Version classiqueVersion mobile

Passió col·leccionista

 | 
Gabriel Alcade Gurt
, 
Francesc Miralpeix Vilamala

4. El Museu-Biblioteca de Pere Valls. Olot, 1904-1926

Texte intégral

1El Museu-Biblioteca de Pere Valls estava situat a Olot, com hem vist, en una casa particular que posseïa al número 12 del carrer Superior, actualment carrer dels Sastres, i que era també la seva residència durant les temporades que passava a Olot.

2La primera referència que trobem del museu en aquesta casa és una crònica a Las Noticias, de finals del 1904, que en relació amb Valls diu que:

  • 1 Las Noticias, 17 de desembre de 1904 (Edición de las 12 de la noche), p. [5].

Ha logrado poseer una colección de más de mil medallones en yeso, representado asuntos antiguos y modernos, de innumerables medallas en bronce, mosaicos, cornerías, pendientes, relicarios, marfiles, esmaltes, retratos de celebridades en medallas, cruces y marcos en nácar, diferentes cuadros de mucho valor, una colección numerosísima de grabados de todas épocas y autores célebres, no faltando en ella los más insignes grabadores catalanes. Y el tenaz coleccionista continúa aumentando su museo en una gran sala de su casa, que respira sabor de arte en todas sus habitaciones. Es imposible dar una idea de este museo en tan corto espacio, pues para hablar de los grabados solamente, sería necesario escribir muchos artículos.1

  • 2 Valls, 1905.
  • 3 Bolós i Saderra, 1895.

3A més d’aquesta referència, tenim la del mateix Pere Valls que, en un escrit del 1905 a El Deber2, diu que “el año anterior instalé en esta villa el Museo-Biblioteca particular”. Per tant, la data inicial d’aquest museu-biblioteca a Olot s’ha de situar al 1904. No sabem si abans d’aquesta data la col•lecció ja estava en aquesta casa d’Olot, però pensem que probablement la col•lecció es devia trobar a Barcelona i que va arribar a Olot en aquests moments o, en tot cas, poc abans. Ens corroboraria aquesta possibilitat el fet que Ramon Bolós i Saderra en el seu llibre Itinerari o Guia de la Vila de Olot y sa comarca3, editat uns anys abans, el 1895, inclou un apartat sobre “Coleccionistas”, en el qual no esmenta l’existència a Olot d’una col•lecció de Pere Valls.

  • 4 El Deber, 17 de juliol de 1926, p. 448.
  • 5 El Deber, 20 de març de 1926, p. 169.

4El final de l’existència d’aquest museu a Olot se situa a l’any 1926. En aquests moments, després de la mort de Pere Valls i seguint les seves voluntats testamentàries, el Seminari de Girona es fa càrrec de part del llegat. La premsa local olotina es féu ressò d’aquest fet: “Per tal de fer-se càrrec de la biblioteca i Museu, llegats al Seminari de Girona per el nostre compatrici, Rd. Pere Valls, ha estat aquests dies en aquesta ciutat el Rd. Dr. Carles Bolós, bibliotecari de l’esmentat centre docent”4. I encara una altra referència: “El museu particular, que posseïa el Rd. Pere Valls, ha esset llegat al Seminari de Girona. ¿ Qui sap si aquest llegat constituirà el primer pas per a un museu diocesà, del qual amb tanta insistència i apassionament s’ha parlat a la premsa”5.

  • 6 El Deber, 20 de maig de 1905, p. 316-318.

5Pere Valls donava a la seva col•lecció la consideració de museu. Això queda ben reflectit en diversos documents del col· leccionista. Ell mateix, en el seu manuscrit Guia de Olot y su comarca s’hi refereix anomenant-lo “Museo y Biblioteca del autor”. A l’edició que fa del llibre Diario del Sitio de Gerona, diu a la portada que el manuscrit original “pertenece al Museo y Biblioteca del Rdo. Pedro Valls y Vilà. Pbro” i al pròleg que hi escriu diu de manera explícita que “forma parte de nuestro Museo Arqueológico, Artístico y Biblioteca instalado en nuestra casa particular sita en la ciudad de Olot”. En aquest mateix sentit, a l’esmentada referència d’El Deber escriu “instalé en esta villa el Museo-Biblioteca particular”6.

