplomatie et relations avec l’extérieur dans quelques villes de l’Empire à la fin du Moyen Âge », dans Heinz Duchhardt et Patrice Veit, Krieg und Frieden im Übergang vom Mittelalter zur Neuzeit. Theorie-Praxis-Bilder/Guerre et paix du Moyen Âge aux Temps Modernes. Théorie-pratiques-représentations, Mayence, Philipp von Zabern, coll. « Veröffentlichungen des Instituts für Europäische Geschichte Mainz Abteilung für Universalgeschichte » (52), 2000, pp. 73-101.
— Villes et sociétés urbaines dans l’Empire à la fin du Moyen Âge, [dossier d’habilitation devant l’Université Paris I - Sorbonne (21 décembre 2002)], t. III : Recherches sur l’information, la communication et la représentation extérieure des villes allemandes à la fin du Moyen Âge (2 vol.) [inédit].
Monsalvo Antón, José María, La Baja Edad Media en los siglos XIV-XV, Madrid, Editorial Síntesis, coll. « Historia de España 3er milenio » (10), 2000.
Montagut i Estraguès, Tomàs de, « Els funcionaris i l’administració reial a Catalunya (segles XIII-XIV) », dans Carme Batlle (dir.), La Societat Barcelonina a la Baixa Edat mitjana, Barcelone, coll. « Annexos d’Història Medieval » de la revue Acta Mediaevalia (1), 1982-1983, pp. 137-150.
— El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419), Barcelone, Fundació Noguera, coll. « Textos i Documents » (13-14), 1987 (2 vol.).
— Les institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya (dels seus orígins fins a la reforma de 1413), Barcelone, Sindicatura de Comptes de Catalunya, 1996.
— « El règim jurídic dels juristes de Barcelona (1245-1399) », dans Manuel Rovira i Solà et Sebastià Riera i Viader (coord.), El temps del Consell de Cent i l’emergència del municipi (segles XIII-XIV), numéro spécial (4) de la revue Barcelona Quaderns d’Història, 2001, pp. 193-212.
Moos, Peter von, (dir.), Der Fehltritt. Vergehen und Versehen in der Vormoderne, Cologne-Weimar-Vienne, Böhlau, coll. « Norm und Struktur. Studien zum sozialen Wandel in Mittelalter und früher Neuzeit » (15), 2001.
Mora Cañada, Adela, « La sucesión al trono en la Corona de Aragón », dans Josep Serrano Daura (éd.), El territori i les seves institucions històriques. Actes (Ascó, 28, 29 i 30 de novembre de 1997), Barcelone, Fundació Noguera, coll. « Estudis » (19), 1999, t. II, pp. 547-563.
Mornet, Élisabeth, « Secum habere informationes necessarias. Les clercs nordiques et l’information dans la première moitié du XVe siècle », dans Claire Boudreau et alii (éd.), Information et société en Occident à la fin du Moyen Âge. Actes du colloque international tenu à l’Université du Québec à Montréal et à l’Université d’Ottawa (9-11 mai 2002), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (78), 2004, pp. 57-67 (cité É. Mornet, « Les clercs nordiques et l’information »).
Moxó y Montoliu, Francisco de, « Una familia de alta nobleza aragonesa en la expedición de 1282 : los Luna », dans XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona sul tema « La Società mediterranea all’epoca del Vespro » (Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982), Palerme, Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983-1984 (4 vol.), t. III, pp. 71-94 (cité F. de Moxó y Montoliu, « Los Luna »).
— Estudios sobre las relaciones entre Aragón y Castilla (ss. XIII-XIV), Saragosse, Institución Fernando el Católico, 1997.
Muñoz Pomer, María Rosa, et Regina Pinilla Pérez de Tudela, « Studi e ricerche dedicati a Giacomo II d’Aragona en Spagna (1850-1995) », Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 399-460.
Mutgé i Vives, Josefina, « Il Consell di Barcellona nell’ambito della politica siciliana di Giacomo II d’Aragona », Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 223-250.
— La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336), Barcelone, CSIC, 1987, p. 213.
Nabert, Nathalie, Les réseaux d’alliance en diplomatie aux XIVe et XVe siècles. Étude de sémantique, Paris, Champion, Bibliothèque de Grammaire et de linguistique (7), 1999.
Nader, Laura, et Harry F. Todd Jr (éd.), The Disputing Process-law in ten Societies, New York, Columbia University Press, 1978.
Narbona Vizcaíno, Rafael, (éd.), La Mediterrània de la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304-2004). XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (València, 2004), Valence, Universitat de València & Fundació Jaume II el Just, 2005 (2 vol.).
Navarro Bonilla, Diego, « Manifestaciones gráficas ordinarias (Zaragoza, siglos XV y XVI) », Signo. Revista de Historia de la Cultura Escrita, 5, 1998, pp. 161-186.
— Los fondos documentales del Archivo del Reino de Aragón. Estudio y edición crítica del inventario de José de Yoldi (1749-1750), Saragosse, Institución Fernando el Católico, coll. « Fuentes Históricas Aragonesas » (34), 2000.
Nerlich, Daniel, Diplomatische Gesandtschaften zwischen Ost- und Westkaisern 756-1002, Berne et alibi, Peter Lang, coll. « Geist und Werk der Zeiten » (92), 1999.
Nice Boyer, Marjorie, « A day’s journey in mediaeval France », Speculum, 24(4), 1951, pp. 597-608.
Nicolau d’Olwer, Lluís, La duquessa d’Atenes i els « documents misteriosos », Barcelone, Institut d’Estudis Catalans, 1958.
— [1926], L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental, Barcelone, Barcino, 1974 (3e éd.).
Nieto Soria, José Manuel, Iglesia y poder real en Castilla. El Episcopado (1250-1350), Madrid, Universidad Complutense, 1988.
— Ceremonias de la realeza. Propaganda y legitimación en la Castilla Trastámara, Madrid, Nerea, 1993.
— Iglesia y génesis del Estado moderno en Castilla (1369-1480), Madrid, Editorial Complutense, 1993.
— Sancho IV (1284-1295), Palencia, coll. « Corona de España », 1993.
— « Les miroirs des princes dans l’historiographie espagnole (Couronne de Castille, XIII-XV) : tendances de recherche », dans Angela De Benedictis (dir.), Speculum Principum, Francfort-sur-le-Main, Vittorio Klostermann, coll. « Ius Commune » (117), 1999, pp. 193-207.
Nussbaum, Arthur, Historia del derecho internacional, Madrid, Editorial Revista de Derecho Privado, 1947.
Nys, Ernest, Le droit international. Les principes, les théories, les faits, Bruxelles, 1904 (2e éd.).
O’Connor, Stephen, « Finance, Diplomacy and Politics : Royal Service by two London Merchants in the Reign of Edward III », Historical Research The bulletin of the Institute of Historical Research, 67 (162), 1994, pp. 18-39.
