Version classiqueVersion mobile

Al-Andalus/España. Historiografías en contraste

 | 
Manuela Marín

Bibliografía

Texte intégral

Abadal, Ramon d’, «Notas sobre la locución Marca Hispánica», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras [Barcelona], 26 (1), 1957-1958, pp. 157-164.

ʿAbd al-Malik b. ḤAbīb, Kitāb al-Ta’rīj; La historia, ed. Jorge Aguadé, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Instituto de Cooperación con el Mundo Arabe, 1991.

Kitāb al-Wāḍiḥa; Tratado jurídico: fragmentos extraídos del «Muntajab alaḥkām» de Ibn Abī Zamanīn (m. 399/1008), introd., ed. crítica y trad. de María Arcas Campoy, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2002.

Abrahamian, Ervand, «Oriental Despotism. The Case of Qajar Iran», International Journal of Middle East Studies, 5, 1974, pp. 3-31.

Abu-Haidar, Jarir, «A Document of Cultural Symbiosis. Arabic ms. 1623 of the Escorial Library», Journal of the Royal Society of Great Britain and Ireland, 1987, pp. 223-235.

Abu-Lughod, Janet L., Before European Hegemony. The World System (AD 1250-1350), Oxford, Oxford University Press, 1989.

Acción de España en África, Madrid, Comisión Histórica de las Campañas de Marruecos - Ministerio de la Guerra, 1935-1941 (2 vols.), t. I: Iberos y bereberes.

Acién Almansa, Manuel, Entre el feudalismo y el Islam. ʿUmar b. Ḥafṣūn en los historiadores, en las fuentes y en la historia, Jaén, Universidad de Jaén, 1994 (reed. 1997).

— «Poblamiento indígena en al-Andalus e indicios del primer poblamiento andalusí», Al-Qanṭara, 18, 1997, pp. 47-64.

— «Del Estado califal a los Estados taifas. La cultura material», en V Congreso de Arqueología Medieval Española (Valladolid, 22-27 de marzo de 1999), Zaragoza, Junta de Castilla y León - Consejería de Educación y Cultura, 2001 (2 vols.), t. II, pp. 493-513.

Acién Almansa, Manuel, y Vallejo Triano, Antonio, «Urbanismo y Estado islámico: de Corduba a Qurṭuba - Madīnat al-Zahrā’», en Patrice Cressier y Mercedes García-Arenal (eds.), Genèse de la ville islamique en al-Andalus et au Maghreb occidental, Madrid, Casa de Velázquez - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1998, pp. 107-136.

Actas del Primer Congreso de Estudios Árabes e Islámicos (Córdoba, 1962), Madrid, Comité Permanente del Congreso de Estudios Arabes e Islámicos, 1964.

Adams, Robert M., «Developmental Stages in Ancient Mesopotamia», en Julian H. Steward, Irrigation Civilizations. A Comparative Study, Washington DC, Pan American Union, 1955, pp. 6-18.

Aguilar Sebastián, Victoria, «Onomástica de origen árabe en el reino de León (siglo X)», Al-Qanṭara, 15 (2), 1994, pp. 351-363.

Aguilar Sebastián, Victoria, y Rodríguez Mediano, Fernando, «Antroponimía de origen árabe en la documentación leonesa (siglos VIII-XIII)», en Carlos Estepa Díaz (dir.), Estructura social de la ciudad de León (siglos XI-XIII), León, Centro de Estudios e Investigación «San Isidoro» - Archivo Histórico Diocesano - Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León, col. «Fuentes y Estudios de Historia Leonesa» (19), 1977, pp. 499-633.

Aillet, Cyrille, «Entre chrétiens et musulmans: le monastère de Lorvão et les marges du Mondego (878-1064)», Revue Mabillon, 15, 2004, pp. 27-49.

— «Identité chrétienne, arabisation et conversion à Cordoue au IXe siècle», en Jacques Olivier Boudon y Françoise Thélamon (dirs.), Les chrétiens dans la ville, Mont-Saint-Aignan, Publications des Universités de Rouen et du Havre, 2006, pp. 65-79.

Ajami, Fouad, «Before The Moor’s Last Sigh», Washington Post, 28, 2002.

Alba Calzado, Miguel, «Mérida, entre la Tardoantigüedad y el Islam: datos documentados en el Área Arqueológica de Morería», en Fernando Valdés Fernández y Agustín Velázquez Jiménez (eds.), La islamización de la Extremadura romana, Mérida, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, 2001, pp. 267-307.

Albarracín, Joaquina, «El ʿjayt’», en I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arquelogía, 1954, pp. 507-509.

Alcorà, L’ –, trad. de Míkel de Epalza, Barcelona, Proa, 2001.

Aljamía. Boletín de información bibliográfica. Mudéjares, moriscos, textos aljamiados, filología árabo-románica. Seminario de estudios árabo-románicos, Oviedo, Universidad de Oviedo, 1989-2006 (18 vols.).

Allen, Roger, An Introduction to Arabic Literature, Cambridge, Cambridge University Press, 2000.

Almagro, Martín, Caballero, Luis, Zozaya, Juan, y Almagro, Antonio (eds.), Quṣayr ʿAmra. Residencia y baños omeyas en el desierto de Jordania, Granada, El Legado Andalusí, 2002 (1ª ed. Ministerio Asuntos Exteriores, 1975).

Almeida, Carlos Alberto Ferreira de, «Arte da Alta Idade Média», en História da arte em Portugal, Lisboa, Publicações Alda, 1986, t. II, pp. 118-119.

— «Arte Islâmica em Portugal», en Id., Historia da arte em Portugal, Lisboa, Alfa, 1988, t. II: Arte da alta Idade Média, pp. 72-94.

— «Arte Moçárabe e da Reconquista», en Id., Historia da arte em Portugal, Lisboa, Alfa, 1988, t. II: Arte da alta Idade Média, pp. 95-145.

Alonso del Real, Carlos, Martínez Santa-Olalla, Julio, y Pérez de Barradas, José, Investigaciones científicas en Marruecos. I. Cuestionario de etnología, linguística y arqueología, Larache, 1940.

Álvarez de Morales, Camilo, «Historia de la Escuela de Estudios Árabes» (www.eea.csic.es [consulta 9 de abril de 2007]).

Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel (ed.), Historia universal de la Edad Media, Barcelona, Ariel, 2002.

Álvarez Ramos, Miguel Ángel, y Álvarez Millán, Cristina, Los viajes literarios de Pascual de Gayangos (1830-1857) y el origen de la archivística española moderna, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2007.

Amador de los Ríos, José, Estudios históricos, políticos y literarios sobre los judíos de España, Madrid, D. M. Díaz, 1848.

Historia crítica de la literatura española, Madrid, 1861-1865 (7 vols.).

Al-Amīn, Ismāʿīl, Al-ʿArab lam yagzu l-Andalus: ru’ya ta’rījiyya mujtalifa, Londres, Riad al-Rayyes Books, 1991.

Amin, Samir, Sobre el desarrollo desigual de las formaciones sociales, Barcelona, Anagrama, 1976.

Ankersmit, Frank R., Historia y tropología. Ascenso y caída de la metáfora, México, Fondo de Cultura Económica, 2004.

Anónimo, «Nota preliminar», Al-Qanṭara, 1, 1980, pp. 5-7.

Antolínez de Burgos, Justino, Historia eclesiástica de Granada [1611], ed. Padre Manuel Sotomayor, Granada, Universidad de Granada, 1996.

Antonio, Nicolás, Biblioteca Hispana Nueva, trad. Miguel Matilla Martínez, Madrid, 1999.

Anwar, Ashraf, «Arabs in Spain or Arabised Spaniards? A Deep Down Journey between Rejection and Acceptance of Nine Hundred Years (711-1614) of Arabo-Islamic Hybridisation», en Juan Pedro Monferrer Sala y María Dolores Rodríguez (eds.), Entre Oriente y Occidente. Ciudades y viajeros en la Edad Media, Granada, Universidad de Granada, 2005, pp. 155-175.

Apor, Éva, y Ormos, István (eds.), Goldziher Memorial Conference (Budapest, June 21-22, 2000), Budapest, MTKA, 2005.

Araneguí Gascó, Carmen (dir.), Lixus colonia fenicia y ciudad púnico-mauretana. Anotaciones sobre su ocupación medieval, Valencia, Universitat de València, col. «Saguntum-Extra» (4), 2001.

Areilza, José María de, Así los he visto, Barcelona, Planeta, 1975.

Argemí Relat, Mercè, A les vores dels torrents: una prospecció dels assentaments pagesos andalusins de Pollença, Pollensa, Ajuntament de Pollença, 2000.

Argemí Relat, Mercè et alii, «Un sistema hidràulic compartit per diversos assentaments: la vall de Buscastell», en Miquel Barceló (ed.), El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yâbisa (290-633H/902-1235 d. C.), Ibiza, Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1997, pp. 37-51.

Arjona Castro, Antonio, «Aproximación al urbanismo de lo Córdoba musulmana a la luz de las recientes excavaciones arqueológicas», Boletín de la Real Academia de Córdoba, 125, 1993, pp. 85-98.

Asín Palacios, Miguel, Introducción al arte de la lógica por Abentomlús de Alcira, Madrid, Junta para ampliación de estudios e investigaciones científicas - Centro de Estudios Históricos, 1916.

— «Introducción» a Julián Ribera y Tarragó, Disertaciones y opúsculos, Madrid, Imprenta de Estanislao Maestre, 1928 (2 vols.).

El Islam cristianizado, Madrid, Editorial Plutarco, 1931.

— «Por qué lucharon a nuestro lado los musulmanes marroquíes», en Id., Obras escogidas, Madrid, Maestre, 1948 (2 vols.), t. II: Historia y filología árabes, pp. 127-152.

Asín Palacios, Miguel, y García Gómez, Emilio, «Nota preliminar», Al-Andalus, 1, 1933, pp. 1-5.

Ataallah, Mohamed, «Céramiques musulmanes à paroi fine, incisée ou peinte de Lixus», Bulletin d’archéologie marocaine, 7, 1967, pp. 627-639.

Aymard, Maurice, Irrigations du Midi de l’Espagne, París, E. Lacroix, 1864.

Azuar Ruiz, Rafael, y Martí Oltra, Javier (eds.), Sociedades en transición. IV Congreso de Arqueología Medieval Española (Alicante, 4-9 de octubre de 1993), Alicante, Asociación Provincial de Arqueología Medieval - Diputación Provincial, 1993-1994 (3 vols.).

Bacaicoa Arnáiz, Dora, «Ensayo de bibliografía española de arqueología sobre la zona de Protectorado de España en Marruecos», en I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arquelogía, 1954, pp. 469-477.

Al-Balāḏurī, Futūḥ al-buldān, Beirut, 1957.

Balañà i Abadia, Pere, «Els musulmans a Catalunya (713-1153). Una aproximació bibliogràfica», Sharq al-Andalus. Estudios Árabes [Alicante], 3, 1986, pp. 287-288; publicado en Suplementos Bibliográficos, 1, 1987.

— «Recull bàsic de terminologia jurídica catalanoaràbiga», Revista de Llengua i Dret [Barcelona], 11, 1988, pp. 141-143.

— «La pre-Catalunya musulmana (ss. VIII-XIII): un esvoranc en la historiografia catalana», Contrapunt [La Garriga], 3, 1989, pp. 37-40.

Crònica política de la pre-Catalunya islàmica, Barcelona, Rafael Dalmau, 1992.

Els musulmans a Catalunya (713-1153): assaig de síntesi orientativa, Sabadell, Ausa, 1993.

Lèxic usual català-àrab àrab-català, Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 1994 (2ª ed. corregida y aumentada, 2005).

L’islam a Catalunya (segles VIII-XII), Barcelona, Rafael Dalmau, 1997.

Bibliografia comentada de l’islam a Catalunya. Del 713 al 1153, Lleida, Pagès Editors, 1998.

— «La frontera islàmica extrema, un territori d’excepció», en Flocel Sabaté (ed.), La transformació de la Frontera al segle XI. Reflexions des de Guissona arran del ix centenari de la consagració de l’església de Sta. Maria. IV Forum d’Arqueologia i Història de Guissona, Lleida, Universitat de Lleida - Institut d’Estudis Ilerdencs, 2000, pp. 67-88.

Ballestín, Xavier, «Els textos a l’abast. El procés de conquesta»; «Dels governadors a ʿAbd ar-Raḥmān ad-Dāẖil»; «L’anomenada Frontera Superior d’al-Andalus: “Al-ṯaġr al-aʿlà” i la resistència a la instauració de la “dawla” dels Banū Marwān»; y «De la instauració de la ẖilāfa dels Banū Marwān — 317H./929 D. C.— als “Mulūk aṭ-Ṭawā’if”», en Miquel Barceló (ed.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Ed. Empúries, 1999, pp. 41-46, 49-58, 61-76 y 79-91.

Àrab-Català. Guia de conversa universitària, ed. Rosa Bonafont y trad. de Xavier Ballestín, Barcelona, Universitat de Barcelona - Servei de Llengua Catalana, 2003.

Una nissaga de poder viatgera i inquieta. Els Omeies de Damasc a Cordova, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2004.

Barceló, Miquel, «Ensayo introductorio», en Samir Amin, Sobre el desarrollo desigual de las formaciones sociales, Barcelona, Anagrama, 1976, pp. 5-53.

— «La invasió àrab-musulmana i Catalunya», L’Avenç [Barcelona], 7-8, 1978, pp. 20-24; 117, 1988, pp. 14-17.

— «La qüestió dels documents d’un suposat acord entre ʿAli b. Mujahid de Daniya i el bisbe Guislabert de Barcelona», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 39, 1983, pp. 7-29.

— «Assentaments berbers i àrabs a les regions del Nord-Est d’al-Andalus: el cas de l’Alt Penedès (Barcelona)», en Philippe Sénac (ed.), La Marche supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien, Madrid, Publication de la Casa de Velázquez (15), 1991, pp. 89-98.

— «Crear, disciplinar y dirigir el desorden. La renta feudal y el control del proceso de trabajo campesino: una propuesta sobre su articulación», Taller d’història, 6, 1995, pp. 71-72.

— «De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en al-Andalus», en El agua en la agricultura de al-Andalus, catálogo de exposición (Almería, 1 de abril - 15 de julio, 1995), Barcelona, Lunwerg, col. «El Legado Andalusí», 1995, pp. 25-39.

— «¿El primer trazo de un «déspota oriental»?», en Id., El sol que salió por Occidente. Estudios sobre el Estado omeya en Al-Andalus, Jaén, Universidad de Jaén, 1997, pp. 163-186.

— «Sol puesto. Estado, terror y agua. La hipótesis de la sociedad hidráulica de K. A. Wittfogel», en Laura Vea Rodríguez, Una arqueología gigantesca. El estudio de las antiguas sociedades hidráulicas en las repúblicas centroasiáticas de la extinta URSS, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona - Bellaterra, 1998, pp. 5-13.

— «Al-Andalus, fer-se i desfer-se», en Miquel Barceló (ed.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Ed. Empúries, 1999.

Barceló, Miquel, «Immigration berbère et établissements paysans à Ibiza (902-1235). À la recherche de la logique d’une nouvelle société», en Jean-Marie Martin (ed.), Castrum 7. Zones côtières littorales dans le monde méditerranéen au Moyen Âge: défense, peuplement, mise en valeur, Roma-Madrid, Collection de l’École française de Rome (105/7) - Collection de la Casa de Velázquez (76), 2001, pp. 291-321.

Los Banū Ruʿayn. Una memoria singular y persistente, Granada, Al-Baraka, 2004.

— «La spurcitia paganorum que había en Coria antes de la conquista cristiana en junio de 1142 d. C.», en Miquel Barceló y José Martínez Gázquez (eds.), Musulmanes y cristianos en Hispania durante las conquistas de los siglos XII y XIII, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, pp. 63-70.

Barceló, Miquel (ed.), El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yâbisa (290-633H/902-1235 d. C.), Ibiza, Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1997.

Barceló, Miquel et alii, Arqueología medieval en las afueras del «Medievalismo», Barcelona, Crítica, 1988.

Barceló, Miquel, Kirchner, Helena, Martí, Ramon, y Torres Josep M., «L’hisn de Madyuna (Mediona, Alt Penedès): la qüestió dels assentaments berbers a Catalunya», en Xavier Barral altet, Dominique Logna-Prat, Anscari Manuel Mundó, Josep María Salrach y Michel Zimmermann (eds.), Catalunya i França Meridional a l’entorn de l’any mil. Col loqui Internacional Hugues Capet (987-1987) [Barcelona, 2-5 de julio 1987], Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 1991.

Barceló, Miquel, y Kirchner, Helena, Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx, Palma de Mallorca, Ajuntament de Felanitx - Universitat de les Illes Balears, 1995.

Barceló, Miquel, y Retamero, Félix (eds.), Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles X-XIII), Mahón, Institut Menorquí d’Estudis, 2005.

Barceló torres, Carmen: ver Labarta, Ana.

— «Algunas notas sobre la ciudad islámica de Valencia», en Homenaje a Don José María Lacarra, Zaragoza, Anubar, 1977, pp. 175-186.

— «El Archivo (1886-1893) [índices para su manejo]», en Estudios de Historia de Valencia, Valencia, Universidad de Valencia - Facultad de Derecho, 1978, pp. 481-530.

Barkai, Ron, Cristianos y musulmanes en la España medieval. El enemigo en el espejo, Madrid, Rialp, 1984.

Barrau, Jacques, «Histoire et préhistoire horticoles de l’Océanie tropicale», Journal de la Société des Océanistes, 21, 1965, pp. 55-78.

— «L’humide et le sec. An Essay on Ethnobiological Adaptation to Contrastive Environments in the Indo-Pacific Area», Journal of the Polynesian Society, 74, 1965, pp. 329-346.

Barrios Aguilera, Manuel, Granada morisca, la convivencia negada, Granada, Comares, 2002.

Barrios Aguilera, Manuel, y García-Arenal, Mercedes (eds.), Los Plomos del Sacromonte. Invención y tesoro, Valencia, Universitat de València - Universidad de Granada - Universidad de Zaragoza, Biblioteca de Estudios Moriscos (1), 2006.

Barroca, Mário, Epigrafia medieval portuguesa (862-1422), Lisboa, Fundao Calouste Gulbenkian, 2000 (3 vols.).

— «Da Reconquista a D. Dinis», en Manuel Themundo Barata y Nuno Severiano Teixeira, Nova história militar de Portugal, Lisboa, Círculo de Leitores, 2003 (5 vols.), t. I, pp. 21-161.

Barros, Maria Filomena, A comuna muçulmana de Lisboa (séculos XIV e XV), Lisboa, Hugin Ed., 1998.

Tempos e espaços de mouros. A minoria muçulmana no reino português (séculos XII a XV), Lisboa, Fundaçao Calouste Gulbenkian, 2007.

Barrucand, Marianne, y Bednorz, Achim, Architecture maure en Andalousie, Colonia, Taschen, 2002.

Batet, Carolina, L’aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquista, Valencia, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de València, 2006.

Al-Bayḏaq, Kitāb aẖbār al-Mahdī Ibn Tūmart wa-bidāyat dawlat al-muwaḥḥidīn, ed. y trad. de Évariste Lévi-Provençal, Documents inédits d’histoire almohade. Fragments manuscrits du legajo 1919 du fonds arabe de l’Escurial, París, Geuthner, 1928.

Bayle, Gérard, El tesoro de las fobias. Un caso de miedo a las ratas, Madrid, Síntesis, 2001.

Bazzana, André, y Guichard, Pierre, «Irrigation et société dans l’Espagne orientale au Moyen Âge», en Jean Métral y Paul Sanlaville (eds.), L’homme et l’eau en Méditerranée et au Proche Orient, Lyon, Presses universitaires de Lyon, 1981, pp. 115-140.

Bazzana, André, Cressier, Patrice, Erbati, Larbi, Montmessin, Yves, y Touri, Abdelaziz, «Première prospection d’archéologie médiévale et islamique dans le Nord du Maroc (Chefchaouen - Oued Laou - Bou Ahmed)», Bulletin d’archéologie marocaine, 15, 1983-1984, pp. 367-450.

Bazzana, André, Cressier, Patrice, y Guichard, Pierre, Les châteaux ruraux d’al-Andalus. Histoire et archéologie des Üuãën du Sud-Est de l’Espagne, Madrid, Publication de la Casa de Velázquez - Série Archéologie (11), 1988.

Beirante, Angela, Santarém medieval, Lisboa, Universidad Nova de Lisboa, 1980.

Bellver, Melchor, y Cacho, Vicente del, Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana, Castellón de la Plana, 1889.

Ben el Fassi, El Mustapha: ver Esteve Palà, Montserrat.

Benbassa, Esther, y Rodrigue, Aron, Historia de los judíos sefardíes. De Toledo a Salónica, Madrid, Abada, 2004.

Bencherifa, Muḥammad, «Al-Bunnāhī lā l-Nubāhī », Académia. Revue de l’Académie du Royaume du Maroc, 13, 1998, pp. 71-89.

Benet i Clarà, Albert, «Els mossàrabs a Catalunya. El cas de la Vall D’Àger», en Jordi Vigué (dir.), Catalunya romànica, Barcelona, Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, 1984-1998 (28 vols.), t. XVII, La Noguera, pp. 28-31.

Benslama, Fethi, La psychanalyse à l’épreuve de l’Islam, París, Flammarion, 2004.

