Version classiqueVersion mobile

Soulèvements, révoltes, révolutions

 | 
Alain Hugon
, 
Alexandra Merle

Bibliographie

Texte intégral

1Acemoglu, Daron, Robinson, James (2012), Why Nations Fail: The Origins of Power, Prosperity, and Poverty, New York, Crown Business.

2Aerts, Erik, Baelde, Michael, Coppens, Herman (1995), Les institutions du gouvernement central des Pays-Bas habsbourgeois (1482-1795), Bruxelles, Archives Générales du Royaume (2 vol.).

3Agramme, Claudine (inédit), La gravure historique relative au gouvernement du duc d’Albe, mémoire soutenu en 1965 à l’Université Libre de Bruxelles (microfilmé).

4Albaladejo Martínez, María (2012), « El lujo en la impedimenta de las infantas: la platería doméstica en la jornada de viaje a Zaragoza con motivo de los esponsales de Catalina Micaela », dans Jesús Rivas Carmona (coord.), Estudios de platería: San Eloy 2012, Murcie, Universidad de Murcia, pp. 45-57.

5Albareda, Joaquim (1988), « Els dirigents de la revolta pagesa de 1687-1689: de Barretines a Botiflers », Recerques, 20, pp. 151-170.

6Albareda, Joaquim (1993a), Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta, Barcelone, Vicens Vives.

7Albareda, Joaquim (1993b), « Entre França i Espanya: actituds dels grups dirigents catalans a la fin del segle xvii », Pedralbes, 13 (1), pp. 167-181.

8Albareda, Joaquim (2004), « Las Cortes de 1701-1702 y 1705-1706: la puesta al día del constitucionalismo », Estudio introductorio, dans Id. (éd.), Constitucions, Capítols i Actes de cort, anys 1701-1702 i 1705-1706, Barcelone, Base.

9Albareda, Joaquim (2005), El «cas dels catalans». La conducta dels aliats arran de la guerra de Successió (1705-1742), Barcelone, Fundació Noguera.

10Albareda, Joaquim (2007), « Centelles contra el mal govern. L’inici de la revolta dels Barretines (1687) », dans Josep María Delgado et alii (éd.), Antoni Saumell i Soler. Miscel·lània in Memoriam, Barcelone, Universitat Pompeu Fabra, pp. 313-327.

11Albareda, Joaquim (2010), La Guerra de Sucesión de España. 1700-1714, Barcelone, Crítica.

12Alcoberro, Agustí (1983), « La Bisbal d’Empordà durant la Guerra de Separació », Estudis del Baix Empordà, 2, pp. 141-182.

13Allo Manero, María Adelaida (1994), « Dirigismo y propaganda en las exequias reales de la Casa de Austria: el artista y su obra al servicio del poder », dans Eliseo Serrano Martín (éd.), Muerte, religiosidad y cultura popular. Siglos xiii-xviii, Saragosse, Institución «Fernando el Católico», pp. 499-508.

14Almagro Basch, Martín (1984), Las alteraciones de Teruel, Albarracín y sus Comunidades en defensa de sus fueros durante el siglo xvi, Teruel, Instituto de Estudios Turolenses, 1984 [1re éd. 1936-1937].

15Alsina, Joan (1987), « Un interessant manuscrit sobre la Revolta dels Barretines », Arraona, 1, pp. 79-86.

16Altadill, Julio (1925), « El Cristo de Alonso Cano en el convento de Lécaroz », Boletín de la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos de Navarra, 16, pp. 230-243.

17Altmeyer, Jean-Jacques (1853), Une succursale du tribunal de sang, Bruxelles, Vanderauwera.

18Álvarez-Ossorio, Antonio (1991), « La Corte: un espacio abierto para la Historia social », dans Santiago Castillo (coord.), La Historia Social en España. Actualidad y perspectivas, Madrid, Siglo XXI, pp. 247-260.

19Álvarez-Ossorio, Antonio (2006), « Santo y rey: la corte de Felipe IV y la canonización de Fernando III », dans Marc Vitse (coord.), Homenaje a Henri Guerreiro: la hagiografía entre historia y literatura en la España de la edad media y del Siglo de Oro, Madrid, Iberoamericana, pp. 243-260.

20Álvarez de Toledo, Cayetana (2011), Juan de Palafox. Obispo y virrey, Madrid, Marcial Pons 1re éd. 2004.

21Amabili, Luigi (1892), Il Santo Officio della Inquisizione in Napoli, Città di Castello, S. Lapi.

22Amelang, James (2008), «Gent de Ribera» i atres assaigs sobre la Barcelona moderna, Vic, Eumo Editorial.

23Andújar Castillo, Francisco (2007), « Milicia y Nobleza. Reformulación de una relación a partir del caso granadino (siglos xvii-xviii) », dans Antonio Jiménez Estrella et Francisco Andújar Castillo (éd.), Los nervios de la guerra. Estudios sociales sobre el ejército de la Monarquía Hispánica (s. xvi-xviii). Nuevas perspectivas, Grenade, Comares Historia, pp. 251-276.

24Antonelli, Attilio (dir.) 2013, Cerimoniale del viceregno spagnolo e austriaco, 1650-1717, Soveria Mannelli, Rubettino.

25Aragno, Giuseppe (2015), « Il volto politico delle Quattro Giornate », dans Francesco Soverina (éd.), Leggere il Tempo negli spazi. Il 1943 a Napoli e in Campania, Naples, Edizione Scientifiche italiane, pp. 235-254.

26Aranda Pérez, Francisco José (2006), « Repúblicas ciudadanas. Un entramado político oligárquico para las ciudades castellanas en los siglos xvi-xvii », Estudis, 32, pp. 7-46.

27Arciniega, Rosa (1943), Dos rebeldes españoles en el Perú: Gonzalo Pizarro (‘El gran rebelde’) y Lope de Aguirre (‘El cruel tirano’), Buenos Aires, Editorial Sudamericana.

28Arenaprimo, Giuseppe (1892), Il governo spagnuolo in Sicilia nei secoli xvi e xvii, prolegomeni alla storia della rivoluzione di Messina nel 1672-78, Messine, D’Amico.

29Arenaprimo, Giuseppe (1897), Le feste di Santa Rosalia in Messina nel 1672 e 1674, coi tipi del Giornale di Sicilia, Palerme.

30Armillas Vicente, José Antonio (1998), « Hacia la crisis aragonesa bajo Felipe II », dans Luis Antonio Ribot García et Ernest Belenguer Cebrià (coord.), Congreso Internacional Las Sociedades Ibéricas y el mar a finales del siglo xvi, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V – Sociedad Estatal Lisboa’98, vol. 3, pp. 53-89.

31Arrieta Alberdi, Jon (1984), « La junta para las materias políticas e inteligencias de Cataluña », Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelone, Universidad de Barcelona, vol. 2, pp. 141-148.

32Arrieta Alberdi, Jon (1994), El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707), Saragosse, Institución «Fernando el Católico».

33Asch, Ronald G., Duckhardt, Heinz (2000), El absolutismo (1550-1700) ¿un mito? Revisión de un concepto historiográfico clave, Barcelone, Idea books.

34Avellaneda, Mercedes (1999), « Estrategias del conflicto Cárdenas-jesuitas por el control de las reducciones en el Paraguay », dans Sandra Negro et Manuel M. Marzal (coord.), Un reino en la frontera. Las Misiones jesuitas en la América colonial, Lima, Pontífica Universidad Católica de Perú – Ediciones Abya-Yala, pp. 115-146.

35Avellaneda, Mercedes (2008), « Poder y justicia a principios del siglo xviii. Una aproximación al análisis de la Revolución de los Comuneros », dans « Estudios sobre Resistencia y Rebelión en la Argentina de la Puna Argentina al Atlántico en el período colonial », dossier du nº 4 de l’Anuario del Centro de Estudios Indígenas y Coloniales, pp. 78-98.

36Ayats, Jaume (2009), « Les cançons dictades al segle xvii i principis del segle xviii », Recerca musicològica, 19, pp. 229-240.

37Aznar, Daniel, Hanotin, Guillaume, May, Niels F. (éd.) 2015, À la place du roi. Vice-rois, gouverneurs et ambassadeurs dans les monarchies française et espagnole (xvie-xviiie siècles), Madrid, Casa de Velázquez.

38Báez, Cecilio (1926), « La Revolución de los Comuneros », dans Historia Colonial de Paraguay y Río de la Plata, Asunción, Talleres Nacionales de H. Krauss, pp. 29-35.

39Barletta, Laura (1978), La regolata licenza. Il Carnevale a Napoli, Messine – Florence, G. D’Anna.

40Barrio Moya, José Luis (1993), « Algunas noticias sobre la construcción de la desaparecida iglesia del hospital de Montserrat de Madrid », Anales del Instituto de Estudios madrileños, 23, pp. 21-40.

41Barrios, Feliciano (1984), El Consejo de Estado de la Monarquía española, 1521-1812, Madrid, Editorial Consejo de Estado.

42Bataillon, Marcel (1952), « Le Clérigo Casas, ci-devant colon, réformateur de la colonisation », Bulletin Hispanique, 54 (3-4), pp. 276-369 ; (1965), Études sur Bartolomé de Las Casas, Paris, Institut d’Études Hispaniques.

43Beik, William (2005), « La participation politique du menu peuple dans la France moderne », dans Bernard Barbiche, Jean-Pierre Poussou, Alain Tallon (dir.), Pouvoirs, contestations et comportements dans l’Europe moderne. Mélanges en l’honneur du professeur Yves-Marie Bercé, Paris, Presses de l’Université Paris-Sorbonne (PUPS), pp. 43-59.

44Benavides, José Ignacio (2012), Milicia y diplomacia en el reinado de Felipe IV: el Marqués de Caracena, León, Editorial Akrón.

45Beneyto Pérez, Juan (1949), Los orígenes de la ciencia política en España, Madrid, Editora Nacional.

46Benigno, Francesco (1990a), Messina e il duca di Osuna: un conflitto político nella Sicila del Seicento, dans Domenico Ligresti (coord.), Il governo della città. Patriziati e política nella Sicilia moderna, Catane, CUECM, pp. 173-208.

47Benigno, Francesco (1990b), « La questione della Capitale: lotta politica e rappresentanza degli interesi nella Sicilia del Seicento », Società e storia, 47, pp. 27-63.

48Benigno, Francesco (1999a), Espejos de la Revolución. Conflicto e identidad política en la Europa moderna, Barcelone, Crítica.

49Benigno, Francesco (1999b), « La Sicilia nell’età di Filippo II. considerazioni sui rapporti fra centro e periferia nella Monarchia cattolica », dans Ernest Belenguer Cebrià (coord.), Felipe II y el Mediterráneo, Madrid, Sociedad Estatal para la conmemoración de los centenarios de Felipe II y Carlos V, t. IV, pp. 439-451.

50Benigno, Francesco (2000), Espejos de la revolución: conflicto e identidad política en la Europa moderna, Barcelone, Crítica.

51Benigno, Francesco (2004), « Considerazioni sulla storiografia municipale siciliana di età spagnola », dans Antonio Lerra (coord.), Il libro e la Piazza: le storie local dei regni di Napoli e di Sicilia in età moderna, Manduria – Bari – Rome, Lacaita, pp. 51-68.

52Benigno, Francesco (2011), Favoriti e ribelli. Stili della politica barocca, Rome, Bulzoni.

53Benigno, Francesco (2012), « Ripensare le “sei rivoluzioni contemporanee”. Considerazioni sul conflitto politico nel Seicento », Nuova Rivista Storica, 96 (3), pp. 783-816.

54Benigno, Francesco (2013), Las palabras del tiempo. Un ideario para pensar históricamente, Madrid, Cátedra.

55Benítez Sánchez-Blanco, Rafael (2012), « Revueltas y rebeliones en la España moderna », dans Juan Luis Castellano, Miguel Luis López-Guadalupe Muñoz (éd.), Actas de la XI reunión científica de la fundación española de historia moderna, Grenade, Universidad de Granada, pp. 159-178.

56Bercé, Yves-Marie (1976), Fête et révolte: des mentalités populaires du xvie au xviiie siècles, Paris, Hachette.

57Benigno, Francesco (2013), Révoltes et révolutions dans l’Europe moderne, Paris, Biblis CNRS éditions [1re éd. 1980].

58Berengo, Marino (1999), L’Europa delle città. Il volto della società urbana europea tra medioevo ed età moderna, Turin, Einaudi.

59Bertière, Simone (1991), « La Guerre en images : gravures satiriques anti-espagnoles », dans Charles Mazouer (éd.), L’Âge d’or de l’influence espagnole : la France et l’Espagne à l’époque d’Anne d’Autriche, 1615-1666, Mont-de-Marsan, Éditions Inter-universitaires, pp. 147-184.

60Beruete, Aureliano de (1911), El Velázquez de Parma. Retrato de Felipe IV pintado en Fraga, Madrid, José Blas y Cía.

61Bethencourt, Francisco (1997), La Inquisición en la época moderna, Madrid, Akal.

62Bianconi, Lorenzo, Walker, Thomas (1975), « Dalla Finta pazza alla Veremonda: storie di Febi Armonici », Rivista italiana di Musicologia, 10, pp. 379-454.

63Bitossi, Carlo (2002), « Navi e politica nella genova del Seicento », Atti della Accademia Ligure di Scienze e Lettere, serie VI, 5, pp. 261-283.

64Black, Maria Luisa de Bivar (1995), Um escrivão da puridade no poder: o Conde de Castelo Melhor, 1662-1667, Lisbonne.

65Blickle, Peter (2005), « Representing the “common man” in old European parliaments », dans Jaume Sobrequés (coord.), Actes del 53 Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelone, Parlament de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, t. I, pp. 117-132.

66Blockmans, Willem (1999), « The Formation of a Political Union, 1300-1600 », dans Johan Cornelis Hendrik Blom, Emiel Lamberts (éd.), History of the Low Countries, Oxford, Berghahn Books, pp. 111-140.

67Blockmans, Willem, Holenstein, André, Mathieu, Jon (2009), Empowering Interactions. Political cultures and the emergence of the State in Europe 1300-1900, Ashgate.

68Boccadamo, Giuliana (2009), « Il linguaggio dei rituali religiosi napoletani (secoli xvi-xvii) », dans Francesca Cantú (dir.), I linguaggi del potere in età barocca. 1. Politica e religione, Rome, Viella, pp. 151-166.

69Bodart, Diane (2000), « Enjeux de la présence en image : les portraits du roi d’Espagne dans l’Italie du xviie siècle », dans Elizabeth Cropper (éd.), The Diplomacy of Art. Artistic Creation and Politics in Seicento Italy, Milan, Nuova Alfa Editoriale, pp. 77-105.