Ochoa Brun, Miguel Ángel, Embajadas y embajadores en la Historia de España, Madrid, Aguilar, 2002.
— Historia de la diplomacia española (1990), Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores, 2003 (3e éd.) [6 vol.] (notamment t. I-IV).
Offenstadt, Nicolas, Faire la paix au Moyen Âge, Paris, Odile Jacob, 2007.
Ohler, Norbert, Reisen im Mittelalter, Munich, Artemis, 1986.
Oikonomidès, Nicolas « Byzantine Diplomacy (A. D. 1204-1453) : Means and Ends », dans Jonathan Shepard et Simon Franklin (éd.), Byzantine Diplomacy. Papers from the Twenty-fourth Spring Symposium of Byzantine Studies (Cambridge, March 1990), Aldershot, coll. « Variorum », 1992, pp. 73-88.
Oleart Piquet, Oriol, « Organització i atribucions de la Cort General », dans Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional (28, 29 i 30 d’abril de 1988), Barcelone, Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d’Arxius, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, 1991, pp. 15-24.
— « La terra davant del monarca : una contribució per a una tipologia de l’assemblea estamental catalana », Anuario de Estudios Medievales, 25(1), 1995, pp. 593-615.
Olivar Bertrand, Rafael, Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragón. Política matrimonial de los príncipes de Aragón y Cataluña, con respecto a Francia, en el siglo XIV, Barcelone, Alberto Martín, coll. « El Mundo y los Hombres. Biblioteca Española de Cultura General » (6), 1947.
— Bodas reales de Aragón con Castilla, Navarra y Portugal. Relación cortesana de los enlaces matrimoniales que, en el siglo XIV, cimentan los pilares de la unidad nacional, Barcelone, A. Martín, 1949.
Oliveira Marques, Antonio Henrique de, « As relações diplomaticas », dans Centro de História da Universidade do Porto (éd.), Actas das II Jornadas Luso-Espanholas de História Medieval, Porto, Instituto Nacional de Investigação científica, 1987-1990 (4 vol.), t. I (1990), pp. 39-59.
Olivera Serrano, Cesar, « Servicio al rey y diplomacia castellana : don Juan Manuel de Villena », Anuario de Estudios Medievales, 25(1), 1995, pp. 463-488.
Olivera Serrano, César, et Isabel Pastor Bodmer, « La diplomacia castellana y Alfonso V el Magnánimo », dans Guido d’Agostino et Giulia Buffardi (éd.), XVI Congreso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona. La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo (Napoli-Caserta-Ischia. 18-24 settembre 1997), Naples, Paparo Edizioni, 2000 (2 vol.), t. I, pp. 619-640.
Ortí Gost, Pere, Renda i fiscalitat en una ciutat medieval : Barcelona (segles XII-XIV), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (41), 2000.
— « El consell de Cent durant l’Edat Mitjana », dans Manuel Rovira i Solà et Sebastià Riera i Viader (coord.), El temps del Consell de Cent i l’emergència del municipi (segles XIII-XIV), numéro spécial (4) de la revue Barcelona Quaderns d’Història, 2001, pp. 21-48.
Pagarolas i Sabaté, Laureà, Els Templers de les terres de l’Ebre (Tortosa). De Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213-1312), Tarragone, Diputació de Tarragona, 1999 (2 vol.).
Palacio, José María de, « Contribución al estudio de los burgueses y ciudadanos honrados de Cataluña », Hidalguía, 5, 1957, pp. 305-320 et 661-700.
Palacios Martín, Bonifacio, La coronación de los reyes de Aragón (1204-1410). Aportación al estudio de las estructuras políticas medievales, Valence, Anubar Ediciones, 1975.
— « El mundo de las ideas políticas en los tratados doctrinales españoles : los espejos de príncipes (1250-1350) », dans Europa en los umbrales de la Crisis (1250-1350). XXI Semana de Estudios Medievales en Estella (18 a 22 de julio de 1994), Pampelune, Gobierno de Navarra, 1995, pp. 463-483.
Paravicini Bagliani, Agostino, La cour des papes au XIIIe siècle, Paris, Hachette, coll. « La Vie Quotidienne Civilisations et Sociétés », 1995.
— Boniface VIII. Un pape hérétique ?, Paris, Payot & Rivages, 2003.
Paravicini Bagliani, Agostino, Eva Pibiri et Denis Reynard (éd.), L’itinérance des seigneurs (XIVe-XVe siècles), Lausanne, Université de Lausanne, Cahiers Lausannois d’Histoire Médiévale (34), 2003.
Pascua Echegaray, Esther, Guerra y pacto en el siglo XII. La consolidación de un sistema de reinos en Europa Occidental, Madrid, CSIC, Biblioteca de Historia (31), 1996.
Pascual Martínez, Lope, « Los oficios en la Corte de Pedro III de Aragón (1276-1285) », dans XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona sul tema « La Società mediterranea all’epoca del Vespro » (Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982), Palerme, Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983-1984 (4 vol.), t. IV, pp. 41-62.
Pascual Pérez, Francisco Javier, « Aproximación a la configuración de los límites territoriales entre Navarra y Aragón : el caso de la Ribera navarra », dans El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre 1993). Actas, Saragosse, Departamento de Educación y Cultura, 1995-1997 (6 vol.), t. II, pp. 395-405.
Patterson, Lee, Negotiating the Past : the Historical Understanding of Medieval Literature, Madison, University of Wisconsin Press, 1987.
Paz y Espeso, Julián, Documentos relativos a España existentes en los archivos Nacionales de Paris, Madrid, Instituto de Valencia de Don Juan, 1934.
Péquignot, Stéphane, « Enregistrer, ordonner et contrôler : les documents diplomatiques dans les Registra secreta de Jacques II d’Aragon », Anuario de Estudios Medievales, 32(1), 2002, pp. 431-479.
— « Interponere partes suas : les bons offices de Jacques II d’Aragon entre les cours de Naples et de Majorque (1301-1304) », dans Jean-Marie Moeglin (études réunies par –), L’intercession au Moyen Âge et au début de l’époque moderne. Autour d’une pratique sociale, Genève, Droz, Bibliothèque de l’École Pratique des Hautes Études, 2004, pp. 215-261.
— « De nostro beneplacito et licencia : la mediación de Pedro Fernández de Híjar en Italia (1316-1317) », dans Maria Teresa Ferrer Mallol, Josefina Mutgé Vives et Manuel Sánchez Martínez (éd.), La Corona catalano-aragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana, Barcelone, CSIC-CNR, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (58), 2005, pp. 275-309.
— « Las “vistas reales ” en la historiografía de la Corona de Aragón (siglos xiii-XIV) », dans Rafael Narbona Vizcaíno (éd.), La Mediterrània de la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304-2004). XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (València, 2004), Valence, Universitat de València & Fundació Jaume II el Just, 2005 (2 vol.), t. II, pp. 1657-1674.