Berkey, Jonathan P., The Formation of Islam. Religion and Society in the Near East (600-1800), Cambridge, Cambridge University Press, 2005.

Bermúdez de Pedraza, Francisco, Antigüedad y excelencias de Granada, Madrid, Luis Sánchez Impresor, 1608.

Berrocal Rangel, Luis, y Caso Amador, Rafael, «El conjunto monacal visigodo de San Miguel de Los Fresnos (Fregenal de la Sierra, Badajoz). Estudio preliminar», Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, 18, 1991, pp. 299-317.

Bertrand, Louis, Histoire d’Espagne, París, Fayard, col. «Les Grandes Études Historiques», 1932 (reed. 1938).

Bessis, Sophie, L’Occident et les autres. Histoire d’une suprématie, París, La Découverte, 2001.

Billman, Brian R., «Irrigation and the Origins of the Southern Moche State on the North Coast of Peru», Latin American Antiquity, 13 (4), 2002, pp. 371-400.

Bishko, Charles Julian, «The Castilian as Plainsman. The Medieval Ranching Frontier in La Mancha and Extremadura», en Id., Studies in Medieval Spanish Frontier History, Londres, Variorum Reprints, 1980, pp. 47-69.

Blanchot, Maurice, L’amitié, París, Gallimard, 1971.

Blankinship, Khalid Y., The End of the Jihād State. The Reign of Hishām ibn Ἁbd al-Mālik and the Collapse of the Umayyads, Albania, SUNY Press, 1994.

Blaut, James M., The Colonizer’s Model of the World. Geographical Diffusionism and Eurocentric History, Nueva York, The Guilford Press, 1993.

Bleda, Jaime, Corónica de los moros de España, estudio preliminar de Bernard Vincent y Rafael Benítez Sánchez-Blanco, Valencia, Biblioteca Valenciana - Ajuntament de Valencia - Universitat de València, 2001 (ed. facsímil, Valencia, 1618).

Bokbot, Youssef, Cressier, Patrice, Delaigue, Marie-Christine, Izquierdo Benito, Ricardo, Mabrouk, Saghir, y Onrubia pintado, Jorge, «Enceintes refuges, greniers fortifiés et qaãaba: fonctions, périodisation et interprétation de la fortification en milieu rural pré-saharien», en Isabel Cristina Ferreira Fernandes (ed.), Mil anos de fortificações na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Actas do Simpósio Internacional sobre Castelos (Palmela, 3-8 abril 2000), Lisboa-Palmela, Colibri - Câmara Municipal de Palmela, 2002, pp. 213-227.

Bolens, Lucie, «La révolution agricole andalouse du XIe siècle», Studia Islamica, 47, 1978, pp. 121-141.

L’Andalousie du quotidien au sacré (XIe-XIIIe siècles), Hampshire, Variorum, 1990.

Bonafont, Rosa: ver Ballestín, Xavier.

Bonàs, Rossend: ver Esteve Palà, Montserrat.

Bosch, E., Calafell, F., Plaza, S., Pérez-Lezaun, A., Comas, D. y Bertran-Petit, J., «Genética e historia de las poblaciones del Norte de África y la Península Ibérica», Investigación y Ciencia, 317, 2003, pp. 62-69.

Bosch Vilá, Jacinto, Los Almorávides, Tetuán, 1956.

— «Andalucía islámica: arabización y berberización. Apuntes y reflexiones en torno a un viejo tema», en Jacinto Bosch Vilá y Wilhelm Hoenerbach, Andalucía islámica, Granada, Universidad de Granada, Anejos de Cuadernos de Historia del Islam (1), 1980, pp. 9-42.

Bosque Maurel, Joaquín, «Orlando Ribeiro geógrafo ibérico», Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 6, Madrid, 1986, pp. 36-62.

Bossong, Georg, «Arnald Steiger (1896-1963)», en Jakob Wüest (ed.), Les linguistes suisses et la variation linguistique. Actes du Séminaire des langues romanes de Zurich (5-6 décembre 1994), Basilea-Tübingen, Francke, 1997, pp. 137-147.

Braga, Isabel M. R. Mendes Drumond, Mouriscos e cristão no Portugal quinhentista: duas culturas e duas concepções religiosas en choque, Lisboa, Hugin Ed., 1999.

Bramon, Dolors, «El mundo árabe islámico en Cataluña: ni tan cerca, ni tan lejos, ni tan ajeno», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, 40-41, 1991-1992, pp. 35-48.

— «La ràpita del Cascall al Delta de l’Ebre», en Míkel de Epalza (ed.), La ràpita islàmica. Història institucional i altres estudis regionals. I Congrés de les Ràpites de l’Estat Espanyol (Sant Carles de la Ràpita, 7-10 setembre 1989), Sant Carles de la Ràpita, Institut d’Estudis Rapitencs - Patronat Municipal d’Acció Cultural - Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, 1993, pp. 111-120.

— «Les arrels islàmiques de Catalunya, de nou», L’Avenç [Barcelona], 24, 1997, pp. 72-73.

— «Entre francs i andalusins: qüestió de noms i qüestions de frontera», en Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), catálogo de exposición (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya - Palau Nacional-Parc Montjuïc, 16 desembre 1999 - 27 febrer 2000), Barcelona, Diputació de Barcelona - Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999, pp. 37-40.

De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010: continuació de l’obra de J. M. Millàs Vallicrosa, Vic, Eumo - Institut d’Estudis Catalans - Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, 2000 (2ª ed. 2002).

— «Girona en els textos àrabs: encara unes novetats», en Dos mil anys d’història. Actes del I Congrés d’Història de Girona, publicado en el número 42 (2001) de la revista Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, pp. 95-102.

— «Hablar de Alandalús y hacerlo bien», Anuario Medieval [Nueva York], 12, 2004, pp. 79-93.

— «Disparates sobre el Islam en España»: www.webislam.com/numeros/2001/01_01/Articulos%2001 [consultada el 05 de mayo 2006].

Bramon, Dolors, y Lluch Bramon, Rosa, «Un atac català contra Tortosa l’estiu del 964», Recerca [Tortosa], 3, 1999, pp. 79-86.

Mots remots. Setze estudis d’història i toponímia catalana, Girona, CCG Edicions, 2002.

Bravo Nieto, Antonio, Arquitectura y urbanismo español en el Norte de Marruecos, Sevilla, Junta de Andalucía - Consejería de Obras Públicas y Transportes, 2001.

Bray, Francesca, Science and Civilisation in China, Cambridge, Cambridge University Press, 1984, t. VI (2).

Brito, Bernardo de, Monarchia lusytana, Lisboa, 1610; reed. Lisboa, Imprensa Nacional - Casa da Moeda, 1973.

Bulliet, Richard W., Conversion to Islam in the Medieval Period. A Essay in Quantitative History, Cambridge, Harvard University Press, 1979.

Bunes Ibarra, Miguel Ángel de, La imagen de los musulmanes y del Norte de África en la España de los siglos XVI y XVII. Los caracteres de una hostilidad, Madrid, CSIC, 1989.

Buresi, Pascal, «La réaction idéologique dans la péninsule Ibérique face à l’expansion occidentale aux époques almoravide et almohade (XIe-XIIIe siècles)», en L’expansion occidentale (XIe-XVe siècles). Formes et conséquences. XXXIIIe Congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur (Madrid, 23-26 mai 2002), París, Publications de la Sorbonne, 2003, pp. 229-241.

— «Une relique almohade: l’utilisation du coran (attribué à ʿUthmān b. ʿAffān [644-656]) de la Grande mosquée de Cordoue», en Lieux de cultes: aires votives, temples, églises, mosquées, París, CNRS Éditions, col. «Études d’antiquités africaines», 2008, pp. 273-280.

Burman, Thomas E., Religious Polemic and the Intellectual History of the Mozarabs (ca. 1050-1200), Leiden - Nueva York - Colonia, E. J. Brill, 1994.

Burmeister, S., «Archaeology and Migration. Approaches to an Archaeological Proof of Migration», Current Anthropology, 41 (4), 2000, pp. 539-567.

Caballero Zoreda, Luis, La iglesia y el monasterio visigodo de Santa María de Melque (Toledo). Arqueología y arquitectura, Madrid, Ministerio de Cultura - Subdirección General de Arqueología, col. «Excavaciones Arqueológicas en España» (109), 1980.

— «Un canal de transmisión de lo clásico en la alta Edad Media española. Arquitectura y escultura de influjo omeya en la Península Ibérica entre mediados del siglo VIII e inicios del siglo X (I)», Al-Qanṭara, 15, 1994, pp. 321-348; (II), 16, 1995, pp. 107-124.

Caballero Zoreda, Luis, y Bueno Rocha, José, «De nuevo a propósito de la basílica de Recopolis», Archivo Español de Arqueología, 62, 1989, pp. 283-291.

Caballero Zoreda, Luis, y Fernández Mier, Margarita et alii, «Notas sobre el complejo productivo de Melque (Toledo)», Archivo Español de Arqueología, 72, 1999, pp. 199-239.

Caballero Zoreda, Luis, y Sáez Lara, Fernando, La iglesia mozárabe de Santa Lucía del Trampal, Alcuéscar (Cáceres). Arqueología y arquitectura, Mérida, Junta de Extremadura, col. «Memorias de Arqueología Extremeña» (2), 1999.

Caballero Zoreda, Luis, y Mateos Cruz, Pedro, Visigodos y Omeyas. Un debate entre la Antigüedad tardía y la alta Edad Media (Mérida, abril de 1999), Madrid, CSIC, col. «Anejos del Archivo Español de Arqueología», 23, 2000.

Cabanelas, Darío, «Vocabulario arábigo-castellano y arábigo-latino inédito», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, 28, 1979, pp. 209-214.

Cabrera, Emilio, y Segura, Cristina, Historia de la Edad Media, Madrid, Alhambra, 1987, t. II: Bizancio. El Islam.

Cagigas, Isidro de las, «Berberización en España: apuntes para su estudio», Cuadernos de Estudios Africanos, 2, 1946, pp. 113-131.

Minorías étnico-religiosas de la Edad Media española, Madrid, Instituto de Estudios Africanos, 1947-1948 (2 vols.), t. I: Los mozárabes.

Cahen, Claude, El Islam I. Desde los orígenes hasta el comienzo del Imperio Otomano (1ª ed.), Madrid, Siglo XXI, 1972 (14ª ed. 1992).

Calvo, Emilia: ver Rius, Mònica et alii.

Calvo, Emilia, Comes, Mercè, Forcada, Miquel, y Puig, Roser, Introducció a la llengua àrab, Barcelona, Departament de Filologia Semítica - Divisió de Ciències Humanes i Socials - Universitat de Barcelona, 2000.

Cardonne, Denis-Dominique, Histoire de l’Afrique et de l’Espagne sous la domination des Arabes, París, Saillant, 1765.

Carlé, María del Carmen, y Pastor, Reyna (dirs.), Los reinos cristianos en los siglos XI y XII. Economías, sociedades, instituciones, t. X de José María Jover Zamora (dir.), Historia de España Menéndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1992 (2 vols.).

Caro, Rodrigo, Antigüedades y principado de la ilustrissima ciudad de Sevilla y chorographia de su convento juridico, o antigua Chancillería, Sevilla, Andrés Grande Impresor de libros, 1634.

Caro Baroja, Julio, El mito del carácter nacional. Meditaciones a contrapelo, Madrid, Seminarios y Ediciones, 1970.

Los Baroja, Madrid, Caro Raggio, D. L. 1997.

Carrasco Urgoiti, María Soledad, El moro de Granada en la literatura, Granada, Universidad de Granada, col. «Archivum» (10), 1989.

Carrión Gútiez, Manuel, «D. Pascual de Gayangos y los libros», Documentos de las Ciencias de la Información, 8, Madrid, 1985, pp. 71-90.

Castells, Margarida: ver Cinca, Dolors.

— ver Ibn Baṭṭūṭa.

— ver Les mil i una nits.

Castién, Ignacio, «Américo Castro. ¿Una visión orientalista de la realidad histórica de España?», en Víctor Morales Lezcano (ed.), Actas de la Jornada sobre Orientalismo, ayer y hoy (Entrecruces de percepciones), Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2006, pp. 49-72.

Castillejo, David, El epistolario de José Castillejo. Los intelectuales reformadores de España, Madrid, Castalia, 1997-1999 (3 vols.), t. II (1998): El espíritu de una época (1910-1912).

Castillo Armenteros, Juan Carlos, La campiña de Jaén en época emiral, Jaén, Universidad de Jaén, 1998.

Castro, Américo, España en su historia. Cristianos, moros y judíos, Buenos Aires, Losada, 1948; Barcelona, Crítica, 1983.

La realidad histórica de España, México, Porrúa, 1954.

Catalán, Diego, Lingüística ibero-románica. Crítica retrospectiva, Madrid, Gredos, 1974.

— «España en su historiografía: de objeto a sujeto de la historia», en Ramón Menéndez Pidal, Los españoles en la historia (Introducción), Madrid, Espasa-Calpe, 1982.

El Cid en la Historia y sus inventores, Madrid, Fundación Menéndez Pidal, 2002.

Catalán, Diego, y Andrés, Soledad de (eds.), Crónica del moro Rasis, Madrid, Gredos, col. «Fuentes Cronísticas de la Historia de España» (3), 1975.

Catalunya romànica, Antoni Pladevall i Font (dir.), Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984-1998 (27 vols.).

Catarino, Helena, «A ocupação islâmica», en João Medina (dir.), História de Portugal, Lisboa, Ediclube, 1993, pp. 47-92.

— «O Algarve oriental durante a ocupação islâmica. Povoamento rural e recintos fortificados», Al-Ulyã [Loulé], 6 (1-3), 1997-1998.

Cerámica nazarí y meriní, La – (Ceuta, 31 de Mayo - 1-2 de junio de 1999), Ceuta, Instituto de Estudios Ceutíes, D. L., col. «Transfretana. Monografías» (4), 2000.

Certeau, Michel de, Histoire et psychanalyse entre science et fiction, París, Gallimard, 1987.

Chalmeta Gendrón, Pedro, «Simancas y Alhandega», Hispania, 36, 1976, pp. 359-444.

— «Mozarabe», en Encyclopédie de l’Islam, Leiden, 1978, t. VII, pp. 248-251 (2ª ed.).

— «El concepto de ṭaġr», en Philippe Sénac (ed.), La Marche supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien, Madrid, Publication de la Casa de Velázquez (15), 1991, pp. 5-28.

Invasión e islamización. La sumisión de Hispania y la formación de al-Andalus, Madrid, Mapfre, 1994.

— «An Approximate Picture of the Economy of Al-Andalus», en Salma Khadra Jayyusi (ed.), The Legacy of Muslim Spain, Leiden, E. J. Brill, 1994, pp. 741-758.

Chebel, Malek, Traité du raffinement, París, Payot, 1999.

Cinca, Dolors: ver Les mil i una nits.

Cinca, Dolors, y Castells, Margarida, Diccionari àrab català, Barcelona, Fundació Enciclopedia Catalana, 2007.

Circourt, Albert, conde de –, Histoire des mores mudéjars et des morisques, ou des Arabes d’Espagne sous la domination des chrétiens, París, 1846 (3 vols.).

Ciudad en al-Andalus y el Magreb, La – (Algeciras, 26-28 de noviembre de 1999). II Congreso Internacional, Antonio Torremocha Silva y Virgilio Martínez Enamorado (eds.), Granada, Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, 2002.

Claessen, Henri J. M., y Skalník, Peter, «The Early State. Theories and Hypotheses», en Id. (eds.), The Early State, La Haya, Mouton, 1978, pp. 3-29.

Claramunt, Salvador, Portela, Ermelindo, González, Manuel, y Mitre, Emilio, Historia de la Edad Media, ed. Horacio Vázquez Rial, Barcelona, Ariel, 1992 (2ª ed. 1995; 1ª reimp. 1997).

Codera y Zaidín, Francisco, «El público y los arabistas», Revista de Aragón, 5, 1904, p. 422.

— «Considerable número de libros antiguos y modernos existentes en Marruecos», en Actes du XIVe Congrès International des Orientalistes, París, E. Leroux, 1908 (4 vols.), t. IV, pp. 579-591.

Decadencia y desaparición de los almorávides de España, ed. María Jesús Viguera, Pamplona, Urgoiti Editores, 2004.

Coelho, Alexandra Prado, Muçulmanos em Portugal: onde fica Meca quando se olha de Lisboa, fotografías de Daniel Rocha, Lisboa, Ed. Público, 2005.

Coelho, Antonio Borges, História de Portugal (1ª ed.), Lisboa, Palas Ed., 1972 (4ª ed., 1974).

Questionar a história: ensaios sobre a história de Portugal, Lisboa, Caminho, 1983.

Portugal na Espanha árabe (1ª ed.), Lisboa, Seara Nova, 1972-1975 (2ª ed., Lisboa, Ed. Caminho, 1989 [2 vols.]).

— «O tempo e os homens: séculos XII-XIV», en João Medina (dir.), História de Portugal, Lisboa, Ediclube, 1993, pp. 93-193.

Cohen, Mark R., Under Crescent and Cross. The Jews in the Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, 1994.

Colbert, Edward P., The Martyrs of Córdoba (950-859). A Study of the Sources, Washington, Catholic University of America Press, 1962.

Collins, Roger, The Arab conquest of Spain (710-797), Cambridge, Basil Blackwell, 1989; La conquista árabe (710-797), trad. castellana de Néstor Míguez, Barcelona, Crítica, 1991.

Comas, David et alii, «Alu Insertion Polymorphisms in NW Africa and the Iberian Peninsula. Evidence for a Strong Genetic Boundary through the Gibraltar Straits», Human Genetics, 107, 2000, pp. 312-319.

Comes, Mercè: ver Calvo, Emilia et alii.

— ver Rius, Mònica et alii.

Concepción, Gerónimo de la, Emporio del Orbe. Cádiz ilustrada. Investigación de sus antiguas grandezas. Discurso en concurso de el General Imperio de España, Amsterdam, 1690.

Conde, José Antonio, Historia de la dominación de los árabes en España, sacada de varios manuscritos y memorias arábigas, París, 1840; Madrid, Marín y Compañía, 1874.

Conde, Manuel Sílvio, Tomar medieval, o espaço e o homens, Cascais, Patrimonia Ed., 1996.

I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arqueología, 1954.

II Congreso de Arqueología Medieval Española (Madrid, 19-24 de enero de 1987), Madrid, Comunidad de Madrid, 1987 (3 vols.).

III Congreso de Arqueología Medieval Española (Oviedo, 27 de marzo - 1 de abril de 1989), Javier Fernández Conde (ed.), Oviedo, Universidad de Oviedo, 1989 (2 vols.).

IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Sociedades en transición (Alicante, 4-9 de octubre de 1993), Rafael Azuar y Javier Marti Oltra (eds.), Alicante, Asociación Provincial de Arqueología Medieval - Diputación Provincial, 1993-1994 (3 vols.).

V Congreso de Arqueología Medieval Española (Valladolid, 22-27 de marzo de 1999), Zaragoza, Junta de Castilla y León - Consejería de Educación y Cultura, 2001 (2 vols.).

Conrad, Lawrence I., «Ignaz Goldziher on Ernest Renan. From Orientalist Philology to the Study of Islam», en Martin S. Kramer (ed.), The Jewish Discovery of Islam, Tel Aviv, The Moshe Dayan Center for Middle Eastern and African Studies - Tel Aviv University, 1999, pp. 137-180.

— «The Dervish’s Disciple. On the Personality and Intellectual Milieu of the Young Ignaz Goldziher», Journal of the Royal Asiatic Society, 1990, pp. 225-266.

— «The Near East Study Tour Diary of Ignaz Goldziher», Journal of the Royal Asiatic Society, 1990, pp. 105-126.

— «The Pilgrim from Pest: Goldziher’s Study Tour to the Near East (1873-1874)», en Ian Richard Netton (ed.), Golden Roads. Migration, Pilgrimage and Travel in Mediaeval and Modern Islam, Richmond, Curzon Press, 1993, pp. 110-159.

Coope, Jessica A., The Martyrs of Cordoba. Community and Family Conflict in an Age of Mass Conversion, Lincoln-Londres, University of Nebraska Press, 1995.

Corral, José Luis, «Método arqueológico y cantares de gesta», en El Cid en el Valle del Jalón. Simposio Internacional (Ateca - Calatayud, 7-10 de octubre de 1989), Calatayud, Centro de Estudios Bilbilitanos - Institución Fernando el Católico, 1991, pp. 33-48.

Corriente, Federico, «Hacia una revisión de los arabismos y otras voces con étimos del romance andalusí o lenguas medio-orientales en el Diccionario de la Real Academia Española», Boletín de la Real Academia Española, 76, 1996, pp. 55-195 y 373-415.

Introducción a la gramática comparada del semítico meridional, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1996.

— «Los arabismos del portugués», Estudios de Dialectología Norteafricana y Andalusí [Zaragoza], 1, 1996, pp. 5-86.

Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance, Madrid, Gredos, 1999.

Cortabarria Beitia, Ángel, «Les études mozarabes en Espagne», Mélanges de l’Institut dominicain d’études orientales, 14, 1980, pp. 5-74.

Courtois, Christian, «Grégoire VII et l’Afrique du Nord. Remarques sur les communautés chrétiennes d’Afrique au XIe siècle», Revue historique, 195, 1945, pp. 97-122 y 193-226.