6A banda d’aquestes referències, la consideració com a museu està confirmada pel fet que entre els diferents ex-libris amb què Pere Valls va marcar els llibres de la seva biblioteca, i als quals farem referència més endavant, hi consta el text “Museo y Biblio. Pedro Valls P. Olot” en un cas. També marcava els objectes de la seva col•lecció i entre les peces que es conserven al Museu d’Art de Girona, als fons del Museu Diocesà de Girona i al Seminari Diocesà de Girona procedents de la col•lecció Valls, n’hi ha algunes que porten l’etiqueta “Colección Pedro Valls Pbro” [Fig. 15]. Altres estan marcats amb ex-libris de dissenys diferents.

  • 7 J. P. y B., 1905.

7Resultaria interessant conèixer com estava disposat el museu a l’edifici i com s’exposaven les seves peces. Tot i que no és possible saber-ho amb precisió, comptem amb algunes descripcions que permeten fer-hi una aproximació. En dóna una certa idea un article publicat a Lo Geronès el 1905, signat per J. P. y B.: “No és posible amb una sola visita ferse càrrec de tots els nombrosos objectes que omplen les habitacions dels dos pisos de la casa de Mossèn Pere Valls”7.

8Pel que fa al contingut se’n tenen algunes descripcions fetes pel mateix Pere Valls o per alguna persona que el va visitar. Una primera la trobem a l’esmentada referència de Las Notícias del dia 17 de desembre de 1904. En un escrit del corresponsal d’Olot d’aquest diari barceloní es fa referència a aquest museu i es diu:

  • 8 Las Notícias, 17 de desembre de 1904 (Edición de las 12 de la noche), p. [5].

Ha logrado poseer una colección de más de mil medallones en yeso, representado asuntos antiguos y modernos, de innumerables medallas en bronce, mosaicos, cornerinas, pendientes, relicarios, marfiles, esmaltes, retratos de celebridades en medallas, cruces y marcos en nácar, diferentes cuadros de mucho valor, una colección numerosísima de grabados de todas las épocas y de autores célebres, no faltando en ella los más insignes grabadores catalanes.8

Fig. 15 - Etiqueta amb què Pere Valls marcava els objectes de la seva col•lecció. Arxiu Diocesà de Girona.

9N’existeix una altra descripció, escrita pel mateix Pere Valls i segurament la més precisa, que permet una aproximació al contingut. A la carta al director que Valls publica a El Deber, i que ja hem esmentat abans, es pot llegir que:

El museo contiene una colección de bajo relieves en yeso de cerca mil ejemplares, en su mayor parte greco-romanos y según el criterio del actual profesor de dibujo de esta villa, se puede con ella hacer un estudio completo de la escultura griega y romana.

Otra colección de unas ochenta medallas pertenecientes á conmemoraciones, juras, proclamaciones, personajes y religiosas.

Otra colección de siete u ocho mil grabados antiguos en su mayor parte, gravados algunos por los mejores grabadores, conocidos, sin faltar los principales grabadores catalanes. Biblias alemanas antiguas y gravadas todas.

Contiene además algunas de las mejores obras modernas policromadas en Francia, España, Alemania y alguna otra nación.

Otra colección de unos ciento cuarenta cuadros entre grandes y pequeños, antiguos en su mayor parte, de los cuales á otros compete ponderar su mucho ó escaso mérito.

Otra colección de cerámica de unos cien ejemplares conteniendo algún auténtico pompeyano.

Otra colección de bustos y figuras.

Pequeña colección de cornelinas gravadas, conchas trabajadas, camafeos, marfiles, esmaltes, relicarios, cobur gravados, repujados y fundidos, cruces, relojes de sobremesa de distintas épocas, conclusiones impresas en seda, algunos muebles y una variedad de otros objetos de uso común en distintos tiempos.