— « Enantar a tractar. L’entrée en négociations comme objet d’histoire. L’exemple de la diplomatie de Jacques II d’Aragon (1291-1327) », dans Maria Teresa Ferrer i Mallol et alii (éd.), Negociar en la Edad Media [Négocier au Moyen Âge]. Actas del coloquio (Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (61), 2005, pp. 265-301.
— « Pouvoir royal et sociétés dans la couronne d’Aragon. Un essai de lecture historiographique (1990-2006) », En la España Medieval, 30, 2007, pp. 381-432.
— « Introduction. La parole des rois à la fin du Moyen Âge : les voies d’une enquête », e-Spania, 4, décembre 2007, [en ligne], mis en ligne le 26 janvier 2008. URL : http://e-spania.revues.org/document1233.html.
— « Les instructions aux ambassadeurs des rois d’Aragon (XIIIe-XVe siècles). Jalons pour l’histoire de la fabrique d’une parole royale efficace », Cahiers d’études hispaniques médiévales, 31, 2008, p. 17-43.
— « Quand les ambassadeurs donnent leur avis. Formes et enjeux d’une pratique politique (couronne d’Aragon, XIIIe-XVe siècles »), dans Martine Charageat (dir.), Donner son avis au Moyen Âge, Toulouse, Éditions Méridiennes [à paraître].
— « De bonnes et très gracieuses paroles. Les entretiens d’Antoni Vinyes, syndic de Barcelone, avec le roi d’Aragon Alphonse le Magnanime (Naples 1451-1452) », dans Stefano Andretta et alii (dir.), Paroles de négociateurs. L’entretien dans la pratique diplomatique de la fin du Moyen Âge à la fin du XIXe siècle, Rome, Collection de l’École française de Rome (2009) [à paraître].
— « Les écrits du “temps de la désobéissance” (Roussillon, 1324-1326) », dans L’autorité de l’écrit au Moyen Âge (Orient-Occident). XXXIXe congrès de la SHMESP (Le Caire, 30 avril - 5 mai 2008), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (102,), 2009, pp. 211-224.
— « Le “premier voyage à Rome” de Jacques II d’Aragon (1296-1297) », dans Jean-Marie Moeglin (dir.), Relations, échanges et transferts en Europe dans les derniers siècles du Moyen Âge, Paris [à paraître].
— « Un chemin de roi : Pierre IV d’Aragon dans son Livre », dans Pierre Monnet et Jean-Claude Schmitt (dir.), Les autobiographies souveraines. Actes du colloque (Paris, 14 et 15 mars 2008), Paris, Presses de l’École Normale Supérieure [à paraître]
— « L’ambassadeur dans les miroirs des princes médiévaux », dans Jean-Claude Waquet (dir.), La littérature relative à l’art de négocier, Rome, Collection de l’École française de Rome [à paraître].
Perarnau, Josep, « L’Ordinacio studii Barchinone et rectoris ejusdem del bisbe Ponç de Gualba (8 novembre 1309) », Revista Catalana de Teologia, 2, 1977, pp. 151-188.
Perrin, John W., « “Legatus” in Medieval Roman Law », Traditio, 29, 1973, pp. 357-378.
Pesez, Jean-Marie, « Délais de transmission du courrier dans l’État bourguignon au temps de Charles le Téméraire », dans L’homme et la route en Europe occidentale au Moyen Âge et aux temps modernes. Deuxièmes journées internationales d’histoire (Centre Culturel de l’Abbaye de Flaran, 20-22 septembre 1980), Auch, Comité départemental du tourisme du Gers, 1982, pp. 255-260.
Pesset, Mariano, « La fundación y el fuero universitario de Lérida », Hispania, 58, 1998, pp. 515-536.
Petersohn, Jürgen, Ein Diplomat des Quattrocento. Angelo Geraldini (1422-1486), Tübingen, Max Niemeyer, Bibliothek des Deutschen Historischen Instituts in Rom (62), 1985.
— Diplomatische Berichte und Denkschriften des päpstlichen Legaten Angelo Geraldini aus der Zeit seiner Basel-Legation (1482-1483), Stuttgart, Franz Steiner Verlag, coll. « Historische Forschungen » (14), 1987.
Petti Balbi, Giovanna, « Un “familiare” genovese di Giacomo II : Cristiano Spinola », Saggi e Rassegne, 20, 1995, pp. 113-133 (cité G. Petti Balbi, « Cristiano Spinola »).
Piña Homs, Román, « La Corona de Aragón en la historiografía de una década, (1987-1997) », dans Josep Serrano Daura (éd.), El territori i les seves institucions històriques. Actes (Ascó, 28, 29 i 30 de novembre de 1997), Barcelone, Fundació Noguera, coll. « Estudis » (19), 1999, t. I, pp. 49-66.
Plöger, Karsten, England and the Avignon Popes. The Practice of Diplomacy in Late Medieval Europe, Londres, Modern Humanities Research Association and Maney Publishing, coll. « Legenda », 2005.
Poderes públicos en la Europa medieval : principados, reinos y coronas. Actas de la XXIII Semana de Estudios Medievales de Estella (22 al 26 de julio de 1996), Pampelune, Gobierno de Navarra, 1997.
Porras Arboledas, Pedro Andrés, Eloísa Ramírez Vaquero et Flocel Sabaté i Curull, La época medieval : administración y gobierno, t. VIII d’Alfredo Alvar Ezquerra (dir.), Historia de España, Madrid, Istmo, 2003-(7 vol. parus).
Potin, Yann, Patrick Boucheron, François Foronda et Julie Mayade-Claustre, « Les usages du don », [en ligne] http://lamop.univ-paris1.fr/W3/don.html. [consulté le 8 août 2008].
Pou y Martí, José, (OFM), Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV). Estudio preminar Albert Hauf i Valls, Alicante, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, coll. « Espejo de Clío », 1996.
Queller, Donald Edward, « Thirteenth-Century Diplomatic Envoys : nuncii and procuratores », Speculum, 35, 1960, pp. 196-209.
— Early venetian Legislation on Ambassadors, Genève, Droz, Travaux d’Humanisme et de Renaissance (88), 1966.
— The Office of Ambassador in the Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, 1967.
— « Diplomacy, Western European », dans Joseph R. Strayer (éd.), Dictionnary of the Middle Ages, New York, C. Scribner’s Sons, 1982-1989 (13 vol.), t. IV (1989), pp. 201-214.
Raiffa, Howard, The Art and Science of Negotiation, Harvard University Press, Cambridge, 1982.
Ramírez Vaquero, Eloísa, « Estrategias diplomáticas del rey de Navarra en el tránsito al siglo XV », dans Guerra y Diplomacia en la Europa Occidental (1280-1480). XXXI Semana de Estudios Medievales (Estella, 19 a 23 de julio de 2004), Pampelune, Gobierno de Navarra, 2005, pp. 373-421.