70Bodart, Diane (2003), « Le portrait royal sous le dais : polysémie d’un dispositif de représentation dans l’Espagne et dans l’Italie du xviie siècle», dans José Luis Colomer (dir.), Arte y diplomacia de la monarquía hispánica en el siglo xvii, Madrid, Villaverde, pp. 89-111.

71Bodart, Diane (2004), « Verbreitung und Zensierung der Königlichen Portrats im Rom des 16. und 17. Jahrunderts », dans Uwe Flekner, Wolfgang Kemp (éd.), Vorträge aus dem Warburg-Haus, Berlin, Akademie-Verlag, pp. 1-67.

72Bodart, Diane (2011), Pouvoirs du portrait sous les Habsbourg d’Espagne, Paris, CTHS.

73Boiteux, Martine (1977), « Carnaval annexé : essai de lecture d’une fête romaine », Annales, 32 pp. 356-380.

74Bonaffini, Giuseppe (1975), La rivolta di Palermo del 1647, Palerme, ILA Palma.

75Bottari, Salvatore (2010), Messina tra Umanesimo e Rinascimento. Il «caso» Antonello, la cultura, le elites politiche, le attività produttive, Rubbettino, Soveria Mannelli.

76Bouza, Fernando (1996), « Amor Parat Regna. Memória visual dos afectos na política barroca », dans Ángela Barreto Xavier, Pedro Cardim et Fernando Bouza (éd.), Festas que se fizeram pelo casamento do Rei D. Afonso VI, Lisbonne, Quetzal, pp. 23-24.

77Bouza, Fernando (1998), Imagen y propaganda. Capítulos de historia cultural del reinado de Felipe II, Madrid, Akal.

78Bouza, Fernando (2000), Portugal no tempo dos Filipes: Política, cultura, representaçāos (1580-1668), Lisbonne, Cosmos.

79Bouza, Fernando (2005), Filipe I, Lisbonne, Círculo de Leitores.

80Bouza, Fernando (2008), « Por no usarse. Sobre uso, circulación y mercado de imágenes políticas en la alta Edad Moderna », dans Joan-Lluís Palos et Diana Carrió-Invernizzi, La Historia imaginada. Construcciones visuales del pasado en la Edad Moderna, Madrid, Centro de Estudios Europa Hispánica, pp. 41-64.

81Bouza, Fernando (2010), Hétérographies : formes de l’écrit au Siècle d’or espagnol, Madrid, Casa de Velázquez.

82Braudel, Fernand (1979), Civilisation matérielle, économie et capitalisme (xve-xviiie siècles), Paris, Armand Colin (3 vol.).

83Braun, Guido (2012), Du Roi-Soleil aux Lumières. L’Allemagne face à l’ « Europe française », 1648-1789. Histoire franco-allemande, Villeneuve d’Ascq, Presses Universitaires du Septentrion.

84Braun, Harald E. (2007), Juan de Mariana and Early Modern Spanish Political Thought, Aldershot – Burlington, Ashgate.

85Bravo-Blondeau, Paloma (inédite), Contribution à une étude de la Légende noire: Les Relaciones d’Antonio Pérez, édition critique et commentée de Un pedaço de historia de lo suçedido en Çaragoça de Aragón a 24 de setiembre del año de 1591, thèse de doctorat soutenue en 1994 à l’université de la Sorbonne Nouvelle-Paris 3.

86Bravo-Blondeau, Paloma (1999), « El pasquín: condiciones de escritura, difusión y recepción en la revuelta aragonesa de 1591 », dans Pedro M. Cátedra, Augustin Redondo et María Luisa López-Vidriero (dir.), El escrito en el Siglo de Oro. Prácticas y representaciones, Salamanque, Universidad de Salamanca, Publications de la Sorbonne – Sociedad Española de Historia del Libro, pp. 33-42.

87Bravo-Blondeau, Paloma (2000), « Les pasquins aragonais de 1591 : figures de la contestation politique sous Philippe II », dans Augustin Redondo (dir.), Le pouvoir au miroir de la littérature en Espagne aux xvie et xviie siècles, Paris, Publications de la Sorbonne – Presses de la Sorbonne Nouvelle, pp. 49-68.

88Bravo Lozano, Jesús (1979), « Notas sobre la inmigración: Madrid, 1670. De Galicia a la parroquia de San Martín », Anales del Instituto de Estudios madrileños, 16, pp. 239-270.

89Bresc, Henri (1986), Un monde méditerranéen : économie et société en Sicile, 1300-1450, Rome, École Française de Rome.

90Brevini, Franco (1999), La poesia in dialetto: storia e testi dalle origini al Novecento, Milan, Mondadori (3 vol.).

91Brown, Jonathan (1986a), « Enemies of Flattery: Velázquez’ Portraits of Philip IV », Journal of Interdisciplinary History, 17, pp. 137-154.

92Brown, Jonathan (1986b), Velázquez, pintor y cortesano, Madrid, Alianza.

93Burke, Peter (1983), « The Virgin of The Carmine and The Revolt of Masaniello », Past and Present, 99, pp. 3-21.

94Burke, Peter (1987), « Masaniello: a response », Past and Present, 114, pp. 197-199.

95Burke, Peter (1992), The fabrication of Louis XIV, New Haven, Londres, Yale University Press ; trad. espagnole : La fabricación de Louis XIV, Donostia-San Sebastián, Editorial Nerea, 1995.

96Burke, Peter (2001a), Eyewitnessing. The Uses of Images as Historical Evidence, Ithaca – New York, Cornell University Press.

97Burke, Peter (2001b), « La fin des mythologies royales », dans Allan Ellenius (dir.), Iconographie, propagande et légitimation, Paris, PUF, pp. 275-286.

98Burrieza Sánchez, Javier (2007), Jesuitas en Indias: entre la utopía y el conflicto, Valladolid, Universidad, Cátedra de Estudios Hispánicos.

99Campanelli, Marcella (2008), « Le feste di San Gennaro a Napoli in una cronaca inedita del Seicento », dans Gennaro Luongo (dir.), San Gennaro nel xvii centenario del martirio (305-2005): atti del Convegno internazionale (Napoli, 21-23 settembre 2005), Naples, pp. 69-88.

100Camprubí Pla, Xavier (inédite), L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, thèse de doctorat soutenue en 2014 à l’université de Barcelone.

101Cancila, Orazio (1989), Baroni e popolo nella Sicilia del grano, Palerme, Palumbo.

102Cantú, Francesca (1975), « Evoluzione e significato della dottrina della restituzione in Bartolomé de Las Casas, con il contributo di un documento inedito », Critica Storica, 2-3-4, pp. 231-319.

103Capelli, Guido M. (2009), « Conceptos transversales. República y monarquía en el Humanismo político », Res publica, 21, pp. 51-69. 

104Capolavori in festa. Effimero barocco a Largo di Palazzo (1683-1759), Naples, Electa, 1997.

105Capasso, Bartolommeo (1919), La casa e la famiglia di Masaniello, Naples, Giannini.

106Capasso, Bartolommeo (1993a), Masaniello. La sua vita la sua rivoluzione, Naples, Torre.

107Capasso, Bartolommeo (1993b), « Masaniello ed alcuni di sua familia », dans Luca Torre (éd.), Masaniello, la sua vita la sua rivoluzione, Naples, Napoleanina tascabile.

108Cardenal Iracheta, Manuel (1953), Vida de Gonzalo Pizarro, Madrid, Ediciones Cultura Hispánica.

109Cardim, Pedro (1998a), « Os rebeldes de Portugal no Congresso de Münster (1644-1648) », Penélope, 19-20, pp. 101-128.

110Cardim, Pedro (1998b), « ’Portuguese Rebels’ at Münster. The Diplomatic Self-Fashioning in mid-17th Century European Politics », dans Heinz Duchhardt (dir.), Der Westfälische Friede. Diplomatie politische Zäsur kulturelles Umfeld Rezeptionsgeschichte, Munich, Oldenburg Verlag, pp. 293-333.

111Cardim, Pedro (2002), « O processo político », dans José Mattoso (dir.), História de Portugal, 8, Lisbonne, Circulo de Leitores, pp. 278-317.

112Cardim, Pedro (2008), « ¿Una Restauração visual? Cambio dinástico y uso político de las imágenes en el Portugal del siglo xvii », dans Joan-Lluís Palos, Diana Carrió-Invernizzi (éd.), La Historia Imaginada. Construcciones visuales del pasado en la Edad Moderna, Madrid, Centro de Estudios Europa Hispánica, pp. 185-206.

113Cardim, Pedro, Herzog, Tamar, Ruiz Ibáñez, José Javier, Sabatini, Gaetano (éd.) [2012], Polycentric Monarchies. How did Early Modern Spain and Portugal Achieve and Maintain a Global Hegemony?, Eastbourne, Sussex Academic Press.

114Carrier, Hubert (1989), Les Mazarinades, Genève, Droz, 1989.

115Carrier, Hubert (2004), Le labyrinthe de l’État. Essai sur le débat politique en France au temps de la Fronde (1648-1653), Paris, Honoré Champion.

116Carrió-Invernizzi, Diana (2008), El gobierno de las imágenes. Ceremonial y mecenazgo en la Italia española, Madrid – Francfort, Iberoamericana-Vervuert.

117Carrive, Paulette (2007), « La tyrannie, le diable, la monarchie, la république dans les Court Maxims d’Algernon Sidney », dans Yves-Charles Zarka (dir.), Monarchie et république au xviie siècle, Paris, PUF, pp. 103-125.

118Cassani, Silvia, Sapio, Maria (2002), Micco Spadaro. Napoli ai tempi di Masaniello, Naples, Electa Napoli.

119Castillo Gómez, Antonio (2006a), « Delinquir escribiendo. Escrituras infamantes y represión inquisitorial en los Siglos de Oro », dans Manuel Casado Arboniés (coord.), Escrituras silenciadas en la época de Cervantes, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, pp. 283-296.

120Castillo Gómez, Antonio (2006b), Entre la pluma y la pared. Una historia social de la escritura en los siglos de Oro, Madrid, Akal.

121Castillo Gómez, Antonio, Sierra Blas, Verónica (dir.) [2014], Cartas=Lettres=Lettere: discursos, prácticas y representaciones epistolares: siglos xiv-xx, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares.

122Català i Roca, Pere (1988), El virrei comte de Santa Coloma, Barcelone, Dalmau, 1988.

123Centenero De Arce, Domingo (2012), De repúblicas urbanas a ciudades nobles. Un análisis de la evolución y desarrollo del republicanismo castellano (1550-1621), Madrid, Biblioteca Nueva.

124Cernigliaro, Aurelio (1983), Sovranità e feudo nel regno di Napoli (1505-1557), Naples, Jovene.

125Chartier, Roger (1996), Culture écrite et société. L’ordre des livres (xive-xviiie siècles), Paris, Albin Michel.

126Chiaramonte, Socrate (1899), La rivoluzione e la guerra messinese del 1674-1678. Appunti e documenti, dans Archivio Storico Siciliano, nuova serie anno XXIV, pp. 51-209.

127Chittolini, Giorgio (2003), « Un paese lontano », Società e storia, 26 (100-101), pp. 331-354.

128Colapietra, Raffaele (1985), I Sanseverino di Salerno. Mito e realtà del barone ribelle, Salerne, P. Lavegna.

129Colás Latorre, Gregorio (1991), « Las “revoluciones” de 1591 y Bartolomé Leonardo de Argensola », Cuadernos de Estudios Borjanos, 25-26, pp. 109-187.

130Colás Latorre, Gregorio (1995), « Bartolomé Leonardo de Argensola y la rebelión aragonesa de 1591 », dans Bartolomé Leonardo de Argensola, Alteraciones populares de Zaragoza. Año 1591, Saragosse, Institución «Fernando el Católico», pp. 7-79.

131Colás Latorre, Gregorio (1999), « Felipe II y los reinos hispánicos», dans José Luis Pereira Iglesias (coord.), Felipe II y su tiempo. V Reunión Científica Asociación Española de Historia Moderna, Cadix, Universidad de Cádiz – Asociación Española de Historia Moderna, vol. 1, pp. 233-275.

132Colás Latorre, Gregorio, Salas Auséns, José Antonio (1982), Aragón en el siglo xvi. Alteraciones sociales y conflictos políticos, Saragosse, Departamento de Historia Moderna.

133Colomer, José Luis, Galasso, Giuseppe, Quirante, José Vicente (dir.) [2013], Fiesta y ceremonial en la corte virreinal de Nápoles, siglos xvi y xvii, Madrid, CEEH.

134Comparato, Vittor Ivo (1987), « Il modello político olandese in Italia durante la prima metà del Seicento », dans Id., Modelli nella storia del pensiero político, Florence, Leo S. Olschki, pp. 145-165.

135Comparato, Vittor Ivo (2004), « Modello principesco e modello republicano in Italia tra ‘500 e ‘600 », dans Robert Sauzet, Attilio Bartoli Langeli et Vittor Ivo Comparato (éd.), Il governo della città. Modelli e pratiche (s. xvii-xviii), Pérouse, ESI, pp. 205-222.

136Coniglio, Giuseppe (1975), « Gli Eletti di Napoli ed il Viceré Penaranda », dans ‘Nferta Napoletana 1975, Naples, Fiorentino, pp. 103-120.

137Cornette, Joël (éd.) [2000], La Monarchie entre Renaissance et Révolution. 1515-1792, Paris, Seuil.

138Coroleu, Alejandro (2012), « Latin and political propaganda in Early Modern Catalunya: The case of the Guerra dels Segadors », Renaessanceforum, 8, pp. 193-204.

139Corteguera, Luis R. (2005), Per al bé comú. La política popular a Barcelona, 1580-1640, Vic, Eumo Editorial.

140Cosandey, Fanny, Descimon, Robert (2002), L’absolutisme en France : histoire et historiographie, Paris, Seuil.

141Costantini, Claudio (1978), La Repubblica di Genova nell’età moderna, Turin, UTET.

142Crespo Solana, Ana, Herrero Sánchez, Manuel (éd.) [2002], España y las 17 provincias de los Países Bajos. Una revisión historiográfica (siglos xvi-xviii), Cordoue, Universidad de Córdoba, 2 vol.

143D’Agostino, Guido (1979), La capitale ambigua. Napoli dal 1458 al 1580, Naples, Soc. Ed. napoletana.

144D’Alessandro, Vincenzo, Giarrizzo, Giuseppe (1997), Storia d’Italia (dir. Giuseppe Galasso), t. X : La Sicilia dal Vespro all’Unità d’Italia, Turin, Utet.

145D’Alessio, Silvana (2007), Masaniello. La sua vita e il mito in Europa, Rome, Salerno Editrice.