Una colección de mineralogía, mariscos y petrificaciones que contiene algunos centenares de ejemplares raros algunos y de valor otros.

Dos objetos merecen especial mención por su valor histórico. Un Diario inédito del sitio de Gerona del año 1809 hecho por D. Pedro Spreckmaus, Teniente Coronel graduado y sargento mayor del primer batallón de voluntarios de Gerona.

Detalla minuciosamente el número de bombas, granadas y balas rasas disparadas día por día contra la ciudad y sus fuertes, narrando por el mismo estilo los principales acontecimientos y episodios, algunos de ellos desconocidos, que dan una prueba de haber sido experimentado y entendido militar, siendo de agradecer, por tratarse de un militar extranjero, el elogio que hace de los españoles. Dios mediante, son mis deseos publicarlo en hora oportuna junto con un facsímil de la gráfica vista de la ciudad y sus fuertes que lo acompaña.

  • 9 Valls, 1905.

El otro es un compás de metal de forma elíptica para medir los calibres de las bombas, granadas y cañones procedentes del castillo Montjuich de dicha ciudad, recogido por un soldado al abandonar dicha fortaleza. Atendiendo á su decorado parece ser de la época ó reinado de Carlos III.9

10Una tercera descripció del museu de Pere Valls es troba a Lo Geronès del 16 de setembre de 1905. J. P. y B. diu que ha visitat el museu i en fa una descripció del contingut que coincideix en el redactat exactament amb la publicada uns mesos abans per Pere Valls a El Deber. Escriu J. P. y B, copiant la descripció de Valls:

11El Museu Valls conté:

  1. Més de mil baixos-relleus en guix, en sa major part grech-romans, ab els que’s pot fer un estudi complert de l’esculptura grega y romana.

  2. Més de vuytcentes [Valls en el text publicat a El Deber parla de vuitanta] medalles pertenexents a commemoracions, jures, proclamacions, personatges, etc.

  3. Vuyt mil grabats antics, en sa major part grabats alguns per els millors grabadors coneguts, sens faltarhi els principals grabadors catalans. Biblies alemanyes antigues, gravades totes, y ademés algunes de les millors obres modernes policromades a Fransa, Espanya, Alemanya y altres nacions.

  4. Uns cent-quaranta cuadros, entre grans y petits, antichs en sa major part, y entre los quins n’hi ha compresos no pocs de gran mérit.

  5. Una colecció de cerámica d’uns cent exem· plars, continguent algun autèntich pompeyà.

  6. Una altre colecció de bustos y figures.

  7. Varias coleccions de cornarias grabades, corals trevallats, camafeus, marfils, esmalts, reliquia· ris, coures grabats, repujats y fosos, creus, safates, rellotges de sobretaula de diferents époques. Conclusions impresas sobre seda, candeleros, pal· matories, armas, monedas, segells ó membrets, motllos per grabar seda i per fer cartes, alguns mobles y una gran varietat d’altres objectes d’us comú en diferents temps.

  8. Una colecció de mineralogía, marischs y pre· trificacions y conté alguns centenars d’exemplars, escasos alguns y de molt valor els altres.

Dos objectes merexen particular recort per el seu valor histórich. Un Diari manuscrit del seti de Girona de l’any 1809 fet per D. Pere Sprachmans, Tinent Coronel graduat y sargent major del primer batalló de voluntaris de Girona. En ell se detalla minuciosament el nombre de bombes, granades y bales rases dis· paradas dia per dia contra la Ciutat y els seus forts, explicant pe’l mateix estil els principals fets y epissodis, alguns d’ells desconeguts, que donan una proba de haver sigut un experi· mentat y entés militar, siguent de notar, per tractarse d’un militar extranger, l’elogi que fa dels espanyols.

  • 10 J.P. y B., 1905.