Cressier, Patrice (ed.), La maîtrise de l’eau en al-Andalus. Paisages, pratiques et techniques, Madrid, Casa de Velázquez (93), 2006.

Cressier, Patrice, y Acién Almansa, Manuel, «Las inscripciones árabes de Senés (Almería)», en Patrice Cressier et alii, Estudios de arqueología medieval en Almería, Almería, Instituto de Estudios Almerienses, 1992, pp. 221-239.

Crone, Patricia, Medieval Islamic Political Thought, Edimburgo, Edinburgh University Press, 2005.

Cruz Villalón, María, Mérida visigoda. La escultura arquitectónica y litúrgica, Badajoz, Diputación Provincial de Badajoz - Departamento de Publicaciones, 1985.

Dainotto, Roberto M., «The Discreet Charm of the Arabist Theory. Juan Andrés, Historicism, and the de-Centering of Montesquieu’s Europe», European History Quarterly, 36 (1), 2006, pp. 7-29.

Dakhlia, Jocelyne, Le divan des rois. Le politique et le religieux dans l’islam, París, Aubier, 1998.

L’empire des passions. L’arbitraire politique en Islam, París, Aubier, Collection historique, 2005.

David, Pierre, Études historiques sur la Galice et le Portugal du VIe au XIIe siècle, Lisboa-París, Livraria Portugália - Les Belles Lettres, 1947.

Décobert, Christian, «Sur l’arabisation et l’islamisation de l’Égypte médiévale», en Id. (ed.), Itinéraires d’Égypte. Mélanges offerts à Maurice Martin, El Cairo - París, Institut français d’archéologie orientale du Caire - Imprimerie nationale, 1992, pp. 273-300.

Derrida, Jacques, Politiques de l’amitié, París, Galilée, 1994.

Díaz Cassou, Pedro, La huerta de Murcia, Madrid, 1887.

Ordenanzas y costumbres de la huerta de Murcia, Madrid, 1889.

Díaz de Rivas, Pedro, Relación de algunos edificios y obras antiguas, que descubrió el Río Guadalquivir cerca de Córdoba, con la gran creciente que tuvo estos días (Biblioteca Nacional [Madrid], ms. 1742).

Díaz-Jiménez, Juan Eloy, «Inmigración mozarabe en el reino de León. El monasterio de Abellar o de los santos mártires Cosme y Damián», Boletín de la Real Academia de la Historia, 20, 1892, pp. 123-151.

Díaz y Díaz, Manuel C., «La circulation des manuscrits dans la péninsule Ibérique du VIIIe au IXe siècle», Cahiers de civilisation médiévale, 3, 1969, pp. 219-241; 4, 1969, pp. 383-392.

Manuscritos visigóticos del Sur de la Península: ensayo de distribución regional, Sevilla, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, 1995.

Diccionari de la llengua catalana, Barcelona - Palma de Mallorca - Valencia, Institut d’Estudis Catalans, 1995.

Doménech Belda, Carolina, Dinares, dirhames y feluses. Circulación monetaria islámica en el País Valenciano, Alicante, Universidad de Alicante, 2003.

Domingues, José Domingos Garcia, História luso-arabe, Lisboa, 1945.

Portugal e o al-Andalus, Lisboa, Huguin Ed., 1997.

Donner, Fred M., «The Growth of Military Institutions in the Early Caliphate and their Relation to Civilian Authority», Al-Qanṭara, 14 (2), 1993, pp. 311-326.

Narratives of Islamic Origins. The Beginnings of Islamic Historical Writing, Princeton, Darwin Press, 1998.

Dozy, Reinhart, Historia de los musulmanes de España, ed. facsímil, Madrid, Turner, 1984 (4 vols.), t. III: El califato.

Histoire des musulmans d’Espagne jusqu’à la conquête de l’Andalousie par les Almoravides (711-1110), Leiden, E. J. Brill, 1861 (4 vols.); Leiden, E. J. Brill, 1932 (3 vols.).

Essai sur l’histoire de l’islamisme, Leiden, 1862; trad. francesa de Victor Chauvin, Leiden-París, E. J. Brill - Maisonneuve, 1879.

Duby, Georges, Damas del siglo XII. Eloísa, Leonor, Iseo y algunas otras, Madrid, Alianza, 1999.

Eddé, Anne-Marie, Micheau, Françoise, y Picard, Christophe, Communautés chrétiennes en pays d’Islam: du début du VIIe siècle au milieu du XIe siècle, París, SEDES, 1997.

El Faïz, Mohammed, «L’Aljarafe de Seville: un jardin d’essais pour les agronomes de l’Espagne musulmane», Hespéris-Tamuda, 29 (1), 1991, pp. 5-25.

Les maîtres de l’eau. Histoire de l’hydraulique arabe, Arles, Actes Sud, 2005.

Emerson, Ralph Waldo, «Friendship», en Id., Selected Writings of Emerson, Nueva York, Modern Library, col. «Modern Library College Editions» (14), 1950, pp. 222-236.

Encyclopédie Berbère, Gabriel Camps (dir.), Aix-en-Provence, Edisud, 1984-.

Encyclopédie de l’Islam (2e ed.), Leiden-París, E. J. Brill - G. P. Maisonneuve et Larose, 1960-.

Enrique, Antonio, Tratado de la Alhambra hermética (1ª ed.), s. l., Ubago, 1988; 2ª ed., Granada, Antonio Ubago, 1991; 3a ed., Editorial Port Royal, 2006.

Epalza, Míkel de: ver L’Alcorà.

— «La islamización de al-Andalus: mozárabes y neo-mozárabes», Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos en Madrid, 23, 1985-1986, pp. 171-179.

— «Descabdellament polític i militar dels musulmans a terres catalanes (segles VIII-XI)», en Symposium Internacional sobre els Orígens de Catalunya (segles VIII-XI) [Barcelona, 10-15 desembre 1989], Barcelona, Generalitat de Catalunya - Comissió del Mil lenari, 1991-1992 (2 vols.), t. I, pp. 49-79.

— «Les mozarabes. État de la question», Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée (REMMM), 63-64, 1992, pp. 39-50.

— «Mozarabs. An Emblematic Christian Minority in Islamic al-Andalus», en Salma Khadra Jayyusi (ed.), The Legacy of Muslim Spain, Leiden - Nueva York - Colonia, E. J. Brill, 1992, pp. 149-170.

— «Note de sociologie religieuse médiévale: la disparition du christianisme au Maghreb et en al-Andalus», en Mélanges Mohamed Talbi, Túnez, Publications de la Faculté des lettres de la Manouba, 1993, pp. 69-79.

— «Falta de obispos y conversión al Islam de los cristianos de al-Andalus», Al-Qanṭara, 15, 1994, pp. 385-400.

— «L’islam a Catalunya o l’islam del Sud?», L’Avenç [Barcelona], 200, 1996, pp. 42-47.

Epalza, Míkel de (ed.), La ràpita islàmica. Història institucional i altres estudis regionals. I Congrés de les Ràpites de l’Estat Espanyol (Sant Carles de la Ràpita, 7-10 setembre 1989), Sant Carles de la Ràpita, Institut d’Estudis Rapitencs - Patronat Municipal d’Acció Cultural - Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, 1993, pp. 111-120; reed. en Míkel de Epalza (dir.), La Rábita en el islam. Estudios interdisciplinares. II Congrés Internacional sobre «Ràpites, Ribats i Almonastirs», Sant Carles de la Ràpita, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita - Universitat d’Alacant, 2004.

Epalza, Mikel de, y Llobregat, Enrique A., «¿Hubo mozárabes en tierras valencianas? Proceso de islamización del Levante de la Península (Sharq al-Andalus)», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, 36, 1982, pp. 7-31.

Epalza, Mikel de, y Rubiera, María Jesús, «Los cristianos toledanos bajo dominación musulmana», en Simposio Toledo hispanoárabe (Toledo, 6-8 de mayo de 1982), Toledo, Diputación Provincial, 1986, pp. 129-133.

Eritja Ciuró, Xavier, «Organització de l’espai del districte andalusí de Lleida (final del segle XI - primera meitat del segle XII)», en Anàlisi espacial i arqueologia medieval. VII Jornades d’Arqueologia Medieval a Catalunya (juny 1993), Barcelona, 1993, pp. 39-44.

— «Les turres-almuniae d’Avinganya», Territori i Societat a l’Edat Mitjana. Història, Arqueologia, Documentació [Lleida], 1, 1997, pp. 179-190.

De l’Almunia a la Turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Lleida, Universidad, 1998.

Escolano, Gaspar, Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, Valencia, 1610.

España. Reflexiones sobre el ser de España, Madrid, Real Academia de la Historia, 1998.

Estébanez Calderón, Serafín, Manual del oficial en Marruecos. Cuadro geográfico, estadístico, histórico, político y militar de aquel imperio, Madrid, Ignacio Boix, 1844.

Estepa Díaz, Carlos (dir.), Estructura social de la ciudad de León (siglos XI-XIII), León, Centro de Estudios e Investigación «San Isidoro» - Archivo Histórico Diocesano - Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León, col. «Fuentes y Estudios de Historia Leonesa» (19), 1977.

Esteve Palà, Montserrat, y Reverté Simó, Carme, Diccionari visual català-àrab, Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament, 1999.

Estrecho de Gibraltar, El –, Congreso Internacional (Ceuta, 16-19 de noviembre de 1987), Eduardo Ripoll Perelló (ed.), Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1988 (4 vols.).

Ewert, Christian, «Precursores de Madīnat al-Zahrā». Los palacios omeyas y abbasíes en Oriente y su ceremonial aulico», Cuadernos de Madīnat al-Zahrā’, 3, 1991, pp. 123-163.

Expediente sobre el descubrimiento de una bandera árabe del Imán Hixem Almuyad bellah, Califa de Córdoba a fines del siglo X e inicios del XI, en la Iglesia parroquial de San Esteban de Gormaz (www.cervantesvirtual.com).

Fanjul Serafín, Al-Andalus contra España, la forja del mito, Madrid, Siglo XXI, 2001; reed. 2003.

Felipe, Helena de, «Los bereberes en el discurso colonial español», en Jacques Alexandropoulos y Christophe Picard (eds.) Historiographie berbère de l’Antiquité à nos jours (Madrid, 22-24 avril 2004) [en prensa].

Fernandes, Isabel Cristina, O castelo de Palmela, do islâmico ao cristão, Lisboa, Ed. Colibri - C. Municipal de Palmela, 2004.

Fernandes, Hermenegildo, «Uma cidade no imaginário medieval. Lisboa muçulmana nas descrições de Idrisi e de Ranulfo de Granville», Estudos Medievais [Porto], 7, 1986.

— «Sociedade e economia nos campos (séculos XII e XIII)», en João Medina (dir.), História de Portugal, Lisboa, Ediclube, 1993, t. III, pp. 197-231.

Entre mouros e cristãos. A sociedade de fronteira no Sudoeste peninsular interior (séculos XII e XIII), tesis doctoral leída en 2000 en la Facultad de Letras de Lisboa.

Fernández Almagro, Melchor, Granada en la literatura romántica española, ed. Cristina Viñes Mollet, Madrid, Rueda, 1995.

Fernández Félix, Ana, Cuestiones legales del Islam temprano: la «ʿUtbiyya» y el proceso de formación de la sociedad islámica andalusí, Madrid, CSIC, 2003.

Fernández Félix, Ana, y Fierro, Maribel, «Cristianos y conversos al Islam en al-Andalus. Una aproximación al proceso de islamización a través de una fuente legal andalusí del siglo III-IX», en Luis Caballero Zoreda y Pedro Mateos Cruz (eds.), Visigodos y Omeyas. Un debate entre la Antigµedad tardía y la alta Edad Media (Mérida, abril de 1999), Madrid, CSIC, col. «Anejos de Arqueología de España» (23), 2000, pp. 415-427.

Fernández Martínez, Víctor M., «La arqueología española en África», en Gloria Mora y Margarita Díaz-Andreu (eds.), La cristalización del pasado: génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueología en España, Málaga, Universidad de Málaga, 1997, pp. 705-719.

Ferrando Frutos, Ignacio, «La maqāma barbariyya de al-Saraqusṭī», Anaquel de Estudios Árabes, 2, 1991, pp. 119-129.

Fiedel, Stuart J. y Anthony, David W., «Deerslayers, Pathfinders, and Icemen. Origins of the European Neolithic as Seen from the Frontier», en Marcy Rockman y James Steele (eds.), Colonization of Unfamiliar Landscapes. The Archaeology of Adaptation, Londres - Nueva York, Routledge, 2004, pp. 144-168.

Fierro, Maribel, «Cuatro preguntas en torno a Ibn Ḥafṣūn», Al-Qanṭara, 16, 1995, pp. 220-257.

Al-Andalus: saberes e intercambios culturales, Barcelona, Cidob - Icaria, 2001.

— «Mawâlî and Muwalladûn in al-Andalus (Second/Eighth-Fourth/Tenth Centuries)», en Monique Bernards y John Nawas (eds.), Patronate and Patronage in Early and Classical Islam, Leiden, E. J. Brill, 2005, pp. 195-245.

Figanier, Joaquim, A inscrição árabo-persa de Santarém, Porto, 1941.

Portugal-Maroc Énoncé de quelques problèmes, Lisboa, Institut français au Portugal, 1941.

— «Contribuição para o estudo da cultura arábica em Portugal», en Mélanges d’études luso-marocains dédiés à la mémoire de David Lopes et Pierrre de Cenival, Lisboa-París, Portugalia Editora - Les Belles-lettres, 1945, pp. 75-138.

História de Santa Cruz do Cabo de Gué, Lisboa, Agência Geral das Colónias, 1946.

Descrição de Ceuta muçulmana no século XV, s. l., 1947.

— «Moedas árabes do século XII encontradas no concelho de Sesimbra», Anais [Lisboa], 2 (8), 1959, pp. 160-195.

Moedas árabes: inventário e descrição, Lisboa, Tip. da Casa da Moeda, 1949-1959 (2 vols.).

Fr. João de Sousa: mestre e interprete da lingua arabica, Coimbra, Faculdade de Letras da Universidade de Coimbra, 1969.

Figanier, Joaquim, y Oliveira, Antonio Correia de, Anthologie des auteurs français: à l’usage des élèves du 3e cycle du lycée (2ª ed.), Coimbra, 1955.

Foard, Douglas W., The Revolt of the Aesthetes. Ernesto Giménez Caballero and the Origins of Spanish Fascism, Nueva York, Peter Lang, 1989.

Fontaine, Jacques, L’art préroman hispanique, Saint-Léger-Vauban, Zodiaque, col. «La Nuit des temps» (38-47), 1973-1977 (2 vols.), t. II (1977): L’art mozarabe.

Fontanals, Reis, Un plànol de la sèquia de la Vila del segle XIV (Ciutat de Mallorca), Palma de Mallorca, Ajuntament de Palma, 1984.

Font i Rius, Josep M., Mundó, Anscari Manuel, Riu i Riu, Manuel, Udina i Martorell, Felip, y Vernet, Joan, Procés d’independència de Catalunya (ss. VIII-XI). La fita del 988, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1989.

Forcada, Miquel: ver Calvo, Emilia et alii.

Forcano, Manuel: ver Ibn baṭṭūṭa.

Fortificaciones en al-Andalus. I Congreso Internacional (Algeciras, noviembre-diciembre 1996), Algeciras, Fundación Municipal de Cultura «José Luis Cano», 1998.

Fossier, Robert, Enfance de l’Europe (Xe-XIIe siècle): aspects économiques et sociaux, París, Presses universitaires de France, col. «Nouvelle Clio», 1989 (3 vols.).

Fouillée, Alfred, Esquisse d’une interprétation du monde (3ª ed.), ed. Émile Boirac, París, F. Alcan [ca. 1930].

Fowden, Elizabeth K., «Christian Monasteries and Umayyad Residences in Late Antique Syria», Antigüedad y cristianismo. Monografías históricas sobre la Antigüedad tardía, 21, 2004, pp. 565-582.

Franco Sánchez, Francisco, «Ràpites y Al-Monastir (s) al nord i llevant de la península d’Al-Andalus», en Míkel de Epalza (ed.), La ràpita islàmica. Història institucional i altres estudis regionals. I Congrés de les Ràpites de l’Estat Espanyol (Sant Carles de la Ràpita, 7-10 setembre 1989), Sant Carles de la Ràpita, Institut d’Estudis Rapitencs - Patronat Municipal d’Acció Cultural-Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, 1993, pp. 192-203; reed. en Míkel de Epalza (dir.), La Rábita en el islam. Estudios interdisciplinares. II Congrés Internacional sobre «Ràpites, Ribats i Almonastirs», Sant Carles de la Ràpita, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita - Universitat d’Alacant, 2004.

Freytag, Georg Wilhelm, Lexicon Arabico-Latinum, Halix Saxonum, 1830-1837 (4 vols.).

Fuertes Santos, María del Camino, y González Virseda, Marina, «Avance al estudio tipológico de la cerámica medieval del yacimiento de Cercadilla, Córdoba. Materiales emirales», en Rafael Azuar Ruiz y Javier Martí Oltra (eds.), Sociedades en transicion. IV Congreso de Arqueología Medieval Española (Alicante, 4-9 de octubre de 1993), Alicante, Asociación Provincial de Arqueología Medieval - Diputación Provincial, 1993-1994 (3 vols.), t. III, pp. 771-778.

Furió, Antoni, Història del País Valencià, Valencia, Alfons el Magnanim, 1995.

Fusillo, Francesco, y Fimiani, Mariapaola (eds.), «Philia/Stasis», en Id., Philia, Nápoles, La Cittá di Sole, 2001, pp. 145-171.

Fuster, Joan, Nosaltres els Valencians, Barcelona, Edicions 62, 1962 (ed.castellana, 1967).

Gabrieli, Francesco, Il califatto di HishÄm. Studi di storia omayyade, Alejandría, Societé de Publications Égyptiennes, 1935.

Mahoma y las conquistas del Islam, Madrid, Guadarrama, 1967.

— «Consideraciones sobre el califato omeya de Oriente», Al-Andalus, 39, 1974, pp. 407-430.

Galera andreu, Pedro, La imagen romántica de la Alhambra, Madrid, El Viso, 1992.

Gallego, Ferrán, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español, Madrid, Síntesis, 2005.

Gallego Morell, Antonio, «Algunas noticias sobre don Martín Vázquez Siruela», en Estudios dedicados a Menéndez Pidal (7 t. en 8 vols.), Madrid, 1950-1962, t. IV (1953), pp. 405-424.

Galupo, Scott, «Progress and Islam», National Review, 30, 2002.

Gálvez, María Eugenia: ver Valencia, Rafael.

Garaudy, Roger, El islam en Occidente. Córdoba, capital del pensamiento unitario, Madrid, Editorial Breogán, 1987.

Garcia, João Carlos, O espaço medieval da Reconquista no Sudoeste da Península Ibérica, Lisboa, Centro de Estudos Geográficos, 1986.

García-Arenal, Mercedes, y Rodríguez Mediano, Fernando, «Médico, traductor, inventor: Miguel de Luna, cristiano arábigo de Granada», Chronica Nova, 32, 2006, pp. 187-231.

García Bellido, Ángel, «Españoles en el Norte de África durante la Edad Antigua», en I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arqueología, 1954, pp. 365-379.

García Biosca, Joan Eusebi, Els orígens del terme de Lleida. La formació d’un territori urbà (ss. XI y XII), Lleida, Diario La Mañana - Ajuntament d’Alguaire - Patronat Municipal «Josep Lladonosa i Pujol» - Diputació de Lleida, 1995.

García de Cortázar, José Ángel, La época medieval, t. II de Historia de España Alfaguara, Madrid, Alianza, 1973.

— «Glosa de un balance sobre la historiografía medieval española en los últimos treinta años (I)», en Ángel Juan Martín Duque et alii (eds.), La Historia medieval en España. Un balance historiográfico (1968-1998). XXV Semana de Estudios Medievales (Estella 14-18 de julio de 1998), Pamplona, Gobierno de Navarra, 1999, pp. 807-824.

García de Cortázar, José Ángel, y Valdeón Baruque, Julio, Manual de historia universal. Edad Media, Madrid, Nájera, 1987.

García de Cortázar, José Ángel, y Sesma Muñoz, José Ángel, Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, Alianza, 1997 (1ª reimp. 1999; reed. 2008).

García Figueras, Tomás, «La incognita del valle del Jarrub. Las ruinas romanas de Suiar», en I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arqueología, 1954, pp. 332-335.

García Gómez, Emilio, «Ibn Quzman editado por Nykl», Al-Andalus, 1, 1933, pp. 453-456.

— «Miguel Asín Palacios (1871-1944). Esquema de una biografía», Al-Andalus, 9, 1944, pp. 267-291.

Cinco poetas musulmanes. Biografías y estudios, Madrid, Espasa-Calpe, 1944.

— «Un eclipse de la poesía en Sevilla. La época almorávide», Al-Andalus, 10, 1945, pp. 285-343.

— «A propósito de Ibn Ḥayyān», Al-Andalus, 11, 1946, pp. 395-423.

— «Homenaje a Don Francisco Codera (1836-1917)», Al-Andalus, 15, 1950, pp. 263-274.

García Gómez, Emilio, «Introducción: la trayectoria omeya y la civilización de Córdoba», en Évariste Lévi-Provençal, España musulmana hasta la caída del Califato de Córdoba (711-1031 d. C.). La conquista, el emirato, el califato, t. IV de Historia de España dirigida por Ramón Menéndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1950, pp. ix-xxxvi.