146Dalla Vecchia, Umberto (1907), Cause economiche e sociali dell’insurrezione messinese del 1674 (studi e ricerche), Messine, tip. La Sicilia.

147D’Amico, Juan Carlos (2007), « Nemici e libertà a Siena: Carlo V e gli spagnoli », dans Mario Ascheri, Fabrizio Nevola (éd.), L’ultimo secolo della Repubblica di Siena. Politica e istituzioni, economia e società, Sienne, Accademia senese degli Intronati, pp. 107-139.

148D’Amico, Juan Carlos (2011a), « Alessandro Piccolomini et la liberté de Sienne », dans Marie-Françoise Piéjus, Michel Plaisance, Matteo Residori (éd.), Alessandro Piccolomini (1508-1579) : un siennois à la croisée des genres et des savoirs, Paris, Presses Sorbonne Nouvelle.

149D’Amico, Juan Carlos (2011b), « Charles Quint, Pedro de Tolède et les émeutes napolitaines de 1547 », dans Pierre Civil, Antonio Gargano, Matteo Palumbo, Encarnación Sánchez García (éd.), Fra Italia e Spagna. Napoli crocevia di culture durante il vicereame, Naples, Liguori, coll. « Critica e letteratura » (98), pp. 181-209.

150Dantas, Vinicius (2012), « La privanza del conde de Castelo Melhor y la justificación del valimiento en el Portugal restaurado (1662-1667) », Espacio, Tiempo y Forma. Serie IV, 25, pp. 171-186.

151Dantí, Jaume (1979), « La revolta dels Gorretes a Catalunya (1687-1689) », Estudis d’Història agrària, 3, pp. 79-99.

152Dantí, Jaume (1990), Aixecaments populars als Països Catalans (1687-1693), Barcelone, Curial.

153Daprà, Brigitte (1990), « Ignoto secolo xvii. Largo di Palazzo », dans Nicola Spinosa (éd.), All’ombra del Vesuvio. Napoli veduta europea dal Quattrocento all’Ottocento, catalogue d’exposition (Naples, Castel Sant’Elmo, 12 mai-29 juillet 1990), Naples, Electa Napoli.

154Davis, Natalie Zemon (1975), Society and Culture in Early Modern France: Eight Essays, Stanford, Stanford University Press.

155De Benedictis, Angela (2001), Politica, governo e istituzioni nell’Europa moderna, Bologne, Il Mulino.

156De Benedictis, Angela (2007), « Guerra, tirannide e resistenza negli scritti politici catalani », dans L’aposta catalana a la guerra de Successió, 1705-1707, Barcelone, Museu d’Història de Catalunya, pp. 65-71.

157De Benedictis, Angela (2013), Tumulti. Moltitudini ribelli in età moderna, Bologne, Il Mulino.

158De Benedictis, Angela, Magoni, Clizia (éd.) [2010], Teatri di Guerra: rapresentazioni e discorsi tra età moderna ed età contemporanea, Bologne, Bolonia University Press.

159De Blasiis, Giuseppe (1884), « Le giustizie seguite in Napoli al tempo di Masaniello », Archivio Storico per le Province Napoletane, 9, pp. 104-154.

160De Cunzo, Mario (dir.) [1994], Il Palazzo reale di Napoli, Naples.

161De Dominici, Bernardo, Vite de’ Pittori, scultori ed architetti napoletani, Naples, 1844 [1742-1745].

162De Jonge, Krista, Janssens, Gustaaf (dir.) [2000], Les Granvelle et les anciens Pays-Bas, Louvain, Presses Universitaires de Louvain.

163Dekker, Rudolf (1990), « Labour Conflicts and Working-Class Culture in Early Modern Holland », International Review of Social History, 35, pp. 377-420

164Dekker, Rudolf (1996), « Complots dans la république des Provinces-Unies au xviisiècle », dans Yves-Marie Bercé, Elena Fasano Guarini (éd.), Complots et conjurations dans l’Europe Moderne, Rome, École Française de Rome, pp. 579-595..

165Delgado Barrado, José Miguel, Pelizaeus, Ludolf, Torales Pacheco, María Cristina (éd.) [2015], Las ciudades en las fases transitorias del mundo hispánico a los Estados nación América y Europa (siglos xvi-xx), Madrid – Francfort, Iberoamericana-Vervuert.

166Del Río Barredo, María José (2000), Madrid, urbs regia. La capital ceremonial de la monarquía católica, Madrid, Marcial Pons.

167Del Río Barredo, María José (2003), « De Madrid a Turín: el ceremonial de las reinas españolas en la corte ducal de Catalina Micaela de Saboya », Cuadernos de Historia Moderna, Anejo ii, pp. 97-122.

168De Reiffenberg, Frédéric A. F. Th. (1838-1839), « Notice sur un tableau satirique relatif au gouvernement du duc d’Albe », Bulletin du bibliophile, IIIe série, Paris, pp. 99-104.

169De Schepper, Hugo (1992a), « La “Guerra de Flandes”. Una sinopsis de su leyenda negra », dans Jan Lechner (dir.), Contactos entre los Países Bajos y el mundo Ibérico, Amsterdam – Atlanta, Rodopi, coll. « Foro Hispánico » (3), pp. 67-86.

170De Schepper, Hugo (1992b), « Le langage politique de la rébellion néerlandaise, 1560-1600 », dans Eluggero Pii (dir.), I linguaggi politici delle rivoluzioni in Europa, xvii-xix secolo, Florence, Il Pensiero Politico, coll. « Biblioteca » (16), pp. 45-66.

171De Schepper, Hugo (2000), « L’État ecclésiastique et religieux des Pays-Bas (espagnols), et des Provinces Unies de 1572 à 1648 : une comparaison », dans Jean-François Labourdette, Jean-Pierre Poussou, Marie-Catherine Vignal (dir.), Le Traité de Vervins, Paris, PUPS, pp. 171-202.

172Dethlefs, Gerd (inédite), Friedensappelle und Friedensecho. Kunst und Literatur während der Verhandlungen zum Westfälischen Frieden, thèse soutenue en 1998 à l’université de Munster.

173De Vrankrijker, Adriannus Clemens Johannes (1933), De Motiveering van onzen Opstand. De theorieën van het verzet der Nederlandsche opstandelingen tegen Spanje in de jaren 1565-1581, Nimègue ; rééd. Utrecht, Hes, 1979.

174De Vries, Jan (1984), European Urbanization, 1500-1800, Cambridge, Harvard University Press.

175Díaz Pérez, Viriato (1973), La Revolución de los Comuneros del Paraguay y sus antecedentes hispánicos, Asunción, Editorial El Lector.

176Di Bella, Saverio (éd.) [1979], La rivolta di Messina (1674-1678) e il mondo mediterraneo nella seconda metà del Seicento, Atti del convegno storico internazionale, Messina 10-12 ottobre 1975, Cosenza, Pellegrini.

177Di Bella, Saverio (2002), Caino barocco. Rivoluzione, colpo doi stato, repressione. Messina 1672-1678, Cosenza, Pellegrini.

178Dierickx, Michel (1967), L’érection des nouveaux diocèses aux Pays-Bas, 1559-1570, Bruxelles, La Renaissance du Livre.

179di Franco, Saverio (2007), « Le rivolte del Regno di Napoli del 1647-1648 nei manoscritti napoltani », Archivo Storico per le Province Napoletane, 125, pp. 1-132.

180Domínguez Ortiz, Antonio (1973), Alteraciones andaluzas, Madrid, Bitacora.

181Dores Costa, Fernando (2010), Insubmissão. Aversão ao serviço militar no Portugal do século xviii, Lisbonne, Imprensa de Ciencias Sociales.

182Douglas, Mary (2004), Comment pensent les institutions, Paris, La Découverte [1re éd. How the institutions think, Syracuse University Press, 1986].

183Duccini, Hélène (2003), Faire voir, faire croire. L’opinion publique sous Louis XIII, Seyssel, Champ Vallon.

184Duke, Alastair (1982), « From King and Country to King or Country ? Loyalty and treason in the Revolt of the Netherlands », Transactions of the Royal Historical Society, 32, pp. 113-135.

185Echevarría Bacigalupe, Miguel Ángel (1998), Flandes y la Monarquía Hispánica (1500-1713), Madrid, Sílex.

186Édouard, Sylvène (2005), L’empire imaginaire de Philippe II. Pouvoir des images et discours du pouvoir sous les Habsbourg d’Espagne au xvie siècle, Paris, Honoré Champion.

187Egido, Teófanes (éd.) [1973], Sátiras políticas de la España Moderna, Madrid, Alianza Editorial.

188Elía, Paola, Ocasar Ariza, José Luis (1996), Sátira política en el siglo xvii: el engaño en la victoria, Madrid, Actas.

189Elias, Norbert (1939), Über den Prozess der Zivilisation, Basilea ; trad. esp. : Sobre el proceso de civilización, Madrid, Fondo de cultura económica, 2011.

190El Kenz, David (2006), « Die mediale Inszenierung der Hugenotten-Massaker zur Zeit der Religionskriege: Theologie oder Politik? », dans Christine Vogel (dir.), Bilder des Schreckens. Die mediale Inszenierung von Massakern seit dem 16. Jahrhundert, Francfort, Campus Verlag, pp. 51-73.

191Elliott, John Huxtable (1963), The Revolt of the Catalans: a study in the decline of Spain, 1598-1640, Cambridge, Cambridge University Press ; trad. esp. : La rebelión de los catalanes: un estudio sobre la decadencia de España, 1598-1640, Madrid, Siglo XXI, 1977.

192Elliott, John Huxtable (1986), The Count-Duke of Olivares. The Statesman in an Age of Decline, New Haven-Londres, Yale University Press ; trad. esp. : El conde-duque de Olivares. El político en una época de decadencia, Barcelone, Crítica, 1990.

193Elliott, John Huxtable (1989), « Poder y propaganda en la España de Felipe IV », dans Id., España y su mundo, 1500-1700, Madrid, Alianza, pp. 201-228.

194Elliott, John Huxtable (1991), « Una sociedad no revolucionaria: Castilla en la década de 1640 », dans John Huxtable Elliott, Rosario Villari, Antonio Manuel Hespanha, Bruno Anatra et alii, 1640: La monarquía hispánica en crisis, Barcelone, Crítica, pp. 102-122.

195Elliott, John Huxtable (1993), « Conferència inaugural. Catalunya dins una Europa de monarquies compostes », Pedralbes, 13 (1), pp. 11-23

196Elliott, John Huxtable (2012), Haciendo historia, Madrid, Taurus.

197Elton, Geoffrey (1976), « Tudor Government: the points of contact, III. The Court », Transactions of the Royal Historical Society, 26, pp. 211- 228.

198Elton, Geoffrey (1983), Studies in Tudor and Stuart politics and government, t. III : Papers and reviews 1973-1981, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 38-57.

199Epstein, Stephan R. (2003), An island for itself. Economic Development and Social Change in Late Medieval Sicily, Cambridge, Cambridge University Press.

200Erben, Dietrich (1999), « Bildnis, Denkmal und Historie beim Masaniello-Aufstand 1647-1648 in Neapel », Zeitschrift für Kunstgeschichte, 62, pp. 231-263.

201Espino, Antonio (1999), Cataluña durante el reinado de Carlos II: política y guerra en la frontera catalana (1679-1697), Bellaterra, Publicacions de la Universitat Autònoma.

202Espino, Antonio (2014), Las guerras de Cataluña. El teatro de Marte, 1652-1714, Madrid, EDAF.

203Ettinghausen, Henry (1993), La Guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època, Barcelone, Curial (4 vol.).

204Fabris, Dinko (dir.) [2005], Francesco Cavalli: la circolazione dell’opera veneziana nel Seicento, Naples, Turchini edizioni.

205Fairén Guillén, Víctor (2003), Los procesos penales de Antonio Pérez, Saragosse, El Justicia de Aragón.

206Fava, Alessandro (1934), « L’ultimo dei baroni. Ferrante Sanseverino », Rassegna Storica Salernitana, 4, pp. 56-82.

207Fernández Albaladejo, Pablo (1992), Fragmentos de Monarquía, Madrid, Alianza Universidad.

208Fernández Albaladejo, Pablo (1996), « Católicos antes que ciudadanos. Gestación de una “política española” en los comienzos de la Edad Moderna », dans José Ignacio Fortea Pérez (éd.), Imágenes de la diversidad: el mundo urbano en la corona de Castilla xvi-xvii, Santander, Universidad de Cantabria, pp. 103-127.

209Fernández Albaladejo, Pablo (2009), Historia de España, t. IV : La crisis de la Monarquía, Barcelone, Crítica – Marcial Pons.

210Fernández Álvarez, Manuel (1988), Carlos V el rey de los encomenderos americanos, Madrid, Anaya.

211Ferro, Víctor (1987), El Dret públic català. Les institucions de Catalunya fins al decret de Nova Planta, Vic, Eumo Editorial.

212Fink, Zera S. (1962), The Classical Republicans: An Essay in the Recovery of a Pattern of Thought in Seventeenth Century England, Evanston, Northwestern University Press.

213Fontcuberta, Cristina (2003), « Art i conflicte: l’ús de la imatge a la Guerra dels Segadors », Pedralbes. Revista de Història Moderna, 23, pp. 147-164.

214Fontcuberta, Cristina (2011), Imatges d’atac. Art i conflicte als segles xvi i xvii, Barcelone, Publicacions de la Universitat de Barcelona.

215Fortea Pérez, José Ignacio (1995), « Las ciudades de la Corona de Castilla en el Antiguo Régimen. Una revisión historiográfica », Revista de Demografía Histórica, 13 (3), pp. 19-60.

216Fortea Pérez, José Ignacio (coord.) [1997], Imágenes de la diversidad: el mundo urbano en la Corona de Castilla (s. xvi-xviii), Santander, Universidad de Cantabria.

217Fortea Pérez, José Ignacio (2006), « Príncipes de la república. Los corregidores de Castilla y la crisis del Reino (1590-1665) », Estudis, 32, pp. 73-110.

218Fortea Pérez, José Ignacio (2009), « La ciudad y el fenómeno urbano en el Mundo Moderno. España en su entorno europeo », Anuario IEHS: Instituto de Estudios histórico sociales, 24, pp. 111-142.

219Fortea Pérez, José Ignacio, Gelabert, Juan Eloy, Mantecón, Tomás Antonio (dir.) [2002], Furor et rabies: violencia, conflicto y marginación en la Edad Moderna, Santander, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria.

220Fraga, Joana (inédite), Three revolutions in images: Catalonia, Portugal and Naples, 1640-1648, thèse de doctorat soutenue en 2013 à l’université de Barcelone.