L’altre es un compás de metall, de forma elíptica, pera midar els calibres de las bombes, granades y canons, provinent del Castell de Montjuich de nostre ciutat, recullit per un soldat al abando· nar dita fortaleza. Atenint al seu decorat sembla esser de l’época de Carles III.10

12Una altra descripció del museu la fa el mateix Pere Valls als seus Manuscrits, concretament al quadern Guia de Olot y su comarca:

Nuestro museo particular en mayor o menor cantidad contiene objetos pertenecientes a casi todos los ramos arqueológicos: algunos [?] en cierta abundancia, los grabados antiguos pasan de 20.000 y sobrepujan este número los modernos, unos mil bajo relieves greco-romanos con algunos del renacimiento, unas mil medallas en distintos metales, sobre 200 piezas de cerámica conteniendo algunos ejemplares griegos y romanos con algún auténtico pompeyano, [?] hay alguno extranjero en su mayor parte son de fabricación española, unos 150 cuadros algunos bastante notables. 1° unas 70 cornerinas grabadas, alguna de ellas ampuritana, algunas docenas de candeleros, palmatorias y abanicos y peinetas, una docena de relojes de sobremesa de distintos y variados estilos, algunas cruces y relicarios, buen número de armas, arquillas, cajas noviales, una de ellas [?] de la época mozárabe y unas mesas barroqueñas, centenares de objetos, unas cuantas esculturas de varios autores 2° algunas de marfil y coral, centenares de objetos algunos de los cuales de valor artístico y arqueológico, un regular monetario y algunos centenares de mineralogía, siendo de advertir que nuestros conocimientos en estos dos últimos ramos son tan escasos que los consideramos nulos.

13No es coneix la data precisa en què va ser escrit aquest document, però probablement seria a l’entorn de 1908 i, en tot cas, amb posterioritat a setembre de 1905, data en la qual s’inaugura el Museu Municipal d’Olot que Valls hi descriu, tot i que ho fa breument.

  • 11 Danés, 2003, p. 17.

14Curiosament, en aquests Manuscrits Valls dedica molt poca atenció al Museu Municipal d’Olot i ho fa per mostrar el seu nul interès pel centre museístic i deixar palès que no l’havia visitat: “Museo Municipal. Situado en el Hospicio, calle del mismo nombre. Por razones fáciles de comprender poca cosa podemos decir de el, solo sabemos por referencias que contiene algunas cosas curiosas dignas de ser visitadas”. Per la seva banda, des del Museu d’Olot, sembla que tampoc no s’interessaren massa pel museu de Pere Valls: Joaquim Danés escriu, referint-se a les col•leccions Valls, “nosaltres no havíem vist mai, per bé que sabíem com a Olot eren admirades i elogiades per molta gent”11.

  • 12 Gelabert, 1908.

15El museu de Pere Valls no tenia probablement un horari d’obertura al públic establert, sinó que es devia poder visitar quedant d’acord amb el propietari. L’existència del museu devia ser coneguda i això fa que Josep Gelabert a la seva guia d’Olot, editada el 1908, esmenti la “Col•lecció mossèn Pere Valls – Antiguitats, notable i nombrosa”12. Els articles signats per J. P. y B. o pel corresponsal de Las Noticias a Olot, anteriorment esmentats, indiquen que els seus autors hi van fer la visita abans d’escriure’ls.

Notes

1 Las Noticias, 17 de desembre de 1904 (Edición de las 12 de la noche), p. [5].

2 Valls, 1905.

3 Bolós i Saderra, 1895.

4 El Deber, 17 de juliol de 1926, p. 448.

5 El Deber, 20 de març de 1926, p. 169.

6 El Deber, 20 de maig de 1905, p. 316-318.

7 J. P. y B., 1905.

8 Las Notícias, 17 de desembre de 1904 (Edición de las 12 de la noche), p. [5].

9 Valls, 1905.

10 J.P. y B., 1905.

11 Danés, 2003, p. 17.

12 Gelabert, 1908.

Table des illustrations

Légende Fig. 15 - Etiqueta amb què Pere Valls marcava els objectes de la seva col•lecció. Arxiu Diocesà de Girona.
URL http://books.openedition.org/pupvd/docannexe/image/8064/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 278k

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search