— «Leopoldo Torres Balbás (1888-1960). In memoriam», Al-Andalus, 25 (2), 1960, pp. 257-262.

Todo Ben Quzmān, Madrid, Gredos, 1972.

Andalucía contra Berbería, Barcelona, Universidad de Barcelona - Departamento de Lengua y Literatura Arabes, 1976.

— «Discurso ante la Universidad de Granada en su investidura de Doctor Honoris Causa, el 4 de junio de 1975», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, 24-1, 1976, pp. 8-17; reed. en Emilio García Gómez, Tres discursos y dos prólogos recientes (1972-1978), Madrid, Club Urbis, 1979, pp. 17-24.

García Sanjuán, Alejandro, «Las causas de la conquista islámica de la Península Ibérica según las crónicas medievales», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, 53, 2004, pp. 101-127.

— «La aportación de Claudio Sánchez Albornoz a los estudios andalusíes», Revista de Historiografía, 2 (2), 2005, pp. 143-153.

Garrido Atienza, Miguel, Las capitulaciones para la entrega de Granada, Granada, 1892 (ed. facsímil, Granada, Universidad de Granada, 1992).

Gayangos, Pascual de, History of the City of Granada from its Conquest by the Arabs to the Expulsion of the Moors, Londres, Fine Arts Court, 1851.

Apuntes y extractos para la historia de Granada durante el reinado de los nasseritas, Granada, Archivo Universitario de Granada, s. d. (B-30-966, caja c-69, 1).

Memoria sobre la autenticidad de la crónica denominada del moro Rasis, Madrid, Real Academia de la Historia, s. d.

Giménez Caballero, Ernesto, Genio de España. Exaltaciones a una resurrección nacional y del mundo (4ª ed.), Barcelona, Ediciones Jerarquía, 1939.

Giralt Balagueró, Josep, «Balaguer. De campament a ciutat», en Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), catálogo de exposición (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya - Palau Nacional - Parc Montjuïc, 16 desembre 1999 - 27 febrer 2000), Barcelona, Diputació de Barcelona - Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999, pp. 114-116.

Gironès García, José, Los mozárabes valencianos. Xátiva mozárabe. Estudio documentado basado en la arqueología, Játiva, Marbau, 1983.

Glick, Thomas F., Irrigation and Society in Medieval Valencia, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1970.

Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, 1979; ed. revisada, Leiden, E. J. Brill, 2005.

Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1230), trad. de Pilar Aguirre marcos, María Luz López Terrada y Víctor Navarro Brotóns, Madrid, Alianza Editorial, 1991.

— «Arthur Maass y el análisis institucional del regadío en España», Arbor, 151, 1995, pp. 13-33.

— «Irrigation and Technology in Islamic Spain. Methodological Considerations», en Id., Irrigation and Hydraulic Technology. Medieval Spain and its Legacy, Aldershot, Variorum Reprints, col. «Variorum Collected Studies Series» (523), 1996, pp. 2-4; trad. castellana: «Riego y tecnología hidráulica en la España islámica: consideraciones metodológicas», en Expiración García Sánchez (ed.), Ciencias de la naturaleza en al-Andalus, Granada, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1995, t. IV, pp. 71-91.

From Muslim Fortress to Christian Castle. Social and Cultural Change in Medieval Spain, Manchester, Manchester University Press, 1995; trad. de Josep Torro, Paisajes de conquista. Cambio cultural y geográfico en la España medieval, Valencia, Universitat de València, 2007.

— «Sistemes agrícoles islàmics de Xarq al-Andalus», en Josep M. Salrach (ed.), Història agrària dels Països Catalans, Barcelona, Universidad de Barcelona, 2004, t. II: Edat Mitjana, pp. 45-89.

— «Irrigation in Medieval Spain», en Joyce Marcus y Charles Stanish (eds.), Agricultural Strategies, Los Ángeles, Cotsen Institute of Archaeology, 2006, pp. 162-187.

Godelier, Maurice, «Préface», en Karl Marx, Sur les sociétés précapitalistes. Textes choisis de Marx, Engels, Lenine, París, Éditions Sociales, 1970, pp. 13-142.

Goldziher, Ignaz, Le livre de Mohammed Ibn Toumert mahdi des Almohades, Alger, Imprimerie Orientale Pierre Fontana, 1903.

— «Los árabes españoles y el islam», en Actas del Primer Congreso de Estudios Árabes e Islámicos (Córdoba, 1962), Madrid, Comité Permanente del Congreso de Estudios Arabes e Islámicos, 1964, pp. 3-77.

Gesammelte Schriften, ed. J. de Somogyi, Hildesheim, G. Olms, 1967-1973 (6 vols.).

The Ẓāhiris. Their Doctrine and Their History. A Contribution to the History of Islamic Theology, trad. de W. Behn, Leiden, E. J. Brill, 1971.

Az arabok és az iszlam. Válogatott tanulmányok. The Arabs and Islam. Selected Studies, Budapest, Editors E. Schütz - E. Apor, 1995.

Golvin, Lucien, «Islam d’Espagne d’après un livre récent», Revue africaine, 458-459, 1959, pp. 117-131.

— «Henri Terrasse et ses publications», Revue de l’Occident musulman et de la Méditerranée, 12, 1972, pp. 7-21.

Gomes, Rosa Varela, Silves (Xelb), uma cidade do Gharb al-Andalus: território e cultura, Lisboa, Instituto Português de Arqueologia, col. «Trabalhos de Arqueologia» (23), 2002; (35), 2003 y (44), 2006 (3 vols.).

Gómez, Patricia: ver Rius, Mònica et alii.

Gómez Carrillo, Enrique, Fez, la andaluza [1926], estudio preliminar José Antonio González Alcantud, Granada, Universidad de Granada, 2005.

Gómez Martínez, Susana (ed.), Al-Andalus espaço de mudança. Balanço de 25 anos de história e arqueología medievais. Homenagem a Juan Zozaya Stabel-Hansen. Seminário Internacional (Mértola, 16-18 de Maio de 2005), Mértola, Campo Arqueológico de Mértola, 2006.

Gómez-Moreno, Manuel, Iglesias mozárabes, arte español de los siglos IX al XI, Madrid, 1919 (reed. facsímil, Madrid, 1990).

González Alcantud, José Antonio, Lo moro. Las lógicas de la derrota y la formación del estereotipo islámico, Barcelona, Anthropos, 2002.

— «El mito fallido sacromontano a la luz del mozarabismo maurófobo de Simonet», en Manuel Barrios Aguilera y Mercedes García-Arenal (eds.), Los Plomos del Sacromonte. Invención y tesoro, Valencia, Universitat de València - Universidad de Granada - Universidad de Zaragoza, Biblioteca de Estudios Moriscos (1), 2006, pp. 533-556.

González Alcantud, José A., y Malpica Cuello, Antonio, «Introducción», en Id. (eds.), El agua. Mitos, ritos y realidades. Coloquio Internacional (Granada, 23-26 de noviembre de 1992), Barcelona, Anthropos, 1995, pp. 7-22.

González Cuevas, Pedro Carlos, «Ledesma Ramos y el fascismo»:www.ramiroledesma.com/revolución.

González Ferrín, Emilio, Historia general de al Ándalus. Europa entre Oriente y Occidente, Córdoba, Almuzara, 2006.

González Muñoz, Fernando, Exposición y refutación del Islam. La versión latina de las epístolas de al-Hāšimī y al-Kindī, A Coruña, Universidad de La Coruña, 2005.

González Palencia, Ángel, «El Centro de Estudios Históricos», en Una poderosa fuerza secreta. La Institución Libre de Enseñanza, San Sebastián, 1940.

González Simón, Ángela, «Don Miguel Asín Palacios», Revista de Filología Española, 28, 1944, pp. 349-336.

González Villaescusa, Ricardo, y Kirchner, Helena, «La construcció d’un espai agrari drenat andalusí al ḥawz de la madīna de Yābisa. Anàlisi morfològica, documental i arqueològica del Pla de la Vila», en Miquel Barceló (ed.), El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yâbisa (290-633H/902-1235 d. C.), Ibiza, Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1997, pp. 65-96.

Gorsse, Odette, y Jammes, Robert, «Nicolás Antonio et le combat pour la vérité (31 lettres de Nicolás Antonio à Vázquez Siruela)», en Hommage des hispanistes français à Noël Salomon, Barcelona, Laia, 1979, pp. 411-429.

Gozalbes Cravioto, Enrique, «África antigua en la historiografía y arqueología de época franquista», en Fernando Wulff Alonso y Manuel Álvarez Martí-Aguilar (eds.), Antigüedad y franquismo (1936-1975), Málaga, Diputación de Málaga, 2003, pp. 135-160.

Gracia, Jordi, La resistencia silenciosa: fascismo y cultura en España, Barcelona, Anagrama, 2004.

Gran Enciclopedia de la región valenciana, Valencia, 1973 (12 vols.).

Granara, William, «Nostalgia, Arab Nationalism and the Andalusian Chronotope in the Evolution of the Modern Arabic Novel», Journal of Arabic Literature, 36 (1), 2005, pp. 57-73.

Grosrichard, Alain, Structure du sérail. La fiction du despotisme oriental dans l’Occident classique, París, Seuil, 1979.

Guerra de Lorca, Pedro, Tratado de la vida y martirio de St. Cecilio, pro obispo de la Iliberis, que ahora es Granada, y de sus seis compañeros, que son dichos Apóstoles de nra. Hespaña (Biblioteca Nacional [Madrid], ms. 1499).

Guiance, Ariel, «To Die for Country, Land or Faith in Castilian Medieval thought», Journal of Medieval History, 23 (4), 1998, pp. 313-332.

Guichard, Pierre, «Les Arabes ont bien envahi l’Espagne», Annales Économies. Sociétés. Civilisations, 6, 1974, pp. 1483-1513.

— «Los árabes sí que invadieron España. Las estructuras sociales de la España musulmana», en Pierre Guichard, Estudios sobre historia medieval, trad. de Eduard J. Verger, Valencia, Edicions Alfons el Magnanim - Institucio Valenciana D’Estudis i Investigacio, 1987, pp. 27-71.

Structures sociales «orientales» et «occidentales» dans l’Espagne musulmane, París - La Haya, Mouton, 1977.

— «A propósito de los “Barbar al-Andalus”», Al-Qanṭara, 1, 1980, pp. 423-427.

— «Les mozarabes de Valence et d’al-Andalus entre l’histoire et le mythe», Revue de l’Occident musulman et de la Méditerrannée, 40, 1985, pp. 17-27.

L’Espagne et la Sicile musulmanes aux XIe et XIIe siècles, Lyon, Presses universitaires de Lyon, 1990.

Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles), Damasco, Institut français de Damas, 1990-1991.

Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente, Barcelona, Barral, 1976; ed. facsímil, Granada, Universidad de Granada, 1995; 3ª ed. Granada, Universidad de Granada, 1998.

— «La trajectoire historique des mozarabes d’Espagne», en Henri Bresc y Christiane Veauvy (dirs.), Mutations d’identités en Méditerranée, París, Éditions Bouchène, 2000, pp. 111-121.

De la expansión árabe a la Reconquista: esplendor y fragilidad de al-Andalus, Granada, El Legado Andalusí, 2002.

— «De l’Espagne musulmane à al-Andalus», en Benoît Pellistrandi (ed.), La historiografía francesa del siglo XX y su acogida en España, Madrid, Collection de la Casa de Velázquez (80), 2002, pp. 191-215.

Guinot, Enric, «L’Horta de València a la baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal», Afers, 51, 2005, pp. 271-300.

Gutiérrez Lloret, Sonia, «El origen de la huerta de Orihuela entre los siglos VII y XI: una propuesta arqueológica sobre la explotación de las zonas húmedas del Bajo Segura», Arbor, 593, 1995, pp. 65-94.

— «Tradiciones culturales y proceso de cambio entre el mundo romano y la sociedad islámica», en Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueología, Elche, Ajuntament de Elche, 1995, pp. 317-334.

La Cora de Tudmīr. De la Antigüedad tardía al mundo islámico: poblamiento y cultura material, Madrid-Alicante, Casa de Velázquez - Instituto Alicantino de Cultura «Juan Gil-Albert» - Diputación Provincial de Alicante, Collection de la Casa de Velázquez, 57, 1996.

Gutiérrez Lloret, Sonia, «¿Arqueología o reconstrucción? A propósito de la formación de al-Andalus desde las afueras de la arqueología», Arqueología Espacial, 22, 2000, pp. 225-254.

Haldane, John F., «La estructura de las relaciones de producción tributarias: Estado y sociedad en Bizancio e Islam primitivo», Hispania, 58, 1998, pp. 841-880.

Haldon, John F., The State and the Tributary Mode of Production, Londres - Nueva York, Verso, 1993.

Halliday, Fred, «Orientalism and its Critics», British Journal of Middle Eastern Studies, 20, 1993, pp. 145-163.

Hammoudi, Abdallah, Une saison à La Mecque, París, Seuil, 2005.

Hanisch, Ludmila (ed.), «Machen Sie doch unseren Islam nicht gar zu schlecht»: der Briefwechsel der Islamwissenschaftler Ignaz Goldziher und Martin Hartmann (1894-1914), Wiesbaden, Harrassowitz, 2000.

Hauser-Schäublin, Brigitta, «Temple and King. Resource Management Rituals and Redistribution in Early Bali», Journal of the Royal Anthropological Institute, 11, 2005, pp. 747-771.

Hawting, George R., The First Dynasty of Islam. The Umayyad Caliphate, AD 661-750, Londres - Nueva York, Routledge, 1986-2000.

Heinrichs, Wolfhart, «Rose Versus Narcissus. Observations on an Arabic Literary Debate», en Gerrit Jan Reinink y Herman L. J. Vanstiphout (eds.), Dispute Poems and Dialogues in the Ancient and Medieval Near East, Lovaina, Department Oriëntalistiek, col. «Orientalia Lovaniensia Analecta» (42), 1991, pp. 179-198.

Heller, Bernard, Bibliographie des ouvrages de Ignace Goldziher, París, Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1927.

Henriet, Patrick, «“La dignité de la religion chrétienne et de la nation hispanique” ou Enrique Flórez et l’España Sagrada. À propos d’une réédition», Revue Mabillon, 12, 2001, pp. 296-306.

— «Sainteté martyriale et communauté de salut. Une lecture du dossier des martyrs de Cordoue (milieu IXe siècle)», en Michel Lauwers (ed.), Guerriers et moines. Conversion et sainteté aristocratiques dans l’Occident médiéval, Antibes, Éditions APDCA, col. «Collection d’Études Médiévales de Nice» (4), 2002, pp. 93-139.

Herculano, Alexandre, História de Portugal, Lisboa, Livr. Bertrand e filhos, 1846-1853 (4 vols.).

Hernández Cardona, Francisco Xavier, Història militar de Catalunya. Aproximació didàctica, Barcelona, Rafael Dalmau, 2001-2004 (4 vols.), t. I (2001), Dels íbers als carolingis; t. II (2002), Temps de conquesta.

Hidalgo Prieto, Rafael, y Marfil, Pedro, «El yacimiento arqueológico de Cercadilla: avance de resultados», Anales de Arqueología Cordobesa, 3, 1992, pp. 277-308.

Hidalgo Prieto, Rafael, y Ventura, A., «Sobre la cronología e interpretación del palacio de Cercadilla en Corduba», Chiron, 24, 1994, pp. 221-240.

Hidalgo Prieto, Rafael, Alarcon, Francisco Javier, Fuertes Santos, María del Camino, Gonzalez Virseda, Marina, y Moreno, M., «Cercadilla. Un yacimiento clave para la historia de Córdoba», Revista de Arqueología, 163, 1994, pp. 41-51.

Hidalgo Prieto, Rafael, y Fuertes Santos, María del Camino, «Córdoba, entre la Antigµedad clásica y el Islam. Las transformaciones de la ciudad a partir de la información de las excavaciones en Cercadilla», en Fernando Valdés Fernández y Agustín Velázquez Jiménez (eds.), La islamización de la Extremadura romana, Mérida, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, col. «Cuadernos Emeritenses» (17), 2001, pp. 225-263.

Hilty, Gerold, «Realidad y ficción en el episodio de Alcocer», La Corónica, 32 (2), 2005, pp. 87-95.

Al-Ḥimyarī, Al-Rawḍ al-miʿṭār, ed. y trad. de É. Lévi-Provençal, Leiden, E. J. Brill, 1938.

Hirschman, Albert O., Les passions et les intérêts. Justifications politiques du capitalisme avant son apogée, trad. de Pierre Andler, París, Presses universitaires de France, col. «Quadrige» (245), 1997.

Història de Catalunya, Barcelona, Salvat ediciones, 1978-1986 (6 vols.).

Història, política, societat i cultura als Països Catalans, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1998 (6 vols.), t. II.

Hitchcock, Richard, «La imagen literaria de los mozárabes en el Siglo de Oro», en Sebastian Neumeister (ed.), Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (Berlín, 18-23 de agosto de 1986), Francfort, Vervuert, 1989 (2 vols.), pp. 487-494.

Hobsbawm, Eric, «Introducción», en Karl Marx y Eric Hobsbawm, Formaciones económicas precapitalistas, Barcelona, Crítica, 1979, pp. 11-79.

Honsa, Vladimir, «In Memoriam. Alois Richard Nykl (1885-1958), Arabist and Hispanist. A Biography and Bibliography», Orbis. Bulletin internacional de documentation linguistique, 16, 1967, pp. 295-305.

Horden, Peregrine, y Purcell, Nicholas, The Corrupting Sea. A Study of Mediterranean History (2ª ed.), Oxford-Malden, Blackwell, 2001.

Huici Miranda, Ambrosio, «Los estudios árabes y el africanismo español», Revista de Derecho Internacional y Política Exterior (Extracto), 1910, pp. 1-13.

Historia política del Imperio almohade, Tetuán, Marroqui, 1956-1957.

Huitième Congrès de l’Institut des Hautes-Études Marocaines (Rabat-Fès, 13-20 avril 1933), París, Larose, s. f.

Humphreys, R. Stephen, Islamic History. A Framework for Inquiry, Princeton, Princeton University press, 1991.

Hunt, Robert C., y Hunt Eva, «Canal Irrigation and Local Social Organization», Current Anthropology, 17 (3), 1976, pp. 389-411.

Hurtado, Víctor, Mestre i Campí, Jesús, y Miserachs, Toni, Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995.

Ibáñez, Esteban, «El padre Sarrionandía y su labor filológica acerca del dialecto rifeño», Mauritania, 169, 1941, pp. 375-377.

Ibn ʿAbdūn, Risāla fī l-qaḍā’wa-l-ḥisba, ed. Évariste Lévi-Provençal, Documents arabes inédits sur la vie sociale et économique en Occident musulman au Moyen Âge. Première série: trois traités hispaniques de ḥisba, El Cairo, Institut français d’archéologie orientale, 1955, pp. 1-65; trad. francesa de Évariste Lévi-Provençal, Séville musulmane au début du XIIe siècle. Le traité d’Ibn fiAbdën sur la vie urbaine et les corps de métiers, París, Maisonneuve et Larose, 1947.

Ibn Abī Zarʿ, Al-Anīs al-Muṭrib bi-Rawḍ al-Qirṭās ʿan aẖbār mulūk al-Magrib wa-ta’rīẖ madīnat Fās, Rabat, 1972; trad. de Ambrosio Huici Miranda, Valencia, col. «Textos Medievales» (12-13), 1964 (2 vols.).

Ibn al-Aṯīr, Al-Kāmil ʿ l-ta’rīẖ, ed. Carl Johann Tornberg, Beirut, Dār Sādir, s. f.; trad. de Edmond Fagnan, en Annales du Maghreb et de l’Espagne, Argel, Typographie Adolphe Jourdan, 1898.

Ibn Baṭṭūṭa, Els viatges, trad. de Margarida Castells y Manuel Forcano, Barcelona, Proa, 2005.

Ibn Buluggīn, Abd Allah, El siglo XI en 1ª persona. Las «Memorias» de Abd Allah, último rey zirí de Granada, destronado por los almorávides (1090), trad. de Évariste Lévi-Provençal y Emilio García Gómez, Madrid, Alianza Tres, 1995.

Ibn Ḥāriṯ al-Jušanī, Muḥammad, Ajbār al-fuqaḥā’wa-l-muḥaddiṯīn, ed. María Luisa Ávila y Luis Molina, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Instituto de Cooperación con el Mundo Arabe, 1992.

Ibn Ḥayyān, Chronique du règne du calife umaiyade Abd Allah (888-912), à Cordoue (Al-Muqtabis III), ed. Melchor M. Antuña, París, Geuthner, 1937.

Al-Muqtabas V, ed. Pedro Chalmeta Gendrón, Federico Corriente y Mahmud Subh, Madrid, 1979.

Ibn al-Qūṭiyya, Ta’rīẖ iftitāḥ al-Andalus, et. y trad. de Julián Ribera, Historia de la conquista de España de Abnelcotia el Cordobés, Madrid, Real Academia de la Historia, Colección de Obras Arábigas de Historia y Geografía (2), 1926.

Ibn Ṣāḥib al-Ṣalāt, Al-Mann bi l-Imāma, trad. de Ambrosio Huici Miranda, Valencia, Anubar, col. «Textos Medievales» (24), 1969.