221Freire Costa, Leonor, Soares da Cunha, Mafalda (2008), D. João IV, Lisbonne, Temas e Debates.

222Frutos, Leticia de (2009), El templo de la fama. Alegoría del marqués del Carpio, Madrid, Fundación de Arte Hispánico.

223Gachard, Louis-Prosper (1855), Relations des ambassadeurs vénitiens sur Charles-Quint et Philippe II, Bruxelles, Hayez.

224Gaeta, Franco (1961), « Alcune considerazioni sul mito di Venezia », Bibliothèque d’Humanisme et Renaissance. Travaux et documents, 23, pp. 58-75.

225Gaeta, Franco (1984), « Venezia da “stato misto” ad aristocrazia “esemplare” », dans Girolamo Arnaldi, Manlio Pastore Stocchi (éd.), Storia della cultura veneta, t. IV : Il Seicento, Vicenza, Neri Pozza, vol. 2, pp. 437-494.

226Galasso, Giuseppe (1975), « Il viceregno di don Pedro de Toledo », dans Id., Mezzogiorno medievale e moderno [1965], Turin, Einaudi, pp. 164-166.

227Galasso, Giuseppe (1982), Napoli spagnola dopo Masaniello: política, cultura, società, Florence, Sansoni.

228Galasso, Giuseppe (2000), En la periferia del imperio. La Monarquía Hispánica y el reino de Nápoles, Barcelone, Península.

229Galasso, Giuseppe (2005), Napoli spagnola dopo Masaniello, Rome, Edizioni di Storia e Letteratura.

230Galasso, Giuseppe (2006), Storia d’Italia.15.3 Il Regno di Napoli. Il Mezzogiorno spagnolo e austriaco, 1622-1734, Turin, UTET.

231Galatti, Giacomo (1888), La rivoluzione e l’assedio di Messina (1674-1678). Episodio della dominazione spagnola in Sicilia, Messine, tip. Economica.

232Gallina, F. (2004), La caduta degli dei: il mito delle origini di Messina nelle storie local tra il 500 e il 600, dans Antonio Lerra (coord.), Il libro e la Piazza: le storie local dei regni di Napoli e di Sicilia in età moderna, Manduria – Bari – Rome, Lacaita, pp. 337-360.

233Gallo, Francesca (2008), Siracusa barocca. Politica e cultura nell’età spagnola (secoli xvi-xvii), Rome, Viella.

234Garavaglia, Juan Carlos (1986), « El campesinado paraguayo y las rebeliones comuneras », Suplemento Antropológico, 21 (2), Asunción, pp. 7-72.

235García Cárcel, Ricardo (1980), Pau Claris, la revolta catalana, Barcelone, Dopesa.

236García López, David (2010)Arte y pensamiento en el barroco: Fray Juan Andrés Ricci de Guevara (1600-1681), Madrid, F.U.E.

237García Marín, José María (2003), Castellanos viejos de Italia: el gobierno de Nápoles a fines del siglo xviii, Milan, Giuffrè.

238Gascón Pérez, Jesús (1995), Bibliografía crítica para el estudio de la rebelión aragonesa de 1591, Saragosse, Centro de Documentación Bibliográfica Aragonesa – Institución «Fernando el Católico».

239Gascón Pérez, Jesús (1997), « Une révolution oubliée. Considérations sur le caractère révolutionnaire de la rébellion aragonaise de 1591 », European Review of History, 4 (1), pp. 19-29.

240Gascón Pérez, Jesús (2003a), « “La espuma que resaca el mar de la cólera”. Los pasquines, vía de expresión de la oposición política aragonesa », dans Id. (éd.), La rebelión de las palabras. Sátiras y oposición política en Aragón (1590-1626), Saragosse – Huesca, Prensas Universitarias de Zaragoza – Gobierno de Aragón – Instituto de Estudios Altoaragoneses.

241Gascón Pérez, Jesús (éd.) [2003b], La rebelión de las palabras. Sátiras y oposición política en Aragón (1590-1626), Saragosse – Huesca, Prensas Universitarias de Zaragoza – Gobierno de Aragón – Instituto de Estudios Altoaragoneses.

242Gascón Pérez, Jesús (2007a), Aragón en la Monarquía de Felipe II. Historia, pensamiento y oposición política, Saragosse, Rolde de Estudios Aragoneses (2 vol.).

243Gascón Pérez, Jesús (2007b), « “Las lenguas postizas de las puertas y cantones”. Los estudios sobre los pasquines aragoneses contra Felipe II », dans Agustín Ubieto Arteta (éd.), V Jornadas «Estudios sobre Aragón en el umbral del siglo xxi». Ejea de los Caballeros (Zaragoza), 20 a 22 de diciembre de 2002, Saragosse, Instituto de Ciencias de la Educación, pp. 195-212.

244Gascón Pérez, Jesús (2010), Alzar banderas contra su rey. La rebelión aragonesa de 1591 contra Felipe II, Saragosse, Prensas Universitarias de Zaragoza – Institución «Fernando el Católico».

245Gascón Pérez, Jesús (2013), « Epígonos de la rebelión. Los cronistas de Aragón y sus escritos sobre 1591 », Revista de Historia Jerónimo Zurita, 88, pp. 117-143.

246Geertz, Clifford (1973), The Interpretations of Cultures, New York, Basic Books ; trad. esp. : La interpretación de las culturas, Barcelone, Gedisa, 1992.

247Gelabert, Juan Eloy (2001), Castilla convulsa 1631-1652, Madrid, Marcial Pons.

248Geurts, Pieter Antoon Marie (1958), De Nederlandse Opstand in de pamfletten 1566-1584, Utrecht, Hes.

249Giannone, Errico (2005), Plaza Mayor in Castelnuovo ovvero I giuochi dei tori nella Napoli del Seicento, Naples, Comune di Napoli.

250Giesey, Ralph (1968), If Not not. The Oath of the Aragonese and the Legendary Laws of Sobrarbe, Princeton, Princeton University Press.

251Gil Pujol, Xavier (1991a), « La comunidad local ante la entrada y despliegue del ejército del rey: toma de decisiones en una disyuntiva de fidelidades (Ágreda, Tarazona, Borja, Barbastro, Jaca) », Cuadernos de Estudios Borjanos, 25-26, pp. 63-108.

252Gil Pujol, Xavier (1991b), « Lupercio Leonardo de Argensola, historiador, en la historiografía de su época », dans Lupercio Leonardo de Argensola, Informacion de los sucesos del Reino de Aragon en los años de 1590 y 1591, en que se advierte los yerros de algunos autores, Saragosse, Edizions de l’Astral – El Justicia de Aragón, pp. vii-xlviii.

253Gil Pujol, Xavier (1997), « Ecos de una revuelta: el levantamiento foral aragonés de 1591 en el pensamiento político e histórico europeo de la Edad Moderna », dans Esteban Sarasa, Eliseo Serrano (coord.), La Corona de Aragón y el Mediterráneo. Siglos xv-xvi, Saragosse, Institución «Fernando el Católico», pp. 295-331.

254Gil Pujol, Xavier (2001a), « Constitucionalismo aragonés y gobierno Habsburgo: los cambiantes significados de libertad », dans Richard L. Kagan, Geoffrey Parker (éd.), España, Europa y el mundo atlántico. Homenaje a John H. Elliott, Madrid, Marcial Pons, pp. 160-187 [éd. orig. en anglais, 1995].

255Gil Pujol, Xavier (2001b), « Del estado a los lenguajes políticos, del centro a la periferia. Dos décadas de historia política sobre la España de los siglos xvi y xvii », dans José Manuel de Bernardo Ares (éd.), El hispanismo anglonorteamericano. Aportaciones, problemas y perspectivas sobre Historia, Arte y Literatura españolas, Cordoue, Publicaciones Obra Social y Cultural CajaSur, t. II, pp. 883-918.

256Gil Pujol, Xavier (2002a), « Parliamentary life in the Crown of Aragon: Cortes, Juntas de Brazos, and other corporate bodies », Journal of Early Modern History, 6 (4), Leiden, Brill, pp. 362-395.

257Gil Pujol, Xavier (2002b), « Republican Politics in Early Modern Spain: the Castilian and Catalano-Aragonese Traditions », dans Martin Van Gelderen, Quentin Skinner (éd.), Republicanism. A Shared European Heritage, Cambridge, Cambridge University Press, t. I, pp. 263-288.

258Gil Pujol, Xavier (2006a), « Más sobre las revueltas y revoluciones del siglo xvii y sobre su ausencia », dans Geoffrey Parker (dir.), La crisis de la Monarquía de Felipe IV, Barcelone, Crítica, pp. 351-392.

259Gil Pujol, Xavier (2006b), Tiempo de política: perspectivas historiográficas sobre la Europa moderna, Barcelone, Universitat Barcelona.

260Gil Pujol, Xavier (2008), « Concepto y práctica de república en la España moderna. Las tradiciones castellana y catalano-aragonesa », Estudis, 34, pp. 111-148.

261Giralt, Emili (1994), « Manifestacions literàries en defensa de l’alçament camperol de 1688 », Estudis d’Història Agrària, 10, pp. 157-174.

262Gomes Dias, Eurico (2010), Olhares sobre o Mercvrio Portvguez [1663-1667]. Transcrição e comentários, Lisbonne, Imprensa Nacional-Casa da Moeda (2 vol.).

263Gómez-Moriana, Antonio (1968), Derecho de resistencia y tiranicidio. Estudio de una temática en las comedias de Lope de Vega, Saint-Jacques-de-Compostelle, Porto y Cía, Biblioteca Hispánica de Filosofía del Derecho (1).

264Gómez Vozmediano, Miguel Fernando (coord.) [2008], Castilla en llamas: la Mancha comunera. La Guerra de las Comunidades en Castilla La Mancha y Madrid, Guadalajara, ALMUD.

265González Asenjo, Elvira (2005), Don Juan José de Austria y las artes: 1629-1679, Madrid, Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico.

266Goosens, Aline (1997-1998), Les Inquisitions modernes dans les Pays-Bas méridionaux, 1540-1633, Bruxelles, Éditions de l’Université de Bruxelles (2 vol.).

267Gracia Rivas, Manuel (1992), La «Invasión» de Aragón en 1591. Una solución militar a las alteraciones del reino, Saragosse, Diputación General de Aragón, 1992.

268Gradie, Charlotte M. (2000), Tepehuan Revolt of 1616: Militarism, Evangelism & Colonialism in Seventeenth Century Nueva Vizcaya, Salt Lake City, University of Utah Press, 2000.

269Grafe, Regina (2012), Distant Tyranny: Markets, Power, and Backwardness in Spain, 1650-1800, Princeton (NJ), Princeton University Press.

270Grafe, Regina (2013), « Polycentric States. The Spanish Reigns and the “Failures” of Mercantilism », dans Philip J. Stern et Carl. Wennerlind (éd.), Mercantilism Reimagined: Political Economy in Early Modern Britain and Its Empire, Oxford, Oxford University Press, pp. 241-262.

271Granda, Sara (2013), La presidencia del Consejo Real de Castilla, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

272Guardione, Francesco (1907), Storia della rivoluzione di Messina contro la Spagna (1671-1680), Palerme, Reber.

273Guarino, Gabriel (2010), Representing the King’s Splendour: Communication and Reception of Symbolic Forms of Power in Viceregal Naples, Manchester, Manchester University Press.

274Guarino, Gabriel (2013), « Public Rituals and Festivals in Naples, 1503-1799 », dans Tommaso Astarita (dir.), A Companion to Early Modern Naples, Leiden, Brill, pp. 257-279.

275Guillamon, Francisco Javier, Ruíz Ibañez, José Javier (dir.) [2001], Lo conflictivo y lo consensual en Castilla: sociedad y poder político, 1521-1715: homenaje a Francisco Tomás y Valiente, Murcie, Universidad de Murcia,.

276Guillemont, Michèle (2012), « Extension de la privauté aux confins du monde. Les réductions jésuites du Paraguay au temps du favori Jean-Everard Nithard (1665-1669) », xviie Siècle, 256, pp. 487-498.

277Gundersheimer, Werner L. (1966), The Life and Works of Louis Le Roy, Genève, Droz.

278Habermas, Jürgen (1962), Strukturwandel der Öfflentichkeit. Untersuchungen zu einer Kategorie der bürgerlichen Gesellschaft, Neuwied – Berlin, Hermann Luchterhang Verlag.

279Habermas, Jürgen (1977), Storia e critica dell’opinione pubblica, Rome, Laterza [éd. orig. 1962].

280Habermas, Jürgen (1981), Historia y crítica de la opinión pública, Barcelone, Gustavo Gili [éd. orig. 1962].

281Haitsma Mulier, Eco O.G. (1980), The Myth of Venice and Dutch Republican Thought in the Seventeenth Century, Assen, Van Gorkum.

282Hampe, Teodoro (1984), « En torno al levantamiento pizarrista: la intervención del oidor Lisón de Tejada », Revista de Indias, 44 (174), pp. 402-406.

283Haskell, Francis (1980), Patrons and Painters: Art and Society in Baroque Italy, Yale, Yale University Press.

284Henshall, Nicholas (1992), The Myth of Absolutism: Change and Continuity in Early Modern European Monarchy, Londres-New York, Longman.

285Hermant, Héloïse (2012), Guerres de plumes. Publicité et cultures politiques, Madrid, Casa de Velázquez.

286Hermant, Héloïse (2013), « Les mises en récit du soulèvement des Barretines (1687-1690) : construction politique, construction culturelle, construction mémorielle », Cahiers du CRHQ, 4, <http://www.crhq.cnrs.fr/​cahiers/​4/​c4a4-Hermant.pdf>.

287Hermant, Héloïse (2014), « Combattre par la plume. Les écrits politiques soutenant la révolte des Barretines (1687-1690) », Caplletra, 17, pp. 193-214.

288Hernando Sánchez, Carlos José (1994), Castilla y Nápoles en el siglo xvi. El virrey Pedro de Toledo. Linaje, estado y cultura (1532-1553), Salamanque, Junta de Castilla y León.

289Hernando Sánchez, Carlos José (2001a), El reino de Nápoles en el imperio de Carlos V. La consolidación de la conquista, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.

290Hernando Sánchez, Carlos José (2001b), « Teatro del honor y ceremonial de la ausencia. La corte virreinal de Nápoles en el siglo xvii », dans José Alcalá Zamora, Ernest Belenguer Cebria (éd.), Calderón de la Barca y la España del Barroco, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, t. I, pp. 591-674.

291Herrero Sánchez, Manuel (2001), « Una república mercantil en la órbita de la Monarquía Católica (1528-1684). Hegemonía y decadencia del agregado hispano-genovés », dans Bruno Anatra, Francesco Manconi (éd.), Sardegna, Spagna e Stati Italiani nell’Età di Carlo V, Rome, Carocci, pp. 183-200.