Redondo García, Esther, El fogatjament general de Catalunya de 1378, Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (48), 2002.
— « Negociar un maridaje en Cataluña : el matrimonio de la infanta Leonor con Eduardo de Portugal », dans Maria Teresa Ferrer i Mallol et alii (éd.), Negociar en la Edad Media [Négocier au Moyen Âge]. Actas del coloquio (Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004), Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (61), 2005, pp. 165-184.
Reglá Campistol, Juan, « El comercio entre Francia y la Corona de Aragón en los siglos XIII y XIV y sus relaciones con el desenvolvimiento de la industria textil catalana », dans Primer Congreso Internacional del Instituto de Estudios Pirenaicos, Saragosse, 1950.
— Francia, la Corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán (siglos XIII-XIV), Madrid, CSIC, coll. « Publicaciones de la Sección de Barcelona » (13), 1951 (2 vol.) [cité J. Reglá Campistol, La lucha por el Valle de Arán].
Reitemeier, Arndt, Aussenpolitik im Spätmittelalter : die diplomatischen Beziehungen zwischen dem Reich und England, 1377-1422, Paderborn, Ferdinand Schöningh/Londres, coll. « Publications of the German Historical Institute » (45), 1999.
Renouard, Yves, « Information et transmission des nouvelles », dans Charles Samaran (dir.), L’histoire et ses méthodes. Recherche, conservation et critique des témoignages, Paris, Encyclopédie de la Pléiade, 1962, pp. 95-142.
— « Un sujet de recherches, l’exportation de chevaux de la péninsule Ibérique en France et en Angleterre au Moyen Âge », dans Juan Maluquer de Motes y Nicolau (éd.), Homenaje a Jaime Vicens Vives, Barcelone, Universitat de Barcelona, 1965 (2 vol.), t. I, pp. 571-577 [repris dans Id, Études d’Histoire Médiévale, Paris, SEVPEN, 1968 (2 vol.), t. II, pp. 1113-1120].
— « Comment les papes d’Avignon expédiaient leur courrier », Revue historique, 180, 1937, pp. 1-29 [repris dans Id., Études d’Histoire Médiévale, Paris, SEVPEN, 1968 (2 vol.), t. II, pp. 739-764].
— « Les principaux aspects économiques et sociaux de l’histoire des pays de la couronne d’Aragon aux XIIe, XIIIe et XIVe siècles », dans VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón (1-6 octubre 1962), Barcelone, Imprenta Viuda de Rodríguez Ferrán, 1962 (3 vol.), t. I, pp 233-266 [repris dans Id., Études d’Histoire Médiévale, Paris, SEVPEN, 1968 (2 vol.), t. II, pp. 1083-1112].
Retuerta Jiménez, M. Luz, et Carme Sanmartí Roset, Sant Feliu de Llobregat Identitat i historia, Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament, 2002.
Revel, Jacques (textes présentés et rassemblés par –), Jeux d’échelles. La microanalyse à l’expérience, Paris, Gallimard - Le Seuil, coll. « Hautes Études », 1996.
Richard, Jean, « Cryptographie dans l’Antiquité et le haut Moyen Âge », dans Charles Samaran (dir.), L’histoire et ses méthodes. Recherche, conservation et critique des témoignages, Paris, Encyclopédie de la Pléiade, 1962, pp. 616-632.
Riera i Sans, Jaume, Catálogo de memoriales e inventarios (siglos XIV-XIX), Madrid, Ministerio de Educación y Cultura, 1999.
Riera Melis, Antoni, La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV. I. Las repercusiones arancelarias de la autonomía Balear (1298-1311), Madrid-Barcelone, CSIC, coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (14), 1986.
— « El regne de Mallorca en el context internacional de la primera meitat del segle XIV », Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez, Barcelone, Universitat de Barcelona, 1989, pp. 45-68.
— « El Mediterrani occidental al darrer quart del segle XIII : concurrència comercial i conflictivitat política », Anuario de Estudios Medievales, 26(2), 1996, pp. 728-782.
— « La red viaria de la Corona catalanoaragonesa en la Baja Edad Media », Acta Historica et Archaelogica Medievalia, 23-24, 2002, pp. 441-464.
Riquer, Martí de, Obras completas del trovador Cerverí de Girona, Barcelone, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1947.
Rodríguez López, Ana, (coord.), « La reciprocidad como vínculo social. Nuevas perspectivas desde la historia », section thématique de la revue Hispania, 60, 2000, pp. 9-160.
Rohde, Hans Eduard, Der Kampf um Sizilien in den Jahren 1291-1302, Berlin, W. Rothschild, Abhandlungen zur mittleren und Neueren Geschichte, 1913.
Röhrkasten, Jens, « Die englischen Dominikaner und ihre Beziehungen zur Krone im 13. Jahrhundert », dans Franz Josef Felten et Nikolas Jaspert (éd.), Vita religiosa im Mittelalter. Festschrift für Kaspar Elm zum 70. Geburtstag, Berlin, Duncker & Humblot, coll. « Berliner Historische Studien » (31) et « Ordensstudien » (13), 2000, pp. 483-502.
Rosenwein, Barbara H, Negotiating Space : Power, Restraint and Privilegies of Immunity in Early Medieval Europe, Ithaca, Cornell University Press, 1999.
Rovira i Solà, Manuel, et Sebastià Riera i Viader (coord.), El temps del Consell de Cent i l’emergència del municipi (segles XIII-XIV), numéro spécial (4) de la revue Barcelona Quaderns d’Història, 2001.
Rück, Peter, L’ordinamento degli archivi ducali di Savoia sotto Amedeo VIII (1378-1451), Rome, coll. « Quaderni della Rassegna degli Archivi di Stato » (48), 1977.
Rück, Peter, (éd.), Graphische Symbole in mittelalterlichen Urkunden. Beiträge zur diplomatischen Semiotik, Sigmaringen, Jan Thorbecke Verlag, coll. « Historische Hilfswissenschaften » (3), 1996.
Rucquoi, Adeline, Histoire médiévale de la péninsule Ibérique, Paris, Éditions du Seuil, coll. « Points Histoire », 1993.
Rucquoi, Adeline, et Hugo Bizzarri, « Los espejos de príncipes en Castilla : entre Oriente y Occidente », Cuadernos de Historia de España, 79(1), 2005, pp. 7-30.
Rucquoi, Adeline, et Nilda Guglielmi (coord.), El discurso político en la Edad Media, Buenos Aires, Conicet, 1995.
Ruiz-Domènec, José Enrique, « Sobre la cultura de gestión en Barcelona durante el siglo XIII : el ejemplo de Guillem Durfort II », dans Jaume Aurell (éd.), El Mediterraneo medieval y renacentista, espacio de mercados y de culturas, Pampelune, Eunsa, 2002, pp. 143-154.