Ibn Sahl, Al-Aḥkām al-kubrā, ed. M. ʿA. Khallaf, Waṯā’iq ʿ aḥkām qaḍā’ahl al-ḏimma fī l-Andalus, El Cairo, Al-Maṭbaʿa al-ʿarabiyya al-ḥadīṯa, 1980.

Ibrahim, Tawfiq, «Un precinto a nombre de ʿAbd al-Raḥmān I», Al-Qanṭara, 16, 1995, pp. 143-146.

— «Un precinto a nombre de ʿAnbasa Ibn Suḥaym al-Kalbī, gobernador de al-Andalus (103-107/721-725)», Al-Qanṭara, 18, 1997, pp. 191-193.

Illuminati, Augusto, «De amicitia», en Francesco Fustillo y Mariapaola Fimiani (eds.), Philia, Nápoles, La Cittá di Sole, 2001, pp. 51-63.

Iniesta Coullaut-Valera, Enrique, Al-Andalus en Blas Infante, Madrid, Darek-Nyumba, 1998.

Islam i Catalunya, L’–, Barcelona, Institut Català de la Mediterrània, Lunwerg - Museu d’Història de Catalunya, 1998.

Jaubert de Passa, François-Jacques, Canales de riego de Cataluña y reino de Valencia, Valencia, 1844 (2 vols.).

Jiménez Puertas, Miguel, El poblamiento del territorio de Loja en la Edad Media, Granada, Universidad de Granada, 2002.

Joyas escritas. Los fondos bibliográficos árabes de Catalunya, ed. Josep Giralt, Barcelona, Lunberg, 2002.

Juliá, Santos, «La historia social y la historiografía española», en Juan Pablo Fusi (ed.), La Historia en el 92, publicado en el número 10 (1993) de la revista Ayer, pp. 29-46.

Kaegi, Walter E., Byzantium and the Early Islamic Conquests, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.

Kang, Bong W., «Large-Scale Reservoir Construction and Political Centralization. A Case Study from Ancient Korea», Journal of Anthropological Research, 62 (2), 2006, pp. 193-216.

Kassis, Hanna E., «The Mozarabs», en María Rosa Menocal, Raymond P. Scheindlin, y Micheal Sells (eds.), The Literature of al-Andalus, Cambridge, Cambridge University Press, 2000, pp. 417-434.

— «Arabic-Speaking Christians in al-Andalus in an Age of Turmoil (Fifth/Eleventh Century until A. H. 478/A. D. 1085)», Al-Qanṭara, 15 (2), 1994, pp. 401-422.

Kemnitz, Eva-Maria von, «In Memoriam José D. Garcia Domingues», en José Domingos Garcia Domingues, Portugal e o Al-Andalus, Lisboa, Huguin, 1997, pp. 35-47.

Khalis, Salah, La vie littéraire à Séville au XIe siècle, Argel, SNED, 1966.

Kirchner, Helena: ver Barceló, Miquel et alii.

La construcció de l’espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 1997.

— «Indígenas y extranjeros. Cerámica y etnicidad en la formación de al-Andalus», Arqueología Espacial, 21, 1999, pp. 153-208.

— «Migracions, assentaments pagesos, espais agrícoles i l’arqueologia d’al-Andalus a Catalunya», en Miquel Barceló (ed.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Ed. Empúries, 1999.

— «Indígenas y extranjeros, otra vez», Arqueología Espacial, 22, 2000, pp. 255-284.

La ceràmica de Yābisa. Catàleg i estudi dels fons del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Ibiza, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 2002.

— «Una arqueologia colonial: espais andalusins i pobladors catalans a les Illes Balears», en Miquel Barceló (ed.), El feudalisme comptat i debatut, Valencia, Universitat de València, 2003, pp. 201-236.

— «Migración y colonización agraria de las Islas Baleares», en Bernat Moll y Helena Kirchner, Las Islas orientales de al-Andalus: las Baleares en época islámica, t. V: Historia de las Islas Baleares, Palma de Mallorca, El Mundo - El Día de Baleares, 2006, pp. 128-239.

Krader, Lawrence, The Ethnological Notebooks of Karl Marx, Assen, Van Gorcum, 1974.

Krader, Lawrence, The Asiatic Mode of Production, Assen, Van Gorcum, 1975.

— «Evolución, revolución y Estado. Marx y el pensamiento etnológico», en Eric J. Hobsbawn (ed.), Historia del marxismo, Barcelona, Bruguera, 1980, t. II: El marxismo en tiempos de Marx, pp. 91-137.

Al-Kuwayfi, Ahmad: ver Torres, Montserrat.

Labarta, Ana, y Barceló, Carmen, Vocabulari àrab bàsic, Valencia, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Àrea d’Estudis Àrabs i Islàmics - Universitat de València, 1997.

Lacarra y de Miguel, José María, Historia de la Edad Media (Primera parte), Barcelona, Montaner y Simón, col. «Historia General de la Humanidad», 1960.

Ladero Quesada, Miguel Ángel, Historia universal, t. II: Edad Media (1ª ed.), Barcelona, Vicens Vives, 1987 (2ª ed. 1992-2007).

— «La “decadencia” española como argumento historiográfico», en Id., Lecturas sobre la España histórica, Madrid, Real Academia de la Historia, 1998, pp. 213-285.

Lafuente, Modesto, Historia general de España desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, ed. Juan Sisinio Pérez Garzón, Pamplona, Urgoiti Editores, 2002.

Lafuente Alcántara, Miguel, Historia de Granada: comprendiendo la de sus cuatro provincias Almería, Jaén, Granada y Málaga: desde remotos tiempos hasta nuestros días, Granada, Imprenta y Librería de Sanz, 1843-1845 (4 vols.).

Lagardère, Vincent, «Communautés mozarabes et pouvoir almoravide en 519 H/1125 en al-Andalus», Studia Islamica, 67, 1988, pp. 98-118.

Lambert, Élie, «Les coupoles des grandes mosquées de Tunisie et d’Espagne aux IXe et Xe siècles», Hespéris, 22, 1936, pp. 127-132.

Lammens, Henri, Études sur le règne du calife omaiyade Mo’âwia Ier, París, Maisonneuve, 1906.

Lampan, Jane, «Religious Tolerance before it Was Hip», Christian Monitor, 25, 2002.

Laoust, Henri, Notice sur la vie et les travaux de Henri Terrasse, París, Institut de France - Académie des inscriptions et belles-lettres, 1981.

Lapiedra, Eva, Cómo los musulmanes llamaban a los cristianos hispánicos, Alicante, Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència - Instituto de Cultura «Juan Gil-Albert», 1997.

— «La historiografía árabo-islámica clásica y sus traducciones», en Míkel de Epalza (ed.), Traducir del árabe, Alicante, Gedisa, 2005, pp. 107-141.

Laporta, Francisco J., Ruiz Miguel, A., Zapatero, V., Solana, J., y Rodríguez de Lecea, T., La Junta de ampliación de estudios, número monográfico de la revista Arbor, 499, julio-agosto 1987.

Laroui, Abdallah, L’histoire du Maghreb. Un essai de synthèse, Casablanca, Centre culturel arabe, 1995.

Leach, Edmund R., «Hydraulic Society in Ceylon», Past & Present, 15, 1959, pp. 2-26.

— «The Terminology of Agricultural Origins and Food Production Systems: a Horticultural Perspective», Antiquity, 71, 1997, pp. 135-148.

— «Intensification in the Pacific. A Critique of the Archaeological Criteria and Their Application», Current Anthopology, 40 (3), 1999, pp. 311-339.

Ledesma Ramos, Ramiro, Discurso a las juventudes de España, Madrid, La Conquista del Estado, 1935.

Lemeunier, Guy, «Quelques leçons d’une hydro-histoire. Le royaume de Murcie (v. 1450 - v. 1650)», en Patrice Cressier (ed.), La maîtrise de l’eau en al-Andalus. Paisages, pratiques et techniques, Madrid, Casa de Velázquez (93), 2006, pp. 125-148.

Le Tourneau, Roger, Fès avant le Protectorat, París, Firmin-Didot, 1949.

Levering Lewis, David, God’s Crucible. Islam and the Making of Europe (570 to 1215), Nueva York, W. W. Norton, 2007.

Levi Della Vida, Giorgio, «I Mozarabi tra Occidente e Islam», en L’Occidente e l’Islam nell’alto Medioevo. XII Settimane di studio del Centro Italiano di studi sull’alto medioevo (2-8 aprile 1964), Spoleto, Presso la Sede del Centro, 1965 (2 vols.), t. II, pp. 667-695.

Lévi-Provençal, Évariste, L’Espagne musulmane au Xe siècle. Institutions et vie sociale, París, Larose, 1932.

— «La toma de Valencia por el Cid», Al-Andalus, 13, 1948, pp. 97-156.

Histoire de l’Espagne musulmane, París-Leiden, Maisonneuve et Larose - E. J. Brill, 1950-1953 (3 vols.), t. III (1953): Le siècle du califat de Cordoue; reed. Maisonneuve et Larose, París, 1999 (3 vols.).

— «Quelques considérations sur l’essor des études relatives à l’Occident musulman», Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 2, 1957, pp. 73-76.

España musulmana hasta la caída del califato de Córdoba (711-1031 de J. C.), t. V de Historia de España dirigida por Ramón Menéndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1950.

Lévi-Provençal, Évariste, y García Gómez, Emilio, Sevilla a comienzos del siglo XII, Madrid, Moneda y Crédito, 1948.

Lluch Bramon, Rosa: ver Bramon, Dolors.

Lopes, David, Os árabes nas obras de Alexandre Herculano, publicado en los nos 3 y 4 del Boletim de Segunda Classe [Lisboa], 1911.

— «O domínio arabe», en Damiâo Peres, História de Portugal, Barcelos, Portucalense Editora, 1929, pp. 389-431.

López Domínguez, Alfonso, «De Gómez Moreno a Olagüe»: www.alyamiah.com/cema/modules.php?name=News&file=article&sid=173 [consultada el 5 de mayo de 2006].

López Estrada, Francisco, «La toma de Alhama: repercusiones literarias», en José Antonio González Alcantud y Manuel Barrios Aguilera (eds.), Las tomas. Antropología histórica de la ocupación territorial del Reino de Granada, Granada, Diputación de Granada, 2000, pp. 417-452.

López García, Bernabé, «F. J. Simonet ante el colonialismo (1859-1863): unos artículos en “La América”», Cuadernos de Historia del Islam, 1, 1971, pp. 159-178.

— «Julián Ribera y su “taller” de arabistas: una propuesta de renovación», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, 32-33, 1983-1984, pp. 119-129.

— «Arabismo y orientalismo en España: radiografía y diagnóstico de un gremio escaso y apartadizo», Awrāq, anejo al t. XI, 1990, pp. 35-69.

— «España y los estudios árabes e islámicos», El País (1 de mayo 2006).

López-Morillas, Consuelo, «Hispano-Arabic Studies in the New Millennium. The United States and Canada», Al-Masāq, 16 (2), 2004, pp. 241-261.

Lorrio, Alberto J., Ercavica. La muralla y la topografía de la ciudad, Madrid, Real Academia de la Historia, 2001.

Lualdi, Maria, Il problema della philia e il Liside platonico, Milán, Celuc, 1974.

Luya, A., «La Risāla d’al-Shaqundī», Hespéris, 22 (1), 1936, pp. 133-181.

Machado, José Pedro, «Os estudos arábicos em Portugal», en Mélanges d’études luso-marocains dédiés à la mémoire de David Lopes et Pierrre de Cenival, Lisboa-París, 1945, pp. 167-218.

Machiavelli, Niccolò, Il Principe, ed. L. Arthur Burd, Oxford, Clarendon Press, 1968.

Macias, Santiago, Mértola, o último porto do Mediterrâneo, Mértola, 2005 (3 vols.).

Maíllo Salgado, Felipe, De la desaparición de al-Andalus, Madrid, Abada, 2004.

Mainer, José-Carlos, Regionalismo, burguesía y cultura: los casos de Revista de Aragón (1900-1905) y Hermes (1917-1922), Barcelona, A. Redondo, 1974.

Makariou, Sophie, y Martinez-Gros, Gabriel, «L’Alhambra de Granada. Història d’un monument amb història», L’Avenç, 264, 2001, pp. 12-19.

Malpica Cuello, Antonio, «Arqueología de los paisajes medievales granadinos: medio físico y territorio en la costa de Granada», Arqueología y territorio medieval, 2, 1995, pp. 25-62.

— «La dimensión historiográfica del libro Al-Andalus», en Pierre Guichard, Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente, ed. Antonio Malpica Cuello, Granada, Universidad de Granada, 1995.

— «Arqueología hidráulica y poblamiento medieval en la Vega de Granada», Fundamentos de Antropología, 6-7, 1997, pp. 208-231.

Granada. Ciudad islámica: mito y realidad, Granada, AMLiber, 2000.

— «La expansión de la ciudad de Granada en época almohade. Ensayo de reconstrucción de su configuración», Miscelánea Medieval Murciana, 25-26, 2001-2002, pp. 67-116.

Mann, Michael, The Sources of Social Power, Cambridge, Cambridge University Press, 1986, t. I: A History of Power from the Beginning to AD 1760.

Mantran, Robert, La expansión musulmana (siglos VII-XI), Barcelona, Labor, col. «Nueva Clío» (20), 1982.

Manzanares de Cirre, Manuela, Arabistas españoles del siglo XIX, Madrid, Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1972.

Manzano Moreno, Eduardo, La frontera de al-Andalus en época de los Omeyas, Madrid, CSIC, 1991.

— «Oriental Topoi in Andalusian Historical Sources», Arabica, 39, 1992, pp. 42-58.

— «El asentamiento y la organización de los íund-s sirios en al-Andalus», Al-Qanṭara, 19, 1993, pp. 327-360.

La frontera de al-Andalus en época de los Omeyas, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1991.

— «Christian-Muslim Frontier in al-Andalus. Idea and Reality», en Dionisius A. Agius y Richard Hitchcock (eds.), The Arab influence in Medieval Europe. Folia Scholastica Mediterranea, Reading, Ithaca Press, 1994, pp. 83-99.

— «Las fuentes árabes sobre la conquista de al-Andalus. Una nueva interpretación», Hispania, 59, 1999, pp. 389-432.

— «The Creation of a Medieval Frontier. Islam and Christianity in the Iberian Peninsula, Eighth to Eleventh Centuries», en Daniel Power y Naomi Standen (eds)., Frontiers in Question. Eurasian boderlands (700-1700), Londres - Nueva York, Mac Millan - St Martin’s Press, 1999, pp. 32-54.

— «La conquista del 711: transformaciones y pervivencias», en Luis Caballero Zoreda y Pedro Mateos Cruz (eds.), Visigodos y Omeyas. Un debate entre la Antigüedad tardía y la alta Edad Media, Madrid, CSIC, Anejos de Archivo Español de Arqueología (23), 2000, pp. 401-414.

— «La construcción histórica del pasado nacional», en Juan Sisinio Pérez Garzón, Eduardo Manzano, Ramón López Facal y Aurora Rivière Gómez, La gestión de la memoria. La historia de España al servicio del poder, Barcelona, Crítica, 2000, pp. 33-62.

— «La creación de un esencialismo: la historia de al-Andalus en la visión del arabismo español», en Gonzalo Fernández Parrilla y Manuel C. Feria García (eds.), Orientalismo, exotismo y traducción, Cuenca, Universidad de Castilla - La Mancha, col. «Escuela de Traductores de Toledo» (8), 2000, pp. 23-37.

Historia de las sociedades musulmanas en la Edad Media, Madrid, Síntesis, 2002.

Conquistadores, emires y califas. Los Omeyas y la formación de al-Andalus, Barcelona, Crítica, 2006.

Marçais, Georges, «Les échanges artistiques entre l’Égypte et les pays musulmans occidentaux», Hespéris, 19, 1934, pp. 95-106.

— «L’art musulman d’Espagne», Hespéris, 22, 1936, pp. 105-112.

Tunis et Kairouan, París, H. Laurens, 1937.

Tlemcen, París, H. Laurens, 1950.

Marfil, Pedro, «Córdoba de Teodosio a ʿAbd al-Raḥmān III», en Luis Caballero Zoreda y Pedro Mateos Cruz (eds.), Visigodos y omeyas. Un debate entre la Antigüedad tardía y la alta Edad Media, Madrid, CSIC, Anejos de Archivo Español de Arqueología (23), 2000, pp. 117-141.

Mariana, Juan de, Historia de España (selección), ed. Manuel Ballesteros, Zaragoza, Ebro, 1939.

Marín, Manuela, Individuo y sociedad en al-Andalus, Madrid, Mapfre, 1992.

— «Arabistas en España: un asunto de familia», Al-Qanṭara, 13, 1992, pp. 379-393.

— «L’art de vivre d’al-Andalous a-t-il vraiment existé?», MARS, Institut du Monde Arabe [París], 9, 1998, pp. 53-59.

— «Los arabistas españoles y Marruecos: de Lafuente Alcántara a Millás Vallicrosa», en Joan Nogué y José Luis Villanova (eds.), España en Marruecos (1912-1956). Discursos geográficos e intervención territorial, Lleida, Milenio, D. L., 1999, pp. 73-97.

Al-Andalus et les Andalousiens, Aix-en-Provence, Edisud, 2000.

— «Ambrosio Huici Miranda y la historia de la alimentación en el Occidente islámico», en Ambrosio Huici Miranda, La cocina hispano-magrebí durante la época almohade según un manuscrito anónimo del siglo XIII, estudio preliminar Manuela Marín, Gijón, Trea S. L., 2005, pp. 7-42.

— «Al-Andalus et le pluralisme religieux: un enjeu politique?», en Heinz-Otto Luthe, Marie Thérèse Urvoy, Geneviève Gobillot (eds.), Pluralisme religieux, quelle âme pour l’Europe? Bruselas, Éditions de Paris, 2007, pp. 29-47.

Mármol, Luis del, Descripción general de África, Granada, 1573.

Marques, A. H. de Oliveira, Nova História de Portugal (1ª ed.), Lisboa, Presença 1993, t. II.

Márquez Villanueva, Francisco, El concepto cultural alfonsí, Barcelona, Bellaterra, 2004.

Martí, Ramon: ver Barceló, Miquel et alii.

Martí Oltra, Javier, y Pascual Pacheco, Josefa, «Arqueología y proyecto urbano. Nuevas aportaciones para el conocimiento de la ciudad de Valencia en época medieval», Boletín de Arqueología Medieval, 9, 1995, pp. 81-100.

Martín Pascual, Llúcia, «L’àrab i la llengua catalana», Serra d’Or [Abadia de Montserrat], 329, 1987, pp. 21-22.

Martínez Antuña, Melchor, «Ibn Ḥayyān de Córdoba y su historia de la España musulmana», Cuadernos de Historia de España, 4, 1945, pp. 5-71.

Martínez Artola, Alberto Xabier, «Olagüe Videla, Ignacio», Enciclopedia Vasca: www.euskomedia.org/euskomedia/SAAunamendi [consultada el 30 de septiembre de 2005].

Martínez Enamorado, Virgilio, «Bobastro (Ardales, Málaga). La ciudad de Ibn Ḥafṣūn», Archéologie islamique, 7, 1997, pp. 27-44.

Al-Andalus desde la periferia. La formación de una sociedad musulmana en tierras malagueñas (siglos VIII-X), Málaga, Diputación Provincial de Málaga, 2003.

Martinez-Gros, Gabriel, L’idéologie omeyyade. La construction de la légitimité du Califat de Cordoue (Xe-XIe siècles), Madrid, Bibliothèque de la Casa de Velázquez (8), 1992.

Identité andalouse, Arles, Sindbad - Actes Sud, 1997.

— «Comment écrire l’histoire de l’Andalus? Réponse à Pierre Guichard», Arabica, 47, 2000, pp. 261-273.

— «L’historiographie des minorités dans l’Espagne des années 1860», en Carlos Serrano (ed.), Nations en quête de passé: la péninsule Ibérique (XIXe-XXe siècles), París, Presses de l’université de Paris-Sorbonne, col. «Iberica. Essais» (1), 2000, pp. 55-71.

— «“Andalou”, “Arabe”, “Espagnol”, en l’Histoire des musulmans d’Espagne de Reinhart Dozy», Studia Islamica, 92, 2001, pp. 113-126.

— «Le recul de la crise dans l’historiographie andalouse», en Danielle Tartakowsky, Crise et rupture en histoire, Vincennes - Saint-Denis, col. «Travaux et Documents» (17), 2002, pp. 91-105.

Martínez i Tomàs, Joan, «Tortosa. Ciutat andalusina», en Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), catálogo de exposición (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya - Palau Nacional-Parc Montjuïc, 16 desembre 1999 - 27 febrer 2000), Barcelona, Diputació de Barcelona - Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999, pp. 117-119.

Martínez Montávez, Pedro, Al-Andalus, España, en la literatura árabe contemporánea, Madrid, Mapfre, 1992.

Martins, Joaquim Pedro de Oliveira, História da civilização ibérica (1ª ed.), Lisboa, Bertrand, 1879 (10ª ed., Lisboa, Guimarães & Ca, 1972).

História de Portugal (1ª ed.), Lisboa, Bertrand, 1879 (16ª ed., 1972).

Marx, Karl, Le Capital, París, Éd. Sociales, libro I, t. III (1971).