292Herrero Sánchez, Manuel (2005a), « La Monarquía Hispánica y la cuestión de Flandes », dans Porfirio Sanz Camañes (éd.), La Monarquía Hispánica en tiempos del Quijote, Madrid, Sílex, pp. 501-527.

293Herrero Sánchez, Manuel (2005b), « La quiebra del sistema hispano-genovés (1627-1700) », Hispania, 65 (219), pp. 115-152.

294Herrero Sánchez, Manuel (2009), « El padre Mariana y el tiranicidio », Torre de los Lujanes, 65, pp. 105-123.

295Herrero Sánchez, Manuel (2012a), « Biografía de Luís de Benavides Carrillo de Toledo, III marqués de Caracena », dans Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia, Madrid, pp. 706-710.

296Herrero Sánchez, Manuel (2012b), « Republican Monarchies, Patrimonial Republics. The Catholic Monarchy and the Mercantile Republics of Genoa and the United Provinces », dans Pedro Cardim, Tamar Herzog, José Javier Ruiz Ibáñez, Gaetano Sabatini (éd.), Polycentric Monarchies. How did Early Modern Spain and Portugal Achieve and Maintain a Global Hegemony?, Eastbourne, Sussex Academic Press, pp. 181-196.

297Herrero Sánchez, Manuel (2013), « Les relations conflictuelles de la monarchie hispanique avec les républiques de Gênes et des Provinces-Unies: structures institutionnelles et bouleversement politique », dans Laurent Bourquin, Philippe Hamon, Alain Hugon, Yann Lagadec (éd.), La politique par les armes, Rennes, PUR, pp. 45-59.

298Herrero Sánchez, Manuel (2014a), « Foreign Communities in the Cities of the Catholic Monarchy: a Comparative Perspective between the Overseas Dominions and Crown of Castile », dans Harald E. Braun et Jesús Pérez Magallón (éd.), The Transatlantic Hispanic Baroque. Complex identities in the Atlantic World, Surrey, Ashgate, pp. 187-204.

299Herrero Sánchez, Manuel (2014b), « La red diplomática de las Provincias Unidas en la Corte española durante la segunda mitad del siglo xvii », Dimensioni e problemi della ricerca storica, 1, pp. 113-143.

300Herrero Sánchez, Manuel, Ben Yessef, Yasmina Rocío, Bitossi, Carlo, Puncuh, Dino (éd.) [2011], Génova y la Monarquía Hispánica (1528-1713), Gênes, Atti de la Società Ligure di Storia Patria (2 vol.).

301Herzog, Tamar (2006), Vecinos y extranjeros. Hacerse español en la Edad Moderna, Madrid, Alianza Editorial.

302Hespanha, Antonio Manuel (1993), La gracia del derecho. Economía de la Cultura en la Edad Moderna, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales.

303Hespanha, Antonio Manuel (1997), « La senda amorosa del derecho », dans Carlos Petit (éd.), Pasiones del jurista. Amor, memoria, melancolía, imaginación, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, pp. 23-73.

304Hohenberg, Paul, Lees, Lynn Hollen (1980), The Making of Urban Europe, 1000-1950, Cambridge, Harvard University Press.

305Hugon, Alain (2009), « Le violet et le rouge. Le cardinal-archevêque Filomarino, acteur de la révolution napolitaine (1647-1648) », Cahiers du CRHQ, 1, <http://www.crhq.cnrs.fr/​cahiers/​1/​c1a4-Hugon.pdf> [consulté le 17/07/2014].

306Hugon, Alain (2011), Naples insurgée, 1647-1648. De l’événement à la mémoire, Rennes, PUR.

307Hugon, Alain (2014a), La insurrección de Nápoles, 1647-1648: la construcción del acontecimiento, Saragosse, Universidad de Zaragoza, 2014 [= trad. esp. de Hugon, 2011].

308Hugon, Alain (2014b), Philippe IV. Le siècle de Vélasquez, Paris, Payot.

309Iannella, Gina (1994), « Les fêtes de la Saint Jean à Naples (1581-1632) », dans Françoise Decroisette, Michel Plaisance (dir.), Les fêtes urbaines en Italie à l’époque de la Renaissance: Vérone, Florence, Sienne, Naples, Paris, Presses Sorbonne Nouvelle, pp. 131-185.

310Ibarra y Oroz, María África (1984), « Casamiento de la infanta Catalina Micaela, hija del rey de España Felipe II, con Carlos Manuel I, duque de Saboya, celebrado en Zaragoza en marzo de 1585 », dans La ciudad de Zaragoza en la Corona de Aragón. Comunicaciones. X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 1976, Saragosse, Institución «Fernando el Católico», vol. 4, pp. 343-357.

311Iglesia Ferreirós, Aquilino (1992), La creación del derecho. Una historia de la formación de un derecho estatal español: manual, Barcelone, Signo, 1992.

312Imhof, Dirk (2010), « Between Philip II and William of Orange: the correspondence of Christopher Plantin (ca 1520-1589) », dans Jeannine De Landtsheer, Henk Nellen (dir.), Between Scylla and Charybdis: Learned Letter Writers Navigating the Reefs of Religious and Political Controversy in Early Modern Europe, Leiden, Brill, pp. 218-232.

313Iñurritegui, José María (1998), La gracia y la república. El lenguaje político de la teología católica y el Príncipe Cristiano de Pedro de Ribadeneira, Madrid, UNED.

314Iñurritegui, José María (2001), « 1707: la fidelidad y los derechos », dans Pablo Fernández Albaladejo (éd.), Los Borbones. dinastía y memoria de nación en la España del siglo xviii, Madrid, Marcial Pons – Casa de Velázquez.

315Iñurritegui, José María (2005), « Las virtudes y el jurista: el Emperador Político de Francisco Solanes y el amor a la patria », dans Jaume Sobrequés (coord.), Actes del 53 Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, Barcelone, Parlament de Catalunya – Museu d’Història de Catalunya, vol. 1, pp. 429-446.

316Iñurritegui, José María (2008), Gobernar la ocasión. Preludio político de la Nueva Planta de 1707, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

317Israel, Jonathan (1995), The Dutch Republic. Its Rise, Greatness, and Fall, 1477-1806, Oxford, Clarendon Press, 1995.

318Israel, Jonathan (2002), Diasporas within a Diaspora: Jews, Crypto-Jews and the World Maritime Empires, 1540-1740, Leiden, Brill.

319Jané Checa, Óscar (2006), França i Calalunya al segle xvii. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Catarroja, Afers.

320Jané Checa, Óscar (2009), Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat. Ideologia i catalanitat a l’empara de França, Catarroja, Afers.

321Janssens, Gustaaf (1989), ‘Brabant in het verweer’: loyale oppositie tegen Spanje’s bewind in de Nederlanden van Alva tot Farnese: 1567-1578, Kortrijk – Heule.

322Janssens, Gustaaf (1993), Don Fernando Alvarez de Toledo, tercer Duque de Alba, y los Países Bajos, Bruxelles, Ministère de la Communauté Flamande.

323Janssens, Gustaaf (1998), « El oficio del rey y la oposición legal en Flandes contra Felipe II », dans Felipe II (1527-1598), Europa y la Monarquía Católica. Actos del Congreso Internacional «Felipe II (1598-1998). Europa dividida: la Monarquía Católica de Felipe II» (Universidad Autonoma de Madrid, abril 1998), Madrid, Parteluz, t. I, pp. 401-412.

324Janssens, Gustaaf (2003), Les comtes d’Egmont et de Hornes : victimes de la répression politique aux Pays-Bas espagnols, Bruxelles, Musée de la Ville de Bruxelles.

325Jarque Martínez, Encarna (2013), « Los “paracronistas” aragoneses en los siglos xvi y xvii », Revista de Historia Jerónimo Zurita, 88, pp. 171-198.

326Jarque Martínez, Encarna, Salas Auséns, José Antonio (1991), Las alteraciones de Zaragoza en 1591, Saragosse, Edizions de l’Astral – El Justicia de Aragón.

327Jerez, José Joaquín (2007), Pensamiento político y reforma institucional durante la guerra de las Comunidades de Castilla (1520-1521), Madrid, Marcial Pons.

328Jouanna, Arlette (1979), « Introduction », dans Étienne Junius Brutus, Vindiciae contra tyrannos. Traduction française de 1581, éd. par Henri Weber, Arlette Jouanna, Julien Perrin, Marguerite Soulié, André Tournon, Genève, Droz.

329Jouhaud, Christian (1985), Mazarinades : la Fronde des mots, Paris, Aubier.

330Jouhaud, Christian, Viala, Alain (éd.) [2002], De la publication entre Renaissance et Lumières, Paris, Fayard.

331Jover Zamora, José María (1950), « Tres actitudes ante el Portugal Restaurado », Hispania, 10, pp. 104-170.

332Kagan, Richard L. (1998), Imágenes urbanas del mundo hispánico, 1493-1780, Madrid, Ediciones El Viso.

333Kamen, Henry (1979), « Una insurrecció oblidada del segle xvii: l’alçament dels camperols catalans de l’any 1688 », Recerques, 9, Barcelone, Curial, pp. 11-28.

334Kamen, Henry (1996), « Conspiracy : a marginal Disorder in the Spain of Philip II », dans Yves-Marie Bercé et Elena Fasano Guarini, Complots et conjurations dans l’Europe moderne, Rome, École française de Rome, pp. 425-437.

335Kantorowicz, Ernst (1957), The King’s Two Bodies: a Study in Medieval Political Theology, Princeton, Princeton University Press ; trad. esp. : Los dos cuerpos del Rey: un estudio de teología política medieval, Madrid, Akal, 2012.

336Kertzer, David (1988), Ritual, politics and power, New Haven – Londres, Yale University Press.

337Knuttel, Willem Pieter Cornelis (1978), Catalogus van de pampfletten-verzameling berustende in de Koninklijke Bibliotheek, Utrecht, Hes.

338Koenigsberger, Helmut (1946), « The revolt of Palermo in 1647 », The Cambridge Historical Journal, 8 (3), pp. 129-144.

339Koenigsberger, Helmut (1971), Estates and Revolutions: Essays in Early Modern European History, New York, Ithaca.

340Labrot, Gérard (2010), Peinture et société à Naples, xvie-xviiie siècle : commandes, collections, marchés, Paris, Champ Vallon.

341Lalinde Abadía, Jesús (1976), Los fueros de Aragón, Saragosse, Librería General.

342Laloy, Émile (1929-1931), La Révolte de Messine, l’expédition de Sicile et la politique française en Italie 1674-1678, Paris, Klinsksieck (3 vol.).

343La Puente, José de (1992), Encomienda y encomenderos en el Perú. Estudio social y político de una institución colonial, Séville, Diputación Provincial de Sevilla.

344Laudani, Simona (1996), La Sicilia della seta. Economia, società e politica, Rome, Donzelli.

345Ledroit, Mathias (2010), « Les ambassadeurs catalans à Madrid en 1640 : chronique d’une guerre annoncée ? », dans Béatrice Perez (coord.), Ambassadeurs, Apprentis espions et Maîtres comploteurs, Paris, PUPS, pp. 333-341.

346Levillier, Roberto (dir.) [1921-1926], Gobernantes del Perú, cartas y papeles, siglo xvi: Documentos del Archivo de Indias, Madrid, Colección de publicaciones Históricas de la Biblioteca del Congreso Argentino (14 vol.).

347Lippmann, Walter (1922), Public Opinion, New York, Harcourt, Brace & C.

348Lisón Tolosana, Carmelo (1991), La imagen del Rey. Monarquía, realeza y poder ritual en la Casa de los Austrias, Madrid, Espasa Calpe.

349Lohmann Villena, Guillermo (1977), Las ideas jurídico-políticas en la rebelión de Gonzalo Pizarro, Valladolid, Universidad de Valladolid.

350Lohmann Villena, Guillermo (1985), « Las leyes Nuevas y sus consecuencias en el Perú », dans Demetrio Ramos Pérez, Manuel Lucena Salmoral (dir.), Historia General de España y América, Madrid, RIALP, t. VII, pp. 417-435.

351Lohr, Charles H. (1988), Latin Aristotle Commentaries, t. II : Renaissance Authors, Florence, Olschki.

352Lopez, Pasquale (1974), Inquisizione, stampa e censura nel regno di Napoli tra 500 e 600, Naples, Ediz. del Delfino.

353López-Rey, José (1959), « A head of Philip IV by Velázquez in a Rubens Allegorical Composition », Gazette des Beaux Arts, 53, pp. 35-44.

354Loredo, Rafael (1940), « El reparto de Gauynarima », Revista Histórica (Lima), 13, pp. 78-124.

355Loredo, Rafael (1942), Alardes y Derramas, Lima, Imprenta Gil.

356Lorenzo Cadarso, Pedro L. (1996), Los conflictos populares en Castilla, s. xvi-xvii, Madrid, Siglo XXI.

357Lowenthal, David (1995), The past is a foreign country, Cambridge, Cambridge University Press.

358Lucena Giraldo, Manuel (2006), A los cuatro vientos. Las ciudades de la América Hispánica, Madrid, Marcial Pons.

359Magoni, Clizia (2007), Fueros e libertà. Il mito della costituzione aragonese nell’Europa moderna, Rome, Carocci.

360Magoni, Clizia (2011), « L’Europe des constitutions dans l’ouvrage de Jacques-Vincent Delacroix (1791-1801) », dans Pierre Serna (éd.), Dire et faire l’Europe à la fin du xviiie siècle, dossier publié dans La Révolution française, 4 (2), <http://lrf.revues.org/​268>.

361Magoni, Clizia (2012), Fueros y libertades. El mito de la constitución aragonesa en la Europa moderna, trad. de Antonio Pérez Martín, Saragosse, El Justicia de Aragón [orig. it., 2007].

362Maíso González, Jesús (1975), « Baltasar Carlos y Zaragoza », Cuadernos de Investigación. Geografía e Historia, 1 (2), pp. 95-100.

363Mancini, Franco (1968), Feste ed apparati civili e religiosi in Napoli dal viceregno alla capitale, Naples, Editrice scientifica italiana.

364Marañón, Gregorio (1948), Antonio Pérez (El hombre, el drama, la época) [1947], Madrid, Espasa-Calpe, 2e éd. (2 vol.).

365Maravall, José Antonio (1963), Las comunidades de Castilla: una primera revolución moderna, Madrid, Revista de Occidente.

366Maravall, José Antonio (1973), « El concepto de monarquía en la Edad Media española », dans Id., Estudios de historia del pensamiento español, Madrid, Instituto de Cultura Hispánica, pp. 69-87.