Ryan, William Francis, et Charles B. Schmitt, Pseudo-Aristotle, the Secret of Secrets : Sources and Influences, Londres, University of London, coll. « Warburg Institute Surveys » (9), 1982.
Sabaté, Flocel, Lo senyor rei és mort ! Actitud i cerimònies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort del monarca, Lérida, Universitat, 1994.
— « Discurs i estratègies del poder reial a Catalunya al segle XIV », Anuario de Estudios Medievales, 25(2), 1995, pp. 617-646.
— « El veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV », Buttletí de la Societat catalana d’Estudis Històrics, 6, 1995, pp. 147-159.
— « El poder reial entre el poder municipal i el poder baronial a la Catalunya del segle XIV », dans El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre 1993), Saragosse, Departamento de Educación y Cultura, 1995-1997 (6 vol.), t. I (2), pp. 327-342.
— « Ejes vertebradores de la oligarquía urbana en Cataluña », Revista d’Història Medieval, 9, 1998, pp. 127-153.
— « L’església secular catalana al segle XIV : la conflictiva relació social », Anuario de Estudios Medievales, 28, 1998, pp. 782-784.
— « Municipio i monarquía en la Cataluña bajomedieval », Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 13, 2000-2002, pp. 255-282.
Sabaté, Flocel, et Joan Farré (coord.), Catalunya i Europa a través de l’Edat Mitjana. Reunió científica V Curs d’Estiu Comtat d’Urgell (Balaguer 13 i 14 de juliol del 2000), Lérida, Pagès Editors, 2002.
Sablonier, Roger, « Die aragonesische Königsfamilie um 1300 », dans Hans Medick et David Sabean, Emotionen und materielle Interessen. Sozialanthropologische und historische Beiträge zur Familienforschung, Göttingen, Vandenhoeck & Ruprecht, coll. « Veröffentlichungen des Max-Planck-Instituts für Geschichte » (75), 1984, pp. 282-317.
Sáinz de la Maza Lasoli, Regina, « Hostilidades en la frontera navarroaragonesa durante el reinado de Jaime II », dans El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre 1993), Saragosse, Departamento de Educación y Cultura, 1995-1997 (6 vol.), t. II, pp. 409-423.
Salavert y Roca, Vicente, « El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón », Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón, 5, 1952, pp. 209-360.
— Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón, Madrid-Barcelone, CSIC, 1956 (2 vol.)
— « Jaime II de Aragón inspirador de la paz de Caltabellotta », Studi in onore di Riccardo Filangieri, Naples, L’Arte Tipografica, 1959, t. I, pp. 361-368.
— « La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV », VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Valencia, 1 a 8 de octubre de 1967), Valence, Sucesor de Vives Mora, 1973 (6 vol.), t. III, pp. 31-64.
Salicrú Lluch, Roser, « Notícies de Genovesos al regne de Múrcia al tombant del segle XIII », Anales de la Universidad de Alicante, 11, 1996-1997, pp. 479-492.
— « La diplomacia y las embajadas como expresión de los contactos interculturales entre cristianos y musulmanes en el Mediterráneo occidental durante la Baja Edad Media », Estudios de Historia de España, 9, 2007, pp. 77-106.
Sánchez Martínez, Manuel, La corona de Aragón y el reino nazarí de Granada durante el siglo XIV : las bases materiales y humanas de la cruzada de Alfonso IV (1329-1335), thèse soutenue en 1974 à l’Universidat de Barcelona (3 vol.).
— El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV), Vic, EUMO, Universitat de Girona, Biblioteca Universitària Història (4), 1995.
— « Las ciudades y villas de Cataluña en la financiación de la conquista de Cerdeña (1321-1326) », dans Id., Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV, Barcelone, CSIC coll. « Anejos del Anuario de Estudios Medievales » (50), 2003, pp. 341-378.
— « Algunas consideraciones sobre el crédito en la Cataluña medieval », dans Id. (coord.), El món del crèdit a la Barcelona medieval, numéro spécial (13) de la revue Barcelona Quaderns d’Història, 2007, pp. 9-26.
Sánchez Martínez, Manuel, (coord.), El món del crèdit a la Barcelona medieval, numéro spécial (13) de la revue Barcelona Quaderns d’Història, 2007.
Sánchez Martínez, Manuel, et Pere Ortí, Corts, Parlaments i fiscalitat a Catalunya : els capitols dels donatius (1288-1384), Barcelone, Generalitat de Catalunya, coll. « Texts Jurídics Catalans », 1996.
Sans i Travé, Josep Maria, Els Templers catalans de la rosa a la creu, Pagès Editors, coll. « Els ordes militars » (4), 1999 (2e éd.).
Santamaría, Álvaro, « Tensión Corona de Aragón - Corona de Mallorca. La sucesión de Sancho de Mallorca (1318-1326) », dans Estudios en memoria del profesor D. Salvador de Moxó, Madrid, Universidad Complutense, 1982 (2 vol.) double numéro spécial (2-3) de la revue En la España Medieval, t. II, pp. 423-497.
— Ejecutoria del reino de Mallorca, Palma de Majorque, Ajuntament, 1990.
— « Precisiones sobre la expansión marítima de la Corona de Aragón », Anales de la Universidad de Alicante, 8, 1990-1991, pp. 187-255.
Sastre Moll, Jaume, Economía y sociedad del reino de Mallorca. Primer tercio del siglo XIV, Palma de Majorque, Trabajos del Museo de Mallorca, 1986.
Savy, Pierre, « Les ambassadeurs milanais à la cour de Charles le Téméraire », Annales de Bourgogne, 68, 1996, pp. 35-56.
Schadek, Hans, « Die Familiaren der sizilischen und aragonesischen Könige im 12. und 13. Jahrhundert », Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte der Görresgesellschaft. Spanische Forschungen der Görresgesellschaft. Erste Reihe, 26, 1971, pp. 201-348.
— « Le rôle de la familiaritas royale dans la politique méditerranéenne de la Couronne d’Aragon depuis Pierre III jusqu’à Alphonse V », dans IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona (Napoli, 11-15 aprile 1973) sul tema « La Corona d’Aragona e il Mediterraneo : aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1416-1516) », Palerme, Accademi di Scienze, Lettere e Arti, 1978-1984 (4 vol.), t. III : Communicazioni (1984), pp. 303-318.
— « Die Familiaren der Aragonesischen Könige des 14. und beginnenden 15. Jahrhunderts », Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte der Görresgesellschaft. Spanische Forschungen der Görresgesellschaft. Erste Reihe, 32, 1988, pp. 1-147.
Schaube, Adolf, « Zur Entstehungsgeschichte der ständigen Gesandtschaften », Mitteilungen des Instituts für Österreichische Geschichte, 10 (1889), pp. 501-552.