Marx, Karl, y Engels, Frederick, Collected Works, Londres, Lawrence and Wishart, t. XII (1979); t. XXXIX (1983); t. XLVI (1992).

Mateo Dieste, Josep Lluís, El «moro» entre los primitivos. El caso del Protectorado Español en Marruecos, Barcelona, Fundación La Caixa, 1997.

Mateos Cruz, Pedro, «La cristianización de la Lusitania (ss. IV-VII). Extremadura en época visigoda», Extremadura Arqueológica, 4, 1995, pp. 239-263.

La basílica de Santa Eulalia de Mérida. Arqueología y urbanismo, Madrid, CSIC, col. «Anejos de Arqueología de España» (19), 1999.

Mateos Cruz, Pedro, y Alba Calzado, Miguel, «De Emerita Augusta a Marida», Anejos del Archivo Español de Arqueología, 23, 2000, pp. 143-168.

Mattoso, José, «Notas críticas», en Alexandre Herculano, História de Portugal, Lisboa, Ed. Bertrand, 1980-1983 (4 vols.).

Identificação de um país: ensaio sobre as origens de Portugal (1096-1325), Lisboa, Estampa, 1985-1986 (2 vols.).

Mazzoli-Guintard, Christine, Villes d’al-Andalus. L’Espagne et Portugal à l’époque musulmane (VIIIe-XVe siècles), Rennes, Presses universitaires de Rennes, 1996.

Medina, João (dir.), História Contemporânea de Portugal. Estado Novo, Lisboa, Amigos do Livro, 1985, t. I.

História de Portugal, Lisboa, Ediclube, 1993 (reed. 2004).

Medina Conde, Cristóbal de, Antigüedades y edificios suntuosos de la ciudad y obispado de Málaga, Málaga (ed. facsímil de José Miguel Morales Folguera, Universidad de Málaga, 1991).

Medina Molera, Aderrahmán, «Moros y cristianos», Verde Islam, 16, año 6, 2001:www.verdeislam.com/vi_16/moros-cristianos.htm [consultada el 19 de septiembre de 2005].

Meisami, Julie S., «Arabic Culture and Medieval European Literature», Journal of the American Oriental Society, 111 (2), 1991, pp. 343-351.

Melitzki, Dorothee, The Matter of Araby in Medieval England, New Haven, Yale University Press, 1977.

Melo, Artur Borges de, «Epigrafia árabe no Gharb», en Santiago Macias y Cláudio Torres (eds.), Portugal islâmico: os últimos sinais do Mediterrâneo, Lisboa, Museu Nacional de Arqueologia, 1998, pp. 227-255.

Menéndez Pidal, Ramón, Contestación de Menéndez Pidal al discurso de F. Codera leído ante la Real Academia Española (15 de mayo 1910), Madrid, 1910, pp. 65-83.

España, eslabón entre la Cristiandad y el Islam, Madrid, Espasa-Calpe, Colección Austral (1280), 1956.

Menocal, María Rosa, «The Etymology of Old Provençal Trobar, Trobador. A Return to the Third Solution», Romance Philology, 36 (2), 1982, pp. 137-153.

— «Pride and Prejudice in Medieval Studies. European and Oriental», Hispanic Review, 53 (1), 1985, pp. 61-78.

The Arabic Role in Medieval Literary History. A Forgotten Heritage, Filadelfia, University of Pennsylvania Press, 1987.

Shards of Love. Exile and the Origins of the Lyrics, Londres, Duke University Pres Durham and London, 1994.

The Ornament of the World. How Muslims, Jews, and Christians Created a Culture of Tolerance in Medieval Spain, Nueva York, Little, Brown and Company, 2002.

L’Andalousie arabe. Une culture de la tolérance (VIIIe-XVe siècle), trad. de Mélanie Marx, París, Éd. Autrement, 2003.

Menocal, María Rosa, Scheindlin, Raymond P., y Sells Michael (eds.), The Literature of Al-Andalus, Cambridge, Cambridge University Press, 2000.

Mentré, Mireille, La peinture mozarabe: un art chrétien hispanique autour de l’an 1000, París, Desclée de Brouwer, 1995.

Mergelina, Cayetano de, «De arquitectura mozárabe. La iglesia rupestre de Bobastro», Archivo Español de Arte y Arqueología, 2, 1925, pp. 13-18.

Mestre i Campí, Jesús: ver Hurtado, Víctor.

Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1992.

Meunié, Jacques, Terrasse, Henri, y Deverdun Gaston, Nouvelles recherches archéologiques à Marrakech, París, Arts et métiers graphiques, 1957.

Mexía, Pedro, Silva de varia lección, ed. Antonio Castro, Madrid, Cátedra, 1989-1990 (2 vols.).

Mil anos de fortificações na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Actas do Simpósio internacional sobre Castelos (Palmela, 3-8 abril 2000), Isabel Cristina Ferreira Fernandes (ed.), Lisboa-Palmela, Colibri - Câmara Municipal de Palmela, 2002.

Mil e uma noites, As –, trad. de Martim Velho Sottomayor, Lisboa, Estampa, 2002 (5ª reimpr.).

Mil i una nits, Les –, trad. de Dolors Cinca i Margarida Castells, Barcelona, Proa, 1995 (3 vols.).

Millares Carlo, Agustín, Corpus de códices visigóticos, ed. Manuel C. Díaz y Díaz et alii, Las Palmas de Gran Canaria, Gobierno de Canarias - Universidad de Educación a Distancia, 1999 (2 vols.).

Millàs i Vallicrosa, Josep María, «Els textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia», Quaderns d’Estudi [Barcelona], 14, 1922, pp. 125-161.

Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya Carolíngia, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1987.

Millás Vallicrosa, José María, y Aziban, Mohamed (ed. y trad.), Ibn Baṣṣāl. Libro de agricultura, Tetuán, Instituto Muley el Hassan, 1955.

Millet-Gérard, Dominique, Chrétiens mozarabes et culture islamique dans l’Espagne des VIIIe-IXe siècles, París, Études Augustiniennes, 1984.

Mills, Marvin H., «The Pre-Islamic Provenance of the Great Mosque of Cordova», Al-Masāq, 4, 1991, pp. 1-16.

— «Phoenician Origins of the Mosque of Cordoba, Madina Azahara and the Alhambra», en Dionisius A. Agius y Ian Richard Netton (eds.), International Medieval Congress (1995-1996). Across the Mediterranean Frontiers. Trade, Politics and Religion (650-1450), Turnhout, Brepols, 1997, pp. 43-60.

Mínguez, José María, «Innovación y pervivencia en la colonización del valle del Duero», en Despoblación y colonización del valle del Duero (siglos VIII-XX). IV Congreso de Estudios Medievales (León, 4-8 de octubre de 1993), Ávila, Fundación Sánchez Albornoz, 1995, pp. 45-81.

Miquel, André, La géographie humaine du monde musulman jusqu’au milieu du 11e siècle. Géographie arabe et répresentation du monde: la terre et l’étranger, París - La Haya, Mouton, 1975 (3 vols.).

Miserachs, Toni: ver Hurtado, Víctor.

Mitre Fernández, Emilio, Historia de la Edad Media. I. Occidente, Madrid, Alhambra, 1985.

Mitre Fernández, Emilio, García Moreno, Luis A., Ladero Quesada, Miguel Ángel, González, E., Sarasa, Esteban, y Beltrán, F., Manual de historia universal, Madrid, Historia 16, 1994 (3 vols.), t. III: La alta y plena Edad Media.

Moga Romero, Vicente, «Estudio introductorio», en Emilio Blanco de Izaga, La vivienda rifeña. Ensayo de característica e interpretación con ilustraciones del autor, Melilla, Ciudad Autónoma - Consejería de Cultura, 2000, pp. 19-102.

Molénat, Jean-Pierre, «Sur le rôle des Almohades dans la fin du christianisme local au Maghreb et en al-Andalus», Al-Qanṭara, 18, 1997, pp. 389-413.

Molina, Luis, «Los Ajbār Maímūʿa y la historiografía árabe sobre el período Omeya en al-Andalus», Al-Qanṭara, 10, 1989, pp. 513-542.

— «Classifying Scholarship. An Analysis of Biographical Texts from Ibn Harithis Akhbar al-Fuqaha’ wa-l-Muhaddithin», Medieval Prosopography, 23, 2002, pp. 55-71.

Moll, Bernat, «Contribució a l’estudi de la circulació monetària a la Menorca musulmana», Meloussa, 3, 1994, pp. 25-68; Acta Numismàtica, 26, 1996, pp. 81-138.

— «Historia política de las Islas orientales de al-Andalus», en Bernat Moll y Helena Kirchner, Las Islas orientales de al-Andalus: las Baleares en época islámica, t. V: Historia de las Islas Baleares, Palma de Mallorca, El Mundo - El Día de Baleares, 2006, pp. 12-127.

Mondéjar, Gaspar Ibáñez de Segovia Peralta y Mendoza, marqués de –, Examen chronológico del año en que entraron los moros en España, Madrid, 1687.

Noticia y juicio de los más principales historiadores de España, Madrid, 1784.

Contestación a los reparos hechos a las disertaciones eclesiásticas (2 vols.) [Biblioteca Nacional (Madrid), ms. 5557 y 5558].

Disertazión sobre el día y año en que comenzó la Éjira (Biblioteca Nacional [Madrid], ms. 2288).

Monferrer Sala, Juan Pedro, «“Cantar de los cantares” en árabe. Edición, traducción y estudio de la versión oriental conservada en la Biblioteca del Monasterio de El Escorial», Anaquel de Estudios Árabes, 9, 1998, pp. 65-84.

— «Documento fundacional en árabe del monasterio de santa Catalina en el Monte Sinaí», Anaquel de Estudios Árabes, 10, 1999, pp. 79-96.

— «La labor polemista de los cristianos orientales y su contribución a la difusión del saber en el Oriente musulmán», Revista Española de Filosofía Medieval, 7, 2000, pp. 61-79.

Apócrifos árabes cristianos, Madrid, Trotta, 2003.

— «Un evangelio árabe oriental inédito en Toledo (ms. 387 de la BRC-LM)», Anaquel de Estudios Árabes, 16, 2005, pp. 173-192.

Monferrer Sala, Juan Pedro, y Roisse, Philippe, «Une versión árabe andalusí de la “Epístola apócrifa a los Laodicenses”», Quréuba, 3, 1998, pp. 113-151.

Monroe, James T., Islam and the Arabs in Spanish Scholarship (Sixteenth Century to the Present), Leiden - Nueva York - Colonia, E. J. Brill, 1970.

The šuʿūbiyya in al-Andalus. The Risāla of Ibn García and Five Refutations, Los Ángeles, University of Colombia, 1970.

Montalbán, Cesar Luis de, Mapa de la zona de Protectorado de España en Marruecos con las rutas terrestres y marítimas y los yacimientos paleolíticos, neolíticos, fenicios, cartagineses y romanos, s. l., Junta Central de Monumentos Históricos y Artísticos [mayo] 1933.

Montaner, Alberto, «La toma de Alcocer en su tratamiento literario», en El Cid en el Valle del Jalón. Simposio internacional (Ateca - Calatayud, 7-10 de octubre de 1989), Calatayud, Centro de Estudios Bilbilitanos - Institución Fernando el Católico, 1991, pp. 137-168.

Morales, Ambrosio de, Continuación de la crónica general de España, en Las glorias nacionales. Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año 1852, Madrid-Barcelona, Librería de la Publicidad, 1952 (3ª ed.).

Morales, Ambrosio de (ed.), Divi Eulogii cordubensis, martyris, doctoris et electi archiepiscopi toletani opera, Alcalá de Henares, 1574.

Morales Lezcano, Víctor, «El Norte de África, estrella del orientalismo español», AwrÄq, 11, 1990, pp. 17-34.

Morán, Gregorio, El Maestro en el erial. Ortega y Gasset y la cultura del franquismo, Barcelona, Tusquets, 1998.

Moret, Joseph de, Annales del Reyno de Navarra, Pamplona, en la Imprenta de Martín Gregorio de Zabala, Impresor del Reyno, 1684.

Morony, Michael G., «The Age of Conversions. A Reassessment», en Michael Gervers, y Ramzi Jibran Bikhazy (eds.), Conversion and Continuity, Indigenous Christian Communities in Islamic Lands, Eighth to Eighteenth Centuries, Toronto, Pontifical Institute of Mediaeval Studies, col. «Papers in Mediaeval Studies» (9), 1990, pp. 135-150.

Mundó, Anscari M.: ver Font i Rius, Josep M. et alii.

— «Importación, exportación y expoliaciones de códices en Cataluña (siglos VIII al XIII)», en Coloquio sobre circulación de códices y escritos entre Europa y la Península en los siglos VIII-XIII (Santiago de Compostela, 16-19 de septiembre de 1982), Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 1988, pp. 87-134.

Navarro Oltra, Vicente Carlos, «Algunas notas sobre la vida y la obra de A. Huici Miranda», en Ambrosio Huici Miranda, Las grandes batallas de la Reconquista durante las invasiones africanas, ed. Emilio Molina López y Vicente Carlos Navarro Oltra, Granada, Universidad de Granada, 2000, pp. xxiii-lxxii.

Needham, J., «China and Europe. Their Different Progress in Science», Interdisciplinary Science Reviews, 15 (4), 1990, pp. 301-309.

Nichols, Deborah L., «Risk and Agricultural Intensification during the Formative Period in the Northern Basin of Mexico», American Anthropologist, 89 (3), 1987, pp. 596-616.

Nichols, Stephen, «Supple Like Water. Lyric and Diaspora», Modern Languages Notes, 111 (5), 1996, pp. 990-1009.

Noorani, Yaseen, «Lost Gardens of Al-Andalus. Islamic Spain and the Poetic Inversion of Colonialism», International Journal of Middle Eastern Studies, 31 (2), 1999, pp. 237-254.

Norris, Harry Thirwall, The Berbers in Arabic literature, Londres-Beirut, Longman - Librairie du Liban, 1982.

Nykl, Alois Richard, «La poesía a ambos lados del Pirineo hacia el año 1100», Al-Andalus, 1, 1933, pp. 357-408.

El Cancionero del šeiẖ: nobilísimo visir, maravilla del tiempo Abū Bakr Ibn ʿAbd al-Malik Aben Guzmān [Ibn Quzmān] raḥmat Allāh ʿalay-hi, Madrid, Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada, 1933.

— «Algunas inscripciones árabes de Portugal», Al-Andalus, 5, 1940, pp. 399-411.

Troubadour Studies. A Critical Survey of Recent Books Published in this Field, Cambridge (Mass.), 1944.

Hispano-Arabic Poetry and its Relations with the Old Provençal Troubadours, Baltimore, J. H. Furst, 1946.

— «Algo nuevo sobre Ibn Quzmān», Al-Andalus, 12, 1947, pp. 123-126.

Nykl, Alois Richard (trad.), A Book Containing the Risāla Known as The Dove’s Neck-Ring about Love and Lovers, París, Librairie Orientaliste Paul Geuthner, 1931.

Ocampo, Florián de, «Crónica de España […] sacada y recolegida de muchos y diversos autores latinos, griego y españoles, los que más alta y verdaderamente hablaron de ello», en Las glorias nacionales. Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año 1852, Madrid-Barcelona, Librería de la Publicidad, 1952 (3ª ed.).

Olagüe, Ignacio, — Les Arabes n’ont jamais envahi l’Espagne, París, Flammarion, 1969.

La revolución islámica en Occidente, Madrid, Fundación Juan March, 1974; ed. René Palacios More, prefacio de Ricardo de Olagüe, introducción de Bernard Vincent, Córdoba, Plurabelle, 2004 (2e ed.); también en: www.islamyal-andalus.org/nuevo/olague/indice.htm, Publicaciones de la Yama’a Islámica de al-Andalus (Liga Morisca) [consultada el 11 de diciembre de 2006]; www.webislam.com/BEI/Olague/Index.htm [consultada el 05 de mayo de 2006] y es. wikipedia.org/wiki/La_Revolución_islámica_en_Occidente [consultada el 11 de diciembre de 2006].

Oliva, Diego: ver Valencia, Rafael.

Oliver Pérez, Dolores, «Los autores del Ajbār Maŷmūʿa. ¿Los Tammām b. Ἁlqama?», Anaquel de Estudios Árabes, 12, 2001, pp. 513-544.

— «De vuelta sobre el Ajbār Maŷmūʿa. La historia de la invasión y de los valíes», Anaquel de Estudios Árabes, 13, 2002, pp. 131-150.

Olmo Enciso, Lauro, «Arquitectura religiosa y organización litúrgica en época visigoda. La basílica de Recopolis», Archivo Español de Arqueología, 61, 1988, pp. 157-178.

Olmo Enciso, Lauro, y Martínez Lillo, Sergio, «Las excavaciones arqueológicas efectuadas en Ŷebel al-Qalʿa (Ammán), durante la campaña de 1982», Al-Qanṭara, 7, 1986, pp. 383-402.

Orderic Vital, Historia ecclesiastica, ed. y trad. de Marjorie Chibnall, The Ecclesiastical History of Orderic Vitalis, Oxford, Clarendon Press, 1978.

Ormos, István, «Ignaz Goldziher’s Invitation to the Egyptian University», en Kinga Dévényi y Tamás Iványi (eds.), Essays In Honour of Alexander Fodor on his Sixtieth Birthday, Budapest, Eötvös Loránd University Chair for Arabic Studies & Csoma de Korös Society Section of Islamic Studies, col. «The Arabist» (23), 2001, pp. 183-192.

— «The Correspondence of Ignaz Goldziher and Max Herz», en Éva Apor y István Ormos (eds.), Goldziher Memorial Conference (Budapest, June 21-22, 2000), Budapest, MTKA, 2005, pp. 159-201.

Orosio, Paulo, Kitāb Hurūšiyūš, ed. Mayte Penelas, Historiae adversus paganos de Orosio, Madrid, CSIC, 2001.

Ortíz de Zúñiga, Diego, Anales eclesiásticos y seculares de la Muy Noble y Muy Leal Ciudad de Sevilla, Madrid, Imprenta Real, 1795.

Ostrom, Elinor, Governing the Commons, Cambridge, Cambridge University Press, 1990, pp. 69-76.

Palencia, Alonso de, Guerra de Granada, estudio preliminar Rafael Gerardo Peinado Santaella, Granada, Universidad de Granada, col. «Archivum» (66), 1998.

Palerm, Ángel, «The Agricultural Bases of Urban Civilization in Mesoamerica», en Julian H. Steward, Irrigation Civilizations. A Comparative Study, Washington DC, Pan American Union, 1955, pp. 28-42.

— «Sobre el modo asiático de producción y la teoría de la sociedad oriental: Marx y Wittfogel», en G. L. Ulmen (ed.), Society and History. Essays in Honor of Karl August Wittfogel, La Haya, Mouton, 1978, pp. 15-84.

Papeles varios de erudición (Biblioteca Nacional [Madrid], ms. 9881).

Papeles varios del Sacro Monte (Biblioteca Nacional [Madrid], ms. 6437).

Pascual Pacheco, Josefa, y Soriano Sánchez, Rafaela, «La evolución urbana de Valencia desde época visigoda hasta época taifa (siglos V-XI)», en Rafael Azuar Ruiz y Javier Martí Oltra (eds.), Sociedades en transicion. IV Congreso de Arqueología Medieval Española (Alicante, 4-9 de octubre de 1993), Alicante, Asociación Provincial de Arqueología Medieval - Diputación Provincial, 1993-1994 (3 vols.), t. III, pp. 67-75.

Pasqual y Orbaneja, Gabriel, Vida de San Indalecio y Almería ilustrada, en su antigüedad, origen y grandeza, Almería, Impreso por Antonio López Hidalgo, 1609.

Pastor, Reyna, Del islam al cristianismo. En las fronteras de dos formaciones económico-sociales, Barcelona, Península, 1975.

Patai, Raphael, Ignaz Goldziher and his Oriental Diary, Detroit, Wayne State University Press, 1987.

Payne, Stanley G., Falange. A History of Spanish fascism, Stanford, Stanford University Press, 1961.

Peet, Richard, «Introduction to the Life and thought of Karl Wittfogel», Antipode, 17 (1), 1985, pp. 3-20.

Pellicer, José, Annales de la monarquía de España después de su pérdida, Madrid, Francisco Sanz, 1681.

Penelas, Mayte, «Some Remarks on Conversion to Islam in al-Andalus», Al-Qanṭara, 23 (1), 2002, pp. 193-200.

— «Novedades sobre el “Texto mozárabe de historia universal” de Qayrawān», Collectanea Christiana Orientalia, 1, 2003, pp. 143-162.

Penelas, Mayte (ed.), Kitāb Hurūšiyūš, Madrid, CSIC - Agencia Española de Cooperación Internacional, 2001.

Penelas, Mayte (trad.), La conquista de al-Andalus, Madrid, CSIC, 2004.

Peñarroja Torrejón, Leopoldo, Cristianos bajo el Islam. Los mozárabes hasta la reconquista de Valencia, Madrid, Gredos, 1993.

Pereda Roig, Carlos, Los hórreos colectivos de Beni Sech-Yel, Ceuta, 1939.

— «Itinerarios arqueológicos de Gomara. La costa», en I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arqueología, 1954, pp. 443-460.

Peres, Damião, «A Reconquista cristã», en História de Portugal, Barcelos, Portucalense Editora, 1929, parte 7, pp. 433-479.