367Maréchaux, Benoît (2011), « Cultiver l’alternative au système philo-hispanique. Attraction, diffusion et appropriation du modèle vénitien dans la pensée républicaniste génoise du premier xviie siècle », dans Manuel Herrero Sánchez et alii (éd.), Génova y la Monarquía Hispánica, Gênes, Atti della Società Ligure di Storia Patria, vol. 2, pp. 657-693.

368Marino, John A. (2008), «The Zodiac in the streets: inscribing “Buon Governo” in baroque Naples», dans Gary B. Cohen, Franz A.J. Szabo (dir.), Embodiments of Power: Building Baroque Cities in Austria and Europe, New York – Oxford, pp. 203-229.

369Marino, John A. (2011), Becoming Neapolitan: Citizen Culture in Baroque Naples, Baltimore, Johns Hopkins University Press.

370Marongiu, Antonio (1979), I giuramenti tra re e sudditi in Aragona e Navarra, dans Id., Dottrine e istituzioni politiche medievali e moderne. Raccolta, Milan, Giuffré, p. 225-254.

371Marshall, Christopher R. (1998), « Causa di Stravaganza: Order and Anarchy in Domenico Gargiulo’s Revolt of Masaniello », The Art Bulletin, 80 (3), pp. 478-497.

372Martí, Eduard (2008), La Conferència dels Tres Comuns (1697-1714). Una institució decisiva en la política catalana, Vilassar de Mar, Fundació Ernest Lluch – Editorial Milenio.

373Martí, Eduard (2014), « La classe dirigent de Barcelona i la Conferència dels Tres Comuns. Una relectura del poder del Consell de Cent en el tombant del segle xvii », Quaderns d’història, 20, pp. 264-265.

374Martínez Díez, Gonzalo (1997), Bulario de la Inquisición española hasta la muerte de Fernando el Católico, Madrid, Editorial Complutense.

375Martínez Marina, Francisco (1808), Ensayo histórico-crítico sobre la antigua legislación de los reinos de León y Castilla, Madrid, Imprenta de la hija de D. Joaquín Ibarra.

376Martínez Millán, José (2007), La Inquisición española, Madrid, Alianza Editorial.

377Martínez Navas, Isabel (1991), « Proceso inquisitorial de Antonio Pérez », Revista de la Inquisición, 1, pp. 141-200.

378Martínez Ruiz, Enrique (2012), « Algunas consideraciones sobre la crisis del dispositivo militar de la Monarquía Hispánica », dans Porfirio Sanz Camañes (éd.), Tiempo de cambios. Guerra, diplomacia y política internacional de la Monarquía Hispánica (1648-1700), Madrid, Actas, pp. 97-117.

379Maura y Gamazo, Gabriel (1990), Vida y reinado de Carlos II [1911], Madrid, Aguilar.

380Mauro, Ida, Carrió-Invernizzi, Diana, Palos, Joan-Lluís (dir.) [en ligne], Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, exposition virtuelle disponible sur <http://www.ub.edu/​enbach>.

381Mauro, Ida (inédite), Feste e produzione artistica nella Napoli barocca attraverso la Notitia di Andrea Rubino (1648-1669), thèse de doctorat soutenue en 2010 à l’Universitat Autonoma de Barcelona.

382Mauro, Ida (2009), « Crónica festiva de la Nápoles virreinal. La Notitia de Andrea Rubino (1648-1669) », Cuadernos de Historia Moderna, 34, pp. 67-93.

383Mauro, Ida (2010), « Un omaggio della città al viceré: la festa di San Giovanni a Napoli dopo la Rivoluzione di Masaniello (1648-1669) », dans Antonio Castillo, James Amelang (dir), Opinión pública y espacio urbano en la Edad Moderna, Gijón, Trea, pp. 117-136.

384Mauro, Ida (2013), « Cerimonie vicereali nei palazzi della nobiltà napoletana », dans Dimore signorili a Napoli. Palazzo Zevallos Stigliano e il mecenatismo aristocratico dal xvi al xx secolo, Naples, Arte’m, pp. 257-274.

385Mazín, Óscar (2012), « Ascenso político y “travestismo” en la corte del rey de España: un episodio de la trayectoria de don García de Haro, segundo conde de Castrillo », Pedralbes, 32, pp. 79-126.

386Mazzarese Fardella, Enrico, Fatta del Bosco, Laura, Barile Piaggia, Costanza (coord.) [1976], Ceremoniale de’ signori viceré, Palerme, Società siciliana per la Storia Patria, « Documenti per servire alla storia di Sicilia » (Serie 4, 16).

387McIlwain, Charles H. (1990), Costituzionalismo antico e moderno, Bologne, Il Mulino.

388McKay, Ruth (1999), The limits of Royal Authority. Resistance and Obedience in 17th Century Castille, Cambridge, Cambridge University Press.

389McKay, Ruth (2007), Los límites de la autoridad real: resistencia y obediencia en la Castilla del siglo xvii, Valladolid, Junta de Castilla y León.

390Megale, Teresa (1994), « Gli apparati napoletani per la festa di San Giovanni Battista tra Cinque e Seicento », Comunicazioni sociali, 1-2, pp. 191-213.

391Mellet, Paul-Alexis (2007), Les traités monarchomaques (1560-1600), Genève, Droz.

392Mercier, Charles (1993), « Les théories politiques des calvinistes dans les Pays-Bas à la fin du xvie et au début du xviie siècle », Revue d’histoire ecclésiastique, 29, pp. 25-73.

393Merle, Alexandra (2014), « El De Rege de Juan de Mariana (1599) y la cuestión del tiranicidio: un discurso de ruptura? », Criticón, 120-121, pp. 89-102.

394Merle, Alexandra (2015), « Le débat sur la résistance au tyran dans la littérature politique espagnole des Comunidades de Castille à la fin du règne de Philippe II », Atlante. Revue d’études romanes, 2, pp. 72-90.

395Merluzzi, Manfredi (2010), La pacificazione del Regno. Negoziazione e creazione del consenso nella formazione del Perù vicereale (1533-1581), Rome, Viella.

396Merluzzi, Manfredi (2014), Gobernando los Andes. Francisco de Toledo virrey del Perú 1569-1581, Lima, PUCP, Colección Estudios Andinos.

397Merriman, Robert Bigelow (1938), Six Contemporaneous Revolutions, Oxford, Clarendon Press.

398Milhou, Alain (1999), Pouvoir royal et absolutisme dans l’Espagne du xvie siècle, Toulouse, Presses universitaires du Mirail.

399Mineo, Ennio Igor (2001), Nobiltà di stato. Famiglie e identità aristocratiche nel tardo Medioevo. La Sicilia, Rome, Donzelli.

400Mínguez, Víctor, Gonzalez Tornel, Pablo, Chiva, Juan, Rodriguez Moya, Inmaculada (2014), La fiesta barroca. Los reinos de Nápoles y Sicilia (1535-1713), Castellón de la Plana, Universitat Jaume I, coll. « Triunfos barrocos » (3).

401Minguito Palomares, Ana (inédite), Linaje, poder y cultura: el gobierno de Iñigo Vélez de Guevara, VIII. Conde de Oñate en Nápoles (1648-1653), thèse de doctorat soutenue en 2001 à la Universidad Complutense de Madrid.

402Minguito Palomares, Ana (2001), « La política cultural del VIII conde de Oñate en Nápoles (1648-1653) », dans José Alcalá Zamora y Queipo de Llano, Ernest Belenguer Cebrià (dir.), Calderón de la Barca y la España del Barroco, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, t. I, pp. 957-974.

403Minguito Palomares, Ana (2011), Nápoles y el virrey conde de Oñate. La estrategia del poder y el resurgir del reino (1648-1653), Madrid, Sílex.

404Minguito Palomares, Ana (2013), « El relato de una revuelta fracasada. Masaniello y los años del gobierno del virrey conde de Oñate en las crónicas de la época (1647-1653) », dans Cristina Bravo Lozano, Roberto Quirós Rosado (éd.), En tierra de confluencias. Italia y la Monarquía Hispánica. Siglos xvi-xviii, Valence, Albatros Ediciones, pp. 41-50.

405Molas, Pere (1985), « Propaganda y debate político en la revuelta catalana de los Gorretes (1687-1690) », dans Carlos Vicente Moya, Luis Rodríguez Zuñiga, María del Carmen Iglesias Cano (coord.), Homenaje a José Antonio Maravall, Madrid, CSIC, vol. 3, pp. 63-75.

406Molas, Pere (1996), Catalunya i la Casa d’Àustria, Barcelone, Curial.

407Molas, Pere (2004a), L’Alta noblesa catalana a l’Edat Moderna, Vic, Eumo, 2004.

408Molas, Pere (2004b), « La Duquesa de Cardona en 1640 », Cuadernos de Historia Moderna, 29, pp. 133-143.

409Montagut, Tomàs de (2004-2006), « El jurista Domènec d’Aguirre i la memòria del Dret public català », Ius Fugit, 13-14, Saragosse, Institución «Fernando el Católico», pp. 231-249.

410Mörner, Magnus (1986), Actividades políticas y económicas de los jesuitas en el Río de la Plata, trad. de Dora D. de Halperin, Madrid, Hyspamérica éd. orig. 1868.

411Motley, John L. (1859), The Rise of the Dutch Republic. A History, Londres, S.O. Beeton.

412Moura Sobral, Luís de (1996a), « Os Retratos De D. João V e a Tradição do Retrato Da Corte », dans Id., Do Sentido Das Imagens, Lisbonne, Editorial Estampa, pp. 173-185 [1e éd. dans Claro-Escuro, 2-3, 1989, pp. 19-34].

413Moura Sobral, Luís de (1996b), « Non Hai Mai Abastanza: Desenho, Pintura e Prática Académica Na Época do Magnânimo » dans Id., Do Sentido Das Imagens, Lisbonne, Editorial Estampa, pp. 187-196.

414Mout, Marianne Elisabeth Henriette Nicolette (1984), « Het intellectuele milieu van Willem van Oranje », Bijdragen en Mededelingen betreffende de Geschiedenis der Nederlanden, 99 (4), pp. 596-625.

415Mout, Marianne Elisabeth Henriette Nicolette (1987), « Ni Prince, ni État », dans André Stegmann (dir.), Pouvoirs et institutions en Europe au xvie s., Paris, Vrin, pp. 117-126.

416Muñoz, Antoni, Catà, Josep (1999), « El naixement de les Esquadres de Catalunya dins el conflicte bèllic de 1719 », Actes IV Congrés Internacional d’Història local de Catalunya, Barcelone, L’Avenç, pp. 220-231.

417Museo Nazionale di Capodimonte (2008), Dipinti del xvii secolo. La scuola napoletana, Naples, Electa.

418Musi, Aurelio (1976), Finanze e politica nella Napoli del’600: Bartolomeo d’Aquino, Naples, Guida.

419Musi, Aurelio (1998), « Historia urbana y mezzogiorno de Italia en la Edad Moderna: propuesta de un cuestionario », Hispania, 199, pp. 471-488.

420Musi, Aurelio (2002), La rivolta di Masaniello nella scena politica barocca, Naples, Guida, 2e éd.

421Musi, Aurelio, Di Franco, Saverio (éd.) [2006], Mondo antico in rivolta (Napoli 1647-1648), Manduria, Lacaita.

422Muto, Giovanni (2000), « Spazio urbano e identità sociale: le feste del popolo napoletano nella prima età moderna », dans Marco Meriggi, Alessandro Pastore (dir.), Le regole dei mestieri e delle professioni. Secoli xv-xix, Milan, Franco Angeli, pp. 305-325.

423Muto, Giovanni (2013), « Struttura e costi della corte napoletana », dans José-Luis Colomer, Giuseppe Galasso, José Vicente Quirante (dir.), Fiesta y ceremonia en la corte virreinal de Nápoles, siglos xvi y xvii, Madrid, CEEH, pp. 75-102.

424Nader, Helen (1993), Liberty in Absolutist Spain. The Habsburg Sale of Towns, 1516-1700, Baltimore, The Johns Hopkins University Press.

425Netanyahu, Benzion (2001), The Origins of the Inquisition in Fifteenth-Century Spain, New York, Review Books.

426Niccoli, Ottavia (1979), I sacerdoti, i guerrieri, i contadini: storia di un’immagine della società, Turin, Einaudi.

427Nicolas, Jean (2002), La rébellion française. Mouvements populaires et conscience sociale. 1661-1789, Paris, Seuil.

428Nieto Soria, José Manuel (1988), Fundamentos ideológicos del poder real en Castilla (siglos xii-xvi), Madrid, Eudema.

429Novi Chavarria, Elisa (2013), « Cerimoniale e pratica delle “visite” tra arcivescovo e viceré (1600-1670) », dans José-Luis Colomer, Giuseppe Galasso, José Vicente Quirante (dir.), Fiesta y ceremonia en la corte virreinal de Nápoles, siglos xvi y xvii, Madrid, CEEH, pp. 287-305.

430Nubola, Cecilia, Würgler, Andreas (coord.) [2002], Suppliche e gravamina. Politica, amministrazione, giustizia in Europa, secoli 14-18, Bologne, Il Mulino.

431Nubola, Cecilia (coord.) [2004], Forme della comunicazione política in Europa nei secoli 15-18: suppliche, gravamina, lettere, Bologne, Il Mulino.

432Nubola, Cecilia (coord.) [2007], Operare la resistenza: suppliche, gravamina e rivolte in Europa (secoli 15-19), Bologne, Il Mulino.

433Pacini, Arturo (1990), I presupposti politici del «secolo dei Genovesi»: la Riforma del 1528, Gênes, Società Ligure de Storia Patria.

434Pacini, Arturo (2012), 1547. La congiura Fieschi, Rome, Laterza.

435Pagden, Anthony (1997), Señores de todo el mundo. Ideologías del imperio en España, Inglaterra y Francia (en los siglos xvi, xvii y xviii), Barcelone, Península.

436Palermo, Daniele (2009), Sicilia 1647: Voci, esempi, modelli di rivolta, Palerme, Associazione Mediterranea.

437Palermo, Francesco (1846), « Documenti sulla storia economica e civile del Regno, cavati dal Carteggio degli Agenti del Granduca di Toscana in Napoli », Archivio Storico Italiano, 9, pp. 243-355.

438Palos, Joan-Lluís (1997), Els juristes i la defensa de les constitucions. Joan Pere Fontanella (1575-1649), Vic, Eumo Editorial, pp. 122-138.

439Palos, Joan-Lluís (2010), La mirada italiana. Un relato visual del imperio español en la corte de sus virreyes en Nápoles, Valence, Universitat de Valencia.

440Palos, Joan-Lluís, Carrió-Invernizzi, Diana (éd.) [2008], La Historia Imaginada. Construcciones visuales del pasado en la Edad Moderna, Madrid, Centro de Estudios de Europa Hispánica.