Schena, Olivetta, Le leggi palatine di Pietro IV d’Aragona, Cagliari, Consiglio Nazionale delle Ricerche, 1983.
Schmitt, Jean-Claude, La raison des gestes dans l’Occident médiéval, Paris, Gallimard, Bibliothèque des Histoires, 1990.
Schmitt, Jean-Claude, et Otto Gerhard Oexle (dir.), Les tendances actuelles de l’histoire du Moyen Âge en France et en Allemagne. Actes des colloques de Sèvres (1997) et Göttingen (1998), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (66), 2002.
Schrader, Johanna, Isabella von Aragonien, Gemahlin Friedrichs des Schönen von Österreich, Berlin-Leipzig, Walter Rothschild, coll. « Abhandlungen zur mittleren und neueren Geschichte » (58), 1915.
Schreiner, Klaus, et Gerd Schwerhoff (éd.), Verletzte Ehre. Ehrkonflikte in Gesellschaften des Mittelalters und der Frühen Neuzeit, Cologne-Weimar-Vienne, Böhlau, coll. « Norm und Struktur Studien zum sozialen Wandel in Mittelalter und Früher Neuzeit » (5), 1995.
Schwedler, Gerald, Herrschertreffen des Spätmittelalters. Formen, Rituale, Wirkungen, Ostfildern, Thorbecke, coll. « Mittelalter-Forschungen » (21), 2008.
Schwinges, Rainer Christoph, et Klaus Wriedt (éd.), Gesandtschaftswesen und Botenwesen im spätmittelalterlichen Europa, Ostfildern, Jan Thorbecke Verlag, coll. « Voträge und Forschungen - Konstanzer Arbeitskreis für Mittelalterliche Geschichte » (60), 2003.
Segundo Congreso Internacional de Estudios sobre las Culturas del Mediterráneo Occidental. Trabajos leídos en Barcelona 19 septiembre - 4 octubre 1975, Barcelone, Universidad Autónoma, 1978.
Senatore, Francesco, « Uno mundo de carta ». Forme e strutture della diplomazia sforzesca, Naples, Liguori, coll. « Mezzogiorno Medievale e Moderno » (2), 1998 (cité F. Senatore, Forme e strutture della diplomazia sforzesca).
— « I diplomatici e gli ambasciatori », dans Sergio Gensini (éd.), Viaggiare nel Medioevo, San Miniato, Pacini Editore, 2000, pp. 267-298.
Senellart, Michel, Les arts de gouverner. Du regimen médiéval au concept de gouvernement, Paris, Éditions du Seuil, 1995.
Serra Ràfols, Elías, Una universidad medieval. El estudio general de Lérida. Discurso leído en el acto de apertura del curso… 1931-1932, Madrid, Góngora, 1931.
Serrano Daura, Josep, (éd.), El territori i les seves institucions històriques. Actes de les jornades d’estudi commemoratives del 650è aniversari de la incorporació definitiva del marge dret del riu Ebre a Catalunya (Ascó 28, 29 i 30 de novembre de 1997), Barcelone, Fundació Noguera, coll. « Estudis » (19 et 20), 1999 (2 vol.).
Serrano de Haro, Antonio, « Sobre la historia de la diplomacia medieval española », Hispania, 184, 1993, pp. 733-747.
— El embajador don Pero López de Ayala (1322-1407), Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores, Biblioteca Diplomática Española (21), 2001.
Sesma Muñoz, José Ángel, « La compenetración institucional y política en la Corona de Aragón », dans Poderes públicos en la Europa medieval : principados, reinos y coronas. Actas de la XXIII Semana de Estudios Medievales de Estella (22 al 26 de julio de 1996), Pampelune, Gobierno de Navarra, 1997, pp. 347-371.
— La Corona de Aragón. Una introducción crítica, Saragosse, Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, coll. « Mariano de Pano y Ruato » (18), 2000.
Sesma Muñoz, José Ángel, et Carlos Laliena Corbera (coord.), La población de Aragón en la Edad Media (siglos XIII-XV). Estudios de demografía histórica, Saragosse, Leyere, 2004.
Sevillano Colom, Francisco, « Apuntes para el estudio de la cancillería de Pedro IV el Ceremonioso », Anuario de Historia del Derecho Español, 20, 1950, pp. 137-241.
— « De la cancillería de la Corona de Aragón », dans Martínez Ferrando, archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria, Barcelone, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, 1968, pp. 451-480.
— « De la cancillería de los reyes de Mallorca (1276-1343) », Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, (89)34, 1973, pp. 26-31.
Shepard, Jonathan, « Information, Disinformation and Delay in Byzantine Diplomacy », Byzantinische Forschungen, 10, 1985, pp. 233-293.
Shepard, Jonathan, et Simon Franklin (éd.), Byzantine Diplomacy. Papers from the Twenty-fourth Spring Symposium of Byzantine Studies (Cambridge, March 1990), Aldershot, Variorum, 1992.
Sobrequés i Callicó, Jaume, El pactisme a Catalunya. Una praxis política en la història del país, Barcelone, Edicions 62, 1982.
Sobrequés i Callicó, Jaume, (dir.), Història de Barcelona, t. II : La formació de la Barcelona medieval, et t. III : La ciutat consolida (segles XIV i XV), Barcelone, Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona, 1992.
Sohn, Andreas, Deutsche Prokuratoren an der römischen Kurie in der Frührenaissance (1431-1474), Cologne, Böhlau, 1997.
Soldani, Maria Elisa, « Alleanze matrimoniali e strategie patrimoniali nella Barcellona del XV secolo. Mercanti toscani fra strategie di integrazione e consolidamento della ricchezza », Archivio Storico Italiano, 162(4), 2004, pp. 667-698.
Soldevila, Ferran, Història de Catalunya, Barcelone, Alpha, 1962 (3 vol.).
— Pere el Gran, éd. Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelone, Institut d’Estudis Catalans, 1995 (2 vol.).
Spiess, Karl-Heinz, « Unterwegs zu einem fremden Ehemann. Brautfahrt und Ehe in europäischen Fürstenhäuser des Spätmittelalters », dans Irene Erfen et Karl-Heinz Spiess, Fremdheit und Reisen im Mittelalter, Stuttgart, Franz Steiner Verlag, 1997, pp. 17-36.
Stowasser, Otto Hans, « Der Ehevertrag Herzog Friedrichs des Schönen von Österreich mit Isabella von Aragonien, eine Folge spanischer Rechtsanschauung », Mitteilungen des Vereines für Geschichte der Stadt Wien, 2, 1921, pp. 11-24.
Sturcken, H. Tracy, « The Unconsummated Marriage of Jaime of Aragon and Leonor of Castile (October 1319) », Journal of Medieval History, 5, 1979, pp. 185-201.
