Version classiqueVersion mobile

Jordi Pere Cerdà

 | 
Cinto Carrera
, 
Teresa Dalmau
, 
Marie Grau
, 
et al.

Per una estètica del despertar a propòsit de Dietari de l’alba

Pour une esthétique du réveil (à propos de Dietari de l’alba)

Vicenç Llorca

Résumé

Dans Dietari de l’alba culminent les trois composantes de la poésie de Jordi Pere Cerdà : le lyrisme de l’aube, l’espace symbolique de Cerdagne, la parole poétique créatrice de l’homme. L’organisation du journal intime nous achemine, au fil des mots, d’un état préconscient où l’érotisme unit les amants aux éléments et les rend féconds, à l’avènement cosmique de la vie : naissance et mort, deuil et espérance, pour déboucher, purifiées par l’eau, sur le sens mythique de la naissance, l’utopie du réveil.

Texte intégral

1L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà beu de tres nuclis fonamentals de sentit. En primer lloc, d’una concepció del temps marcada pel que podríem anomenar un lirisme d’alba, és a dir, per una transfiguració de la realitat a través de la imatge poètica que condueix al naixement de la llum. Per aquest motiu, sovint les seves obres ens traslladen al moment del deixondiment, és a dir, a aquell subtil pas del son a la consciència, a aquell instant en què les ombres van mostrant, mentre desapareixen, el relleu de les coses. La seva poesia conjuga d’aquesta manera la màgia d’un despertar ple de secrets amb la ferida de la llum que desvetlla la consciència de la realitat.

2En segon lloc, s’escenifica en un espai que no tan sols obra de suport, sinó que adquireix una valor simbòlic. Parlem del Pirineu i, més concretament, del Pirineu oriental de la Cerdanya, determinat pel contrast entre l’amplitud reblerta de vida del pla i l’estretor dels espais cedits a l’altitud de les muntanyes. I és un pla i una muntanya amb líquid: el riu. Recordo en una ocasió que el mateix autor em confessà que la seva terra era el Segre. Bella paradoxa sempre de definir la nostra terra entorn de l’aigua, com a símbol de la vida.

3En tercer lloc, per a l’autor la paraula poètica no és només un mitjà d’expressió humana, sinó sobretot de construcció humana. Per aquesta raó, el seu món poètic és essencialment moral. La seva paraula observa el comportament i les actituds humanes, i confia, com en el classicisme grec, en el logos no tan sols com un revelador de veritats, sinó també com un constructor d’utopia. En la paraula jo, cap el nosaltres. I aquest nosaltres és un projecte obert i per fer.

4Aquests tres vectors de força els observem en un dels seus millor llibres i, val a dir, un dels millors poemaris dels anys seixanta a la literatura catalana : Dietari de l’alba, publicat per primer cop a Barcino l’any 66, i reeditat per Columna el 87. Com si d’un dietari es tractés, el poeta fa avançar a l’entorn de 20 poemes una experiència temporal determinada per la metàfora de l’alba com a símbol de l’origen. L’alba comporta, en el primer moviment del llibre, una ambientació d’ensomni, de pre-consciència, de gest primer, a voltes pur, en què l’erotisme de la dona estimada esdevé el símbol de la fecunditat de la Terra i cristal·lització de l’origen de l’home en la seva connexió primigènia amb els elements. Originals i intenses, les imatges encadenen símils que tenen la seva arrel en la matèria pirinenca de què parlava, i que s’estilitza fins a representar els mateixos elements de la creació terrestre. El poema « Espera » ens ofereix el secret del despertar ; l’estimada espera un nou ésser i el poeta reflexiona sobre el misteri de la generació vital i sobre la paradoxa de la unitat i la dualitat. La primavera acompanya el naixement, i Cerdà posa en contacte a través de la seva poètica la terrenalitat i la dimensió còsmica de la vida a través de nombroses referències i imatges astrals. Finalment es produeix el miracle del naixement :

Ets tu,
i ets jo,
com si d’allà del temps
jo m’assistís a néixer;
et carrego de tot el que jo no seré,
del feix d’home i d’amant.

5A partir d’aquí, els poemes teixeixen una complicitat entre la vida i els elements, la realitat i la il·lusió fins que, de cop, tot es trenca amb el poema « Filla ». Assistim ara, amb una nuesa colpidora, a la mort de l’infant en el part. Som a l’altra banda de la moneda: la força de la fecunditat ha estat trencada per un episodi patètic que mostra l’horror d’una veritat: que la generació de vida comporta l’estat potencial de la seva pròpia destrucció a través de la tragèdia.

Et teníem en mans
sens poder-te amagar,
sens poder-te capir
altre cop dins la sang,
com una serp que torna
a recules al cau.
Eres, per anar en terra,
volva nostra fallada;
començaves de créixer
al fons de nostra entranya,
com la part de la lluna
que no veurem mai.

6La part final del llibre tracta de superar l’experiència tot reconstruint un sentit de naixement i generació a partir de l’amor dels amants.

7« L’Aventura » és un bellíssim poema que, tot restituint la corporalitat del món, torna al poeta la confiança en la vida :

ens cal prendre la vida
com un cos entre mans,
alçar muscles extensos
sa columna de pedra,
talment un temple antic
pujat de voluntat,
pujat a l’aventura.

8« Ella » significa un nou bateig dels amants oberts al món des de la purificació dels elements mitjançant l’aigua, gràcies a la qual retorna l’esperança. La paraula poètica ha trobat en el temps de l’alba i l’espai natural del Pirineu la construcció d’un sentit d’utopia humana. I arribem així al darrer poema, « Ariadna ». Aquesta figura mitològica recull la tensió mítica de tot el llibre per recuperar i subratllar el simbol de la unitat en la dona en tant que obradora de creació. Esdevé la guia pels laberints del cos cap al cel interior. Som novament davant el sentit mític del naixement de l’home.

9El poeta s’ha acostat al misteri de la generació, i n’ha deixat un dietari construït d’alba, terra i logos. Tota una poètica del despertar a la consciència del temps, al misteri dels elements, al fil de la paraula que, com el fil d’Ariadna, ha conduït a la sortida, tot portant la ment al cor de les coses, al cor de la rosa.

La ment feta un ocell d’únic vol vertical,
pujava aquell camí que va al cor de la rosa.

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Cette publication numérique est issue d’un traitement automatique par reconnaissance optique de caractères.
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search