Como nasceu Portugal (7ª ed.), Porto, Portucalense, 1970.

Pérès, Henri, La poésie andalouse en arabe classique au XIe siècle, París, Adrien Maisonneuve, 1937.

— «La poésie arabe d’Andalousie et ses relations possibles avec la poésie des troubadours», número especial «Islam et Occident» de la revista Cahiers du Sud, París-Marsella, 1947, pp. 107-130.

— «L’arabe dialectal en Espagne musulmane aux Xe et XIe siècles de notre ère», en Mélanges William Marçais, París, G. -P. Maisonneuve, 1950, pp. 289-299.

— «Les éléments ethniques de l’Espagne musulmane et la langue arabe au XIe siècle», en Études d’orientalisme dédiées à la mémoire de Lévi-Provençal, París, G.-P. Maisonneuve et Larose, 1962 (2 vols.), t. II, pp. 757-766.

El esplendor de al-Andalus. La poesía andaluza en árabe clásico en el siglo XI: sus aspectos generales, sus principales temas y su valor documental, trad. de Mercedes García Arenal, Madrid, Hiperión, 1990.

Pérez Castro, Federico, «Prof. Dr. don Francisco Cantera Burgos. In memoriam», Sefarad, 38, 1978, pp. 3-11.

Pérez de Torres, Fernán, Discurso sobre el monasterio de San Christóval de la ciudad de Córdova en tiempo de los Moros; cuios vestigios se descubrieron con la creciente de Guadalquivir del año 1626 (Biblioteca Nacional [Madrid], ms. 1742).

Pérez Garzón, Juan Sisinio, La gestión de la memoria. La historia de España al servicio del poder, Barcelona, Crítica, 2000.

Perron-Borelli, Michèle, Les fantasmes, París, Presses universitaires de France, 2004.

Polanco Roig, Lluís B., «Sistemes de representació gràfica de mots àrabs en català», Sharq al-Andalus. Estudios Árabes [Alicante], 5, 1988, pp. 11-30.

Pons Pujol, Lluís, «Notas de historiografía española sobre arqueología marroquí», Pyrenae, 29, 1998, pp. 249-255.

Ponsich, Michel, Lixus. Le quartier des temples, Rabat, Musée des Antiqués, col. «Études et travaux d’archéologie marocaine» (9), 1981.

Poulouin, Claudine, Le temps des origines. L’Éden, le Déluge et les «temps reculés» de Pascal à l’Encyclopédie, París, Honoré Champion, 1998.

«Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció de mots àrabs al català», Documents de la Secció Filològica [Barcelona], 1, 1990, pp. 141-158.

Puertas Tricas, Rafael, «La iglesia rupestre de las Mesas de Villaverde (Ardales, Malaga)», Mainake, 1, 1979, pp. 179-216.

Puig, Roser: ver Calvo, Emilia et alii.

— ver Rius, Mònica et alii.

Ramírez del Río, José, La orientalización de al-Andalus. Los días de los árabes en la Península Ibérica, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2002.

Ramos Fernández, Julián, «La necropolis medieval de Las Mesas de Villaverde, El Chorro (Málaga)», Mainake, 2-3, 1980-1981, pp. 168-185.

Real, Manuel Luis, «Inovação e resistência: dados recentes sobre a Antiguidade cristã no Occidentel peninsular», en IV Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispanica (28-30 de setembre - 1-2 d’octubre de 1992), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1995, pp. 17-68.

— «Os Moçárabes do Gharb português», en Portugal islâmico. Os últimos sinais do Mediterrâneo, Lisboa, Museu Nacional de Arqueologia, 1998, pp. 35-56.

— «Portugal: cultura visigoda e cultura moçárabe», Anejos de Arqueología Española, 23, 2000, pp. 21-75.

Rei, António, «O Gharb al-Andalus em dois geógrafos árabes do século VII-XIII: Yâqût al-Hamâwî e Ibn Sa‘îd al-Maghribî», Medievalista, 1, Instituto de Estudos Medievais, 2005. Véasewww.fcsh.unl.pt/iem/medievalista

Rersa, Eligio, «Amizie paradossali», en Francesco Fustillo y Mariapaola Fimiani (eds.), Philia, Nápoles, La Cittá di Sole, 2001, pp. 33-51.

Retamero, Felix, Moneda i monedes àrabs a l’illa d’Eivissa, Ibiza, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 1995.

— «“Un conjunto de reglas sabias y ordenadas”. La disciplina agraria del sultān», en Carlos Laliena y Juan F. Utrilla (eds.), De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, Institución Fernando el Católico - Universidad de Zaragoza, 1998, pp. 75-91.

— «El fonament de l’Estat: la moneda», en Miquel Barceló (ed.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, Ed. Empúries, 1999.

La contínua il lusió del moviment perpetu. La moneda dels reges, dels mulûk i dels seniores (segles VI-XI), Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.

— «La colonització andalusina als barrancs de Menorca», en Miquel Barceló y Felix Retamero (eds.), Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menoría en època andalusina (segles X-XIII), Mahón, Institut Menorquí d’Estudis, 2005, pp. 51-233.

Retamero, Felix, «Les plantes i els camps del moixerif de Minūrqa», I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manūrqa de Saʿīd ibn Ḥakam: un país islàmic a Occident, Ciudadela, Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, 2006, pp. 81-94.

— «Lo que el tamaño importa. Cuándo y por qué se modificaron los antiguos sistemas hidráulicos andalusíes», Arqueología Espacial, 26, 2006, pp. 293-310.

— «El estado de la moneda en al-Andalus. A propósito de una obra reciente», Al-Qanṭara, 27 (2), 2006, pp. 303-321.

Retamero, Felix y Moll, Bernat, «Moneda y madīna. El caso de Manūrqa», en María de los Ángeles Ginés (ed.), La arqueología medieval en la arqueología, Granada, Grupo de Investigación «Toponimia, Historia y Arqueología del Reino de Granada», 2003, pp. 203-239.

Retuerce Velasco, Manuel, «Arqueología y población en la Meseta andalusí. El referente cerámico», en José Ignacio de la Iglesia Duarte (ed.), V Semana de Estudios Medievales (Nájera, 1-5 de agosto de 1994), Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 1995, pp. 87-127.

Reverté Simó, Carme: ver Esteve Palà, Montserrat.

Ribeiro, Orlando, «Portugal (formação de)», en Joel Serrão (dir.), Dicionário de história de Portugal, Lisboa, Iniciativa Editoriais, 1968, t. III, pp. 432-451.

A formação de Portugal, Lisboa, ICLP, 1987.

Mediterrâneo: ambiente e tradição (2ª ed.), Lisboa, Fund. Calouste Gulbenkian, 1987 (1ª ed. 1968).

Portugal, o Mediterrâneo e o Atlântico (5a ed.), Lisboa, Sá da Costa, 1987.

Ribera y Tarrago, Julián, «Influencias berberiscas en el reino de Valencia», El Archivo, 1, 1886-1887; 22, 30 de septiembre de 1886 (ed. facsímil, 1, Alicante, 1985 p. 169).

— «Mons parturiens», El Archivo, 2, 1888-1889, pp. 232-235.

— «El sistema de riego de la huerta de Valencia no es obra de los árabes», en El almanaque de las provincias, 1908; reed. en Id., Disertaciones y opúsculos, Madrid, Imprenta de Estanislao Maestre, 1928 (2 vols.).

El cancionero de Abencuzmán, Madrid, Real Academia de la Historia, 1912.

Disertaciones y opúsculos, Madrid, Imprenta de Estanislao Maestre, 1928 (2 vols.).

Opúsculos dispersos, Tetuán, Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe, 1952.

Ricard, Prosper, Les merveilles de l’autre France, París, Hachette, 1924.

Ricard, Robert, Études sur l’histoire des Portugais au Maroc, Coimbra, Universidade de Coimbra, 1955.

Études hispano-africaines, Tetuán, Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Arabe, 1956.

Riera Frau, Magdalena, Evolució urbana i topografia de Madīna Mayūrqa, Palma de Mallorca, Ajuntament de Palma, 1993.

Riu i Riu, Manuel: ver Font i Rius, Josep M. et alii.

Lecciones de Historia medieval (1ª ed.), Barcelona, Teide, 1969 (8ª ed. 1986).

Rius, Mònica, Calvo, Emilia, Comes, Mercè, Puig, Roser, Moreno, Cristina, y Romo, Elia, proyecto Àrab en línia, plataforma virtual de innovación docente con contenidos teóricos y prácticos de lengua árabe financiado por la UB y la AGAUR de la Generalitat de Catalunya (2008GID-UB/48, 2007MQD00096, 2007PID-UB/10, 2006MQD00052).

Rivière Gómez, Aurora, Orientalismo y nacionalismo español. Estudios árabes y hebreos en la Universidad de Madrid (1843-1868), prólogo Elena Hernández Sandoica, Madrid, Universidad Carlos III - Dykinson, Biblioteca del Instituto Antonio de Nebrija de Estudios sobre la Universidad (3), 2000.

Robinson, Chase F., Empire and Elites after the Muslim Conquest. The Transformation of Northern Mesopotamia, Cambridge, Cambridge University Press, 2000.

ʿAbd al-Mālik, Oxford, Oneworld, 2005.

Robinson, Cynthia, In Praise of Song. The Making of Courtly Culture in al-Andalus and Provence (1005-1134), Leiden, E. J. Brill, 2002.

Rockman, Marcy, «Knowledge and Learning in the Archaeology of Colonization», en Marcy Rockman and James Steele (eds.), Colonization of Unfamiliar Landscapes, Londres, Routledge, 2003, pp. 3-24.

Rodinson, Maxime, Godelier, Maurice, y Amin, Samir, Islam et capitalisme, París, Seuil, 1966.

Rodríguez Mediano, Fernando, «Acerca de la población arabizada del Reino de León (siglos X y XI)», Al-Qanṭara, 15 (2), 1994, pp. 465-472.

— «Fragmentos de orientalismo español del siglo XVII», Hispania, 66, 2006, pp. 243-276.

— «Luis de Mármol et l’appréhension espagnole de l’Afrique», en Actes du Colloque Léon l’Africain (Paris, 22-24 mai 2003) [en prensa].

Rodríguez Mediano, Fernando, y García-Arenal, Mercedes, «De Diego de Urrea a Marcos Dobelio, intérpretes y traductores de los “Plomos”», en Mercedes García-Arenal y Manuel Barrios (eds.), Los Plomos del Sacromonte: invención y tesoro, Valencia, Universitat de València - Universidad de Granada - Universidad de Zaragoza, Biblioteca de Estudios Moriscos (1), 2006, pp. 297-333.

Roisse, Philippe, «Los Evangelios traducidos del latín al árabe por Isḥāq b. Balashq al-Qurṭubī en 946 d. C.», en Concepción Castillo, Inmaculada Cortés y Juan Pedro Monferrer (eds.), Estudios árabes dedicados a D. Luis Seco de Lucena (en el XXV aniversario de su muerte), Granada, Universidad de Granada, 1999, pp. 147-164.

— «Redécouverte d’un important manuscrit “arabe chrétien” occidental: le ms. Raqqāda 2003/2 (olim Kairouan 1220/829)», Collectanea Christiana Orientalia, 1, 2003, pp. 279-285.

Romo, Elia: ver Rius, Mònica et alii.

Rosenthal, Franz, History of Muslim Historiography, Leiden, E. J. Brill, 1952.

Rosselló-Bordoy, Guillermo, «Islam andalusí e investigación arqueológica. Estado de la cuestión», en Actas del I Congreso de Arqueología Medieval Española (Huesca, 17-19 de abril de 1985), Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1986 (5 vols.), t. III, pp. 7-24.

Rovira i Virgili, Antoni, Història Nacional de Catalunya, Barcelona, Patria, 1924 (2ª ed., Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1976 [16 vols.]).

Rubiera Mata, María Jesús, «Estructura de cantar de gesta en uno de los relatos de la conquista de al-Andalus», Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 23, 1985-1986, pp. 63-78.

Rucquoi, Adeline, Histoire médiévale de la péninsule Ibérique, París, Seuil, 1993.

Ruiz Asencio, José Manuel (ed.), Colección documental del archivo de la catedral de León, León, Centro de Estudios e Investigación «San Isidoro» - Caja de Ahorros y Monte de Piedad - Archivo Histórico Diocesano, col. «Fuentes y Estudios de Historia Leonesa» (43), t. III (1987).

Ruiz de la Peña, José Ignacio, y Sanz Fuentes, María Josefa, «Instrumentos, cauces y expresiones de la actividad investigadora», en La Historia medieval en España. Un balance historiográfico (1968-1998). XXV Semana de Estudios Medievales (Estella 14-18 de julio de 1998), Pamplona, Gobierno de Navarra, 1999, pp. 779-806.

Ruiz Valderas, Elena, Ramallo Asensio, Sebastián, Laíz Reverte, María Dolores, y Berrocal, María del Carmen, «Transformaciones urbanísticas de Carthago Nova (siglos III-XIII)», en Rafael Azuar Ruiz y Javier Martí Oltra (eds.), Sociedades en transicion. IV Congreso de Arqueología Medieval Española (Alicante, 4-9 de octubre de 1993), Alicante, Asociación Provincial de Arqueología Medieval - Diputación Provincial, 1993-1994 (3 vols.), t. III, pp. 59-66.

Saavedra, Eduardo, «Cuestiones de prosodia. Beréber-Almorávid», en Homenaje a D. Francisco Codera en su jubilación del profesorado. Estudios de erudición oriental, introd. Eduardo Saavedra, Zaragoza, Mariano Escar, 1904, pp. 533-536.

Sabaté, Flocel, L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XI). Conquesta o repoblació?, Lleida, Universitat de Lleida, 1996.

Atles de la «Reconquesta». La frontera peninsular entre els segles VIII i XIV, Barcelona, Edicions 62, 1998.

Història de Lleida. Alta Edat Mitjana, Lleida, Pagès, 2003.

Safran, Janina M., «Identity and Differentiation in Ninth-Century al-Andalus», Speculum, 76 (3), 2001, pp. 573-598.

Said, Edward W., Orientalism, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1978.

Salado Escaño, Juan Bautista, Suárez Padilla, José, y Navarro Luengo, Ildefonso, «Nueva aportación al conocimiento histórico de los primeros momentos de Malila: las cerámicas a mano altomedievales de las excavaciones de Parque Lobera y Cerro del Cubo (Melilla). I», Akros [Melilla], 3, pp. 87-96.

Salaverría Ipenza, José María, La afirmación española: estudios sobre el pesimismo español y los nuevos tiempos, Barcelona, Gustavo Gili, 1917.

Salazar García, Ventura, «Menéndez Pidal ante la lengua bereber: el Prólogo al Diccionario de español-rifeño de fray Esteban Ibáñez», en Feliciano Delgado León, María Luisa Calero Vaquera y Francisco Osuna García (eds.) Estudios de lingüística general. Actas del II Simposio de Historiografía Linguísticas (Córdoba, 18-20 de marzo de 1997), Córdoba, Universidad de Córdoba, 1998, pp. 531-541.

Saldanha, António de, Crónica de Alamançor, sultão de Marrocos (1578-1603)/Chronique d’Al-Mansour, sultan du Maroc (1578-1603), ed. António Dias Farinha, Lisboa, Instituto Investigação Científica Tropical, 1997.

Salrach, Josep M.: ver Balañà i Abadia, Pere, Els musulmans a Catalunya (713-1153).

Samsó, Julio, «Ibn Hišām al-Lajmī y el primer jardín botánico en al-Andalus», Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 21, 1981, pp. 135-145.

Sánchez, Raquel, L’ārab. Estudi comparatiu entre la gramatica del català i la de l’arab, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005.

Sánchez Albornoz, Claudio, «L’Espagne et l’Islam», trad. de Paul Guinard, Revue historique, 169, 1932, pp. 327-339.

En torno a los orígenes del feudalismo, Mendoza, Universidad de Cuyo, 1942 (3 vols.), t. II: Los árabes y el régimen prefeudal carolingio: fuentes de la historia hispano-musulman del siglo VIII.

— «San Isidoro, “Rasis” y la Pseudo Isidoriana», Cuadernos de Historia de España, 4, 1946, pp. 73-113.

La España musulmana según los autores islamitas y cristianos medievales, Buenos Aires, El Ateneo, 1946; Madrid, Espasa-Calpe, 1974 (2 vols.) [4ª ed.].

España, un enigma histórico, Buenos Aires, Editorial Sudamericana, 1956 (2 vols.); reed. 1958.

El Islam de España y el Occidente. XII Settimane di studio del Centro Italiano di studi sull’alto medioevo, Spoleto, Presso la Sede del Centro 1965, pp. 149-308; Madrid, Espasa-Calpe, 1974.

Despoblación y repoblación del valle del Duero, Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires - Instituto de Historia de España, 1966.

— «Espagne préislamique et Espagne musulmane», Revue historique, 237, 1967, pp. 295-338.

Españoles ante la historia (2ª ed.), Buenos Aires, Losada, 1969.

— «Frente a unas páginas erróneas sobre la conquista de España por los musulmanes», en Id., Estudios polémicos, Madrid, Austral, 1979, pp. 40-56.

— «Precisiones sobre Fatḥ al-Andalus», en Id., Estudios polémicos, Madrid, Austral, 1979, pp. 186-209.

Sánchez Martínez, Manuel, «La expedición de al-Mansur contra Barcelona en el 985 según las fuentes árabes», en Xavier Barral Altet, Dominique Logna-Prat, Anscari Manuel Mundó, Josep María Salrach y Michel Zimmermann (eds.), Catalunya i França Meridional a l’entorn de l’any mil. Col loqui Internacional Hugues Capet (987-1987) [Barcelona, 2-5 de julio 1987], Barcelona, Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 1991, pp. 293-301.

Sánchez Martínez, Manuel, «Catalunya i al-Àndalus (segles VIII-X)», en Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), catálogo de exposición (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya - Palau Nacional-Parc Montjuïc, 16 desembre 1999 - 27 febrer 2000), Barcelona, Diputació de Barcelona - Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1999, pp. 19-36.

Sanchís Guarner, Manuel, «Época musulmana», en Miquel Taradell y Manuel Sanchís Guarner, Historia del País valencià, Barcelona, Edicions 62, 1965, t. I: Prehistoria i Antiguitat-Epoca musulmana.

Scheiber, Alexander, «Max Nordaus’Letters to Ignace Goldziher», Jewish Social Studies, 18, 1956, pp. 199-207.

Sénac, Philippe, «Note sur les relations diplomatiques entre les comtes de Barcelona et le Califat de Cordoue au Xe siècle», en Philippe Sénac (ed.), Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, Perpiñán, Presses universitaires de Perpignan, 1995, pp. 87-101.

La frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, Maisonneuve et Larose, 2000.

Sérgio, António, Breve interpretação da História de Portugal (1ª ed.), Lisboa, Sá da Costa, 1972 (6ª ed., Lisboa, 1976).

Serra, Pedro Cunha, «David Lopes (1867-1942): ensaio biobibliográfico», Revista da Faculdade de Letras [Lisboa], 11, 1969.

Sobre a intercultura de mouros e cristãos, publicado en el n° 307 (1973) de la revista Labor [Aveiro].

Alguns topónimos peninsulares de origem arábica, Lisboa, 1981.

— «O árabe “muwallad” e sua representação na Península Ibérica», Boletim de Filologia [Lisboa], 28, 1983, pp. 231-235.

Mouros e mouros, Lisboa, Academia Portuguesa de História, 1984.

— «A influência árabe na Península Ibérica, aspectos da sua dimensão e profundidade», en Adel Sidarus (ed.), Islão e Arabismo na Península Ibérica. XI Congresso da União Europeia de Arabistas e Islamólogos (Evora-Faro-Silves, 29 Set.-6 Out. 1982), Évora, Universidade de Evora, 1986, pp. 97-112.

— «Breve consideração da tese do “ermamento” atravês de dois topónimos», Anais (2ª série), 1989, vol. 32, t. II.

Serrâo, Joaquim Veríssimo, História de Portugal (1ª ed.), Lisboa, Verbo, 1977 (2ª ed. 1978; 3ª ed. 1979; 4ª ed. 1990).

Shaban, M. A., Historia del Islam (600-750 d. C.), Barcelona, Guadarrama, 1976.

Sharp, Ronald A., Friendship and Literature. Spirit and Form, Durham, Duke University Press, 1986.

Sidarus, Adel, «Introdução: os estudos árabes em Portugal (1772-1962); «Introduction. Arabic Studies in Portugal», en Id. (ed.), Islão e arabismo na Península Ibérica. Actas do XI Congresso da União Europeia de Arabistas e Islamólogos (29 Set. - 6 Out. 1982), Évora, Universidade de Evora, 1986, pp. 37-54 y 55-73.

— «Bibliografia arabística de J. D. Garcia Domingues», en José Domingos Garcia Domingues, Portugal e o Al-Andalus, Lisboa, Huguin, 1997, pp. 17-33.

Sidarus, Adel, y Rei, António, «Lisboa e o seu termo segundo os geógrafos árabes», Arqueologia Medieval [Mértola-Porto], 7, 2001, pp. 37-72.

Silva, Manuela Santos, «As cidades (séculos XII-XV)», en João Medina (dir.), História de Portugal, Lisboa, Ediclube, 1993, t. III, pp. 249-312.

Simon, Róbert, Ignác Goldziher. His Life and Scholarship as Reflected in his Works and Correspondence, Budapest-Leiden, Library of the Hungarian Academy of Sciences - E. J. Brill, 1986.