Suárez Fernández, Luis, Política internacional de Isabel la Católica, Valladolid, Institución Isabel la Católica, 1965-1974 (10 vol.).
Szabó, Thomas, « Botenwesen », dans Lexikon des Mittelalters, t. II, col. 484-487.
Tabacco, Giovanni, « Papa Giovanni XXII e il cardinale Napoleone Orsini di fronte alla cristianità europea », dans Cesare Alzati (éd.), Cristianità ed Europa. Miscellanea di studi in onore di Luigi Prosdocimi, Rome-Fribourg-Vienne, Herder, 1994 (2 vol.), t. I, pp. 155-173.
Tangheroni, Marco, « Alcuni aspetti della politica mediterranea di Giacomo II d’Aragona alla fine del suo regno », Annali delle Facoltà di Lettere, Filosofia e Magistero dell’Università di Cagliari, 32, 1969, pp. 103-167.
Thuderoz, Christian, Négociations. Essai de sociologie du lien social, Paris, Presses Universitaires de France, coll. « Le sociologue », 2000.
Tinnefeld, Franz, « Ceremonies for Foreign Ambassadors at the Court of Byzantium », Byzantinische Forschungen 19, 1993, pp. 193-213.
Toledo Grau, José, « Los correos en la Valencia medieval », Estudios medievales [Valence], 1, 1954, pp. 247-289.
Tonnerre, Noël-Yves, et Élisabeth Verry, Les princes angevins du XIIIe au XVe siècle. Un destin européen, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, coll. « Histoire », 2003.
Torres Fontes, Juan, « La delimitación del sudeste peninsular (Torrellas-Elche, 1304-1305) », Anales de la Universidad de Murcia, 10, 1951, pp. 439-455.
Tranchedino, Francesco, Diplomatische Geheimschriften, Codex Vindobonensis 2398 der Österreischichen Nationalbibliothek, Graz, Akademische Druck und Verlaganstalt, 1970.
Trautz, Fritz, Die Könige von England und das Reich, 1272-1377, mit einem Rückblick auf ihr Verhältnis zu den Staufern, Heidelberg, Carl Winter Universitätsverlag, 1961.
Trenchs Odena, Josep, « Los correos regios bajo Jaime I », Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 45-46, 1983, pp. 153-158.
— « Correos y troters de Pedro el Grande : unas nuevas ordenanzas de la casa real », Saitabi, 36, 1986, pp. 15-24.
— Casa, corte y cancillería de Pedro el Grande (1276-1285), Rome, Bulzoni editore, coll. « Sezione di Studi Storici Alberto Boscolo » (3), 1991.
— Miscel·lània d’estudis dedicats a la memòria del professor Josep Trenchs i Odena, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, coll. « Estudis Castellonencs » (6), 1994-1995 (2 vol), t. I, pp. 39-50 [bibliographie complète des travaux].
Trenchs Odena, Josep, et Antoni Maria Aragó, « Los registros de cancillería de la Corona de Aragón (Jaime I y Pedro II) y los registros pontificios », Annali della Scuola Speciale per archivisti e bibliotecari dell’Università di Roma, 12(1-2), 1972, pp. 26-39.
— Las cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II, Saragosse, Institución Fernando el Católico, coll. « Folia Parisiensia » (1), 1979.
— « Pere Despens, vicecanciller de Pedro el Ceremonioso (1339-1340) », dans Homenatje a Lluis Batlle i Prats. Anals de l’Institut d’Estudis Gironins, 25(1), 1979-1980, pp. 249-258.
Trenchs Odena, Josep, et Rafael Conde y Delgado de Molina, « Registros y registración bajo Pedro el Grande », dans XI Congresso di Storia della Corona d’Aragona sul tema « La Società mediterranea all’epoca del Vespro » (Palermo-Trapani-Erice, 25-30 aprile 1982), Palerme, Accademia di Scienze Lettere e Arti, 1983-1984 (4 vol.), t. IV, pp. 397-406.
Trenchs Odena, José, et Francisco M. Gimeno Blay, « La paleografía y la diplomática en España », Hispania (50) 175, 1990, pp. 459-472.
Udina Martorell, Federico, Guía histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, Ministerio de Cultura, 1986.
— « L’expansió de la Corona d’Aragó al Mediterrani (siglos XIII-XV) », dans La Corona d’Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragona (Sassari-Alghero 19-24 maggio 1990), Sassari, 1996 (6 vol.), t. I, pp. 114-153.
Vallecalle, Jean-Claude, Messages et ambassades dans l’épopée française médiévale. L’illusion du dialogue, Paris, Champion, coll. « Nouvelle Bibliothèque du Moyen Âge » (82), 2006.
VanLandingham, Marta, Transforming the State. King, Court and Political Culture in the Realms of Aragon (1213-1387), Leyde-Boston-Cologne, Brill, coll. « The Medieval Mediterranean Peoples, Economies and Cultures, 400-1500 » (43), 2002.
— « Innovation and Resistance : the Creation of Central Financial Offices under Pere the Great », dans El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta. XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Barcelona-Poblet-Lleida, 7-12 de decembre de 2000), Barcelone, Universitat de Barcelona, 2003 (3 vol.), t. III, pp. 1055-1064.
Verdier, Raymond, (dir.), Le serment, Paris, Éditions du CNRS, 1991 (2 vol.), t. I : Signes et fonctions ; t. II : Théories et devenirs.
Verdon, Jean, Voyager au Moyen Âge, Paris, Perrin, 1998.
Verdon, Laure, La terre et les hommes en Roussillon aux XIIe et XIIIe siècles. Structures seigneuriales, rente et société d’après les sources templières, Aix-en-Provence, PUP, 2001.
Vernet, Juan, « Un embajador judío de Jaime II : Selomó ben Menassé », Sefarad, 12, 1952, pp. 125-154.
Viajeros, peregrinos, mercaderes en el Occidente Medieval. XVIII Semana de estudios medievales (Estella, 22 a 26 de Julio de 1991), Pampelune, Gobierno de Navarra, 1992.
Vicens Vives, Jaume, Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516), Barcelone, Emporium, 1936-1937 (3 vol.).
— « La economía de los países de la Corona de Aragón en la Baja Edad Media », dans VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Cerdeña, 8 a 14 de diciembre de 1957), Madrid, 1959, pp. 103-135.
Viladrich, Mercè, « Els Catalans a la Mediterrània oriental a l’edat mitjana. Les relacions polítiques i diplomàtiques amb el sultanat de Babilònia », dans Maria Teresa Ferrer i Mallol (dir.), Els Catalans a la Mediterrània oriental a l’Edat mitjana. Jornades científiques (Barcelona, 16 i 17 de novembre de 2000), Barcelone, Institut d’Estudis Catalans, 2003, pp. 223-241.