441Palos, Joan-Lluís, Fraga, Joana (2012), « Tres capitales virreinales: Nápoles, Lisboa y Barcelona », dans Pedro Cardim et Joan-Lluís Palos (éd.), El mundo de los virreyes en las monarquías de España y Portugal, Madrid-Francfort, Iberoamericana-Vervuert, pp. 345-390.

442Parker, Geoffrey (2002), « 1567: the end of the Dutch Revolt? », dans Ana Crespo Solana et Manuel Herrero Sánchez (dir.), España y las 17 Provincias de los Países Bajos. Una revisión historiográfica (xvi-xviii), Cordoue, Universidad de Córdoba, Ministerio de Asuntos Exteriores y Fundación Carlos de Amberes, pp. 269-290.

443Pastells, Pablo (1912), Historia de la Compañía de Jesús en la provincia del Paraguay (Argentina, Paraguay, Uruguay, Perú, Bolivia y Brasil) según los documentos originales del Archivo General de Indias, Madrid, Librería General de Victoriano Suárez.

444Pecchioli, Renzo (1983), Dal «mito» di Venezia all’ «ideologia americana». Itinerari e modelli della storiografia repubblicana dell’età moderna, Venise, Marsilio.

445Pérez, Joseph (1970), La révolution des « Comunidades » de Castilla (1520-1521), Bordeaux, Féret & Fils.

446Pérez, Joseph (1977), Los movimientos, precursores de la emancipación en Hispanoamérica, Madrid, Alhambra.

447Pérez Fernández, Isacio (1988), Bartolomé de las Casas en Perú, Cuzco, CERA Las Casas.

448Pérez Gómez, Antonio (1959), Antonio Pérez, escritor y hombre de Estado, por Antonio Pérez bibliófilo. Bibliografía razonada, Valence, Cieza.

449Pérez Préndes y Muñoz De Arracó, José Manuel (1989), La Monarquía Indiana y el Estado de derecho, Valence, Asociación Francisco López de Gómara.

450Pérez Samper, María Ángeles (1992), Catalunya i Portugal el 1640: dos pobles en una cruïlla, Barcelone, Curial.

451Pérez de Tudela, Juan (1958), « La gran reforma carolina de las Indias en 1542 », Revista de Indias, 73-74, pp. 463-509.

452Pérez Villanueva, Joaquín, Escandell Bonet, Bartolomé (dir.) [1984-2000], Historia de la Inquisición en España y América, Madrid, Centro de Estudios Inquisitoriales (3 vol.).

453Petrarca, Valerio (1986), La festa di San Giovanni Battista a Napoli nella prima metà del Seicento. Percorso, macchine, immagini, scrittura, Palerme, STASS.

454Petrocchi, Massimo (1954), La rivoluzione cittadina messinese del 1674, Florence, Le Monnier.

455Pidal, Marqués de [Pedro José Pidal Carniado] (1890), « La poesía castellana en los siglos xiv y xv », dans Estudios literarios de D. Pedro José Pidal, primer Marqués de Pidal, Madrid, Imprenta y Fundición de M. Tello, vol. 1, pp. 191-352 [éd. orig. 1851].

456Pidal, Marqués de [Pedro José Pidal Carniado] (1862-1863), Historia de las alteraciones de Aragón en el reinado de Felipe II, Madrid, Imprenta de J. Martín Alegría (3 t.) [éd. moderne de Guillermo Redondo Veintemillas et Esteban Sarasa Sánchez, Saragosse, El Justicia de Aragón, 2001, 3 t.].

457Pieri, Piero (1939), La storia di Messina nello sviluppo della sua vita comunale, Messine, D’Anna.

458Pilo, Rafaella (2010), Juan Everardo Nithard y sus «Causas no causas». Razones y pretextos para el fin de un valimiento, Madrid, Sílex.

459Pincus, Steven (1995), « The English debate over universal monarchy », dans John Robertson (éd.), A Union for Empire. Political Thought and the British Union of 1707, Cambridge, Cambridge University Press.

460Pino Ycaza, Gabriel (1951), El muy magnifico señor don Gonzalo Pizarro, Guayaquil, Universidad de Guayaquil.

461Pladevall, Antoni (1987), Centelles. Aproximació a la seva història, Centelles, Ajuntament de Centelles.

462Pocock, John Greville Agard (2002), El momento maquiavélico, Madrid, Tecnos.

463Pons i Alzina, Joan, Serra i Puig, Eva (2008), La Junta General de Braços de 1713. L’ambaixada Dalmases i altra documentació (1713-1714), Barcelone, Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia.

464Pons Alòs, Vicente (2008), « Aportación a la historia familiar de tres juristas valencianos: Cristóbal Crespí de Valldaura, Llorenç Mateu y Sanz y Josep Llop », dans Remedios Ferrero Micó, Lluis Guia Marin (éd.), Corts i parlaments de la Corona d’Aragó. Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta, Valence, Universitat de Valencia, pp. 19-42.

465Postma, Falken (2000), « Granvelle, Viglius en de adel (1555-1567) », dans Krista De Jonge, Gustaaf Janssens (dir.), Les Granvelle et les anciens Pays-Bas, Louvain, Presses Universitaires de Louvain, pp. 157-176.

466Prestage, Edgar (1920), Correspondência diplomática de Francisco de Sousa Coutinho durante a sua embaixada em Holanda, Coimbra, Imprensa da Universidade de Coimbra.

467Puig, Eduard (inédite), Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705), thèse de doctorat soutenue en 2011 à l’Universitat Pompeu Fabra.

468Puig, Eduard (2008), « Les insaculacions de la Diputació del General de Catalunya: els cas dels germans Saiol i Josep Ciges (1687-1688) », Pedralbes, 28, pp. 673-688.

469Puig, Eduard (2012), « La revolta dels Barretines i les institucions catalans », communication présentée au XI Congrès d’Història de Barcelona- La ciutat en xarxa (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1-3 desembre de 2009), résumée dans Presencia i lligans territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana, nº 18 de Barcelona quaderns d’història, pp. 343-344.

470Quarleri, Lia (2008), « La legitimación política de la violencia. La guerra justa contra la resistencia jesuítico-guarani », dans Enrique N. Cruz et Carlos D. Paz (dir.), Estudios sobre Resistencia y Rebelión en la Argentina de la Puna Argentina al Atlántico en el Período Colonial, dossier publié dans le nº 4 de l’Anuario del Centro de Estudios Indígenas y Coloniales, pp. 50-75.

471Raggio, Osvaldo (1995), « Visto dalla periferia. Formazioni politiche di antico regime e stato moderno », dans Maurice Aymard (coord.), Storia d’Europa, t. IV : L’età moderna. Secoli xvi-xviii, Turin, Einaudi, pp. 483-527.

472Rak, Michele (2012), A dismisura d’uomo: la festa barocca a Napoli, Palerme, Due punti.

473Ramos, João de Deu, Madeira Santos, Maria Emilia (1965), Relações Diplomáticas entre Portugal e Veneza (1641-1649), Lisbonne, Instituto de Alta Cultura.

474Ramos Coelho, José (1889-1890), História do Infante D. Duarte: irmão de El Rey D. João IV, Lisbonne, Academia Real das Ciências (2 vol.).

475Ranke, Leopold Von (1877), Die Osmanen und die Spanisch e Monarchie im 16 und 17 Jahrhundert, en Sämmtliche Werke, Leipzig, Duncker und Humblot.

476Reglà, Joan (1956), Els virreis de Catalunya, Barcelone, Teide.

477 (1966), El bandolerisme català del Barroc, Barcelone, Edicions 62.

478Reinhard, Wolfgang (coord.) [1997], Las elites de poder y la construcción del Estado, Madrid, Fondo de Cultura Económica.

479Reis Torgal, Luis (1982), Ideologia Política e Teoria do Estado na Restauração, Coimbra, Biblioteca Geral da Universidade de Coimbra (2 vol.).

480Reumont, Alfred Von (1854), The Carafas of Maddaloni: Naples under spanish dominion, Londres, Bohn.

481Ribot García, Luis Antonio (1982), La revuelta antiespañola de Mesina. Causas y antecedentes (1591-1674), Valladolid, Universidad de Valladolid.

482Ribot García, Luis Antonio (2004), « Conflicto y lealtad en la Monarquía Hispánica durante el siglo xvii », dans Francisco José Aranda Pérez (éd.), La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo xvii, Ciudad Real, Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 39-66.

483Ribot García, Luis Antonio, De Rosa, Luigi (éd.) [1997], Ciudad y mundo urbano en la época moderna, Madrid, Actas.

484Rivero Rodríguez, Manuel (2004), « Italia en la monarquía hispánica (siglos xvi-xvii) », Studia historica. Historia moderna, 26, pp. 19-41.

485Rivero Rodríguez, Manuel (2011), La edad de oro de los virreyes. El virreinato en la Monarquía Hispánica durante los siglos xvi y xvii, Madrid, Akal.

486Rodríguez de Ceballos, Antonio (2009-2010), « Velázquez y las ermitas del Buen Retiro: entre el eremitismo religioso y el refinamiento cortesano », Atrio, 15-16, pp. 135-148.

487Rodríguez Moya, Inmaculada (2008), « Lusitania Liberata. La guerra libresca y simbólica entre España y Portugal, 1639-1668 », dans Rafael García Mahíques, Vicente Fr. Zuriaga Senent (éd.), Imagen y cultura. La interpretación de las imágenes como Historia cultural, Valence, Biblioteca Valenciana, vol. 1, pp. 1377-1392.

488Romero de Juseu y Lerroux, José (1960), El Toisón de Oro. Orden dinástica de los duques de Borgoña, Madrid, Viuda de Galo Sáez.

489Roorda, Daniel Jeen (1969), « Party and Faction. The riots of 1672 in the towns of Holland and Zealand, a trail of strength between parties and factions », Acta Historiae Neerlandica, 2, pp. 188-222.

490Rosaldo, Renato (1989), Culture and Truth: the Remaking of Social Analysis, Boston, Beacon Press.

491Rovito, Pier Luigi (1986), « La Rivoluzione Costituzionali di Napoli », Rivista Storica Italiana, 98 (2), pp. 367-462.

492Ruiz Ibáñez, José Javier (coord.) [2009], Las milicias del rey de España. Sociedad, política e identidad en las Monarquías Ibéricas, México – Madrid, Fondo de Cultura Económica.

493Ruiz Ibáñez, José Javier (2014), « Les acteurs de l’hégémonie hispanique, du monde à la péninsule Ibérique », Annales, histoire, sciences sociales, 4, pp. 927-954.

494Ruiz Ibáñez José Javier, Vincent, Bernard (2007), Los siglos xvi-xvii. Política y Sociedad. Historia de España 3 milenio, Madrid, Síntesis.

495Ruiz Martín, Felipe (1949), « La expulsión de los judíos del reino de Nápoles », Hispania, 9, pp. 54-76.

496Ruiz Martín, Felipe (1956), « Fernando el Católico y la Inquisición en el Reino de Nápoles: génesis de un mito », dans Pensamiento, política internacional y religiosa de Fernando el Católico. V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Estudios II, Saragosse, Institución «Fernando el Católico», 1956, pp. 332-336.

497Sabaté, Flocel (2006), « El somatén en la Cataluña medieval », Clio & Crimen, 3, pp. 209-304.

498Saitta, Antonio (1974), Messina antispagnola, Catane, Giannotta.

499Sales, Nuria (1989), Els segles de la decadència, t. IV de Pierre Vilar (dir.), Història de Catalunya, Barcelone, Edicions 62.

500Salinero, Gregorio (éd.) [2005], Mezclado y sospechoso. Movilidad e identidades, España y América (siglos xvi-xviii), Madrid, Collection de la Casa de Velázquez (90).

501Salinero, Gregorio (2014), La trahison de Cortés. Désobéissances, procès politiques et gouvernement des Indes de Castille, seconde moitié du xvie siècle, Paris, Presses Universitaires de France.

502Sallmann, Jean-Michel (1994), Naples et ses saints à l’âge baroque (1540-1750), Paris, Presses Universitaires de France.

503Salomone Marino, Salvatore (1895), Alcuni documenti relativi alla ribellione di Messina (1669-1679), Palerme, Vena.

504Salomone Marino, Salvatore (1907), La rivoluzione di Messina contro la Spagna: Storia e documenti, dans Archivio Storico Siciliano, nuova serie anno XXXII, pp. 549-580.

505Sanabre, Josep (1956), La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa 1640-1659, Barcelone, Acadèmia de Bones Lletres.

506Sánchez León, Pablo (2002), « La constitución histórica del sujeto comunero: orden absolutista y lucha por la incorporación estamental en las ciudades de Castilla, 1350-1520 », dans Fernando Martínez Gil (éd.), En torno a las comunidades de Castilla: actas del Congreso Internacional Poder, Conflicto y Revuelta en la España de Carlos I, Cuenca, Universidad de Castilla La Mancha, pp. 159-208.

507Sánchez-Marcos, Fernando (1976), « Los intentos de Barcelona en 1660-1661 de recuperar su status constitucional anterior a 1640 », Mayurqa, 15, pp. 115-136.

508Sánchez-Marcos, Fernando (1982), « El autogobierno perdido en 1652: le control por Madrid de la vida política en Cataluña durante el virreinato de don Juan de Austria (1653-1656) », Pedralbes, 2, pp. 101-126.

509Sbriccoli, Mario (1974), Crimen laesae maiestatis. Il problema del reato politico alle soglie della scienza penalistica moderna, Milan, Giuffré.

510Scalisi, Lina (1998), Obbedientissime ad ogni ordine. Tra disciplina e trasgressione, il monastero di Santa Lucia in Adrano, secoli xvi-xviii, Catane, Domenico Sanfilippo editore.

511Scalisi, Lina (2001), Ai piedi dell’altare: politica e controllo religioso nella Sicilia d’età moderna, Corigliano Calabro, Meridiana Libri.

512Scalisi, Lina (2004), Il controllo del sacro. Poteri e istituzioni concorrenti nella Palermo del Cinque e Seicento, Rome, Viella.

513Schaub, Jean-Frédéric (1994), « La crise hispanique de 1640. Le modèle des “révolutions périphériques” en question (note critique) », Annales, 1994, 49 (1), pp. 219-239.

514Schaub, Jean-Frédéric (2001), Le Portugal au temps du Comte-Duc d’Olivares, 1621-1640 : le conflit de juridictions comme exercice de la politique, Madrid, Casa de Velázquez.

515Schaub, Jean-Frédéric (2012), « La Monarquía Hispánica. Ideas para un planteamiento comparativo », dans Óscar Mazín Gómez (éd.), Las representaciones del poder en las sociedades hispánicas, México, El Colegio de México, pp. 211-228.