Simonet, Francisco Javier, Descripción del reino de Granada sacada de los autores arábigos (711-1492), Granada, 1872 (reed. Amsterdam, 1979).

Historia de los mozárabes en España, Madrid, M. Tello, 1897-1903; reed. Amsterdam, 1967; Madrid, Turner, 1983.

Sitjes, Eugènia, «Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de al-Andalus», Arqueología Espacial, 26, 2006, pp. 263-291.

Somogyi, Joseph de, «My Reminiscences of Ignace Goldziher», The Muslim World, 51, 1961, pp. 5-17.

Soravia, Bruna, Les fonctionnaires épistoliers (kuttāb al-inshā) en Espagne musulmane à l’époque des roitelets (Ve s. H./XIe s.), tesis doctoral leída en 1998 en la Université de Paris III (inédita).

Soto, Ricard, «Fronteres i colònies medievals: el regne de Mallorques», Recerques, 43, 2001, pp. 77-102.

Stern, Fritz, The Politics of Cultural Despair. A Study in the Rise of the Germanic Ideology, Garden City (NY), Doubleday & Company, 1965.

Stern, Samuel Miklos, Hispano-Arabic Strophic Poetry, ed. L. P. Harvey, Oxford, Oxford University Press, 1974.

Steward, Julian H., «Cultural Causality and Law. A Trial Formulation of the Development of Early Civilizations», American Anthropologist, 51, 1949, pp. 1-27.

— «Introduction. The Irrigation Civilizations. A Symposium on Method and Result in Cross-Cultural Regularities», en Id., Irrigation Civilizations. A Comparative Study, Washington DC, Pan American Union, 1955, pp. 1-5.

— «Some Inplications of the Symposium», en Id., Irrigation Civilizations. A Comparative Study, Washington DC, Pan American Union, 1955, pp. 58-78.

— «Initiation of a Research Trend. Wittfogel’s Irrigation Hypothesis», en G. L. Ulmen (ed.), Society and History. Essays in Honor of Karl August Wittfogel, La Haya, Mouton, 1978, pp. 3-14.

Stoll, André, «Abindarráez y Nárvaez. El último de los abencerrajes, un cristiano noble y la persecución de los judíos conversos», en André Stoll, Averroes dialogado, Kassel, Reichenberger, 1998, pp. 187-212.

Al-Ṭabarī, Ta’rīẖ al-rusul wa l-mulūk, éd. de M. J. de Goeje, Leyde, 1879-1881.

Tambiah, S. J., «What Did Bernier Actually Say? Profiling the Mughal Empire», Contributions to Indian Sociology, 32 (2), 1998, pp. 361-386.

Tarradell, Miguel, y Mekinasi, Ahmad M., «La colección de estelas funerarias marroquíes del Museo Arqueológico de Tetuán», en I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tetuán, Servicio de Arqueología, 1954, pp. 479-484.

Tavares, Maria José Pimenta Ferro, «Judeus e mouros em Portugal dos séculos XIV e XV: tentativa de estudo comparativo», Revista de História Económica e Social [Lisboa] 9, 1982, pp. 75-89.

Los judíos en Portugal, Madrid, Mapfre, 1992.

Os judeus em Portugal no século XIV (2ª ed.), Lisboa, Guimarães Ed., 1999.

Terán, Manuel de (dir.), Geografía de España y Portugal, Barcelona, Montaner y Simón, 1954.

Terrasse, Henri, «Les monuments dans le Rif et le Jebel», Bulletin de l’Enseignement public, 71, 1926, pp. 46-47.

— «Notes sur les monuments de Smara», en Michel Vieuchange, Smara. Carnets de route, París, Plon, 1932, pp. 290-292.

L’art hispano-mauresque des origines au XIIIe siècle, París, G. van Oest, Publications de l’Institut des hautes études marocaines (25), 1932.

— «Les influences ifriqiyennes sur l’art de l’Espagne musulmane aux Xe et XIe siècles», Revue tunisienne, Nouvelle série, 15-16, 1933, pp. 251-262.

Les forteresses de l’Espagne musulmane, Madrid, Maestre, 1954.

Islam d’Espagne. Une rencontre de l’Orient et de l’Occident, París, Plon, 1958.

— «L’Espagne musulmane et l’héritage wisigothique», en Études d’orientalisme dédiées à la mémoire de Lévi-Provençal, París, G.-P. Maisonneuve et Larose, 1962 (2 vols.), t. II, pp. 757-766.

— «Quelques remarques sur les édifices de Belŷuneš», Al-Andalus, 28, 1963, pp. 218-220.

Thorner, D., «Marx on India and the Asiatic Mode of Production», Contributions to Indian Sociology, 9, 1966, pp. 33-66.

Tilmatine, Mohand, «Les études berbères sous le Protectorat espagnol au Maroc (1912-1956)», en Dymitr Ibriszimow y Rainer Vossen (eds.), Études berbères. Actes du 1. Bayreuth-Frankfurter Kolloquium zur Berberologie (Bayreuth, 2. u. 3. Juli 2000), Colonia, Köppe Verlag, col. «Frankfurter Afrikanistische Blätter» (13), 2001, pp. 153-182.

Torres, Claúdio, «O Garb-al-Andaluz», en José Mattoso (dir.), História de Portugal, Lisboa, Círculo de Leitores, 1992, p. 411.

Torres, Josep M.: ver Barceló, Miquel et alii.

Torres, Montserrat, y Al Kuwayfi, Ahmad, Diccionari català-àrab, Barcelona, Punt d’Intercanvi - Associació Intercultural, 2001.

Diccionari il lustrat infantil català-àrab, Barcelona, Punt d’Intercanvi - Associació Intercultural 2001 y 2004.

Hola Nur!, Barcelona, Punt d’Intercanvi - Associació Intercultural, 2004.

La Nur aprèn, Barcelona, Punt d’Intercanvi - Associació Intercultural, 2004.

Torres Balbás, Leopoldo, «Crónica arqueológica de la España musulmana», Al-Andalus, 2 (2), 1934, pp. 337-339.

— «Aportaciones del arte de Ifràqiya al musulmán español de los siglos X y XI», Al-Andalus, 3 (2), 1935, pp. 393-396.

— «Intercambios artísticos entre Egipto y el Occidente musulmán», Al-Andalus, 3 (2), 1935, pp. 411-424.

— «La mezquita de al-Qarawiyyīn de Fez y el aprovechamiento de elementos arquitectónicos califales», Al-Andalus, 3 (1), 1935, pp. 171-172.

— «El arte musulmán español», Al-Andalus, 4 (2), 1936, pp. 434-435.

— «Las cúpulas de las más importantes mezquitas españolas y tunecinas en los siglos IX y X», Al-Andalus, 4 (2), 1936, pp. 391-396.

— «Las ruinas de Belŷuneš o Bullones», Tamuda, 5, 1957, pp. 275-296.

Obra dispersa. I. Al-Andalus, ed. Manuel Casamar, Madrid, Instituto de España, 1981-1983.

Ciudades hispanomusulmanas, Madrid, Mapfre, 1992.

Sobre monumentos y otros escritos, ed. Ángel González Hernández, Madrid, Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 1996.

Torró, Josep, El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Valencia, Universitat de València, 1999.

— «Jérusalem ou Valence? Les débuts de l’expansion européenne et la première colonie d’Occident», Annales. Économies. Sociétés. Civilisations, 55 (5), 2000, pp. 983-1008.

— «Fronteres i colònies medievals», Recerques, 43, 2001, pp. 5-102.

— «Arqueologia de la Conquesta. Registre material, substitució de poblacions i transformació de l’espai rural valencià (segles XIII-XIV)», en Miquel Barceló, G. Feliu, A. Furió, M. Miquel i J. Sobrequés (eds.), El feudalisme comptat i debatut: formació i expansió del feudalisme català (Barcelona 7-8 febrer de 2002), Valencia, Universitat de València, 2003, pp. 153-200.

— «L’expansió feudal catalana», L’Avenç, 290, 2004, pp. 21-52.

— «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana», Afers, 51, 2005, pp. 301-356.

Tovar, Antonio, «Los estudios bereberes en relación con España», Cuadernos de Estudios Africanos, 1, 1946, 113-121.

Trillo San José, Carmen, Una sociedad rural en el Mediterráneo occidental. El mundo agrícola nazarí, Granada, Liberbolsillo, 2003.

Ubieto Arteta, Antonio (ed.), Cartulario de Albelda, Valencia, col. «Textos medievales» (1), 1960.

Orígenes del reino de Valencia. Cuestiones cronológicas sobre su reconquista, Valencia, Anubar, 1977 (3ª ed.).

Udina i Martorell, Felip: ver Font i Rius, Josep M. et alii.

Ulbert, Thilo, «Resafa en Siria. Una residencia califal de los últimos Omeyas de Oriente», Cuadernos de Madīnat al-Zahrā’, 5, 2004, pp. 377-390.

Ulmen, G. L., The Science of Society. Towards an Understanding of the Life and Work of Kart August Wittfogel, La Haya, Mouton, 1978.

Urvoy, Dominique, «Les aspects symboliques du vocable “mozarabe”. Essai de réinterprétation», Studia Islamica, 78, 1993, pp. 117-153.

Averroes: les ambitions d’un intellectuel musulman, París, Flammarion, 1998.

Urvoy, Marie-Thérèse, «La culture et la littérature arabe des chrétiens d’al-Andalus», Bulletin de littérature ecclésiastique, 92, 1991, pp. 259-275.

Le Psautier mozarabe de Ḥafš le Goth, Toulouse, Presses universitaires du Mirail, 1994.

Vajda, Georges, «Idrīs», en Encyclopaedia of Islam (nueva edición), Leiden-Londres, E. J. Brill - Luzac and Co., 1986, t. III, pp. 1030-1031.

Valdeón Baruque, Julio, Abderramán III y el Califato de Córdoba, Madrid, Debate, 2001.

Valderrama Martínez, Fernando, Inscripciones árabes de Tetuán, Madrid, Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1975.

Valdés, Fernando, y Velázquez Jiménez, Agustín (eds.), La islamización de la Extremadura romana, Mérida, Museo Nacional de Arte Romano, Cuadernos Emeritenses (17), 2001.

Valencia, Rafael, Gálvez, M. Eugenia, y Oliva, Diego, «Una propuesta para la sistematización de la transcripción de textos y nombres árabes en trabajos de numismática andalusí», Acta Numismática [Barcelona], 12, 1982, pp. 131-137.

Vallvé Bermejo, Joaquin, «De nuevo sobre Bobastro», Al-Andalus, 30, 1965, pp. 139-174.

— «España en el siglo VIII: ejército y sociedad», Al-Andalus, 43, 1978, pp. 51-112.

— «Nuevas ideas sobre la conquista árabe de España. Toponimia y onomástica», Al-Qanṭara, 10, 1989, pp. 51-150.

El Califato de Córdoba, Madrid, Mapfre, 1992.

— «Omar ben Hafsun, rey de Marmuyas (Comares)», Boletín de la Real Academia de la Historia, 201, 2004, pp. 213-230.

Van Koningsveld, Pieter Sjoerd, The Latin-Arabic Glossary of the Leiden University Library. A Contribution to the Study of Mozarabic Manuscripts and Literature, Leiden, Leiden New Rhine Publishers, 1976.

Scholarship and Friendship in Early Islamwissenschaft. The Letters of C. Snouck Hurgronje to I. Goldziher, from the Oriental Collection of the Library of the Hungarian Academy of Sciences, Budapest, Leiden, Documentatiebureau Islam-Christendom, Faculteit der Godgeleerdheid, Rijksuniversiteit, 1985.

— «La literatura cristiano-arabe de la España medieval y el significado de la transmisión textual en arabe de la Collectio Conciliorum», en Concilio III de Toledo. XIV Centenario (589-1989), Toledo, Arzobispado de Toledo, 1991, pp. 695-710.

— «Christian Arabic Literature from Medieval Spain. An Attempt at Periodization», en Samir Khalil Samir y Jorgen S. Nielsen, Christian Arabic Apologetics during the Abbasid Period (750-1258), Leiden, E. J. Brill, 1994.

Vaquerizo Gil, Desiderio (dir.), Guía arqueológica de Córdoba, Córdoba, Plurabelle, 2003.

Velho, Martim, «Varões árabes ilustres do andaluz ocidental: biografias traduzidas das obras de Ibn Al-Faradí e Ibn Bashkuwal», Boletim Junta Distrital de Évora, 7, 1965.

— «Um texto árabe de Ibn Bassam de Santarém», en Luis de Pina, Domingos de Pinho Brandão y Adriano Vasco Rodrigues (dirs.), Actas do III Colóquio Portuense de Arqueologia (Porto, 29-31 de Maio de 1964), publicado en el n° 4 (1965) de la revista Lucerna.

— «Um trecho duma velha crónica sobre a tomada de Faro», Anais do Município de Faro, 1969.

— «A inscrição árabe de Salir», Anais do Município de Faro, 1970.

— «Exegese do parágrafo 64 do Cronicon Albeldense ou Afonso III das Astúrias chega até Monsaraz», A Cidade de Évora, 34, 1977.

— «Exegese da terceira parte do 14 Cronicon de Sampiro», Boletin del Instituto de Estudios Asturianos, 99, 1980, pp. 268-277.

— «Coimbra e o topónimo Lousã nas Crónicas de Albelda e de Sampiro; a localização de Antania», en Rudolph Peters, Proceedings of the Ninth Congress of the Union Européenne des arabisants et islamisants (Amsterdam, 1st to 7th september 1978), Leiden, E. J. Brill, 1981, pp. 296-303.

— «Ibn Marwan (Ibn al-Djilliki) e Sa‘dun Surunbaqui», en Rudolph Peters, Proceedings of the Ninth Congress of the Union Européenne des arabisants et islamisants (Amsterdam, 1st to 7th september 1978), Leiden, E. J. Brill, 1981, pp. 270-287.

— «A Incursão de Tashfin bin Ali a “Fahs Ἁtiyya” ou o Fossado de Ladeia», en Rudolph Peters, Proceedings of the Ninth Congress of the Union Européenne des arabisants et islamisants (Amsterdam, 1st to 7th september 1978), Leiden, E. J. Brill, 1981, pp. 288-295.

— «A incursão de Tasfin ibn Ἁli a Fahs al-Sabab», en Adel Sidarus (ed.), Islão e arabismo na Península Ibérica. Actas do XI Congresso da União Europeia de Arabistas e Islamólogos (Evora-Faro-Silves, 29 Set.-6 Out. 1982), Évora, Universidade de Evora, 1986, pp. 331-336.

Estudos críticos sobre a batalha de Ourique, Lisboa, Sociedade Histórica da Independência de Portugal, 1989.

Vernet, Joan: ver Font i Rius, Josep M. et alii.

— «Comentarios sobre el Milenario de Catalunya», en Homenaje a Manuel Ocaña Jiménez, Córdoba, Junta de Andalucía - Consejería de Cultura, 1990, pp. 221-224.

— «La Barcelona del segle X, segons les fonts àrabs coetànies», en Symposium Internacional sobre els Orígens de Catalunya (segles VIII-XI) [Barcelona, 10-15 desembre 1989], Barcelona, Generalitat de Catalunya - Comissió del Mil lenari, 1991-1992 (2 vols.), t. II, pp. 201-207.

Lo que Europa debe al Islam de España, Barcelona, El Acantilado, 1999.

Viguera, María Jesús, «Los ʿāmiríes y la Marca superior. Peculiaridades de una actuación singular», en Philippe Sénac (ed.), La Marche supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien, Madrid, Publication de la Casa de Velázquez (15), 1991, pp. 131-140.

Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes, Madrid, Mapfre, 1992.

De las taifas al reino de Granada: al-Andalus, siglos XI-XV, Madrid, Temás de Hoy, 1995.

— «Al-Andalus: de Omeyas a Almohades», en La Historia medieval en España. Un balance historiográfico (1968-1998). XXV Semana de Estudios Medievales (Estella 14-18 de julio de 1998), Pamplona, Gobierno de Navarra, 1999, pp. 51-148.

— «Cristianos, judíos y musulmanes en al-Andalus», en Julio Valdeón Baruque (ed.), Cristianos, musulmanes y judíos en la España medieval. De la aceptación al rechazo, Valladolid, Ámbito, 2004.

— «Al-Andalus prioritario. El positivismo de Francisco Codera», en Francisco Codera y Zaidín, Decadencia y desaparición de los almorávides en España, ed. María Jesús Viguera, Pamplona, Urgoiti, 2004, pp. ix-cxxxvii.

Viguera, María Jesús (ed.), El retroceso de al-Andalus. Almóravides y Almohades. Siglos XI al XIII, t. VIII (2) de José María Jover zamora (dir.), Historia de España, Menéndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1997 (2 vols.).

Villalta, Diego de, Historia de la Antigüedad y fundación de la Peña de Martos dedicada á Felipe II, ed. Joaquín Codes y contreras, Madrid, Imprenta de M. G. Hernández, 1923.

Villanueva Etcheverría, Ramón, La primera embajada del profesor García Gómez. Selección de sus despachos y cartas al ministro Castiella de 1958 a 1960, Madrid, Agencia Española de Cooperación Internacional, 1997-1998 (2 vols.).

Viñaza, Cipriano Muñoz y Manzano, conde de la –, Los cronistas de Aragón, Zaragoza, Cortes de Aragón, 1986 (ed. facsímil, 1904).

Virgili Colet, Antoni, «… Ad detrimentum Hispaniae». La conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148-1200), Barcelona-Valencia, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de València, 2001.

Vitry, Jacques de, Historia orientalis, trad. de Claude Buridant, La traduction de l’Historia orientalis de Jacques de Vitry, París, Klincksieck, 1986 (BNF, 17203).

Waardenburg, Jean-Jacques, L’Islam dans le miroir de l’Occident, París - La Haya, Mouton, 1963.

Al waṣīf, Muḥammad Fajrī, «La inmigración de árabes yemeníes a al-Andalus desde la conquista islámica (92/711) hasta fines del siglo II/VIII», Anaquel de Estudios Árabes, 1, 1990, pp. 203-220.

Wasserstein, David J., The Rise and Fall of the Party Kings. Politics and Society in Islamic Spain (1002-1086), Princeton, Princeton University Press, 1985.

Watson, Andrew M., Agricultural Innovation in the Early Islamic World. The Diffusion of Crops and Farming Techniques (700-1000), Cambridge, Cambridge University Press, 1983.

— «Arab and European Agriculture in the Middle Ages. A Case of Restricted Diffusion», en Del Sweeny (ed.), Agriculture in the Middle Ages, Filadelfia, University of Pennsylvania Press, 1995, pp. 62-75.

Webber, Edwin J., «Alois Richard Nykl (1885-1958)», Hispanic Review, 28, 1960, pp. 96-98.

Wickham, Christopher, «The Uniqueness of the East», Journal of Peasant Studies, 12, 1985, pp. 166-196; publicado también en Christopher Wickham, Land & Power, Londres, British School at Rome, pp. 43-75.

Wittfogel, Karl A., «The Ruling Bureaucracy of Oriental Despotism. A Phenomenon that Paralyzed Marx», Review of Politics, 15, 1953, pp. 350-359.

— «Developmental Aspects of Hydraulic Societies», en Julian H. Steward, Irrigation Civilizations. A Comparative Study, Washington DC, Pan American Union, 1955, pp. 43-52.

Oriental Despotism. A Comparative Study of Total Power, New Haven, Yale University Press, 1957; ed. corregida y ampliada, Yale University Press, 1964; trad. castellana de Francisco Presedo, Despotismo oriental. Estudio comparativo del poder totalitario, Madrid, Guadarrama, 1966.

— «Results and Problems of the Study of Oriental Despotism», Journal of Asian Studies, 28 (2), 1969, pp. 357-365.

Ximénez de Rada, Rodrigo, Historia de rebus Hispanie sive Historia Gothica, ed. Juan Fernández Valverde, Turnholt, Brepols, col. «Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis» (72), 1987; trad. de Juan Fernández Valverde, Historia de los hechos de España, Madrid, Alianza, 1989.

Yahuda, Abraham Shalom, «Die Bedeutung der Goldziherschen Bibliothek für die zukünftige hebräische Universität», Der Jude, 8, 1924, pp. 575-592.

Zamora Vicente, Alonso, Historia de la Real Academia Española, Madrid, Espasa-Calpe, 1999.

Zemon Davis, Natalie, Trickster Travels. A Sixteenth-Century Muslim between Worlds, NuevaYork, Hill and Wang, 2006.

Zimmermann, Michel, «Le concept de Marca hispánica et l’importance de la frontière dans la formation de la Catalogne», en Philippe Sénac (ed.), La Marche supérieure d’al-Andalus et l’Occident chrétien, Madrid, Publications de la Casa de Velázquez (15), 1991, pp. 29-49.

— «Des Pays Catalans à la Catalogne: genèse d’une représentation», en Histoire et archéologie des terres catalanes au Moyen Âge, Perpiñán, Presses universitaires de Perpignan, 1995, pp. 71-85.

Zozaya, Juan, «En torno al mundo islámico de Melilla», en Pilar Fernández Uriel (ed.), Melilla y su entorno en la Antigüedad, Ceuta-Melilla, Centro UNED - Melilla, 1998, pp. 277-303.

Le texte et les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont sous Licence OpenEdition Books, sauf mention contraire.

Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search