Vilar Bonet, Maria, Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde (1300-1319), Barcelone, Fundació Noguera, coll. « Estudis » (28), 2000.
Vincke, Johannes, Staat und Kirche in Katalonien und Aragón während des Spätmittelalters, Münster, Aschendorff, coll. « Spanische Forschungen der Görresgesellschaft. Zweite Reihe » (1-2), 1931 (2 vol.).
— « Die Gesandtschaften der aragonesischen Könige und die Reliquien der heiligen Barbara (1322-1372) », Historisches Jahrbuch, 60, 1940, pp. 115-123.
— « Inicios del hospitale cathalanorum et aragonensium en Roma », Hispania Sacra, 11, 1958, pp. 139-156.
— « Estado e Iglesia en la historia de la Corona de Aragón de los siglos XII, XIII y XIV », dans VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1962, t. I, pp. 267-285.
— « Los familiares de la Corona aragonesa alrededor del año 1300 », Anuario de Estudios Medievales, 1, 1964, pp. 333-351.
Vones, Ludwig, Geschichte der iberischen Halbinsel im Mittelalter 711-1480. Reiche, Kronen, Regionen, Sigmaringen, Thorbecke, 1993.
— « Friedenssicherung und Rechtswahrung. Die Erhaltung des inneren Friedens im Spannungsfeld von Königsherrschaft und Ständedenken in den Ländern der Krone Aragón bis zum Ausgang des Hauses Barcelona (1410) », dans Johannes Fried (éd.), Träger und Instrumentarien des Friedens im hohen und späten Mittelalter, Sigmaringen, Jan Thorbecke, coll. « Vorträge und Forschungen » (43), 1996, pp. 441-486.
Voss, Ingrid, Herrschertreffen im frühen und hohen Mittelalter. Untersuchungen zu den Begegnungen der ostfränkischen und westfränkischen Herrscher im 9. und 10. Jahrhundert, sowie der deutschen und französischen Könige vom 11. bis 13. Jahrhundert, Cologne-Vienne, Böhlau, 1987.
Voyages et voyageurs au Moyen Âge. Actes du XXVIe congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur (Limoges, juin 1995), Paris, Publications de la Sorbonne, coll. « Histoire ancienne et médiévale » (39), 1996.
Vulliez, Charles, « L’Ars Dictaminis et sa place dans la “préhistoire” médiévale de la requête écrite », dans Hélène Millet (dir.), Suppliques et requêtes. Le gouvernement par la grâce en Occident (XIIe-XVe siècle), Rome, Collection de l’École française de Rome (310), 2003, pp. 89-102.
Waquet, Jean-Claude, François de Callières. L’art de négocier en France sous Louis XIV, Paris, éditions rue d’Ulm, 2005.
Watkins, John, « Toward a New Diplomatic History of Medieval and Early Modern Europe », dans Id. (coord.), Toward a New Diplomatic History, dossier publié dans le n° 28(1) de la revue The Journal of Medieval and Early Modern Studies, 2008, pp. 1-14.
Webster, Jill R., « La contribución de los registros del Patrimonio Real a la historia de los frailes menores durante la primera mitad del siglo XIV », Archivo Ibero-Americano, (209-212)53, 1993, pp. 525-548.
— Els Menorets. The Franciscans in the Realms of Aragon from St. Francis to the Black Death, Toronto, Pontifical Institute of Medieval Studies, coll. « Studies and Text » (114), 1994.
— Els franciscans catalans a l’edat mitjana, els primers menorets i menoretes a la corona d’Aragó, Lleida, Pagès Editors, coll. « Seminari Sèrie Catalònia », 2000.
Weiler, Björn K. U., « Knighting, Homage, and the Meaning of Ritual : The Kings of England and Their Neighbors in the Thirteenth-Century », Viator 37, 2006, pp. 277-299.
— Henry III of England and the Staufen Empire (1216-1272), Rochester, The Royal Historical Society - The Boydell Press, 2006.
Wickham, Chris, Courts and Conflicts in Twelth-Century Tuscany, Oxford, Oxford University Press, 2003.
Widmer, Beate, « Das Haus Aragon und Bonifaz VIII. Nachrichten aus dem Briefwechsel Jakobs II. », Basler Zeitschrift für Geschichte und Altertumskunde, 7(1), 1971, pp. 37-78.
Willemsen, Carl A., Kardinal Napoleon Orsini (1263-1342), Berlin, E. Ebering, coll. « Historische Studien » (172), 1927.
Windler, Christian, « Tribut und Gabe. Eine Anthropologie des Schenkens in der mediterranen Diplomatie », Saeculum, 51(1), 2000, pp. 24-56.
— La diplomatie comme expérience de l’autre. Consuls français au Magreb (1700-1840), Genève, Droz, 2002.
Wolf, Gunther, « Anfänge ständigen Gesandtschaftswesens schon zur Zeit Kaiser Friedrichs II. ? », Archiv für Diplomatik, 41, 1995, pp. 147-153.
Wolfthal, Diane, (éd.), Peace and Negotiation. Strategies for Coexistence in the Middle Ages and the Renaissance, Turnhout, Brepols, coll. « Arizona Studies in the Middle Ages and the Renaissance » (4), 2000.
Zartmann, I. William, et Jeffrey Z. Rubin (éd.), Power and Negotiation, Ann Harbor, The University of Michigan Press, 2002.
Zimmermann, Michel, « Protocoles et préambules dans les documents catalans du Xe au XIIe siècle. Évolution diplomatique et signification spirituelle », Mélanges de la Casa de Velázquez, 10, 1974, pp. 41-76 ; 11, 1975, pp. 51-80.
Le texte seul est utilisable sous licence Licence OpenEdition Books. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.
Au nom du roi
Ce livre est diffusé en accès ouvert freemium. L’accès à la lecture en ligne est disponible. L’accès aux versions PDF et ePub est réservé aux bibliothèques l’ayant acquis. Vous pouvez vous connecter à votre bibliothèque à l’adresse suivante : https://freemium.openedition.org/oebooks
Si vous avez des questions, vous pouvez nous écrire à access[at]openedition.org
Au nom du roi
Vérifiez si votre bibliothèque a déjà acquis ce livre : authentifiez-vous à OpenEdition Freemium for Books.
Vous pouvez suggérer à votre bibliothèque d’acquérir un ou plusieurs livres publiés sur OpenEdition Books. N’hésitez pas à lui indiquer nos coordonnées : access[at]openedition.org
Vous pouvez également nous indiquer, à l’aide du formulaire suivant, les coordonnées de votre bibliothèque afin que nous la contactions pour lui suggérer l’achat de ce livre. Les champs suivis de (*) sont obligatoires.
Veuillez, s’il vous plaît, remplir tous les champs.
La syntaxe de l’email est incorrecte.
Référence numérique du chapitre
Format
Référence numérique du livre
Format
1 / 3