516Schillinger, Jean (1992), « La Franche-Comté et les enjeux diplomatiques du Cercle de Bourgogne à la Diète de Ratisbonne 1667-1674 », Revue d’Histoire Moderne et Contemporaine, 39, pp. 531-550.

517Schmitt, Jean-Claude (2002), Le corps des images. Essais sur la culture visuelle au Moyen Âge, Paris, Gallimard.

518Schulze Schneider, Ingrid (2008), La leyenda negra de España. Propaganda en la Guerra de Flandes, 1566-1584, Madrid, Editorial Complutense.

519Secretan, Catherine (1990), Les privilèges, berceau de la liberté. La Révolte des Pays-Bas, aux sources de la pensée politique moderne, Paris, Librairie philosophique Vrin.

520Sellers-García, Sylvia (2014), Distance and Documents at the Spanish Empire’s Periphery, Stanford, Stanford University Press.

521Sempere y Guarinos, Juan (1821), Biblioteca española económico-política, Madrid, Imprenta A. Sancha, t. IV.

522Serra, Eva (1991), « 1640: una revolució política. La implicació de les institucions », dans Id. (coord.), La Revolució catalana de 1640, Barcelone, Crítica, pp. 1-65.

523Serra, Eva, Torres, Xavier (dir.) [1997], Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, t. IV : Crisi institucional i canvi social. Segles xvi i xvii, Barcelone, Enciclopèdia Catalana.

524Serrano, Alberto (2013), « Imagen e iconografía de las exequias del príncipe Baltasar Carlos en Zaragoza en 1646 », Imago: revista de emblemática y cultura visual, 5, pp. 101-109.

525Serrano Mangas, Fernando (2001), La encrucijada portuguesa. Esplendor y quiebra de la unión ibérica en las Indias de Castilla (1600-1668), Badajoz, Diputación.

526Serrano Martín, Eliseo (1996), « Imágenes del poder en las ceremonias y fiestas públicas zaragozanas del siglo xvi: la visita de Felipe II en 1563 », dans María Isabel Falcón Pérez (coord.), El poder real en la Corona de Aragón (Siglos xiv-xvi), Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre de 1993), Saragosse, Diputación General de Aragón, t. I, vol. 3, pp. 479-492.

527Serrano Martín, Eliseo (2008), « No demandamos sino el modo. Los juramentos reales en Aragón en la Edad Moderna », Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 28 (2), pp. 435-463.

528Serrano Martín, Eliseo (2011), « Imágenes del rey e identidad del reino en los rituales y celebraciones públicas en Aragón en el siglo xvi », Obradoiro de Historia Moderna, 20, pp. 43-71.

529Siciliano, Anna (1938-1939), « Sulla rivolta di Palermo del 1647 », Archivio Storico Sciliano, 61-62, pp. 183-303.

530Silva Prada, Natalia (2007), La política de una rebelión. Los indígenas frente al tumulto de 1692 en la Ciudad de Mexico, México, El Colegio de México.

531Simon i Tarrés, Antoni (1990), Els origens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelone, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

532Simon i Tarrés, Antoni (2008), Pau Claris, líder d’una classe revolucionària, Barcelone, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

533Simon i Tarrés, Antoni (2011), Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea, Valence, PUV.

534Simon i Tarrés, Antoni (2013), « Los desterrados catalanes en Italia durante la Guerra de Separación de Catalunya (1640-1652) », Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 33, pp. 89-105.

535Skinner, Quentin (1978), The Foundations of Modern Political Thought, vol. 2 : The Age of Reformation, Cambridge, Cambridge University Press.

536Smolderen, Luc (1972), La statue du duc d’Albe à Anvers par Jacques Jonghelinck, 1571, Bruxelles, Palais des Académies.

537Solano Camón, Enrique (2013), « Los últimos cronistas de Aragón: una construcción literaria entre la permanencia y el cambio », Revista de Historia Jerónimo Zurita, 88, pp. 145-170.

538Soler i Fonrodona, Rafael (1980), « Els Ducs de Cardona i Mataró l’any 1626 », Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 9, pp. 14-23.

539Speck, William, (1995), « Britain and the Dutch Republic », dans Karel Davids, Jan Lucassen (éd.), A Miracle Mirrored. The Dutch Republic in European Perspective, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 173-198.

540Strazzullo, Franco (1961), I diari dei cerimonieri della Cattedrale di Napoli. Una fonte per la storia di Napoli, Naples, Agar.

541Suárez Quevedo, Diego (2008), « Pintura e imprenta a inicios de la escisión portuguesa. Velázquez y la imagen de la monarquía de Felipe IV », Anales de Historia del Arte, volumen extraordinario, pp. 229-244.

542Tanis, James, Horst, Daniel (1993), Images of Discord. A graphic interpretation of the opening decades of the Eighty Year’s War. De Tweedracht verbeeld. Prentkunst als propaganda aan het begin van de Tachtigjarige Oorlog, Grand Rapids, Bryn Mauwr College.

543Thomas, Werner, de Groof, Bert (éd.) [1992], Rebelión y Resistencia en el Mundo Hispánico del Siglo xvii, Louvain, Leuven University Press.

544Thompson, Irving A. Anthony (2001), « Castilla, España y la Monarquía la comunidad política de la patria natural a la patria nacional », dans Richard Kagan, Geoffrey Parker (éd.), España, Europa y el mundo atlántico: homenaje a John H. Elliott, Madrid, Marcial Pons, pp. 177-216.

545Tilly, Charles (1992), Coerción, capital y los Estados europeos, 990-1990, Madrid, Alianza.

546Toniolo, Alberta (1997), « El govern urbà i la producció gremial », dans Eva Serra et Xavier Torres (éd.), Història, politica, societat i cultura dels països catalans: crisi institucional i canvi social, segles xvi i xvii, Barcelone, Enciclopèdia catalana.

547Torras i Tilló, Santi (inédite), Els Ducs de Cardona; art i poder (1575-1690). Una proposta d’estudi i d’aproximació a la història, art i cultura a l’entorn de la casa ducal en època moderna, thèse de doctorat soutenue en 1997 à l’Universitat Autònoma de Barcelona.

548Torras i Tilló, Santi (1993), « El marquès d’Aitona i les arts; una visió des de l’epistolari de Rafael Vilosa, 1656-1663 », Locus Amoenus, 2, pp. 181-189.

549Torras i Tilló, Santi (2012), Pintura catalana del Barroc: l’auge col-leccionista i l’ofici del pintor al segle xvii, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

550Torres, Xavier (2006), La Guerra dels Segadors, Vic, Eumo Editorial.

551Tovar Martín, Virginia (1980), « El real monasterio de nuestra señora de Montserrat de Madrid y su terminación en el siglo xviii », Villa de Madrid, 18, pp. 47-56.

552Tracy, James D. (1990), Holland under the Habsburg Rule, 1506-1566: The Formation of a Body Politic, Berkeley, University of California Press.

553Trujillo, Oscar José (2008), « Facciones, parentesco y poder: la élite de Buenos Aires y la rebelión de Portugal de 1640 », dans Bartolomé Yun Casalilla (dir.), Las redes del Imperio. Elites sociales en la articulación de la Monarquía Hispánica, 1492-1714, Madrid, Marcial Pons Historia, pp. 341-358.

554Turchetti, Mario (2001), Tyrannie et tyrannicide de l’Antiquité à nos jours, Paris, PUF.

555Valdeavellano, Luis García de (1984), Curso de historia de las instituciones españolas, Madrid, Alianza Editorial.

556Valladares, Rafael (1994), Felipe IV y la Restauración de Portugal, Malaga, Algazara.

557Valladares, Rafael (1998a), La rebelión de Portugal. Guerra, conflicto y poderes en la Monarquía Hispánica (1640-1680), Valladolid, Junta de Castilla y León.

558Valladares, Rafael (1998b), Teatro en la guerra. Imágenes de Príncipes y Restauración de Portugal, Badajoz, Departamento de publicaciones.

559Van Durme, Maurice (2000), « Les Granvelle au service des Habsbourg », dans Krista De Jonge, Gustaaf Janssens (dir.), Les Granvelle et les anciens Pays-Bas, Louvain, Presses Universitaires de Louvain, pp. 11-82.

560Van Gelderen, Martin (1991), Op zoek naar de republiek. Politiek Denken tijdens de Nederlandse opstand (1555-1590), Verloren, Hilversum ; trad. anglaise : The Political thought of the Dutch Revolt, 1555-1590, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.

561Van Gelderen, Martin (1999), « From Domingo de Soto to Hugo Grotius: Theories of Monarchy and Civil Power in Spanish and Dutch Political Thought », Il Pensiero Politico, 23, pp. 186-206.

562Van Gelderen, Martin (2009), « Mare liberum: Hugo Grocio, entre la defensa del colonialismo y los derechos de “otros”», Pedralbes, 29, pp. 195-212.

563Van Nierop, Henk (1999), « The Nobility and the Revolt of the Netherlands: between Church and King, and Protestantism and Privileges », dans Henk Van Nierop, Philip Benedict, Guido Marnef, Marc Venard (éd.), Reformation, Revolt and Civil War in France and the Netherlands 1555-1585, Amsterdam, Académie Néerlandaise Royale des Sciences, pp. 83-98.

564Van Vloten, Johannes (1864), Nederlandsche geschiedzangen, Amsterdam, Schadd (2 vol.).

565Varón Gabai, Rafael (1997), Francisco Pizarro and his brothers: the illusion of power in sixteenth-century Peru, Norman, University of Oklahoma Press.

566Vauchez, André (1999), « Les images saintes : représentations iconographiques et manifestations du sacré », dans Id., Saints, prophètes et visionnaires. Le pouvoir surnaturel au Moyen Âge, Paris, Albin Michel, pp. 79-91.

567Venturi, Franco (2001), Utopia e riforma nell’illuminismo [1970], Turin, Einaudi.

568Versele, Julie (2004a), Louis del Rio (1537-1578). Reflets d’une période troublée, Bruxelles, Éditions de l’Université de Bruxelles.

569Versele, Julie (2004b), « Rapport de Gerónimo de Roda sur le fonctionnement du Conseil des Troubles aux Pays-Bas, suivi de suggestions pour sa réforme (s.d.-1571 ?) », Bulletin de la Commission Royale d’Histoire, 170, pp. 169-191.

570Versele, Julie (2006), « Las razones de la elección de Don Luís de Requesens como gobernador general de los Países Bajos tras la retirada del duque de Alba (1573) », Studia Historica. Historia Moderna, 28, pp. 259-276, en ligne sur <http://campus.usal.es/​~revistas_trabajo/​index.php/​Studia_Historica/​article/​viewFile/​4896/​4934>.

571Versele, Julie (2009), « Claude Bélin de Chasnoy et le Conseil des Troubles “institué par le duc d’Albe” aux Pays-Bas, 1567-1568 », dans Laurence Delobette, Paul Delsalle (dir.), La Franche-Comté et les anciens Pays-Bas, xiiie-xviiie siècles, t. I : Aspects politiques, diplomatiques, religieux et artistiques, Besançon, Presses Universitaires de Franche-Comté, pp. 195-208.

572Vidal Pla, Jordi (1984), Guerra del Segadors i crisi social, Barcelona, Barcelone, Edicions 62.

573Viejo, Julián (1996), « Domingo de Aguirre: la defensa de una constitución de libertades », dans Pablo Fernández Albaladejo (éd.), El mundo hispánico en el siglo de las Luces, Madrid, Editorial Complutense, Sociedad Española de Estudios del Siglo xviii, t. II, pp. 1343-1348.

574Vigiano, Valentina (2004), L’esercizio della politica: La città di Palermo nel Cinquecento, Rome, Viella.

575Vilar, Pierre (1973), Catalunya dins l’Espanya moderna, t. II, Barcelone, Edicions 62.

576Villacañas, José Luis (2005), « Republicanismo clásico en España: las razones de una ausencia », Journal of Spanish Cultural Studies, 6 (2), pp. 163-183.

577Villari, Rosario (1973), La rivolta antispagnola a Napoli: Le origini (1585-1647), Rome – Bari, Laterza.

578Villari, Rosario (1985), « Masaniello: contemporary and recent interpretations », Past and Present, 108, pp. 117-132.

579Villari, Rosario (1993), « El rebelde », dans Id. (éd.), El hombre barroco, Madrid, Alianza, pp. 135-162.

580Villari, Rosario (1994), Per il re o per la patria. La fedeltà nel Seicento, Rome – Bari, Laterza.

581Villari, Rosario (2003), Un sogno di libertà. Napoli nel declino di un impero. 1585-1648, Milan, Mondadori [rééd. 2012].

582Villari, Rosario (2012), Un sogno di libertà. Napoli nel declino di un impero. 1585-1648, Milan, Mondadori.

583Villanueva, Jesús (2004), Política y discurso histórico en la España del siglo xvii. Las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña, Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante.

584Vincent, Jean Barthélémy (1867), Essai sur l’histoire de l’imprimerie en Belgique, depuis le xve jusqu’à la fin du xviiie siècle, Bruxelles, Delfosse.

585Visceglia, Maria Antonietta (1995), « Rituali religiosi e gerarchie politiche a Napoli in età moderna », dans Paolo Macry, Angelo Massafra (dir.), Fra storia e storiografia. Scritti in onore di Pasquale Villani, Bologne, Il Mulino, pp. 587-619.

586Vitale, Giuliana (2006), Ritualità monarchica, cerimonie e pratiche devozionali nella Napoli aragonese, Salerne, Laveglia.

587Weststeijn, Arthur (2012), Commercial Republicanism in the Dutch Golden Age. The Political Thought of Johan & Pieter de la Court, Leiden – Boston, Brill.

588Yun Casalilla, Bartolomé (2004), Marte contra Minerva: el precio del imperio español, c. 1450-1600, Barcelone, Crítica.

589Yun Casalilla, Bartolomé (éd.) [2009], Las redes del Imperio. Élites sociales en la articulación de la Monarquía Hispánica, 1492-1714, Madrid, Marcial Pons.

590Zaragoza Pascual, Ernesto (1988), « Abadologio del monasterio de San Martín de Madrid (1594-1835) », Anales del Instituto de Estudios madrileños, 25, pp. 151-182.

591Zaragoza Pascual, Ernesto (1990), « El monasterio de Montserrat de Madrid y sus abades (1641-1800) », Anales del Instituto de Estudios madrileños, 28, pp. 555-580.

592Zaragoza Pascual, Ernesto (1992), « El primer plano del monasterio de Montserrat de Madrid », Anales del Instituto de Estudios Madrileños, 31, pp. 353-359.

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search